jaume felip sànchez, una vida dedicada a la cultura ... · la primogènita, maria (1953), cursà...

82

Centre d’Estudis de la Conca de Barberà

Jaume Felip Sànchez, una vida dedicadaa la cultura montblanquina

Josep M. Carreras Vives - Josep M. Grau Pujol

Jaume Felip Sánchez, montblanquí de soca-rel, nasqué de formaaccidental a Tarragona l’onze de març de 1960, passant ben aviata viure a Montblanc, concretament al domicili situat damunt mateixde la farmàcia regentada, des de l’any 1950, pels seus pares, els far-macèutics Josep Felip Torrents (El Vilet –l’Urgell–, 1923-Montblanc,2011) i Maria Sánchez Real (Figueres –Alt Empordà–, 1921-Montblanc,2005), al carrer Major número 62. El Jaume fou el tercer fill delmatrimoni. La primogènita, Maria (1953), cursà les carreres de Medicinai Música (piano); mentre que el seu germà Josep (1955) es llicenciàen Biologia. Llevat de l’època d’universitari, i fins el seu enllaçmatrimonial, residí en aquest cèntric indret. El 2007 es casà amb lamontblanquina Imma Cartañà Beltran, filla del Maties de cal Sigrói la Carme Beltran. Del matrimoni, el 2010, en naixia el seu fill Jaume.

Si bé els seus pares regentaren la farmàcia a partir de 1950, laseva mare, Maria Sánchez, un any abans havia exercit de farmacèuticaregent a la farmàcia Curto de Montblanc, el mateix establiment queel futur matrimoni Felip-Sánchez adquiririen en propietat un any després.

Els progenitors del nostre homenatjat destacaren sempre per la sevacapacitat intel·lectual, manifestada, a banda de la seva formacióprofessional en el camp de la farmàcia, en estudis paral·lels com elMagisteri que cursà la seva mare y el Doctorat de Farmàcia a laUniversitat de Barcelona que donaren orígen als treballs «Estudi icontingut dels pots de farmàcia», publicat dins el llibre La Farmàciade Montblanc (s. XVIII). Ed. Museu Arxiu de Montblanc i Comarcai el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, Montblanc 2006 i «Conflictesanitari a Montblanc el 1920», dins Sanitat i Vida (I). Notes esparsessobre la sanitat montblanquina i comarcal (segles XVI-XX), Ed.Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, col·lecció Gàrgola, Montblanc2007.

Josep Felip Torrents, era una persona inquieta en l’àmbit de l’e-

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Aplec de Treballs (Montblanc) 36 (2018): 81-102

83


lectrònica, que el portà a adquirir coneixements acadèmics sobre lamatèria, en una època d’incipient revolució tecnològica, construint aparellsde ràdio (amb vàlvules i transistors), de televisiò (vàlvules) o tota menade dispositius electrònics amb circuïts integrats. Un dels primers rellotgesdigitals amb làmpares Nixie autocronstruïts de Catalunya el féu funcionara la seva farmàcia als vols de 1975.

Si a aquestes inquietuds intel·lectuals i científiques, d’esforç i treball,que Jaume Felip visquè en l’entorn familiar hi afegim l’admiració quetingué i la influència sempre present del seu oncle José Sánchez Real,Catedràtic de Química i infatigable historiador (Real Academia Españolade la Historia, Institut Arqueològic Alemany, Acadèmia de Belles Artsde Sant Jordi, etc.), hi unim una capacitat intel·lectual indiscutible iuna delectança irrefrenable vers el coneixement del passat, sobretotl’Edat Mitja, tenim un personatge pluridisciplinar que començà de benjove amb l’astronomia, a propòsit dels seus estudis universitaris deCiències Físiques a la Universitat de Barcelona, i amb responsabilitatde futur es llicencià en Farmàcia, exercint professionalment en l’actualitatde farmacèutic titular -juntament amb la seva esposa Imma Cartañà-a la Farmàcia Felip i d’Inspector Farmacèutic de Montblanc.

Sobre la faceta que ens ocupa en aquesta explanació succinta del nostrehomenatjat: la història, hem de posar de relleu els diversos cursos universitarisen la matèria, els nombrosos seminaris que ha participat, però sobretotles múltiples hores d’arxiu, d’investigació concisa, rigorosa, agosarada avegades en un camp que admet diverses interpretacions, però treballanti escrivint sempre avalat pel document precís.

Tot el sacrifici, tot aquest saber, tota aquesta dedicació llarga ifecunda, no ha consistit només en la teoria, i com deia el filòfof alemanyJ.G. Fichte, «en l’ésser humà, la intel·ligència no és possible si en aquestno hi rau una facultat pràctica». Una pràctica que ha demostrat enuna copiosa obra que ha ultrapassat l’aspecte d’estudis i publicacionsdiverses sobre la història de Montblanc i de la Conca de Barberà il’ha portat al terreny de l’assessorament en diverses comissions derestauració arquitectònica, de recreacions històriques, de jurat decertàmens, entre d’altres.

Aquesta és, a grans trets, la cursa vivencial de Jaume Felip Sánchez,una persona de trajectòria encomiable i un futur que tots desitgemsegueixi en la mateixa línia. A continuació exposem detalladamentl’activitat que conforma la seva dedicació exhaustiva a la història.


84


Jaume Felip amb els seus pares, germana, cunyat i nebodes, durant lafesta de celebració de les Noces d’Or dels pares, el dia 16 de novembre

de 2002 (Foto arxiu familiar).


Jaume Felip amb els seus pares, germà, cunyada i nebots, durant lamateixa celebració que la foto anterior.

85


Formació

Els estudis bàsics (parvulari i música) els inicià al Col·legi de lesVedrunes de Montblanc, el 1966 passà al Col·legi de la Mare de Déude la Mercè de la mateixa vila, on cursà els estudis de primària i,a partir de 1970, els de l’antic BUP i COU. Al Col·legi de la Mercè,o «dels frares», com aleshores era conegut pels més grans, s’hi reuniaun professorat de bon nivell, a la vegada que també hi aplegava ungran número d’alumnes de la Conca i comarques properes, amb moltesganes d’aprendre. Resultaren profitosos per al nostre biografiat, lesclasses de Mossèn Albert Palacín (llatí en dos cursos, Història de l’Art,ciències naturals i català (les clandestines Trameses), de Mossèn J.M. Solanes (Història General), de Mosèn Francesc Giménez (llenguai literatura castellanes), per a la branca de lletres, així com dels professorsJoan Foguet (Física) M. Ferrer d’Abelló (Química) i F. Carreras(Matemàtiques i Ciències), per a la branca de ciències o de MossènJosep. M. Torrell per al dibuix i la Història de l’Art.


Jaume Felip amb la seva esposa Imma Cartañà i el seu fill Jaume.

86


El 1977 deixà temporalment la Conca per anar a la capital deCatalunya, on cursà els tres primers anys del cicle inicial de CiènciesFísiques, a la Universitat de Barcelona, passant el 1980 a cursar estudisde Farmàcia a la facultat de la mateixa UB, on el 1984 obtindria lallicenciatura amb grau. Els dos següents anys cursà les assignaturesde doctorat per a redactar un treball de tesi, estudiant taxonòmicamentels fongs deuteromicets i realitzant una investigació per la tesina sobrela mateixa temàtica.

En aquest punt, la seva tasca d’investigació féu un gir envers lahistòria, en part provocat per la recerca associada a la història dela farmàcia, un camp que d’una manera breu havia pogut tastar ambl’assignatura impartida pel Dr. Joan Esteva de Sagrera, a la llicenciaturade Farmàcia. Per això, durant aquest període s’aproparà a la UNEDde Cervera per obtenir formació puntual en els camps de Prehistòria,Llengua Llatina i Paleografia.

La investigació històrica

L’interès de Jaume Felip per la recerca en temes històrics no es potentendre sense copsar l’intens vincle que mantingué amb el seu oncle,el Dr. José Sánchez Real, altres factors secundaren aquest motiu principal:durant la seva formació de batxiller tingueren un pes específic els premisliteraris que atorgava l’Ajuntament de Montblanc en el mandat de l’alcaldeJosep Gomis: durant aquest període hi presentà un treball dedicat a l’estudid’algunes restes arqueològiques i la seva relació amb la conquesta feudalde la Conca de Barberà i de Montblanc (a més d’un altre sobre Meteorologiaen coautoria amb J. Vivas i un altre sobre Astronomia i Geografia). Unstreballs amb un resultats limitats, però que serviren per iniciar-se en l’úsde la bibliografia i la metodologia.

Vers 1974, amb la intenció de preparar un treball per als esmentatspremis literaris, investigà a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona,on Mn. Francesc Xavier Ricomà, aleshores canonge arxiver, li donàalgunes bones indicacions. També realitzà diverses sesions de recercaa l’antic Arxiu Històric Provincial de Tarragona, arxiu que llavors erasituat als baixos de la Biblioteca Pública de Tarragona. No mancarenvisites a l’Arxiu Parroquial de Montblanc, arxiu que en aquells anyses trobava en procès d’ordenació per un grup de montblanquins,encapçalats per Francesc Bonastre.


87


És en aquest període que també coneix al Dr. Salvador Vilaseca,poc abans de morir l’abril de 1975, amb motiu de la seva vingudaa Montblanc per a explorar el jaciment superficial d’eines neolítiquesde silex a Vilasalva, exploració que fou la darrera d’aquell benemèritreusenc, la llavor ja era plantada. Per això, quan el 1986, un cop retornatdel servei militar obligatori, inicià la recopilació de dades per un projectatestudi de la Història de la Farmàcia a Montblanc i Conca de Barberà,tornarà a reemprendre la lectura dels documents guardats en els arxius.A banda de les dades interessants per a la història farmacèutica,començà a trobar altres informacions que podien aclarir aspectesconfosos o foscos del passat montblanquí. Tot seguit foren aprofitatsper engegar una sèrie d’articles a les revistes Espitllera i Aplec deTreballs, al mateix temps, progressivament s’interessa més en el períodemedieval, fa consultes a l’Arxiu Reial de Barcelona (conegut altramentcom l’ACA) on, de la mà de l’amic Jaume Riera Sans (1941-2018),entreveu la importància de treballar les seves immenses reservesdocumentals, això sí, dotats de prou paciència per anar llegint els seusregistres i les seves col·leccions de cartes i pergamins. Per això, quanla feina de farmacèutic li ho permetia, els viatges a Barcelona el portavaa regirar documents medievals a l’antiga sala de lectura del Palaudel Lloctinent, on un bon grup d’investigadors hi feien cap sovint: allíféu especial amistat amb, entre d’altres, Regina Sainz dela Maza, A.José Pitarch, Josep Trenchs, Joan-F. Cabestany, Gemma Escrivà, PrimBertran o David Nuremberg; no mancaren converses amb el directorRafael Conde i sobretot, amb el secretari de l’arxiu i coordinador dela secció més important, la Cancelleria, gestionada per Jaume RieraSans. Com a resultat d’aquesta recerca ha publicat, entre d’altrestreballs, Llibre de privilegis, concòrdies i cartes reials de la vilade Montblanc (col·lecció factícia), (Ajuntament de Montblanc, 2001)i Sarral, Història i Privilegis, (Ajuntament de Sarral, 2015).

A la mort del pare Agustí Altisent esdevinguda el 2004, fou requerit perValentí Gual i el monjo-arxiver pare Xavier Guanter, per a ajudar-los en lacatalogació dels Armaris I i IV de l’Arxiu de Poblet, concretament quatrecalaixos amb elevada presència de documentació medieval, la qual fou regestadaen diverses estances al monestir, al llarg dels anys 2005-2006.

Després a instàncies del mateix Gual que dirigia l’equip de redactorsde la Història de Vimbodí, s’encarrega del capítol dels segles XIIIa XV. L’ajuda en aquesta escomesa, la realització prèvia dels regests


88


dels pergamins procedents de l’Ajuntament de Vimbodí que romanienconservats a l’Arxiu Comarcal de Montblanc, que després serien editatsel 2013 sota el títol de Catàleg de la Col·lecció de pergamins del’Ajuntament de Vimbodí i Poblet (I), editats per l’ Ajuntament deVimbodí i Poblet i el Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya,en coautoria amb Josep M. Porta i Eulàlia Albareda. Aquest encàrrecel portarà a explorar la col·lecció de pergamins procedents del monestirde Poblet servats a l’Archivo Histórico Nacional (AHN), de Madrid.

En el camp de l’epigrafia destaquen els treballs: «La inscripciófundacional de l’església de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí»(1989), «Una làpida hebrea a Montblanc» (1992) i «Dues dovellesepigrafiades» (2010).

Vida associativa montblanquina

Ha format i forma part de nombroses entitats i comissions dinsde l’àmbit cultural i associatiu:

-Centre d’Estudis de la Conca de Barberà: tot i que prengué parten alguna reunió el 1979, no fou fins el 1987 que intervingué ambmés intensitat, essent nomenat secretari per a posar ordre en lestasques administratives del Centre i posar al dia les diverses tasquesquotidianes de l’entitat. Exercí de secretari fins el 1994, any en quefou designat president, càrrec que ostentà fins que el 2003 fou rellevatper l’actual president J. M. Grau i Pujol i avui forma part del Consellde Redacció de la revista Aplec de Treballs i a la seva junta hi exerceixcom a vocal.

-Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi: fou un delsprimers elements col·laboradors, en l’aspecte de documental i decomunicació, de la primera representació de la Llegenda de Sant Jordide 1987. Un cop constituïda el 1988 l’Associació Medieval de laLlegenda de Sant Jordi», dirigí la seva comissió cultural durant elperíode en que fou presidenta Maria Pujadas. Tot seguit en continuàvinculat com a assessor i documentalista, pronunciant gairebé cadaany una conferència de temàtica històrica.

-Institut d’Estudis Tarraconenses «Ramon Berenguer IV»: foumembre en qualitat de conseller numerari, des de 1989 fins el 1997,any de l’extinció d’aquesta prestigiosa entitat cultural tarragonina, dela qual el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà n’era filial.


89


-Comissió Cultural de les festes de la Serra 1996, en qualitatd’assessor.

-Comissió Cívica Pro-restauració de l’església de Santa Maria deMontblanc: secretari des de la seva institució el 1999 fins els seusdarrers treballs el 2015. Promocionaren, amb l’ajuda econòmica departiculars i entitats, la restauració de les agulles dels contraforts, elsampits, la neteja i protecció dels vitralls, la construcció d’un nou vitrall,la neteja i restauració del retaule de sant Bernat i sant Bernabé, laneteja de l’interior i les voltes, l’adequació del descobert àbsis romànic,la neteja de les façanes de les capelles laterals, la neteja i restauracióde l’antic rellotge, la pavimentació dels sostres de les capelles lateralsi la neteja dels retaules. La comissió era dirigida per Mn. Albert Palacíni hi prengueren part Ramon Requesens, Josep París, Àngel Torija, JosepCortès, Salvador Sans, Dolors Sans, Jordi Vivas, J. M. Carreras Vivesi Lluís Vallès.

-Comissió per a la celebració del 150è Aniversari del Col·legi deles germanes carmelites de Montblanc: el 2002 en formà part comassessor en aspectes històrics.

-soci fundador el 1979 del «Club d’Escacs Montblanc» i membreactiu fins el 2012.

Retornat del servei militar (1985), s’inscriu com a soci del Museu-Arxiu i es relaciona amb el director del Museu Comarcal, Maties SoléMaseras i amb l’equip que llavors hi treballava, tot fent-los partícepsdels resultats de les recerques que duia a terme. D’aquesta col·laboracióen sorgí la seva participació en el Projecte i Muntatge del MuseuComarcal de Montblanc (1993), en especial de l’apartat dedicat al’època medieval. Formaven part de l’equip del projecte i muntatgeEsther Fusté Torrebadell, Ramon Viñas Vallverdú i Maties Solé.

També ha estat membre del jurat del premi Aires de la Conca,convocat pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà, en diversesconvocatòries, com a representant del Centre d’Estudis de la Concade Barberà anys 2000, 2002, 2016 i 2018.

Reconeixement

Jaume Felip és en l’actualitat el medievalista més important deMontblanc, amb amplis coneixements de paleografia, llatí, història,numismàtica, heràldica, epigrafia i sigil·lografia, no tan sols per la


90


voluminosa quantitat d’investigacions que ha realitzat, sinó també persuperació de les adversitats en la manca de fonts, cal recordar queen diferents guerres, especialment les dels Segadors, però també lade Sucessió, del Francès i la darrera Civil, la vila va perdre la totalitatdels arxius de la vegueria, part del municipi, parròquia, deganat, comunitatde preveres i notaria, en conseqüència la documentació disponible insitu, parteix del segle XVII i en ocasions del XVIII, amb algunes sèriesanteriors, aquest contratemps l’ha pogut superar gràcies als registresde l’Arxiu Reial, a Barcelona, tot i que a vegades mal catalogats, ambproblemes per obtenir còpies de qualitat i els retards incomprensiblesen lliurar-les, en ser encara inconprensiblement gestionat pel governde Madrid, amb una mentalitat funcionarial castellana, que no afavoreixals usuaris. Una de les característiques del Jaume és la seva fermavoluntat de compartir les seves recerques i també la seva generositat,en no haver escatimat recursos (tant en temps com en diners), a mésper la divulgació ha emprat mitjans de tota mena, des de les revistesacadèmiques de la Conca de Barberà o Barcelona, fins a les publicacionsde caràcter local, com l’Espitllera o El Foradot, gràcies a ell lesseves pàgines s’han dotat de contingut de qualitat i avui dia són deconsulta obligada, sense oblidar les petites aportacions al Full Parroquial,El Pati i El Diari de Tarragona, sempre en base arxivística i donanta conèixer notícies inèdites. Les seves àrees d’atenció han estat múltiples,la principal és la Història de l’Art, tant del gòtic, com el renaixementi el barroc, amb dedicació als escultors Reinard des Fonoll, GuillemSeguer, Pere Joan, Bartomeu de Girona, Agustí Pujol, Joan Palau iRamon Belart i els pintors Jaume Ferrer Bassa o Isaac Hermes.

En la geografia dels seus estudis a banda de Montblanc, s’haendinsat en la història de Sarral, Vimbodí, l’Espluga de Francolí, lesPiles, Pira, la Riba, la Selva del Camp, el Vilosell, i els Monestirs dePoblet i Santes Creus. Altres matèries que ha tractat són la històriade la farmàcia, de la literatura i l’urbanisme. Les seves ganes deculturitzar s’han matererialitzat en les desenes de`conferències queha impartit arreu, especialment amb motiu de festes i efemèrides, lamodèstia i rigor fan que les seves dissertacions esdevinguin lliçons magistrals,a més sempre que se l’ha requerit a col·laborar amb altres, la seva respostaha estat afirmativa, sigui la Parròquia de Santa Maria, l’Arxiu i el MuseuComarcals, sense oblidar el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà,al que ha dedicat tantes hores, amb abnegació i humilitat. Per la sevavàlua científica i dedicació, ha rebut el Diploma de Reconeixement Comarcal


91


Jaume Felip, a l’esquerra, amb el Dr. Salvador Vilaseca (metge iarqueòleg), i José Aparicio durant una visita d’exploració al jaciment

dels Molins de la Vila de Montblanc, el 16 de juliol de 1974(Foto José Sánchez Real).

Pronunciant una conferència sobre el Bosc de Poblet al segle XIV, al’església de l’antic hospital de Santa Magdalena, amb motiu de laSetmana Medieval de Sant Jordi. (Montblanc, 1988) (Foto Ramper).


92


de la Conca de Barberà, atorgat pel Consell Comarcal de la Conca deBarberà, per la tasca de difusió de la història de la comarca i dels seusmunicipis, en la convocatòria de 2018.

Bibliografia en humanitats

Llibres i opuscles

La premsa i la història a la Conca de Barberà, 1889-1939, MonografiaIV del CECB, Montblanc, 1995. (en coautoria amb Roser Puig i J. M.Grau).

-La creu de terme de Belltall, opuscle editat per l’ Associació de Veïnsi Amics de Belltall, Belltall 1999, 4 p.

-Llibre de privilegis, concòrdies i cartes reials de la Vila de Montblanc(col·lecció factícia), ed. Ajuntament de Montblanc, 2001, Montblanc, 351p. s’hi transcriuen 180 documents, X làmines.

-El Palau Alenyà de Montblanc, Consell Comarcal de la Conca deBarberà, Montblanc, 2001, 79 p. (en coautoria amb Montserrat Adroer,Joan Menchon, Josep M. Porta i Gabriel Serra).

-Arxiu de Poblet. Armari IV, calaix 27, regesta i transcripció de documentsmedievals, Poblet, senyor feudal, Valls 2007, p. 839-866 (l’autoria principalés de Valentí Gual).

-Montblanc (1155-1277), fundació i creixement, ed. Ajuntament deMontblanc, Montblanc 2013, 335 p. s’hi transcriuen 223 documents, ambVII làmines.

-Catàleg de la Col·lecció de pergamins de l’Ajuntament de Vimbodíi Poblet (I), estudi introductori i regests, ed. Ajuntament de Vimbodí i Poblet,Montblanc, 2013, 121 p. (en coautoria amb Josep M. Porta i EulàliaAlbareda).

-Guia de Santa Maria, Montblanc 2014, 22 p. (edició en català).-Sarral, Història i Privilegis, Ajuntament de Sarral, Sarral 2015, 510

p. s’hi transcriuen 383 documents.

-»Els segles XIII-XV» (en coautoria amb Sergi Tella Pàmies), Històriade Vimbodí, Valls, 2015, p. 269-301.

-Crònica, Abaciologi i Diplomatari del Reial Monestir de Santa Maria


93


de la Serra de Montblanc, Ajuntament de Montblanc, Montblanc, 2016,332 p. s’hi transcriuen 181 documents.

-Guía de la iglesia de Santa Maria de Montblanc, Montblanc, 2016,22 p. (edició en castellà).

Articles publicats en revistes acadèmiques i miscel·lànies

-»L’església gòtica de Santa Maria de Montblanc», Aplec de Treballs,8 (1987), p. 75-101.

-»El bosc de Poblet a través de la Història», La natura i l’home ales Muntanyes de Prades, Monografies núm. 3 del CECB, Montblanc,1988 p. 101-110.

-»Una història clínica del segle XVIII», comunicació presentada a laI Jornada d’Història de la Medicina Tarraconense, celebrada a Tarragonaels dies 14-15 d’abril de 1989, Actes publicades per l’Hospital de SantPau i Santa Tecla, Tarragona el mateix 1989.

-»La portada de l’església de Santa Maria de Montblanc», Butlletí dela Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, (Barcelona),III (1989), p. 17-39, (en col·laboració amb José Sánchez Real).

-»La inscripció fundacional de l’església de Sant Miquel de l’Esplugade Francolí», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts deSant Jordi, (Barcelona), III (1989), p. 41-44.

-»Clarors demogràfiques a l’entorn del segle XV. La Conca de Barberà»,Quaderns d’Història Tarraconense, (Tarragona), X, (1990), p. 59-86, (encoautoria amb Valentí Gual i Vilà).

-»Una làpida hebrea a Montblanc», Aplec de Treballs, 10, (1992), p.167-170.

-»Més sobre el retaule de pedra de Montblanc (s. XIV)», Quadernsd’Història Tarraconense, (Tarragona) XII, (1993), p. 95-101.

-»El convent de la Mercè, segles XIII-XVI», Història del convent idel col·legi episcopal Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, Lleida,1994, p. 29-46.

-»Els castells de les Piles i Turlanda a mitjan segle XIII», Recull, (SantaColoma de Queralt), 3, 1995, p. 65-83.


94


-»Monedes de la unitat funerària 1.008 i la unitat estratigràfica 1.079",Aplec de Treballs núm. 14, (1996), p. 77-78. Es tracta de l’annex dinsl’article de Joan Menchon Bes, «Excavacions arqueològiques a la necròpolismedieval de Sant Francesc de Montblanc».

-El retaule de sant Bernat i sant Bernabé, opuscle de 10 p. editat coma nadala de l’editorial La Sallida, Montblanc, 1996.

-»Dos copistes de llibres medievals religiosos», El temps sota control.Homenatge a F.-Xavier Ricomà Vendrell, Tarragona 1997, p. 273-278.

-»L’ermita i el retaule de sant Joan Baptista de Montblanc (s. XVI)»,Aplec de Treballs núm. 17, (1999), p. 63-74.

-»Un obrador d’especieria a Alcover, l’any 1330", article pendent depublicació a la miscel·lània que havia d’editar-se en paper en commemoraciódel centenari del Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província deTarragona,1999, si bé finalment fou editat en format digital, amb la restade treballs presentats a les VII Jornades de Història de la FarmàciaCatalana. Montblanc, octubre 2005, Societat Catalana d’Història de laFarmàcia.

-»Taula pintada de possible pertinença al retaule de la confraria deSanta Anna, de Montblanc (s. XVII)», Aplec de Treballs núm. 19, (2001),p. 155-162.

- «L’actual seu del Consell Comarcal de la Conca de Barberà aMontblanc: palau medieval construït per la família Marçal», Aplec deTreballs 20, (2002), p. 33-50.

- «Rimes galaicoportugueses en un manual notarial català», Aplec deTreballs, 21, (2003), p. 225-228.

- «Una obra inèdita del pintor Isaac Hermes al Museu Marès deMontblanc», Aplec de Treballs, 22, (2004), p. 89-92.

-»La tomba de la infanta Joana, comtessa d’Empúries, al monestir dePoblet (segle XIV)», Aplec de Treballs, 23, (2005), p. 25-30.

-»La Història de la Farmàcia a la Conca de Barberà: Estat de laqüestió», VII Jornades de Història de la Farmàcia Catalana. Montblanc,octubre 2005, Societat Catalana d’Història de la Farmàcia (publicació enformat digital).


95


-»Troballa de les restes de l’antiga església romànica de Santa Mariade Montblanc», Aplec de Treballs, 26, (2008), p. 115-124

-»L’escultor Pere Joan a Montblanc i la Conca de Barberà (segle XV)»,Aplec de Treballs, 26, (2008), p. 125-138.

-»Segells i matrius de segellar de la Conca de Barberà i Camp de Tarragona(segles XIII-XVI)», Aplec de Treballs, 27, (2009), p. 81-90.

-»El convent de Sant Francesc de Montblanc. Història», Anselm Turmeda,Abdallah Al-tarjumàn: entre dues cultures, Institut Europeu de la Mediterràniai Associació per Montblanc i la Conca, Montblanc 2009, p. 16-19.

-»Arnau de Vilanova i la medecina medieval», full volant, Jornades «Arnaude Vilanova reformador medieval, el vi i la medicina», Associació per Montblanci la Conca, Montblanc 2010.

-»La desapareguda església gòtica de Blancafort (segles XIV-XV)», Aplecde Treballs, 28, (2010), p. 111-144.

-»Llorenç Mallol: poeta de Montblanc (segles XIV-XV)», Aplec de Treballs,30, (2012), p. 79-96.

-»Nova obra arquitectònica atribuïble al mestre Bartomeu de Girona (ss.XIII-XIV): Santes Creus i Girona», Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de SantesCreus, (Santes Creus), XXV, (2012-2013), p. 37-55.

-»L’església gòtica de Sant Salvador de Vimbodí (segles XV-XVI)», Aplecde Treballs, 31, (2013), p. 141-156.

-»Notes per a la història de l’arquitectura en temps del rei Jaume I (1252-1276)», Aplec de Treballs, 32, (2014), p. 45-64.

«El retaule de Sant Vicenç d’Estopanyà», Butlletí de la Reial AcadèmiaCatalana de Belles Arts de Sant Jordi, (Barcelona), XXVIII, (2014), p. 15-27.

-»Reformes a l’església de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats (segleXIV)», Aplec de Treballs 33, (2015), p. 31-40.

-»Els manuscrits medievals fragmentaris escrits en pergamí de l’antigaComunitat de Preveres de Montblanc», Aplec de Treballs, 33, (2015), p. 281-309.

«Les fortificacions medievals de la vila de Sarral», Podall, 4 (2015), p.460-469.


96


-»Notes històriques referents a la muralla de Montblanc», Podall, 4 (2015),p. 446-459.

-»Escondit de Llorenç Mallol, poeta montblanquí (ss. XIV-XV)», Podall,4 (2015), p. 318-325.

-»Notes per a la Història del Monestir de la Serra de Montblanc», Culturai Paisatge, (Valls), 9, 2016, p. 60-65.

-»Mestre Joan de Tarragona: hipòtesi sobre la seva obra general i la sevaproducció a la Conca de Barberà (segle XIV)», Aplec de Treballs, 34, (2016),p. 169-186.

-»Els mestres fusters de Vimbodí i el desaparegut retaule de l’altar majorde l’església de Sant Salvador (1539-1548)», Aplec de Treballs, 34 (2016), p.187-198.

-»Notes per a l’estudi de dos receptaris de la Farmàcia de Ramon Miquel,de Vimbodí (1890-1909), Podall, 5 (2016), p. 66-69.

-»El Call Jueu de Montblanc (segles XIII-XV)», Podall, 5 (2016), p. 496-504.

-»El jueus de Sarral. Notes històriques (segles XIII-XIV), Podall, 5 (2016),p. 511-516.

-»La capella del Sant Sepulcre del Monestir de la Serra, obra del tallerde Damià Forment (circa 1528)», Podall, 5 (2016), p. 205-214.

-»Mestre Enric de Borgonya i el retaule del baptisme de Jesús, a l’ermitade Sant Joan de Montblanc (segle XVI), Podall, 5 (2016), p. 191-204.

-»Els primers jueus a la Conca de Barberà (segle XIII)», Aplec de Treballs,35 (2017), p. 121-136.

-»una imatge de la Mare de Déu de la Serra, atribuïble a Damià Forment(s. XVI)», Aplec de Treballs, 35 (2017), p. 213-220.

-»La regulació del comerç de safrà a la Conca de Barberà en l’èpocamedieval», El Safrà. Secrets d’una espècia valuosa, Quaderns de cultura, (SantaColoma de Queralt), 1, (2017), p. 26-35.

-»Dades per a l’estudi del llop a la zona oriental de les Muntanyes dePrades, al tombar del segle XV al XVI», Podall, 6-7, (2017-2018), p. 86-109.

-»La imatge de la «Mare de Déu del Cor» de l’església de Santa Mariade Montblanc, obra atribuïble a Agustí Pujol «el Vell» (segle XVI)», Podall,6-7 (2017-2018), p. 251-254.


97


D’esquerra dreta. Jaume Felip, el Pare Agustí Altisenti Josep M. Grau Pujol, a la sala d’actes del Museu Arxiu de Montblanc.

Felip exercint com a President del Centre d’Estudis de la Conca deBarberà en l’homenatge que l’entitat reté al monjo de Poblet l’any 2003

Jaume Felip a les obres de descoberta de la primitiva església romànica aSanta Maria de Montblanc.


98


Articles publicats a la premsa local i comarcal-»La vegueria de Montblanc», Espitllera, núm. 62, (febrer 1987),

p. 41-42. (en coautoria amb J.M. Grau Pujol).-»L’església de Santa Maria de Montblanc», Espitllera, núm. 64

(maig 1987), p. 46-50.

-»Gènesi urbanística montblanquina», Espitllera, núm. 70 (octubre 1987),p. 34-36

-»El Molí dels Capellans, un molí draper en època medieval», Espitlleranúm. 71-72 (desembre 1987), p. 33-34.

- «Església de Sant Miquel», «Cercle emmurallat», «Església de SantFrancesc», «Església de Santa Maria», I Setmana Medieval de Montblanc,Montblanc 1988, sense paginar.

-»El Renaixement a Montblanc (I)», Espitllera, núm. 74, (febrer 1988),p. 23.

-»El Renaixement a Montblanc (i II)», Espitllera, núm. 75 (març 1988),p. 27-28.

-»La població de la Riba entre el 1767 i el 1815", El Brugent, (La Riba),núm. 67 (octubre 1988), p. 17-18, (en colaboració amb Valentí Gual Vilà).

-»La població de la Riba entre el 1767 i el 1815 (i II)», El Brugent,(La Riba), núm. 68 (desembre 1988), p. 12-13, (en colaboració amb ValentíGual Vilà).

-»L’escut dels Vilafranca de Montblanc», Espitllera, núm. 82-84, (octubre-desembre 1988), p. 21-22.

-»Els ducs de Montblanc», III Setmana Medieval de Sant Jordi, Montblanc,1990, p. 39.

-»El duc de Montblanc», Diari de Tarragona (Tarragona), diumenge1 abril 1990, p. 20.

-»Arbre genealògic dels ducs de Montblanc», El Pati (Valls) núm. 349(20 abril 1990), poster central.

-»El retaule de Santa Anna i els pintors renaixentistes montblanquins»,Full Parroquial de Montblanc, núm. 936, (3 d’abril 1990), p. 2.

-»Art religiós montblanquí», Full Parroquial, núm. 941 (16 setembre1990), p. 2.


99


-»La construcció del cor de Santa Maria», Full Parroquial, núm. 942,(30 setembre 1990), p. 2.

-»El autor del retablo de piedra de Montblanc», Diari de Tarragona,(Tarragona), diumenge 30 setembre 1990, p. 11, (en col·laboració ambJ. Sánchez Real).

-»Descobert l’autor del retaule gòtic de Sant Bernat i Sant Bernabé»,El Pati (Valls), núm. 372, (12 octubre 1990), p. 24.

-»Renard Fonoll, escultor en Tarragona», Diari de Tarragona, (Tarragona),dimecres 31 octubre 1990, p. 13. (en col·laboració amb J. Sánchez Real).

-»Les reformes dels anys 1829-1831", Full Parroquial, núms. 943-944,(21 octubre i 11 de novembre 1990), p. 2 i p. 2.

-»Renard Fonoll.Escultor de Tarragona», Diari de Tarragona (Tarragona),31 d’octubre 1990, (en coatoria amb J. Sánchez Real).

-»L’ensulsida de la volta (1841)», Full Parroquial núm. 944, (11 novembre1990), p. 2.

-»Les crisis de mortalitat a Santa Coloma de Queralt a l’Edat Moderna»,La Segarra (Santa Coloma de Queralt), 41 (1991), p. 22-23 (en coautoriaamb Valentí Gual).

-»La consagració de l’església de Santa Maria. 1532", Full Parroquialnúm. 958, (30 juny 1991), p. 2

-»L’economia municipal a la darreria del segle XVII. La venda delsmolins del municipi», Espitllera, núm. 105, (maig 1996), p. 30-32.

-»El Corpus a Montblanc (ss. XIII-XVI)», Espitllera, núm. 106, (juny1996), p. 24-25.

-»La fundació del Monestir de la Serra: història i tradició», Espitllera,núm. 107, (agost 1996), p. 60-61.

-»Copistes de llibres medievals montblanquins», Espitllera, núm. 108,(setembre 1996), p. 30-31.

-»L’estudi de gramàtica de Montblanc (ss. XIII-XV)», Espitllera, núm.109, (novembre-desembre 1996), p. 29-31.

-»Una escultura de Guillem Seguer (s. XIV) al Museu Comarcal»,Butlletí del Museu, Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca, núm. 1 (desembre1996), p. 7.


100


-La capella de Santa Tecla, text del Goig editat pel Barri de SantaTecla de Montblanc, 1997.

-»De [Joan] Palau a Palau Ferré van tres siglos», Diari de Tarragona(Tarragona), 3.481 (1 febrer 1997), p. 24-25.

-»Petita història d’un alcalde singular», Espitllera, núm. 110, (març1997), p. 40-43.

-»Monedes catalanes del Museu Comarcal (segles XVI-XVII)»,Butlletí del Museu, Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca, núm. 5,(primavera 1998), p. 11.

-»Llinatges ennoblits al Montblanc medieval», XIV Setmana medievalde la Llegenda de Sant Jordi, Montblanc, 1999.

-»L’antiga casa cremada d’Aguiló, ara coneguda com Palau Alenyà»,El Pati (Valls), 23-29 abril 1999, p. 71.

-»Una taula pintada possiblement pertanyent al retaule de la confrariade Santa Anna (1601-1603)», Full parroquial, núm. 1.120 (3 octubre1999), p. 1.

-»Montblanc en peu de guerra», XV Setmana medieval de la Llegendade Sant Jordi Montblanc, 2000.

-»L’església de Santa Maria», Butlletí Informatiu, núm. 1 (juny 2000),Comissió Cívica pro-restauració de Santa Maria de Montblanc, p. 6.

- «Història d’una fortificació», El Foradot núm. 3, (octubre 2000),p. 7-8.

- «La casa de la vila», El Foradot, núm. 6, (juny 2001), p. 10-11.

«L’actual portada de l’església i una nova hipòtesi sobre l’obrad’Agustí Pujol», El Foradot, num. 8, (agost 2001), p. 15-17.

-»150è Aniversari de les germanes carmelites de Montblanc», ElForadot, núm. 12, (juliol 2002), p. 10-11.

- «La persecució d’un col·lectiu marginat, a la societat catalanadel segle XIV: els cagots», Primeres Jornades d’Història Medievalorganitzades per l’Associació Medieval de Sant Jordi (Montblanc, 23-24 octubre 2004), tenia 5 p.

-»La creu de la placeta de Santa Maria», Butlletí Informatiu del


101


Museu, edita Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca, tercera època,1 (setembre 2005), p. 13.

-»Exploració a les voltes de l’església de Santa Maria», Full Parroquial,núm. 1.194 (febrer 2008), p. 2.

-»Dades per a la història de la muralla de Montblanc (s. XIV)»,El Foradot, núm. 56, (setembre-octubre 2009), p. 25-28.

-»Dues dovelles epigrafiades»,Talaia, (El Vilosell), núm. 11, (2010),p. 10-12, Centre d’Estudis Locals del Vilosell.

-»El segell dels prohoms: el senyal heràldic més antic de Montblanc»,El Foradot, núm. 60 (maig-juny 2010), p. 6-10.

-»La creu de la placeta de Santa Maria de Montblanc», El Foradot,núm. 78 (maig-juny 2013), p. 8-9.

-»A vuit-cents cinquanta anys vista, els primers colonitzadors delterme de Montblanc», El Foradot, núm. 81 (desembre 2013) p. 24-25.

-»El call jueu de Montblanc», El Foradot, núm. 88 (gener-febrer2015), p. 11-13.

-»Llorenç Mallol: poeta montblanquí», El Foradot, núm. 89 (març-abril 2015), p. 5-8.

-»La portada de l’església de Sant Miquel de Montblanc», El Foradot,núm. 91, (juliol-agost 2015), p. 17-20.

-»Sobre el «plateresc decimonònic» i «La capella del Sant Sepulcredel monestir de la Serra», a la secció d’opinió del setmanari NovaConca, setembre 2016.

-»El Pont Vell de Montblanc», El Foradot, núm. 97, (novembre2016), p. 34-36.

-»El retaule gòtic de Paret Delgada de la Selva del Camp, clauper desxifrar l’estil escultòric i arquitectònic de Joan de Tarragona»,El Pont-Alt (La Selva del Camp), 127, (maig 2017), p. 8.

-»Farmàcia Felip, gairebé un segle a Montblanc», El Foradot, 105(abril 2018), p. 12-13.


102


Treballs inèdits

-»El call jueu de Montblanc», Mozaika (Barcelona), PlataformaCultural Mozaika, (en premsa).

-Història de la popularment coneguda «Casa cremada dels Aguiló»a través dels seus propietaris, inèdit, setembre 1998, constituí el textd’una conferència pronunciada al Consell Comarcal de la Conca deBarberà.

-Regesta documental dels calaixos 13, 14, 15 (Armari I), de l’Arxiude Poblet (realitzat el 2007).

Informes

-»La iglesia de Sant Miquel de Montblanc», informe històric escritamb motiu de la memòria presentada per a sol·licitar ajuts a fi d’instal·laruna nova il·luminació a l’església de Sant Miquel de Montblanc, febrer2016, tenia 3 p.

Observació: El criteri seguit en l’ordenació dels articles és cronològic.Si no s’anota el contrari, el lloc d’edició de les revistes, sempre ésMontblanc. Les publicacions periòdiques Aplec de Treballs, Podalli Recull, es poden consultar per internet en accés obert al repositoriRACO, del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya(CSUC) i les dues primeres també a Dialnet (Universidad de la Rioja).Les capçaleres de la premsa local Espitllera i El Foradot estandigitalitzades i visibles al web de la Generalitat de Catalunya xacpremsa,(http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora), de la resta de llibres iopuscles hi ha un exemplar disponible al públic a la biblioteca auxiliarde l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc.


jaume felip sànchez, una vida dedicada a la cultura ... · la primogènita, maria (1953), cursà...

Documents