Laboratori d’interacció

ELS SENTITS DE LES MÀQUINESUna mostra de disseny experimental entorn de l’ús de la tecnologia

NEOFUTURISME?

Vivim un començament de segle molt intens en tots els sentits: en l’àmbit social, econòmic, natural i també tecnològic. Els avenços en aquesta àrea ens acompanyen a un ritme estremidor des de fa uns 20 anys. Estem canviant (o estan canviant) estructures relacionals, industrials, polítiques i socials que es van desenvolupar durant tot el segle xx. El repte és intentar que canviïn per millorar, un fet que objectivament s’hauria de produir.

La tecnologia millora les nostres vides, però també genera canvis profunds. I aquests canvis no sempre són justos amb tothom de la mateixa manera, ja que la tecnologia sorgeix de la recerca i el coneixement, que sovint es generen en entorns econòmicament desenvolupats, per desgràcia no en els més deprimits. La tecnologia accentua aquestes diferències, pel fet que el progrés que ens proporciona no arriba a tothom igual. També és veritat que gràcies a tecnologies com Internet els territoris desfavorits poden connectar ràpidament amb el segle xx, malgrat que no sabria dir si això és bo o dolent.

Hi ha quelcom que ens vincula amb el començament del segle xx, ara fa 100 anys. Es tracta de la fascinació pel nostre progrés, per les màquines i la tecnologia: el resultat de la capacitat per progressar de la humanitat i —segons que van pensar els futuristes, com Marinetti— de la bellesa i l’emoció que pot arribar a assolir tot allò que creem. També volem que la tecnologia sigui un instrument capaç de deixar enrere allò antic i obsolet i de millorar la nostra vida i el nostre món. Sovint penso que desitgem molt més aquest canvi (potser perquè creiem que és necessari) del que realment la tecnologia és capaç d’oferir-nos. Tal vegada aquell fervor pel nostre progrés que va moure els futuristes ara ens mou a nosaltres.

Però sens dubte es tracta d’un atribut que la tecnologia ens «ha» d’oferir. En el Disseny Hub Barcelona ens ocupem d’analitzar a fons tot el seu potencial, des d’una perspectiva relacionada amb el procés de dissenyar. Ho hem fet durant un any amb el Laboratori de fabricació i totes les activitats paral·leles que s’hi han desenvolupat, i ara continuem fent-ho amb el Laboratori d’interacció.

Perquè si la tecnologia aconsegueix desenvolupar màquines més capaces, amb més prestacions, més intel·ligents, la nostra relació amb elles esdevé més rica i complexa dia rere dia. El nostre «diàleg» és més proactiu, sobrepassa l’acció–resposta que ha definit fins ara la nostra interacció i ens permet ampliar-la a l’acció–resposta–acció, fet que afegeix un nou esglaó en el procés de producció de més intel·ligència en els cervells artificials. Les nostres màquines cada cop tenen més sentits i són més intel·ligents. Així, el catàleg de les seves capacitats esdevé més gran i les nostres oportunitats d’interactuar augmenten enormement; és per això que ignorem gairebé tot allò que podem obtenir de l’intercanvi amb les màquines.

D’això es tracta en aquesta exposició, d’examinar i aprendre d’una relació cada cop més complexa i difícil de preveure. De la diversitat de categories a què ens duu la interacció i que ens permeten valorar els matisos i comportaments que produeix en els usuaris el nou món relacional en el qual ens endinsem indefectiblement. En definitiva, de valorar de manera positiva l’efecte d’aquesta nova realitat com un pas vers un món més complex i contradictori, però també més eficaç i estimulant. Si més no, aquesta és la nostra aspiració.

Ramon PratComissari general DHUB

/

/

/

/ / /

Una exposició sobre noves tecnologies?

Interacció?Sí. Una mirada didàctica i experimental a la relació entreels humans i les màquines.

No. Una exposició sobre els usos de la tecnologia.Sobre la interacció.

Tecnologia/Disseny?Disseny/Tecnologia?Disseny/Interacció?Interacció/Tecnologia?

Una exploració de territoris nous en els quals el disseny de la interacció genera noves disciplines i noves experiències.

I/O/I = input/output/input.

I/O = entrada/sortida = un senyal d’entrada i un de sortida= dispositiu o sistema reactiu.I/O/I = entrada/sortida/entrada = un senyal d’entrada, un de sortida i un de nou d’entrada = dispositiu o sistema interactiu.

D’acord!Però... de què tracta una exposició que s’anomena I/O/I?

/

Plantejar un sistema de realimentació és anar un pas més enllà d’allò simplement reactiu?

Potser.../

I... Els sentits de les màquines?

Una analogia entre els sentits humans i la manera com les màquines reben impulsos i senyals.

Avui dia disposem de sistemes que poden percebre qualsevol acció humana mitjançant sensors i transductors.

Establir una analogia entre els mecanismes de percepció humana i els dispositius de recepció de las màquines ens mostrarà, per exemple, els límits perceptius humans.

I els límits perceptiusde les màquines?

Sí, també.

Però... Per què un Laboratori d’interacció?

Perquè no és solament una exposició de peces acabades. Perquè tots els processos interactius són generatius i es troben en construcció contínua.

L’acció és una constant.

És com convertir un museu en un lloc de treball i desenvolupament?

Sí, en un lloc per a la interacció.

Aquesta mostra aborda la interacció a partir de nivells diferents, en una escala que va des de dispositius molt simples, que evidencien la transmissió d’energia i la conversió en gestos, senyals i dades,fins a sistemes més complexos en els quals màquines idèntiques interactuen entre si i generen comportaments en comunitat, en eixam.

Aquesta escala, amb la seva càrrega didàctica, conforma la narrativa inicial de l’exposició.

Es tracta d’una mirada reflexiva sobre la tecnologia, l’ésser humà i el seu entorn?

Sí.

Sobre les extensions dels nostres sentits i de les nostres extremitats.

Sobre els efectes que produïm amb l’ús de la tecnologia.

Sobre els diferents escenaris on és present el disseny de la interacció.

Sobre el desenvolupament d’interfícies interactives i el seu paper fonamental en el disseny del futur.

Al llarg dels darrers quaranta anys les tecnologies de la informació han produït canvis importants en la manera com ens relacionem amb el nostre entorn.

La informació, a través dels seus nous canals, s’ha infiltrat en tots els nivells de la nostra experiència diària.

La tecnologia i la societat de la informació han facilitat la interacció entre les persones?

Realment pensem que estem més connectats?

Què significa estar connectats?

Una interfície és una extensió del nostre cos?Sí.

Busquem la simbiosi entre allò físic i allò virtual mitjançant el disseny d’interfícies.

Les persones es connecten amb les coses i amb l’entorn.

El món es construeix en xarxa.

Les persones es relacionen amb el medi a través d’interfícies: objectes, espais, entorns, xarxes, continguts, límits...

Si afegim informació a un objecte físic estem ordenant els elements que componen el seu sistema d’una forma determinada. Si a més hi agreguem connectivitat, el dotem de funcions que augmenten les seves propietats i en faciliten l’ús. Per això aquest objecte milloraria potencialment la vida de las persones...

Què s’esdevé quan els objectes comencen a pensar?

La idea és que no calguin interfícies addicionals per connectar les coses amb les persones, que el món mateix sigui una interfície.

No seria fonamental que els objectes s’adaptessin a les persones segons la seva informació i la seva funció, i no al revés?

Això és la «singularitat»?Potser...

Objectes i entorns, dispositius i sistemes cada cop estan dotats de més més autonomia i capacitat de processament, i és per això que fins i tot es poden comunicar entre si i generar comportaments gairebé socials.

Estem dissenyant el món per a aquest futur?

Imaginem un punt hipotètic a partir del qual la civilització tecnològica experimenta una acceleració del progrés tècnic que ens fa incapaços de predir-ne els resultats: màquines que prenen decisions per fabricar altres màquines i sobretot per definir les seves funcions.

I què succeeix amb la quantitat immensa de dades que generem constantment?

A on van?

Com es poden fer servir?

I després de la visualització de dades... què?

Vivim en l’era de la informació.

El món és un sistema interconnectat, on tot sembla enllaçat amb tot. Amb aquesta quantitat immensa de dades per ordenar i comunicar, el disseny de la informació esdevé fonamental.

Si la visualització de les dades no ajuda a la seva comprensió, significa que solament les estem acumulant, i això seria un exercici absolutament va.

/

Què és això dels sistemes emergents, les colònies i els eixams?Les formigues creen colònies, els habitants d’una ciutat s’agrupen en barris, les cèl·lules s’uneixen formant organismes, un programari de reconeixement de patró simple aprèn a recomanar llibres...

En aquests sistemes, els individus residents en una escala comencen a produir comportaments que habiten en una escala superior a la seva.

L’evolució de regles simples a complexes és el que anomenem «emergència».

//

Hi ha un disseny que no té en compte els seus nivells d’ús ni per això mateix el seu nivell d’interacció: un mal disseny.

El fet que un dispositiu sigui més o menys interactiu no depèn de la seva complexitat o simplicitat, sinó de la seva interactivitat potencial envers l’usuari.

Existeix el disseny no interactiu?

I què se’n fa de la recerca entorn del disseny de la interacció?Hi ha un espai dedicat específicament a escoles, universitats i centres de recerca on es poden veure les seves diferents línies de treball a través d’idees, projectes, prototips...

Un laboratori en un museu?Sí.

Un Laboratori d’interacció en el museu de disseny; un museu laboratori.

Un espai híbrid destinat a la recerca, la didàctica, el disseny, la resolució de problemes...

Un laboratori actiu lligat a l’exposició.

Podem separar la interactivitat de la idea de laboratori?

Aquesta exposició és el producte d’un procés de recerca que ens ha dut a mostrar la interacció com a variable en el temps. No es tracta d’una presentació definitiva sobre la interacció: és que podríem dir quelcom de definitiu sobre allò que forma part d’un procés?

No sempre és important presentar els «herois» o les fites d’una disciplina determinada. Es podria parlar d’interacció fent referència a diversos artistes, dissenyadors, investigadors, programadors... En definitiva, allò que importa és explicar la interacció més enllà d’una tecnologia, un autor o una peça.

Així, estudiants i professionals, peces simples i complexes, prototips i productes acabats conviuen en un espai en el qual pretenem de manera explícita generar un lloc de coneixement, de reflexió, de contemplació activa, d’interacció.

Qualsevol element, simple o complex, té potencial per a explicar l’Univers.

Descobrim els trucs de la màgia de la tecnologia! Fem públics els seus procediments! No generem eines que simplement conviden a un consum més gran de tecnologia!

Nuria Díaz i Carlos GómezComissaris I/O/I

Roger IbarsHWD corporation 0992009

Karolina Sobecka i James GeorgeSniff2011

WhitevoidPolygon Playground2011

Betoldi, Menks i DalmazoSensores y galvanómetros 2011

Shahar ZaksSteady State2010

Kuan-Ju WuGiffi: Gift for Future Inventor2011

Jessica FloehHanky Pancreas™2011

Alexander ReederDream Jammies2008

Paula Winograd, Fundación MusgoLunchbox Stories2009

Parul i Mooshir Vahanvati, Rayden Design StudioMaximus2011

INFORMACIÓ PECES/AUTORS

Cheng XuSpeakerWire2009

StarlabEnobio, portable wireless brain monitoring2009

Yunsil Heo i Hyunwoo BangMemoirs2010

Yunsil Heo i Hyunwoo BangOasis2010

Elisabeth FullerLife dress2009

Niklas RoyMy little piece of Privacy2010

Elim ChengI need you to need me2009

Joon Yong MoonAugmented Shadow2010

Rafael Lozano–HemmerLess Than Three2008

Alvaro Cassinelli i Daito Manabe, amb la contribució tècnica d’Alexis ZerrougScore Light2010

Karl D. D. Willis i Juncong LinSpatial Sketch2009

Julius PoppBit.Flow2004–2008

Aer Studio, Bestiario i UrbióticaVisualización de datos2011

Informationlab, Auke Touwslager i Ursula LavrenčičCell Phone Disco2009

Jody ZellenThe Unemployed2009

Ferran AtzetAurat2011

IDATBCNJardí2011

Peter Anch i NoInteractionGroupInvisible maps2011

Prof. Narcís Parés, Coordinator of CSIM Master ProgramICTD

ComissarisNuria Díaz i Carlos Gómez

Assessoria internacionalMónica Bello, Ludovich i Carolina Vallejo

Coordinació i producció DHUBÀlex Armesto, Àngela Cuenca, Salva Ferrer i Anna Soler

Documentació Catalina Pérez

Disseny de l’espai expositiuNuria Díaz i Carlos Gómez, amb la col·laboració de Daniela Frogheri

Disseny d’elements expositius Metamorfosi Arquitectes

Il·luminacióLa Invisible

Disseny gràficPedro Hugo Carmo i Ana Gale

Il·lustracionsJesús Pedro Pacheco

AudiovisualsON i ON Comunicación

Col·laboració especialCristóbal Castilla, Héctor Sánchez, Víctor Viña i Nidhi Shah

TextosNuria Díaz i Carlos Gómez

Web I/O/IXavi González i 72 Estudi

Correcció i traduccióMontserrat Pérez i Graham Thomson

Producció i muntatgeCultural Sense, S.L.U.

DISSENY HUB BARCELONA[DHUB]

Comissari general DHUBRamon Prat

Directora dels Museus DHUBMarta Montmany

EXPOSICIÓI/O/IEls sentits de les màquinesLaboratori d’interacció

Del 21 de juny de 2011al 31 d’agost de 2012

Disseny Hub BarcelonaMontcada, 1208003 BarcelonaT +34 93 256 23 00dhub@bcn.cat

Horaris:Dimarts a divendres de 11 a 19hDissabtes, diumenges i festius de 11 a 20hTots els dilluns tancatFestius tancats: 1 de gener, 1 de maig, 24 de juny, 25 i 26 de desembre

Segueix-nos a:facebook.com/dhub.bcntwitter.com/dhub_bcn

Exposició organitzada i produïda pel DHUBwww.dhub-bcn.cat