~ItCJrLoNA 4 JULIOL Dg 1896 ANY V - . - NÚM.Jrao 2 8 0

SETMANARI NOVAS Y ANUNCIS

pFefeFençia al de$aFFollo de la uïda teatFal de aatalunqa

Primer a,ni versa,ri de la, mort de FREDERICH SOLER --------+ 14 de Juliol de 18951 +-------

La rebotiga de ca J n Soler

Dcsde la mort de 'n Frede­rieh Soler, se m' ha dit varias vegadas que podrÍa tenir cert interés la l'elació de las esce­nas que de trcnta a tl'entavuyt anys Clll'era tenÍan lloch en la ¡'clotjcría que en lo ca l'l'e l' d'Escudellet,s, devaut pel' de­vant del de 'n Gigllús, tenia estahlerta '1 popular poeta al coml'nsament de la seva vida litel'3ria. També estieh eu que sÍ; en que, quan menos pels aficionats a las cosas de casa

nostra, serían interessants aquells l'ecorts, per­que no passava cap aconteixement literari, art is-

I

tich, po1ítieh ó de mera diversió, que en aquellas reunions-no 's comentés, no s' aplaudis ó 's sati­l'isés y que no meresqués, segons ell era, un' au­ca, un acróstich, un sonet ab peus fOl'sats, un romanso ó un epigrama. Las exposicions de Llotja y de Sant Joan, los Joehs Floral , las gnerras d'Africa y del PerlÍ, 'Is alsaments prc­curs01'S de la l'evolució del 68, las festas de Car­naval (1lue en uquell temps se podiun veUl'er), las funcions dels pisos, clubs y tallers, las grans fel!ltival dc las Societat' Euterpeuses, los estre­nos dl'amútichs, tot donava jocll ClI aquella ale­gl'u aSl!lamblea y no pocns d' aquestas cosas en ella 's congl'iavall y d'allí sortían,

Pe¡'o pel' lo mateL- que crech que la materia s' ho mm'eix, penso que plomas moit més auto­risadas que la meva, deurían empendrers la tasca d'aquest relat.

Ab tot, p l'que aquelltl del' contertulians que cucara avuy viuhen IlO '01 mot ~in de patró Aranya, contcrtulialls que 'H diuhen Aulés, Lla­nas, Joseph Feliu y Codina, Almirall, Arnau, Vidal Valenciano y algun altre, comensaré jo pel' embarcal'me donaut la lli·ta dels demés pCI'sonatjes, pel' desgracia ja morts, que consti­tuían aqueJlas «corts d' a1llistat y bon humor»' yai is tal vegada lograré que cada un del' qu¿ he anomenat, y si m' he ucL"at d' anomenarne cap més també, dediqui algulla cstona a aquest assumpto, de lo qual no scran pochs, comensant per mi, que 'ls n' hi estaran agrahits.

Y si las sevas dc 'cI'ipcious tenen d'anal' iIns­tI'adas, pensin que també formavan pal't de la colla 'ls amichs Pellicel', Urgell, olcI' y RovÍl'o-

162 Lo 'l'BA.TRU H.KUIUNAL

sa, qlH' 'ls hi po(II'an (lihuixuI' y pintar ah exac­t.'sa lo lluC c1esitjin.

* " " ~(,Ilyalat'érn, c1onchs, tle las indieadas escenaR,

las pI'in('ipals fig11l'us entl'o aqllells quo 'ns han deixat "li aquesta vall ,lo lhígl'imas '1ue, allaY<l!'I; que ''l'amjoves, Iu miravall tots juntf\ pel' r altl'a banda riallera,

En FIlEDERIcn SOT.Jm y HrmmT, (I llenyo (h,I",'­tablimeut, es natural qUil sigui presl'lltat ell

pl'inwr tp\'mc, .Jove, amiell (In la hroma, g'I'IIS afi('ionat ;i concOI're als caf,'s, ahout se li Vl'ya l'al'ísimas vegarlas y :1 qni no agra(lava al1avm's, lli 'Is dias ,le festa, sOl'til' ,le ciutat, III'O('Ura con­gl'egaI'a la seva tl'wla als companys quo ah ell assistían los dinmellges n las reuuions familiars '11Ie en sa casa donava Il. Hernat de las ('al-la', futur sogre dpl mateix ~oler. Los companys ne feyan 'egnir d' nltrl's :i la relotjndu y com que cra tan ah'actiu 'I jovial Cal'lIcter ci"lrclotjt'r, lo (L'li hi auava ulla vegada, ja '¡.; feya hahitual concurrent d'aquella tertulia; y d' aquetlta ma­nem va conseguir lo creador del Tcatro Catalli que cap (Ha, quan no ah UllS ab alh'es, (leixés d' haberhi concUl'l'eneia en la Sl'va l'ehotig'a, separada de la botiga pel' 111l'(\i de nnas vidrieras (1' estl'ém Ú estrém, que tenían a (heta y esque­rra ulla filera de rl'lotjes de Rohre-taula, haix la pl'o~üipncia del reg lüa do l' , (1) que, ah lo llom del rclotjer consignat en J' psfel'a, l'staya al mitj de las esmentadas vidrieras, cie cura al tault'l1, ahont travallava elel ofici, rumiant vt'r­sos al mateix temps, lo qui dt'sprés sigué f("'1111-do dramaturgo, mestre en Gay Sahel' y a(':1Il,\­m i,'h di' la Llengua Catalana.

Corn '1"1\ en ~oll'r may había Sigl1t fUlIIador, ric lo tini('h 'llH' 011 tü de broma 's lamentava algun ('op, çm de quo :;e li omplía la ca:a do fum,

Presentat Jo duenyo, passém als yi:;;itants. En TOM \H PADRÓ, r inimitahle eUl'i('atl1l'ista,

illlstrador dels Siuglots j!nrf{ü:lts, dcl almanachs A'l Tihlt1'on .y Lo Xanf/ud, dels pCl'iúdidls Ull tl'OS de pape/' y Lo noy de la /Ilare, y del notahle volum de Poesías Catulanas de FI'c(lcI'ieh Sol!'!', quina mostra se '11 pot velUCl' al comellsamellt d'aquest article, dibuix t.'assat pera la compos­sició Lo Relotjm' y que rccorda pmofectamcnt alguna de las es('cnus vista desrle 'I 1I0ch de 'I ue tractém; Padró sempre rialler y disposat a hl'U­mejar y quê a sas indicaciolls era degu<lu Ja Ill'O­pit'tut escénica ah que siguerell pl'e,'elltadas lI\Oltas da las produe('io1H; del naixent Tt'atro Catal:í, al que tenia espc('ial cUI'inyo, apal't de

(1\ Aquest relotlc regulaJor se l'emporta en Soler a casa seva quan traspa sa la botilla per deixar l'ofici , 'I <oon.crva sempre, y avuy sc trolla en l' habItació dels seus li lis.

selltir 1'1Itussiasmc pl'r totas las lIIanifesta,'ions artístieas, IHW hab"l' sig·ut. ador d' (!/ieio, de8-empenyant los papl'l'S c"'mi,'hs.

L' IllNUH('HNT Lúpgz, l' l'ditol' rlllllhòs pel' oxce­I"n('ia'y sens (ll1pt.e 'I 'Iui 111l'~ va ('ollt!'ihuil' a populal'i8lll' la ronuixenta litt'I'aful'a catalana, dOllallt :í p1Íhliea llum y mwampant 1"'1' tot al'l'CU­ab tots los llle,lis ,le pl'opagauda imagillahlt" las pOl'sías <11'1 Ull, las cOllll'dias dl'l altrl', 'ls perilÍ­(li,~hs y almallachs eu los que hi t'1'alll c(j¡lIjllicl'li

("0111 d",va '11 Ho!'l'rt), tot:,; los ,lI' la coll((, '1UI' no poea:,; vl'g:Hlas :-;,~ trobava cOllstituídu ell las l1i­hrt!rÍas dol editor, l'speeialllll'ut en los <lias de sortilla '" ohra lIova,

En M.\Ngr. ANlll~l.ON, prol'l's:;or '1l1e sig'ué ,lel consel'yatori de clee1am:lI'i,í, cil'I 'l'IC u' es ,l"ixe­ble algun <lel!'l udunls adOl'S del 'l'eatro Cutahí, uovel ista ah Il'li eomellsú ~a eal'l','I'a "el itorial en L,íp"z y llU tor cic La Vt'I',f/e d(' l((s JI('l'c(~<;, )11'0-

,luceiú eatalaua autcI'ior ú la fl1udaci,í de «La llata ,) , iuaug"\lJ'ul deluo8tl'll Teah'o, '1uc funciona l'li r Odeoll, l':-itreualltse ah La l'lSquell(( de la TON(/l,nl, fi !)l'lle/tei de l' ell/presa, (~om eXlll'es Savall IOR cartells.

L' AXTONI Ar.TAIJILL, ,¡tw ah SOll \'"rdadl'r nom y ah lo dc «Alltonio de l'adua,) , publi('ú llU Sl'ns fi de Bovelas Pll ea ,tl.'l1ú y '1 (h'uma .D. Jaillle el (J(J1Iquislar!ol': 'Iue l'li la (,lIu\,pl'sa parti('ular l'ra 1111 uarrador g'ra('io ' ís:;;im (P'" 'ns feyu passar multas l'stOIHlS di \" 'I,tida~ y '1111' ma)' s' haUl'ia apartat de uosaltrps, (It'ya a!' ,'flll nHll'('at ae('ellt. tortosí, si hagués ill\"t'utat ulla I1l<í'l11illa d' cs­('l'i 11 l'O quartillas, st.:nse adonarse de qlll' ell ('l'U

la tallll<í(IUi1Ul. En HOllRln ROlIl<:It'l', 'l'1l' viug'ué d" MadrÍtl ah

l)('u g"uauyuclu fumu de ('astís t's('l'iptor ('astl'Ilú, 'l'H' ab arti('les (le l'ostUII1S .y }llll'sias '¡Ili' puhlicà l'U Un tros de paper se fl'ya admil'al' pels culti­vadors de llostras lletra,', y «(tIC tI'C'ya partit (ll'l xist,· més senzill y (It'l ret mélS illsignificant pcr fl'l'se escoltar esplieantlo ah la st'YU agradahh' JrHllH'IW<l, fent es('latat' la !'ialla fillS al Illatei .. \1-taclill, I¡ue cn :llll11'st punt Illl sahía la prima.

En C \ltI.Os Ar,TAIH1.L, ge!'llIú cIe r Antolli, que ea(la ,¡ia t'ompareixía ah Ilovas !'x(,(,lü!'i('itat~ .Y ,¡ue :;uf'1'Ía ddtl (,OU('U!'I'lHltS tota ml'lla cie bl'OI1WI-l,

tUli t rl'spcde (l la seva }H'!'SOIIa eOI11 :i las Sl'vas ohr3s, 'luC u' hauría l's('!'itas l'li a hUlldanciu si no s' hug'ués apodl'l'at ci' ell la }ll'l'l'sa d'agafa!' la ploma, ah lo 'Iual era l' untitessis del seu germtt gruu.

Ell JOAN S.\UlflLS, m1Ít'lieh eonsumat, cleixeple montsel'ratí, auto!' cie las SOljtlS ,le L' f'squdla de la T()j'J'(ll,J'a, f¡lll' en las fllllCioll~ <le d,a Gatu» hi p!'eniu uua purt. taut a(,tiva, qll(' voluntaria-100'lIt s' ('ucal'l'egava ,lI' molts detalls d'entro hastidol's, neeessaris 011 algunas ohras, com ell lo

164 Lo TBATRO RBGIONAL

Los retratos de 18'1'5

FREDERICH SOLER 1843

A la l'dut dI' , :1II.n:. - !)l' /lli ¡filmi.e di' rfl1'Ios.lhebe¡·t

1864

A In l'dat de :16 IlUp;. - Composició de TOml(S Padró

---.:.,---

1885

A Iu etJl1t tJP, 2fl Illly~. - De Ull dagl~e1'eotipo

18'1'0

A la edat de 31 l1uys. - De una fotoflrafia A la edat de 46 anys. - /)e un dilJui:c de P. ROl

166 Lo TBAl'RO REOIONAI.

(IUl'l'idas, V('U qlH' yolcn matm'lo 1)I'I'a la inmo)'­talitat Y }lI'l' la gloria, y l'{'('o)'da ¡pohr!' pOl'ta! re(,ol'(la ab el cor degootalltJi s:lIlt'h, l'I tt'IllJlK dit­x(js tip sa jO\,('lISU, quall tll'l'«'OIlI'g'lIt dI' tot, l'I mon, trescaya pel' lus g'l'madaK tOI'I'l'lItm'aK de Folgarolus, embarlalinbw de la uat.ma lesa, l' h i Yl'

a Ja llll'lllOJ'ia la he'l'lllosa plana dI' Vic!J, yoltada de turons, sas brillants hoda, .. lI1í~ti('as l'U l'I dl;l­men de Sant JOI,tli, l' iUIII('IIf' h'iolllr .d .. sa ohnl cabdul, t.'ls ,'iatjt's dl'l"I,to!ol()S ('Il lIIagoll ífil'!Js va­pors, SOli f'stada ('U ('asa d' 1111 potl'lItat g'1'U('l'tÍs y des)lI~és, sa ('aigllda sl~gllida <11'1 alll:tI,('J¡ dl'stf,­l'ro Ü la <H1'\'a solitaria, tl'l'lI\1'lHlllt 1'('1' la ('édllla de boig' 4m' IH'ovo,';' la Rt'va"yillguda:'t la ('intat. ahont s(' lIellsaya al Ilt'grl' 1'(Hllhat III' la "ida Pl')' prime¡'a "t'gada.

A('udeix ¡í la IIwllIol'ia l' altl't' )Hll'ta, 1'1011 bon ami{'h quI' (~()1I1 l'lI, IlIIhi:! pujat d,'1 pol,I., ¡i la ill­lJlo)'talitat, IJUl' ('1)111 l'li Imllia ('lIaltit ." l'l'll'hmt. Ja t"rl'a lIudi\'a, Sl'ut dl'ill('aJ' )' O)' <¡III' ha dI' sI'r­vir pCI'U pm'petnal' ('11 Ull lI\O)IllIJll'IIt. sa justa gloria y 's hom apartat di' la t.auln Cl\('a)'ístil'!l y ('spem ah l'eRig'lla('ió que tam}". li mallqui l'I pn de ('atia dia, pOl' (;1; apl'l'talltsl' ('I ('01' ah las mans, al temps que aix('ca al intiuit sa mil'alla, sempl'(' SNcna y apa('ihll', li \ e :i la IlIl'moria J:¡

sentida estl'ofa (,sl'ri.u ah tota l' úllima, Ull ally enrt'r3, en IIIl dia de doly III' h'istcsa ]l1'1'a Im~ 11<,­tras ('atalanas,

Ab cellt COI'ouas (Ic tiol'S te wig padj¡, de la vida, ttÍ l' t'li vas ah eeut d(' tiol'K, jo 'm qlwdo nil llUU li' e~pillns.

A. LI.BIONF.U.

Teattfo Catala A VI': 'f{' RAH \)g nos ()Vi( 'ls

Apropósil en 1en acte, 'Ders y pl'osa, original de D , AI(M1S Vila y D. Manel Roif/. Bsh'tltat lo 2' de ./un.1/ fill lo ~ Centl'e CataM» dI Tarl'agolta.

Destaca com ñ hondat !l' nqllestn uhl'l'tn lo l'tmtelJir nhUllllants istes. Ag-rada molt ñ la "Olll'lIl'rel)('ia IllIt\ dl'lIIhlllÍ als nutor", 1'8Sl'IIt l'ellllts nh molts aplllll ­so .-J . H.

LO PLOU UgI. UI~SERVISTA

Monól~clt e11 -cerI, 01'jginal de D. Pere Ll1trdellll rallkoll" rat. Estrenat e1t la 1Jit 2./ del palsat e1t lo teatl'o Porfie­nir Cambrosente de Mat'tm'ell.

La obreta que 'ns oé~lpa te Ull nrgumcnt Rumament illteresl\nt ~ U' actualitat, tota vegada que l' l'scenu fi­gura tenir 110ch a la isla de Cuba. L'estudiós y molt aplaudit aficionat D: Josepb Castells. dl'molStra 11111\ ve' tada mes la seva discreció en l'art Ilrumat/l'h. per lo que '\ púhlich lo colma d' aplausos.

].' nutor sigué demnllnt uh molta illsilStt'lIciu.-J. A.

LA CO,JII>A DEL ('AR'I'{ ;,JANO

Sm'mela en dos acie,v, lle~ra , in'~J)i1'fldll, ol'igiual, lí al're­l110 " , pel' D. A lllrm Pel'l'el' y Codillfl, mlÍsica dI?! ¡J/ 11'1' . Fi­ta, Esil'e1tadlt fa nit del :.!(; del pfWWt, l'U lo Jardl Es­paul/ol. lla sig-lIt. UIIIl 1I0\'n pro\'n (fI' quI' l' ('SIH'I'IIt'lIlo 7'II/'e­

j'O,V d' Iti~ent, lli l'('duhilltlo fi dos IIcll';:, lli p()~lIlIlhi ili ÚSiCll, lli pi 11 tllll tli decol'ae/olls, pot 11IlSSR r (l'('SSI'I' Ull lJIort 1(\II'.i1l 110 S' IlÏxI'('Il ppr Illes (,IlIIH'IlYo 1(111' Illg-!'I hi tillgoa,

Ah (ranque,vn, \nldriu 1111'S 110 distillgil'sl' tnllt l'li \'01-

goll"l' rl'a('('iOIlUl' \II1U l'f'pllta!'Ïó fi 11(' ('nig'u!" fi SOli tlin ni dl'seul'I't'I'S lo \'1'1 de la fictit'in origillnlitat li\¡ I¡Ut' Pl'('­trllia ellg-nlllllllrse.

La tlll HlIl'íHlPllI, l'llU tir, pit" ('n lo "l'nero meA illlhl'ell l¡tlt' 1:1' hag'¡ pogu t II ur {I IliS tnlllas. Lo III úsieh hil l''lIp/­gllt snl\'ar nb ll10lta IIlLl'il'tnt lo tJ'P\'nl\ quI' li l'ollllllrl'll. { ' li tl'óS d'aquí .. , un tr<Ís tir, nl\{t y ui. IH hil sortcjllt In illl,p'ntn taAca; 1'11 IIl1a IlIlraula ha sapigut trouarhi el Ió ,)' aixli es tll' tell i l'SC ell ('omllte tractlllltsl' d'ull lIIt'!sil'h,

Ln1l/isse ell ('scelln, tamh{'.ll \' nltul'l\ df' las .('il'('UII,';­tnlll'ills, tll'('ol'al'ions novns nh tl'njl's atrotinats, lo. IlI'OPOl't'iolluts pl'l'ln !'Illlll'l'sa. AIg-uns d'eHs moth'nrell IIh S!lS de(iceIlcias las riotns mes j ulStns tipI pÚhli('h, si he posant 1'11 ritlicul ñ algoulÍ lI)lrl'('/I11)le actor IIlIC ilO 'li IIIl'l'eixill IaI.

RI'SlIill: IIlla lle~g-I'l1cia qlle Rols )Iot rl'llI'('Sf'lItllrln qll' lli tillgui l'i1tf'xplic(lble 1'1ll)lI'II,\'1l IIt' pO:-lnl' ell ri­dicul nI auto,'.

DO I JUAl\ICO

Parodia ell 1m actf', en fiel's, orif/illat de D, :Jaume LlojJal't. Hltl'eilada la 1Jit 28 del passat, en l' .lle/teo de Hosta­(m 11 chs. Es IIlln hUlllornl!n illSpil'lIda ah lIIolt hona somhra en

lo qllurt :lI'te de Don J¡Ul}l Tellorio. L' l1utor hil snpigut ('(II1('rt'tar pl'rfel'tlllllpllt l' I1s~umpto y l'l'I' lIl('I'its de l'olll'ellhl\l' ah hOIl g'lIst la llotll fps1i\'II.

1.11 l'xpI'u('Íci sigu.', l'smel'llIln tlistingillt811i 'I sImyol' ~Iag'l'ill,Y{¡, ~ ' )' IIl1tor (!l'mulIllt ah molt I\plnuso.

,JOA . DE LA ('AUL\

Humorada e¡¿ tres actes, ell prosa, arif/ilUlI de D. Joan !tIanube¡¿,v Vidal. E"treJtada la ,tit 28 del pana t, elt lo Ce¡¿il'e Mm'rel.

fi eR nItre 'I l'" ,HJsit tI ' a(llIl'stn ('oml'lIia IIUI' 'J de l'l'I' pnssnr IIn l'utO ng·I'a.lahll', y l'autol' cOllseglleix pIc-1I1\II1('I1t l' ohjp!'tc,

Il1tl'l'\'l'IICn pll lo tll' 'f'IlIJH'IlJO clltOI'1.lí persollatges, tot ,homl's, .r.ia es 1111 Ilu"rit en sí Iu \ IIl'ietllt tll'ls tals ~ 1'1'1'10:-1 1II0\ll'er he.

So tll'l1l1l1l{t nI !lutor ab lIlo!t. n)llau:oIo, ilO poguelltsl' prescntar III~r 110 tro\·at'se a BarcelOllu.

,I. XumNO.

Homenatje a. Jacinta Verdaguer I.listn de Lo TRA'fUO lhmlO A I.

W. Lasnllca. . Hnllllin Colet. . M. GirOlla. . , HOSllelldo Camps Llorens Casas C. M. J, . J. Llonch . ,I. H". . . Jou 11 Farl'11

Huma Hllterior. '

Tot.ul. (f!o"Unúa obel'la la s'USc1'ipciú)

Pes<las

128 0';,0 W2[) 0'30 0'2;, 0'2i') ., O'iIlJ I 0'50

~

LO TEATRO REGIONAL A

I AU III E PIQUET y PIERA t 27 Juny de 1896

A las cilleh de la tllrde de dh;sapte p1l.s­toint, r\ ili 27 de .1 utly de \.HIlI), morí ell sa calln-torl'e ¡)e Hnrrió, \l, Jaume l'iqud, .r l'iel'a.

Pi(luet \'lIlleixer 1'11 l' olly 18:)8 ell ulla casa de cnm!, de lall Cortll de Harl'ià, fili de parell pohres, qual O{'up"ció era lo {'Oll­rPIJ det cam p.

1';11 lla f/l'i lJIt'ra jo­velltut fou IJII111ohrl', no ()h~tllllt IISlIil'llllt ít IlIr~ \' v{'\'l'llt ('li OI'Il­Ilili (il: exel'('j son l'it­rl'l'l'h. ell l' Espall,Y!l Industl'ial, que los grllbadors solioll tre­

ballar menos horas y anar més ben vestibl, obta ner e er grabador.

\)guns anrs treball1'1. en dit elltabliment ab ardor y seguint SOll Jllstint de estalvia, mes tllrt teniaja seu un taller de grabador en )0 primer pis de la ca~a IlÍlmero 14 del carrer del Peu de la Creu.

Tota la seva afició era al telltro, llegir come.\iall r dramas era SOll predilecte passntemps, y fi tal va arl'l­bar, que li entraren ganas d'escriuren; pero com 110 tenia instrucció suficient, comprenia sobradament que no I?odian apreciarse com a Iiterarias Ins slwas obras y al Ó lI} faya de'llstir de pr9.Sentarlas a cap em­presa,

Per una rara cnsualitut entra en relacions ab l'aetor D. Emili Aro)as. Re trovaba aquest l'I. Harriñ, y havent de donar una fuució en lo teatro, se li indisposa repen­tinament un actor; devllnt de aquest conflicte 'n Piquet si l' hi brinda ñ dit actor', dihenli:

-Si voshi vol, jo m' encarreguré del poper ... fllré lo qne pugui... prt>lIgniho ñ la bona voluntat.

Y, en efecle, va fersl' l' ohrn y los sarriallfllchs varen aplaurlir pel'lll'imera \"f'gllda li Piquf't.

Agrahit lo tiellyol' Arollls Jler l' expolltaneitat de tal acte, escoltava pOellS dins del!Jlrél! la lectura d' W1 III'a­ma en tres actes titulat E.etrafJ[o, de la jU'Dentut, origi­nal del seu nou amieh Piquet, comprometense {L re­pre entarlo en lo matei teatro de Sarria.

Podell contar si n' hi habia de admiradors lo dia del estreno, tractolltse d'ulla obra d'un tUl de Sarrió, y li. mes d'un treballadol' com en sa mlljor part era lo pú­blich que df'spr~!'I va aplnudirlo de nou. Quants aplou­SOtl! Quantas ovacions, ell lo drllmu que encare Ilvuy lIe reprellenta ab grallt éxit baix lo titol de Lo port de ,alfJació y que es una de las obras que mes popularitat ha donat al malogrl,\t Piquet.

Enlll\minit per los aplausos del públich, s'entrega ab 1')1'1 Y anima al teatro, escrlbint algunas producl'ions que varen es er estrenadal! ub prerll1ecció al OdeóII, no deixant per lli. ó lo seu taller de grabador com proba palpable de que no confiaba del tot ab los llaurers.

,Als I\nys 71 a 'i2 y ab los pochs nhorros que tenia re­cullits, pues com he dit era estalviadó per JIIsti 11 t, pren­gué per trimestres l'arrendo del teatro Odeón, mes tart va animar e y l'arrendo ja era per anytl, fins li. arrival' a qulnquenis,

I DUI nnt aqu 11 temps, qué volen Imaginarse que no s' ha¡,rués vist a l' Odeón!

¡,Drlllllas cnstel1an,s1 tots. ¿Comedins catalanatl? ¡,Quí es qu(' 'n componia m s que 'u Piquet?

Desde L' alle,i'll4t del carrer de l' Aurora IÍ Lo llas es­corredor, uo hi havia fet per petit que fos que 'n pÍI¡uet DO 'n Ces una comedia ptlr lo próxim diumenge.

La majoria las e crigué en época de l' últimd guerra civil,

Lo dilluns porlnhan los partes rlel diari que Ins tro­pllS sortillll (le Hlll'celolla pera sitiar lt l'uieerdú, ell ja comcllsllbu íl l'scriure uua comediu y f1l1ullciabn estre­narIa lo lJrl'ixim diulTlclIg-e COlltullt 'iU' nItl'es partes de lo lIim('('res ó hI' 'I lIijol!t;, 11 faeilitnrian datos per sa termina('ió qu' ell comhillllha, yd' Ull modo ó ultre y ah nju(la (le la SI'VIl ellpcl'Íal compall,yía, estrenoba la ohra lo lIin eitllt, tenint los plells de (lúblich y l)IItllC88 com l'lI dl'sitjaha.

Acahada a(¡upsta época contin ua Ull púhlich ja seu, ningÍl podia disputarli, ell 11' ('ra l'amo. S'en ha­bia npoderat saplguellt trolml' la flaca pallsillllal d' aque­lIn multitut. d' ohrl'rs qu" sentinn IIIl'S tart una afició atractivll <l' I\nllr ÍL pllSSIII' la festa III Odeón, a vcurer ohrlts de 'li Jaume Piquet. Obrns eastellanas ne teuia d' OI'ig-illllls IÍ llI'rt'gladas ulln lIIultitut, eutre lns que sl hi COllt1\11 la abadIa de Cast l'O, C1'istobal Colón, Los tra ... I¡cantes de Escl(f1)os, El cora:ól¿ de Ulta madre, La 1t101tja sang1'ie¡¿ta, Guillermo Tell, Inquisición de Dtu'celona, El sitio de In inmortal Gm'ona, Julieta 11 Romeo, La 'Diuda de Serrallonga, La mendign, La dama de las camelial, El conde de Afonee-Cristo, Los kijos de Eduardo, La e{1)­pulsión de lo, jelt¿itas en España, .El fJale1'oso Sansón, fins IÍ Illes de cincuantn, y de catalanas per las que sentia verdader entussiasme, ne cçmtaba setanta vuit, entre las quals s' hi trovan Lo pot't de salMció, prr.ciós drama original y en vers de cOlltums pagesns. Un fJoluntari d6 Cuba ó l' konra d' un jornaler, original y cn ver, obra representada ab molt aplltuso. L'angel de la Caritat, obra també en vers y orlginul, basadd sobre l' historia de la reina Isabel d' Hungrfa. Dos llansols 11 un f)estil negre, divertirlíssima c"media ell vers repr.esentada a centas vegadas y sempre ab aplauso. Loprotauntiament. comedia que per tot segueix represelltantse ab aplau­so. Campi qui puga, divertida comedia que tothom co­neix, De panxa al "ol, que tant sols lIegintla ja se 11 veuhen los efect('s ~lÍmichs, y com aquestas fins alnú­mero de setnnln VUIt entre trl'll, do' y un acte.

o deixu de rl'prescnta un treballallsíduo durant lo quince anys que Piquet a sostenir lo teatro Odeón.

La eOloJledia Campi qui puga, va coordiua son argu­ment per la carrett'ra de Harrifi una tardI' ui sortir del teatro, dirigintse ÍL casa sevu; alarribarhi després de sopar, va cncenrlrer lo llum ,V 'li posa fi esc¡lure, acon­I!eguintlo 'I din y avisant!o lo seu ¡,rerma a las vuit del matí per ténlr en ('arc lo llum encés sense dar::!en compte y havent arribat fi Illes de dos terceras parts de l'obra, proha de que possehia un caracter actiu y laboriós.

Avants de deixar lo teatro Odeón, consulta ab un metje lo següent:

-Escolti, ¿qué es preferible, morí consumit'?

A lo qual lo metje no veyent bona solució per cap part, 11 digué:

-Tot ell prou mal. Y auyadí Piquet: -Li preguntaba perque no sé que fe, si deixo 'I tea­

tro, ab la sordera que per la meva desgra('ia posseheixo, me quedaré ol com una bestia y moriré consumit, y per altre part, si 110 'I lleixo, veig que moriré rabiós dat lo meu caracter enérgich y las enrabiadas que a cada pas se me originnu,

Lo cert es que l'auy 1887, per divergellcias ab 10 duenyo de la casa y ademés febrós per lo seu e tat de salut, deixa l' Odeon y 's retira a la seva casa-torre de Sarrió, no cuidantse més de teatros.

Lo TKATRO REGlO AL ha cregut un deber dedicar aquest recort a la memoria del qu' en son temps esti­mula a molts atlciouats lo cultiu del teatro Catala, ha­vent dei. at un sens fi d' obras teatrals, combinadas nb escenas mogudas ab abundants acudits uuas, yescena conmovedorulI altres,

Descausi en pa\! lo grall propagador de la instructi­va diver ió teatral en aquesta terra,

A. SALTIVBRI.