infraestructures a tàrrega debat d’infraestructures a tà · pdf...

Infraestructures a Tàrrega

2 de desembre de 2008

Debat d’infraestructures a Tàrrega


http://www.iivee.org/


Revisió del Llibre Blanc dels Transports (20 Juny 2006)

LB2001 RLB2006


Economic decoupling

modal shift

Intermodality

Liberalisation

Infrastructure

Innovation

Safety

Environmental decoupling

modal optimisation

Co-modality

Liberalisation

Infrastructure

Innovation

Safety

LB2001 RLB2006


La mobilitat no es pot restringir, tot i que així es desitgi.

•Hem de trencar el dogma del desacoblament entre el creixement de la mobilitat i el creixement econòmic.

•L’extensió de l’UE generarà major mobilitat. En els nous Estats Membre el transport per carretera augmenta ràpidament.

•La carretera s'estabilitzarà sobre el 77% passatgers i 55% mercaderies.

•El trànsit aeri de passatgers es doblarà.

•El trànsit marítim augmenta sobre el 4% anual (fins 15% contenidors).

•El ferrocarril conservarà com a màxim el 8% del trànsit de mercaderies i el 5% de passatgers

•No és viable el canvi modal més enllà d’alguns segments de mercat i corredores específics


La mobilitat és essencial per a la competitivitat. •Europa té un creixement econòmic dèbil en un context econòmic globalitzat: El transport és essencial per a arribar als objectius de l’Agenda de Lisboa.

•Liberalització progressiva del mercat (ferrocarril, trànsit contenidors, Open Sky-USA...)

•Co-modalitat i optimització dels avantatges comparatius de cada mode de transport (Eurovignette...)

•Més innovació tecnològica (vehicles no contaminants, GALILEO, ERMTS, SESAR, cadenes logístiques intel·ligents...)

•És necessari invertir en major mesura en infraestructures (30 projectes prioritaris €250bn 2004-2020).


Els efectes negatius s’han d’evitar:

•La inseguretat de las carreteres europees és molt alta (44,000 morts anuals).

•Creixen els riscs en el trànsit aeri.

•El cost de la congestió equival a l’1% del PIB de la UE

•Pot augmentar el preu del petroli ràpidament ($100/barril?)

•El 26% de les emissions de CO2 són causades pel transport i dificulten el

compliment del Protocol de Kyoto.


Evolució del trànsit de mercaderies als països de la UE

50

1.050

2.050

3.050

4.050

5.050

6.050

7.050

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

2014

2016

2018

2020

any

bilio

ntk

m

Total Mercaderies

Carretera

Ferrocarril

3,4%

6,0%

2,7%

16,4%rail share

28,8%rail share


Font: PEIT

Densitat de població2003


Font: PEIT

Taxa de creixement1981 - 2003


Font: I.Pujades

Taxa de creixement2001 - 2005


E U R A MVolum de mercaderies (2001)

<15.000

60.000

100.000

200.000

250.000

Procedència de les mercaderies (2001)

Europa

Àsia

Àfrica

Amèrica

OceaniaFont: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Fomento Any: 2004


26 de juny 2007

?

Debat d’infraestructures a Lleida


El fenomen immigratori s’ha donat lleugerament més tard a Ponent que a la resta d’àmbits catalans, però ha estat molt intens des del 2001. D’ençà fins ara, la població de Ponent ha augmentat un 13%. Les estimacions del programa de planejament de la Generalitat de Catalunya apunten que de forma tendencial les comarques de ponent arribarien als 363.235 habitants el 2026, però que podria propiciar-se’n un creixement fins a 471.408 habitants amb les accions del Pla Territorial.

La població a les terres de Ponent continuarà creixent en els propers 20 anys fins a assolir vora 500.000 habitants l’any 2026?

?L’evolució de la població?


L’evolució de l’economia?

Economia?

L’aport de l’agricultura al VAB de Ponent es troba entre el 10% i el 27% segons les comarques (a Catalunya només és del 1,8%). La agroindustria ha convertit Lleida en un important nucli agroalimentari català, amb un percentatge molt important de la producció dedicat a les exportacions. Globalment, hi ha una desena d’empreses a Ponent que facturen més de 100 milions d’euros anualment, de les quals gairebé totes pertanyen al sector agroalimentari (producció de carns, embotit, oli, pinsos, adobs, maquinària...). Àrea Guissona ha quadruplicat la seva facturació en 5 anys, facturant 980M euros al 2007. Les Cireres Glamoures venen al Harrotts de Londres per més de 130€ / kg. L’únic centre a Catalunya que imparteix enginyeria agrònoma està a Lleida.

Les Comarques de Ponent continuaran potenciant el sector agrari i alimentari a curt termini, prosseguint la modernització dels processos, buscant formes de comercialització innovadores i invertint fortament en R+D+i, i es consolidarà com a referent europeu del sector?

Corporació Alimentària Guissona Olis Borges

Líder europeu de la cria de porcí, ven per valor de 800M€ anuals

Infraestructures a Tàrrega Logística?

Cimalsa impulsa instal·lacions logístiques a Catalunya a través de CIMs i Logis, dotades de bona accessibilitat. La CIM Lleida va ser la segona a entrar en servei i acull 42ha d’activitats logístiques i el mercat central de Lleida. Catalunya no disposa de gaire sòl per grans instal·lacions logístiques ben connectades a les xarxes d’autopistes i ferrocarril. Tàrrega disposa de sòl a costos assequibles i amb bona accessibilitat que millorarà encara a curt termini (autovia A-2; eix Tarragona – Tàrrega per Montblanc A-27 C-14).

La superfície d’instal·lacions logístiques a Ponent creixerà de forma molt important en els propers 10-15 anys, especialment en aquelles comarques com l’Urgell que estaran millor connectades amb la Regió Metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona?

6

4

7

5

1

2

3

6

4

7

5

1

2

3

Emplaçaments en estudi per a noves àrees d'activitat logística. Font: Generalitat de Catalunya


L’aeroport d’Alguarie en curs de construcció donarà servei tant de passatgers com de logística (serveis de paqueteria, missatgeria, productes peribles i terciaris) a la demarcació. Es preveu assolir 400.000 viatgers i 6.000 tones de transport de mercaderies anuals l’any 2020. Serà el primer aeroport gestionat íntegrament per la Generalitat.

A mig termini, l’aeroport d’Alguaire es consolidarà i tindrà rutes aèries estables d’àmbit europeu, revertint sobre el desenvolupament econòmic de lesComarques de Ponent (turisme, negocis...)?

Aeroports?

400.000 viatgers el 20206000 Tm mercaderies el 2020

Data prevista finalització de les obres:4t trimestre 2008

Aeroports similars:Valladolid (513.000 pax) Saragossa (512.000 pax)Pamplona (500.000 pax) Sant Sebastià (466.000 pax)Melilla (340.000 pax)


El desdoblament de la C-14 entre Reus i l’Alcover ha estat finalitzat el 2008. Les obres de la A-27 entre Tarragona, Valls i Montblanc ja han estat licitades i es preveu estiguin enllestides el 2012. La C-14 entre Tàrrega i Montblanc va ser condicionada el 2004 per a millorar-ne el traçat i la velocitat de viatge. El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya preveu el desdoblament de la C-14 entre Montblanc i Tàrrega, i el seu condicionament fins a la Seu d’Urgell en 2a fase (entre 2016 i 2026).

La C-14 es desdoblaràabans del 2026?

Viari?


La vialitat local i comarcal canalitza actualment un volum important de trànsit. L’estat de conservació d’aquesta xarxa és poc adequat, i molts trams són perillosos, produint-se diàriament un nombre significatiu d’accidents. Es preveuen noves connexions de la ronda sud de Lleida, que han de permetre completar l’anella viària de doble calçada al voltant de Lleida, on conflueixen els trànsits de llarg recorregut i el trànsit d’agitació generat per l’àrea urbana de Lleida.

La xarxa local i comarcal de Ponent s’aniràcondicionant progressivament per a millorar-ne la seguretat vial i els problemes de congestió i el seu encaix territorial tendirà a tenir un caràcter més integrat amb l’entorn que travessen?

Viari?

Infraestructures a Tàrrega Ferrocarril?

L’Eix Transversal Ferroviari actualment en estudi previ a partir de la proposta del PITC, connectaria Lleida-Igualada-Manresa-Vic-Girona per a transport de passatgers i mercaderies. El cost d’aquesta obra s’estima per sobre dels 6000mil milions d’euros (aproximadament el mateix cost de l’AVE de Madrid a Barcelona), ja que discorre per un territori molt accidentat que obliga a realitzar més del 50% del recorregut entre Manresa i Girona en pont o viaducte.

L’eix Transversal Ferroviari entre Lleida i Girona, es construirà a molt llarg termini, després del 2026?

Font: Estudi previ de corredors i caracterització d’alternatives ETF.

Infraestructures a Tàrrega Ferrocarril?

Es preveu l’aprofitament de trams ferroviaris alliberats pels nous traçats de l’alta velocitat i l’acondicionamentde traçats envellits (línia de Lleida-Manresa, línia de la Pobla, línia de les Borges). per a constituir una xarxa de rodalies als volts de Lleida. Els tramvies, trens-tramvia, i altres sistemes de transport ferroviari es desenvolupen com tecnologies de capacitat intermèdia entre línies d’autobús i serveis ferroviaris de rodalies.

Les rodalies de Lleida (a Tàrrega, Balaguer, les Borges Blanques) es constituiran només a llarg termini, i seran les inversions en l’autobús que marcaran la millora del transport públic a Ponent a curt termini?

Font: el Periódico


Dins els porjectes de regadiu a Ponent cal destacar el projecte de Torres de Segre, el canal Algerri-Balaguer, el Garrigues Baixes i el Segarra-Garrigues. El canal Segarra-Garrigues pot arribar a beneficiar 70.000 ha de conreus, que juntament amb els 10.000 ha de regadiu de la resta de projectes, suposarà un gran canvi en l’estructura de la plana de Lleida. La fruita aporta més del 15% del PIB agrícola de totes les comarques de ponent a excepció de la Segarra, representant fins el 56% del PIB agrícola del Segrià i el 42% del Pla d’Urgell.

La productivitat de l’agricultura de Ponent augmentarà substancialment amb la construcció d’aquests canals de rec, justificant amb escreix les inversions públiques i privades que han estat necessàries?

Aigua?

82 km17.000 regants

70.150 hectàrees

Noguera-Segarra-Urgell,Plad’Urgell,Garrigues,Segrià

Data prevista finalització de les obres:2012

(primers trams a partir de 2008)


El Programa Agua del Ministeri de Medi Ambient preveu la construcció d’una dessalinitzadora a Barcelona (60hm3), i l’ampliació de la de la Tordera (10hm3). L’ACA preveu la construcció d’una dessalinitzadora a Cunit. Les xarxes d’abastament del mini-transvassament i d’Aigües Ter Llobregat es troben separades per pocs quilòmetres.

La solució definitiva al problema d’abastament d’aigua a Catalunya passarà per la construcció de plantes dessalinitzadores, la interconnexió de conques hídriques, i en polítiques d’estalvi d’aigua, sense necessitat de recórrer al transvasament del Roïna?

Aigua?

Infraestructures a Tàrrega Telecomunicacions?

El Pla de l’Energia preveu la progressiva implantació de les energies renovables. Les noves instal·lacions d’energia eòlica (60 aerogeneradors) a Serra del Tallat (situada entre l’Urgell i la Conca de Barberà) i de la Serra de Vilobí(Garrigues) incrementarà un 36% la potència eòlica operativa a Catalunya i produiran el 26% de l’energia eòlica catalana. L’energia solar i la produccióde biodiesels també es desenvolupen fortament a Ponent.

A mig termini, les energies renovables es desenvoluparan fortament a l’àmbit de Ponent?

14ha + 5ha de fotovoltàica a Poal i plantes Nufri de Mollerussa i Vilasana

Infraestructures a Tàrrega Telecomunicacions?

La xarxa troncal de fibra òptica a Catalunya discorre seguint els corredors de les autopistes d’Acesa (Ap-2 i Ap-7), de les línies de ferrocarril d’FGC (línea Lleida-Pobla Segur), i les principals vies que depenen de la Generalitat. Localred impulsa una xarxa de repetidors per fer arribar la banda ampla d’internet a tots els municipis amb més de 100hab, amb tecnologia inalàmbrica WiMax. Aquesta tecnologia té limitacions respecte l’internet amb fibra òptica.

A curt termini, la banda ampla arribarà arreu dels municipis de Catalunya, ni que sigui transitòriament amb tecnologies alternatives a la fibra òptica?


L’estat central i el govern de la Generalitat adoptaran mètodes d’anàlisi i priorització d’inversions en infraestructures d’acord amb criteris transparents i rigorosos de rendibilitat social i econòmica, superant els actuals debats conjunturals?

Governabilitat?

infraestructures a tàrrega debat d’infraestructures a tà · pdf...

Documents