1

INTERVENCIÓ DEL RECTOR AL CLAUSTRE DEL MES DE DESEMBRE DE 2018

Bon dia a tothom

Ara fa un any, al claustre del mes de desembre vàrem presentar un pla d’objectius per a l’any 2018, que responia al nostre programa electoral i als compromisos que conté. En aquell mateix claustre vàrem comprometre’ns a informar abans de l’estiu del nivell d’assoliment d’aquests objectius, i així ho vàrem fer al claustre celebrat al juliol d’aquest any, presentant un informe que era un primer rendiment de comptes de les accions portades a terme pel nostre equip de govern en els primer sis mesos de l’any.

Doncs bé, finalitzat ja pràcticament l’any 2018, avui presentaré l’informe anual de gestió del nostre equip de govern. Com ja vaig comentar a l’anterior claustre, considero que la presentació de l’informe anual de gestió al Claustre és un moment especialment rellevant. Perquè em dona l’oportunitat de reflexionar sobre les actuacions desenvolupades durant l’any, i valorar en quina mesura hem assolit els objectius previstos. I, naturalment, identificar en quins aspectes cal corregir les estratègies per tal de millorar-ne els resultats.

La nostra docència

Transcorreguts deu anys des de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior, sembla clara la necessitat de fer una revisió de l’oferta formativa actual per adequar-la a la realitat de la societat. En aquest sentit, s’està fent una anàlisi de l’actual mapa de titulacions i, d’acord amb els diferents centres, es proposaran els canvis necessaris. Durant aquest any els responsables de les diferents unitats de l’Àrea Acadèmica s’han reunit amb els equips deganals de tots els Centres.

Per a cadascuna d’aquestes reunions es va elaborar un dossier amb tota la informació disponible sobre els diferents aspectes acadèmics del centre: titulacions acreditades; dades VSMA, verificació-seguiment-modificació-acreditació, de les titulacions del centre; preinscripció dels màsters 2017-2018; matrícula d’alumnes nous als graus; oferta d’ensenyaments 2017-2018; activitats d’acollida, captació i orientació; inserció de graduats; innovació i millora de la docència; i pràctiques externes.

L’oferta resultant es formularà atenent a les necessitats de cada centre i d’acord amb ells. Ara per ara, i després de les converses i reunions mantingudes, disposem de les conclusions que serviran de base per a l’anàlisi.

La necessària reflexió sobre l’oferta formativa va acompanyada també d’una anàlisi en profunditat de les diferents normatives lligades directa o indirectament a l’àmbit de la docència. En aquest sentit, s’ha fet una revisió de les diferents normatives acadèmiques i s’ha detectat la necessitat urgent de revisar-les pràcticament en la seva totalitat, prioritzant la modificació de les d’Avaluació

2

i Plans Docents i la d’Itineraris dobles. Creades les comissions específiques per a tal fi, han celebrat ja diverses reunions i estan treballant en l’elaboració de les noves normatives.

La revisió de la relació entre els centres adscrits i la UB és també una necessitat en aquests moments. Amb l’objectiu de revisar, si escau, els convenis amb cada centre adscrit i elaborar una carta de serveis per a aquesta tipologia de centres, s’estan analitzant, juntament amb els serveis jurídics, els convenis d’adscripció. Aquesta anàlisi està palesant les enormes diferències entre el contingut dels mateixos i els compromisos adquirits per la UB al respecte. La carta de serveis que tenim com a objectiu final serà el resultat de la regularització realitzada.

Per poder oferir una docència de qualitat, el nostre personal acadèmic ha de disposar d’eines que li permetin millorar la seva tasca docent. Per això, durant aquests mesos des del Servei de Suport a la Docència del CRAI s’ha creat, dins del Campus Virtual, la categoria corresponent del programari antiplagi URKUND per a Treballs de Fi de Grau i de Màster, que des de començament d’aquest curs ja està a disposició de tot el professorat.

Així mateix, s´ha iniciat l´optimització de la millora de la innovació docent, i la posada en marxa de projectes de foment de la qualitat docent, en els quals participen més de 200 professors de diferents ensenyaments. Aquesta qualitat docent passa per emprar sistemes d´aprenentatge innovadors en l’estratègia de millora docent, com ara l’Aula inversa, l’Aprenentatge basat en problemes, l’Aprenentatge basat en projectes, el Simulador d’empresa, la Gamificació i l’Avaluació per competències.

En la mateixa línia de potenciar la millora i la innovació docent i amb l’objectiu específic de millorar i promoure la innovació docent, s’ha elaborat el nou web del programa RIMDA i s’han posat en marxa tres Projectes institucionals de foment de la qualitat docent, un al campus Bellvitge, amb la participació de més de 70 professors, altre a la Facultat d’Economia i Empresa, amb 120 professors implicats, i un tercer a la Facultat de Química.

La Universitat de Barcelona participa també en el recentment creat Programa Margalida Comas i Camps per a la millora de la docència i l’aprenentatge a la universitat, coordinat pel Consell Interuniversitari de Catalunya, formant part del seu Consell Assessor. A més, hi té representació en cadascuna de les quatre àrees d’anàlisi: la determinació d’indicadors de la qualitat docent del professorat universitari, l’establiment d’un programa comú de formació inicial del professorat, les bases d’una convocatòria de projectes de recerca i innovació educativa, i la creació d’una comunitat virtual per compartir la innovació educativa.

Cal assenyalar que la Universitat de Barcelona ha tornat a ser la preferida pels estudiants catalans, i encapçala el nombre de sol·licituds en primera opció, amb més del 30 % del total. Aquest curs, gairebé 11.000 nous estudiants s’han incorporat per primera vegada als estudis de grau a la Universitat de Barcelona. També els nostres màsters han estat escollits per un nombre considerable d’estudiants, i la nostra oferta de titulacions pròpies continua ascendint amb una clara tendència a la col·laboració entre la nostra universitat i les empreses i institucions.

La qualitat de les nostres titulacions i l’excel·lent tasca realitzada pels responsables acadèmics i de gestió dels serveis als centres queda palesa pels resultats de les acreditacions, ja que fins al moment el 24% dels graus de la UB han estat acreditats amb excel·lència, mentre que per al

3

conjunt del sistema català aquest percentatge és del 12%. Pel que fa als màsters, s’assoleix un 33% d’excel·lència, mentre que per al conjunt del sistema és del 22%.

Ens sentim molt orgullosos del reconeixement que obtenen les nostres titulacions. Molt recentment, el màster oficial en Innovation and Entrepreneurship in Biomedical Engineering ha obtingut el segell del European Institute of Technology, amb un esforç conjunt de les Facultats d’Economia i Empresa, Física i Medicina; un excel·lent exemple de col·laboració i sinergies entre els nostres centres que sens dubte redundarà en un millor servei als nostres estudiants.

La nostra felicitació i el nostre agraïment a totes les persones que fan possible tots aquests assoliments.

Pel que fa a la formació continua cal assenyalar que L'any 2018 s'ha aprovat un total de 966 cursos als sis Consells Executius de l'Agència de Postgrau, dels quals 385 corresponen a màsters, 226 a diplomes d'especialització, 150 a cursos expert, 123 a cursos superiors universitaris, 75 a certificats d'extensió i 7 a diplomes d'extensió.

Per centres, els centres que més cursos han impartit són la facultat de Dret (8.3%), Economia i Empresa (13.8%), Medicina i Ciències de la Salut (20.3%) i IL3-UB (35.3%).

L’Institut de Formació Continua IL3-UB va oferir durant aquest any 501 programes de formació oberta i 90 de formació corporativa, amb un nombre d’estudiants de 19.874 en formació oberta i 3079 en formació corporativa.

L’àrea de Programes Formatius de l’Escola d’Idiomes Moderns engloba el conjunt de cursos de les 12 llengües que s’ofereixen (alemany, anglès, francès, hebreu, italià, japonès, neerlandès, persa, portuguès, rus, suec i xinès), en què han participat 4.141 estudiants i 67 professors. D’altra banda, s’han obert 15 convocatòries d’acreditacions lingüístiques i s’han fet exàmens oficials a 1.094 inscrits.

Pel que fa a Estudis Hispànics, aquest any s’han matriculat en els diferents cursos de llengua i cultura espanyoles per a estrangers 743 estudiants. S’han fet 783 exàmens per a l’obtenció del Diploma d’Espanyol com a Llengua Estrangera (DELE) en 6 convocatòries, i 472 exàmens d’acreditació de coneixements constitucionals i socioculturals d’Espanya (necessària per tramitar la nacionalitat espanyola), els quals s’han fet en 10 convocatòries al llarg del curs, també organitzats per l’Instituto Cervantes.

A l’estiu s’ha dut a terme la vint-i-unena edició d’Els Juliols, amb 54 cursos impartits per 451 professors i 1.720 alumnes matriculats. Hi han col·laborat diverses entitats i fundacions, així com 9 ajuntaments, i s’han impartit en diversos municipis: Barcelona, Sant Joan Despí, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Alella, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans. En aquest marc, a més, s’ha dut a terme la desena edició de la Universitat d’Estiu de les Dones, en col·laboració amb el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones de l’Ajuntament de Cornellà.

D’altra banda, els cursos Gaudir UB han tingut 2.867 alumnes, repartits en els 85 cursos que s’han impartit en total en els tres trimestres, a les seus de Barcelona i Sant Joan Despí, i en què han participat 146 professors i especialistes.

4

Els nostres estudiants

Vull ara fer referència al desplegament d’accions en l’àmbit dels Estudiants.

En relació a la política de beques i l’objectiu fixat per aquest any de mantenir i ampliar els programes propis de beques i ajuts que garanteixin el dret a l’accés i seguiment dels estudis, cal assenyalar que en la convocatòria 2018-2019 de la BKUB, a més de mantenir els ajuts de les seves tres modalitats, hem ampliat la cobertura d’aquests ajuts a estudiants de màster amb nota per sobre de 6,5, i de 6 per a màsters habilitadors, amb una correcció per àrees.

A més, el 8 de juny el Consell de Govern es va aprovar un nou reglament de beques de col·laboració que revisa i actualitza el procediment de gestió de les beques de col·laboració, alhora que en subratlla el caràcter formatiu. En aquest cas el seu principal objectiu és la formació de l’estudiant tant en competències associades a la seva titulació i a la seva formació integral, com en les vinculades a la seva incorporació al món laboral.

Aquest nou reglament corregeix problemes greus de gestió i ús d’aquesta modalitat, la qual cosa està contribuint a clarificar la relació dels nostres estudiants amb la universitat quan s’hi vinculen mitjançant aquesta modalitat.

Seguint en el mateix àmbit de l’atenció a l’estudiant, i en relació a l’objectiu de millorar la gestió de les pràctiques externes en institucions i empreses, el 5 de juny es va organitzar una jornada de treball sobre les pràctiques acadèmiques externes per a compartir bones pràctiques en aquest camp; a més, s’està desplegant tot un seguit de millores en el programari de gestió de les pràctiques externes-GIPE; s’està elaborant material informatiu orientat a les empreses i institucions sobre les pràctiques acadèmiques externes i la seva gestió a la Universitat de Barcelona per tal de millorar la captació d’empreses i entitats; i s’ha iniciat la revisió de la normativa i la seva aplicació, en especial, en el cas de les pràctiques externes extracurriculars, per tal de garantir-ne el seu caràcter formatiu.

Pel que fa a l’atenció als estudiants i amb l’objectiu de mantenir i reforçar els programes d’orientació universitària i la col·laboració amb els centres d’educació secundària, en els darrers mesos, a més de mantenir totes les accions que es venien realitzant fins ara, s’ha estat treballant en noves accions. En primer lloc, s’ha establert una col·laboració amb Unportal, web especialitzat en donar informació sobre l’oferta universitària molt utilitzat pels centres de batxillerat i cicles formatius, així com també pels estudiants i famílies.

En segon lloc, per tal d’incrementar els centres que demanden les activitats organitzades des de la Universitat de Barcelona, s’ha treballat conjuntament amb les Facultats per avançar les dates de publicació de les activitats que s’organitzen destinades als estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius. L’objectiu és que aquesta informació estigui disponible al web de la Universitat de Barcelona durant el mes de juliol, que és quan els centres programen les seves activitats per al curs següent.

En tercer lloc, per tal de facilitar l’accés dels centres i els futurs estudiants a tota la informació que els pugui ser d’interès, en especial aquelles activitats que s’organitzen per a ells, s’han iniciat les gestions per millorar el web orientat als futurs estudiants de grau.

5

En quart lloc, i en col·laboració amb l’IDP, anterior ICE, s’està impulsant el projecte FORCES, de forment a la recerca als centres de secundària, per tal de facilitar la relació entre els diferents departaments de la UB i els centres de secundària per ajudar a realitzar el treball de recerca obligatori dels alumnes de batxillerat.

A més, aquest curs 2018-2109 s’incrementaran els centres als que la UB ofereix sessions informatives dins el programa la UB s’apropa i es doblen els centres que participen en la lliga de debat de secundària.

Igualment, la col·laboració estreta entre els vicerectorats d’estudiants i política lingüística, i el de comunicació i coordinació ha permès realitzar un esforç important en l’ampliació i renovació de l’estand del Saló de l’ensenyament del 2019, que suposarà que puguem arribar gairebé a 50 punts d’informació.

D’altra banda, amb la finalitat d’ajudar l’associacionisme i la participació a la universitat, s’ha elaborat una base de dades actualitzada de les associacions registrades i actives, i s’ha fet un nou web que dona més visibilitat a les diferents associacions de la Universitat, a la tasca que realitzen i a les activitats que organitzen, així com als serveis que la universitat els ofereix. Actualment s’està treballant amb el secretari del Consell de l’Alumnat per millorar la web del Consell de l’Alumnat per tal que esdevingui una eina útil de comunicació i informació sobre la representació dels estudiants als òrgans de Govern.

Vull fer esment també de l’activitat realitzada pel Observatori de l’Estudiant d’acord amb l’objectiu de donar-li un nou impuls. Cal destacar en aquest sentit, el Seminari Internacional celebrat el dia 22 de juny sota el títol “Repensant la formació universitària”.

Per últim i pel que fa a la política lingüística i l’objectiu de fer més visibles els serveis lingüístics que s’ofereixen i oferir-ne de nous per tal de garantir la màxima qualitat en l’ús de les llengües a la UB, s’ha elaborat el catàleg de serveis i recursos lingüístics que s’ha publicat al web.

En aquest mateix àmbit, vull felicitar els Serveis Lingüístics així com al vicerectorat d’estudiants i política lingüística, pels projectes presentats als ajuts per a actuacions de foment i ús de les llengües en l'àmbit universitari (Interlingua), convocats per l’AGAUR, ja que el resultat assolit ha estat molt superior al de l’any anterior.

D’igual forma es segueix treballant en l’objectiu d’incrementar el nombre d’assignatures impartides en llengua estrangera. Cal incidir en la importància que té per al futur ampliar la nostra oferta en aquest àmbit, essent una acció coherent per atreure talent i mantenir l’existent.

Finalment, vull recordar que aquest curs 2018-2019 la Universitat de Barcelona és la universitat encarregada de coordinar l’Esport Català Universitari, que és l’ens que agrupa les 12 universitats catalanes i que té la finalitat d’organitzar esdeveniments esportius universitaris com són els Campionats de Catalunya Universitaris i la UNIRUN. Vull agrair l’esforç d’Esports UB en l’organització d’aquests dos esdeveniments i el bon acolliment de la ciutat de l’Hospitalet del Llobregat, que allotja els campionats. Aprofito per convidar-vos a tots a animar els nostres esportistes en les finals del 7 de març i a participar en la cursa UNIRUN, que se celebrarà el 3 de març.

6

El nostre personal acadèmic

Pel que fa al nostre personal docent i investigador, com ja sabreu, aquest equip té com un dels seus objectius principals continuar el desenvolupament d’estratègies per a rejovenir la plantilla. A tal fi, hem d’aprofitar l’avinentesa que actualment hi ha un nombre important de jubilacions de professorat permanent. Així doncs, enguany hem duplicat el nombre de places convocades en els diferents concursos en comparació amb el 2017.

Concretament, s’ha donat la possibilitat de convocar 78 places de catedràtic que han permès la promoció de professorat titular i agregat acreditat que no havia tingut aquesta oportunitat des de feia anys. Alhora, hem convocat també 126 places de professorat agregat i un petit nombre de professorat titular amb plaça vinculada assistencial, cosa que ha permès l’estabilització de la majoria del professorat agregat interí, així com del professorat associat mèdic. També s’inclouen en aquest grup les places destinades a estabilitzar els investigadors del programa Ramón y Cajal.

A més a més, s’han convocat 57 places de Lector del Pla Serra Húnter, cosa que ha permès l’accés a la carrera acadèmica al col·lectiu de professors que havien format part dels plans de retenció de talent de recerca i docent, a més d’investigadors postdoctorals i professors visitants.

Seguint la mateixa estratègia, la previsió de la taxa de reposició de l’any 2019 permetrà que la resta de professorat acreditat com a catedràtic pugui accedir a aquestes places. A més, seguirem promovent l’estabilització d’investigadors postdoctorals, professorat lector de darrer any de contractació i investigadors del programa Ramón y Cajal.

A més a més, actualment el vicerector de PDI està negociant amb la DGU un nombre rellevant de places de professorat lector que permetria a la UB incorporar professorat jove a la carrera acadèmica que portarà a la renovació generacional de la plantilla. Podem afirmar que el nombre de concursos per als propers anys serà més elevat que els del 2018.

D’altra banda, és coneguda per tothom la complexa situació actual del professorat associat. Durant els darrers anys, les circumstàncies socioeconòmiques van forçar les universitats a reduir dràsticament la taxa de reposició, per la qual cosa van haver de cobrir la necessitat de nous docents amb la contractació d’aquest perfil de professorat. La principal conseqüència d’aquest ús de la figura del professor associat va ser un desequilibri cada cop més gran en les plantilles de docents, amb una presència cada vegada major d’aquest tipus de professor i una progressiva disminució del professorat permanent.

Per tal de reconduir aquesta situació, estem duent a terme una anàlisi dels membres d’aquest col·lectiu tenint en compte tres factors: la seva activitat laboral externa, si tenen el títol de doctor i si estan acreditats. Basant-nos en aquesta informació, podrem dissenyar estratègies per tal de promoure la incorporació d’aquestes persones a la carrera acadèmica i, en conseqüència, facilitar-ne l’estabilització.

A tal fi, des de setembre estem treballant aquestes qüestions en una mesa negociadora formada per representants del Comitè d’Empresa i del Vicerectorat de PDI.

7

En aquesta mateixa línia, el grup de vicerectors del sistema universitari català, que presideix el nostre vicerectorat de PDI, s’ha fixat l’objectiu de dissenyar una nova figura contractual amb dedicació a temps complet que serveixi com a mitjà per a obtenir les acreditacions necessàries per a la posterior estabilització en la carrera acadèmica.

D’altra banda, enguany hem tornat a convocar un paquet d’ajuts de mobilitat per al professorat temporal, amb l’objectiu de facilitar-li l’accés a places de professorat permanent a l’exterior.

També s’està treballant en la redacció d’una nova normativa d’accés per al professorat permanent que unifiqui sota un mateix procediment els dos règims jurídics (funcionari i laboral) i alhora n’actualitzi i modernitzi els sistemes d’accés. Una vegada aprovada aquesta normativa pels òrgans corresponents, es continuarà amb la redacció d’una nova normativa d’accés per al professorat temporal.

Seguim també amb l’elaboració d’una proposta d’instrument d’ordenació que permeti gestionar la plantilla de professorat en funció de la força docent disponible i de les necessitats docents previstes dels departaments.

A més, per tal d’agilitzar i millorar els processos de contractació, estem fent avenços en l’ús de les noves tecnologies en aquest àmbit, per la qual cosa en els propers mesos començarem a fer proves de contractació via e-administration.

Finalment, en un altre àmbit d’actuació, el vicerectorat de PDI ha constituït una Comissió de Salut per tal de fer un seguiment del professorat susceptible de patir riscos laborals, cosa que hem fet conjuntament amb l’OSSMA.

l’Organització universitària i els nostre personal d’administració i serveis

La gerència s’ocupa de la gestió ordinària de la Universitat i, a més, defineix i aplica polítiques entorn a l’estructura organitzativa de la mateixa, el personal d’administració i serveis i la política econòmica. Exposaré a continuació les activitats desenvolupades durant el segon semestre de 2018 dins dels tres àmbits indicats anteriorment.

En referència a l’organització, la gerència va portar per a la seva aprovació, al darrer consell de govern de 29 de novembre, les modificacions organitzatives de l’RLT resultants del marc organitzatiu dels òrgans de govern. Amb la seva aprovació, es posa al dia l’estructura dels òrgans de govern derivada dels canvis al consell de direcció a la primavera passada.

Així mateix, es segueix treballant en l’àmbit organitzatiu per tal d’adaptar l’estructura de personal existent als centres segons les seves necessitats. Aquest procés compta amb un estudi, ja iniciat, de dimensionament de les diferents estructures administratives i de gestió de les administracions de centre. A més, s’ha iniciat (a la secretaria de la Facultat de Dret) un estudi de processos. En aquest àmbit es treballa, conjuntament amb el Vicerectorat de Projecció i Internacionalització, per a convocar 10 places noves de PAS que donin un millor servei als centres en l’àmbit de la internacionalització.

8

Respecte a la gestió del personal d’administració i serveis, aquest segon semestre de 2018 s’han realitzat diverses actuacions. S’han establert cinc acords rellevants vinculats a les negociacions a la Mesa d’Universitats i a les comissions negociadores de PAS i PDI laborals que la segueixen. Respecte al PAS, destaquem els següents: en primer lloc, el compromís de les universitats públiques catalanes, quan legalment sigui possible, de retornar a la jornada laboral de 35 hores, tal com estableix el darrer conveni col·lectiu signat i que està suspès per l’aplicació de la disposició addicional 12.2 de la llei 5/2012 de 20 de març; en segon lloc, l’establiment, amb el Comitè d’empresa i la Junta de personal, de la relació de places estructurals a estabilitzar i els criteris aplicats per a la seva identificació i inclusió a l’oferta pública d’ocupació. Es tracta de poder estabilitzar el personal temporal, cosa que a la UB afecta a unes 300 persones; en tercer lloc, possibilitar l’abonament dels increments retributius de 2018: un 1,5% amb efectes 1 de gener de 2018, un 0,25% addicional amb efectes 1 de juliol de 2018 i, finalment, un increment retributiu addicional lineal del 0,2%, amb efectes 1 de gener de 2018, per a la millora de l’eficiència universitària, que per a la UB suposa 75,51 euros anuals (per a un treballador o treballadora a temps complet). Finalment, les universitats van pactar que complementaran les prestacions dels seus empleats mentre romanguin en situació d’incapacitat temporal, fins al 100% de les retribucions mensuals.

En l’àmbit estrictament UB, la gerència va portar a aprovació del darrer consell de govern l’oferta pública d’ocupació de 40 places per a l’any 2018: 25 de personal funcionari i 15 de personal laboral. La seva distribució per grups ha estat pactada amb la Junta i el Comitè. Així mateix, seguint el mandat del Consell Social de 30 de maig, la Gerència ha analitzat i revisat l’estructuralitat de les tasques efectuades pel personal amb contractació laboral temporal amb contracte d’obra i servei abans de final d’any. Com a resultat d’aquest estudi s’han proposat modificacions de l’RLT que han comportat la regularització de 33 places de PAS laboral. També s’han agilitzat els tràmits per a la contractació de rellevistes que permetin la jubilació parcial de tot el PAS laboral que ho ha desitjat i reuneix els requisits, ateses les condicions laborals més beneficioses existents fins a 31 de desembre de 2018. Així, vull agrair la feina feta a tot l’equip de gestió de recursos humans, que han treballat a contrarellotge per a fer possibles aquests processos que finalitzaven el 31 de desembre. Finalment, destaquem la reducció del període associat a processos de contractació i de desenvolupament dels concursos. Al respecte, es troben en marxa les oposicions d’auxiliars administratius i el procés selectiu d’auxiliars de serveis. Finalment, s’ha acordat amb els sindicats CCOO i UGT el calendari laboral del 2019, i amb la Junta un acord relatiu a la borsa de treball de PAS funcionari interí (escala d’auxiliars administratius).

De cara a 2019, la gerència es vol centrar en aprofundir els canvis organitzatius en els centres i en l’RLT per adaptar la Universitat de Barcelona a les necessitats derivades de voler ser una universitat del segle XXI, fent èmfasi en tasques tan importants com la qualitat, la comunicació i la internacionalització. En un context de restricció pressupostària i d’efectius, el procés és complex i difícil però esperem la col·laboració de tota la comunitat UB per a aconseguir-ho. Aquestes polítiques, a més, han de tenir present la visió de gènere, per garantir la igualtat d’accés i de promoció a tot el personal UB. Així mateix, s’ha començat a analitzar la possibilitat d’implementar el teletreball en algunes àrees.

9

En l’àmbit econòmic, les actuacions de la gerència segueixen vinculades a les dues línies estratègiques fixades el 2017: d’una banda, incrementar el finançament de la UB i, de l’altra, establir una política econòmica basada en criteris d’eficiència i equitat.

Pel que fa a l’obtenció de recursos no públics externs, la gerència ha treballat en l’obtenció d’ingressos procedents de determinats espais patrimonials, com el lloguer d’espais de Can Jaumandreu i l’Aulari del carrer de Baldiri Reixac. Així mateix, s’estan condicionant els espais que ha d’ocupar a l’edifici Espinalb la Clínica Psicològica de la Universitat de Barcelona, que tindrà més i millors espais que els existents actualment al Palau de les Heures.

Per últim, per tal d’establir una política econòmica basada en criteris d’eficiència i d’equitat, s’ha procedit a actualitzar la reforma del model de finançament dels Departaments, on destacaria el treball de la Comissió de pràctiques, que ha permès ponderar millor els diferents tipus de pràctiques en el model. Així mateix, s’ha reformat el model de finançament dels centres, tant en la vessant de despesa de funcionament com en la part vinculada al contracte programa acadèmic-docent. Aquesta reforma s’ha treballat amb el Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica i ha suposat un increment de recursos de poc més de 350 mil euros per als centres. Val a dir que, considerant conjuntament ambdues reformes, cap Facultat hi perd recursos. Contràriament, la majoria en guanya.

La Gerència espera poder reformar, el 2019, el sistema de finançament de les administracions de centres. D’aquesta manera es conclouria un projecte de tres anys de reforma dels models de finançament vinculats a les Facultats i als Departaments.

Seguint en l’àmbit de gestió, el pressupost del 2019 s’ha pogut aprovar a finals de 2018. La gerència està treballant per poder presentar el tancament del pressupost de 2018 el més aviat possible.

Per últim, cal subratllar que després de la reforma de la política de viatges de 2018, que permet la flexibilització de les reserves, de cara a 2019 la Universitat tindrà dues agències de referència: el Corte Inglés (a qui se li ha prorrogat el contracte per un any) i Atlanta. Aquesta darrera agència ha estat la primera classificada en l’acord marc establert per la Generalitat de Catalunya amb 8 agències.

Com ho fem: bon govern, transparència i valors UB

Amb la voluntat de continuar amb la construcció d’un model de govern obert, accessible i participatiu de tota la comunitat universitària i de la societat, s’han desenvolupat els objectius estratègics fixats en els àmbits de: govern obert i cultura ètica en la gestió; Administració electrònica; i impuls normatiu i control de legalitat en la participació de la comunitat universitària en la activitat administrativa.

En l’àmbit de govern obert i cultura ètica en la gestió, el Portal de la Transparència, el dret d’accés a la informació pública i la protecció de dades han estat les principals línies d’actuació, que s’han materialitzat en les següents accions:

• L’elaboració de la normativa marc de les cartes de serveis, • La configuració dels Portals de Transparència de les entitats del Grup UB,

10

• La posada en marxa del procediment de resolució de les sol·licituds del dret d’accés a la informació pública, i

• La implementació de les mesures que donen compliment al Reglament europeu en protecció de dades i de les recomanacions de les diferents autoritats de protecció de dades en aquesta matèria.

Vull fer especial esment a l’esforç realitzat per a donar compliment a les exigències i requeriments previstos al marc normatiu sobre protecció de dades. En aquest sentit, la Universitat de Barcelona ja està satisfent, entre altres qüestions, les següents necessitats:

• la d’identificar amb precisió les finalitats i la base jurídica dels diferents tractaments de les dades personals que es duen a terme a la universitat;

• la d’adequar a les exigències del Reglament europeu la informació que s’ofereix als interessats quan es recullen les seves dades personals; i

• la d’establir mecanismes visibles, accessibles i senzills per a l’exercici dels drets que reconeix la normativa de protecció de dades.

També ha estat decisiva, en la construcció del nostre model de govern, l’aprovació del Codi Ètic d’Integritat i Bones pràctiques per part del Consell de Govern de 9 d’octubre de 2018. El seu contingut principal el conforma un conjunt de principis i normes de conducta amb la finalitat d’orientar i donar compte dels drets i les obligacions de la comunitat universitària en l’exercici de la seva llibertat i responsabilitat.

En l’àmbit de l’Administració Electrònica, els reptes marcats per a aquest any han estat la simplificació de la gestió administrativa i l’impuls de l’Administració Electrònica. En aquest sentit, s’ha continuat amb els treballs per a la consolidació de les diferents aplicacions i eines implementades durant aquests mesos.

Per últim, en l’àmbit de l’impuls normatiu i control de legalitat, s’ha avançat en el disseny del nou procés normatiu reglamentari de la Universitat de Barcelona, que permetrà incorporar un procediment d’elaboració de normes reglamentàries d’acord amb la legislació de procediment administratiu, de règim jurídic del sector públic, així com la legislació en matèria de transparència. Això afavorirà la publicitat i la participació de la nostra comunitat universitària, elements cabdals en aquest model de govern obert, accessible i participatiu.

Com ho fem: Igualtat, solidaritat i acció social.

Les nostres accions en aquestes matèries s’han centrat en dos objectius principals: garantir la igualtat de tots els membres del col·lectiu UB, promoure la responsabilitat social en totes les accions de la UB, i la millora de la qualitat de vida i de la integració de la gent gran.

Pel que fa a la primera línia de treball, durant aquest darrer semestre destaca, en primer lloc, l’aprovació per part de la Comissió d’igualtat UB del Reglament marc de les comissions d’Igualtat de centre, així com la creació de la comissió d’igualtat del Col·legi Penyafort i del CCiT.

11

En el si de la comissió d’igualtat, s’han creat les subcomissions de treball per al III Pla d’Igualtat i per a la reforma del Protocol d’assetjament de la UB. Dos grups de recerca de la mateixa UB estan elaborant la diagnosi prèvia de la situació actual als efectes de la redacció de les accions del III Pla. Pel que fa al Protocol d’assetjament els treballs ja estan molt avançats i es preveu aprovar-lo el gener-febrer del 2019.

A més, s’han organitzat i coordinat els actes per a la celebració del dia 8 de març, dia internacional de les dones, i el dia 25 de novembre, dia Mundial per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. També s’estan impulsant activitats i projectes que contribueixin a visibilitzar la tasca les aportacions de les dones en els diferents àmbits de coneixement.

A nivell institucional, s’ha participat activament en les reunions i sessions de treball de diferents entitats i xarxes on es tracta la qüestió de gènere (Comissió Dones i Ciència, LERU, Xarxa Vives, etc.), i s’han realitzat sessions informatives i de treball amb els equips deganals i cap d’estudis de 10 centres. Durant el mes de gener es culminarà el procés amb la resta de centres.

Finalment, s’han seguit donant tractament als diversos casos d’assetjament que han arribat a la Unitat d’igualtat i que han anat en augment.

En la segona línia de treball, la promoció de la responsabilitat social de la UB, durant els darrers mesos s’han dut a terme les següents accions:

En primer lloc, hem dissenyat un programa d’acció per a l’elaboració i aprovació d’un Pla de Sostenibilitat que englobi totes les actuacions que contribueixen a l’assoliment dels 17 objectius de desenvolupament sostenible acordats per l’ONU. Entenem que parlar avui de sostenibilitat passa per demanar-nos què està fent la Universitat de Barcelona per a contribuir a l’assoliment d’aquests objectius de desenvolupament sostenible. Per fer-ho s’ha estat treballant en la creació d’una Comissió de Desenvolupament Sostenible.

D’altra banda, per tal de promoure les actuacions solidàries i de voluntariat s’han seguit impulsant els projectes de la Fundació Solidaritat-UB i s’ha culminat un procés d’integració de les activitats dutes a terme des de la Unitat de Voluntariat a la Fundació Solidaritat –UB. Dins l’extens volum d’activitats dutes a terme, volem destacar les següents:

• Hem engegat un programa de suport de la Universitat de Barcelona a persones refugiades i provinents de zones en conflicte, amb els projectes europeus RESCUE i InHere, a més del projecte Mare Nostrum.

• A nivell local, de la ciutat de Barcelona i rodalies, hem iniciat un programa d’agricultura social a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i un programa d’intervenció socioeducativa a la zona nord del districte barceloní de Nou Barris i l’eix del Besòs; a més de l’Observatori Solidaritat, un programa de la Fundació Solidaritat de la UB dedicat al seguiment de conflictes armats i drets humans, entre d’altres.

D’altra banda, hem celebrat la 12a edició del Premi recerca per a la Pau per a treballs de batxillerat, impulsat per la Fundació Solidaritat UB i l’Institut de Ciències de l’Educació, amb el suport de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona.

També hem reprès la relació amb l’Instituto de Estudios Interculturales de la Universidad Javeriana de Cali, i participem en la construcció d’una planta pilot de tractament d’aigües

12

residuals amb sistemes ecològics a la Université Gaston Berger de Saint-Louis de Senegal, cofinançat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo.

A nivell acadèmic, hem engegat la 28ª edició del Master en Globalització, Desenvolupament i Cooperació; hem posat en marxa el projecte Edibles Cities Networks, en el marc d’una convocatòria Horizon 2020 el proper mes de juliol, i el curs Capacitació d’auxiliars de serveis per a persones amb síndrome de Down, que organitzem juntament amb la Fundació Catalana de Síndrome de Down.

Pel que fa a l’Aprenentatge-servei, que és una de les activitats que estem més interessats a promoure, hem dut a terme diverses activitats en un marc de responsabilitat social a la UB.

Per tal de Fomentar la responsabilitat social a la UB, s’ha adaptat la matriu del Bé Comú a la Universitat de Barcelona, s’ha participat a UNIBILITY, que és un projecte Erasmus+ de Responsabilitat Social, s’ha treballat juntament amb la UPF en l’adaptació dels estàndards de “Global Reporting Iniciative” a la realitat universitària i s’ha treballat en la confecció de la Memòria de Responsabilitat Social de la UB que es va aprovar el passat mes de juliol.

D’altra banda, s’està participant en el projecte impulsat per l’ACUP que té per objectiu quantificar l’impacte social de les activitats de les Universitats catalanes.

La UB ha decidit fer explícit el seu compromís i la seva voluntat de ser present en el conflicte polític que viu el nostre país oferint al conjunt de la ciutadania un Cicle de Debats que permetin reflexionar sobre aquells aspectes que han determinat i determinen la relació entre Catalunya i Espanya. El cicle va començar el dia 5 del passat mes de juny amb una conferència inaugural del professor Daniel Inerarity que ens va parlar del compromís polític del pensament en les societats plurals fent una reflexió sobre el conflicte català. I ha continuat, amb una sessió cada mes, en les que s’ha parlat dels aspectes històrics, econòmics, jurídics, de la llegua, del paper de l’escola i acabarà el mes de gener amb un debat sobre l’espai de la política per a la resolució del conflicte.

Pel que fa al nostre compromís social en matèries de sostenibilitat, hem seguit desenvolupant propostes orientades a millorar la quantitat i qualitat de la recollida selectiva; hem participat en l’elaboració del Programa metropolità de gestió de residus municipals, i en el Pacte per a la Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.

També s’han impulsat les activitats i projectes que s’inscriuen dins el que hem anomenat UB-Saludable amb l’objectiu de fomentar l’activitat física, l’alimentació saludable i l’educació emocional de la comunitat universitària.

Finalment, les accions que hem dut a terme durant aquest darrer semestre de l’any referents a la tercera línia de treball, la millora de la qualitat de vida i la integració de la gent gran, han estat les següents:

S’ha avançat en la creació de l’Ateneu-UB amb l’objectiu que els professors jubilats puguin mantenir una relació amb la UB que els permeti continuar gaudint d’alguns dels seus serveis, que els permeti disposar d’un espai de trobada on poder debatre, organitzar actes, etc. Es preveu la seva posada en marxa el primer trimestre del 2019.

13

S’ha continuat donant impuls a la Universitat de l’Experiència, que proporciona una formació especialitzada, innovadora i complementària a la formació superior a persones majors de 55 anys: s’han ampliat grups a alguns dels 12 programes ja existents i se n’ha afegit un de nou sobre economia social; s’ha participat molt activament a la Xarxa Vives i s’ha posat en marxa un curs Senior on-line. A més a més, s’està avançant en l’oferta d’un Postgrau Sènior juntament amb el Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica.

Pel que fa a les Aules Gent Gran, la UB ha assumit la presidència de l’AFOPA (Aules per la Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya) i va participar en l’organització de AIUTA International Conference que va tenir lloc a l’Aula Magna de l’edifici històric el mes de juny.

Finalment, s’ha potenciat també el Gabinet de Mediació i li hem donat més visibilitat, a més d’iniciar un procés de racionalització de les diferents estructures existents actualment (Observatori, Gabinet i Unitat).

Tenir cura de la nostra història i el nostre patrimoni

Les accions dutes a terme s’han enfocat en tres línies principals: la millora de la difusió i de la participació; l’assentament de bases per al futur Museu UB, i l’enriquiment i la millora del nostre patrimoni cultural.

En aquesta primera línia de treball, la de millora de la difusió i de la participació, cal destacar la creació del web de cultura de la UB, que mostra en un únic lloc l’àmplia oferta cultural de la nostra universitat, que fins ara estava disgregada.

Durant aquest darrer trimestre de l’any, hem dut a terme diverses iniciatives per tal de promoure les activitats culturals de la nostra universitat. En primer lloc, cal destacar la creació d’un vídeo promocional de Barcelona Cultura per difondre les visites guiades als diferents espais UB, que ha tingut un impacte de més de 30.000 reproduccions a Facebook i 3.000 a Instagram.

D’altra banda, hem fet promoció del XXXIIè Cicle de Música a la Universitat de Barcelona i hem organitzat diverses exposicions.

En el marc de l’any Fabra, hem organitzat dues exposicions sobre el procés de normalització lingüística a la Universitat: d’una banda l’exposició “Pompeu Fabra a la Universitat: Si la llengua fallava, fallava tot”, al vestíbul de l’Edifici Històric, i, de l’altra, la mostra “Del sobresaliente a l’excel·lent. La represa del català a Farmàcia”, que vam inaugurar la setmana passada a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.

Actualment hi ha tres exposicions en preparació, totes tres commemoratives: una en ocasió dels 10 anys de la mort de Sabaté Pi, una altra, pels 150 anys de les taules periòdiques i, finalment, una en honor del centenari del naixement de Josep Artigas.

Pel que fa a la segona línia de treball en què ens hem centrat, l’assentament de les bases per al futur Museu UB, des del Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni s’han dut a terme les següents accions:

14

En primer lloc, s’ha redactat el document “Patrimoni cultural de la Universitat de Barcelona. Del museu al pla integral”, que es va presentar als degans el 22 de novembre i als responsables de patrimoni cultural de la UB el 27 del mateix mes.

D’altra banda, amb aquest mateix objectiu d’afavorir el reconeixement del nostre patrimoni cultural, cal destacar que recentment s’ha creat un grup de treball de totes les universitats públiques espanyoles per treballar conjuntament en matèria de patrimoni cultural universitari. Aquest equip de treball, a més, passarà a ésser reconegut com una sectorial de la CRUE, de la qual la Universitat de Barcelona forma part de la Comissió Permanent.

Finalment, en la darrera de les tres línies de treball en què s’ha treballat aquests darrers mesos, la implementació d’accions d’enriquiment i de preservació del nostre patrimoni cultural, les nostres accions s’han centrat a l’Edifici Històric de la UB: en primer lloc, hem realitzat un projecte de pla director, per al qual hem demanat el suport de la Diputació de Barcelona; en segon lloc, hem signat un conveni amb l’empresa CPI Integrated Services per a fer el diagnòstic de l’estat de la façana per mitjà de drons; i, finalment, estem elaborant una normativa d’usos del Jardí Històric i també un projecte de rehabilitació per fases de l’hivernacle, atès que ambdós són espais molt significatius de l’Edifici Històric.

De cara a l’any vinent, estem treballant en la commemoració de l’Any Vallmitjana, que vol celebrar el centenari de la mort de l’escultor barceloní Venanci Vallmitjana. Aquesta és una efemèride especialment rellevant per a nosaltres, ja que Venanci Vallmitjana i el seu germà Agapit són els artífexs de les escultures que tenim al vestíbul principal de l’Edifici Històric.

Així doncs, per tal de celebrar-ho, estem organitzant tot un seguit d’activitats per al públic general que tindran lloc durant tot el proper 2019, en col·laboració amb el MNAC, la Catedral de Barcelona, el Museu Marítim i l’Ajuntament de Barcelona.

Estratègia digital: les eines tecnològiques al nostre abast

Certament, la Universitat ha de respondre a les necessitats de la societat actual i estar a l'alçada de les expectatives, ja que és una institució de referència preparada per als reptes del present i del futur.

La societat està en canvi constant. Però aquest canvi s'ha accelerat amb la introducció de noves tecnologies, noves formes de relacionar-nos, la globalització i la ubiqüitat dels serveis, tot donant lloc a l'anomenada economia digital.

La clau per trobar-se al capdavant de l'actual economia digital en educació superior passa per una transformació digital amb visió i encarada al futur.

Som la primera universitat de l'estat amb un vicerectorat de transformació digital, per que creiem en la necessitat d'encapçalar aquest canvi. Des de la creació del nostre, altres universitats ens estan imitant.

15

Les accions del vicerectorat giren sobre tres eixos: La simplificació dels processos amb l'objectiu d'assolir l'excel·lència operativa i la desburocratització; l'empoderament dels usuaris als quals ens comprometem a donar el millor servei i la millor experiència; i la cerca de noves oportunitats d'excel·lir en la nostra missió de fer avançar la societat a partir del coneixement.

Es per això que enguany hem avançat en més de cinquanta projectes de transformació digital, entre els quals destaco els següents:

Aquest febrer es realitzarà el pilot del nou campus virtual, que estarà actiu per a tota la comunitat el curs 19-20. No només ens permetrà donar un servei de millor qualitat, sinó que hem aprofitat per a fer-li una neteja de cara amb una imatge i una operativa més actuals i simplificades. També hi hem afegit noves funcionalitats com learning analytics, tal com ja es va avançar a l’anterior claustre, però també característiques com disseny d'itineraris d'aprenentatge personalitzat segons l'estudiant, o el necessari i importantíssim salt cap a l'accessibilitat, per tal d’adaptar els continguts a persones amb baixa visió, dislèxia, ceguera, entre d'altres, tot reforçant el compromís social i inclusiu de la nostra universitat.

Cap el proper setembre tindrem un aplicatiu institucional per a dispositiu mòbils. Volem posar la universitat a la butxaca de l'estudiantat, oferint-los millors serveis, més personalitzats, i que els permeti gaudir d'una millor experiència a casa nostra.

Junt amb l'IDP-ICE estem creant un programa pioner de formació i certificació en competències digitals d'acord amb les directrius europees tant per al PAS com per al PDI, que està planificat que arrenqui el proper curs.

Seguim avançant amb les eines de gestió per l’oferta de màsters i que simplificaran la coordinació d'aquests ensenyaments. Es preveu la posada en funcionament a finals del proper any.

Aquests són només un pocs dels projectes entre un gruix que va des de jornades sobre ètica i dades, a la creació d'un data-lake per tenir les dades de la casa accessibles i operables, o des d’un programa de governació de les dades institucionals, a l’impuls de la creació de la unitat de ciberseguretat, o de la creació de serveis de computació al núvol, a un repositori de dades obert, entre d'altres.

Promoure l’esperit creatiu i emprenedor

Les accions que dutes a terme s’han enfocat en tres objectius: en primer lloc, la realització d’un pla d’emprenedoria adreçat a estudiants i investigadors en formació; en segon lloc, la millora qualitativa de la transferència de coneixement, i, finalment, establir programes de recerca avançada sobre els límits de la transferència.

Per a assolir aquest primer objectiu, la realització d’un pla d’emprenedoria adreçat a estudiants i investigadors en formació, s’han dut a terme les següents accions:

A fi de desenvolupar la competència transversal de creativitat i emprenedoria (aprovada pel Consell de Govern en 10/04/08) en graus i màsters, hem realitzat un mapa de professors que

16

desenvolupen dins la seva activitat acadèmica la competència transversal de creativitat i emprenedoria, juntament amb l’Institut d’Emprenedoria de la Universitat de Barcelona (BIE) i en col·laboració amb els equips deganals i amb els vicerectorats de Docència i Ordenació Acadèmica i Estudiants i Política Lingüística, a fi de generalitzar el desplegament d’aquesta competència.

D’altra banda, atès que tenim la voluntat d’ampliar i millorar l’oferta de cursos d’emprenedoria adreçats a investigadors en formació, s’han desenvolupat, juntament amb l’Institut d’Emprenedoria de la UB, cursos d’emprenedoria per a investigadors en formació. La demanda d’aquests cursos ha superat amb escreix l’oferta (més de 30 estudiants) i estem considerant juntament amb el vicerector de Doctorat i Promoció de la Recerca ampliar aquesta oferta tant en nombre com altres àmbits afins com és la transferència de coneixement.

S’ha treballat també en les línies generals d’un pla integral d’emprenedoria, a desenvolupar en els propers anys. Aquestes línies inclouen accions concretes d’incentiu de l’esperit emprenedor, desenvolupament de la capacitat emprenedora, l’inici de l’activitat emprenedora i finalment l’acceleració de les iniciatives dels emprenedors. Per tal de desenvolupar algunes d’aquestes línies, ens hem dotat d’un espai central d’allotjament de projectes d’aproximadament 100 m2 per acollir spin-off i start-ups, així com un pressupost per la posta en marxa de les activitats. Aquest pressupost permetrà, entre d’altres que algunes facultats puguin comptar amb espais de coworking (cotreball) d’estudiants així com la realització de dies d’innovació i jornades de reptes a les facultats.

El segon objectiu ha estat la millora qualitativa de la transferència de coneixement. Per tal d’acomplir-lo, s’han dut a terme les iniciatives següents:

En primer lloc, s’ha dissenyat un programa d’intensificació de transferència que també inclogui la creació d’spin-offs, adreçat singularment a aquest professorat. Aquest programa comptarà amb un conjunt d’ajuts a professors que hagin excel·lit en transferència tecnològica o que hagin creat spin-offs i també a grups de la xarxa Tecnio.

Els pressupostos assignats al vicerectorat d’emprenedoria, transferència i innovació ens permeten afirmar en aquests moments que en el 2019 hi haurà accions de suport tant a professors que desenvolupin accions intensives en transferència i aquells que creïn spin-offs, com també als grups que facin transferència. Cal recordar a aquest col·lectiu que el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades acaba de crear el Sexenni de Transferència, i per tant es reconeix públicament aquesta tasca com ja ha estat fent la nostra universitat en els darrers anys a través de convocatòries d’intensificació, projectes propis i premis.

Recentment s’ha creat una comissió d’emprenedoria, transferència i innovació on les facultats tindran un representant i podran disposar d’informació i discutir els programes de suport a la transferència i emprenedoria amb el vicerectorat d’emprenedoria, transferència i innovació, la Fundació Bosch i Gimpera i l’Institut d’Emprenedoria de la UB. En el marc d’aquesta comissió es presentaran les propostes de les accions de suport esmentades i s’acabaran de perfilar els seus detalls en funció de les consideracions de les facultats.

Per tal de visualitzar la Universitat de Barcelona en una posició de lideratge social i de transferència del coneixement, s’han establert contactes amb diversos actors del món social. En concret s’ha reactivat la relació amb el districte 22@, s’han iniciat contactes amb la patronal de

17

la petita i mitjana empresa, s’estan a punt de signar convenis marc amb grans empreses com Sorigué i s’ha signat un conveni de col·laboració social amb l’ajuntament de Viladecans.

Finalment, l’últim objectiu fa referència a l’establiment de programes de recerca avançada en el límit de la transferència.

A tal fi, el passat 24 de novembre es va realitzar, per primera vegada a la Universitat de Barcelona, un Innovation Day en el marc del programa EIT Health. En aquesta jornada 78 estudiants de 11 universitats i 18 nacionalitats es reunien per resoldre reptes del camp de la salut però obert a estudiants de totes les disciplines, en forma de competició creativa on es van donar les eines per desenvolupar l’activitat de forma efectiva. L’èxit entre els participants, majoritàriament alumnes de la UB d’ensenyaments molt diversos, va ser notable, ja que el nombre de sol·licituds doblava l’oferta. El mateix dia, juntament amb els estudiants de la Universitat de Barcelona hi havia aproximadament 1000 estudiants en 18 ciutats europees realitzant la mateixa activitat. En aquest moment, ja podem anunciar que durant el 2019 es tornarà a desenvolupar, com a mínim, un altre Innovation Day.

En aquesta mateixa línia, hem organitzat jornades singulars d’explicació i promoció del programa EIT Health a totes les facultats relacionades amb el camp bio i a diverses facultats que poden aportar coneixement tranversal (economia i empresa, educació, dret).

I precisament per tal d’extreure el màxim rendiment al programa EIT Health, s’han realitzat jornades de divulgació tant generals a l’edifici històric, com específiques a farmàcia, biologia, i en breu al campus de Bellvitge de medicina i ciències de la salut. Igualment s’ha explicat el programa a diversos equips deganals on hi ha àrees de coneixement que poden ser susceptibles de sumar-se a aquests projectes.

Per acabar aquest apartat dedicat a l’esperit creatiu i emprenedor, vull fer referència a les accions dutes a terme des del Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica dins del projecte Càtedres i Aules UB.

Durant aquest any, les tasques realitzades en el marc d’aquest projecte han estat les següents:

• Reunions informatives sobre la nova normativa amb els Directors de les Càtedres UB, resolent els dubtes sobre la seva adaptació i oferint la possibilitat d’aportar propostes de millora.

• Revisió de la informació sobre aquelles Càtedres que no es troben en funcionament i, si escau, procedir a donar-les de baixa.

• Constitució de la Comissió de Càtedres i Aules UB (CAUB), amb data de 10 de Juliol de 2018. • Disseny i posta en marxa de l’espai web institucional del projecte, pensat com una eina

imprescindible per la visibilització de les Càtedres i Aules promogudes per la UB.

Per a què ho fem: sentit i objectiu de la creació científica

Pel que fa a l’àmbit de doctorat, durant aquest any s’ha continuat amb els grans eixos estratègics iniciats l’any anterior. Després d’una visita a cadascun dels centres, en els quals s’ha parlat amb responsables del centre i dels programes de doctorat, amb el PAS encarregat i amb els mateix doctorands, s’ha acabat de tenir un diagnòstic de la situació del doctorat a la UB. En aquest

18

diagnòstic hi ha ajudat molt la realització de l’informe de seguiment dels 48 programes de la UB, el que ha permès tenir dades i una radiografia completa dels problemes, necessitats i reptes dels estudis de doctorat.

El primer objectiu estratègic ha consistit en la reforma de l’Escola de Doctorat, mitjançant la seva descentralització i la simplificació dels processos administratius. Des d’aquest curs 2018/19, tot el procediment de resolució d’accés als doctorands amb titulació estrangera s’ha fet als centres, el que ha permès una resolució molt més ràpida i simple. També s’ha implantat un aplicatiu de preinscripció, admissió, accés i matrícula, que funciona amb administració electrònica i en tres idiomes, que ja s’ha aplicat experimentalment a tres centres i que des del febrer s’aplicarà a tota la UB. En el mateix sentit, el finançament dels programes s’ha realitzat de forma descentralitzada a través de les Administracions de centre, el que ha permès una major agilitat.

A banda de la millora dels aspectes administratius i organitzatius, s’han realitzat esforços en cinc grans eixos més:

1) En l’àmbit comunicatiu, s’han reforçat les xarxes de comunicació, s’han realitzat tríptics i vídeos de promoció dels diferents programes.

2) En l’àmbit de formació, s’ha millorat notablement l’oferta formativa de caràcter transversal amb la implantació de càpsules formatives, que han tingut una notable acollida entre els doctorands i comprenen aspectes ben diversos de caràcter metodològic, de divulgació científica, publicació i suport als doctorands, a través de les propostes que fan els centres o fins i tot els propis doctorands.

3) En l’àmbit d’internacionalització s’ha treballat amb els organismes dels que la UB en forma part (especialment el grup de treball de la LERU, el grup de Coimbra, el grup de Tordesillas) i s’han establert contactes amb nombroses universitats per una major presència de la UB.

4) Quant a la millora dels processos d’acollida, s’han realitzat ja tres sessions de Welcome sessions (amb una elevada participació) per als doctorands amb contracte predoctoral i per a doctorands estrangers, i s’espera generalitzar-ho per tots els doctorands. A destacar també que es va celebrar un acte específic de lliurament de premis extraordinaris, que s’espera continuar aquest curs.

5) S’ha implantat el reconeixement de la dedicació del professorat en les tasques de doctorat, mitjançant el PDA. Malgrat que estava previst en la normativa del PDA no s’aplicava, i des del mes d’octubre en tots els PDA de tot el professorat hi figuren les tesis que s’estan dirigint i tutoritzat.

Un altre aspecte important es refereix al control del plagi. D’una banda, i d’acord amb l’Assessoria Jurídica de la UB, s’ha dissenyat un procediment jurídic que ha estat avalat per la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, i que ha permès la declaració de nul·litat dels processos administratius en dues tesis sobre les quals hi ha denúncia de plagi i que ha estat comprovat per comissions específiques de la UB. Es tracta d’un procés complex que continuarà segurament per la via dels tribunals, però sobre el qual ens han demanat informació diverses universitats per també implantar-lo. L’Escola vol mantenir al respecte una actitud de tolerància zero en possibles plagis, i per aquest motiu també s’implementaran properament mesures de major control.

Per als propers mesos hi ha tres línies estratègiques que ja s’han començat a treballar: 1) el disseny d’un procediment nou sobre els procediments de dipòsit, consulta i arxiu de les tesis

19

doctorals, en transició vers a un procés totalment digital; 2) una reforma de la normativa de doctorat que ja s’està treballant i que es preveu aprovar pel Consell de Govern al març, i que implicarà noves mesures sobre els procediments de lectura de les tesis, dipòsit, organització de l’EDUB i interrelació amb els centres; i 3) s’ha completat la renovació del Consell de Representació dels doctorands, per incrementar la participació dels doctorands en les decisions de l’EDUB.

Un altre tema important que m’agradaria destacar és l’aposta de la UB per als contractes predoctorals. Malgrat la disminució del nombre de contractes pre-doctorals per part de la Generalitat i Ministeri, la UB manté un programa propi (APIF) amb un important esforç econòmic. En aquest sentit, malgrat les dificultats econòmiques, s’ha mantingut el mateix pressupost de 3,1 milions d’euros per a la convocatòria APIF, que es concreta en 50 contractes predoctorals. Per segon any s’ha realitzat una convocatòria conjunta de beques APIF i de contractes FI, unificant els criteris i assegurant la màxima transparència i equitat en el procés d’atorgament.

Quant a d’altres convocatòries d’ajudes, la UB ha fet també un esforç per fer front al pagament de la matrícula durant els anys de contracte, malgrat que algunes convocatòries com les del Ministeri no contemplen el pagament de la matrícula per tots els anys per desajustaments entre el calendari acadèmic i el calendari dels contractes.

Tots els contractats han rebut, per primera vegada, una formació relativa als seus contractes, a mesures laborals i quant a les característiques, drets i deures.

Tot i que no es tracta de persones amb contracte a la UB, s’està fent un esforç per una millor acollida i integració dels doctorands estrangers amb contractes predoctorals dels seus països d’origen, per seguir sent la primera universitat de l’Estat de destinació de becaris internacionals.

Faré referència a continuació a la divulgació científica.

A traves d’UB Divulga, Unitat de Cultura Científica, es fa un esforç molt destacat en la divulgació de la ciència com a una obligació dels investigadors per transmetre la ciència a la societat. Durant aquest any cal destacar especialment tres accions molt importants que s’afegeixen a les que ja es venen realitzant: la Festa de la Ciència; la participació en l’exposició del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MUNCYT) d’una recerca de la UB en una exposició oberta a grups d’investigació de tota Espanya. I sobre tot, perquè es tracta d’un projecte molt especial, la participació en el projecte Magnet que promouen la Fundació Bofill i el Departament d’Educació de la Generalitat.

La nostra producció editorial també ens porta bones notícies. A més de que Publicacions i Edicions de la UB continua, com sempre, activa en fires nacionals i internacionals, en la cerca de mecenatge per a millorar la producció editorial, i en organitzar presentacions dels llibres que edita, en el darrer claustre vaig poder informar que una col·lecció de la UB havia obtingut el segell de qualitat en Edició Acadèmica promogut per la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles i avalat per l’ANECA i la FECYT. Bé, ara puc afegir que el passat setembre la col·lecció de Bioètica, dirigida per la Dra María Casado, ha obtingut un segon d’aquests guardons, i el mes de novembre em vaig desplaçar a Madrid per recollir el Premi Nacional d’Edició Universitària que en aquest cas es concedia a Periodismo Activo, una col·lecció dirigida pel Dr. Roberto Herrscher. A més, Publicacions i Edicions de la UB ha pujat 13 posicions en el rànquing SPI i actualment ocupa la

20

posició 38 de prop 600 editorials acadèmiques nacionals i internacionals, i ha obtingut la valoració més alta, conjuntament amb altres editorials acadèmiques, en el llista ie-CSIC que mesura la rellevància de prop de 6.700 editorials.

Pel que fa a l’Open access i ciència oberta, la UB esta apostant decisivament per la ciència oberta a través d’accions diverses. S’ha creat una comissió específica per establir les línies prioritàries amb la idea d’aprovar un document estratègic durant el proper semestre pel CdG. Mentrestant, es continuen les accions ja portades a terme pel CRAI, es van organitzar unes jornades específiques sobre Humanitats Digitals amb la participació d’especialistes internacionals i s’han incrementat les ajudes que es donen per part del Vice-rectorat per a publicacions en obert fins a 90.000 euros l’any 2018 (en ajudes d’un màxim de 1.500 euros per publicació).

Per últim, vull fer referència a la política de rànquings i posicionament de la UB.

Com es va anunciar al Claustre anterior s’ha creat una Comissió de rànquings per coordinar els diferents serveis de la UB que hi treballen, des de les dades fins als aspectes comunicatius. Aquesta Comissió està analitzant totes les dades per veure quines accions i fins i tot prioritats polítiques poden establir-se per millorar el posicionament en recerca i docència.

En qualsevol cas, cal assenyalar que al llarg del 2018 el posicionament de la UB ha millorat notablement en els rànquings amb una major reputació internacional i major fiabilitat. Així en el rànquing de Xangai s’ha passat a una excel·lent posició: entre la 151-220 (segons el nostres càlculs en la 151). És més, fent un càlcul entre els deus millors rànquings internacionals, la UB es posiciona en el 133 a nivell mundial, el que fa que no només sigui la primera de l’Estat sinó ja la primera a nivell iberoamericà.

La nostra recerca d´excel·lència i l’esperit competitiu i de qualitat

Ningú dubta que disposar d’una recerca excel·lent, creadora de nous coneixements i implicada en els grans reptes científics del nostre temps és una de les senyes d’identitat d’una bona universitat. Una bona recerca es, a més, indestriable d’una bona docència.

Deu llargs anys de crisi econòmica han suposat un desafiament per a la nostra institució. Han portat a la jubilació d’alguns dels nostres investigadors més notables, mentre que una taxa de reposició simbòlica ha impedit que noves generacions d’investigadors els substitueixin. D’altra banda, bona part de la recerca requereix un instrumental científic punter, el suport de personal tècnic especialitzat, equips de treball potents i un grau d’internacionalització creixent.

Cada un d’aquests aspectes ha representat un repte per a la institució. Repassem breument quina es la situació en cada cas, i quins han estat els resultats obtinguts en cada cas al llarg de l’any que ara acaba.

En el capítol fonamental del PDI, a part del que ja s’ha dit a l’apartat corresponent, i centrant-nos exclusivament en la recerca cal assenyalar la minva del professorat amb plena capacitat investigadora al llarg d’aquest període de crisi en aproximadament un 10%. Aquesta tendència

21

negativa s’ha aturat, però recuperar el potencial investigador a través de taxes de reposició superiors al 100% seria necessari en els propers anys.

En aquest context resulta encoratjador que el nombre de projectes presentats enguany a les diverses convocatòries del nou Ministerio de Ciencia, Universidades e Innovación ha experimentat un lleuger augment. En un context d’una taxa de jubilació creixent, s’ha intentat i aconseguit que el màxim nombre de professors participessin a les convocatòries. Pel que fa als resultats, la convocatòria MINECO 2017 (resolta el 2018) ha estat en línia amb anys anteriors, amb un finançament global de 13.1 M€, 112 projectes finançats i una taxa d’èxit del 54%. Cal assenyalar que si bé el finançament es manté aproximadament constant, una fracció progressivament més baixa de projectes sol·licitants son finançats.

En aquest mateix apartat mereix ser comentada la resolució de la darrera convocatòria SGR que s’ha conegut el 2018, gairebé dos anys després de l’inici del període teòric d’execució. Aquest desgavell ha estat una constant en totes les convocatòries de la DGR de la Generalitat en els darrers dos anys, on sens dubte ha influït la complicada situació política.

La resolució dels SGR ha estat molt insatisfactòria en conjunt per a totes les universitats públiques catalanes, doncs per primer cop el finançament de grups no universitaris supera el de les pròpies universitats (49%). Aquesta situació ha conduit a diverses reunions dels vicerectors de recerca de l’ACUP, multiplicació de recursos i, finalment a un canvi en l’AGAUR, tant de persones com, segons se’ns ha dit, de política pel que fa al finançament dels grups universitaris. En el cas de la UB, això ha representat un descens d’un 25% en el nombre de grups finançats.

Aquest descens no te cap raó objectiva que l’avali. Malgrat la difícil situació econòmica, les universitats han aconseguit mantenir i fins i tot millorar les seves posicions en els rànquings internacionals més rellevants. Quan comparem la productivitat científica per euro invertit a les universitats catalanes, la UB ocupa un lloc molt destacat.

Si comparem els indicadors científics de determinats departaments i instituts universitaris amb instituts CERCA la comparació no es gens desfavorable, especialment quan la cost-effectiveness s’incorpora com a variable.

Cal recordar abans de res algunes xifres rellevants. Les publicacions científiques del sistema de recerca català (universitats, centres de recerca, fundacions, CSIC, etc.) van ser a prop de 35.000 en el període 2016-17 d’acord amb el Web of Science. D’aquestes, més de 27.000 –un 78%- van ser produïdes per les universitats públiques catalanes, entre les quals destaquen especialment la Universitat de Barcelona amb gairebé 14.000, la Universitat Autònoma de Barcelona amb més de 8.000 i la Universitat Politècnica de Catalunya amb unes 3.000. Els centres CERCA van produir unes 12.000, i la resta d’institucions de Catalunya unes 17.000 publicacions en el mateix període.

Més favorables per a la UB han resultat diverses convocatòries de recursos humans. Enguany han demanat incorporar-se a la UB 15 investigadors en el programa Ramon y Cajal, amb un important increment respecte la mitjana d’anys anteriors. Aquest èxit reflecteix el decidit suport de la UB a aquesta figura tenure track, particularment en determinades àrees, suport que s’ha traduït en la introducció d’un welcome pack , molt atractiu per a joves investigadors que volen continuar la seva trajectòria a la UB.

22

A la convocatòria Beatriz Galindo la UB havia presentat cinc projectes, avalats per excel·lents candidats. Dos d’aquests han estat seleccionats, el que permetrà incorporar dos nous investigadors al nostre claustre. Tenim noticia que aquest programa continuarà en els propers anys, però incorporant modificacions substancials.

ICREA ha incorporat dos nous professors al nostre claustre, que compta ja amb una quarantena llarga d’investigadors finançats amb aquest programa d’excel·lència. Estem treballant per tal que aquests professors s’integrin i incorporin plenament al nostre claustre de personal acadèmic, afavorint-ne la integració plena als departaments.

A iniciativa de la UB, s’ha obtingut finançament substancial de la Fundació La Caixa per a la incorporació d’un dels investigadors ICREA. La Fundació ha signat a més un acord amb ICREA per tal de sistematitzar aquest suport als futurs investigadors.

En aquest mateix context cal assenyalar que, havent-se detectat algunes disfuncions, és voluntat de l’equip de govern regular de manera satisfactòria la pertinença a la nostra universitat no solament dels investigadors acollits al programa ICREA, sinó també de totes aquelles persones contractades amb càrrec a projectes de la Fundació Bosch-Gimpera. Volem també, i estem treballant per fer-ho, encoratjar i facilitar l’acollida a investigadors guanyadors d’ajuts del European Research Council o similars que vulguin venir a treballar a la UB.

Recentment hem conegut la concessió de dos ajuts ERC consolidator a dos membres de la UB. Altres èxits de la nostra comunitat investigadora que podem esmentar són la participació de 13 membres de la UB en projectes de la Marató de TV3 de 2017 (participen en un 36% dels projectes finançats), o bé els resultats obtinguts en els programes Junior Leader, Health Research, o Caixaimpulse de la Fundació La Caixa.

En el capítol de les infraestructures de recerca la novetat més rellevant es, sens dubte, la publicació el passat 15 de novembre d’una convocatòria de renovació d’equipament de recerca per un import mínim d’un milió d’euros, cofinançat al 50% íntegrament per la universitat. Aquest equipament es destinarà exclusivament a Facultats i Instituts propis. Confiem que sigui possible, si la situació pressupostària ho permet, establir una regularitat biennal en aquest tipus de convocatòria tan necessària.

Enguany s’ha completat l’adquisició d’equipament divers concedit en règim de cofinançament pel MINECO en la convocatòria de 2015, amb un import total cofinançat per la UB superior als 600.000 euros. Una nova convocatòria d’aquest tipus s’ha publicat i resolt el 2018, però aquest cop amb un resultat més insatisfactori per a la UB, que només ha obtingut un cofinançament proper als 200.000 euros. La convocatòria ha estat molt distorsionada degut a l’assignació de fons FEDER, però tot i així el tracte rebut per la UB ens ha sorprès i ha provocat la nostra queixa.

La llista de material que necessita renovació, o nou equipament a adquirir, per tal de mantenir la nostra competitivitat i que la UB continuï sent un lloc atractiu per a fer recerca, és llarga. Segurament part d’aquest equipament podrà ser renovat en la convocatòria UB, però altres dissortadament hauran d’esperar.

Està prevista una imminent convocatòria per a equipament científic compartit per part de la DGR. La UB està en tractes amb altres institucions en aquests moments cara a optimitzar els recursos i instruments dels nostres Centres Científics i Tecnològics.

23

Els Centres Científics i Tecnològics de la UB van complir 30 anys aquest 2018 i això es va commemorar en un acte que va tenir lloc el 15 de maig al paranimf de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. En aquest acte em vaig comprometre a facilitar la capacitat de gestió dels Centres i vaig fer un reconeixement especial al seu personal, uns tècnics especialitzats d’extraordinària qualitat i vàlua.

Les complicacions burocràtiques relacionades amb els contractes d’obra i servei han incidit especialment sobre el personal d’administració i serveis afectat a la recerca. En els darrers mesos s’ha anat mitigant aquest problema i amb l’autorització del Consell Social s’ha pogut procedir a la renovació de la pràctica totalitat dels contractes d’aquest tipus. Ara tenim un mapa molt més clar de les necessitats i de possibles línies d’incidència per a millorar la situació del personal auxiliar a la recerca. Aquesta és sens dubte una assignatura encara pendent.

Un examen dels projectes obtinguts per membres de la nostra comunitat revela que els èxits més destacats es corresponen en general a investigadors integrats a instituts participats o bé a instituts propis de la UB. Això no és sorprenent, les estructures de recerca complementaries als departaments faciliten el treball en equip i també la col·laboració interdisciplinària o multidisciplinària. Conscient d’això, la UB ha estimulat des de fa uns anys la creació d’instituts propis en aquells camps on això suposava un clar valor afegit. Un bon exemple és el de l’Institut de Neurociències, que ha obtingut aquest any 2018 la distinció María de Maeztu, a la que es presentava per primer cop.

Un altre institut propi reconegut amb aquesta distinció d’excel·lència aquest 2018 és l’Institut de Química Teòrica i Computacional, que ve a afegir-se als altres dos instituts UB que posseeixen aquesta distinció. Creiem que tenim bones perspectives en algun altre institut i ens proposem que a mig termini el 50% dels nostres instituts propis tinguin algun tipus de reconeixement. També veiem essencial impulsar algun nou institut en una o més àrees determinades d’humanitats.

La UB vol millorar la seva posició dins dels instituts on participa juntament amb l’administració o altres institucions i al llarg d’aquest any s’han pres mesures concretes en aquest sentit. S’enceta un període on la poca sostenibilitat del sistema creat en anys econòmicament dolços hauria d’implicar una col·laboració creixent entre els centres CERCA i les universitats públiques. Treballarem per tal que així sigui.

En els dos anys anteriors ha estat possible mitjançant una optimització de la distribució dels recursos augmentar en un 13% el volum del CPR tant a centres com a instituts propis. Ens proposem que aquest augment sigui del 25% al llarg dels quatre anys del meu mandat. És un augment modest, molt modest, quan s’afronten tantes necessitats, però rellevant si es té en compte que s’emmarca en uns anys de pressupostos bàsicament constants.

Per acabar aquest apartat, informar que la implementació del HRS4R, o “HR logo” progressa adequadament i que esperem que les bones pràctiques que comporta vagin percolant dins tota l’estructura de recursos humans de la casa.

La implantació del nou PDA de recerca avança i preveiem tenir una prova general a mitjans del proper mes de gener, amb vistes a la seva efectivitat el primer trimestre de 2019. Recentment la

24

CRUE ha elaborat un document on les activitats de difusió es veuen valorades i preveiem incorporar-les al PDA el 2020.

Finalment voldria referir-me molt breument al Codi de Bones Pràctiques i Integritat a la Recerca que s’està el·laborant. Confiem en tenir un primer esborrany abans de la propera Pasqua, que serà al seu moment examinat per la Comissió d’Ètica de la Universitat de Barcelona.

La internacionalització: cooperar per a competir

Ja vaig mencionar en el meu anterior informe que considero la internacionalització de la UB un element estratègic en aquest mandat, no només perquè en aquest terreny tenim llarg camí per córrer, sinó també perquè la internacionalització ens ajudarà a conèixer noves visions i formes de fer en la formació, la recerca i la transferència. Tot això en definitiva ha d’enfortir la nostra eficàcia i competència com a universitat i ens permetrà construir una universitat cosmopolita en un món global. A banda d’impulsar la nostra activitat en aquest camp de manera global, hem centrat els esforços a reforçar la internacionalització cap a Amèrica Llatina i Àsia, dos àmbits geogràfics en què entenc que podem créixer substantivament.

És amb aquest objectiu que, com sabeu, vaig assumir la presidència de la sectorial d’internacionalització i cooperació de la CRUE, una posició que, si bé demanda temps i atenció, ofereix una visió privilegiada de l’escenari internacional. En aquest marc, la UB ha hostatjat la jornada de treball titulada “La contribución de la Universidad al Plan de Acción para la Agenda 2030” que va generar un document de posicionament i compromís per a la implementació de l’Agenda 2030 que es va presentar fa poques setmanes al Grupo de Alto Nivel (GAN) del ministeri, que és qui s’ha d’encarregar de l’articulació i acompliment de l’Agenda a nivell estatal.

En la mateixa línia, el juliol del 2018 la UB va es va integrar a la European University Foundation (EUF), una xarxa que té com a objectiu accelerar la modernització de l'Espai Europeu d'Educació Superior.

Per una altra banda, ja he comentat també en anteriors ocasions que, donada la complexitat del sistema d’educació mundial i la seva extrema competitivitat, he impulsat l’establiment d’aliances estratègiques amb altres universitats amb la finalitat d’anar ben acompanyats en aquest camí, ser una universitat veritablement internacional, i poder competir internacionalment.

El Campus Transnacional del Mediterrani, que vam crear a l’inici del mandat juntament amb les Universitats d’Aix-Marsella, la Sapienza de Roma i l’Autònoma de Madrid, continua força actiu i hem tingut reunions encaminades a dissenyar la preparació de projectes docents i de recerca en àmbits comuns que considerem estratègics, com són l’aigua, la nutrició, l’alimentació, l’arqueologia i el patrimoni, els estudis mediterranis, la nanociència i la nanotecnologia, la biomedicina i l’astrofísica. També vam acordar fer una proposta a la UE per a un programa conjunt de beques Marie Skłodowska-Curie-COFUND, i a la Universitat La Sapienza de Roma s’ha impartit un primer curs monogràfic sobre arqueologia, amb contribució de professorat i alumnes de la UB.

25

L’Aliança Montpeller-Barcelona Plus (AMB+), formada per la UB, la Universitat de Montpeller i la Universitat Paul Valéry Montpeller 3, ha continuat igualment activa. El passat mes de juliol vam celebrar la segona conferència de l’aliança, que aquest cop va tenir lloc a Montpeller.

Tanmateix, a banda de reforçar les relacions ja ben establertes amb universitats d´Amèrica Llatina, com per exemple les accions d’intercanvi d’investigadors entre la UB i la Universitat de Sao Paulo, o els programes de beques de mobilitat amb Amèrica Llatina de la Fundación Carolina o el Banc de Santander, els esforços s’han centrat en la col·laboració amb la Unió Iberoamericana d’Universitats, l’aliança que com sabeu integra les 5 universitat més grans d’Iberoamèrica (a més de la Universitat de Barcelona, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, la Universitat de Buenos Aires, la Universitat de Sao Paulo i la Universitat Complutense de Madrid).

Pel que fa al continent asiàtic, s’han reforçat els lligams i els mecanismes de mobilitat amb les principals universitats i, d’una manera molt particular, amb les de Xina, Singapur, Japó, Corea i Índia. Exemple d’això és l’increment de beques de doctorat posades amb marxa a través del China Scholarship Council (CSC), l’augment de l’oferta de mobilitat per estudiants i professorat a universitats asiàtiques o l’enfortiment del suport de l’Institut Confuci de Barcelona que ha permès, a més de la impartició de cursos de llengua i cultura xineses, l’organització de dos exposicions d’artistes d’aquesta nacionalitat i un curs de d’estiu, dintre dels Juliols de la UB, sobre cultura xinesa.

Però sens dubte, l’aliança més ambiciosa que en aquests moments estem forjant és la que recentment hem establert amb el Trinity College de Dublín i les Universitats de Montpeller, Utrecht i Eötvös Lorand de Budapest per a presentar-nos a la convocatòria que l’Unió Europea ha obert per a constituir el que s’anomenen les “Universitats Europees”. Aquestes noves estructures acadèmiques han de ser internacionals i multilingües i han d’enfocar la seva educació cap als reptes de la societat del segle XXI. S’espera que innovin en el terreny acadèmic i, a llarg termini, serveixin també per a donar un nou impuls a la recerca i la transferència.

A banda d’aquestes accions focalitzades, hem prosseguit amb les línies d’acció que ja ens són habituals. Es manté la participació activa en 24 xarxes internacionals, entre les que destaquen la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), el Grup Coimbra, l’Agència Universitària de la Francofonia (AUF), l’Associació Europea d’Universitats (EUA), i el Consorci Tethys d’Universitats Euro-Mediterrànies. La nostra participació a UNIMED, la principal xarxa que agrupa les universitats dels marges nord i sud del Mediterrani ha prosseguit de manera intensa. Hem assumit la vicepresidència de la xarxa i està previst que en els propers mesos acollim una reunió del subgrup de treball de Food and Water.

Tanmateix, hem estat presents a fires internacionals d’ensenyament superior, com les celebrades a Singapur, Filadèlfia i Ginebra, i en elles hem establert una seixantena de nous acords interuniversitaris per a promoure la mobilitat i les activitats acadèmiques i de recerca conjuntes.

Els programes de study abroad i de mobilitat dintre del programa Erasmus continuen igualment actius, tant els dirigits a l’àmbit europeu com els que ho fan a l’extraeuropeu. En el darrer curs, 1.340 alumnes de la UB van marxar a l’estranger, i 1.895 estudiants estrangers van fer estades a la UB. Pel que fa al personal acadèmic i d’administració, 142 membres de la UB van gaudir d’una mobilitat internacional, i la UB va acollir a 205 professors o membres del PAS d’universitats estrangeres. Aquestes xifres denoten un progressiu increment de la mobilitat i, atesa la

26

preparació per a la implementació del nou projecte EWP (Erasmus Without Paper), que té com a objectiu informatitzar i agilitzar la tramitació dels ajuts, es dotarà a la àrea d’internacionals de personal interí per a afrontar l’increment i modernització dels programes de mobilitat internacional, tan als centres com a la OMPI.

A més, per tal de complementar els ajuts Erasmus, tot just acabem de publicar les convocatòries pròpies de la UB de mobilitat per a estudiants i per personal, en ambdós casos augmentant significativament el finançament i ampliant el seu àmbit per tal de donar cabuda, no només a les iniciatives personals, sinó també a aquelles que sorgeixen dels departaments i facultats. Amb això pretenem donar un salt qualitatiu a la mobilitat, posant-la al servei de les aliances interuniversitàries i de les relacions acadèmiques estables.

I ara anem als projectes internacionals. Hem prioritzat el suport al professorat per tal que pugui incrementar el seu èxit en les convocatòries de projectes acadèmics i de recerca internacionals que, com sabeu, són altament competitius i la seva sol·licitud és administrativament complexa. Amb l’objectiu de reforçar l’activitat de l’OPIR i l’OMPI, les dos oficines responsables d’acompanyar els professors en aquesta activitat, durant aquest any hem contractat quatre nous project managers que estan donant suport a aquelles àrees que presenten major nombre de projectes.

Aquest darrer any, dintre del programa Erasmus+, que finança projectes acadèmics altament competitius, participem en 64 projectes amb 67 països que comporten un import de finançament total superior als 11 milions d’euros. 19 d’aquests projectes són coordinats per la UB, una xifra que em plau dir que és de les més altes de totes les universitats europees.

Dintre el Programa de recerca HORIZON 2020, tot i ser un any d’impasse en aquest programa i haver-se produït per aquest motiu poques convocatòries, en l’últim any la UB ha obtingut 22 projectes per un import superior als 14 milions d’euros. S’ha posat una particular atenció als projectes individuals de l’European Research Council i l’èxit en aquestes convocatòries, altíssimament competitives, ha estat destacable: hem aconseguit 7 projectes per un import de gairebé 11 milions d’euros. Concretament, en les Consolidator Grants, destinades a personal que està en fase de consolidar la seva independència investigadora, la UB ha assolit un 50% d’èxit en la darrera convocatòria. Pel que fa als projectes col·laboratius, cal destacar l’àmbit de les Ciències Socials i Humanitats, que compta amb 6 projectes per un import de 1,2 milions d’euros, així com la participació en xarxes Marie Curie, amb 2 projectes, un d’ells liderat per la UB i finançat amb més de mig milió d’euros.

La comunicació com a eina per ser i estar: s’ha de compartir

Els esdeveniments dels darrers mesos han confirmat (si és que calia) la importància que té per a una institució com la Universitat de Barcelona disposar d’una estratègia a nivell de comunicació. La voluntat d’aquest equip de govern és fer de la nostra universitat un actor social de primer ordre. A la Universitat, hem de fer un esforç per assumir que tant la comunicació externa com la comunicació interna formen part de la nostra pròpia essència, atès que l’externa ens dona a

27

conèixer i ens posiciona a l’exterior, i la interna ens cohesiona com a comunitat. Sense comunicar-nos correctament la Universitat no podrà complir amb cap de les seves funcions.

En aquest sentit, s’ha continuat amb l’estratègia dissenyada el curs passat, per tal de renovar la política comunicativa, externa i interna, i adaptar-la a les necessitats d’una universitat del segle XXI.

Les actuacions prioritàries, més enllà de la gestió diària, durant la segona meitat de l’any han estat cinc:

• S’ha treballat per millorar la comunicació institucional a través de les Xarxes Socials. I s’ha prioritzat aquest canal com a canal de comunicació externa enlloc de canals més tradicionals.

• Creació de nous canals de comunicació directa i unidireccional. La Universitat de Barcelona va posar en marxa el novembre del 2017 un canal de comunicació corporatiu en aquesta xarxa social. A l’octubre del 2018 s’ha decidit crear-ne un altre d'adreçat específicament al personal docent i investigador (PDI). Això permet als qui estiguin subscrits rebre puntualment informacions relacionades amb la convocatòria de noves places de professorat, ajudes a la recerca, mobilitat internacional, ajuts de formació i altres qüestions del seu interès.

• Aquest mes de desembre s’ha posat en marxa “La UB al dia”, un butlletí de periodicitat setmanal que s’enviarà per correu electrònic als col·lectius de PAS i PDI, i que substitueix l’antic Novetats UB. El nou canal de comunicació interna recollirà cada setmana informacions d’especial interès per a cadascun dels col·lectius, tant notificacions de caràcter laboral com accions o projectes d’àmbit institucional.

• S’han intensificat les tasques per renovar el web institucional. De les quatre fases en que es divideix el projecte (definició estratègica, conceptualització, implementació i creació), en poques setmanes s’haurà completat la primera, la de definició estratègica.

• S’ha preparat una campanya institucional de difusió de la UB per fer-la coincidir amb les setmanes prèvies a la celebració del Saló de l’Ensenyament 2019. I s’ha redefinit l’estratègia del Saló de l’Ensenyament, tant del propi estand com dels materials que s’hi reparteixen, o de la forma d’informar als visitants.

Més enllà d’aquestes cinc gran línies d’actuació, també val la pena esmentar dos resultats concrets dels darrers mesos:

• La publicació d’una nova edició de la Guia d’experts, que va ser presentada al Col·legi de Periodistes de Catalunya el mes d’octubre.

• L’èxit del cicle de Debats UB, al que ja he fet referència anteriorment.

En paral·lel a totes aquestes actuacions, s’ha continuat treballant en el Pla de Comunicació de la Universitat de Barcelona, de manera que durant els primers mesos del 2019 es podrà presentar als òrgans de govern per a la seva eventual aprovació.

Han quedat pendents pel primer semestre del 2019, la concreció del Pla de Màrqueting, el Reglament de Marca i algunes actuacions normatives relatives a tema de protocol i organització d’actes. Així com l’actualització i revisió del llibre blanc de les Xarxes Socials, que no és fàcil desenvolupar fins que no estigui més clara com es concreta el disseny de la nova web institucional.

28

Finalment, cal esmentar també per l’impacte que tindrà, que s’han iniciat els treballs per implementar al llarg de l’any 2019 l’aplicació Campus M, una plataforma que permetrà als estudiants accedir, ja sigui a través d’una APP per telèfon mòbil o a través d’internet, a totes aquelles eines que la Universitat proporciona com és el campus virtual, l’aplicació per la publicació de notes, el correu electrònic, l’accés a l’expedient acadèmic, etc.

Les eines de suport: el Centre de Recursos

Finalment, faig referència a les accions més rellevants del CRAI, en els seus diversos àmbits d’actuació, d’aquest últim any.

Com a primera acció, destaco l’atenció a l’usuari i l’assegurament de la seva satisfacció:

• El servei virtual d’atenció a l’usuari ha atès 5.521 consultes.

• S’han rebut 569 queixes, suggeriments i agraïments.

La segona acció ha estat facilitar l’accés als recursos d’informació:

• Les pàgines web del CRAI han rebut 2.579.273 visites

La tercera acció ha consistit a gestionar el préstec:

• S’han prestat i renovat 536.850 documents i equipaments. • S’han gestionat 25.008 préstecs PUC.

La quarta acció ha estat la de donar suport a la docència:

• S’han atès 5.431 peticions de suport a la docència. • La formació d’usuaris ha donat servei a 11.343 assistents.

Com a eina de suport a l’aprenentatge, al maig es va posar en funcionament la eina Cercabib, que implica, entre altres actuacions, la implementació d’una eina de descoberta i recuperació de la informació que indexi conjuntament els catàlegs, els repositoris digitals i els recursos electrònics.

Com a complement d’aquesta eina, el dilluns 8 d’octubre es va inaugurar la nova pàgina de Bibliografia recomanada que permet cercar i recuperar – via Cercabib - les bibliografies recomanades de les assignatures de grau.

És una pàgina adreçada principalment als alumnes, i de moment s’ha començat amb les assignatures de grau, i l’any vinent es continuarà amb les de màster.

La cinquena acció ha consistit a donar suport a la recerca:

• S’han atès 6.038 peticions d’assessorament i suport a la recerca • S’ha fet l’actualització de la pàgina web per representar la implantació de l’accés obert al

Termòmetre de l'accés obert

29

En aquesta mateixa línea de suport a la recerca cal destacar l’Observatori de l’accés obert UB-UPC-UOC, que té per objectiu fer un seguiment de l'estat de l'Accés Obert a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya. Per una banda, es vol mesurar i mostrar la producció científica en obert d'aquestes institucions i per l'altra es vol analitzar els costos i els hàbits dels investigadors a l'hora de publicar en obert.

S’ha ofert també un nou servei d’assessorament i suport en la gestió de les dades de recerca. Es facilita informació sobre com elaborar un pla de gestió de dades i eines per fer-ho, i també s’informa dels repositoris disponibles per publicar-les, i informació de com citar i reutilitzar les dades.

Cal destacar també que el CRAI va rebre al mes de març el Segell d’Excel·lència Europea EFQM 500+, atorgat pel Club Excelencia en Gestión (CEG), entitat que representa a la European Foundation for Quality Management (EFQM).

Aquest és el nivell més alt dels segells que es concedeixen i ha estat el resultat d’un procés de millora des que es va obtenir el segell 400+ al gener de 2016.