intel·ligència emocional

48
La inteligencia La inteligencia emocional de los emocional de los niños: una guía para niños: una guía para padres y maestros” padres y maestros” Lawrence E.Shapiro http://www.youtube.com/watch?v=ZO80n-mDDiU&feature=related

Upload: regina-o

Post on 22-Mar-2016

226 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Tutoria a l'aula

TRANSCRIPT

Page 1: Intel·ligència emocional

““La inteligencia La inteligencia emocional de los emocional de los

niños: una guía para niños: una guía para padres y maestros”padres y maestros”

Lawrence E.Shapiro

http://www.youtube.com/watch?v=ZO80n-mDDiU&feature=related

Page 2: Intel·ligència emocional

QUÈ ENS ENSENYA EL LLIBRE?

- Aquest llibre és una guia per a pares i professionals de l’educació, que els permetrà tenir una idea clara de què és la intel·ligència emocional (CE) i com ajudar a aflorar-la o desenvolupar-la en els

nens.

- Trobem consells pràctics per ensenyar als nens, com ara:

:: Entaular amistats i conservar-les.:: Treballar en grup.:: Suportar les burles.:: Motivar-se quan les coses es posen difícils.:: Utilitzar la informàtica per desenvolupar les capacitats emocionals.:: Superar sentiments negatius, com la ira o la vergonya.

Page 3: Intel·ligència emocional

CE ENFRONT CI- El CE , fa referència al concepte d’intel·ligència emocional. És a dir, un subconjunt de la intel·ligència social que comprèn lacapacitat de controlar els sentiments i les emocions pròpies, així com els dels altres, de discriminar entre ells i utilitzar aquesta informació per a guiar el nostre pensament i les nostres accions. (Els psicòlegs americans Salovey y Mayer)

CE

Definir qualitats emocionals que semblen tenir importància per a l’èxit.

empatiaExpressió i comprensió sentiments

Control del geni independència

Capacitat adaptació

simpatia

Resolució de conflictespersistència

cordialitat

amabilitat

respecte

http://www.tv3.cat/videos/1061789

Page 4: Intel·ligència emocional

CE ENFRONT CI

- El CI , fa referència al factor d’intel·ligència general; és a dir, al nombre que resulta de la realització d'un test estandarditzat per a mesurar les habilitats cognitives d'una persona (capacitat verbal i no verbal; memòria; vocabulari; comprensió; resolució de problemes; raonament abstracte; percepció; processament de la informació i capacitats visuals i motores).

DIFERÈNCIES ENTRE EL CE I EL CI

:: Es pot mesurar mitjançant tests CI:: No es pot mesurar mitjançant tests CE:: Es pot modificar (no ve únicament determinat genèticament) CE:: No es pot modificar (té més càrrega genètica) CI

Page 5: Intel·ligència emocional

CE ENFRONT CI- Les capacitats del CE no s’oposen al CI o a les habilitats cognitives, sinó que interactuen de forma dinàmica a nivellconceptual i en el món real.

CI elevat però CE baixLa societat actual creu més important desenvolupar el CI, deixant

abanda el CE. Es té la concepció errònia de què si un infant és més intel·ligent, tindrà més probabilitats de tenir èxit a la seva vida.

:: L’efecte Flynn ::Cada cop més, els nens i nenes de cada generació, es tornen més intel·ligents; mentre que les seves capacitats emocionals i socials semblen estar disminuint a ritmes vertiginosos.

Page 6: Intel·ligència emocional

ETAPES CI i CE• Tots tenim més o menys coneixença de les etapes del

CI, però ignorem que el CE també passa per vàries etapes.

• Podríem parlar a grans trets de:

Confiança en les seves capacitats fins als 7 anys. (persistència per

aconseguir algun èxit).

A partir dels 7 anys comencen a distingir l’esforç de la capacitat,

adonant-se que segons les capacitats necessitaran més o menys esforç que

els seus companys, i tindran una visió més realista.

Dels 8 als 12 anys un factor crític per als nens és la comprensió de que l’esforç pot compensar les capacitats (persistència davant les dificultats).

Page 7: Intel·ligència emocional

L’EDUCACIÓ DELS PARES I LA DELS FILLS

• Preocupar-se pels nens no és sinònim de consentir-los. Hi ha pares que transmeten els valors que se’ls ha transmés a ells en la seva infància i cada família concep l’educació d’una manera diferent, segons la personalitat o les experiències viscudes.

• Tipus de pares: autoritaris (estableixen normes estrictes i esperen que es compleixin, no deixen que s’expressin,són rígids, excessiu control sobre els seus fills), permissius (no imposen exigències fortes, no són capaços de fixar límits o respondre a la desobediència, busquen que el nen es desenvolupi segons les seves inclinacions naturals i no els marquen cap pauta) i autoritzats (són capaços d’equilibrar límits clars en un ambient estimulador, ofereixen orientació i no control,deixen opinar, ajudar a prendre decisions importants, valoren la inependència, però també la responsabilitat).

A les llars podem trobar moltes combinacions d’aquests.

Page 8: Intel·ligència emocional

COM DESENVOLUPAR UNA ATENCIÓ POSITIVA MITJANÇANT EL CE• Per educar un nen sa emocionalment i garantir-li un

èxit en la vida personal i laboral, (amb un CE elevat), hauríem d’encaminar-nos cap a l’atenció positiva i canviar el nostre propi CE.

• Atenció positiva= alentar als nens i donar-los suport emocional de manera que els resulti evident.Implica una participació activa en la vida emocional del nen.

ÉS MOLT ACONSELLABLE: Fixar un “temps especial” per participar en una activitat lúdica amb el nen.

Crear una atmòsfera sense judicis, on li mostrem interés, entusiasme i

acceptació, mostrant els nostres sentiments i deixant-lo expressar els

seus.Elogiar-los per les bones conductes, de manera sincera, precisa i sense adular excessivament.No fer preguntes ni donar ordres, sinó observar, sense controlar, sinó guiar, deixar-lo fer lliurement.

Page 9: Intel·ligència emocional

LA DISCIPLINA POSITIVA

• Saber respondre adequadament (segons l’edat, context, o caràcter del nen) a les males conductes.

Establir regles i límits clars, consensuant-los amb els nens, i respectar-los amb coherència (escriure’ls i enganxar-los a la

paret).

Anar advertint al nen quan comenci a comportar-se malament (per treballar

l’autocontrol).

Elogiar el comportament positiu, amb afecte, i ignorant conductes

que només busquen cridar l’atenció.

Explicar als nens què s’espera d’ells i perquè els valors i les normes

són importants.Previndre els problemes abans que ocorreixin.

Quan es desobeeix una norma o límit clarament establert, s’ha d’aplicar un càstig immediatament,

coherent amb el que havien pactat amb el nen, i que el càstig sigui ajustat al “delicte” o mala conducta.

QUÈ PODEM FER PER ACONSEGUIR-LA?

Page 10: Intel·ligència emocional

TÈCNIQUES DISCIPLINÀRIES

• Maldar

• Conseqüències naturals

• El racó

• Treure un privilegi

• La sobrecorrecció

• Sistema de puntatge

Page 11: Intel·ligència emocional

LES EMOCIONS I LES CONDUCTES MORALS

• Impliquen preocupació pels altres; les principals són l’empatia i l’instint d’atenció, que inclouria la capacitat d’estimar.

• Un desenvolupament moral satisfactori implica:

CompartirAjudar Estimular

Mostrar una conducta altruista

Tolerància cap als altres Voluntat de respectar normes socials

• Els nens es motiven a desenvolupar conductes prosocials degut a emocions negatives com:

Por al càstig

Angoixa respecte la desaprovació social

Culpa per no poder complir les seves pròpies expectatives

Vergonya i turbació en ser descoberts fent alguna cosa que resulta inacceptable per als altres.

Page 12: Intel·ligència emocional

COM ESTIMULAR L’EMPATIA?• L’empatia és saber posar-se en el lloc de l’altre i actuar al respecte. Ens és innata,

però si no la treballem pot anar perdent-se. (És la base de totes les capacitats socials).

• Es pot millorar utilitzant la pràctica d’ “actes aleatoris de bondat”.

Aquesta consisteix en:Introduir el nen (acompanyat dels pares) en tasques que tinguin a veure amb el

servei comunitari. Buscar activitats significatives pels nens i pels pares, sense que l’interés decaigui.

D’aquesta manera es podran posar en el lloc d’altres persones, entendre valors com la cooperació, el treball en equip, el valor de la perseverància per aconseguir alguna cosa… En fi, desenvolupar un CE elevat.

• També és important no mimar-los en excés, fer que vagin adquirint responsabilitats, i

obeint normes o valors socials. Això portarà a valorar més als altres, i a respectar-los i

estimar-los.

http://www.youtube.com/watch?v=S60xbz1qgKY

Page 13: Intel·ligència emocional

LA MENTIDA I LA SINCERITAT

• Els nens diuen mentides ja des que comencen a parlar, però no ho fan amb propòsits dolents, sinó per protegir-se. Cap als 4 anys, els infants ja comencen a entendre que dir mentides amb la intenció d’enganyar és dolent, i s’indignen quan perceben que algú no diu la veritat, fins i tot portant-ho a extrems. (EXEMPLE, pàg. 70)

- Però… per què ho fan?

Segons Ekman, psicòleg americà, els nens més petits solen mentir per evitar el càstig, per obtenir alguna

cosa o per rebre l’admiració d’un igual. Els adolescents, però, menteixen per protegir la seva intimitat, per

posar a prova l’autoritat o per evitar una situació incòmoda.

COM ENSENYAR LA IMPORTÀNCIA DE LA SINCERITAT I LA CONFIANÇA ALS NENS?• L’adult no ha de dir mentides; ha de predicar amb l’exemple, tenint en compte que

els nens imiten allò que observen.• Convertir la sinceritat i la confiança en temes de conversa sempre presents a la seva

llar (inculcar-los el valor de la sinceritat i la confiança; així com la seva importància).• Jocs per edificar la confiança:

“Guiar al cec” “Caiguda enrere” “Els elefants”

Page 14: Intel·ligència emocional

LA VERGONYA I LA CULPA

(Les emocions morals negatives) La vergonya és un sentiment d’incomoditat extrema que sorgeix

quan els nens i nenes senten que no han actuat d’acord amb les expectatives d’altres persones.

La culpa és un sentiment que apareix quan els nens i nenes no aconsegueixen complir amb les seves pautes interioritzades de comportament.

La vergonya i la culpa són dos sentiments que estan estretament lligats i es poden utilitzar per moldejar la conducta moral dels nens i per educar-los honesta, ètica i solidàriament.

(EXEMPLE, pàg. 77)

Page 15: Intel·ligència emocional

COM GUIAR LA VERGONYA I LA CULPA

CONSTRUCTIVAMENT A L’AULA

Establir normes coherents i càstigs justos, immediats i efectius quan es produeix una conducta negativa.

Quan la conducta negativa perjudiqui una altra persona, li hem de fer saber que allò que ha fet està malament encara que l’infant se senti pertorbat.

Els infants han de saber disculpar-se però ha de ser una resposta emocional (que vertaderament ho sentin) i no, per obligació o per costum.

Page 16: Intel·ligència emocional

L’OPTIMISME: l’antídot contra la depressió i el

baix rendiment L’optimisme ajuda a combatre la depressió i el baix rendiment en tots els àmbits de la vida diària; per tant, els nens i nenes optimistes solen tenir més èxit que els són pessimistes.

Si nosaltres, com a adults, transmetem pessimisme als nens, aquests canviaran la seva manera de veure el món (en tindran una visió pessimista i negativa).

L’optimisme es pot ensenyar: però… com fer-ho?

- Fer crítiques precises de manera optimista; que el nen i la nena no se sentin menyspreuats. (Crítiques constructives, per despertar el seu afany de superació).

(SITUACIONS, pàg. 104 i 105)

Page 17: Intel·ligència emocional

LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

- Des dels primers mesos de vida, els infants adquireixen la capacitat de resoldre problemes; no obstant, els adults tendim a sobreprotegir-los i facilitar-los les coses excessivament, evitant el desenvolupament emocional i intel·lectual d’aquests.

Quan veiem una situació de risc d’estrés per al nen, l’evitem, per tant, no ajudem a que desenvolupi estratègies per superar-lo. Si no experimenta sensacions negatives (molt freqüents en la vida humana), no aprendrà a tenir autonomia, i sempre es sentirà frustrat.

- La resolució de problemes a les primeres edats depèn més de l’experiència que de la intel·ligència, ja que a mesura que es va experimentant a través de l’entorn proper, els nens i nenes adquireixen més estratègies de resolució de conflictes.

:: EL PER QUÈ DELS CONFLICTES:

http://www.youtube.com/watch?v=dhvv88Z7SaM&feature=related

Page 18: Intel·ligència emocional

COM AJUDAR ELS NENS I NENES EN LA RESOLUCIÓ DE

CONFLICTES A partir de vivències reals i quotidianes que tinguin els infants (dintre

el seu marc familiar o escolar) podem buscar solucions en una mena de “reunió” on es tracta entre tots de:

- Identificar el problema- Pensar i raonar sobre solucions alternatives, tot comparant les opinions.- Escollir la millor sol·lució i aplicar-la.- Veure si dóna bons resultats.

Es tracta de que els nens vegin com els adults resolen problemes (els pares i

els mestres són un model per a ells, i tal com veuen que actuen els adults més

propers a ells, així actuaran).

A l’escola, per tant, hem de posar-nos com a model i mostrar que tenim estratègies per resoldre problemes.

Està bé que simulin situacions “adultes” per resoldre els problemes (poden

aplicar allò que han vist fer).

Page 19: Intel·ligència emocional

COM AJUDAR ELS NENS I NENES EN LA RESOLUCIÓ

DE CONFLICTES A partir del llenguatge:verbalitzar tot el que passa, el què creiem que pot

passar, i en fer els càlculs o raonaments, explicar si ha passat allò que esperàvem o no.

Podem fer un joc de llenguatge per treballar problemes:es tracta de parells de paraules (és/no és, i/o, alguna cosa/tot, abans/després, ara/més tard, igual/diferent). Amb situacions quotidianes fer-los aquestes preguntes per a que entenguin el significat, estructurar el temps, saber si una cosa és plat principal o no,i si no ho és què és, també serveix per treballar hàbits, rutines, normes...

Un cop estiguin molt practicades aquestes parelles en podem introduir de noves: és un bon moment/no és un bon moment, si/llavors, podria/a lo millor, la raó per la qual/perque, just/injust…).

Els parells de paraules sempre han d’anar en parelles i aparèixer tots dos termes en una frase per a que s’entengui millor el significat.Poden ser preguntes inventades pels adults, a partir d’una situació quotidiana, o a partir d’un problema presentat pels nens fer-los reflexionar sobre què hauria pogut fer per què no passés, o què havia passat abans del problema.

(Exemples pàg.142 i 143-145)

Page 20: Intel·ligència emocional

ARRIBAR A RESOLDRE SITUACIONS CONFLICTIVES

PER UN MATEIX:• Fins i tot els nens més petits tenen una o més

estratègies per solucionar algun problema.

• Moltes vegades aquesta capacitat es veu limitada per por a un rebuig social, ja que avui dia es té massa en compte el resultat correcte i l’incorrecte, sense tenir en compte que és més important el procés de pensar i opinar, de trobar diferents maneres per resoldre alguna qüestió.

• Segons psicòlegs, quan les emocions estan pel mig, el raonament lògic pot veure’s pertorbat. Amb això, queda pal.lés que el CE i el CI van “de la mà”.Si un nen té problemes interpersonals, no rendirà com s’espera, i en la resolució de conflictes no sabrà buscar diferents estratègies.

Page 21: Intel·ligència emocional

AJUDAR-LOS A BUSCAR ALTERNATIVES PER

RESOLDRE ELS PROBLEMES• Es pot començar amb jocs, que amb la pràctica generaran que

tinguen reaccions automàtiques a l’hora de resoldre un problema.

• Joc de l’intercanvi d’idees: es tracta d’ajudar als nens a que enfrentin els problemes amb més flexibilitat i creativitat.

Consisteix en buscar totes les opcions possibles per a una determinada

situació, siguen descabellades o no, i fer-ne una tria.

(Exemple pàg. 149)

En la resolució de problemes, primer han de buscar solucionar problemes en els

que ells no estiguin implicats, i un cop estiguin més preparats emocionalment, i

amb més estratègies, ja podem utilitzar els seus problemes quotidians per

buscar solucions entre tots, o a nivell individual.

Page 22: Intel·ligència emocional

CAPACITATS SOCIALS

• PODEN ENSENYAR-SE, amb paciència i adequant-nos a l’edat del nen.

• La socialització ocorre des que són ben petits, amb el contacte amb els pares, adaptant-se tots dos (pares i nadó) a les respostes de l’altre.

• Aprenen més a socialitzar-se a partir de la interacció amb els iguals, experimentant respostes a determinades accions o situacions.

• Si els nens no són molt sociables (per caràcter o per deficiències psicològiques), poden arribar a ser rebutjats pels seus iguals, portant a diversos problemes emocionals i actituds negatives.

Són les que fan referència a portar-se bé amb els altres.

Page 23: Intel·ligència emocional

CAPACITATS SOCIALS:Conversar

• Els problemes derivats de la comunicació deficient, poden ocasionar mala relació amb els altres,fins i tot rebuig per part dels iguals. No poden expressar les seves necessitats, ni entendre les dels altres.

• Els nens aprenen comunicació social a través de les converses amb la seva família,però molts pares no dediquen el temps suficient per parlar amb els seus fills.

• Les excursions, passejar en cotxe, o qualsevol altra activitat poden ser útils per entaular una conversa, que hauria de ser significativa, on es comparteixin opinions, sentiments o preocupacions.

És molt important que fem conversar i verbalitzar el nen sobre com es sent,

què pensa, què vol, què necessita, què ha fet, com ho ha fet, per què… i per tant,

l’actuació que mostri l’adult cap a ell ; escolta activa, temps per dedicar-li, suport, interés… faran

possible que amb una pràctica diària sigui capaç de millorar la seva capacitat

comunicativa i serà més fàcil la seva socialització.

és vital per a la

SOCIALITZACIÓ CONVERSAR

Page 24: Intel·ligència emocional

CAPACITATS SOCIALS: Sentit de l’humor, la seva

importància• La capacitat per a l’humor ja comença en les primeres setmanes de vida.

L’humor passa per diferents etapes:• Als 6 mesos riuen per la comèdia física• Cap als 2 anys les incongruències físiques són la base de l’humor• Sobre els 3 anys, el canviar de nom als objectes o animals, els sembla

divertidíssim!• Mesos més tard, inventen paraules per divertir-se, així com coses que

poden semblar un insult però no ho són (cap de cereal-cullera-caca).• Hem de tenir present que comparteixen l’humor amb persones

properes a ells, i que una mateixa situació divertida, portada a un altre context, els pot resultar angoixant, perquè no són capaços d’ubicar-la.

• Als 5-6 anys comencen a crear jocs de paraules, dobles sentits…• Quan es fan més grans (10-14 anys) usen l’humor per desafiar

l’autoritat o com arma contra els altres.

http://www.youtube.com/watch?v=UFHEHgLIhtY&NR=1http://www.youtube.com/watch?v=UFHEHgLIhtY&NR=1

Page 25: Intel·ligència emocional

CAPACITATS SOCIALS: Sentit de l’humor, la seva

importància• Hem d’estimular l’humor dels nens i en la família perquè afegeix plaer al dia, reunix a la gent, ajuda a fer front a problemes psicològics i conflictes específics,i pors, i a reduir l’estrés.

• Amb l’humor podem trobar una gran varietat de formes per enfrontar-se a l’estrés i l’angoixa. Pot ajudar-los a sortir airosos després d’un encontre incòmode, o a enfrontar la ira o expressar alguna cosa difícil que d’altra manera no es diria. A través de la broma es poden expressar sentiments positius i negatius.

• Hem d’ajudar al nen a distingir de l’humor hostil i el no hostil, i fer-li veure que les paraules poden fer molt mal, ensenyem-los doncs, que s’ha de respectar els sentiments i maneres de ser dels altres.

• La tàctica del pallasso: vestir-se l’adult i fer vestir als nens de pallassos. Als nens tímids i reservats els anirà bé perquè no han de parlar i podran expressar-se gestualment. És molt divertit per als nens recrear amb els adults i els iguals situacions ridícules, a més és una bona activitat social per als nens.

• No oblidar mai que amb humor es viu millor, que la risa és la sanadora de la majoria dels mals.

UNA MICA D’HUMOR PER A VOSALTRES:http://www.youtube.com/watch?v=zP_q72od5r4&feature=related

Page 26: Intel·ligència emocional

CAPACITATS SOCIALS:Entaular amistats

• Els nens passen per 4 etapes abans d’aconseguir entaular una amistat:

• ETAPA EGOCÈNTRICA (Entre 3 i 7 anys): Suposen que els amics pensen igual que ells (d’aquí el nom de l’etapa), i jugarà (sense voler dir amistat) amb aquells que realitzen una activitat que els agradi o tinguin un material més atractiu.

COM AJUDAR-LOS A ENTAULAR AMISTAT: Els nens en aquesta etapa han d’estar amb nens que tinguin interessos similars (el moment de veure dibuixos animats, mentre practiquen esport, jugar amb l’ordinador compartint el torn…)

Page 27: Intel·ligència emocional

CAPACITATS SOCIALS:Entaular amistats

• ETAPA SATISFACCIÓ DE NECESSITATS: (Entre 4 i 9 anys). Comencen a valorar els “companys” com a individus, però segueixen mostrant preferència pels nens que tenen alguna cosa que els agrada. Els amics són per satisfer les seves necessitats (per a no sentir-se sols, que juguin amb ells, que els donin una joguina…). Tenen dificultats per mantenir més d’una amistat a la vegada.

Exemple: “Tu no ets amiga meva, l’Anna si que ho és.”

COM AJUDAR-LOS A ENTAULAR UNA AMISTAT: S’ha de reforçar el valor dels amics; mostrant interès en

les relacions que tenen amb els seus companys i preguntant-los sobre les seves experiències amb aquests (si han discutit, si no li han deixat una joguina, si li han donat una galeta, a quin joc han jugat plegats…).

Page 28: Intel·ligència emocional

CAPACITATS SOCIALS:

Entaular amistats• ETAPA DE RECIPROCITAT (Entre els 6 i 12 anys): Són

capaços de veure el seu punt de vista i els dels seus amics. Busquen la equitat; si li deixen una joguina, es sentirà en l’obligació moral de deixar-li al seu amic, i esperarà el mateix d’aquest.

COM AJUDAR-LO A ENTAULAR UNA AMISTAT: Com comencen a tenir en compte els interessos dels

altres, poden sorgir dificultats. Podem donar-los suport i ajuda, tot parlant-los de les nostres experiències passades o presents amb els amics (“Quan jo era petita, també em barallava amb els meus amics perquè no em feien cas”) i aportar-los sol·lucions (“El que pots fer és no empipar-te i preguntar-los perquè no et fan cas”).

Podem promoure l’amistat a partir de vídeos sobre la temàtica de l’amistat, dramatitzar i escenificar amb l’adult, qualsevol problema que tingui el nen amb algun amic.

Page 29: Intel·ligència emocional

CAPACITATS SOCIALS:Entaular amistats

• ETAPA DE LA INTIMITAT: (Entre els 9 i 12 anys). Els nens estan preparats per establir vertaderes amistats. Es fixen principalment en com és i es comporta el seu amic amb ells, i no pel que li pugui donar, o pel què fa. Comparteixen apassionadament problemes,emocions i conflictes, formant un vincle emocional profund. En alguns casos, aquestes amistats perduraran tota la vida.

COM AJUDAR-LOS A ENTAULAR AMISTATS: Hem de ser una guia per als nens, establint límits,

ensenyant valors, escoltant-los i alentant-los amb els seus problemes personals…

http://www.youtube.com/watch?v=b7gYadhs6mk

CONTE: “Des de la gàbia”

Page 30: Intel·ligència emocional

CAPACITATS SOCIALS:

Adquirir modals 1. MAI

2. POC

3. DE VEGADES

4. GAIREBÉ SEMPRE

5. SEMPRE

Puntatge:( ) __________ és puntual.( ) __________ és amable.( ) __________ té bons modals a classe.( ) __________ té bons modals a taula (a casa o al menjador escolar).( ) __________ no contesta malament.( ) __________ no interromp els altres.( ) __________ diu “si us plau” i “gràcies”.( ) __________ és pacient i respecta el torn.( ) __________ mostra preocupació i interès pels altres.

Page 31: Intel·ligència emocional

CAPACITATS SOCIALS:Adquirir modals

COM EDUCAR ELS NENS AMB MILLORS MODALS?El paper del mestre o tutor és molt important perquè marcarà el rendiment escolar dels nens, éssent els més apreciats pels seus docents, els qui assoliran més èxits.

• No s’han de tolerar les conductes irrespectuoses o grolleres si no hi ha una causa justificada.

PEL·LÍCULA: http://www.youtube.com/watch?v=2reBvrhdwCk&feature=related

• S’han de posar pautes d’actuació correctes a classe (penjades en un lloc visible). Les podem pactar entre tots, tot preguntant-los si troben que és correcte o no.

ACTIVITATS

http://www.profes.net/rep_documentos/Recursos_Infantil/IE%20Sentir%20y%20pensar%20act%20Perdon,_lo_siento.pdf

El guardià de la torre (JOC)

COM EDUCAR ELS NENS AMB MILLORS MODALS?El paper del mestre o tutor és molt important perquè marcarà el rendiment escolar dels nens, éssent els més apreciats pels seus docents, els qui assoliran més èxits.

• No s’han de tolerar les conductes irrespectuoses o grolleres si no hi ha una causa justificada.

PEL·LÍCULA: http://www.youtube.com/watch?v=2reBvrhdwCk&feature=related

• S’han de posar pautes d’actuació correctes a classe (penjades en un lloc visible). Les podem pactar entre tots, tot preguntant-los si troben que és correcte o no.

Page 32: Intel·ligència emocional

L’AUTOMOTIVACIÓ

• L’ÈXIT A LA VIDA; LA PERSEVERÀNCIA I L’ESFORÇ:

Està condicionat per la imatge que tenim de nosaltres mateixos i com ens veuen els altres. El paper del mestre també és decisiu; si li diem a un nen que no és bo en una matèria, s’ho creurà.

Si un nen no es veu capaç de realitzar una tasca, el que hem de fer és ajudar-lo a assolir la seva automotivació, que vegi que amb esforç i constància es pot assolir gairebé qualsevol meta que ens fixem.

Han de tenir ganes d’aprendre, i curiositat, per a automotivar-se.

El mestre ha de ser capaç de veure les capacitats dels nens, i fer-les-hi saber, per a que busquin la part positiva i no mirin només les seves limitacions.

MAFALDA: http://www.youtube.com/watch?v=-A6s0wdOIQg&feature=related

És el desig d’enfrontar i de superar reptes esforçant-se el que calgui. És un factor clau en el desenvolupament de la intel.ligència emocional i està lligada amb l’optimisme.

Page 33: Intel·ligència emocional

L’AUTOMOTIVACIÓ:L’ÈXIT A LA VIDA, LA PERSEVERÀNCIA I

L’ESFORÇ• L’excessiu esforç per aconseguir l’èxit pot arribar a angoixar

els nens, per tant, el que podem fer és ajudar-los a administrar el seu temps.

• Podem el.laborar una graella diària de tasques, conjuntament amb els nens, per fer que estableixin ordres de prioritats en la seva realització. (A infantil, seria una graella més visual: amb dibuixos de cada tasca i de les qualificacions; i també ens seria útil per treballar hàbits o rutines).

• També és molt aconsellable realitzar un horari i treballar a partir d’un calendari.

• Cal remarcar la importància que tenen els hobbies en aquestes etapes, ja que ajuden a organitzar el temps i a canalitzar l’esforç.

Page 34: Intel·ligència emocional

GRAELLA DIÀRIA (divendres 27 de març):

Tasques per ordre Temps estimat Temps real Qualificació de prioritat

1: acceptable

2: bastant bé

3: perfecte

MALAMENT

Page 35: Intel·ligència emocional

L’AUTOMOTIVACIÓ:ENFRONTAR I SUPERAR EL FRACÀS

Un infant no serà capaç de ser persistent si no accepta el fracàs. Per tant, la nostra tasca és educar-los de tal manera que aprenguin dels errors,i s’esforcin i intentin superar-se dia a dia. (Recordem l’exemple de Thomas Edison)

La majoria de fracassos produeixen una barreja d’emocions pertorbadores (angoixa, tristesa, ira…) però els nens haurien d’acceptar aquestes emocions per poder tenir èxit.

“El fracaso y el sentirse mal constituyen la base del éxito y del sentirse bien”.

Això és el que tot docent ha de saber transmetre als seus alumnes, intentant no etiquetar ni desmotivar-los.

Page 36: Intel·ligència emocional

L’AUTOMOTIVACIÓ: ENFRONTAR I SUPERAR EL

FRACÀS• Molts nens es creen les seves pròpies estratègies quan se’ls pregunta una cosa que no saben, per a no quedar com a “tontos” davant dels altres i dels docents, i moltes vegades van passant desapercebuts, passant de curs, i quedant-se amb els dubtes.

• La por al fracàs pot abocar els nens a bloquejar-se,a no esforçar-se, en edats ja més avançades, a consumir alcohol o drogues, poden fins i tot desenvolupar fòbies o inventar malalties per desviar la seva por al fracàs quan tenen un examen, o se’ls pregunta alguna cosa que no saben, ho fan també per a no sentir que no satisfan les expectatives dels seus pares de treure bones notes i així no sentir-se culpables.

Per a que el mireu a casa: http://www.youtube.com/watch?v=Hb4aTg29M0A&feature=related

Page 37: Intel·ligència emocional

CLAUS AUTOMOTIVACIÓ:CLAUS AUTOMOTIVACIÓ:

Page 38: Intel·ligència emocional

L’AUTOMOTIVACIÓ: ENFRONTAR I SUPERAR EL

FRACÀS• La competència no és bona per a l’educació; ja que quan el que es vol és guanyar no s’aprèn, sinó que es fan trampes, o es pensa només en guanyar i no en aprendre.

• Hauríem d’evitar parlar sempre de guanyadors o perdedors (fomenta la competència) i desvaloritza l’esforç. Hauríem d’encaminar-nos a ensenyar als nens el significat i la importància de l’esforç cooperatiu. (Recordem que els nens més cooperatius solen ser més acceptats i estimats pels seus iguals).

PERÒ…COM PODEM TREBALLAR-HO?

A partir de jocs cooperatius com:

L’aranya o la cadena

Abraçades musicals cooperatives

Page 39: Intel·ligència emocional

EL PODER DE LES EMOCIONS

- El que ens diferencia dels animals és que tenim la capacitat de controlar, i expressar com ens sentim i saber el motiu.

- No és quelcom fàcil, i per tant, hem d’educar els nens en aquesta

“disciplina” de ser conscients del que senten i aprendre a comunicar-

ho, per poder sentir-se millor, i per a que la gent els comprengui.

http://www.youtube.com/watch?v=NAt_qZ0Rrk8&feature=related

Page 40: Intel·ligència emocional

CONSCIÈNCIA I COMUNICACIÓ EMOCIONAL• És la capacitat de saber expressar i escoltar les emocions

pròpies i les alienes.Implica parlar del sentiments i emocions que tenim, intentant comprendre’ls i controlar-los, i per tant, tenir-ne una consciència.Tots els éssers humans la tenim, però la desenvoluparem en major o menor mesura segons el caràcter, les interaccions amb els altres…

És molt important saber traduir les emocions en paraules, ja que ens ajuda a satisfer moltes necessitats bàsiques. Poden expressar el que volen, si es senten a gust o no, si volen marxar d’un lloc…

Les rabietes, i les conductes “irracionals” són més freqüents quan els nens no dominen el llenguatge, ja que com no poden expressar com es senten, d’alguna manera s’han de fer entendre.

Page 41: Intel·ligència emocional

CONSCIÈNCIA I COMUNICACIÓ EMOCIONALQuè podem fer per ajudar-los a desenvolupar la comunicació

emocional?• Crear un diccionari de sentiments, on el docent o el pare

(conjuntament amb el nen) anirà anotant tots els sentiments que nombrin entre tots.

• Observar fotografies (pròpies, de la familia, o de revistes) mirar d’identificar com es senten els que hi apareixen, i buscar un exemple real (el pare, docent, o demanar-li al nen).

• Fent dibuixos de cada emoció, o fent-se una foto amb les diferents emocions que coneixen.

• Matrícules de sentiments: observar les matrícules dels cotxes, i amb les lletres que hi apareixen intentar formar una paraula que expressi un sentiment, i dir quan s’han sentit així.

Page 42: Intel·ligència emocional

CONSCIÈNCIA I COMUNICACIÓ EMOCIONAL

L’ESCOLTA ACTIVA: centrar-se en el que expressa una altra persona que no és ell mateix, escoltant les seves opinions o sentiments, sense interposar els seus propis a la conversa. El domini d’aquesta l’ajudarà a desenvolupar relacions emocionalment gratificants en l’actualitat i el futur.

COM AJUDAR ELS NENS A ACONSEGUIR UNA ESCOLTA ACTIVA?

• EL JOC DE LA PILOTA FELIÇ.

Page 43: Intel·ligència emocional

COMUNICACIÓ NO VERBAL

• En les interaccions cara a cara, un 55% del significat emocional és a través de l’expressió facial, postura, un 38% és el to de veu, i només un 7% s’expressa amb les paraules.

• Mostrem les nostres emocions amb el cos conscient i inconscientment.

COM ENSENYAR LES CAPACITATS DE LA COMUNICACIÓ NO VERBAL?

- “Endevina el sentiment”

- “Som mims”

http://www.youtube.com/watch?v=51HzwtKnjXs&feature=related (2:30)

Page 44: Intel·ligència emocional

CONTROL EMOCIONAL

COM ENSENYAR AL NEN EL CONTROL EMOCIONAL?

• Grabar les escenes on surt el propi nen ignorant alguna burla, o se’l vegi superant una situació que el pot posar de mal humor.

• Interioritzant tècniques de relaxació.

• Amb exercici físic (que facilita l’augment de la serotonina; hormona del plaer, el nivell de sociabilitat i l’autoestima).

• Respectant les hores del son.

•És ser capaços de verbalitzar, tot evitant discutir.

Page 45: Intel·ligència emocional

ESTRATÈGIES D’AUTOGESTIÓ DE LES

EMOCIONSPer a que els infants aprenguin noves conductes, podem aprofitar les autoinstruccions que es dónen ells mateixos per realitzar qualsevoltasca. (Verbalitzen oralment el seu diàleg intern donant-se pautes d’actuació d’allò que han d’anar fent).

Mitjançant la repetició de frases que han d’anar memoritzant sobre pensaments positius, els nens i nenes aniran prenent consciència de la situació problemàtica per tal d’adaptar-se i reaccionar millor cada cop que aquesta aparegui.

P. exemple:- “L’important no és ser prim, jo sóc com sóc i m’estimo així. Els meus companys algun dia m’entendran”.

Tot i que nosaltres, com a pares i docents, podem facilitar-los estratègies d’autocontrol, ells ja tenen les seves pròpies.

Page 46: Intel·ligència emocional

ELS ORDINADORS I EL CE : UNA COMBINACIÓ

SORPRENENTMENT BONATrobem JOCS MOLT MOTIVADORS; sempre tenen un reforç que oferir.

LA TEMÀTICA dels jocs i les activitats abarca tots els temes possibles, fins i tot el de les

emocions.

Els nens es poden ficar en la pell dels personatges que apareixen en una web, un conte

virtual…

Els PROGRAMES DE REALITAT VIRTUAL poden ajudar els nens a superar alguna fòbia.

INTERNET motiva els nens a buscar, a aprendre(busquen la informació que els interessa;

AUTOAPRENENTATGE), poden veure videos on apareguin capacitats emocionals.

Page 47: Intel·ligència emocional

CONCLUSIONS:• L’important per desenvolupar un CE elevat és dedicar temps als

infants i tenir un bon sac de paciència.

• No hem d’eliminar situacions conflictives, sinó fer que en puguin aprendre d’elles per evitar-les ells mateixos una propera vegada.

• Practicar la filosofia de “Caure està permés, aixecar-se és una obligació”.

• Hem de saber innovar per motivar l’aprenentatge dels nens i nenes, adaptant-nos tecnològicament, i als seus nivells individuals.

• Hem de posar-nos al lloc dels infants per entendre’ls i saber què els agrada i què no.

Page 48: Intel·ligència emocional

PER FER-NOS REFLEXIONAR…

http://www.youtube.com/watch?v=jEHb6raGyeI&feature=related