RESUM DE L’INFORME ANUAL DEL RECTOR AL CLAUSTRE

21 DE MAIG DE 2003

ÍNDEX INTRODUCCIÓ………………………………………………………………………… 3

EL CONTEXT DE LA URV I LES SEVES PERSPECTIVES DE FUTUR….………… 4

1. LES ACCIONS PRINCIPALS DEL PERÍODE 2002-03………………….……...... 6

1.1. POLÍTICA GENERAL………………………………………………….……… 6

1.2. DOCÈNCIA…………………………………………………………………….. 8

1.3. RECERCA I TRANSFERÈNCIA…………………………………….………… 13

1.4. COMUNITAT UNIVERSITÀRIA I SOCIETAT……………………………… 16

1.5. ORGANITZACIÓ I RECURSOS HUMANS…………………………………. 19

1.6. FINANÇAMENT I ECONOMIA……………………………………………… 21

1.7. INFRAESTRUCTURES I NOVES TECNOLOGIES…………………………. 24

2. LES DADES PRINCIPALS DE LA URV…………………………………………. 27

2.1. DOCÈNCIA……………………………………………………………………. 27

2.2. RECERCA I TRANFERÈNCIA……………………………………………….. 29

2.3. RECURSOS……………………………………………………………………. 30

INTRODUCCIÓ Després d’obrir una nova etapa de govern el passat maig de 2002 ens proposem novament sintetitzar el desenvolupament de l’activitat institucional de la URV i, en especial, presentar les accions més destacades dutes a terme durant aquest darrer període per tal de retre comptes davant la comunitat universitària. La síntesi que presentem a continuació descriu inicialment el context de la URV i les seves perspectives de futur, reflexió que ha de servir per emmarcar el nostre àmbit de treball i la direcció global que es seguirà. Posteriorment, es comenten les accions més significatives ocorregudes des de març de 2002 fins ara, contextualitzant-les dins dels compromisos i les prioritats marcades per l'acció de govern. Finalment, es presenta un recull de les macroxifres més significatives de la URV i la seva evolució, i se n’analitzen les variacions més rellevants. Una vegada més hem de recordar que aquesta síntesi només deixa entreveure una part dels treballs i els resultats d'una institució gran i complexa com és la URV, i que malgrat que aquest informe és un recull de l'acció de govern, les persones vinculades als centres, departaments, instituts, serveis i altres són les que fan possible, en darrer terme, que la URV segueixi consolidant-se com una universitat de primer nivell en el nostre context, tal com evidencien els indicadors qualitatius i quantitatius que hom té a l’abast i els reconeixements externs rebuts.

3

EL CONTEXT DE LA URV I LES SEVES PERSPECTIVES DE FUTUR El nou marc legislatiu universitari La Llei orgànica d’universitats (LOU) i la Llei d’universitats catalana (LUC) han marcat el darrer període universitari. Ambdós marcs legislatius, i els successius decrets que els desenvolupen, restringeixen significativament el grau d’autonomia de les universitats, a l’inrevés de les noves legislacions que en els darrers anys s’han anat aprovant en els països europeus capdavanters. Paradoxalment, aquest context de disminució de l’autonomia universitària va en paral·lel a un increment dels mecanismes d’avaluació i de rendició de comptes i a una necessitat de competir en un marc cada vegada més complex. El desplegament legislatiu ha implicat obrir un període d’incerteses en què s’han fet paleses, a més, algunes de les amenaces que ja es preveien. La manca de clarificació d’aspectes significatius relacionats amb la política de professorat, l’entrada en funcionament de l’Agencia Nacional de Evaluación y Calidad (ANECA) sense tenir en compte l’activitat desenvolupada per l’Agència Catalana i, en general, la poca transparència i centralisme de molts processos en són alguns exemples significatius. D’altra banda, i en forma positiva, cal destacar l’obertura d’una via contractual de professorat universitari no funcionari i el compromís de major finançament per les universitats en l’àmbit català. El context europeu d’educació superior i recerca En perspectiva de futur, el context europeu tindrà un pes cada vegada més rellevant. La configuració dels espais europeus d’educació superior i de recerca han seguit desenvolupant-se, encara que lentament, com no pot ser d’altra manera. Pel que fa a l’harmonització dels sistemes educatius superiors, en l’àmbit estatal s’ha volgut donar un fort impuls al procés establint un calendari d’aproximació al model de Bolonya, força ambiciós. Aquest procés implicarà una redefinició de les titulacions i de l’arquitectura curricular i un canvi conceptual del crèdit docent, que ara es basarà en l’aprenentatge de l’alumne; però el que és més rellevant és que hauria de comportar un replantejament dels objectius, el desenvolupament i la gestió de la docència i del paper del professorat, si es vol ser conseqüent. Que això s’assoleixi i quins recursos es posaran per fer-ho possible és encara una incògnita. Pel que fa a la recerca, en aquest període s’ha aprovat el VI Programa Marc Europeu 2002-2006 i s’estan configurant els instruments que aquest proposa per assolir els seus objectius verticals concretats per set àrees prioritàries d’investigació i els objectius transversals que pretenen configurar una política europea d’investigació basada en la coordinació oberta entre els programes estatals de recerca, el programa marc europeu i les organitzacions de recerca europees. La presència de la URV en aquest context de recerca europeu és cada vegada més significativa, tal com s’ha fet palès pel nombre d’ajuts aconseguits en la darrera convocatòria del V Programa Marc i pel nombre d’expressions d’interès formulades pels grups de recerca per participar en el VI Programa Marc.

4

Un nou període de govern marcat per l’elaboració del nou Estatut En clau interna, el darrer període ha estat l’inici d’un nou període de govern que va començar amb les eleccions a rector. El programa del nou equip centra l’acció en l’elaboració del nou Estatut, el desenvolupament d’un model docent propi de la URV, la configuració d’un sistema de recerca competent i competitiu, i la millora de la gestió i l’administració com a eixos bàsics. Els elements més significatius d’aquest període han estat, entre altres, la posada en marxa d’una nova estructura de la Gerència i la reorganització dels serveis centrals, l’acompliment dels objectius que teníem previstos en el contracte programa amb la Generalitat, els treballs per a l’elaboració del pla estratègic de docència, la revisió del mapa d’ensenyaments i la definició de la política de títols propis. L’eix d’actuació principal que ha marcat més significativament aquest darrer any ha estat l’elaboració i aprovació del nou Estatut de la URV. Un estatut elaborat en clau de futur, amb consens i transparència, que defineix el nostre model d’universitat, organitzativament i funcional, amb la finalitat última de donar un millor servei d’educació superior. Sense entrar en els continguts que es valoren en la memòria, el nou Estatut defineix un model d’universitat orientada a l’alumne, que vol potenciar un marc adient per al desenvolupament de les persones que hi treballen a partir del compromís amb objectius col·lectius. De manera transversal, el nou Estatut emfatitza també la qualitat i la rendició de comptes a tots els nivells, i introdueix estructures i mecanismes de coordinació per al desenvolupament de les activitats internes i la relació amb l’exterior. El posicionament de la URV Per a la competència i competitivitat de la URV, basada en els resultats i el reconeixement de les seves activitats, ha estat un any molt positiu. L’increment de l’oferta docent, l’obtenció de tres del sis premis estatals en innovació i millora de la docència, l’elevat percentatge de doctorats de qualitat aconseguits, l’increment de la capacitat d’atracció d’investigadors a través de les beques Ramón y Cajal i l’augment del nombre de projectes actius de recerca són alguns dels indicadors quantitatius que permeten afirmar que la URV està entre les primeres universitats de l’estat en qualitat i productivitat. D’altra banda, l’estudi realitzat sobre l’impacte de la URV en l’entorn territorial permet afirmar que, des del punt de vista social, la nostra universitat juga un paper clau en el progrés de les comarques meridionals de Catalunya i que n’és un motor econòmic i social inqüestionable. Els reptes de futur Aquests bons resultats no ens han de fer perdre de vista, però que tenim uns reptes significatius que hem d’afrontar col·lectivament. El principal, i allò en què centrarem la nostra activitat en el propers anys, és el canvi profund de la docència i de tots els elements que hi intervenen. És una transformació necessària, exigible i oportuna que entre tots hem de fer possible, entenent que com tota transformació complexa serà necessàriament lenta, però que hem d’aconseguir per tal d’orientar-nos decididament cap a un nou model educatiu que ens mantingui en una bona posició entre les universitats del nostre país.

5

1. LES ACCIONS PRINCIPALS DEL PERÍODE 2002-03

1.1 Política general • Eleccions a rector i a Claustre • Elaboració i aprovació del nou Estatut. • Els compromisos: contracte programa URV-Generalitat i contractes programa entre l'equip

de govern de la URV i els centres/departaments. • Eleccions a rector i a Claustre El 20 de maig de 2002 acabava el període del mandat encomanat a l’equip de govern quatre anys enrere, fet que suposava l’obligatorietat de convocar noves eleccions a rector de la URV. Aquestes s’havien de desenvolupar sota la Llei orgànica d’universitats (LOU), la qual determinava un canvi substancial en el procediment respecte a la legislació precedent. Ara, es definia un mecanisme de votació per sufragi universal entre la comunitat universitària amb una ponderació per col·lectius. Aquest fet i la presentació d’una sola candidatura suposava, certament, un repte democràtic d’una banda i una prova per al nou sistema per l’altra. Malgrat tot, el nombre de votants va ser significatiu entre els col·lectius de personal acadèmic i de personal d’administració i serveis. No fou així, com ja es preveia, pel que fa al col·lectiu d’estudiants, la desmobilització del qual respecte a la participació als òrgans universitaris ve sent en els darrers anys un fet repetitiu i que la URV, i la universitat en general, s’ha de plantejar de cara el futur: possiblement, aquest fenomen amaga altres elements simptomàtics, als quals s’ha de fer front si es vol un alumnat actiu i crític, implicat amb la institució i amb el seu procés d’aprenentatge. La majoria de la comunitat universitària, en les eleccions celebrades el mateix 20 de maig de 2002, va dipositar la seva confiança en la candidatura a rector del Dr. Lluís Arola, que ara tenia, junt amb l’equip amb què es va presentar, una nova etapa de quatre anys de període de govern per endavant. En referència a les eleccions al Claustre Universitari, els trets de participació van ser similars a les eleccions a rector i es van elegir finalment un total de 182 membres. • Elaboració i aprovació del nou Estatut En la sessió constitutiva del Claustre de 26 de juny de 2002 es va aprovar el procediment per elaborar l’Estatut, en el qual es definia una ponència, formada per l’equip de govern, encarregada d’elaborar inicialment l’avantprojecte, que posteriorment seria sotmès a la comunitat universitària, i debatut mitjançant el procés d’esmenes en el si de Comissió d’Estatuts, formada per membres del Claustre. Aquest mecanisme i la comunicació de tot el procés a través de la pàgina web va garantir la transparència i participació als quals s’havia compromès l’equip de govern en el programa electoral. L’Estatut és un element clau per al desenvolupament de la URV, atès que en defineix el model organitzatiu, estructura i funcionament, que ha de fer possible afrontar els reptes de futur. L’equip de govern, constituït com a ponència, va redactar una proposta inicial que va ser

6

esmenada per diferents membres de la comunitat universitària, en punts formals algunes vegades i en temes de fons en altres. Aspectes, aquests darrers, que van ser àmpliament debatuts en els si de la Comissió i que fruit del diàleg i el consens es van poder anar acordant, de manera que la Comissió d’Estatuts va presentar al Claustre una proposta d’Estatut aprovada per tots els presents en la votació de la Comissió. Això implicava que tothom va haver de cedir i que tothom assumia com a seva la proposta presentada. Aquest fet va ser segurament decisiu perquè el Claustre aprovés, en sessió extraordinària de 9 d’abril de 2003, per una pràctica unanimitat el nou Estatut de la URV (106 vots a favor, 1 en contra i 4 abstencions). El nou Estatut planteja, en una visió transversal, una organització orientada a l’alumne i al procés d’aprenentatge, una organització que permet treballar orientant-se a les persones per facilitar el seu desenvolupament i la millora continuada de les seves activitats, una organització que actua amb transparència retent comptes a tots els nivells de les seves actuacions, una universitat que coordina la seva actuació definint objectius i avaluant què fa i com ho fa per prestar el millor servei possible d’educació superior i de recerca a la societat. • Els compromisos: contracte programa URV-Generalitat i contractes programa entre

l'equip de govern de la URV i els centres/departaments. El compromís extern Després d’haver complert els compromisos de millora acordats per als períodes 1997-99 i 2000-01, la URV ha entrat, l’any 2002, en un tercer cicle pel que fa als contractes programa per la millora de la qualitat amb la Generalitat de Catalunya. El Contracte programa 2002-05 preveu 12 objectius generals, que engloben els objectius específics a assolir per la URV, concretats inicialment per a l’any 2002. A diferència dels anteriors contractes programa, s’introduïen, a més d’actuacions qualitatives derivades fonamentalment de l’acció de govern institucional, una sèrie d’indicadors quantitatius que s’havien de millorar durant aquest any (nombre de projectes competitius de recerca aconseguits, nombre d’investigadors incorporats, increment de l’oferta de formació permanent, etc.). Això implicava, per primera vegada, que en aquest sistema d’obtenció de recursos addicionals mitjançant l’assoliment d’objectius s’incorporaven elements que es deriven de l’acció i els resultats de les unitats, els centres i els departaments. En aquest sentit, més que en les altres ocasions, l’assoliment dels objectius del contracte programa havia de ser fruit d’una acció col·lectiva. En la memòria que la URV ha tramès recentment a la Generalitat per a la seva avaluació es fonamenta l’assoliment del 98% dels compromisos contrets en el contracte programa per a la fase del 2002. Això comportarà un finançament addicional d’uns 676.138,50 euros que es destinaran a projectes específics per a la millora de la qualitat. Els compromisos interns Aquest era el segon cicle en què s’havien establert contractes programa de millora de la qualitat entre l’equip de govern i les unitats (centres i departaments), amb una filosofia similar a la comentada anteriorment entre la Generalitat i la URV, per tal d’obtenir recursos addicionals per assolir uns objectius definits de millora de la qualitat.

7

Mentre que en la primera edició, 2000-01, s’havia manifestat una gran dispersió entre els diferents centres i departaments pel que fa al grau d’assumpció de la cultura d’objectius i millora, en el segon cicle de contractes programa s’ha evidenciat una predisposició més elevada, i s’ha consolidat, doncs, aquest mecanisme de compromís com un instrument útil per planificar l’acció de les diferents unitats. El resultat dels compromisos de millora acordats ha estat molt satisfactori, i s’ha aconseguit un elevat grau d’acompliment dels objectius previstos, En total més de 600 actuacions realitzades pels 20 departaments i 10 centres docents de la URV, amb una aportació prevista de 300.000 €. Continuant amb aquesta dinàmica, s’han acordat el nous objectius de millora per al 2003 amb tots els centres i departaments. Per a aquest període, els objectius transversals a assolir s’han focalitzat en la implantació dels plans de millora de les avaluacions dels ensenyaments, les estratègies de captació d’alumnes, la implantació del pacte de dedicació, la diversificació de títols propis de pregrau i/o de postgrau, l’impuls de la formació permanent, la millora de la inserció laboral, i la creació d’associacions d’antics alumnes a cada centre 1.2 Docència

L’espai europeu d’educació superior i de recerca. • • El Pla Estratègic de Docència. • Revisió del mapa d’ensenyaments. • Implantació dels nous ensenyaments. • Política d’ordenació acadèmica. Revisió dels plans d’estudis. • La innovació en docència. • Avaluació dels ensenyaments. • Desenvolupament del model de doctorat de qualitat de la URV. • L’impuls a la formació permanent.

L’espai europeu d’educació superior • La declaració de Bolonya signada el 1999 pels ministres d’educació de 29 estats ratifica la necessitat de promoure la convergència entre els diferents sistemes d’educació superior, per tal de facilitar als titulats la integració en un mercat laboral sense fronteres i, alhora, oferir un marc més atractiu a estudiants d’arreu del món. En aquesta declaració es va proposar assolir el desenvolupament harmònic d’un espai europeu d’educació superior abans de l’any 2010, amb objectius diversos com l’adopció d’un sistema de titulacions comparable, l’establiment d’un sistema de crèdits compatible, la promoció de la qualitat i la mobilitat d’estudiants i professors. Fa uns mesos, en l’àmbit estatal, s’ha iniciat la definició dels objectius i l’orientació de l’harmonització europea. Així i tot, les incerteses externes que planen són encara molt elevades i no es pot configurar una clara visió del què i el com es farà aquest procés d’harmonització a hores d’ara. Tot i així, sí que hi ha uns elements claus que queden definits i que apunten cap a una orientació cap a l’aprenentatge de l’alumne basat en un sistema de crèdits en què es té compte precisament el temps d’aprenentatge i no les hores docents. Això implica la revisió dels plans d’estudi a mitjà termini, en el qual també haurà d’incorporar-se una nova estructura d’ensenyaments.

8

El coneixement del que està passant i dels canvis que implica esdevé, doncs, un element clau en què s’ha volgut incidir amb accions puntuals com la jornada “Cap a un espai europeu d’Educació superior”, on el personal docent i investigador va tenir oportunitat de fer les seves aportacions amb relació al procés d’harmonització europeu.

El Pla Estratègic de Docència • El procés d’harmonització europea de l’educació superior comporta una revisió del model educatiu que estem utilitzant: definició d’objectius d’aprenentatge de les titulacions, metodologies docents, sistemes d’avaluació, paper del professorat, etc. És per això, i tal com s’havia compromès l’equip de govern en el programa electoral, que s’ha iniciat l’elaboració del Pla Estratègic de Docència de la URV, en què a partir d’un model educatiu propi de futur que es vol definir es concreten les estratègies i les idees clau que han de permetre configurar les línies d’actuació a tots els nivells. Un model educatiu propi per a la URV que, tal com es va proposar en el programa de govern, ha de tenir en el centre de l’acció l’alumne i el seu procés d’aprenentatge. Durant els darrers mesos s’ha recopilat informació i s’ha analitzat l’estat de la situació actual de la docència a la URV, alhora que s’han valorat els elements externs que es preveu que incidiran en la docència en un futur proper. També s’han realitzat diferents jornades relacionades amb la docència, que permeten anar debatent entre la comunitat universitària sobre els elements a tenir en compte en el futur. En la mateixa sessió del Claustre on es presenta aquesta memòria es mostraran els resultats de les anàlisis realitzades i els eixos claus que han d’orientar el procés de canvi que es vol impulsar. Posteriorment caldrà que els centres i departaments facin seva la reflexió a partir del marc general plantejat, per tal que les seves anàlisis i conclusions siguin posteriorment incorporades a un pla estratègic de la docència que es presentaria properament al Claustre. • Revisió del mapa d’ensenyaments A partir de la darrera programació plurianual 2001-204, acordada pel Consell Interuniversitari de Catalunya, la URV havia implantat els ensenyaments d’Economia, Ciències del Treball, Treball Social, Història de l’Art, Publicitat i Relacions Públiques, Turisme i Nutrició Humana i Dietètica. Quedaven pendents de ratificació durant aquest període els ensenyaments d’Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions, especialitat Telemàtica, Biologia de 1r cicle, Enginyeria Tècnica Industrial en Mecànica, Psicopedagogia i Ciències Actuarials i Financeres. En aquest darrer any s’ha negociat amb la Generalitat la implantació d’aquestes ensenyaments, als quals s’incorporava l’ensenyament de Biotecnologia (un nou ensenyament homologat pel MECD). Finalment, la Generalitat va decidir autoritzar la implantació a la URV dels ensenyaments d’Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions, especialitat Telemàtica, Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat Mecànica, Psicopedagogia i Ciències Actuarials i Financeres (ajornat per al curs 2004-05). D’aquesta manera s’assoleix la pràctica totalitat dels objectius que ens havíem proposat per a aquesta programació plurianual 2001-04, sorgida de l’estratègia d’implantació d’ensenyaments homologats aprovada l’any 2000 pel Claustre, la qual es fonamentava en una oferta diversificada ajustada a la demanda i a la disponibilitat de recursos per tal de fer viable la seva implantació. Aquesta estratègia, ratificada en el Claustre de novembre de 2002, havia de servir per elaborar la proposta concreta d’implantació de noves

9

titulacions homologades per al període 2004-08, que s’havia de concretar al Consell de Govern de la URV. Dos fets significatius, però, han fet que no s’avanci en aquest procés. D’una banda, s’ha produït un alentiment del procés de presa de decisions en el sistema universitari català, a causa del cicle politicoelectoral, i d’altra banda, el procés de redefinició de l’arquitectura de les titulacions en el marc d’harmonització europea està encara indefinit. Consegüentment, caldrà deixar passar aquest període d’incerteses per poder reflectir més adequadament la nostra estratègia en una proposta que concreti l’estratègia aprovada pel Claustre. A part dels títols homologats, també calia concretar un altre element important que fins aleshores no havíem decidit: la política de titulacions pròpies de la URV. Fins ara, aquestes titulacions s’havien plantejat com una oferta de primer o segon cicle, de perfil professionalitzador i relacionades en major o menor mesura amb algun títol homologat (ex. Gestió Immobiliària, Estudis Alemanys), i també havien servit per introduir una nova especialitat que acabaria sent inclosa en el catàleg de títols homologats (ex. Enologia). La proposta de l’equip de govern aprovada pel Claustre, fonamentada en el criteri bàsic de la sostenibilitat econòmica (els títols propis no són finançats per l’Administració pública) partia inicialment de mantenir l’objectiu ja existent per a aquests títols. A més, però, possibilitava el reconeixement de la formació rebuda en un primer cicle dins un ensenyament de primer i segon cicle, en itineraris específics seguits dins una titulació reglada o en la integració de l’oferta de més d’un pla d’estudis. D'altra banda, es definia una altra estratègia que ens permet donar una titulació pròpia com una via de reconeixement d’una formació acadèmica d’especial qualitat. Aquest darrer aspecte obre la via a la definició d’aprenentatges transversals en el model educatiu URV, que poden ser incorporats en els ensenyaments i ser reconeguts adequadament en el currículum de l’alumnat. Aquesta estratègia es va concretar posteriorment quan el Consell de Govern va aprovar una normativa de desplegament de títols propis. Amb aquestes actuacions s’acompleix un dels eixos clau del programa de govern, que preveia la revisió continuada de l‘oferta educativa i la seva adequació permanent al procés de formació al llarg de la vida.

Implantació dels nous ensenyaments • Aquest curs 2002-03 s’han implantat els nous ensenyaments previstos en la programació plurianual aprovada fa dos anys: les titulacions de Nutrició Humana i Dietètica i de Turisme. L’ensenyament de Nutrició Humana i Dietètica és el primer que s’implanta amb preus públics en el sistema universitari català, fet que comporta una certa transcendència i que s’ha confirmat amb l’alta demanda que ha tingut. Tal com es preveia, no ha estat especialment complex d’impulsar l’ensenyament de Nutrició Humana i Dietètica per l’experiència i el coneixement que tenim en aquest camp. Quant a l’ensenyament de Turisme, la implantació s’ha dut a terme, també, amb tota normalitat. Es va optar per una forma innovadora creant un centre nou, fet conjuntament amb el sector turístic del territori, per tal d’impartir les titulacions universitàries homologades, però també altres titulacions no homologades i no universitàries, així com formació continuada. Amb aquest objectiu es va arribar a un acord amb Universal Studios Port Aventura per crear un centre per a la formació en turisme i oci, estructurat al voltant de l’oferta universitària, però cobrint tot el

10

ventall de necessitats formatives del sector. Port Aventura posa a disposició de la URV les seves instal·lacions i el personal que puguem necessitar. Pel que fa a les infraestructures, es va aconseguir el suport de l’Ajuntament de Vila-seca, que ha cedit a la URV un solar proper a l’entrada de Port Aventura, per tal de construir-hi l’edifici per al centre, que anirà a càrrec seu, sense cap cost per a la Universitat. El mateix Ajuntament va deixar uns locals provisionals perquè aquest curs 2002-03 s’hagi pogut començar a impartir l’ensenyament. Quant a l’acceptació de les noves titulacions, ambdós ensenyaments han contribuït de forma notable a l’increment de la demanda en primera opció del curs 2002-03, representant entre tots dos un 10,2% del total de sol·licituds en primera opció.

Política d’ordenació acadèmica. Revisió dels plans d’estudis • Des de l’any 2000 s’han estat aplicant, a la URV, uns criteris de revisió de plans d’estudi en el marc de les disposicions legals vigents en el seu moment, i partint dels criteris de qualitat docent marcats en la planificació estratègica de la URV. En la sessió de la Junta de Govern del 9 d’abril de 2002 es van aprovar els plans d'estudi d’Administració i Direcció d'Empreses, Ciències Empresarials, Dret, Enologia, Pedagogia i Psicologia. Tanmateix, ara ens trobem en unes circumstàncies d’incertesa arran del procés de convergència europea, per una banda, i de la possible aplicació de sistemes d’acreditació d’abast estatal i europeu, per l’altra. Per aquest motiu no s’està aprofundint en el procés de revisió de plans d’estudi endegat l’any 2000 i, en canvi, s’han centrat els esforços a establir les bases generals que haurien d’inspirar l’ordenació acadèmica de la URV, abans d’adaptar els criteris de revisió a les noves directrius que puguin sorgir. Aquestes bases han estat recollides en el document de la Normativa d’ordenació acadèmica, aprovada pel Consell de Govern de març de 2003. Els objectius generals de la nova ordenació acadèmica que s’hi inclouen tracten diversos aspectes: els objectius formatius comuns a totes les titulacions de la URV, l’itinerari i horaris bàsics i estables, l’oferta de crèdits lliures i extracurriculars, l’oferta global de crèdits lliures, l’oferta de matèries optatives, troncals i obligatòries, les dobles titulacions i els títols propis.

La innovació en docència • La preocupació per la innovació i per la millora de la qualitat de la comunitat universitària ha tingut el seu reconeixement en aquest darrer període per diferents vies. D’una banda, el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha concedit la distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut pel projecte "Implantació de les noves tecnologies a la docència de les ciències de la salut a la Universitat Rovira i Virgili. De les classes magistrals a l'aprenentatge actiu". Aquest projecte també s'ha fet mereixedor del premi Consell Social de la URV a la qualitat en la docència, en la modalitat col·lectiva.

En la modalitat individual, el premi Consell Social de la URV a la qualitat en la docència ha estat concedit al projecte "Aula virtual", del professor Mario Arias, del Departament de Gestió d'Empreses. I una menció especial ha estat concedida al projecte "Sistemes informàtics II. Desenvolupament d'un projecte informàtic multidisciplinari en equip", del professor Miguel Ángel García, del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques.

11

D’altra banda, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, a través el Consell de Coordinació Universitària, ha concedit tres dels sis premis estatals d'accions de millora del Pla de Qualitat de les Universitats a la Universitat Rovira i Virgili. Quant a les activitats orientades a la innovació i millora de la docència, cal destacar la Jornada sobre Innovació Docent, adreçada a professorat de la URV, organitzada pel Vicerectorat de Docència i Noves Tecnologies en el marc de l'elaboració del Pla Estratègic de Docència. Finalment, en el marc del projecte URV@prop, i amb el suport del Servei de Recursos Educatius, es va aprovar, en la sessió del Consell de Govern de 27 de març de 2003, una convocatòria d’ajuts per a la innovació educativa i la incorporació de les TIC a l’activitat docent. Tots aquests elements permeten visualitzar l’existència a la URV d’una base significativa de col·lectius i persones que s’ocupen i es preocupen de millorar i innovar els processos d’ensenyament-aprenentatge en diferents àmbits i disciplines, la qual cosa constiueix un element clau per als futurs reptes que s’hauran de dur a terme en l’àmbit docent. • Avaluació dels ensenyaments El compromís institucional d'avaluar la qualitat dels ensenyaments de la URV ha continuat duent-se a terme dins de la programació anual que coordina i dirigeix l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. La URV ja ha avaluat pràcticament tots els ensenyaments que estan en disposició d'avaluar-se, atès que la resta són titulacions de més recent implantació. Quant al procediment que s’aplica en finalitzar l’avaluació, recollit en la Normativa d’aplicació i seguiment dels resultats dels processos d'avaluació d'ensenyaments i serveis, s’ha millorat per tal d’incrementar-ne l’eficàcia. Les avaluacions suposen una reflexió i anàlisi sobre el que s'està fent, i serveixen per posar en relleu els punts forts i les millores que s’hi han d’introduir per incrementar la qualitat. Tot plegat comporta un esforç significatiu de la institució, com reflecteixen les xifres del darrer programa d'avaluacions de la URV, en el qual es van avaluar quatre ensenyaments: tres de primer cicle (Fisioteràpia, Ciències Empresarials i Infermeria), i un ensenyament de primer i segon cicle (Filologia Hispànica). Cal destacar la realització de la primera avaluació institucional de la qualitat en un centre adscrit, a la titulació d'Infermeria de l'Escola Universitària d'Infermeria Verge de la Cinta de Tortosa. I també el projecte pilot de la nova metodologia d'avaluació a la titulació de Ciències Empresarials, que s'avaluava per segona vegada després de sis anys Els processos d’avaluació han comptat amb la participació directa de 54 persones (38 en els comitès interns d’avaluació i 16 en els comitès externs). Es van fer un total de 32 entrevistes de treball amb els avaluadors externs i es van generar un total de 12 informes d'avaluació. Ara es treballa en la programació de les millores que s’han d’introduir arran d'aquests processos i s’han iniciat les avaluacions de la programació 2002-03. • Desenvolupament del model de doctorat de qualitat de la URV El model de doctorat de qualitat de la URV és un referent en el context universitari i ens ha dotat d’un marc que ha permès, amb l’esforç dels departaments i investigadors, anar millorant la nostra oferta. Alguns dels resultats d’aquesta política es veuen reflectits en la concessió anual dels ajuts públics competitius que incorporen criteris de qualitat. Així, tres dels doctorats

12

coordinats des de la URV van rebre ajuts per afavorir la mobilitat del professorat universitari i alumnes de tercer cicle en la convocatòria del MECD: Formal Languages and Applications, Nutrició i Metabolisme i Química en Processos i Productes Industrials. Dos programes més interuniversitaris en què participen investigadors de la URV també van rebre aquest tipus d’ajuts. D’altra banda, tots els programes de doctorat actius de la URV han optat a la menció de qualitat que ha definit l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación y Calidad) com a sistema d’avaluació de la qualitat dels programes impartits a l’Estat. Els esforços per potenciar el doctorat són un element clau de l’estratègia de recerca i de formació de nous investigadors, en el marc d’una universitat investigadora de qualitat com és la URV, i ha de seguir configurant-se com un element fonamental de l’acció institucional. En aquest sentit, s’han donat els primers passos per posar en marxa l’Escola de Doctorat, que ha de servir per potenciar el doctorat de manera transversal a tota la URV. • L’impuls a la formació permanent En el programa de govern insistíem en la voluntat de fer responsables els estudiants de la seva formació permanent proporcionant-los les habilitats necessàries per al desenvolupament professional. Això requeria un major esforç en la configuració de l’oferta de formació continuada, que es configurava com un dels eixos de l’acció per a aquest període de govern. En aquest sentit, un dels elements claus ha estat la creació del Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, com a estructura per catalitzar, promoure i gestionar les activitats de formació permanent de la Universitat, mitjançant un pla d’actuacions que posa èmfasi en l’aspecte facilitador i gestor del centre i en el paper progressiu d’anar assegurant la qualitat de l’oferta de formació permanent de la URV. Els resultats d’aquesta acció queden evidenciats clarament si tenim en compte que el curs 2001-02 es va incrementar en un 142% el nombre d’alumnes de màsters, postgraus i cursos d’especialització respecte al curs 2000-01 (1.518 i 566, respectivament)

1.3 Recerca i transferència • La participació de la URV en el VI Programa Marc europeu. • Participació de la URV en les xarxes temàtiques d’investigació cooperativa. • Consolidació dels instituts de recerca. • Avantprojecte de creació del Parc Científic i Tecnològic de Tarragona i participació al Parc

Tecnològic del Camp (Tecnoparc -Reus-). • El Quality Culture Project 2002-2003. • Divulgació i socialització de la ciència i la tècnica

13

• La participació de la URV en el VI Programa Marc europeu L’any 2000 les institucions europees, la comunitat científica i la indústria van crear l’espai europeu d’investigació (EEI), amb l’objectiu de convertir la Unió Europea en l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món. Les activitats d’investigació en l’àmbit de la Unió Europea i el finançament s’han anat emparant des del 1984 en diversos programes marc d’investigació, desenvolupament tecnològic i demostració. El febrer de 2000 la Comissió Europea va presentar al Parlament Europeu i al Consell la proposta del VI Programa Marc d’Investigació, corresponent al període 2002-06. El pressupost arriba a 17.500 milions d’euros (un 17% per sobre del programa anterior). La nova proposta constitueix una ruptura deliberada amb els programes marc anteriors quant a l’ambició, abast i instruments per dur-lo a la pràctica. S’ha proposat dotar la Unió d’una estratègia vertaderament comuna, dissenyada per reforçar el dinamisme científic i tecnològic d’Europa en un escenari cada cop més globalitzat. A la URV, durant l’any 2002 s’han canalitzat, a través de la Fundació URV, expressions d’interès per participar en diversos àmbits d’aquest VI Programa Marc, com són les àrees de ciències de la vida, nanotecnologia, qualitat alimentària o ciutadania. En total han estat 35 iniciatives, que actualment ja estan en procés de convertir-se en grans projectes integrats o xarxes d’excel·lència. També, com a resultat dels contactes establerts pels professors, es treballant per poder consolidar projectes de recerca amb objectiu específic (STREP), accions coordinades o xarxes de formació d’investigadors. Aquests projectes es presenten en les prioritats temàtiques més capdavanteres i amb més finançament, com són sistemes per a diagnòstics i cirurgia de més qualitat, interfícies entre unitats biològiques i no biològiques, materials multifuncionals, cel·les de combustible i les seves aplicacions, motors amb combustibles alternatius, etc. • Participació de la URV en les xarxes temàtiques d’investigació cooperativa El 2002 es va convocar per primera vegada la concessió d’ajuts per al desenvolupament de xarxes temàtiques d’investigació cooperativa de l’Instituto de Salud Carlos III com un instrument per articular la recerca biomèdica en àmbits específics en forma de xarxes d’excel·lència entorn a centres i a grups de tot l’Estat. La URV i els hospitals universitaris, en què participen investigadors de la URV, han tingut un reconeixement de l’activitat de recerca en aquest àmbit. • Consolidació dels instituts de recerca Una de les estratègies de política científica del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) ha estat la creació de centres de recerca singulars en diferents punts de Catalunya, d'acord amb les especificitats del territori i procurant vincular-los amb el món universitari. De moment, a l'entorn de la URV han reeixit dos projectes d'aquestes característiques, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i l'Institut Català d'Investigació Química. L'estratègia de la URV és procurar més involucració en aquests centres per originar les màximes sinergies possibles, tenint en compte que la temàtica s'orienta a línies de treball que han quedat definides com a àmbits estratègics en el Pla Estratègic de Recerca.

14

• Avantprojecte de creació del Parc Científic i Tecnològic de Tarragona i participació en

el Parc Tecnològic del Camp (Tecnoparc -Reus-) Des de finals dels vuitanta, els parcs científics i tecnològics s’han consolidat en el món desenvolupat com a elements claus per al desenvolupament regional, l’aplicació de noves tecnologies a les empreses i la creació de petites i mitjanes empreses basades en aquestes noves tecnologies. Actualment hi ha uns vuit-cents parcs a tot el món, sobretot als EUA, a Europa i al sud-est asiàtic. A l’Estat espanyol n’existeixen una vintena Tots els parcs científics i tecnològics neixen de la interacció entre la universitat, les administracions públiques més properes i les empreses, i són el resultat de la voluntat política per gestionar el coneixement en benefici del desenvolupament econòmic local. Així doncs, la necessitat que té el sector productiu de potenciar la recerca, el desenvolupament i la innovació, la conveniència d’atreure altres activitats productives basades sobretot en el coneixement i la innovació juntament amb la disponibilitat d’uns recursos considerables dedicats a generar coneixement, fan especialment indicada la proposta de creació d’un Parc Científic i Tecnològic a Tarragona, que ha expressat la URV mitjançant l’avantprojecte de creació del Parc Científic. Aquest document descriu el context actual, les raons del projecte i els objectius, com dinamitzar l’activitat industrial, potenciar les relacions Universitat-empresa, generar llocs de treball o incentivar les inversions en tecnologia. Finalment estableix les necessitats per implantar el Parc Científic i Tecnològic. De fet, en l’actualitat s’estan començant les converses amb els agents econòmics del territori per elaborar un projecte conjunt amb l’objectiu que la proposta d’aquest projecte sigui sòlida i amb perspectives. Paral·lelament a les accions anteriors, la URV participa activament en la Comissió Tecnopol, integrada per l’Ajuntament de Reus, la Cepta, la Cambra de Comerç de Reus, diferents empresaris de la zona i la URV. La finalitat d’aquesta comissió és crear el Parc Tecnològic del Camp (Tecnoparc –Reus-), a la zona de Bellisens. Aquest parc té com a objectiu la promoció econòmica al Baix Camp a partir de la creació i instal·lació d’empreses innovadores que reforcin els sectors comercials tradicionals. Al mateix temps, la URV s’ha integrat com a membre de ple dret a la recentment creada Xarxa de Parcs Catalana (XPCAT), la qual engloba les entitats i universitats que gestionen els parcs científics i tecnològics de Catalunya. • El Quality Culture Project 2002-2003 La Universitat Rovira i Virgili forma part del grup de cinquanta universitats europees (tres d’espanyoles), escollides entre 137 sol·licitants, que participen en el Quality Culture Project 2002-03, organitzat per la European University Association (EUA). Aquest projecte, finançat pel programa Sòcrates de la Comissió Europea, té com a objectiu promoure i enfortir la cultura de qualitat en les institucions d'ensenyament superior, procurant conscienciar sobre la necessitat de desenvolupar una cultura interna de la qualitat en les universitats, assegurar la difusió de les bones pràctiques existents en els diferents àmbits, promoure la introducció de la gestió interna de la qualitat per tal d’incrementar el nivells de qualitat, i ajudar les universitats a introduir procediments externs d’assegurament de la qualitat.

15

La URV ha participat dins del bloc temàtic de gestió de la recerca junt amb universitats de set països europeus. Els resultats globals del grup es presentaran en la 2a Convenció d'Educació Superior Europea (Graz, maig del 2003) i posteriorment, en la conferència de ministres d'Educació (Berlín, setembre del 2003). Per la URV, els resultats del projecte han servit per evidenciar que la gestió de la recerca comporta un ampli aspecte d’activitats que impacten molt significativament en el procés nuclear investigador i consegüentment en els resultats que se n’obtenen. També ha servit per configurar un pla director d’actuacions que s’ha integrat al Pla Estratègic de la Recerca i que donarà com a resultat el Pla Director d’Actuacions d’R+D+I per al període 2003-05. • Divulgació i socialització de la ciència i la tècnica Un fet preocupant de la nostra societat és la manca de cultura científica i d’interès que demostra pel nostre sistema universitari i de recerca i innovació. Les principals agències de recerca han arribat a la conclusió que l’augment de recursos que necessita l’ensenyament superior així com els organismes de recerca només serà possible si som capaços d’augmentar la base social de la ciència i la tècnica. És per això que es consideren prioritàries les accions de difusió, divulgació i socialització de les activitats i els resultats aconseguits en aquests àmbits. Sota aquesta perspectiva, hem engegat un pla de comunicació científica que inclou entre les accions més destacades les següents: Edició del catàleg de grups de recerca, compost per unes 80 fitxes explicatives, en

llenguatge de divulgació , de les activitats de la major part de grups d’R+D+I de la URV. Edició d’un Suplement de Ciència i Tecnologia de periodicitat mensual, editat pel Diari

de Tarragona, on constaran les activitats de en R+D+I de la URV, així com la divulgació i opinió dels temes de més interès social en cada moment. Està previst que el primer número aparegui al mes de maig.

Edició del suplement Indicador Universitari, inserit amb una periodicitat mensual a la revista Indicador Económico, amb l’objectiu de divulgar sobretot les accions d’innovació i transferència als sectors econòmics de les comarques meridionals de Catalunya.

Reforçament de la presència i de l’estructura a la Setmana de la Ciència de Tarragona. 1.4 Comunitat universitària i societat • Desè aniversari de la URV. • Avantprojecte de planificació estratègica i operativa de la unitat d’estudiants de la URV. • Els Consells d’Usuaris. • El Diari Digital de la URV. • La difusió de la URV.

16

• Desè aniversari de la URV El 12 de desembre de 1991, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de creació de la Universitat Rovira i Virgili. Per commemorar-ho, el dia 12 de desembre de 2001 es va celebrar una reunió ordinària del Claustre Universitari, l’òrgan que representa tota la comunitat, i s’iniciaren els actes de celebració de l’aniversari, que s’han allargat fins al mes d’octubre de 2002. La Junta de Govern va aprovar crear una comissió per organitzar aquests actes de celebració, els quals van ser proposats i dissenyats pel Consell Rectoral, i especialment pel Vicerectorat de Comunitat Universitària. L’objectiu dels actes ha estat, d’una banda, donar a conèixer la URV, el que som i el que s’ha fet durant aquest període, i, d’una altra, fer una revisió de la nostra trajectòria com a universitat, i remarcar el nostre caràcter d’agent cultural a través d’un seguit d’actuacions d’índole diversa. Durant el període comprès entre el març i l’octubre de 2002 es van continuar duent a terme els diversos actes commemoratius del desè aniversari de la URV, com són conferències, activitats de les aules de cinema i teatre, i concerts, d’entre els quals cal destacar l’ofert per la Coral de la URV i l’Orquestra i Cor de Cambra del Conservatori del Liceu. L’acte de cloenda del desè aniversari es va celebrar el 23 d’octubre de 2002 amb una actuació conjunta de les aules d’extensió de la nostra universitat. La valoració que fem de la celebració del desè aniversari de la URV és del tot positiva, ja que els seus resultats han ajudat de forma notable a conèixer i a donar valor a la nostra universitat. • Avantprojecte de planificació estratègica i operativa de la unitat d’estudiants de la

URV En els últims anys ha anat consolidant-se la idea que l’estudiant ha de ser el protagonista de l’activitat de la universitat. El procés de convergència europea en l’àmbit de l’educació superior situa aquesta idea en el centre del debat universitari. Paral·lelament, la davallada demogràfica i els seus efectes sobre el nombre d’alumnes que accedeixen a la universitat han provocat una reflexió generalitzada sobre la necessitat d’incidir en els aspectes qualitatius, tant en l’àmbit estrictament acadèmic com en tots aquells àmbits que envolten la vida universitària de l’estudiant. La URV ha dut a terme, des que es va crear, diversos plantejaments organitzatius en relació a l’àmbit d’estudiants. El més recent, fet el juliol de 2002, es concreta en una reestructuració de la Gerència que afecta aquest àmbit. Aquesta reestructuració preveu que l’àmbit d’estudiants, integrant la informació, captació, inserció i orientació laboral, així com l’accés a la universitat (PAU i proves per a més grans de 25 anys), a més de tots aquells nous àmbits que es puguin desenvolupar, s’integri en una única secció, la Secció d’Estudiants, que forma part del Servei de Gestió Acadèmica i Estudiants Amb la nova creació de la Unitat d’Estudiants es fa necessari definir-ne la missió i concretar la visió de futur, analitzar la situació actual i establir les estratègies per assolir la visió de futur. Per tal de realitzar aquesta tasca ha calgut desenvolupar un pla operatiu i viable d’actuacions vinculat

17

a l’estratègia de la URV: el Pla Estratègic de la Unitat d’Estudiants, l’avantprojecte del qual es va aprovar en el Consell de Direcció del vint-i-dos de novembre de 2002. L’abast d’aquest projecte inclourà els alumnes de pregrau i els públics objectius que s’hi relacionin (secundària, ocupadors), així com el doctorat en les etapes dels processos de captació i inserció. Els processos que es tractaran engloben els que conceptualitzen l’estudiant com un usuari de serveis i els que el consideren com un agent involucrat en la comunitat universitària. • Els consells d’usuaris Tal com exposàvem en el programa de govern presentat a la sessió del Claustre de 26 de juny de 2002, cada cop és més necessari implantar mecanismes perquè els estudiants no solament participin més en les estructures de govern, sinó que, a més, n’esdevinguin agents actius, compromesos i exigents amb la qualitat dels serveis i es converteixin en cooperadors imprescindibles per millorar l'activitat universitària.

En aquest sentit, l'equip de govern es va proposar crear consells d'usuaris dels serveis que més directament afecten la vida dels estudiants a la Universitat, i les seves condicions d'estudi, com a mecanismes d'implicació i de garantia de qualitat.

En la sessió del Consell de Govern de dia 18 de desembre de 2002 es va aprovar la posada en marxa del Consell d'Usuaris del Servei de Reprografia. Es va triar aquest servei per encetar els Consells d'Usuaris, per la seva transcendència per l'alumnat, i per la proximitat de la finalització del contracte de concessió de l'esmentat servei.

El Consell d'Usuaris del Servei de Reprografia es va constituir formalment el dia 13 de març de 2003. En formen part quinze alumnes dels diferents centres de la URV, la vicerectora de Comunitat Universitària, la vicegerent d’Administració i Serveis de Campus, i la coordinadora de Qualitat del Gabinet Tècnic del Rectorat. La metodologia de treball del Consell d'Usuaris ha comptat amb diferents elements. D’una banda s'han convocat dues reunions del Consell, amb l'objectiu de copsar l'opinió dels alumnes També s'ha realitzant una consulta als usuaris a peu de servei, sobre la seva opinió de diferents aspectes relacionats amb la qualitat i adequació del servei. En darrer lloc, s'ha realitzat una consulta als comitès de qualitat dels centres, amb la finalitat de recollir l’opinió del professorat sobre la qualitat del servei de reprografia. Finalment, es realitzarà un informe, que recollirà les conclusions del procés. • El Diari Digital de la URV Un dels instruments de comunicació institucional que contribueix significativament a la comunicació interna és el diari digital que la URV ha posat en marxa com a eina d’apropament dels òrgans de govern i la comunitat universitària. Aquesta revista afavoreix la cohesió interna i el sentit de pertinença a la institució, basant-se en la transparència i la tramesa ràpida de la informació dels acords i fets rellevants de la Universitat. El Diari Digital és operatiu des de l’abril de 2002, i fins al moment de tancar aquest informe s’hi havien publicat 600 notícies relacionades amb la vida de la institució, la docència, la recerca, les activitats dels alumnes, el doctorat, la formació continuada, les activitats dels antics alumnes i d’altres relacionades amb els preuniversitaris, i la cultura. El diari també inclou el servei de

18

subscripció, que permet rebre de forma personalitzada i per correu electrònic les notícies noves de cada setmana. • La difusió de la URV Amb motiu del desè aniversari de la URV es va publicar el llibre de la URV, on s’exposa el present i el futur d’una institució complexa i dinàmica com la nostra, i s’expressa la voluntat que té de consolidar-se com una universitat investigadora de referència amb la missió de posar el coneixement al servei de la societat. Aquest llibre de presentació de la URV esdevé un vehicle de comunicació institucional que, editat en versió trilingüe, explica la realitat de la institució des de la perspectiva dels seus deu anys de vida. Els objectius d’aquesta publicació són presentar la Universitat, ser una eina de comunicació amb el seu entorn i informar aquells qui s’interessen per la URV. El 24 d’octubre de 2002 es va fer un acte de presentació d’aquest llibre, en el marc de les celebracions del desè aniversari de la URV, juntament amb el llibre L’impacte de la URV sobre el territori, que ja estava finalitzant-se en el moment d’elaborar l’Informe del rector al Claustre de març de 2002. En aquest estudi es va analitzar la contribució de la URV a l’entorn i el paper decisiu que ha tingut en l’increment del percentatge de persones del territori que accedeixen a l’educació superior i a la dotació de capital humà qualificat per a les institucions, pimes i grans empreses estatals i multinacionals.

1.5 Organització i recursos humans • Pacte de dedicació del personal acadèmic. • Desplegament del nou Catàleg de llocs de treball del personal d'administració i serveis. • Pacte de dedicació del personal acadèmic L’ Estatut de la URV estableix que la Universitat ha de regular la dedicació del seu professorat. En el nou programa de govern ens hem compromès a concretar i aplicar el pacte de dedicació com a instrument que faci possible que tots els professors puguin aportar el millor de si mateixos. La proposta argumenta que cal un instrument que permeti una regulació flexible de la dedicació del personal acadèmic, de manera que sigui possible que un professor posi èmfasi en un moment determinat en una activitat específica. Amb aquest mecanisme totes les tasques possibles d’un professor es comptabilitzen de forma consensuada dins de cada departament, al qual també li serà útil per assolir els seus objectius docents, de recerca, gestió, d’extensió i de transferència. El plantejament de regular la dedicació del personal ja es va introduir en el Reglament del personal acadèmic, en l’apartat del règim de dedicació, que va aprovar la Junta de Govern el 4 de juny del 1999. L’acord de la Junta estava desenvolupat i preveia les regles del joc que ens donàvem per regular la dedicació del professorat en el context d’un pacte de dedicació dins els departaments.

19

En la Junta de Govern del 28 de juny de 2001 es va aprovar un primer document que regula el pacte de dedicació. Durant el període que descriu aquest Informe hi ha hagut un canvi d’orientació en el desenvolupament del pacte de dedicació. Prenent com a base el model que s’havia aprovat i els seus conceptes principals, s’ha fet una anàlisi per valorar els aspectes que es poden millorar, amb la finalitat de poder afrontar l’etapa de desplegament amb unes millors garanties. Els punts millorables detectats en el model aprovat són, en primer lloc, la menor voluntat de valorar l’acompliment d’objectius respecte a la major incidència en el control horari. D’altra banda, la transparència es vol enfocar cap a un acotament menys restringit de les tasques que el professorat pot descriure. Globalment, millorar aquests aspectes contribuirà a una millor adequació del pacte dins el model organitzatiu i de gestió integral de la URV. El procés de desenvolupament del pacte de dedicació parteix de dos elements: els objectius col·lectius (de departament) i els individuals, així com de les directrius institucionals i departamentals. Partint d’aquests dos elements, cada professor elaborarà l’informe d’activitats o pacte de dedicació, que contindrà la proposta de relació d’objectius i activitats planificades. L’informe haurà de ser consensuat en el si del departament, el qual trametrà una síntesi de tots els seus pactes al Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i Professorat. Posteriorment a l’anàlisi que en farà aquest vicerectorat, s’elevarà a la comissió delegada del Consell de Govern perquè l’aprovi. L’informe d’activitats es podrà revisar durant l’any. En finalitzar el curs el professor emetrà el balanç d’activitats, que constarà de les accions desenvolupades i la seva desviació respecte als compromisos adquirits. Tancarà aquest procés l’informe d’avaluació de l’acompliment, que es farà d’acord amb unes directrius institucionals que cal aprovar.

La implantació del pacte de dedicació es farà de manera progressiva, i durant tres cursos, a partir del 2002-03. • Nou model d’organització de la Gerència i desplegament del Catàleg de llocs de treball

del personal d'administració i serveis Coincidint amb l’inici de la nova legislatura, el juliol de 2002, l’equip de govern va treballar i redefinir el model d’organització de la Gerència i dels serveis centrals de la URV. Aquesta reconfiguració va tenir com a finalitat fonamental la millora dels nostres processos i activitats de suport a l’activitat docent i investigadora, i en aquest sentit s’han iniciat actuacions per incrementar la coordinació entre la Gerència i els serveis i també la coordinació entre els mateixos serveis. Pretenem, amb un nou enfocament organitzatiu, facilitar una major integració per la gestió de processos transversals, orientar-nos a la consecució de millores a aquests processos i, com a conseqüència, aconseguir millorar els serveis i l’atenció que s’ofereix a tota la comunitat universitària. Com a resultat d’aquest procés l’estructura queda configurada pel gerent, el gerent adjunt (que dóna suport al gerent) i dues vicegerències, creades per tal d’afavorir la transversalitat. Una té competències en els processos i gestions relacionats amb l’administració i els serveis de campus, i l’altra té competències sobre l’organització, els recursos i la gestió de processos transversals. Quant a la continuació del desplegament del Catàleg de llocs de treball del PAS i en el marc de les mesures complementàries d’aquest desplegament, s’han previst accions relacionades amb la productivitat i la promoció per al PAS.

20

Pel que fa al primer aspecte, s’ha retribuït la productivitat corresponent a l’exercici 2002 i s’ha realitzat una dotació al pressupost per tal de retribuir la corresponent a l’exercici 2003. Sobre la promoció, s’han previst dotacions per poder dur a terme actuacions de promoció genèrica, tant derivades del conveni col·lectiu del personal laboral com relacionades amb la intenció de la Universitat d’equiparar progressivament determinats col·lectius (per exemple, auxiliars administratius i administratius), responent a les noves característiques del treball i les responsabilitats a assumir. Així mateix, s’ha previst per primera vegada una dotació destinada a promoció específica, que anirà orientada a una promoció més selectiva i qualitativa. En aquests darrers casos resten pendents de definir i aprovar els mecanismes que els han de regular. Respecte a la convocatòria i resolució de concursos de places, s’ha continuat i pràcticament ha conclòs la cobertura de llocs de treball de serveis centrals, centres i departaments, derivats del nou model organitzatiu del catàleg. Malgrat tot, resten encara algunes places per cobrir, la qual cosa es farà properament. Per una altra part, també s’han creat diverses places relacionades amb l’activació de nous ensenyaments. Recentment el treball en aquest sentit s’ha centrat a establir el mecanismes i les normatives que hauran de servir per estabilitzar el contingent de places, sobretot de personal funcionari, que en aquest moment resten cobertes interinament.

1.6 Finançament i economia • Nou model de finançament. • Pressupost 2002. • Nou model de finançament L’any 2002 es va començar a aplicar el nou model de finançament universitari públic, o més específicament model de distribució dels recursos.

El model que es basa en el principi d’igualtat entre els estudiants del sistema públic pretén ser transparent i computable a partir de paràmetres generals, objectius i comuns per a totes les universitats, introduint criteris d’eficiència i de qualitat. Vol establir uns paràmetres de càlcul que fins ara no existien, però que són discutibles, no computant els costos reals de la Universitat. Té com a finalitat establir uns criteris objectius de repartiment de les disponibilitats globals pressupostàries per a les universitats públiques per tal de fer front a les despeses de funcionament. El model preveu cinc vies de finançament de les despeses de funcionament: subvenció fixa, derivada, bàsica, estratègica i per concurrència. La subvenció bàsica i la derivada són les que tenen més impacte sobre l’import total que percebrà cada universitat. La subvenció bàsica finança la part fonamental de l’activitat ordinària i les despeses de funcionament. Per calcular-la el model introdueix criteris d’eficiència i de qualitat a les universitats, ja que per distribuir els recursos públics cal tenir en compte la progressió adequada dels estudiants, l’eficiència en la producció del titulats i la captació d’estudiants nous. La subvenció derivada, en canvi, aporta recursos per al finançament de

21

determinades despeses de la universitat. Principalment, són despeses derivades de la contractació de personal docent i investigador.

En el segon any d’aplicació d’aquest nou model de finançament universitari públic, volem posar de manifest les seves deficiències, detectades ja en el primer any d’implantació, però que a hores d’ara encara no han estat solucionades. La subvenció bàsica no inclou cap indicador lligat a la recerca, especialment no es tenen en compte les despeses ordinàries derivades dels projectes competitius concedits per les diferents administracions. Tampoc inclou cap variable relacionada amb els estudis de tercer cicle i amb la mobilitat dels estudiants. I en un moment clau per a l’adaptació dels estudis a les directrius de l’espai europeu d’ensenyament superior, no es defineix cap indicador sobre aquest punt. El finançament dels espais hauria de ser tractat independentment de la subvenció d’aquest bloc i incloure temes com lloguer (casos de cessió d’ús), subministraments, manteniment, seguretat, camps de pràctiques i experimentals i jardineria. Amb relació a la subvenció derivada, que aporta recursos per a despeses finalistes, hauria d’incloure el finançament de totes les despeses produïdes per decisions de les administracions públiques externes a la universitat, com els trams de docència, els increments retributius addicionals al personal d’administració i serveis, el finançament corresponent a les despeses de tribunals o el finançament de la promoció del professorat per als anys 2001-02. Per tant, cal elaborar un document que defineixi d’una forma clara i transparent els criteris emprats en el model, així com la revisió d’aquest per assegurar la sostenibilitat pressupostària. En les condicions actuals es fa impossible l’objectiu de suficiència i sostenibilitat de la nostra Universitat. És en aquest context que confiem iniciar, tal com preveu la disposició final segona de la Llei d’universitats catalanes i en el marc de l’acord sobre finançament universitari, el procés de diàleg entre el DURSI i la URV per aconseguir l’augment de la dotació assignada al finançament de les universitats públiques, dins el període 2003-10 i de manera gradual, fins a arribar a un increment real mínim del 30% de la dotació pressupostada per al 2002. • Pressupost 2003 En el decurs d’aquests darrers anys s’ha tingut en compte la importància que té la política pressupostària a la Universitat. Convé aconseguir un progressiu sanejament del pressupost, per fer-lo sostenible i, al mateix temps, per constituir un instrument eficaç per desenvolupar les estratègies institucionals que es vagin marcant. És rellevant recordar que l’any 2002 es va presentar un pressupost sense dèficits, en el qual es va aconseguir que la subvenció que es rebia de la Generalitat s’equiparés a la major despesa i al principal actiu que té la Universitat, el personal.

El pressupost del 2003 té com a objectius principals aconseguir una distribució del pressupost entre centres i departaments més equitativa, continuar descentralitzant la gestió pressupostària, incrementar el suport específic als programes d’incorporació d’investigadors, potenciar les beques de col·laboració, continuar donant suport als programes d’intercanvi d’estudiants, posar en marxa la iniciativa d’Antics Alumnes de la URV, reforçar les comunicacions informàtiques, garantir la política de comunicació interna i externa, i seguir impulsant una política cultural activa.

Durant el període d’elaboració del pressupost 2003, l’equip de govern ha continuat amb el plantejament d’aconseguir un pressupost equilibrat. Tanmateix, és important emfatitzar la idea que les decisions que s’han anat prenent any rere any en qüestions de pressupost ens porten a un posicionament conservador per necessitat, ja que encara que en teoria la Universitat gaudeix

22

d’autonomia per decidir quines són les seves despeses i, per tant, quina política fa en un moment determinat, moltes de les despeses són obligades com a conseqüència de decisions preses amb anterioritat i la majoria, a més, vénen condicionades per l’augment real de l’IPC. Aquesta situació és força difícil de compatibilitzar amb la introducció necessària de millores o de suports per resoldre febleses que es van detectant i afrontant.

Per aquest motiu, les decisions que es prenen han de considerar el suport econòmic d’un exercici concret, així com la projecció futura de les seves necessitats de finançament, per tal que no es produeixin desequilibris que puguin repercutir en l’obligació legal de mantenir l’equilibri pressupostari.

Des que es va crear la URV, hi ha unes regles del joc definides en qüestions econòmiques que ha fet relativament senzill establir les projeccions de futur. Coneixíem la subvenció que atorga la Generalitat com a universitat pública i cada any havia calgut resoldre només la incertesa dels ingressos per taxes dels estudiants.

El canvi en el sistema de finançament que s’ha produït durant l’any 2002 ha afectat l’elaboració del pressupost i ha dificultat força aconseguir que sigui equilibrat i sostenible a mitjà o llarg termini, ja que la subvenció que actualment rebem de la Generalitat no es calcula a partir d’un increment sobre la subvenció de l’any anterior, com fins al pressupost 2002, sinó que depèn de variables lligades al rendiment i a l’eficiència de l’activitat. Per aquest motiu, els ingressos no queden garantits i, per tant, els compromisos que es van adquirir o que es preveia acordar en el futur poden veure’s afectats.

La subvenció del DURSI representa més del 70% dels ingressos de la URV, la qual cosa vol dir que desviacions en aquesta partida són d’enorme transcendència en els ingressos finals, i per això la subvenció mínima garantida té força importància en la sostenibilitat de l’equilibri pressupostari. Afegit a aquesta situació hi ha el fet que el model és recent i, per tant, genera força dubtes en molts aspectes de la seva concreció.

Tot i aquestes incerteses, va caldre aprovar el pressupost 2003 per començar l’any amb normalitat, encara que fou necessari incloure-hi uns ingressos que no estan totalment garantits, però que des de l’equip de govern entenem que ens corresponen.

Resumint, podem dir que per a l’any 2003 hem aconseguit, tot i el grau d’incertesa plantejat, un pressupost equilibrat, però a costa d’elaborar un pressupost molt conservador. El pressupost aprovat pel 2003 és de 63,1 M€, i s’hi han definit i establert un seguit de prioritats fixades pel Consell de Direcció.

1.7 Infraestructures i noves tecnologies • Desenvolupament dels campus de la URV. • Desplegament del projecte URV@prop. • Desenvolupament dels campus de la URV Finalitzada la posada en funcionament de les noves instal·lacions del campus Sescelades, durant aquest període s’ha encarregat l’estudi de la urbanització genera de la zona amb l’objectiu de circumscriure el trànsit rodat al voltant del campus i reservar els vials interiors per als vianants, per afavorir d’aquesta manera la comunicació entre els diversos centres a través de la rambla de Vianants, com a eix vertebrador de tot el conjunt.

23

Quant a la biblioteca d’aquest campus, després d’analitzar les característiques i possibilitats de l’edifici que s’hi ha de destinar i la més que probable permanència de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia al seu actual emplaçament durant un mínim de deu anys, el Consell de Govern, en la sessió ordinària del 18 de desembre de 2002, acordà integrar també la biblioteca d’aquest centre a la nova biblioteca del campus Sescelades, així com ubicar-hi els Serveis Generals de Biblioteca i l’Arxiu de la URV. La posada en marxa està prevista per a l’inici del curs 2003-04. Comptarà amb 600 punts de lectura, alguns amb connexió convencional a la xarxa i d’altres amb connexió sense fils, i prestatgeries i compactes per a uns cent mil volums. Dins el projecte Universol per a la promoció de “campus verds”, cofinançat per la Unió Europea, s’ha adequat el projecte arquitectònic de la biblioteca esmentada a la instal·lació de làmines per aprofitar l’energia solar. D’altra banda, a la planta baixa hi haurà la sala d’estudis i l’aula d’informàtica per als alumnes de l’ETSE i de l’ETSEQ, amb un total de 340 llocs de treball, uns dotats amb connexió convencional a la xarxa i d’altres, amb connexió sense fils.

Quant a l’Aula Magna del campus Sescelades, es va redactar el projecte de rehabilitació integral de l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia com a Aula Magna del campus Sescelades, però, atès el cost elevat, es decidí no executar-lo i limitar-se a fer-hi les intervencions mínimes que en garanteixin la utilització fins que no es construeixi la nova Aula Magna a l’emplaçament previst, al mig de l’espai que queda lliure entre les facultats de Química i Enologia, a continuació de la biblioteca. Les obres de condicionament, per un import màxim de 144.000 euros, permetran la climatització total, la millora de l’escenari i l’aplicació de les mesures de seguretat establertes. Es preveu que l’execució finalitzi abans del mes de setembre d’enguany.

Pel que fa a la Facultat de Química i a la Facultat d’Enologia, se sol·licità i s’aconseguí que la Direcció General d’Universitats autoritzés avançar el termini d’acabament de les obres, inicialment previst per a l’any 2005, a l’octubre de l’any 2004. Això ha permès no solament adjudicar la segona fase corresponent als tancaments exteriors i interiors, sinó també les instal·lacions de caràcter general. Ara es treballa conjuntament amb els centres i departaments en la recollida d’informació per redactar el projecte d’instal·lacions i equipaments de laboratoris, aules i altres espais singulars, l’execució dels quals es preveu que s’adjudiqui abans de finalitzar l’any 2003. Cal remarcar que tant la segona fase com les instal·lacions s’han incrementat gairebé un 20% respecte al pressupost inicialment previst, imputable a l’augment dels preus de mercat dels materials i mà d’obra. Per aquest motiu el concurs per adjudicar la segona fase quedà desert en primer instància i en segona, mitjançant procediment negociat amb un 10% d’increment.

Quant al nou edifici destinat al Servei de Recursos Científics de la URV, la Universitat ja l’ha rebut. S’ha elaborat el projecte d’instal·lacions específiques dels laboratoris, el qual ja s’ha adjudicat mitjançant el concurs públic corresponent. Així mateix, s’ha convocat el concurs per equipar els laboratoris i ja es treballa en el pla per traslladar i posar en marxa dels equips en el nou emplaçament i en la urbanització exterior de l’edifici. Es preveu finalitzar tot el procés abans d’acabar aquest curs 2002-03.

Les plantes pilot, previstes com a espai complementari per a les activitats de l’ETSE i de l’ETSEQ i ampliació de l’espai destinat a transferència de tecnologia, s’ubicaran entre l’aulari de l’ETSE i de l’ETSEQ i la Fundació URV, en un edifici de dues plantes de 1.800 m2 de superfície. La realització del projecte s’ha assignat, mitjançant concurs, a l’arquitecte Jordi Casadevall i l’execució es farà per fases a fi de poder acabar l’obra abans de l’inici del curs 2004-05.

Pel que fa al campus Part Alta, per acord del Consell de Govern del 12 de juliol de 2002, la URV cedí a l’ICAC l’ús de l’edifici de l’antic mercat del Fòrum, cedit per l’Ajuntament de

24

Tarragona a la URV amb aquesta finalitat. El projecte de rehabilitació, confiat al Servei de Recursos Materials de la URV, com a col·laboració d’aquesta en el procés d’implantació de l’Institut a Tarragona, el qual es troba en procés d’adscripció a la nostra Universitat, s’ha executat en dues fases, a càrrec del mateix Institut. La primera fase, la rehabilitació del primer pis, ja s’ha enllestit i s’ha iniciat, sense solució de continuïtat la segona fase, corresponent a l’adequació de la planta baixa. Es preveu que totes les obres estiguin finalitzades el proper mes de juliol i l’Institut pugui funcionar ja a ple rendiment el curs 2003-04.

Respecte al campus Centre, i més concretament la Facultat de Lletres, d’acord amb el programa d’actuació del rector, s’han iniciat gestions amb el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, el conseller d’Economia i Finances i l’alcalde de Tarragona per avançar al període 2001-06 les obres de la nova Facultat de Lletres, al campus Centre. Paral·lelament s’han fet la memòria de necessitats; el dimensionament aproximat dels espais necessaris; l’avaluació del cost de les obres de la nova Facultat de Lletres, de la primera fase de la biblioteca del campus Centre i de l’estructura de l’edifici destinat a restauració i casa de l’estudiant, i el calendari d’elaboració del projecte i de l’execució. S’espera poder trobar ben aviat la forma de finançar el cost derivat de l’avançament de les obres de la nova Facultat de Lletres, no incloses en l’actual pla d’inversions 2001-06, i poder iniciar el pla d’actuació encaminat a traslladar la Facultat de Lletres al nou emplaçament abans d’acabar l’any 2005.

En el campus Reus s’han adjudicat les obres de rehabilitació de l’antic edifici de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, concretament de les plantes baixa, segona i tercera. Atès que la rehabilitació s’ha de fer per plantes, ja que no és possible desallotjar simultàniament tot l’edifici, el temps previst d’execució de les obres és de 30 mesos. Es troba ja en estat molt avançat la rehabilitació de la planta tercera, on s’ubicaran el nou estabulari i diversos laboratoris de recerca i docència. El pressupost inicial de 2,01 milions d’euros s’ha hagut d’ampliar amb 1,08 milions més per poder condicionar la sala de necròpsies, climatitzar les plantes baixa i segona, i equipar els nous laboratoris. Cal remarcar l’esforç econòmic assumit per la URV, ja que aquesta ampliació de crèdit s’ha hagut de fer amb càrrec als pressupostos ordinaris de la URV i al marge del Contracte programa d’inversions.

Finalment, en referència al campus Vila-seca, aquest curs 2002-03 s’han iniciat les activitats a la nova Escola de Turisme i Oci. Provisionalment, l’Escola s’ha situat a l’antic edifici del Conservatori de Música, condicionat per a aquest fi per l’Ajuntament. El proppassat dia 4 d’abril, es col·locà ja la primera pedra del que ha de ser l’edifici que aculli definitivament l’esmentada Escola. El cost de la construcció és assumit íntegrament per l’Ajuntament de Vila-seca, que d’aquesta manera s’incorpora a les ciutats universitàries del sud de Catalunya, i es preveu que pugui ocupar-se durant el segon quadrimestre del curs 2003-04 o a començament del curs 2004-05, com a molt tard.

• Desplegament del projecte URV@prop El projecte URV@prop, presentat el mes d'abril de 2000, és una iniciativa que afecta transversalment totes les activitats que du a terme la URV. Es planteja tres grans objectius: apropar a l’usuari tots els serveis de la Universitat, acostar la docència a casa/feina de l’estudiant, amb la creació d’un campus virtual i apropar la URV a la societat a la qual serveix, amb la creació del Campus Extens, concebut com un conjunt d’aules URV creades mitjançant conveni amb els ajuntaments o ens locals interessats. Al llarg de l’any s’han produït avenços en els tres eixos plantejats. Pel que fa a l’apropament dels serveis als usuaris, s’ha actualitzat el portal de serveis URVNET (www.urvnet.org), incorporant-hi tots aquells serveis digitals que s’han anat desenvolupant, accessibles als membres de la

25

comunitat universitària. A partir d’un conjunt de serveis bàsics ja disponibles (biblioteca, servei de gestió de la recerca, campus virtual, etc.), s’ha treballat especialment en l’automatrícula via web. L’automatrícula permet agilitar el procés i realitzar-lo en molt menys temps. D’altra banda, s’ha continuat treballant en el carnet universitari, que reuneix en un únic suport físic tots els elements necessaris per a la identificació personal i ha de permetre, a través de les dades del xip que porta incorporat, facilitar l’accés a les instal·lacions de la URV així com la possibilitat de realitzar la firma digital a través de la implantació de la certificació digital dels usuaris. Això el converteix en una eina d'identificació personal fiable i segura requerida per accedir a tots els serveis universitaris, tant presencials com virtuals. S’han dissenyat pilots per poder començar a implantar el control d’accés dels usuaris així com la firma digital.

26

2. LES DADES PRINCIPALS DE LA URV En la taula i els gràfics de la pàgines 31 i 32 es presenten les dades més significatives de la URV durant el període 1999-2000 a 2002-2003.

2.1 Docència • Ensenyaments de primer i segon cicle En els centres integrats de la URV, el nombre d’alumnes nous matriculats a primer curs en estudis homologats i propis del curs 2002-03 augmenta un 13% amb relació al curs 2001-02. Segons es desprèn de les dades de matrícula, sembla que s’hagi aconseguit trencar la tendència decreixent dels dos últims cursos. En aquests sentit, val a dir que la resposta de la Universitat Rovira i Virgili a la davallada demogràfica, que experimenta el conjunt del sistema universitari de Catalunya i de l’Estat, a través del nou mapa d’ensenyaments (18% dels alumnes de nou accés) i la reordenació de l’oferta de places, es palesa com a vàlida, ja que ha contribuït de manera efectiva a minimitzar, en el curs 2001-02, l’impacte del descens generalitzat de la demanda d’ensenyament universitari i, en el curs 2002-2003, a invertir aquesta dinàmica regressiva fins a assolir un creixement significatiu en la matrícula de nou accés. Així mateix, per al curs 2002-03, globalment l’oferta de places s’ha reduït un 2% amb relació al curs 2001-02 i durant tot el quinquenni considerat, un 4%, malgrat la implantació de nous estudis homologats i propis. El conjunt dels centres adscrits també augmenta (38%) el nombre d’alumnes de nou ingrés respecte als cursos anteriors. De fet, es tracta d’un increment força significatiu que s’explica per l’alta demanda dels estudis d’Aviació impartits des del CESDA. A la resta de centres adscrits, el volum de demanda es continua reduint fruit de l’impacte continuat de la davallada demogràfica, que en es deixa sentir amb més intensitat. La matrícula total d’alumnes dels centres integrats de la URV en el curs 2002-03 és d’11.925, lleugerament superior a la del curs 2001-02. L’evolució de les xifres de matrícula demostra l’existència de dos períodes. Pel que fa als centres adscrits, els registres de matrícula, després de reflectir l’impacte del cessament de l’activitat acadèmica de l’Escola Universitària de Treball Social, sembla que es recuperin, tot coincidint amb la implantació dels nous estudis d’Aviació i de Turisme. Concretament, aquest curs el volum d’estudiants d’aquests centres se situa al voltant dels 800, un 5,2% més amb relació al curs anterior. En els centres integrats de la URV, el nombre de titulats (diplomats i llicenciats) del curs 2001-02 se situa en els 1.779, xifra que suposa un augment del 14% respecte al curs 2000-01. Es tracta d’un resultat força positiu que indica que progressivament es va arribant a un estat estacionari en els ensenyaments que s’havien posat en marxa en anys anteriors. Semblantment, els centres adscrits presenten un descens del 41% amb relació al nombre de titulats del curs 2000-01. Sens dubte, la desaparició dels estudis de Treball Social —una titulació amb un elevada taxa anual de graduació— s’ha deixat sentir en el nombre de titulats dels centres adscrits.

27

L’evolució dels llicenciats durant el període considerat deixa palesa un important creixement dels llicenciats respecte als cursos anteriors a causa bàsicament de l’aportació de graduats realitzada per les titulacions de segon cicle homologades, implantades més recentment i que fins al curs 2000-01 no estaven plenament desplegades; i de l’increment de titulats de la majoria de llicenciatures. En el curs 2001-02 tant les diplomatures com les llicenciatures han incrementat la seva aportació al nombre de titulats. En definitiva, malgrat l’augment dels graduats en titulacions de primer, primer i segon, i segon cicle, el comportament del nombre de titulats es continua manifestant com un dels factors crítics de la docència que cal corregir a través del desplegament del Pla Estratègic de la Docència —un cop s’hagi elaborat i aprovat— i la consolidació d’aquelles mesures correctores que ja s’han implantat en el marc de plans de millora derivats dels processos d’avaluació de la qualitat dels ensenyaments. En el cas de les tesis doctorals, malgrat que es tracta encara d’una dada provisional, cal preveure que el nombre de nous doctors se situarà de nou al voltant dels 50 i fins i tot per sobre. • El doctorat Els programes de doctorat actius es mantenen pràcticament igual que en el curs anterior, i destaca el nombre que s’ofereixen en l’àmbit de les Humanitats (33% del total). Amb relació als alumnes matriculats en programes de doctorat, en el curs 2002-03, es produeix un creixement de la matrícula, fins a assolir els 421 alumnes, amb la qual cosa es trenca la tendència negativa de cursos anteriors. El nombre d’alumnes matriculats en tuteles de doctorat —aquells que han acabat el període docent i han iniciat els treballs destinats a l’elaboració de la tesi doctoral i l’assoliment del grau de doctor o doctora— disminueix un 8,7% respecte al curs passat.. • Els estudis de postgrau i la formació continuada Des de l’any 2001 la coordinació de la gestió de l’oferta de cursos de postgrau recau en la Fundació URV. Arran d’aquest fet, i a l’hora d’explotar les dades sobre l’oferta i la matrícula associada a aquesta activitat formativa, s’ha decidit considerar l’oferta activada —no pas programada— i la matrícula corresponent a aquells estudis de postgrau que s’ha dut a terme durant els anys 2001 i 2002. Si es comparen una edició i una altra, s’observa com hi ha hagut un important creixement de l’oferta de cursos de postgrau (47 cursos més) i de la matrícula (142%). Si bé hi ha un increment de les diferents activitats considerades de postgrau, majoritàriament aquest increment està centrat en les activitats pertanyents a l’extensió universitària, que són les que registren un augment més considerable entre l’any 2001 i el 2002. El nombre de cursos d’extensió universitària passa de 22 a 52 (167%), mentre que la matrícula ho fa dels 287 als 876 alumnes (67%). En el curs 2001-02, l’alumnat de cursos de formació permanent (ICE, Servei Lingüístic, Universitat d’Estiu i Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran) manté i, fins i tot, consolida, la dinàmica positiva mostrada al llarg des període avaluat, amb un creixement del 10,7% amb relació al curs 2000-01.

28

2.2 Recerca i transferència Seguint la tendència creixent dels exercicis anteriors, el conjunt d’activitats de recerca ha continuat incrementant-se, a diferència de les de transferència que han sofert un cert retrocés, tal com mostra l’evolució del gràfic de la pàgina 32. • La recerca El nombre de projectes de recerca concedits és un dels paràmetres més significatius a l'hora de mesurar l'activitat de recerca i la competitivitat. Durant l'any 2002 es van atorgar un nombre de projectes superior (2,13%) al del 2001. Respecte a l'exercici anterior, hi ha hagut un notable increment tant del nombre de grups de recerca, que possibiliten més capacitat de l'estructura de la recerca d'optar a projectes competitius, com del nombre de projectes concedits en el marc del pla estatal. L'import dels projectes de recerca concedits l'any 2002 és de 3,1 M€, xifra que suposa un notable creixement respecte de l'any 2001. A més del finançament atorgat directament a través dels projectes de recerca concedits, també hi ha una aportació econòmica que es destina a la dotació de personal de suport a la recerca i a la mobilitat. En aquest exercici, igual que l'anterior, no hi ha hagut finançament per a infraestructures procedent del programa FEDER, que normalment té un pes bàsic en l'import total. Tot i així, el finançament conjunt de la recerca no tan sols no se n'ha ressentit, sinó que manté un ritme de creixement sostingut que suposa, per al període 1998-2002, una xifra acumulada de 25,23 M€, dels quals 9,4 corresponent a projectes • La transferència En l’exercici 2002 les activitats de transferència de coneixement i de tecnologia registren un descens quant a volum de contractació amb relació a les del 2001. Considerada globalment, el valor econòmic de la transferència de coneixement i de tecnologia ha passat de 5,6 M€, l’any 2001, a 3,9 M€, l’any 2002, fet que suposa una disminució del 39%. A diferència de l’exercici 2001, en el 2002 hi ha hagut una reducció considerable del nombre (41%) i l’import econòmic (66%) relatiu a contractes signats amb l’Administració, les empreses i entitats privades. Per contra, el valor econòmic dels serveis puntuals d’anàlisi o assessorament i els ingressos per formació continuada mantenen la dinàmica de creixement dels últims anys. 2.3 Recursos • Els recursos humans La plantilla pressupostada de personal docent i investigador de l’any 2003 assoleix el màxim de creixement del període 2000-03, amb un 5%. En canvi, la xifra de la plantilla de personal

29

d’administració i serveis pressupostada en l’exercici 2003 palesa una estabilització progressiva un cop es va desplegant el nou Catàleg de llocs de treball del PAS. • Els recursos econòmics El pressupost de la URV per a l’exercici 2003 se situa en 63.175.819 €, xifra que implica un increment del 6,6 % sobre l’any 2002, per sota del relatiu al del 2002. En aquest sentit, cal recordar que el creixement sobretot s’explica per la incorporació de l’anualitat de 2002 (9,76 M€, 1.623 MPTA) corresponent al nou Contracte programa d’inversions 2001-06; per contra, en el de 2003 aquesta ja està incorporada, d’aquí que el creixement no sigui tan substancial. • Les infraestructures Al llarg del període analitzat, el desplegament del Pla Plurianual d’Inversions de la URV suposa un increment progressiu de la superfície construïda en funcionament de la Universitat Rovira i Virgili que, sobretot, s’ha fet palès entre l’exercici 2000 i 2002, quan la superfície en ús augmenta d’un 25% arran de l’entrada en funcionament dels espais del campus Sescelades (departaments, seminaris, aulari i laboratoris), l’ampliació del Rectorat i el lloguer de l’edifici del Seminari com a ubicació dels estudis de Comunicació i Publicitat, i l’Escola Universitària de Turisme i Oci de Vila-seca. A més d’aquesta superfície, ja en funcionament, també cal tenir en compte la superfície (5.362 m2) corresponent al Servei de Recursos Científics i les facultats de Química i Enologia, que es troba en construcció. Un cop finalitzada la construcció d’aquests espais, es preveu que la Universitat disposi de més de 110.000 m2 en funcionament.

30

Titulacions 39 39 = 43 +4 47 +4Places ofertes (1) 3.243 3.243 = 3.188 -1,7 3.108 -2,5Alumnes nous matriculats 3.038 2.699 -11,2 2.543 -5,8 2.715 6,8Alumnes totals matriculats 11.737 11.791 0,5 11.788 0,0 11.925 1,2Titulats (diplomats i llicenciats) 1.497 1.560 4,21 1.779 14,0 -- --

Titulacions 5 5 = 7 -1 8 +1Places ofertes (1) 463 463 = 270 -41,7 345 27,8Alumnes nous matriculats 332 311 -6,3 206 -33,8 241 17,0Alumnes totals matriculats 1.335 1.240 -7,1 757 -39,0 796 5,2Titulats (diplomats i llicenciats) 347 264 -23,9 155 -41,3 -

Programes de doctorat vigents 23 22 -1 23 +1 24 +1Alumnes de programes docents de doctorat 402 376 -6,5 321 -14,6 421 31,2Alumnes matriculats en tuteles de doctorat (2) 427 411 -3,7 423 2,9 386 -8,7Tesis doctorals llegides (3) 42 55 +13 50 -5 46 --Cursos de postgrau (4) 48 42 -6 89 47 -- --Alumnes de postgrau 709 627 -11,6 1.518 142,1 -- --Alumnes de formació permanent (5) 8.161 8.321 2,0 9.215 10,7 -- --

22.344 22.355 0,0 23.599 5,6 - -

30 44 46,7 47 6,8 48 2,13.361 5.112 52,1 6.133 20,0 7.422 21,01.178 1.295 9,9 2.513 94,1 3.160 25,7150 151 0,7 337 123,2 157 -53,4

3.168 4.193 32,4 5.619 34,0 3.409 -39,3

0,9 1,2 33,3 1,4 14,2 1,4 -0,737,3 35,0 -6,2 34,2 -2,3 41,1 20,1

940 974 3,6 1.008 3,5 1.058 5,0714,5 732 2,4 751 2,6 783 4,3309 305 -1,3 362 18,7 366 1,1

Pressupost anual (Euros) 52.570.993 45.016.940 -14,4 59.239.833 31,6 63.175.819 6,6Inventari patrimonial (Euros) 88.964.428 104.157.545 17,1 117.200.733 12,5 -- --

79.507 104.111 30,9 106.550 2,3 -- --Les dades estan expressades en valors absoluts i en % de variació respecte a l'any o curs anterior.Les dades en cursiva són provisionals.(1) Fins al curs 00-01 s'hi inclouen les places ofertades del districte compartit, que corresponen al 5% del total.(2) Correspon als alumnes que estan desenvolupant, teòricament, els treballs de la tesi doctoral.(3) Equival al nombre de doctors. (4) Màsters, postgraus i cursos d'extensió universitària.(5) Alumnes de l'ICE, el Servei Lingüístic, la Universitat d'Estiu i les Aules d'Extensió Universitària de la Gent Gran.(6) Inclou el finançament per projectes i els ajuts d'infraestructura científica, personal de suport, mobilitat i altres.(7) Correspon als ingressos liquidats per contractes, serveis i formació continuada.

(9) Superfície construïda i que es troba en funcionament a data 31 de desembre de cada exercici

Finançament global de la recerca concedida (Milers €) (6)

DOCÈNCIA 1999-2000

Finançament projectes recerca concedida (Milers €)

Projectes de recerca conceditsRECERCA I TRANSFERÈNCIA

3r C

ICLE

2002

Superfície construïda en ús (m2)

Personal docent i investigador

Personal d’administració i serveis

RECURSOS

Personal docent i investigador (equivalent a temps complet)

Contractes de transferència

2001

Ingressos per transferència (Milers €) (7)

2000Ciències Humanes i Socials

Index de Qualitat Grups de recerca (8)Ciències Salut, Experimentals i Tecnologia

2002

2003

CENTRES INTEGRATS

(8) Mitjana dels grups de recerca avaluats segons valoració dels seus 10 millors ítems de producció científica. Els índex entre les dues agrupacions d'àmbit científic és diferent i no són comparables. Els períodes avaluats per als anys 1999, 2000, 2001 i 2002 corresponen respectivament a 1994-98, 1995-99, 1996 2000 i 1997 2001

2001ALUMNES TOTALS

1999 2000

LA URV EN XIFRESCURS o ANY

CENTRES ADSCRITS

1r i 2

n CI

CLE

(dip

lom

atur

es i l

licen

ciatu

res)

2002-20032001-20022000-2001

31

32

ALUMNES DE PREGRAU

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

93-94

94-95

95-96

96-97

97-98

98-99

99-00

00-01

01-02

02-03

ALUMNES DE PO STGRAU

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02

ALUMNES NO US I TITULATS

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

93-94

94-95

95-96

96-97

97-98

98-99

99-00

00-01

01-02

02-03

ALUM NES NOUS

TITULATS

DO CTO RS PER LA URV

0

10

20

30

40

50

60

96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02

RECURSOS ACONSEGUITS PER RECERCA

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1999 2000 2001 2002

Mile

rs d

'euro

s

RECURSO S ACONSEGUITS PER TRANSFERÈNCIA DE CO NEIXEMENT

01.0002.0003.0004.000

5.0006.0007.0008.000

1999 2000 2001 2002

Mile

rs d

'euro

s

Ingressos pertransferencia iformació permanent

PERSO NAL DE LA URV

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

2000 2001 2002 2003

Pers

ones

equ

ival

ents

a te

mps

com

plet

PDI PAS

PRESSUPO ST ANUAL DE LA URV

0

10

20

30

40

50

60

70

2000 2001 2002 2003

Mili

ons d

'euro

s