informe socioeconÒmic de manresa 2012 · tat en ser poblat; el puigmercadal, on ... informe...

ii

Imprès en paper ecològic.

EditaAjuntament de ManresaServei de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme

Equip redactorPere Massegú BrugueraRamon Culleré Córdoba

L’annex ‘Polígons d’activitat econòmica’ ha estat elaborat per:Montserrat Rico Vila

Disseny gràfic i impressióCopisteria Sarrió, S.L.

Correspondència i consultesServei de Promoció Econòmica, Comerç i TurismeAjuntament de ManresaPlaça Major, 108241 Manresa

Correu electrònic: [email protected]

Una versió de l’Informe Socioeconòmic de Manresa 2012està disponible a la web de l’Ajuntament.

www.ajmanresa.cat

INFORME SOCIOECONÒMIC DE MANRESA 2012

ii

INFORME SOCIOECONÒMIC DE MANRESA 2012INFORME SOCIOECONÒMIC DE MANRESA 2012

iii

Presentació

Us presentem una nova edició de l’Informe socio-econòmic de Manresa. Es tracta d’una publicació periòdica promoguda per la regidoria delegada de Promoció Econòmica i elaborada per l’equip pro-fessional del Servei de Promoció Econòmica, Co-merç i Turisme de l’Ajuntament de Manresa. Aquest treball s’emmarca dins del conjunt de publicacions sobre la realitat socioeconòmica de la nostra ciutat, com són l’Anuari estadístic i l’Estructura empresa-rial del Bages, que tenen per objectiu l’anàlisi de la situació, evolució i perspectives de l’economia local.

La publicació d’aquesta edició conserva bàsicament la mateixa estructura i criteris metodològics em-prats en anteriors edicions. Tanmateix, s’incorporen algunes novetats; una de les quals consisteix en un annex dels PAE (Polígons d’Activitat Econòmica), on es recull i es posa en valor de forma exhaustiva l’activitat desenvolupada i la promoció de les em-preses que s’hi ubiquen.

L’anàlisi que posem al vostre abast al llarg d’aquestes pàgines es centra en l’activitat co-rresponent a l’any 2011, i sempre que ha estat possible s’ha treballat amb les dades al 31 de desembre del 2011, fonamentalment en temes referents a la població i l’evolució del mercat de treball. En alguns casos, com en les estadís-tiques de l’evolució del PIB, les últimes dades disponibles corresponen a l’exercici 2010, les quals són un reflex de la conjuntura econòmica actual.

Aquesta publicació pretén doncs, ser una bona eina d’estudi i de treball per a tots aquells estu-diosos, professionals i públic en general que vul-guin conèixer millor la realitat socioeconòmica de Manresa. És per això que estem oberts a les vos-tres propostes, idees i suggeriments que ens aju-din a millorar el contingut de les futures edicions d’aquest treball.

Sílvia Gratacós GonzálezRegidora Delegada de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Manresa.

vi


vii

INFORME SOCIOECONÒMIC DE MANRESA 2012 Taula de continguts

01. MEDI FÍSIC Territori ____________________________________________ 3 Clima ______________________________________________ 4

02. DEMOGRAFIA Evolució de la població __________________________________ 7 Estructura demogràfica __________________________________ 8 Població segons sexe i edat ____________________________ 8 Població segons nacionalitat ___________________________ 9 Barris ______________________________________________ 10 Població ________________________________________ 10 Densitat ________________________________________ 11 Evolució ________________________________________ 12 Població segons nacionalitat ___________________________ 13 Edat ___________________________________________ 14 Pla de Bages __________________________________________ 16 Població ________________________________________ 16 Població segons edat i sexe ____________________________ 17 Nacionalitat ______________________________________ 19

03. PROJECCIÓ DEMOGRÀFICA Metodologia _________________________________________ 23 Incertesa parcial de les projeccions ___________________________ 25 Manresa 2021 _________________________________________ 25 Població escolar ___________________________________ 28 Mercat laboral ____________________________________ 28 Gent gran _______________________________________ 32 Habitatge ___________________________________________ 36

04. MERCAT DE TREBALL Població en relació amb l’activitat ____________________________ 40 Població potencialment activa __________________________ 40 Població activa ____________________________________ 40 Atur _______________________________________________ 41 Conceptes _______________________________________ 41 Evolució de l’atur __________________________________ 42 Perfil de l’aturat ___________________________________ 43 Per sexe i edat ________________________________ 43 Per nivell de formació ___________________________ 44 Per sector econòmic ____________________________ 47 Expedients de regulació d’ocupació __________________________ 48



viii

Taula de continguts

Ocupació ___________________________________________ 50 Treballadors per compte d’altri _________________________ 50 Treballadors per compte propi _________________________ 51 Contractació _________________________________________ 53 Segons tipologia de contracte __________________________ 53 Per sexe ________________________________________ 56

05. ECONOMIA Estructura econòmica ___________________________________ 59 Distribució sectorial ________________________________ 59 Teixit empresarial __________________________________ 59 Clima empresarial del Bages _______________________________ 61 Evolució de l’indicador de clima empresarial ________________ 61 Carteres de comanda i facturació ________________________ 62 Utilització de la capacitat productiva ______________________ 64 Conjuntura econòmica __________________________________ 65 Índex de deslocalització ______________________________ 65 Sectors estratègics __________________________________ 65

ANNEX: POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA Consideracions metodològiques ____________________________ 69 Ordenació urbanística dels PAE ____________________________ 69 Superfície total ____________________________________ 69 Tipologia de parcel·les _______________________________ 70 Disponibilitat de les parcel·les __________________________ 71 Ocupació PAE ____________________________________ 72 Entorn econòmic _______________________________________ 73 Perfil de les empreses ubicades als PAE ____________________ 73 Tipologia societats _____________________________ 73 Sector d’activitat ______________________________ 77 Classificació segons CCAE _______________________ 78 Classificació d’empreses segons treballadors ____________ 80 Tipologia empreses segons nombre treballadors _________ 81 Evolució empreses i treballadors/es respecte l’any anterior ___ 83 Classificació treballadors segons forma jurídica societat _____ 84 Volum de negoci de les empreses ________________________ 85 Informació per sectors econòmics ___________________ 85 Rànquing de les empreses de més facturació ____________ 87 Dades generals per PAE _________________________ 88 Activitats desenvolupades _________________________________ 98

2


3

INFORME SOCIOECONÒMIC DE MANRESA 2012 01. Medi Físic

Manresa està ubicada prop de la confluència dels corredors fluvials del Cardener i el Llobregat i és el principal municipi del pla de Bages, la plana de la Catalunya central que conforma el nucli de la co-marca del Bages. Aquesta plana marca el límit entre els municipis rurals del nord i els industrials del sud.

Manresa, situada a 238 metres d’altitud sobre el ni-vell del mar, té una orografia marcada per la presèn-cia de cinc turons: El Puigcardener en el qual es troba la Seu de Manresa i va ser el primer lloc de la ciu-tat en ser poblat; el Puigmercadal, on està ubicada l’església del Carme; el Puigterrà que queda encer-clat pel carrer Circumval·lació i la pujada del Cas-tell; el Puigberenguer, al nord-oest del municipi; i el Tossal dels Cigalons, al costat de la Plaça Catalunya.

El terme municipal de Manresa s’estén en 41,66 quilòmetres quadrats. Malgrat que l’àrea urbana de la capital del Bages ha crescut al llarg dels primers anys del segle XXI, la ciutat es manté cohesionada, amb un centre urbà que concentra l’oferta comer-cial de la ciutat i uns pocs nuclis perifèrics relativa-ment isolats del centre. A la perifèria del municipi es troben onze polígons d’activitat econòmica, en els quals s’ubica el gruix del teixit industrial de la ciutat. El sector serveis, cada cop més present en els polígons d’activitat econòmica, té una impor-tant presència al centre de la ciutat i al polígon co-mercial dels Trullols. Manresa juga el paper de ca-pital d’un sistema urbà que va més enllà dels límits del municipi tant a nivell de serveis com a nivell econòmic, administratiu o educatiu.

1. TERRITORI

Catalunya Bages

Bages

Manresa

4

INFORME SOCIOECONÒMIC DE MANRESA 201201. Medi Físic

Manresa té un clima mediterrani continental de baixa altitud caracteritzat per una notable oscil·lació tèrmica, marcat per un clima humit amb estius molt calorosos i hiverns freds. La temperatura mitjana de l’any 2011 ha estat de 15,7°, 1,5º més que la mitja-na registrada al llarg dels darrers quaranta anys. La temperatura mínima assolida al llarg de l’any 2011 va ser de -7,8º i es va enregistrar en el mes de gener; la temperatura màxima, 37,0°, va ser enregistrada en el mes d’agost.

El 2011 ha estat any de pluges, havent registrat 89 dies de pluja, set dies més que la mitjana dels darrers quaranta anys. Les precipitacions del 2011 han acumulat un total de 751 litres per metre qua-drat de forma irregular en les diferents estacions de l’any. Més de la meitat de les precipitacions registrades al llarg de l’any 2011, ha caigut en els mesos de març (117 litres per metre quadrat) i novembre (298 litres).

2. CLIMA

6


7

02. Demografia

Al llarg dels últims vint-i-cinc anys del segle XX, el número total d’habitants de Manresa disminueix. L’any 1975, a la capital del Bages hi havia 66.027 habitants; deu anys més tard, n’eren 66.951; l’any 1995, 66.055; i l’any 2001, 64.119. Juntament amb la disminució del número d’habitants, una sego-na característica destaca de l’evolutiu demogràfic de Manresa al llarg de l’últim quart del segle XX: l’envelliment .

En la superposició de les piràmides de població dels anys 1981 i 2001 es poden apreciar els dos aspectes mencionats: la disminució de població i l’envelliment. La disminució de població queda reflectida en la di-ferència del volum de les dues piràmides superposa-des. Pel que fa referència a l’envelliment, aquest es constata en la silueta de les piràmides. La piràmide de l’any 1981 apareix plena fins els cinquanta-cinc anys; cadascuna de les primeres 55 cohorts disposa entorn 400 i 500 efectius per cada sexe. Les gene-racions incipients de la piràmide de l’any 2001 apa-

reixen, per contra, buides. Les primeres quinze co-horts de la piràmide d’edats de l’any 2001, tenen una mitjana de 274 efectius per cohort i sexe.

Amb el canvi de segle, es dóna un canvi de tendèn-cia. La demografia manresana registra, en la prime-ra dècada del segle XXI, canvis importants; el nú-mero d’habitants es deixa de reduir i l’envelliment es frena. La població de Manresa passa de mante-nir-se entorn els 65.000 habitants a créixer amb unes ràtios anuals destacades degut, principalment, a l’arribada d’importants contingents de població vinguda de fora. Al mateix temps, aquest creixe-ment demogràfic propicia un fre a l’envelliment de l’estructura demogràfica de la ciutat.

El període de creixement demogràfic coincideix amb el període d’expansió econòmica que es va registrar a Catalunya; i el període de crisi actual coincideix amb una etapa en la qual el número d’habitants de la ciutat s’estabilitza.

1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

1. Superposició de les piràmides de població dels anys1981 i 2001. Manresa

Font: Ajuntament de Manresa i Institut d’Estadística de Catalunya

8

INFORME SOCIOECONÒMIC DE MANRESA 201202. Demografia

2.1. Població segons sexe i edat

La distribució de la població de Manresa per edat i sexe s’assimila a la de Catalunya. La superposició de la piràmide d’edats d’un àmbit territorial i altre mostra com ambdues siluetes són gairebé un calc, especialment per la banda dels homes. Atès que les similituds entre les estructures demogràfiques de Catalunya i Manresa són moltes; per trobar les diferències entre l’estructura de la població d’un àmbit territorial i altre o bé cal parar la lupa en el contorn dels dos perfils de les piràmides o bé cal recórrer a indicadors.

La mitjana d’edat de la població de Manresa (41,4 anys) és gairebé un any més que la de Catalunya (40,5 anys). El diferencial de la mitjana d’edat és més pronunciat en el col·lectiu de les dones que no pas en el dels homes. Mentre que el diferencial en-tre la mitjana d’edat dels homes de Manresa i Cata-lunya és de 0,4 anys, entre les dones és d’1,2 anys. També es desprèn el major envelliment de Manresa respecte a Catalunya si es consulta l’indicador que posa en relació la població de 65 anys i més sobre el

total de la població. En aquest sentit, el 18,8% de la població de Manresa té 65 o més anys; a Catalun-ya, el 16,8%. Es tracta d’un diferencial de dos punts percentuals. En el col·lectiu dels homes, el diferen-cial és d’un punt percentual; i en el de les dones, de tres punts percentuals (el 22,2% de les dones de Manresa té 65 anys o més; i a Catalunya, el 19,2%).

En la part baixa de la piràmide d’edats, en la zona de les cohorts més incipients, no es detecten diferèn-cies destacables entre Manresa i Catalunya. Mentre que el 20,9% de les persones de la capital del Bages té vint anys o menys, aquest col·lectiu representa el 21,0% de la població del Principat. Si bé entre el col·lectiu de població de zero a vint anys no es registren diferències significatives entre un àmbit territorial i altre, sí que es registren diferències sig-nificatives en el col·lectiu dels més xics. La pobla-ció que té entre zero i cinc anys té una presència a Manresa 0,4 punts percentuals superior a la que té a Catalunya. Mentre que el col·lectiu de població que té entre zero i cinc anys representa el 7,2% de la població de Manresa; aquest col·lectiu representa el 6,8% de la població de Catalunya.

2. Població. Manresa

Font: Ajuntament de Manresa

2. ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA

60.000�

65.000�

70.000�

75.000�

80.000�1975�

1977�

1979�

1983�

1985�

1987�

1989�

1991�

1993�

1995�

1997�

1999�

2001�

2003�

2005�

2007�

2009�

2011�


9

02. Demografia

2.2. Població segons nacionalitat

El 14,9% de la població de Manresa té un passa-port d’un país de fora de la Unió Europea. El 7,9% dels 76.751 habitants de Manresa són del Ma-grib, l’1,6% són d’algun país de la resta d’Àfrica, el 3,4% són d’Amèrica Llatina i l’1,3% són asiàtics. El creixement de població registrat a Manresa al

llarg dels últims anys ha estat degut, bàsicament, a l’arribada d’importants contingents de població vinguts d’indrets llunyans.

El nombre d’habitants de Manresa a principis de l’any 2003 era de 67.317 habitants, 62.525 dels quals tenien passaport espanyol. Quatre anys més tard, el nombre total d’habitants del municipi és

3. Superposició de les piràmides de població de Manresa i Catalunya


4. Indicadors demogràfics

Indicador Manresa Catalunya

Mitjana d’edatMitjana d’edat homesMitjana d’edat donesPoblació 65 i + / PoblacióHomes 65 i + / HomesDones 65 i + / DonesPoblació 20 i - / Població

41,439,643,1

18,8%15,3%22,2%20,9%

40,539,141,9

16,8%14,3%19,2%21,0%


10


3. BARRIS

Les peculiaritats demogràfiques del conjunt de la ciutat no es traslladen als barris de Manresa, sinó que cadascun d’ells manté una dinàmica pròpia fruit de les seves característiques inherents, com podrien ser la ubicació o la tipologia arquitectònica.

Al llarg d’aquest apartat es fa ús de mapes que fa-ciliten la comprensió del que s’exposa. Cal precisar que els mapes que acompanyen els textos són ana-mòrfics ja que presenten deformacions a nivell car-togràfic, reduint l’àrea dels barris perifèrics que són els més extensos.

3.1. Població

Els barris perifèrics de la ciutat són els menys ha-bitats i els cèntrics són els que concentren més po-blació. El perímetre definit per cinc barris cèntrics contigus és lloc de residència de més de la meitat dels manresans. Es tracta dels barris Passeig i Ro-dalies (6.068 habitants), Vic - Remei (6.118), Plaça Catalunya - Barriada Saldes (7.441), Sagrada Famí-lia (7.549) i Carretera de Santpedor (12.524) que concentren el 51,7% de la població de Manresa. Tres barris històrics que confinen (Valldaura, Barri

de 73.971, 63.001 dels quals són de l’Estat i qua-tre anys més tard, a principis de l’any 2011, 62.852 habitants del total dels 76.751 habitants de Man-resa tenen nacionalitat espanyola. És a dir, si bé el número de manresans amb nacionalitat espanyola s’ha mantingut més o menys constant al llarg dels últims deu anys, el pes d’aquest col·lectiu sobre el total de la població ha anat en disminució; passant del 92,9% de principis de l’any 2003 fins el 81,9% de principis de l’any 2011.

L’arribada d’importants contingents migratoris en-tre els anys 1998 i 2008 va coincidir amb el llarg

període de bonança econòmica que es gaudia en aquella etapa. A partir de l’inici de la crisi econòmi-ca, les tendències demogràfiques varien; del creixe-ment es passa a l’estabilitat. Així doncs, el número d’habitants de Manresa es manté fix des d’aleshores en entorn 76.500 habitants. La població amb na-cionalitat espanyola roman constant, de la mateixa manera que també es manté constant la població procedent de països de la resta de la Unió Europea. La població del Magrib incrementa, durant aquest període de crisi econòmica, en la mateixa mesura que disminueix el nombre de manresans d’Amèrica Llatina.

5. Població segons nacionalitat

Nacionalitat 1/1/2003 1/1/2007 1/1/2011

EspanyaResta d’Unió EuropeaResta d’EuropaMagribResta d’ÀfricaAmèrica LlatinaAmèrica del NordÀsiaOceania

62.525254266

2.961145

1.00115

1482

92,9%

0,4%

0,4%

4,4%

0,2%

1,5%

0,0%

0,2%

0,0%

63.0011.572

3285.254

6642.568

26557

1

85,2%

2,1%

0,4%

7,1%

0,9%

3,5%

0,0%

0,8%

0,0%

62.8522.478

4886.0751.2452.622

28960

3

81,9%

3,2%

0,6%

7,9%

1,6%

3,4%

0,0%

1,3%

0,0%

Total 67.317 100% 73.971 100% 76.751 100%



11

02. Demografia

Antic i Escodines) són lloc de residència del 20,6% dels manresans; són el Barri Antic (4.784 habi-tants), Escodines (5.483) i Valldaura (5.550).

Cinc barris perifèrics (Pare Ignasi Puig, Guix - Pu-jada Roja, Farreres - Suanya - Comtals - Santa Ca-terina - L’Oller, Viladordis i Sant Pau) són lloc de residència de 4.422 manresans, és a dir, el 5,8% de la població del municipi.

3.2. Densitat

De la mateixa manera que les àrees més perifèriques de Manresa són les menys poblades, aquestes zones són les menys denses; no en va, són els barris més extensos de Manresa. Les àrees dels quatre barris més extensos de la ciutat suposen el 84,0% de la su-

perfície del municipi. Es tracta de Farreres - Suanya - Comtals - Santa Caterina-L’Oller (1.888,0 hec-tàrees), Viladordis (832,4), Mion - Puigberenguer - Miralpeix (474,8) i Guix - Pujada Roja (287,3).

Els barris de Manresa amb una major densitat són aquells en els quals estan ubicats els edificis alts de la ciutat, són els barris de la Sagrada Família (161,1 habitants per hectàrea), Plaça Catalunya (166,2) i Poble Nou (215,6). En els barris més antics de la ciutat també es registra una certa densitat; però en aquest cas no és pas degut a la prevalença d’edificis alts sinó que és degut a que aquests barris es carac-teritzen pel predomini de carrers estrets i la poca disposició de sòl dedicat a parcs o a zones verdes. En el barri de Valldaura hi ha una densitat de 134,9 persones per hectàrea; a les Escodines, 147,3; i al Barri Antic, 159,9.

6. Mapa distribució habitants per barris. Habitants


12


7. Mapa distribució habitants per barris. Densitat


3.3. Evolució

Ha estat comentat amb anterioritat que al llarg de la primera dècada del segle XXI s’ha registrat a Manresa, igual que a moltes altres ciutats cata-lanes, un increment de població notori. Aquest increment de població no s’ha registrat de forma uniforme en totes les àrees de Manresa sinó que ha estat ben pronunciat en determinades àrees; i nega-tiu, en d’altres. Triant com a període de referència el que va des l’u de gener de 2002 fins l’u de gener de 2011, resulta un creixement en el conjunt de la ciutat del 16,7%.

Els tres barris que han registrat els majors incre-ments de població han crescut degut a que en ells s’han desenvolupat importants promocions immo-

biliàries. El barri de Viladordis ha passat de tenir 687 habitants a principis de l’any 2002 a tenir-ne 1.128 a principis de l’any 2011. El barri de la Ca-rretera de Santpedor ha registrat en aquest període de temps un increment del 37,1% de la població; i el de Mion - Puigberenguer – Miralpeix, el 31,5%. Si bé en menor mesura, també s’ha registrat un im-portant increment demogràfic a causa de promo-cionar sòl urbà en el barri de Sant Pau (22,7%).

Els barris de la part més antiga de la ciutat regis-tren increments demogràfics destacats degut, bà-sicament, a una major ocupació dels habitatges. Domicilis que anys enrere estaven buits han passat a estar habitats. En el cas del Barri Antic s’ha re-gistrat un increment del 23,8%; a les Escodines, el 30,4%; i en el cas del barri de Valldaura, del 27,1%.


13

02. Demografia

8. Mapa distribució habitants per barris. Creixement demogràfic 2002-2011


Part del creixement d’aquest darrer barri és degut a les promocions immobiliàries del carrer Francesc Moragas.

Tretze barris de la ciutat han registrat un increment demogràfic en el període de temps considerat i cinc han registrat una disminució de població. Set dels tretze barris que han augmentat de població ho han fet en més d’un 20% i els altres cinc han registrat un creixement entre el 9 i el 15%. Es tracta dels barris Plaça Catalunya – Barriada Saldes (9,3%), Poble Nou (9,5%), Vic – Remei (9,8%), Passeig i Roda-lies (12,4%) i Sagrada Família (14,2%).

Els cinc barris que han perdut població entre els anys 2002 i 2011 estan ubicats a àrees on la trama urbana no ha registrat cap modificació d’importància. Són

àrees consolidades on, en línies generals, s’ha re-gistrat una disminució de la ràtio de l’ocupació per habitatge, normalment per l’emancipació de mem-bres de la llar. Així doncs, el nombre d’habitants de del barri Pare Ignasi Puig ha disminuït un 10,0%; Cal Gravat, un 7,1%; Font dels Capellans, un 5,3%; Guix – Pujada Roja, un 3,7%; i Farreres - Suanya - Comtals - Santa Caterina - L’Oller, un 1,7%.

3.4. Població segons nacionalitat

L’arribada, al llarg de l’últim decenni, d’importants contingents de població procedent d’indrets llun-yans, com podrien ser el Magrib o Amèrica Llatina, ha ocasionat canvis demogràfics de considerable ín-dole a la ciutat. Aquests canvis no han estat unifor-mes en tots els barris sinó que la població vinguda

14


de fora ha tendit a establir el seu lloc de residència en els barris més cèntrics. Aquests barris cèntrics contrasten amb àrees on la presència del col·lectiu dels vinguts de lluny és merament testimonial. La població de fora de la Unió Europea representa el 4,1% de la població de la Balconada o d’un minso 2,4% a Cal Gravat.

Gairebé la meitat dels 11.421 habitants de fora de la Unió Europea que resideix a Manresa, el 45,2%, resideix a un dels quatre barris de la ciu-tat on aquest col·lectiu té un major pes. Es tracta dels barris de Valldaura on el 18,3% de la població és d’un país de fora de la Unió Europea, Escodi-nes (20,1%), Vic - Remei (20,4%) i el Barri Antic (37,5%). Tots quatre barris configuren una exten-sa àrea cèntrica on abunden els habitatges que no

disposen d’avantatges en forma de llum, ascensor o aparcament i, conseqüentment, es tracta d’una zona amb una àmplia oferta d’habitatges relativa-ment econòmics.

3.5. Edat

Anys enrere coincidia que les zones on hi havia una major presència de població immigrant eren les més joves. A dia d’avui, aquesta correlació no és tan evi-dent. S’entén com a ‘barri jove’ aquell que té una mi-tjana d’edat baixa, una presència d’infants important o una presència de gent gran reduïda.

La mitjana d’edat de quatre barris de la ciutat està per sota dels quaranta anys. Dos d’aquests barris són joves degut a la marcada presència de població

9. Mapa distribució població de fora de la Unió Europea. Població fora UE / Total



15

02. Demografia

10. Mapa distribució població segons la mitjana d’edat


de països llunyans; es tracta del barri de les Escodi-nes, on la mitjana d’edat de la població és de 39,1 anys, i del Barri Antic (37,7 anys), que és el barri més jove de Manresa en termes de mitjana d’edat. Els dos altres barris que tenen una mitjana d’edat inferior a quaranta anys son el de la Carretera de Santpedor (38,8 anys) i el de Cal Gravat (39,7). El barri de la Carretera de Santpedor inclou extenses superfícies de sòl urbà que han estat construïdes al llarg de l’últim decenni i ha esdevingut lloc de re-sidència d’un nombre elevat de famílies amb fills

menors. En el barri de Cal Gravat predominen els habitatges unifamiliars construïts al llarg dels anys noranta en els quals resideixen matrimonis amb fills joves. El 22,2% dels residents a Cal Gravat té menys de 21 anys, es tracta d’un percentatge 2,2 punts per-centuals superior al registrat a Manresa. De fet, els quatre barris de la ciutat que tenen la major ràtio ‘Població menor de 21 anys / Total de la població’ són els quatre barris que tenen una menor mitjana d’edat: Barri Antic (21,4%), Carretera de Santpedor (22,1%), Cal Gravat (22,2%) i Escodines (22,2%).

16


4. PLA DE BAGES

Els sistemes urbans reals no coincideixen sempre amb els límits administratius de les ciutats. És el cas de la capital del Bages. El sistema urbà real de Manresa, que va més enllà dels límits del municipi, es coneix com el sistema urbà Pla de Bages. Deter-minar els municipis que queden inclosos dins el sis-tema urbà del Pla de Bages no és pas arbitrari sinó que es fa a partir de les dades registrades de mobili-tat, d’on es desprèn que la interacció de la població dels municipis de l’entorn de Manresa és elevada. A tall d’exemple, una part important de la població de Sant Joan de Vilatorrada treballa a Manresa; al ma-teix temps, una part significativa de la població de Manresa es desplaça a Sant Fruitós de Bages també per motius laborals. La mobilitat de població entre els municipis del Bages per motius d’estudis també resulta important. La mobilitat per motius sanita-ris també és destacable degut a que a Manresa es dóna una certa concentració hospitalària que ofe-reix cobertura als habitants de municipis de tota la comarca.

Dins l’àrea urbana del Pla de Bages, s’han deter-minat tres corones. La primera d’elles és la més pròxima a Manresa; i la tercera, la més externa. Els municipis inclosos dins la primera corona de Pla de Bages són Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, San-tpedor i Sant Fruitós de Bages. La segona corona incorpora Callús, Navarcles, El Pont de Vilomara i Rocafort i Castellgalí. Per últim, la tercera corona incorpora Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Sallent, Castellnou de Bages i Súria.

4.1. Població

Pla de Bages té 142.861 habitants, la major part dels quals resideix dins la primera corona (102.739), 13.612 habitants resideixen a la segona corona i 26.510 habitants resideixen a la tercera corona. Al llarg de l’últim decenni, el nombre d’habitants de Pla de Bages s’ha incrementat un 21,2%, pràc-ticament el mateix que el creixement registrat en el conjunt dels quatre municipis més cèntrics. El

11. Distàncies a Manresa dels municipis del Pla de Bages (Km)

Municipi Línia recta Carretera

Primera corona

Sant Joan de VilatorradaSantpedorSant Fruitós de Bages

365

486

Segona corona

CallúsNavarclesEl Pont de Vilomara i RocafortCastellgalí

7756

810

88

Tercera corona

Sant Salvador de GuardiolaSant Vicenç de CastelletSallentCastellnou de BagesSúria

77

121213

810141615

Font: Institut de Cartogràfic de Catalunya


17

02. Demografia

conjunt dels quatre municipis de la segona corona registren un increment del 31,8%; i els cinc de la tercera corona, un increment del 14,7%.

A nivell municipal, destaca que un parell de munici-pis, Castellnou de Bages i Castellgalí, han doblat du-rant aquest darrer decenni el número d’habitants. En contraposició a la dinàmica d’aquests dos mu-nicipis, es troben Súria i Sallent. Súria ha registrat un reduït increment de la població entre els anys 2001 i 2011 de l’1,9% i Sallent ha perdut població, passant dels 7.153 habitants de l’any 2001 als 6.892 de l’any 2011.

4.2. Població segons edat i sexe

Les estructures demogràfiques de les tres corones de Pla de Bages són similars en termes de compo-sició d’edat i sexe. Si es superposen per una banda la piràmide d’edats dels quatre municipis més propers a Manresa i, per altra banda, la resta de municipis de Pla de Bages, es constata que la silueta d’una pirà-

mide i altra són gairebé un calc. Sí que es registren, però, diferències entre els municipis de la segona i la tercera corona.

La població agregada de Callús, Navarcles, El Pont de Vilomara i Rocafort i Castellgalí és més jove que la població agregada de Sant Salvador de Guardio-la, Sant Vicenç de Castellet, Sallent, Castellnou de Bages i Súria. Es tracta d’unes diferències que s’aprecien en superposar les piràmides d’edat de l’acumulat d’aquests municipis però que es constata de forma més eloqüent al posar sobre la taula algun indicador demogràfic. Mentre que la mitjana d’edat de la població de la segona corona és de 40,5 anys, la mitjana d’edat de la població de la tercera corona és de 42,4 anys. Tanmateix, en comparar el pes de la po-blació de 65 anys i més sobre el total de la població, resulta que aquesta ràtio és del 16,6% en el conjunt dels municipis de la segona corona i del 20,0% en els municipis de la tercera. També es pot fer ús d’un tercer indicador: la població de 85 anys i més sobre el total de la població. Mentre que el 2,4% de la po-

12. Població dels municipis de Pla de Bages

Municipi Població 2011 Població 2001 Decenni

ManresaSant Joan de VilatorradaSantpedorSant Fruitós de Bages

76.58910.767

7.1858.198

53,6%7,5%5,0%5,7%

63.9299.3765.4465.719

54,2%8,0%4,6%4,8%

19,8%14,8%31,9%43,3%

Primera corona 102.739 71,9% 84.470 71,6% 21,6%


1.9405.9653.7411.966

1,4%4,2%2,6%1,4%

1.3275.3632.656

984

1,1%4,5%2,3%0,8%

46,2%11,2%40,9%99,8%

Segona corona 13.612 9,5% 10.330 8,8% 31,8%


3.1469.1266.8921.0916.255

2,2%6,4%4,8%0,8%4,4%

2.0967.1907.153

5426.139

1,8%6,1%6,1%0,5%5,2%

50,1%26,9%-3,6%101,3%1,9%

Tercera corona 26.510 18,6% 23.120 19,6% 14,7%

Pla de Bages 142.861 100% 117.920 100% 21,2%Font: Institut de Cartogràfic de Catalunya

18


13. Superposició de les piràmides de població de la primera corona i les corones 2 i 3 de Pla de Bages

14. Superposició de les piràmides de població de la segona corona i la tercera corona de Pla de Bages



19

02. Demografia

blació dels municipis de la segona corona de Pla de Bages té més de 84 anys, aquest col·lectiu representa el 3,0% de la població agregada del conjunt dels cinc municipis de la tercera corona de Pla de Bages.

4.3. Nacionalitat

Bona part del fort creixement demogràfic registrat al llarg de l’últim decenni en els municipis de Pla de Bages és a causa de l’arribada de població pro-cedent de fora de l’estat espanyol. A nivell demo-gràfic, l’arribada d’importants fluxos de població procedent de fora de l’estat espanyol ha fet que el número d’habitants hagi augmentat considerable-ment al llarg del darrer decenni i ha fet, també, que el procés d’envelliment de la població s’hagi frenat en part. El 86,9% de la població de Pla de Bages té nacionalitat espanyola; el 2,8%, d’algun país de la resta de la Unió Europea; el 6,3%, d’Àfrica; el 2,1%, d’Amèrica del Sud; i l’1,9% restant són d’algun país

europeu de fora de la Unió Europea, d’Amèrica del Nord, d’Amèrica Central, d’Àsia o d’Oceania.

La major part de la població de fora de l’Estat que resideix a Pla de Bages es concentra a Manresa. Mentre que a Manresa resideix el 50,5% de la po-blació del Pla de Bages; a la capital hi resideixen el 74,1% de la població que té nacionalitat diferent a l’espanyola.

A nivell de col·lectius, destaca que el municipi que acull un major contingent de població de la Unió Europea però de fora d’Espanya és El Pont de Vi-lomara i Rocafort, on el 5,0% dels 3.741 habitants del municipi són d’algun país de la Unió Europea, llevat d’Espanya. La població procedent d’Àfrica té una important presència a Manresa (9,5%), Ca-llús (6,6%) i Sant Vicenç de Castellet (5,8%). I la presència del col·lectiu d’Amèrica del Sud té un pes destacat a Manresa (2,9%) i a Súria (2,8%).

15. Població segons nacionalitat. Any 2011

Municipi Espanyola Resta UE Àfrica Amèricadel Sud Altres Total


62.7689.7396.7867.708

2.478273226114

7.276319111201

2.217853795

1.850351

2580

76.58910.767

7.1858.198

Primera corona 87.001 3.091 7.907 2.434 2.306 102.739


1.7295.5923.5041.827

37124188

32

12999

574

22983020

23521413

1.9405.9653.7411.966

Segona corona 12.652 381 307 170 102 13.612


3.0478.1846.5021.0775.741

26156146

4191

33529132

294

20158

504

176

209962

453

3.1469.1266.8921.0916.255

Tercera corona 24.551 523 790 408 238 26.510

Pla de Bages 124.204 3.995 9.004 3.012 2.646 142.861

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

‘Altres’ inclou la població d’Europa però fora de la UE, pblació d’Amèrica del Nord, Amèrica Central, Àsia i Oceania

20


16. Població segons nacionalitat. Dades relatives

Municipi Espanyola Resta UE Àfrica Amèricadel Sud Altres Total


82,0%90,5%94,4%94,0%

3,2%2,5%3,1%1,4%

9,5%3,0%1,5%2,5%

2,9%0,8%0,5%1,2%

2,4%3,3%0,3%1,0%

100%100%100%100%

Primera corona 84,7% 3,0% 7,7% 2,4% 2,2% 100%


89,1%93,7%93,7%92,9%

1,9%2,1%5,0%1,6%

6,6%1,7%0,1%3,8%

1,1%1,6%0,8%1,0%

1,2%0,9%0,4%0,7%

100%100%100%100%

Segona corona 92,9% 2,8% 2,3% 1,2% 0,7% 100%


96,9%89,7%94,3%98,7%91,8%

0,8%1,7%2,1%0,4%3,1%

1,0%5,8%1,9%0,2%1,5%

0,6%1,7%0,7%0,4%2,8%

0,6%1,1%0,9%0,4%0,8%

100%100%100%100%100%

Tercera corona 92,6% 2,0% 3,0% 1,5% 0,9% 100%

Pla de Bages 86,9% 2,8% 6,3% 2,1% 1,9% 100%Font: Institut d’Estadística de Catalunya

‘Altres’ inclou la població d’Europa però fora de la UE, pblació d’Amèrica del Nord, Amèrica Central, Àsia i Oceania

22


23

INFORME SOCIOECONÒMIC DE MANRESA 2012 03. Projecció Demogràfica

1. METODOLOGIA

Les projeccions demogràfiques són una eina essencial per a dur a terme tasques de planificació no ja només a nivell de l’administració pública sinó també a nivell del sector privat. El sector públic precisa de projeccions demogràfiques per poder planificar equipaments com escoles o serveis

socials. El sector privat fa ús de les projeccions en el sentit que moltes activitats econòmiques concentren la seva clientela en franges d’edat ben delimitades i la previsió de l’evolució de la clientela potencial és un factor determinant a l’hora de definir l’estratègia.

La projecció demogràfica de Manresa 2011-2021 ha estat elaborada pel mètode dels components partint de l’estructura demogràfica del dia u de gener de 2011. Aquest mètode consisteix en projectar per separat els diversos fenòmens que afecten la variació de població com són la mortalitat, la fecunditat i les migracions. El mètode dels components té una certa complexitat a nivell de volum de càlculs, però com a contrapartida ofereix uns resultats ben detallats. De la projecció demogràfica mitjançant el mètode dels components s’obtenen els efectius per sexe i edat de cada any fins el 2021. Així doncs, consultant els fulls de càlcul que s’han emprat com a documents de treball per elaborar la projecció demogràfica de Manresa, es pot saber, per citar un parell d’exemples, el nombre de nenes de vuit anys que hi haurà a Manresa el dia 1 de gener de 2021 o bé el nombre d’homes de 87 anys que hi haurà l’any 2018. Cadascuna d’aquestes dades apareix triplicada ja que, per elaborar les projeccions, es defineixen tres escenaris: un d’alt, un de mitjà i un de baix.

L’escenari mitjà parteix de les hipòtesis que, a dia d’avui, es consideren més plausibles. L’escenari baix considera una taxa de fecunditat baixa, una taxa de mortalitat alta, una immigració menor a la considerada en l’escenari mitjà, una emigració elevada i un saldo exterior reduït. L’escenari alt pren com a premisses una taxa de fecunditat alta, una taxa de mortalitat baixa, una immigració notòria, una emigració reduïda i un saldo exterior considerable.

La piràmide d’edats de partida per elaborar la projecció de població de Manresa 2011-2021

procedeix del padró d’habitants del dia u de gener de 2011. Respecte fins a quin punt les dades del padró són representatives de la població, un parell de consideracions han de ser tingudes en compte. Per una banda, les generacions incipients apareixen infrarepresentades ja que alguns certificats de naixement s’introdueixen amb demora i els nous habitants no figuren en el padró fins passat un temps. Per altra banda, el col·lectiu de la gent gran apareix sobrerepresentat en el padró ja que existeix una certa demora entre que una persona mor i el padró d’habitants registra el certificat de defunció. Per corregir les anomalies del padró, s’apliquen uns coeficients.

Pel que fa referència als fenòmens considerats en el mètode dels components, la fiabilitat de les projeccions de cadascun d’aquests components té la seva pròpia idiosincràsia. Els naixements es calculen amb un grau de fiabilitat acceptable i s’estimen a partir de taxes de fecunditat previstes de les dones d’entre 15 i 49 anys; així doncs, es multiplica el contingent de dones de, per exemple, 23 anys per la taxa de fecunditat estimada de les dones de 23 anys i s’obté el número de nadons que neixen de mares amb 23 anys. Agregant el número de nadons de les mares que tenen 15 anys fins el de les mares de 49 anys, s’obté el total dels naixements.

Uns aspectes que fan referència a la fecunditat han de ser esmentats. Un primer aspecte a destacar és que el nombre de naixements projectats acostuma a estar en sintonia amb el que posteriorment es registra. No obstant això, s’ha de tenir en compte que els naixements estimats es van arrossegant


24

03. Projecció Demogràfica

al llarg de tota la projecció en el sentit que els naixements previstos per l’any 2014 són els nens que el dia u de gener de 2019 tindran quatre anys. És a dir, qualsevol desajust entre els naixements projectats i els registrats es tragina al llarg d’anys posteriors. Un altre aspecte que cal mencionar referent a la projecció de la fecunditat és que vint-i-cinc nens conformen una línia escolar. És a dir, una simple desviació de vint-i-cinc nens implica, a l’hora de planificar equipaments escolars, una desviació en una línia escolar.

Un segon fenomen considerat en el mètode dels components és la mortalitat. Els supervivents de

cada cohort s’obtenen a partir de la multiplicació dels membres de la cohort per u menys la taxa de mortalitat prevista de cada cohort. Tradicionalment, la mortalitat s’ha projectat sempre amb un grau d’encert acceptable.

El tercer fenomen del mètode dels components és el que acumula més incertesa en les projeccions de població. Es fa molt difícil estimar quanta gent, en el futur, vindrà a Manresa procedent de l’estranger o quanta gent de Manresa s’anirà a viure a l’estranger. També es fa difícil determinar una previsió de fluxos migratoris intermunicipals. Seguirà venint al Bages població procedent del Vallès? O bé, la

1. Mètode dels components


Any N Any N + 1


25


població del Bages tendirà a residir al sistema urbà de Barcelona?. Encara més: la població del Bages tendirà a residir a Manresa? O bé, els manresans tendiran a anar a viure a municipis de fora de la capital del Bages?. A partir de sèries històriques

registrades i a partir d’hipòtesis migratòries considerades per organismes com l’Instituto Nacional de Estadística o l’Institut d’Estadística de Catalunya s’estableixen les hipòtesis migratòries de la projecció demogràfica de Manresa.

2. INCERTESA PARCIAL DE LES PROJECCIONS

L’encert absolut en la població estimada d’un municipi, ja no pas a deu anys vista sinó a un termini de cinc anys vista, a part de ser impossible, no és indispensable. Una projecció de població conté multitud de dades; unes tenen un grau d’encert veritablement elevat i d’altres tenen minses possibilitats de ser encertades amb un interval acceptable. De la projecció demogràfica de Manresa, a l’igual que la de moltes altres ciutats, es desprèn que, en deu anys, el nombre de persones de més de 85 anys augmentarà entorn un 30%. Aquesta dada pertany al grup de dades d’elevada capacitat de ser encertada. Conseqüentment, si a dia d’avui les infraestructures per la gent gran estan en sintonia amb la seva demanda, en tan sols una dècada hi haurà un dèficit d’infraestructures del 30%. També es troba dins el grup de les dades d’elevat encert la població que cursarà ESO l’any 2020. Com que el gruix dels alumnes que faran primer d’ESO l’any 2020 van néixer l’any 2007, aleshores ja podem saber els alumnes de primer. De la mateixa manera sabrem els de segon, tercer i quart d’ESO. A partir d’aquí, tan sols cal comparar

les places disponibles als instituts amb la població que s’estima que cursarà ESO i Batxillerat i es sabrà si, en el futur, calen nous instituts o bé si algun d’ells quedarà mig buit.

Un tema d’elevada incertesa és el de les llars d’infants. Una llar d’infants que s’inauguri l’any 2019 estarà plena (o buida) de nens que naixeran els anys 2013, 2014 i 2015. Encertar la població que ha de néixer pot ser difícil, però encertar-la en un context en el qual no es sap si al llarg dels propers anys vindrà gent o en marxarà, resulta una quimera. Dos prestigiosos instituts d’estadística preveuen dades amb signes contraris. L’Instituto Nacional de Estadística preveu que marxaran de Catalunya 73.000 persones al llarg dels propers deu anys; l’Institut d’Estadística de Catalunya preveu, per contra, que n’arribaran 144.000 persones.

Davant tanta incertesa, les projeccions demo-gràfiques segueixen sent vàlides però cal saber discernir a quin grup pertany cada dada.

3. MANRESA 2021

L’interval de la població projectada pel dia u de gener de 2021 queda determinat, en la banda inferior, pels 75.665 habitants de la projecció de l’escenari baix i, en la banda superior, pels 84.789 habitants de l’escenari alt. La població total projectada per l’any 2021 segons l’escenari mitjà (79.577 habitants) es situa prop del punt mitjà de l’interval.

L’escenari baix comporta una petita disminució de població; l’escenari mitjà, un increment moderat; i l’escenari alt, un creixement notori del 10,7% de la població en una dècada. A priori, l’escenari que es considera més plausible és el mitjà. Els altres dos, el baix i l’alt, acaben sent meres desviacions de la projecció central.


26


2. Projecció de població

Dia Escenari alt Escenari mitjà Escenari baix

1 / gen / 20041 / gen / 20051 / gen / 20061 / gen / 20071 / gen / 20081 / gen / 20091 / gen / 20101 / gen / 20111 / gen / 20121 / gen / 20131 / gen / 20141 / gen / 20151 / gen / 20161 / gen / 20171 / gen / 20181 / gen / 20191 / gen / 20201 / gen / 2021

68.50570.34372.32873.97175.56776.68576.46076.58877.49278.36579.22080.05980.88081.68482.47683.25584.02484.789

68.50570.34372.32873.97175.56776.68576.46076.58876.98677.35377.69978.02578.32878.61078.87579.12279.35479.577

68.50570.34372.32873.97175.56776.68576.46076.58876.59676.57776.53676.47476.38876.28076.15276.00575.84175.665

Font: Ajuntament de Manresa i l’Institut d’Estadística de Catalunya

65.000�

70.000�

75.000�

80.000�

85.000�

2004� 2006� 2008� 2010� 2012� 2014� 2016� 2018� 2020�

�Alt� �Mitjà� �Baix� �Real��


27


3. Evolució piràmides d’edat. Escenari mitjà


A partir de les projeccions demogràfiques es pot fer un seguiment de l’evolució de la silueta de les piràmides d’edat. A continuació, es fa aquest exercici prenent l’escenari mitjà com a escenari de referència.

Un primer aspecte que destaca de l’anàlisi de l’evolutiu de les piràmides d’edat és un tret que ja s’ha mencionat anteriorment: la variació del

volum de les piràmides. La primera piràmide inclou 76.588 persones i l’última, la de l’any 2021, n’inclou 79.577.

La base de les piràmides d’edats, la línia inferior, representa la generació més incipient, la població de zero anys. La base és màxima en la piràmide del dia u de gener de 2011. A partir d’aleshores, el número de naixements de cada any és inferior al

1 gener 2011 1 gener 2013




28


número de naixements de l’any precedent. Aquest fet és degut a que el nombre de dones en edat fèrtil disminueix exercici rere exercici. La generació que apareix més plena al llarg dels anys en els quals es fa la projecció de població és la dels nascuts en els anys setanta. Així doncs, els trams d’edat que apareixen més plens en l’estructura de població de partida són els de trenta a quaranta anys. En la piràmide de població de l’any 2021, els nats al llarg dels anys setanta es mantenen com el col·lectiu amb més efectius, però amb deu anys més. És a dir, les cohorts més plenes de l’any 2021 són les que van des dels quaranta als cinquanta anys.

De la multitud de paràmetres que es poden extreure dels fulls de càlcul de la projecció demogràfica de Manresa, en els propers apartats només es presenten dades de tres àmbits sensibles com són el de la població escolar, la gent gran i la població del mercat laboral. Per analitzar qualsevol altre àmbit, caldrà accedir als fulls de càlcul i elaborar les taules que es requereixin.

3.1. Població escolar

La projecció demogràfica és una eina indispensable per a planificar els equipaments educatius de la ciu-tat. A partir dels resultats de la projecció demogràfi-ca, es saben les necessitats futures d’equipaments. Comparant les necessitats futures d’equipaments amb les infraestructures actuals, es sap si aquests equipaments s’ajusten als que seran necessaris en un futur, si hi haurà un dèficit o si aquests equi-paments estaran sobredimensionats. Cal tenir en compte que cada franja d’edat precisa d’uns equipa-ments amb unes característiques específiques. A ni-vell arquitectònic, ben diferent és una llar d’infants per a nens d’entre zero i dos anys que els equipa-ments per a nens de primària. Ben diferent és també l’equipament dels alumnes de parvulari als instituts. Així doncs, per fer la planificació d’equipaments d’ensenyament, caldrà tenir en compte cadascuna de les diverses franges d’edat.

Entre els anys 2008 i 2011 es registra un pic elevat de naixements que fa que aquestes cohorts apareguin

plenes. El nombre de naixements en anys posteriors es redueix degut a que el contingent de dones en edat fèrtil és menor. Fruit de la punta de naixements re-gistrada entre els anys 2008 i 2011, la màxima neces-sitat de places en llars d’infants (nens de zero a dos anys) es registra fins l’any 2012; a partir d’aleshores el contingent de nens d’entre zero i dos anys dismi-nueix. La punta de naixements del període 2008 – 2011 es trasllada a anys següents com una onada. El col·lectiu dels nens d’educació infantil acumula el màxim d’efectius l’any 2014 i, a partir d’aquesta data, es preveu una disminució progressiva dels nens d’educació infantil. El col·lectiu d’educació primària, nens d’entre sis i onze anys, registra un increment constant d’efectius, assolint el punt àlgid l’any 2019. Amb els alumnes de secundària, es dóna la mateixa evolució que amb el col·lectiu d’educació primària, però amb un cert decalatge, registrant el punt àlgid vers l’any 2023. Per a fer la planificació dels equipa-ments de batxillerat cal tenir en compte que aquest col·lectiu no depèn només de l’evolució demogràfi-ca sinó que depèn també de la ràtio d’alumnes que opten per cursar estudis de batxillerat.

3.2. Mercat laboral

Un aspecte interessant susceptible de ser analitzat de les projeccions demogràfiques és l’evolutiu de la població potencialment activa, la població que té entre 16 i 64 anys. Entre els tres escenaris considerats es donen diferències notòries. L’escenari alt preveu un increment de la població potencialment activa de 4.343 persones al llarg dels propers deu anys; l’escenari mitjà, de 955; i l’escenari baix preveu una disminució de 1.511 persones. Tots tres escenaris, però, coincideixen en un parell d’aspectes; el pes de la població d’entre 16 i 64 anys sobre el total de la població tendeix a disminuir i la mitjana d’edat del col·lectiu de la població potencialment activa augmenta.

El dia u de gener de 2008, el 66,1% de la població de Manresa tenia entre 16 i 64 anys; tres anys més tard, el pes d’aquest col·lectiu es redueix al 64,9%; i es preveu que l’any 2021 el pes de la població po-tencialment activa sobre el total de la població es


29


4. Projecció de població d’entre tres i cinc anys



1.8411.9512.0762.2092.3662.4462.4942.6482.8062.9142.9792.9192.8562.7662.7382.7092.6772.644

1.8411.9512.0762.2092.3662.4462.4942.6482.7912.8832.9312.8142.6922.5392.4852.4292.3702.312

1.8411.9512.0762.2092.3662.4462.4942.6482.7802.8602.8972.7262.5502.3412.2712.1992.1242.050


1.500�

2.000�

2.500�

3.000�

2004� 2006� 2008� 2010� 2012� 2014� 2016� 2018� 2020�



30


5. Projecció de població d’entre sis i onze anys



3.3703.4573.6963.8943.9984.2274.2684.4134.5724.8045.1215.3795.5925.8305.9285.9735.9485.860

3.3703.4573.6963.8943.9984.2274.2684.4134.5494.7555.0465.2775.4605.6685.6945.6635.5585.388

3.3703.4573.6963.8943.9984.2274.2684.4134.5314.7204.9925.2035.3655.5515.5125.4165.2445.004


3.000�

4.000�

5.000�

6.000�

2004� 2006� 2008� 2010� 2012� 2014� 2016� 2018� 2020�



31


6. Projecció de població d’entre dotze i quinze anys



2.3502.4102.4742.5082.5392.5662.6462.6652.7512.8332.7872.9383.0333.1533.3653.5083.6763.902

2.3502.4102.4742.5082.5392.5662.6462.6652.7382.8072.7482.8852.9653.0693.2653.3913.5403.747

2.3502.4102.4742.5082.5392.5662.6462.6652.7292.7882.7192.8462.9153.0093.1933.3053.4423.635


2.000�

2.500�

3.000�

3.500�

4.000�

2004� 2006� 2008� 2010� 2012� 2014� 2016� 2018� 2020�



32


trobi entre el 63,7% (escenari mitjà i escenari baix) i el 63,8% (escenari alt).

El col·lectiu de la població potencialment activa de l’any 2021 serà més madur que el de l’any 2011. Mentre que, a u de gener de 2011, la mitjana d’edat dels que tenen entre 16 i 64 anys és de 39,9 anys; una dècada més tard, es preveu que aquest col·lectiu tin-gui una edat mitjana de 42,0 anys (escenari baix), 41,7 anys (mitjà) o 41,4 anys (alt).

Una alternativa a la mitjana d’edat per apreciar el fenomen de major maduresa de la població poten-cialment activa és dividint aquest col·lectiu en tres trams d’edat: la població de 16 a 25 anys, la població de 26 a 50 anys i la població de 51 a 64 anys. L’any 2011, el pes del col·lectiu més jove (14,9% sobre el total de la població potencialment activa) és simi-lar al que es registra deu anys més tard (15,1%). La variació més important es registra en els altres dos col·lectius. L’any 2011, el col·lectiu dels que tenen entre 26 i 50 anys representa el 60,9% de la pobla-ció potencialment activa i el de la població d’entre

51 i 64 anys en representa el 24,1%. Deu anys des-prés, en l’escenari mitjà de projecció demogràfica, el col·lectiu de 26 a 50 anys en representa el 55,6%; i el de 51 a 64 anys, el 29,3%.

3.3. Gent gran

El contingent de gent gran de Manresa augmentarà al llarg dels propers anys. El col·lectiu de les persones de més de 64 anys d’edat s’incrementarà en més de mil persones en deu anys; passant de 14.250 (any 2011) a entorn 15.338 (any 2021). Es tracta d’un increment del 7,6%. Dins el col·lectiu de la gent gran, interessa fer un especial seguiment del contingent de la població de més de 84 anys ja que aquest col·lectiu és susceptible de tenir unes necessitats especials, d’esdevenir dependent o de precisar uns equipaments determinats. Mentre que el dia u de gener de 2011, hi havia a Manresa 2.282 persones de més de 84 anys; es preveu, segons la projecció de l’escenari mitjà, que en siguin gairebé 3.000 deu anys més tard. Es tracta d’un notori increment de gairebé el 30%.

7. Composició de la població potencialment activa

Escenari De 16 a 25 anys De 26 a 50 anys De 51 a 64 anys Total

1 / gen / 2011

Dades registrades 14,9% 60,9% 24,1% 100%

1 / gen / 2021

Escenari baixEscenari mitjàEscenari alt

15,1%15,1%15,2%

54,7%55,6%56,7%

30,2%29,3%28,2%

100%100%100%



33


8. Projecció de població potencialment activa (16 a 64 anys)



44.53446.13247.54848.72449.98650.50249.94149.71550.12650.50650.93851.34351.80952.26052.59153.08153.60454.058

65,0%

65,6%

65,7%

65,9%

66,1%

65,9%

65,3%

64,9%

64,7%

64,5%

64,3%

64,1%

64,1%

64,0%

63,8%

63,8%

63,8%

63,8%

44.53446.13247.54848.72449.98650.50249.94149.71549.78949.83549.93150.00050.12850.24150.23350.38150.56150.670

65,0%

65,6%

65,7%

65,9%

66,1%

65,9%

65,3%

64,9%

64,7%

64,4%

64,3%

64,1%

64,0%

63,9%

63,7%

63,7%

63,7%

63,7%

44.53446.13247.54848.72449.98650.50249.94149.71549.54349.34549.19849.02248.90548.77148.51648.41648.34748.204

65,0%

65,6%

65,7%

65,9%

66,1%

65,9%

65,3%

64,9%

64,7%

64,4%

64,3%

64,1%

64,0%

63,9%

63,7%

63,7%

63,7%

63,7%


45.000�

47.500�

50.000�

52.500�

55.000�

2004� 2007� 2010� 2013� 2016� 2019�



34


9. Projecció de població de més de 64 anys



14.34914.12114.13114.16114.03414.14314.26714.25014.39914.53214.70914.82214.96115.07915.28915.45015.61215.840

14.34914.12114.13114.16114.03414.14314.26714.25014.33814.41414.53714.59814.68714.75614.92015.03515.15315.338

14.34914.12114.13114.16114.03414.14314.26714.25014.28514.31114.38814.40514.45314.48314.61014.69014.77414.925


14.000�

14.500�

15.000�

15.500�

16.000�

2004� 2006� 2008� 2010� 2012� 2014� 2016� 2018� 2020�



35


10. Projecció de població de més de 84 anys



1.7171.7451.7791.8791.9772.1062.2442.2822.4102.4992.6032.6802.7592.8442.9423.0323.0803.145

1.7171.7451.7791.8791.9772.1062.2442.2822.3872.4552.5382.5952.6552.7222.8022.8752.9082.959

1.7171.7451.7791.8791.9772.1062.2442.2822.3662.4142.4782.5172.5612.6122.6772.7362.7572.795


1.500�

2.000�

2.500�

3.000�

3.500�

2004� 2007� 2010� 2013� 2016� 2019�



36


4. HABITATGE

11. Dimensió mitjana de les llars de Catalunya

Any Escenari baix Escenari alt

201020112012201320142015201620172018201920202021

2,612,612,602,602,602,592,592,592,592,582,582,58

2,602,592,582,572,572,562,562,552,542,542,532,52

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Projeccions de llars de Catalunya. 2010-2011

Les projeccions demogràfiques s’empren també per dilucidar si el parc d’habitatges d’un territori està ben dimensionat. En aquest sentit, un parell de paràmetres addicionals al volum de població futura hauran de ser presos en consideració: la ràtio futura de persones per habitatge i el número d’immobles del municipi.

Segons previsions de l’Institut d’Estadística de Ca-talunya, s’espera que l’any 2021 hi hagi una mitja-na de 2,55 persones per habitatge a les llars cata-

lanes. Atès que es preveu que l’any 2021, Manresa tindrà entorn 79.577 habitants; resulta que la ciutat precisarà d’un parc de 31.207 habitatges. Tenint en compte que, actualment, a Manresa hi ha 38.221 habitatges, no es preveu que la capital del Bages hagi de suportar cap pressió urbanísti-ca al llarg dels propers anys. Previsiblement, els treballs en immobles que es facin a la ciutat en un futur pròxim aniran més en la línia de la reha-bilitació que no pas en la d’urbanització de nous sectors.

38


39

04. Mercat de Treball

Una alternativa vàlida per presentar els grans números del mercat de treball és a partir d’un senzill quadre sinòptic. Malgrat que el quadre és adequat per obtenir una primera aproximació a les principals magnituds del mercat laboral, ha de ser contemplat amb prudència ja que en ell es barregen diverses fonts d’informació. Unes dades del quadre sinòptic procedeixen del padró d’habitants; d’altres, de la Seguretat Social; i d’altres, del Servei d’Ocupació de Catalunya. Utilitzar fonts d’informació dispars en una sola taula implica, en molts casos, treballar amb dades incoherents. S’ha fet un esforç per a que les dades del quadre siguin coherents i, si bé la utilitat del quadre és evident, per eloqüent, al llarg d’aquest apartat s’aprofundeix en cadascuna de les dades que s’ofereixen. Les dades que es

presenten en lletra cursiva són estimades i les que es presenten en lletra normal procedeixen d’alguna font d’informació de registre.

Manresa té 76.751 habitants; 27.036 dels quals o bé tenen menys de setze anys o bé tenen més de 64. La resta de població de la ciutat, 49.715 habitants, és el contingent tècnicament anomenat població potencialment activa. La part de la població potencialment activa que es troba dins el mercat laboral és la població activa, un contingent estimat de 39.464 persones. La part de la població potencialment activa que està fora del mercat de treball, la població inactiva, és un contingent de 10.251 persones. Aquest col·lectiu està fora del mercat de treball pels següents motius:

1. Quadre sinòptic del mercat de treball



40


1. POBLACIÓ EN RELACIÓ AMB L’ACTIVITAT

• Per creure que no trobarà feina• Per estar afectat per un ERO• Per malaltia o incapacitat pròpia• Per a cuidar nens o adults malalts, discapacitats o majors• Per d’altres responsabilitats familiars o personals• Per estar cursant estudis o rebent informació• Per estar jubilat• Per d’altres motius• No ho sap

• No classificable

De la població activa, una part és població ocupada i l’altra és població en situació d’atur. S’estima que la població ocupada de Manresa és d’entorn 32.600 persones; 4.628 de les quals són treballadors autònoms i uns 28.000 són assalariats. Quant a població desocupada, a Manresa hi ha 6.908 persones en situació d’atur; el 55,0% dels quals són homes.

1.1. Població potencialment activa

El primer aspecte a tractar en parlar del mercat la-boral consisteix en discernir qui està dins el mer-cat de treball i qui està fora. El conjunt de persones que es troba en edat laboral, independentment de si treballen o no, conforma el col·lectiu de la po-blació potencialment activa. Aquest col·lectiu, de-terminat únicament per un criteri d’edat, aplega la població que té entre 16 i 64 anys. El primer dia de l’any 2011, a Manresa hi havia 12.595 persones de menys de setze anys, 49.715 persones d’entre 16 i 64 anys i 14.441 persones de més de 64 anys.

El pes de la població menor de setze anys sobre el total de la població és exactament el mateix (16,4%) a Manresa que a Catalunya; la població potencial-ment activa té un pes dos punts percentuals menys a Manresa (64,8%) que a Catalunya (66,8%); i el contingent de la població de més de 64 anys repre-senta el 18,8% de la població de la capital del Bages i el 16,8% al Principat.

1.2. Població activa

La població activa és el conjunt de les persones de setze anys i més que tenen ocupació o estan fent gestions per incorporar-se al mercat laboral. La po-blació activa és, doncs, el sumatori dels assalariats, els ocupats per compte propi i els aturats.

No existeix cap font d’informació actualitzada que consideri la població segons la seva activi-tat; l’única font que identifica la població activa amb un nivell de detall territorial municipal és el Cens d’habitants. Les últimes dades publicades d’un cens d’habitants són de l’any 2001. Malgrat que el volum d’informació que es pot extreure de l’explotació estadística d’un cens d’habitants és ingent, la informació de deu anys enrere, en un context de canvis demogràfics profunds, ha quedat absolutament desfasada. Dades actuals de la po-blació activa de Manresa no poden ser obtingudes directament de cap registre sinó que han de ser es-timades.

2. Població per grups d’edat

Franja d’edat Manresa Catalunya

Menors de 16 anysDe 16 a 64 anysMajors de 64 anys

12.59549.71514.441

16,4%

64,8%

18,8%

1.234.3215.039.8381.265.459

16,4%

66,8%

16,8%

Total 76.751 100% 7.539.618 100%

Font: Institut d’Estadística de Catalunya i Ajuntament de Manresa


41


Per estimar la població activa d’un municipi, no es pot menystenir la valuosa informació que conté el Cens del 2001 de cap de les maneres. D’aquest cens es desprèn que la taxa d’activitat de Manresa és sensiblement superior a la registrada a Catalunya en gairebé cadascun dels trams d’edat considerats. Com que les diferències registrades en les taxes d’activitat de Manresa i Catalunya de l’últim cens, sense ser notòries, juguen a favor del municipi, no és exagerat aplicar, per cada tram d’edat de la població de Manresa, les taxes d’activitat registrades

a Catalunya en l’Enquesta de Població Activa elaborada per l’Instituto Nacional de Estadística.

Aplicant les taxes d’activitat de l’Enquesta de Població Activa a la població potencialment activa de Manresa s’obté que a la capital del Bages hi ha entre 38.500 i 40.500 persones actives; entorn 21.700 són homes i entorn 17.700 són dones. De les 39.464 persones actives estimades, 3.143 tenen menys de 25 anys; 22.363, entre 25 i 44 anys; i 13.958, tenen més de 44 anys.

2. ATUR

2.1. Conceptes

Segons l’Organització Internacional del Treball, que és una agència especialitzada de les Nacions Unides, la població desocupada està composada per persones majors d’una certa edat que no aporten el seu treball en la producció de béns i serveis tot i que estan disponibles per fer-ho.

A nivell estatal o autonòmic existeixen dues estadístiques principals per mesurar la desocupació: L’Enquesta de població activa (EPA) i l’atur registrat a les oficines de treball dels serveis públics d’ocupació. L’EPA és una enquesta que s’elabora

trimestralment i que té per objectiu investigar característiques socials i econòmiques de la població; el mínim nivell territorial de representativitat que assoleix l’EPA és provincial. L’atur registrat s’obté a partir de registres administratius i el mínim detall territorial que ofereix la Generalitat en l’explotació estadística d’aquesta base de dades és municipal. La definició que es pren per determinar els aturats difereix entre l’EPA i la base de dades del registre de desocupació.

L’EPA entén per aturat aquella persona que té més de setze anys i que compleix els següents tres requisits alhora:

3- Estimació població activa de Manresa

Franja d’edatPoblació de Manresa Taxa d’activitat de

Catalunya Població activa

de Manresa

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total

De 16 a 19 anysDe 20 a 24 anysDe 25 a 34 anysDe 35 a 44 anysDe 45 a 54 anysDe 55 a 64 anys

1.4251.8526.1396.8575.3273.897

1.3301.9255.7535.9135.1324.165

2.7553.777

11.89212.77010.459

8.062

20,8%

66,6%

94,9%

95,9%

93,4%

72,1%

20,6%

69,5%

86,1%

84,7%

79,0%

50,9%

20,7%

68,1%

90,5%

90,4%

86,1%

61,1%

2961.2345.8256.5764.9742.811

2751.3384.9555.0074.0532.120

5712.572

10.78011.583

9.0274.931

Total 25.497 24.218 49.715 84,6% 73,1% 78,8% 21.716 17.748 39.464Font: Ajuntament de Manresa i INE (IV Trimestre 2011)

Estimació població activa de Manresa = (Població de Manresa) X (Taxa d’activitat de Catalunya)


42


• No tenir feina ni per compte propi ni per compte d’altri en la setmana anterior a la de l’enquesta

• Cercar treball en les quatre setmanes anteriors al dia de l’enquesta

• Estar disponible per treballar en el termini de les dues setmanes següents al dia de l’enquesta

L’atur registrat comptabilitza com a desocupat aquelles demandes d’ocupació pendents de satisfer l’últim dia de cada mes a les Oficines de la Generalitat (OTG) amb exclusió de les situacions següents:

• Treballadors ocupats que sol·liciten una ocupació per exemple per compatibilitzar-la amb l’actual

• Treballadors sense disponibilitat immediata de treball o situació incompatible (pensionistes de jubilació, estudiants d’ensenyaments reglats me-nors de vint-i-cinc anys, etc.)

• Treballadors que demanen exclusivament una ocupació de característiques específiques (ocu-pació a domicili, per un període inferior a tres mesos o jornada setmanal inferior a vint hores)

• Treballadors eventuals agraris beneficiaris del subsidi especial per desocupació

Com que l’atur registrat permet fer una explotació estadística a nivell municipal o comarcal, a nivell d’anàlisi de mercats laborals locals tan sols es pot treballar a partir de desocupació registrada.

2.2. Evolució de l’atur

A Manresa hi havia, a 31 de desembre de 2011, 6.908 persones en situació d’atur, una xifra que con-trasta amb la registrada quatre anys enrere, quan n’hi havia 2.721. L’increment de 4.187 desocupats en només quatre anys és atribuïble a la crisi econò-mica. S’ha de tenir en compte, però, que l’evolutiu del contingent de la població desocupada ha estat més desfavorable a Manresa que no pas al Principat. El dia 31 de desembre de 2005, hi havia a Manresa 2.639 persones en situació d’atur que representaven l’1,0% dels 262.605 desocupats del Principat. El dia 31 de desembre de 2011, els desocupats de la capi-tal del Bages suposen l’1,1% dels 614.244 desocu-pats de Catalunya.

L’anàlisi shift-share permet distribuir l’increment de 658 aturats registrat al llarg de l’últim any en tres components. De l’eina shift-share es desprèn que

4. Evolució desocupació


200.000�

300.000�

400.000�

500.000�

600.000�

700.000�

2.000�

3.000�

4.000�

5.000�

6.000�

7.000�

Des

05

Juny

06

Des

06

Juny

07

Des

07

Juny

08

Des

08

Juny

09

Des

09

Juny

10

Des

10

Juny

11

Des

11

Catalunya�

Manresa�

�Manresa� �Catalunya�


43


573 nous aturats han estat causats per l’evolució ge-neral del mercat laboral i 142 són fruit de la dinàmi-ca del municipi. L’estructura productiva del territo-ri ha estat favorable en la mesura en que ha aportat una disminució de 57 desocupats.

2.3. Perfil de l’aturat

Al llarg d’aquest apartat s’incideix en les caracterís-tiques principals del col·lectiu dels desocupats en termes d’edat, sexe, formació o sector econòmic de procedència. De forma simplista, gairebé a nivell anecdòtic, es pot obtenir un perfil del desocupat de Manresa triant el col·lectiu més repetit de cada paràmetre considerat. D’aquesta manera, el perfil del desocupat de Manresa és el d’un home d’entre 35 i 39 anys, procedent de la indústria manufacture-ra i amb un nivell d’estudis secundaris. L’estereotip d’aturat definit està ple de matisos que han de ser tinguts en compte; una tasca que es fa a continuació.

2.3.1. Per sexe i edat

Tant a Catalunya, com al Bages, com a Manresa, hi ha una major presència d’homes que de dones en el col·lectiu dels desocupats. Mentre que el 52,5% dels 614.244 desocupats del Principat són homes, aquest percentatge arriba fins al 55,0% en el cas de Manresa. L’atur femení predominava entre el contingent total dels desocupats des de l’any 1996, que és quan a Manresa es va començar a fer un seguiment de l’atur registrat, fins a mitjans de l’any 2008, que coincideix amb l’inici de la crisi econòmica. El final de l’etapa de bonança econòmica coincideix amb el canvi del perfil del desocupat en

termes de sexe. Els homes predominen entre el col·lectiu de les persones en situació d’atur des de l’inici de la crisi econòmica actual.

El predomini d’un sexe o altre en la desocupació resulta més pronunciat a Manresa que no pas a Catalunya. A l’època en la qual predominaven les dones en el col·lectiu dels desocupats, a Manresa predominaven més que en el Principat. I en l’actual etapa en la qual hi ha més homes desocupats que no pas dones, resulta que el pes dels homes desocupats sobre el total de les persones en situació d’atur és major a la capital del Bages que no pas a Catalunya.

Dels 6.908 desocupats de Manresa, 3.797 són homes i 3.111 són dones. Una tercera part del total de les persones en situació d’atur de la ciutat són homes d’entre 30 i 49 anys. La concentració de la desocupació en aquesta franja d’edat és deguda, en part, a un factor demogràfic; no obstant això, es dóna una major concentració de desocupació en aquest col·lectiu a Manresa que no pas a Catalunya. Mentre que el col·lectiu masculí d’entre 30 i 49 anys suposa el 32,1% de la desocupació manresana; al Principat, en representa el 28,5%.

Les principals diferències en termes de composició segons edat i sexe de la desocupació de Manresa respecte la desocupació del Principat es troben, per la banda dels homes, en la franja de població d’entre 30 i 54 anys; amb una major presència de desocupats a Manresa que no pas a Catalunya. A la banda femenina, la franja d’entre 35 i 49 anys té un menor pes sobre el total de la desocupació a Manresa. A la resta de franges d’edat, tant a la

5. Anàlisi shift-share. Atur. Evolució anual

Concepte Desocupació

Dinàmica general 573

Estructura productiva -57

Dinàmica pròpia 142

Total 658Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Evolució desembre 2010 a desembre 2011


44


6. Desocupació per sexe: Dones desocupades / Total desocupats

Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

banda masculina com a la femenina, no es registren diferències significatives entre Manresa i Catalunya.

2.3.2. Per nivell de formació

A Manresa, la població en situació d’atur amb un nivell d’estudis primari representa el 22,7% de la població desocupada; a Catalunya, el 16,6%. Els aturats amb un nivell d’estudis mitjà suposen el

71,1% dels desocupats de la capital del Bages i el 75,7% del Principat. El 6,2% de les persones en situació d’atur de Manresa tenen un nivell formatiu superior; a Catalunya, el 7,7%.

Malgrat que no es disposa d’informació amb un nivell de detall municipal que permeti fer comparatives entre la població activa i la població desocupada segons el grau de formació, sí que es

7. Desocupats segons edat i sexe. Manresa

Tram d’edat Homes Dones Total

De 16 a 19 anysDe 20 a 24 anysDe 25 a 29 anysDe 30 a 34 anysDe 35 a 39 anysDe 40 a 44 anysDe 45 a 49 anysDe 50 a 54 anysDe 55 a 59 anysMajors de 59 anys

74184374549623552494431338178

48186323428449378331373350245

122370697977

1.072930825804688423

Total 3.797 3.111 6.908Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Dades a 31 de desembre de 2011

35%�

40%�

45%�

50%�

55%�

60%�

65%�Juny-06�

Des-06�

Juny-07�

Des-07�

Juny-08�

Des-08�

Juny-09�

Des-09�

Juny-10�

Des-10�

Juny-11�

Des-11�



45


disposa d’aquesta informació a nivell català. A partir de dades extretes de l’enquesta de població activa, es dedueix que el pes de la població amb un nivell d’estudis superior és major dins el col·lectiu de la població activa que dins el col·lectiu de la població desocupada. Expressat a l’inrevés: el pes de la població amb un nivell de formació baix és menor en el col·lectiu de la població activa que no pas en el de la població desocupada. Mentre que la població

amb un nivell d’estudis bàsic representa el 14,4% de la població activa de Catalunya, el col·lectiu de la població desocupada amb un nivell d’estudis bàsic representa el 22,5% de la població en situació d’atur.

Malgrat la manca d’informació amb un detall territorial municipal, les conclusions que s’obtenen de la comparativa entre la població activa i el col·lectiu dels desocupats de Catalunya a nivell

8. Piràmide d’edat des desocupats a 31 de desembre de 2011


10%� 5%� 0%�� 5%�� 10%��

16�a�19�

20�a�24�

25�a�29�

30�a�34�

35�a�39�

40�a�44�

45�a�49�

50�a�54�

55�a�59�

>�59�

�CAT� �MNR� Desocupació

9. Desocupats segons formació. Desembre 2011

Nivell formatiu Manresa Catalunya

Sense estudisEstudis primaris incompletsEstudis primaris completsProgrames de formació professional - Estudis secundarisEducació general - Estudis SecundarisTècnics-professionals superiors - Estudis post-secundarisUniversitaris primer cicle - Estudis post-secundarisUniversitaris segon i tercer cicle - Estudis post-secundarisAltres estudis post-secundaris

84391

1.092496

4.083336177241

8

1,2%

5,7%

15,8%

7,2%

59,1%

4,9%

2,6%

3,5%

0,1%

8.84235.41457.70949.452

382.14233.54318.15628.360

626

1,4%

5,8%

9,4%

8,1%

62,2%

5,5%

3,0%

4,6%

0,1%

Total 6.908 100% 614.244 100%



46


10. Població activa segons formació. Catalunya. Desembre 2011

Nivell formatiu Actius Aturats

AnalfabetsEducació primària

23,8522,4

0,6%

13,8%

15,4158,8

2,0%

20,5%

Educació secundària primera etapa i formació i inserció laboral corresponent 993,6 26,3% 244,8 31,6%

Educació secundària segona etapa i formació i inserció laboral corresponent 937,3 24,8% 191,8 24,7%

Formació i inserció laboral amb títol de secundària (2ª etapa)Educació superior, excepte doctoratDoctorat

0,81.273,5

30,9

0,0%

33,7%

0,8%

0,0164,2

0,5

0,0%

21,2%

0,1%

Total 3.782,3 100% 775,5 100%

Font: Enquesta de Població Activa Unitats: Milers

11. Desocupació per subsector de procedència

Sector Manresa Catalunya

Primari 88 1,3% 11.492 1,9%

Indústria 1.215 17,6% 94.517 15,4%

Indústries extractivesIndústries manufactureresEnergia elèctrica i gasAigua, sanejament i gestió de residus

121.124

970

0,2%

16,3%

0,1%

1,0%

68587.843

1.2854.704

0,1%

14,3%

0,2%

0,8%

Construcció 1.116 16,2% 101.619 16,5%

Serveis 4.144 60,0% 375.535 61,1%

ComerçTransport i emmagatzematgeHostaleriaInformació i comunicacionsActivitats financeres i d’assegurancesActivitats immobiliàriesActivitats professionals i tècniquesActivitats administratives i auxiliarsAdministració pública, defensa i seguretat socialEducacióActivitats sanitàries i serveis socialsActivitats artístiques i d’entretenimentAltres serveisActivitats de la llarOrganismes extraterritorials

874175394

608931

6331.064

217102243

64176

211

12,7%

2,5%

5,7%

0,9%

1,3%

0,4%

9,2%

15,4%

3,1%

1,5%

3,5%

0,9%

2,5%

0,3%

0,0%

85.42919.02651.505

9.8495.6464.174

36.70883.91717.60111.41021.104

8.43118.427

2.199109

13,9%

3,1%

8,4%

1,6%

0,9%

0,7%

6,0%

13,7%

2,9%

1,9%

3,4%

1,4%

3,0%

0,4%

0,0%

Sense ocupació anterior 345 5,0% 31.081 5,1%

Total 6.908 100,0% 614.244 100,0%




47


formatiu són extensibles a Manresa. S’ha de tenir en compte, de totes formes, que un nivell d’atur inferior entre el col·lectiu amb un alt grau de formació no implica que els treballadors qualificats duguin a terme la seva tasca professional dins l’àmbit d’allò que han estudiat. Però sí que es pot afirmar que la formació és, inclòs en èpoques de crisi, la millor eina per combatre la desocupació.

2.3.3. Per sector econòmic

L’1,3% de la desocupació de Manresa procedeix del sector primari; el 17,6%, del sector secundari; el 16,2%, de la construcció; el 60,0%, del sector

serveis; i el 5,0% no tenia pas cap ocupació anterior. L’estructura de la població desocupada de Manresa segons el sector econòmic de procedència no difereix gaire de l’estructura catalana. Dins el context de similitud entre una estructura i altra, es dóna una diferència de dos punts percentuals entre la població que està desocupada procedent de les indústries manufactureres. Mentre que el 16,3% de la població desocupada de Manresa procedeix del sector secundari; a Catalunya, procedeix d’aquesta activitat econòmica el 14,3% dels desocupats.

Es detecten diferències significatives entre la composició sectorial de la població assalariada de

12. Assalariats i desocupació per subsector econòmic. Manresa

Sector Atur Assalariats

Primari 88 1,3% 27 0,1%

Indústria 1.215 18,5% 3.883 19,7%

Indústries extractivesIndústries manufactureresEnergia elèctrica i gasAigua, sanejament i gestió de residus

121.124

970

0,2%

17,1%

0,1%

1,1%

23.588

2291

0,0%

18,2%

0,0%

1,5%

Construcció 1.116 17,0% 1.213 6,2%

Serveis 4.144 63,1% 14.579 74,0%

ComerçTransport i emmagatzematgeHostaleriaInformació i comunicacionsActivitats financeres i d’assegurancesActivitats immobiliàriesActivitats professionals i tècniquesActivitats administratives i auxiliarsAdministració pública, defensa i seguretat socialEducacióActivitats sanitàries i serveis socialsActivitats artístiques i d’entretenimentAltres serveisActivitats de la llarOrganismes extraterritorials

874175394

608931

6331.064

217102243

64176

211

13,3%

2,7%

6,0%

0,9%

1,4%

0,5%

9,6%

16,2%

3,3%

1,6%

3,7%

1,0%

2,7%

0,3%

0,0%

4.187416829128217115

1.0761.164

9551.1803.129

598580

50

21,3%

2,1%

4,2%

0,6%

1,1%

0,6%

5,5%

5,9%

4,8%

6,0%

15,9%

3,0%

2,9%

0,0%

0,0%

Sense ocupació anterior 345

Total 6.908 19.702Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya



48


la ciutat i la composició sectorial de la població desocupada. Un parell de sectors registren una major presència en el col·lectiu dels treballadors assalariats que no pas en el col·lectiu dels desocupats. Es tracta del sector del comerç i el sector de les activitats sanitàries i serveis socials. Mentre que el 21,3% dels assalariats del teixit empresarial de la ciutat duu a terme les seves activitats professionals al sector del comerç, tan sols procedeixen d’aquesta activitat econòmica el 13,3% dels desocupats de la ciutat. Mentre que el 15,9% dels assalariats de Manresa treballa en

activitats sanitàries i serveis socials, només el 3,7% de la població desocupada procedeix d’aquesta activitat econòmica.

La diferència amb signe contrari més important es troba en el sector de la construcció. Es tracta d’un sector que té un major pes entre la població desocupada que no pas entre la població assalariada. Mentre que el 17,0% de la població desocupada de Manresa procedeix de la construcció, aquest sector només ocupa un 6,2% de la població assalariada de la ciutat.

3. EXPEDIENTS DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ

Les empreses presenten expedients de regulació d’ocupació per sol·licitar la suspensió de les relacions laborals o la reducció de jornada. Aquests expedients es presenten o bé per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o de força major; o bé es presenten per extinció de la personalitat jurídica del contractant.

Diverses empreses han ajustat les seves plantilles per adaptar-les al nou escenari econòmic que delimita la crisi econòmica actual. L’any 2009, a Manresa es van aprovar 132 expedients de regulació d’ocupació que van afectar 3.228 treballadors; l’any 2010, 70 expedients van afectar 838 treballadors; i l’any 2011 es van aprovar 120 expedients que van afectar 2.210 treballadors. És a dir, un total de 6.276 treballadors han estat afectats per expedients de regulació d’ocupació al llarg dels últims tres anys. El nivell de treballadors afectats per expedients de

regulació d’ocupació a Manresa és ben superior al registrat a Catalunya.

Es pot comparar mitjançat alguna ràtio el nivell de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació entre Manresa i Catalunya. La relació del nombre de treballadors afectats per ERO al llarg dels darrers tres anys dividit entre el nombre de treballadors assalariats és el 31,9% a Manresa i el 22,3% a Catalunya. La relació entre el nombre de treballadors afectats per ERO al llarg dels últims tres anys dividit entre el nombre de població potencialment activa dóna 12,6% a Manresa i 10,4% a Catalunya. Prenent d’altres ràtios que prenen el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació s’arriba a la mateixa conclusió: els expedients de regulació d’ocupació han tingut una presència major a Manresa a la que han tingut a Catalunya.

13. Expedients de regulació d’ocupació

Concepte Any 2009 Any 2010 Any 2011

Manresa

ExpedientsTreballadors afectats

1323.228

70838

1202.210

Catalunya

ExpedientsTreballadors afectats

7.962284.714

6.638130.358

7.096110.688



49


Al llarg de l’any 2011, a Manresa s’han autoritzat 120 expedients de regulació d’ocupació; dos d’ells han estat per raons tècniques, deu per raons organitzatives, 26 per raons de producció i 82 per aplicació de mesures econòmiques. Amb independència de la raó esgrimida per aplicar un expedient de regulació d’ocupació, més de la

meitat dels treballadors afectats pels expedients de regulació d’ocupació autoritzats es concentren en tres sectors. Es tracta del sector tèxtil que concentra el 20,6% dels 6.276 treballadors afectats al llarg dels últims tres anys, el sector de fabricació de maquinària i vehicles de motor que concentra el 21,1% i el sector de la construcció que concentra el 17,5%.

14. Treballadors afectats per ERO segons sector. Manresa

Sector 2009 2010 2011 Total

13 - Indústries tèxtils14 - Confecció de peces de vestir16 - Indústries fusta i suro, exc. mobles18 - Arts gràfiques i suports enregistrats20 - Indústries químiques22 - Cautxú i plàstic23 - Productes minerals no metàl·lics ncaa24 - Metal·lúrgia25 - Productes metàl·lics, exc. maquinària28 - Maquinària i equips ncaa29 - Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs31 - Mobles33 - Reparació i instal·lació de maquinària41 - Construcció d’immobles43 - Activitats especialitzades construcció45 - Venda i reparació de vehicles motor46 - Comerç engròs, exc. vehicles motor47 - Comerç detall, exc. vehicles motor58 - Edició59 - Cinema i vídeo; enregistrament de so60 - Ràdio i televisió69 - Activitats jurídiques i de comptabilitat71 - Serveis tècnics arquitectura i enginyeria72 - Recerca i desenvolupament74 - Activitats professionals i tècniques ncaa77 - Activitats de lloguer78 - Activitats relacionades amb l’ocupació81 - Serveis a edificis i de jardineria82 - Activitats administratives d’oficina85 - Educació87 - Serveis socials amb allotjament

922136

107032

5140

28230182560

66186240629268

610

00

28241430

2800

14

28,6%

4,2%

0,3%

2,2%

1,0%

15,9%

0,0%

0,9%

7,1%

5,6%

17,3%

2,0%

0,6%

1,9%

1,2%

1,9%

2,9%

2,1%

0,2%

0,3%

0,0%

0,0%

0,9%

0,7%

0,4%

0,9%

0,1%

0,2%

0,0%

0,0%

0,4%

122000000

50110

18326024

0168

5612

1282000

460

10000000

14,6%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

6,0%

13,1%

2,1%

3,8%

7,2%

2,9%

0,0%

20,0%

6,7%

1,4%

15,3%

0,2%

0,0%

0,0%

0,0%

5,5%

0,0%

1,2%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

1100

206830

020

486

526116

0482344196

4072

00

125038

00000

2030

0

5,0%

0,0%

0,9%

3,1%

1,4%

0,0%

0,1%

0,0%

2,2%

0,3%

23,8%

5,2%

0,0%

21,8%

15,6%

8,9%

1,8%

3,3%

0,0%

0,0%

0,5%

2,3%

1,7%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,9%

1,4%

0,0%

1.154136

30138

62514

278

388206

1.118242

42544552314144268

8101250

112242430

28

203014

18,4%

2,2%

0,5%

2,2%

1,0%

8,2%

0,0%

1,2%

6,2%

3,3%

17,8%

3,9%

0,7%

8,7%

8,8%

5,0%

2,3%

4,3%

0,1%

0,2%

0,2%

0,8%

1,8%

0,4%

0,4%

0,5%

0,0%

0,1%

0,3%

0,5%

0,2%

Total 3.228 100% 838 100% 2.210 100% 6.276 100%



50


4. OCUPACIÓ

Segons el quadre sinòptic de l’inici de l’apartat ‘Mercat de treball’, a Manresa s’estima que hi ha entorn 32.850 ocupats; 28.106 per compte d’altri i 4.744 per compte propi. El nombre de treballadors per compte propi procedeix de l’explotació de la base de dades de la Seguretat Social del règim especial de treballadors autònoms i pren com a criteri de municipalització la residència habitual del cotitzant. Per contra, les dades disponibles de treballadors assalariats procedeixen del règim general de la Seguretat Social i el règim especial de la mineria i del carbó. En aquest cas, l’explotació estadística de la informació de treballadors per compte d’altri pren com a criteri de municipalització el centre de treball principal del centre de cotització i no pas el domicili dels assalariats. Els assalariats d’una empresa manresana figuren dins les estadístiques de la Seguretat Social

com a assalariats de Manresa, independentment del lloc de residència del treballador. A tall d’exemple il·lustratiu, els treballadors assalariats de l’hipermercat que l’empresa Carrefour té al polígon dels Trullols no figuren com a treballadors de Manresa sinó de Madrid. Fruit de la idiosincràsia de la base de dades dels treballadors assalariats, aquesta resulta més adequada per analitzar el teixit empresarial d’un territori que no pas el mercat de treball.

4.1. Treballadors per compte d’altri

Consultant les dades de treballadors per compte d’altri, cal tenir en compte les apreciacions metodològiques abans esmentades que feien referència a que la informació sobre treballadors assalariats són adequades per valorar l’evolució del

15. Treballadors assalariats. Manresa

SectorDes

2003Des

2004Des

2005Des

2006Des

2007Des

2008Des

2009Des

2010Des

2011

Primari 24 26 46 35 36 42 32 28 27

Indústria 4.900 6.008 6.052 6.071 5.998 5.342 4.500 4.031 3.883

Indústries extractives

Indústries manufactureres

Energia elèctrica, gas i aigua

8

4.746

146

6

5.847

155

6

5.888

158

5

5.907

159

6

5.840

152

1

5.195

146

1

4.176

323

8

3.701

322

2

3.588

293

Construcció 1.782 1.875 2.174 2.397 2.375 2.025 1.660 1.664 1.213

Serveis 16.714 17.318 18.164 16.986 17.261 16.699 15.611 15.881 14.579

Comerç

Hoteleria

Transport

Mediació financera

Immobiliari i serv.empresarials

Administració pública

Educació

Sanitat

Altres activitats socials

Personal domèstic

Organismes extraterritorials

5.144

796

546

928

3.956

700

1.100

2.435

1.104

5

0

5.339

774

559

927

4.391

807

1.118

2.243

1.156

4

0

5.507

878

594

927

4.446

906

1.025

2.687

1.190

4

0

5.448

892

605

968

2.819

993

1.115

2.825

1.317

4

0

5.542

853

644

973

2.845

993

1.324

2.926

1.158

3

0

5.169

858

586

930

2.644

1.034

1.205

3.180

1.090

3

0

4.440

838

465

903

2.586

1.052

1.165

3.168

991

3

0

4.408

852

454

818

2.757

1.184

1.186

3.230

988

4

0

4.187

829

416

217

2.550

955

1.180

3.129

1.111

5

0

Total 23.420 25.227 26.436 25.489 25.670 24.108 21.803 21.604 19.702



51


teixit econòmic però no pas per saber el nombre de residents al territori que són assalariats.

Els 2.516 centres de cotització donats d’alta a la Seguretat Social el dia 31 de desembre de 2011 ocupen 19.702 treballadors assalariats; 27 al sector primari, 3.883 a la indústria, 1.213 a la construcció i 14.759 al sector serveis. L’estructura sectorial de l’ocupació assalariada del teixit productiu manresà ha variat en els últims cinc anys perdent ocupació la indústria i la construcció i guanyant-ne el sector serveis. Cinc anys enrere, la indústria ocupava el 23,8% dels 25.489 treballadors assalariats de Manresa; la construcció, el 9,4%; i el sector serveis, el 66,6%. A finals de l’any 2011, la indústria ocupa el 19,7% de la força de treball; la construcció, el 6,2%; i el sector serveis, el 74,0%.

El nombre de treballadors per compte aliè disminueix a Manresa amb una cadència trimestral mitjana de l’1,3% des de juny de l’any 2006, que és quan es va registrar el màxim valor (27.716 assalariats). Es tracta d’un descens considerable del nombre de treballadors assalariats atribuïble al context de crisi econòmica però que és més pronunciat al registrat a Catalunya. Entre els anys

2000 i 2006, l’ocupació del teixit productiu manresà i català seguien trajectòries paral·leles, representant Manresa un 1,0% de l’ocupació catalana de forma constant. A partir de finals de l’any 2006, l’evolutiu del nombre de treballadors assalariats de la capital del Bages i del Principat segueixen trajectòries diferents: mentre a Manresa el nombre de treballadors assalariats al llarg dels últims cinc anys disminueix en un 22,7%; al Principat ho ha fet en un 11,9%.

4.2. Treballadors per compte propi

El dia 31 de desembre de 2011, a Manresa hi ha 4.628 treballadors autònoms; 87 en el sector de l’agricultura, 564 a la indústria, 577 a la construcció i 3.400 al sector serveis. A nivell de distribució entre sectors econòmics, existeixen diferències notòries respecte quatre anys enrere. Mentre que, en l’actualitat, els treballadors per compte propi del sector de la construcció representen el 12,5% del total dels treballadors autònoms de la ciutat; a finals de l’any 2007, en representaven fins el 17,0%. Per contra, els del sector serveis han passat, en aquest mateix període de temps, de representar un 68,7% del contingent dels autònoms a un 73,5%.

16. Ocupació assalariada


1.500.000�

2.000.000�

2.500.000�

3.000.000�

15.000�

20.000�

25.000�

30.000�

Mar-00

Set-00

Mar-01

Set-01

Mar-02

Set-02

Mar-03

Set-03

Mar-04

Set-04

Mar-05

Set-05

Mar-06

Set-06

Mar-07

Set-07

Mar-08

Set-08

Mar-09

Set-09

Mar-10

Set-10

Mar-11

Set-11

Catalunya�

Manresa�



52


La trajectòria de l’evolució del nombre de treballadors autònoms és paral·lela al cicle econòmic. Des que l’Ajuntament de Manresa registra les dades d’ocupació pròpia (any 2000) fins a finals del 2007, el nombre de treballadors autònoms de Manresa augmenta amb una cadència regular trimestral, passant dels 4.806 treballadors autònoms de març de l’any 2000 fins els 5.437 de finals de l’any 2007. A partir d’aquest punt, coincidint amb el canvi de cicle econòmic, el nombre de treballadors autònoms de la ciutat disminueix gradualment fins els 4.628 autònoms de desembre de 2011.

Cal mencionar un aspecte que podria ser pres com un senyal favorable. En l’últim trimestre de l’any 2011, per primer cop des de l’inici de la crisi econòmica, es registra una evolució positiva del nombre dels treballadors autònoms. Si bé podria ser contemplat com un fet anecdòtic que el nombre de treballadors autònoms passi de 4.613

al setembre de 2011 a 4.628 al desembre de 2011; caldrà estar pendent de l’evolutiu futur del nombre dels treballadors per compte propi per saber si el tercer trimestre del 2011 es consolida com a punt d’inflexió.

Les dades registrades a Manresa del nombre de treballadors autònoms són negatives tant pel que fa referència a l’evolutiu, com pel que fa referència a la comparativa envers Catalunya. El nombre de treballadors autònoms actual és menor al registrat una dècada enrere. A finals de l’any 2011, Manresa té registrats 4.628 treballadors per compte propi; a finals de l’any 2000, 4.845. Mentre que a principis del 2005, els autònoms de Manresa suposaven l’1,0% dels treballadors autònoms de Catalunya; a finals de l’any 2011, en suposen el 0,9%. Entre març del 2005 i desembre del 2011, el número de treballadors autònoms ha disminuït un 1,6% al Principat; a Manresa, un 10,7%.

17. Treballadors autònoms. Manresa

SectorDes

2003Des

2004Des

2005Des

2006Des

2007Des

2008Des

2009Des

2010Des

2011

Primari 49 52 56 68 63 99 90 95 87

Indústria 729 702 676 643 715 669 599 569 564

Indústries extractives

Indústries manufactureres

Energia elèctrica, gas i aigua

0

727

2

0

700

2

0

672

4

0

640

3

1

710

4

0

664

5

0

594

5

0

566

3

0

561

3

Construcció 769 778 803 837 922 792 693 628 577

Serveis 3.521 3.614 3.680 3.727 3.737 3.643 3.488 3.452 3.400

Comerç

Hoteleria

Transport

Mediació financera

Immobiliari i serv. empresarials

Administració pública

Educació

Sanitat

Altres activitats socials

Personal domèstic

Organismes extraterritorials

1.615

397

301

100

461

2

107

124

414

0

0

1.632

399

299

99

517

2

118

141

407

0

0

1.580

424

301

105

584

2

123

158

393

0

10

1.558

421

298

105

646

2

120

182

395

0

0

1.503

409

294

105

745

2

114

176

389

0

0

1.431

422

296

99

724

0

111

196

364

0

0

1.255

416

256

99

807

0

102

200

353

0

0

1.255

425

238

91

785

0

111

208

339

0

0

1.229

426

224

79

777

0

116

215

334

0

0

Total 5.068 5.146 5.215 5.275 5.437 5.203 4.870 4.744 4.628



53


Un contracte de treball és l’acord entre l’empresari i el treballador pel qual aquest s’obliga a prestar determinats serveis per compte de l’empresari i sota la seva direcció a canvi d’una retribució. Els empresaris estan obligats, per llei, a comunicar el contingut dels contractes laborals a les oficines públiques d’ocupació. Conseqüentment, l’Administració gestiona una informació que, a nivell estadístic, conforma una valuosa eina per conèixer el mercat laboral.

Abans d’analitzar la informació estadística que es desprèn de la base de dades dels contractes registrats, un aspecte ha de ser tingut en compte. El nombre de contractes registrats presenta una elevada fluctuació, especialment en àmbits territorials reduïts com podrien ser els municipals i en períodes breus com podrien ser els mensuals. Tot i les fluctuacions de les dades de contractació, els evolutius del volum de contractació tant de Manresa com de Catalunya han estat paral·lels.

Durant els anys 2005 i 2007 es va registrar el màxim número de contractes laborals tant a Manresa com a Catalunya; una mitjana de 27.080 contractes per any a la capital del Bages i 2.798.692 al Principat. A partir de l’any 2007, el número de contractes registrats disminueix. Entre els anys 2009 i 2011, s’han signat una mitjana de 17.808 contractes per any a Manresa i 2.120.614 a Catalunya.

5.1. Segons tipologia de contracte

Els contractes indefinits inclouen el contracte indefinit, l’indefinit de foment de l’ocupació, l’indefinit minusvàlids i els contractes convertits en indefinits. El contracte indefinit aporta una certa seguretat al contractat en termes d’estabilitat laboral i, al mateix temps, aporta beneficis a l’empresari en la mesura en que aconsegueix reduir el cost de la rotació de la mà d’obra.

Els contractes temporals inclouen el d’obra o servei, l’eventual per circumstàncies de la producció,

18. Ocupació autònoma


450.000�

500.000�

550.000�

600.000�

4.500�

5.000�

5.500�

6.000�Mar

05

Set

05

Mar

06

Set

06

Mar

07

Set

07

Mar

08

Set

08

Mar

09

Set

09

Mar

10

Set

10

Mar

11

Set

11

Catalunya�

Manresa�


5. CONTRACTACIÓ


54


19. Contractes


1.500.000�

2.000.000�

2.500.000�

3.000.000�

15.000�

20.000�

25.000�

30.000�

2003� 2004� 2005� 2006� 2007� 2008� 2009� 2010� 2011�

Catalunya�

Manresa�


el d’interinitat, el temporal per a minusvàlids, el d’inserció, el de relleu, el de jubilació parcial, el de substitució per jubilació als 64 anys, el contracte en pràctiques, el contracte per a la formació o altres contractes registrats que corresponen a règims especials de contractació, com ara els d’artistes, servei domèstic o mercantils. El contracte temporal aporta flexibilitat a l’empresari en el sentit que permet incorporar mà d’obra en el procés productiu per cobrir puntes de feina.

L’evolució del pes de la contractació indefinida sobre el total de la contractació segueix una trajectòria similar a la del cicle econòmic. En època de bonança econòmica, el pes de la contractació indefinida sobre el total de la contractació és major que en època de crisi. Mentre que el 18,7% dels 74.170 contractes que es van registrar a Manresa entre els anys 2006 i 2008 eren indefinits; només són indefinits l’11,4% dels 53.425 contractes registrats entre els anys 2009 i 2011. Destaca que la

20. Tipus de contractació per sexe. Any 2011

Concepte Manresa Bages Catalunya

Total contractes 18.280 100% 40.192 100% 2.110.338 100%

HomesDones

8.23610.044

45%

55%

20.99619.196

52%

48%

1.093.2751.017.063

52%

48%

Indefinit 1.654 100% 3.947 100% 229.303 100%

HomesDones

787867

48%

52%

2.1241.823

54%

46%

125.442103.861

55%

45%

Temporal 16.626 100% 36.245 100% 1.881.035 100%

HomesDones

7.4499.177

45%

55%

18.87217.373

52%

48%

967.833913.202

51%

49%

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya


55


21. Evolució: Contractació indefinida / Contractació


5%�

10%�

15%�

20%�

25%�

1999� 2000� 2001� 2002� 2003� 2004� 2005� 2006� 2007� 2008� 2009� 2010� 2011�


correlació entre el pes de la contractació indefinida i el cicle econòmic és més accentuat a Manresa que no pas a Catalunya. En època de bonança econòmica, el 18,7% dels contractes laborals registrats a Manresa eren indefinits; a Catalunya, el

16,8%. Els contractes indefinits registrats a Manresa en època de recessió econòmica suposen l’11,4% del total dels contractes signats (9,0% l’any 2011); a Catalunya en representen el 12,1% en època de recessió i el 10,9% l’any 2011.

22. Presència de les dones segons tipus de contractació


40%�

45%�

50%�

55%�

60%�

1998�1999�2000�2001�2002�2003�2004�2005�2006�2007�2008�2009�2010�2011�

�Total�MNR� �Total�CAT�

�Indefinit�MNR� �Indefinit�CAT�


56


Òbviament, l’altra cara de la moneda són els contractes temporals. La presència d’aquest tipus de contractació és menor en etapes de bonança econòmica i major en etapes de crisi econòmica. Més del 90% dels contractes laborals registrats a Manresa al llarg de l’any 2011 han estat temporals; dels 18.280 contractes laborals que s’han registrat a Manresa al llarg de l’any 2011, 16.626 han estat de caràcter temporal.

5.2. Per sexe

Al llarg de l’últim any, les dones han tingut una major presència en la contractació laboral que no pas els homes. Dels 18.280 contractes que s’han registrat a la ciutat al llarg de l’any 2011, 10.044 estaven signats per dones. La presència femenina en la contractació ha estat majoritària tant en la

indefinida com en la temporal. Al mateix temps que les dones han estat titulars del 52,4% dels 1.654 contractes indefinits que s’han registrat a Manresa al llarg de l’últim any, elles han signat el 55,2% dels contractes temporals.

El predomini a Manresa de la contractació femenina respecte la masculina contrasta amb Catalunya on, any rere any, signen més contractes els homes que no pas les dones. En els últims anys, la diferència en la contractació per sexe entre un àmbit territorial i altre ha estat notòria. Mentre que les dones només han signat el 48,8% dels contractes que s’han registrat a Catalunya entre els anys 2008 i 2011, les dones han signat el 54,9% dels contractes laborals que s’han registrat a Manresa durant els últims quatre anys.

58


59

INFORME SOCIOECONÒMIC DE MANRESA 2012 05. Economia

1. ESTRUCTURA ECONÒMICA

1.1. Distribució sectorial

La distribució sectorial del PIB del Bages diver-geix de la de Catalunya. L’economia de la comar-ca està més industrialitzada que la del Principat. Mentre que el 28,2% del PIB comarcal procedeix del sector secundari, a Catalunya, aquest sector, n’aporta el 19,9%. El sector primari i la construc-ció també tenen una major presència al Bages que no pas al Principat. El 2,7% del PIB del Bages pro-cedeix del sector primari i; el 13,7%, de la cons-trucció. Els pesos d’aquests sectors a Catalunya són de l’1,8% i el 7,5% respectivament. Mentre que la presència del sector serveis al Bages es re-dueix al 55,5%, aquest sector aporta, a Catalunya, fins el 70,8% del PIB.

En no disposar de comptabilitat macroeconòmi-ca a nivell municipal, cal recórrer a bases de dades que serveixen d’aproximació als paràmetres ma-croeconòmics. Un exemple seria la base de dades dels cotitzants de la Seguretat Social. D’aquesta

base de dades, es pot obtenir una distribució secto-rial dels assalariats del teixit productiu d’un territo-ri. Els 2.516 centres de cotització manresans tenen en nòmina 27 assalariats al sector primari (0,1% del total de l’economia), 3.883 assalariats a la indústria (19,7%), 1.213 assalariats a la construcció (6,2%) i 14.579 assalariats al sector serveis (74,0%). Aques-tes dades, a nivell de pesos, no difereixen gaire a les registrades a Catalunya, on el sector primari té un pes del 0,3%; el secundari, del 17,8%; la construc-ció, del 5,5%; i el sector serveis, del 76,4%.

1.2. Teixit empresarial

A l’edició de l’any 2011 de la publicació ‘Estruc-tura empresarial del Bages’, elaborada pel servei d’estudis de l’Ajuntament de Manresa, es fa una de-tallada anàlisi del teixit empresarial de la comarca. A continuació es citen, a mode sintètic, les prin-cipals conclusions d’aquella publicació. Entre les 2.834 empreses del Bages han facturat, al llarg de l’últim exercici econòmic, 4.471,7 milions d’euros

1. Composició sectorial del PIB

Sector Bages Catalunya

PrimariIndústriaConstruccióServeis

2,7%28,2%13,7%55,5%

1,8%19,9%

7,5%70,8%

Total 100% 100%Font: Anuari econòmic comarcal 2011Servei d’estudis de CatalunyaCaixa

2. Distribució sectorial dels assalariats

Sector Manresa Bages Catalunya


273.8831.213

14.579

0,1%

19,7%

6,2%

74,0%

24215.412

3.06328.513

0,5%

32,6%

6,5%

60,4%

7.427418.331129.967

1.799.168

0,3%

17,8%

5,5%

76,4%

Total 19.702 100% 47.230 100% 2.354.893 100%


60

INFORME SOCIOECONÒMIC DE MANRESA 201205. Economia

ocupant 29.065 treballadors. Les 358 societats anònimes del Bages, que suposen el 12,6% del nombre total d’empreses del teixit empresarial de la comarca, ocupen 11.452 treballadors i generen un volum de negocis de 2.093,9 milions d’euros. Les societats anònimes bagenques tenen un major pes dins el teixit empresarial en termes econòmics (el 46,8% del volum de negocis de les empreses del Bages procedeix de societats anònimes) que no pas en termes d’ocupació (el 39,4% de l’ocupació de les empreses del Bages procedeix de societats anònimes).

El 4,6% del volum de negocis que generen les em-preses del Bages procedeix del sector primari; el 46,9%, de la indústria; el 10,8%, de la construcció; i el 37,7%, del sector serveis.

Les àrees més rurals de la comarca són les que te-nen una menor presència d’empreses; als munici-pis del Bages Occidental hi ha ubicades 41 empre-ses que generen el 0,8% del volum de negocis del teixit empresarial de la comarca. Les 129 empreses del Moianès i el Bages Oriental han generat, al llarg del darrer exercici econòmic, 129,5 milions d’euros (2,9% de la facturació total de la comarca).

Si bé la presència empresarial en els tres municipis de la Vall de la Gavarresa pot semblar reduïda a pri-mera vista (5,1% de la facturació del Bages), les 104 empreses d’aquesta zona generen la major facturació per càpita de la comarca (26.877 euros per habitant). Els tres municipis de l’Eix del Cardener, Callús, Súria i Cardona, concentren 165 empreses i generen una facturació consolidada de 294,0 milions d’euros.

3. Facturació de les empreses del Bages per municipi


SFSGAI

CDN

NVS

AVI SMO

SAL

BALEST

CNBSMB

SUR

MOICAL

ARTSPD

FON CLDSJV

SFB NVC

AGUMNRRJD

TLM

PDV

MUR

CFBSSG CTG SVC

CIVMGN

MOC

Euros

0> 0 - 5.000.000> 5.000.000 - 50.000.000

50 000 000 100 000 000MGN

MOM

> 50.000.000 - 100.000.000> 100.000.000 - 200.000.000> 200.000.000

SFSGAI

CDN

NVS

AVI SMO

SAL

BALEST

CNBSMB

SUR

MOICAL

ARTSPD

FON CLDSJV

SFB NVC

AGUMNRRJD

TLM

PDV

MUR

CFBSSG CTG SVC

CIVMGN

MOC

Euros

0> 0 - 5.000.000> 5.000.000 - 50.000.000

50 000 000 100 000 000MGN

MOM

> 50.000.000 - 100.000.000> 100.000.000 - 200.000.000> 200.000.000


61


2. CLIMA EMPRESARIAL DEL BAGES

El Nord de l’Eix del Llobregat i el Bages Sud es ca-racteritzen per tenir unes economies eminentment industrials. El 51,0% dels 380,9 milions d’euros que han facturat les 254 empreses del Nord de l’Eix del Llobregat, al llarg de l’últim any, procedeix de la in-dústria. En el cas del Bages Sud, el 60,3% del volum de negocis que generen les 274 empreses d’aquest àmbit territorial procedeix del sector secundari.

El 65,9% de les empreses de la comarca estan establertes en algun dels sis municipis del Pla de Bages i han generat un volum de negoci de 2.844,1 milions d’euros al llarg de l’últim exer-cici. El 0,4% de la facturació total procedeix del sector primari, el 44,0% de la indústria, l’11,5% de la construcció i el 44,0% del sector serveis.

L’Ajuntament de Manresa elabora trimestralment un indicador del clima empresarial del Bages a partir d’enquestes que es fan a representants d’una mostra d’empreses de la comarca. L’enquesta incideix en la situació actual i les perspectives futures. Aquest tipus d’enquesta s’elabora amb la mateixa metodo-logia que empren, tant l’Institut d’Estadística de Catalunya com l’Instituto Nacional de Estadística, per elaborar indicadors de clima empresarial que acaben sent una avançada de l’evolució del PIB.

2.1. Evolució de l’indicador del clima empresarial

L’indicador del clima empresarial del Bages regis-tra una evolució gairebé calcada a la d’indicadors comparables de Catalunya i l’Estat espanyol. Val a dir, però, que l’indicador del Bages presenta alguna fluctuació puntual atribuïble a l’habitual compor-tament dels indicadors en territoris de dimensió reduïda.

4. Indicador de clima empresarial i clima industrial

Trimestre Bages Catalunya Espanya

2006-IV2007-I2007-II2007-III2007-IV2008-I2008-II2008-III2008-IV2009-I2009-II2009-III2009-IV2010-I2010-II2010-III2010-IV2011-I2011-II2011-III2011-IV

15,412,1

2,12,2

-25,2-29,7-41,9-47,8-56,6-52,3-38,9-44,4-44,5-29,7

8,8-1,7

-17,6-8,90,7

-2,80,5

3,22,50,7

-2,4-3,9

-11,9-20,9-24,1-42,1-44,9-33,0-27,7-26,0-16,5-18,4-22,1-11,9-12,0-11,2-19,6-24,8

0,81,61,10,6

-1,7-9,8

-17,0-20,5-35,4-36,9-33,2-25,2-24,9-18,5-15,8-14,4-11,6-14,4-12,2-15,6-19,8


62


L’evolució de l’indicador del clima empresarial del Bages segueix de forma impecable l’evolució del ci-cle econòmic. L’indicador es va començar a elabo-rar a partir del quart trimestre de l’any 2006 i és, en aquell trimestre, quan es va registrar el màxim valor. A partir d’aleshores, el valor de l’indicador ha anat disminuint fins al quart trimestre de l’any 2008. Des del primer trimestre de l’any 2009, el valor de l’indicador s’ha anat recuperant, sense arribar mai a assolir els valors de principis de l’any 2007.

2.2. Carteres de comanda i facturació

L’indicador del clima empresarial del Bages es calcula a partir de diversos components. Dos d’aquests paràmetres són la cartera de comandes i la facturació. Per cadascun d’aquests dos paràme-tres es pregunta sobre les dades registrades i les expectatives futures. La trajectòria dels indica-dors que s’extreuen de l’evolució d’aquests parà-metres pot semblar, en certa mesura, erràtica però

5. Clima de conjuntura

Font: Ajuntament de Manresa i Institut Estadístic de Catalunya

6. Clima empresarial de conjuntura. Bages

ConcepteAny 2010 Any 2011

Trim. I Trim. II Trim. III Trim. IV Trim. I Trim. II Trim. III Trim. IV

Cartera de comandes (actual)Cartera de comandes (tendència)Facturació (actual)Facturació (tendència)Utilització capacitat productivaTendència inflacionistaOcupació

-55,1-17,4-22,5-11,751%

9,3-27,9

-60,3-48,337,549,168%

3,416,7

-39,1-14,719,714,253%22,2-1,8

-48,30,53,3

-7,770%11,814,4

-54,2-3,526,4

1,165%-4,2-7,3

-43,9-9,317,828,043%13,5

2,5

-38,2-2,620,2

9,632%

5,216,1

-55,9-21,928,429,253%-9,013,2

Indicador clima empresarial -29,7 8,8 -1,7 -17,6 -8,9 0,7 -2,8 0,5Font: Ajuntament de Manresa

-2

-1

0

1

2

2006-I

V

2007-I

2007-I

I

2007-I

II

2007-I

V

2008-I

2008-I

I

2008-I

II

2008-I

V

2009-I

2009-I

I

2009-I

II

2009-I

V

2010-I

2010-I

I

2010-I

II

2010-I

V

2011-I

2011-I

I

2011-I

II

2011-I

V

Bag Cat Esp Mitjana = 0Desviació típica = 1


63


7. Cartera de comandes


8. Facturació


-3

-2

-1

0

1

2

3I -

2007

II -2

007

III -

2007

IV -

2007

I -20

08

II -2

008

III -

2008

IV -

2008

I -20

09

II -2

009

III -

2009

IV -

2009

I -20

10

II -2

010

III -

2010

IV -

2010

I -20

11

II -2

011

III -

2011

IV -

2011

Tendència Actual

-3

-2

-1

0

1

2

3

I -20

07

II -2

007

III -

2007

IV -

2007

I -20

08

II -2

008

III -

2008

IV -

2008

I -20

09

II -2

009

III -

2009

IV -

2009

I -20

10

II -2

010

III -

2010

IV -

2010

I -20

11

II -2

011

III -

2011

IV -

2011

Tendència Actual

64



tenen un marcat component estacional. S’ha de tenir en compte que, a nivell empresarial, el pe-ríode de comparació acostuma a ser l’any i no pas el trimestre.

Malgrat que la trajectòria de les evolucions dels components de la cartera de comandes i de la fac-turació apareix plena de dents de serra, les silue-tes de les gràfiques dels valors registrats, tant d’un component com de l’altre, tenen forma de ‘V’; una silueta similar a la que traça l’evolució del clima de conjuntura.

2.3. Utilització de la capacitat productiva

L’apartat de l’enquesta del clima empresarial del Ba-ges que qüestiona sobre el grau d’utilització de la capacitat productiva reflecteix un valor absolut, i no pas un valor que es posa en referència amb l’any an-terior. Si bé l’indicador que fa referència al grau d’ús de la capacitat productiva té un marcat component estacional; traça una tendència ben definida. Men-tre que a principis de l’any 2007, el teixit empresa-rial del Bages feia ús del 89,8% de la seva capacitat productiva, a finals de l’any 2011, n’utilitza el 53,1%.

9. Utilització capacitat productiva

0%

20%

40%

60%

80%

100%

I -20

07

II -2

007

III -

2007

IV - I -

2008

II -2

008

III -

2008

IV - I -

2009

II -2

009

III -

2009

IV - I -

2010

II -2

010

III -

2010

IV - I -

2011

II -2

011

III -

2011

IV -

Utilització capacitat productiva

2007

2008

2009

2010

2011


65


3. CONJUNTURA ECONÒMICA

A part de la clàssica distribució sectorial de l‘economia, les activitats econòmiques poden ser agrupades segons multitud de criteris. Resulta in-teressant seguir l’evolució d’alguna d’aquestes agru-pacions. Resulta interessant, per exemple, seguir l’evolució del pes dels assalariats en sectors en els quals per operar s’empra un elevat contingut tec-nològic, els pes dels assalariats en serveis basats en el coneixement o el pes dels assalariats que estan duent les seves tasques professionals dins empreses que pateixen un cert risc de ser deslocalitzades.

3.1. Índex de deslocalització

L’índex de deslocalització és el quocient entre el nombre de treballadors que duen a terme les se-ves tasques professionals a activitats econòmiques susceptibles de ser deslocalitzades i el nombre total d’assalariats de l’àmbit territorial considerat.

A principis de l’any 2008, el 7,3% dels assalariats de Catalunya treballava en empreses susceptibles de ser deslocalitzades; a finals de l’any 2011, el 6,1%. L’economia bagenca, més industrialitzada que la manresana i la catalana, presenta un índex de des-localització del 13,8%; i l’economia manresana, del 9,5%. Tant al Bages com a Manresa, l’índex de deslocalització tendeix a convergir amb els valors registrats al Principat. Mentre que el valor d’aquest indicador ha disminuït a Catalunya 1,3 punts per-centuals entre principis de gener de l’any 2008 i finals de l’any 2011; al Bages, ha disminuït en 3,1 punts percentuals i a Manresa 3,4.

3.2. Sectors estratègics

Per operar en determinats àmbits del sector indus-trial, es requereix disposar d’una tecnologia sofisti-cada. Es tracta de sectors com les indústries farma-

10. Risc de deslocalització

Font: Departament d’empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

66


Font: Departament d’empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

cèutiques, la indústria dels productes electrònics o la indústria de vehicles de motor. Tanmateix, per operar en determinats àmbits del sector serveis, es requereix un nivell intensiu de coneixement; serien activitats com sanitat, educació o veterinària. Defi-nim com a sectors estratègics l’agregació d’activitats industrials per les quals es precisa un elevat contin-gut tecnològic i les activitats del sector serveis que requereixen d’un nivell intensiu de coneixement.

El pes que els sectors estratègics tenen dins l’economia de Manresa és el mateix al que tenen dins l’economia catalana. El 40,7% dels assalariats de Manresa duen a terme les seves tasques profes-

sionals en un sector estratègic, el mateix valor exac-te que en el Principat (40,7%). A més, els evolutius del pesos dels sectors estratègics a Manresa i Cata-lunya, al llarg dels últims mesos, han estat gairebé idèntics. El pes que els sectors estratègics tenen dins l’economia del Bages (34,1%) és sensiblement menor al registrat a Manresa o a Catalunya. No obstant això, el diferencial entre les economies del Bages i Catalunya s’ha anat escurçant al llarg dels últims mesos. Mentre que a principis de l’any 2008, el diferencial del pes dels sectors estratègics entre el Bages i Catalunya era de 9,0 punts percentuals, a finals de l’any 2011, aquest diferencial s’ha reduït a 6,6 punts percentuals.

11. Sectors d’elevat contingut tecnològic

68


69

INFORME SOCIOECONÒMIC DE MANRESA 2012 Annex. Polígons d’activitat econòmica

1. CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES

L’Informe PAE (Polígons Activitats Econòmiques) ofereix una visió anual de les dades municipals res-pecte les empreses ubicades en els PAE de Manre-sa. La publicació recull les dades obtingudes a partir del treball en tres línees:

1. Treball de camp visitant les noves empreses instal·lades en els PAE i revisant les dades de cada zona.

2. Actualització dades disponibles. A partir de les dades obtingudes en el treball de camp, juntament amb les dades internes municipals, contactar anual-ment en les empreses d’un polígon per poder actua-

litzar les dades. La complexitat per poder fer aquest seguiment ens comporta disposar de les dades de cada PAE amb un marge d’actualització de dos anys.

3. El Registre Mercantil de l’exercici 2009. Per fer aquesta explotació estadística només s’ha tingut en compte aquelles empreses que han dipositat els seus comptes anuals en el Registre i que estiguin ubicades en els PAE.

L’objectiu d’aquest document és proporcionar una visió del teixit productiu ubicat en els PAE del mu-nicipi, valorant la seva evolució respecte l’any an-terior.

2. ORDENACIÓ URBANÍSTICA DELS PAE

PAE 2011 Superfície total (m2)

BufalventEl GuixEls Comtals IEls Comtals IIEls DolorsEls TrullolsParc TecnològicPasseig del RiuPont Nou IPont Nou IISant Joan d’en Coll

915.860,7336.315,5716.137,94

379.651,76656.573,96278.841,09493.791,32

51.617,57339.383,51305.947,93

36.266,09

Total 3.510.387,47

2.1. Superfície total

A Manresa hi ha onze PAE que ocupen una super-fície total de 3.371.596,16 m2. S’inclou també el Parc Tecnològic i el Pont Nou II que no estan ur-banitzats. Les dades corresponents per aquests dos polígons són les previstes i poden variar un cop fi-nalitzades les obres.

La superfície dels quatre PAE més grans consoli-dats (Bufalvent, Els Dolors, Els Comtals II i Pont Nou II) ocupen més del 67% del sòl industrial dis-ponible a Manresa.

La diferència de la superfície total respecte l’any an-terior és degut al Parc Tecnològic que està en pro-cés d’urbanització.

Superfície total

70

INFORME SOCIOECONÒMIC DE MANRESA 2012Annex. Polígons d’activitat econòmica

2.2. Tipologia de parcel·les

Analitzant les dades de l’any 2011 respecte l’anterior podem observar com l’any 2010 hi havia un total 758 parcel·les, de les quals 561 estaven edificades i restaven 197 solars; a finals del 2011 hi ha 780 parcel·les, de les quals 564 estan edificades i resten 216 com a solars. La diferència més gran és degu-

da a l’urbanització del Parc Tecnològic que s’han creat 20 parcel·les (incloses com a solars). La resta de PAE ja estan consolidats i no hi hagut variació, llevat d’un petit augment de parcel·les edificades és conseqüència de la construcció en solars lliures (aquest seria el cas d’Els Trullols, segons ens indi-ca la gràfica de solars) o de la segregació d’algunes d’elles.

PAE 2011Parcel·les

Via públicaParcel·les edificades Solars

Total Superfície (m2) Total Superfície

(m2) Total Superfície (m2)


24723

78210

272047873623

693.242,3317.797,9313.936,38

318.936,55495.874,45222.366,16182.848,42

38.172,90302.827,29327.582,22

24.399,28

222.618,4018.517,64

2.201,5660.715,21

160.699,5156.474,93

310.942,9013.444,6736.556,22

-21.634,2811.866,80

220239

16813

04674

920

566.434,2517.797,9313.936,3890.196,55

368.183,05153.481,27

0,0037.869,98

286.918,8787.320,8720.924,43

27

69421420

11327

3

126.808,08

228.740,00127.691,40

68.884,89182.848,42

302,9315.908,42

240.261,353.474,85

Total 780 2.637.983,91 872.403,56 564 1.643.063,57 216 994.920,34

0

50

100

150

200

250

300

Bufalvent

El G

uix

Els C

omtals

I

Els C

omtals

II

Els D

olors

Els Trullols

Parc

Tecnològic

Passeig del

Riu

Pont N

ou I

Pont N

ou II

Sant Joan

d'en Coll

Total solars

Total parcel·les edificades


71


Total parcel·les edificades Total Solars

2.3. Disponibilitat de les parcel·les

El total de parcel·les amb activitat en els PAE muni-cipal és de 443, situades principalment dins els PAE amb major activitat com són Bufalvent i Els Dolors (73,4%). Les parcel·les sense activitat corresponen als PAE que disposen de solars pendents d’edificar, sobretot en Els Comtals II amb la finalització de la seva urbanització i ampliació del Parc Tecnològic actualment en procés d’urbanització. En general la situació de tots els PAE es manté estable respecte l’any anterior.

Metodològicament cal diferenciar les parcel·les dis-ponibles del Pont Nou I que estan ubicades al cos-

tat del riu i que són espais d’horts. El sistema ope-ratiu inclou com a parcel·les sense edificar els espais verds públics que hi ha en cada PAE .

Degut a l’entorn econòmic actual, la situació es manté similar a l’any anterior, ja que les nova zona com Els Comtals II no s’ha construït cap nau.

Els Dolors disposa d’espai per poder instal·lar-se noves inversions, però aquesta zona es veu afec-tada per la normativa TUC que condiciona la tipologia d’activitats que s’hi poden implantar. El projecte del Pont Nou II continua estant atu-rat.

PAE 2011Parcel·les amb activitat Parcel·les sense activitat

Total Superfície (m2) Total Superfície (m2)


193225

13217

03048

214

590.408,5417.797,9311.954,3378.066,45

333.370,18171.174,05

0,0034.602,77

274.028,4933.056,5713.797,88

5401

73781020174134

9

102.833,790,00

1.982,05240.870,10162.504,27

51.192,12182.848,42

3.570,1328.798,80

294.525,6510.601,40

Total 443 1.556.257,18 337 1.079.726,73

72


2.4. Ocupació PAE

Es considera parcel·la ocupada quan s’hi desenvolupa una activitat. Com activitat s’engloba totes les tipologies: industrials, comercials o de serveis, ja siguin públics o privats. Les zones d’aparcament públiques es consideren com activitat de serveis públics. També s’inclou dins les parcel·les ocupades les destinades a vivendes, però aquestes són una proporció molt petita ubicades en zones antigues on es combinava l’activitat

industrial i la residencial, com per exemple Pont Nou I, St. Joan d’en Coll, El Passeig del Riu i una part d’Els Dolors

Llevat dels PAE de nova construcció (com Els Comtals II) o els que estan previstos o en procés d’urbanització (Pont Nou II i el Parc Tecnològic), tots tenen una ocupació superior al 60%, destacant els més antics on s’arriba quasi al 100 %. L’ocupació es manté estable respecte l’any anterior, llevat de St. Joan d’en Coll que ha disminuït lleugerament.

Percentatge ocupació PAE

0%

20%

40%

60%

80%

100%

200920102011

Total superfície

-100.000,00 200.000,00 300.000,00 400.000,00 500.000,00 600.000,00 700.000,00

Bufalvent

El Guix

Els Com

tals I

Els Com

tals II

Els Dolors

Els Trullols

Parc Tecnològic

Passeig del Riu

Pont Nou I

Pont Nou II

Sant Joan d'en C

oll

Disponible 2010Disponible 2011Ocupat 2010Ocupat 2011


73


3. ENTORN ECONÒMIC

El total d’empreses ubicades als PAE del municipi són 545, sent Bufalvent on hi ha establertes quasi la meitat (43%), seguit d’Els Dolors amb el 25%. La suma de la resta d’empreses ubicades en els altres PAE representen el 32%.

El mapa ens diferencia per colors els PAE segons les empreses ubicades.

El total de les empreses ubicades en els PAEs ha tingut un descens respecte l’any anterior del 2% (9 empreses) . Analitzant la situació respecte fa tres anys (2008) la crisi actual es veu reflectida amb us descens del 6% (35 empreses), però que varia se-gons cada PAE.

Bufalvent és el PAE que ha tingut més impacte la crisi econòmica amb una reducció total de 40 em-preses respecte fa tres anys (16%), passant de 274 empreses l’any 2008 a 234 empreses l’any 2011. Analitzant el canvi d’empreses respecte l’any passat les societat anònimes són les més afectades, amb un reducció de 5 empreses. Les societats limitades han reduït 3 empreses i la resta de societats s’han man-tingut estables.

3.1.1. Tipologia societats

PAE Societatanònima

Societatlimitada

Soc. civilprivada

Empresariindividual Altres Total

BufalventEls Comtals IEls Comtals IIEl GuixEls DolorsEls TrullolsPasseig del RiuPont NouSant Joan d’en Coll

47122

3714

971

155741

78341126

9

800052120

12100

1063

126

1211165420

23410

74

13661284916

Total 120 325 18 50 32 545Font: Ajuntament de Manresa

3.1. Perfil de les empreses ubicades als PAE

Empreses

74


Distribució percentual de la tipologia de societats per PAE


Societatlimitada

Soc. civilprivada



20,1%10,0%28,6%50,0%27,2%23,0%32,1%14,3%

6,3%

66,2%70,0%57,1%25,0%57,4%55,7%39,3%53,1%56,3%

3,4%

3,7%3,3%3,6%4,1%

5,1%10,0%

7,4%9,8%

10,7%24,5%37,5%

5,1%10,0%14,3%25,0%

4,4%8,2%

14,3%4,1%

100%100%100%100%100%100%100%100%100%

Total 22,0% 59,6% 3,3% 9,2% 5,9% 100%



75


Distribució percentual de la tipologia de societats


Societatlimitada

Soc. civilprivada



39,2%0,8%1,7%1,7%

30,8%11,7%

7,5%5,8%0,8%

47,7%2,2%1,2%0,3%

24,0%10,5%

3,4%8,0%2,8%

44,4%

27,8%11,1%

5,6%11,1%

24,0%2,0%

20,0%12,0%

6,0%24,0%12,0%

37,5%3,1%3,1%3,1%

18,8%15,6%12,5%

6,3%

42,9%1,8%1,3%0,7%

25,0%11,2%

5,1%9,0%2,9%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%


76


La resta de PAE mantenen la tendència d’un descens progressiu, llevat d’Els Dolors (11%) i Els Trullols (27%) que han incrementat les empreses ubicades.

L’estructura empresarial dels PAE respecte la tipo-logia de societats de les empreses ubicades es man-té el lleuger descens de les SA i les SL amb un petit increment de les Societats civils privades.

Respecte la tipologia de societat hi ha hagut una re-ducció de les SA de 8 empreses, que correspon a un descens del 12,4 % respecte fa tres anys.

En el cas de les SL la reducció ha estat inferior res-pecte l’any passat (3 empreses), sent un 5,8% infe-rior respecte fa tres anys. La resta de tipologies no han sofert una variació gaire important.

Evolució empreses

PAE 2008 2010 2011 Dif. 2011-2008


27415

76

12348305819

24013

64

13055315619

23410

74

13661284916

40502

1313

293

Total 580 554 545 35


Evolució empreses per tipologia de societat



77


3.1.2. Sector d’activitat

Tot i la diversificació d’activitats existent en els di-ferents PAE, el sector del comerç i les indústries metal·lúrgiques agrupen el 51,1% de les empreses ubicades en els PAE. Si analitzem per PAE, dins el comerç incloem Comtals I, Els Dolors, Els Trullols,

Pg. Del Riu i St. Joan d’en Coll. En canvi dins la in-dústria metàl·lica trobem a Bufalvent, Els Comtals i Pont Nou I.La situació en general es manté estable respecte l’any anterior.

Classificació d’empreses per sector d’activitat


Percentatge total empreses

78


3.1.3. Classificació segons CCAE

Empreses dels PAEs segons sector CCAE



79


La classificació d’empreses del CCAE ve donada per la llicència d’activitat que l’empresa ha priorit-zat en el local on està ubicada. Aquesta informació ofereix una visió general de la majoria d’activitats realitzades en els PAE del municipi.

En la taula següent podem comprovar els CCAE principals per cada PAE i també l’evolució respecte l’any anterior.• Bufalvent, Comtals II, Els Dolors, Els Trullols i

Sant Joan d’en coll han mantingut mateixos sec-tors importants vers l’any anterior, amb un lleu-ger canvi en el seu percentatge respecte la resta d’empreses del PAE.

• Comtals I, amb el tancament d’alguna activitat de comerç, els magatzems han passat com a princi-pal activitat en la zona.

• El Guix al ser un espai limitat a dues activitats principals (una pública i l’altre privada) consoli-dades en el territori, no presenten variacions en el temps.

• Passeig del Riu manté el primer sector principal vers l’any anterior. En canvi l’any passat el segon sector principal era Educació i altres activitats. Aquest any hi ha el mateix percentatge en tres sectors: Hosteleria, educació i altres activitats.

• Pont Nou no hi ha hagut cap variació.

Al llarg d’aquests dos anys l’estructura empresa-rial a nivell general també s’ha mantingut els ma-teixos sectors principals respecte l’any anterior amb una lleugera variació dels percentatges. El principal sector d’activitats és el comerç, repara-ció de vehicles.

Evolució sector CCAE per PAE

PAE i CCAE més important 2010 2011

BufalventComerç, reparació de vehicles de motorMetal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics

29,6%17,9%

30,8%20,1%

Els Comtals ITransport, emmagatzematge i comunicacionsComerç; reparació de vehicles de motor

15,4%23,1%

30,0%20,0%

Els Comtals IIMetal·lúrgia i fabricació de productes metàl·licsComerç; reparació de vehicles de motor

50,0%16,7%

42,9%28,6%

El GuixActivitats immobiliàries i altres serveis empresarialsIndústries manufactureres diverses

50,0%25,0%

50,0%25,0%

Els DolorsComerç; reparació de vehicles de motorIndústries tèxtils i de la confecció

56,9%6,2%

56,6%5,9%

Els TrullolsComerç; reparació de vehicles de motorHoteleria

54,5%21,8%

50,8%21,3%

Passeig del RiuComerç; reparació de vehicles de motorHoteleria

45,2%9,7%

46,4%10,7%

Pont NouMetal·lúrgia i fabricació de productes metàl·licsComerç, reparació de vehicles de motor

25,0%25,0%

22,4%22,4%

Sant Joan d’en CollComerç, reparació de vehicles de motorActivitats immobiliàries i altres serveis empresarials

42,1%26,3%

43,8%25,0%

TotalComerç, reparació de vehicles de motorMetal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics

38,5%12,0%

38,9%11,9%


80


3.1.4. Classificació d’empreses segons treballadors

Treballadors Treballadors / Empresa

Empreses i treballadors per PAE

PAEAny 2010 Any 2011

Empreses Treballadors Treb./Empr. Empreses Treballadors Treb./Empr.


24013

64

13055315619

2.63634

205382

1.754853303925239

11,02,6

34,295,513,515,5

9,816,512,6

23410

74

13661284916

2.57728

190407

1.905883473801123

11,02,8

27,1101,8

14,014,516,916,3

7,7

Total 554 7.331 13,2 545 7.387 13,6Font: Ajuntament de Manresa

Als PAE de Manresa hi ha un total de 545empreses que ocupen a 7.387 treballadors/es.

El mapa ens ubica els PAE segons els seus treba-lladors/es. Si sumem la plantilla de Bufalvent i Els Dolors, ocupen el 60,7% de tot el personal ubicat en els PAE de Manresa.

Analitzant la mitja generada pel total d’empreses respecte el total de treballadors/es, el mapa ens indica com El Guix i Comtals II són els PAE amb una mitjà superior a 20. En aquestes dues zones hi ha poques empreses i les que estan ubicades tenen una plantilla superior a 150 tre-balladors/es.


81


Tot hi haver una disminució d’empreses ubicades el total d’ocupació general és lleugerament supe-rior a l’any anterior (0,8%) Aquest augment està generat principalment pel PAE Els Dolors, amb un increment lleuger d’Els Trullols i també del Passeig del Riu.

Bufalvent, tot i el descens del 2,2% dels seus tre-balladors/es, continua sent el PAE que genera més

moviment (el 34,9% del total de treballadors/es dels PAE de Manresa). La resta de PAEs tenen una reducció lleugera dels treballadors/es que ocupen.

El 2011 la mitja de treballadors/es per empreses en els PAE de Manresa és de 13,6 amb un increment lleuger respecte l’any anterior (13,2). La reducció d’empreses s’ha vist compensat amb un augment de treballadors/es durant aquests dos anys.

Evolució classificació treballadors

3.1.5. Tipologia empreses segons nombre treballadors

Empreses i treballadors per grandària de les empreses. Any 2011

PAE<6 Treb. 6 a 20 Treb. 11 a 20

Treb.21 a 50 Treb. 51 a 100 Treb. >100 Treb. Total

Empr. Treb. Empr. Treb. Empr. Treb. Empr. Treb. Empr. Treb. Empr. Treb. Empr. Treb.

BufalventEls Comtals IEls Comtals IIEl GuixEls DolorsEls TrullolsPasseig del RiuPont NouSt Joan d’en Coll

106920

6740113311

24716

20

15885306821

58012

257673

44708

17194

58406024

42110

216840

6371218

0284109124

660

20020

154112

6360

770

485139

232778

801143120

6100

8570

240202

60160

0

000141120

000

320594290196420

0

25410

74

13661284916

2.57728

190407

1.905883473801123

Total 279 627 109 848 83 1.250 45 1.415 20 1.427 9 1.820 545 7.387


82


Percentatge empreses segonstreballadors/res

Percentatge treballadors/res segonsgrandària empresa

Empreses segons activitats econòmiques i ocupació generada. Any 2011



83


3.1.6. Evolució empreses i treballadors/es respecte l’any anterior

L’any 2011 el 51% de les empreses dels PAE tenen una ocupació inferior a 6 treballadors/es. La majo-ria del personal que treballa als PAE estan ubicats en empreses petites amb una plantilla inferior a 51 treballadors/es (el 56%). Analitzant l’actual situa-

ció respecte l’any anterior les microempreses són les que s’han vist afectades més per la crisi, en canvi el total de treballadors/es han vist disminuït la seva ocupació sobretot en empreses que generen una ocupació entre 50 i 100 persones.

Treballadors/es segons activitats econòmiques i grandària de les empreses. Any 2011


Empreses segons treballadors/es Treballadors/es segons grandària empreses

84


3.1.7. Classificació treballadors segons forma jurídica societat

Les SL donen treball a més de la meitat de treballa-dors/es dels PAE del municipi (54%).Les SA generen un 6% menys d’ocupació respecte

l’any anterior, en canvi les SL han augmentat la seva capacitat de crear ocupació en una proporció simi-lar (6,8%)

Treballadors/es segons tipologia societats


S.A. S.L. S.C.P. Indiv. Altres Total S.A. S.L. S.C.P. Indiv. Altres Total


8433

100330860501113319

17

1.6002775

7786336113547214

25000

2430

110

34400

7311

835

8

1340

304511

26913

0

2.63634

205382

1.754853303925239

7873

93330796501119259

10

1.5952367

71.033

361270498103

30000

2635

100

31200

3312102410

1340

307017

66910

0

2.57728

190407

1.905883473801123

Total 3.086 3.705 63 173 304 7.331 2.898 3.957 74 122 336 7.387


Evolució ocupació 2010-2011

Any 2011


85


3.2. Volum de negoci de les empreses

3.2.1. Informació per sectors econòmics

La informació disponible per valorar el volum de negoci de les empreses ubicades en els PAE, es ge-nera a partir de la base de dades de l’Ajuntament de Manresa i les dades que les empreses han presentat en el Registre Mercantil del 2009.

A partir de la publicació anual de l’Estructura em-presarial del Bages, adaptem la metodologia per poder analitzar el teixit productiu municipal con-

centrat en el PAE. L’explotació de les dades del Registre Mercantil ens proporciona una valuosa i fidedigne informació dels teixits empresarial d’un territori. No obstant això, abans de fer cap mena d’anàlisi, cal tenir present els seus límits.

Els informes per cada PAE incloem les dades del 2008 i del 2009, per analitzar cada any separada-ment. Intentar fer una avaluació entre els dos pe-

Rendibilitat de les vendes versus la facturació per treballadors/es

PAE Facturació Resultatexplotació Personal Vendes /

Treb.Rtat.Expl. /

Vendes


253.073.9241.273.5993.480.656

196.061.607233.918.262

14.385.41747.159.36622.584.45047.674.852

4.817.79218.898

-33.08035.824.408-3.060.723

454.0801.443.349

251.3032.992.277

1.7945

63320

1.374126324242

97

141,1254,7

55,2612,7170,2114,2145,6

93,3491,5

1,9%1,5%

-1,0%18,3%-1,3%3,2%3,1%1,1%6,3%

Total 819.612.133 42.708.304 4.345 188,6 5,2%Font: Ajuntament de ManresaVendes / Treballadors: Les vendes estan expressades en milers d’euros

Facturació i treballadors dels PAEs


Facturació Personal Fció / Treb. Facturació Personal Fció / Treb.


353.200.8741.832.852

50.318.241204.919.266326.185.537

23.636.50679.460.918

161.606.41246.915.583

1.75323

166337778277173995196

201,579,7

303,1608,1419,3

85,3459,3162,4239,4

253.073.9241.273.5993.480.656

196.061.607233.918.262

14.385.41747.159.36622.584.45047.674.852

1.7945

63320

1.374126324242

97

141,1254,7

55,2612,7170,2114,2145,6

93,3491,5

Total 1.248.076.189 4.698 265,7 819.612.133 4.345 188,6Font: Ajuntament de ManresaVendes / Treballadors: Les vendes estan expressades en milers d’euros

86


ríodes, ens pot comportar un anàlisi desviat per manca d’informació addicional que complementi les dades obtingudes. Per exemple, amb una visió ràpida es pot observar un descens del 36% de les empreses, però la situació real va ser un canvi me-todològic en la data d’agafar les dades del Registre Mercantil juntament amb un canvi en el procés in-formàtic que va comportar un endarreriment en la presentació de les dades per part de les empreses.

Analitzant les dades obtingudes el 2009, en els PAE de Manresa es genera 820 milions d’euros de factu-ració, generant una ocupació de 4.345 llocs de tre-

ball. El sector principal continua sent la indústria, concretament en sector “Altres indústries manufac-tureres”, que correspon al 25% del total de la factu-ració de les empreses dels PAE.

L’estructura dels principals PAE continua sent la mateixa que l’any anterior. Bufalvent és el polígon amb més facturació del municipi (31%), seguit Els Dolors (28%) i Els Guix (24%). El descens del per-centatge del Pont Nou és degut a les dades d’una de les principals empreses ubicades en la zona no es van incloure dins el termini de les dades aconsegui-des al Registre Mercantil.

CNAE més representats per PAE

PAE CNAE CNAE /Fac. PAE


Altres tipus de comerç a l’engròs (467 i 469)Comerç a l’engròs de productes d’ús domèstic (464)Metal·lúrgia (24)Altres indústries manufactureres (31 a 33)Venda i reparació de vehicles motor (45)Informació i comunicacions (58 a 63)Comerç al detall de combustibles per l’automoció (473)Maquinària i equips (28)Activitats especialitzades construcció (43)

15,0%67,0%58,8%

100,0%32,6%25,6%59,7%63,9%62,6%

Total Altres indústries manufactureres (31 a 33) 25,2%

Font: Ajuntament de Manresa i Registre Mercantil 2009


87


3.2.2. Rànquing de les empreses de més facturació

Ordre rànquing dins Bages

Font: Registre Mercantil 2009

88


L’informe anual “Estructura Empresarial del Bages” inclou un rànquing de les 250 empreses de més facturació de la comarca. A partir d’aquesta classi-ficació s’ha detallat, en la taula anterior, només les empreses ubicades dins els PAE de Manresa, tot especificant en la primera columna la seva posició dins de l’esmentat rànquing.

El 21% del total d’empreses de Manresa estan ubicades als PAE. Segons la seva facturació anual, el 56% de les empreses tenen una factu-ració inferior a 1.000.000 €. La importància del pes econòmic de les empreses dels PAE genera el 53,6% del volum de vendes total del muni-cipi.

3.2.3. Dades generals per PAE

PAEs de Manresa

Concepte Exercici 2008 Exercici 2009

Empreses 419 269

Societats anònimesSocietats limitades i altres

114305

61208

Empreses segons facturació anual

Més de deu milions d’eurosEntre cinc i deu milions d’eurosEntre un i cinc milions d’eurosEntre 500.000 i 1.000.000 eurosEntre 100.000 i 500.000 eurosMenys de 100.000 euros de facturació

4020

10361

10590

151291439018

Magnituds empresarials

Facturació (euros)Facturació per càpitaPes de la facturació sobre PAE ManresaPes de la facturació sobre ManresaEmpleatsEmpleats per 1000 habitantsPes dels empleats sobre polígons industrialsPes dels empleats sobre habitants de Manresa

1.248.076.18916.623

100,0%61,1%4.698

63100,0%

6,3%

819.612.13310.755

100,0%53,6%4.345

57100,0%

5,7%

Distribució de la facturació


0,1%59,0%

5,4%36,2%

0,1%52,5%

9,0%38,5%

Pes dels sectors més importants per facturació

Altres indústries manufactureres (31 a 33)Venda i reparació de vehicles motor (45)Maquinària i equips (28)Tèxtil, confecció, cuir i calçat (13 a 15)Altres tipus de comerç a l’engròs (467 i 469)

212.235.187110.318.853129.776.761

93.327.168

206.711.159115.660.507

69.649.36855.145.05646.850.088


89


Bufalvent


Empreses 198 139


48150

28111



141056315235

53

561651

8



353.200.8744,706

28,3%17,8%1.753

2337,3%

2,3%

253.073.9243.321

30,9%16,6%1.794

2441,3%

2,4%



0,0%34,9%

9,1%56,0%

0,0%41,8%13,8%44,4%


Altres indústries manufactureres (31 a 33)Venda i reparació de vehicles motor (45)Maquinària i equips (28)Tèxtil, confecció, cuir i calçat (13 a 15)Altres tipus de comerç a l’engròs (467 i 469)

65.024.252

59.528.98326.775.858

38.078.56630.011.83020.690.98119.472.30018.851.181

90


Els Comtals I


Empreses 8 2


17

02



200211

000110



1.832.85224

0,1%0,1%

230

0,5%0,0%

1.273.59917

0,2%0,1%

50

0,1%0,0%



0,0%10,6%

4,5%84,9%

0,0%0,0%0,0%

100,0%


Comerç l’engròs de productes d’ús domèstic (464)Comerç a l’engròs de TIC i maquinària (465 i 466)

802.134754.318

853.502420.097


91


Els Comtals II


Empreses 5 2


14

02



102011

002000



50.318.241670

4,0%2,5%

1662

3,5%0,2%

3.480.63646

0,4%0,2%

631

1,4%0,1%



0,0%100,0%

0,0%0,0%

0,0%100,0%

0,0%0,0%


Comerç l’engròs de productes d’ús domèstic (464)Comerç a l’engròs de TIC i maquinària (465 i 466)

47.143.7132.974.057

2.047.6421.433.014

92


El Guix


Empreses 3 1


21

10



111000

100000



204.919.2662.730

16,3%10,4%

3374

7,2%0,4%

196.061.6072.573

23,9%12,8%

3204

7,4%0,4%



0,4%61,8%

2,3%35,5%

0,0%100,0%

0,0%0,0%


Altres indústries manufactureres (31 a 33) 195.892.244 196.061.607


93


Els Dolors


Empreses 100 68


3466

2345



126

30112011

57

221416

4



326.185.5374.346

25,9%16,5%

77810

16,5%1.0%

233.918.2623.069

28,5%15,3%1.374

1831,6%

1,8%



0,4%61,8%

2,3%35,5%

0,0%44,7%

2,7%52,5%


Venda i reparació de vehicles motor (45)Maquinària i equips (28)Tèxtil, confecció, cuir i calçat (13 a 15)Comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (462 i 463)Comerç a l’engròs de TIC i maquinària (465 i 466)

54.976.74099.206.20848.521.58215.114.664

76.193.50449.244.25542.737.42113.133.793

9.482.361

94


Els Trullols


Empreses 35 18


1025

216



0135

1016

003681



23.636.506315

1,9%1,2%

2774

5,9%0,4%

14.385.417189

1,8%0,9%

1262

2,9%0,2%



0,0%1,5%2,6%

95,9%

0,0%0,0%0,0%

100,0%


Informació i comunicacions (58 a 63)Hostaleria (55 i 56)Comerç a l’engròs de TIC i maquinària (465 i 466)Comerç al detall de TIC, ús domèstic i culturals (474 a 476)Activitats professionals, científiques i tècniques (69 a 75)

4.370.822

994.557

3.677.8393.280.6342.564.0811.770.3111.312.945


95


Passeig del Riu


Empreses 21 12


714

57



322653

124230



79.460.9181.0566,4%4,0%

1732

3,7%0,2%

47.159.366619

5,8%3,1%

3244

7,5%0,4%



0,0%3,1%1,2%

95,7%

0,0%3,5%1,5%

95,0%


Informació i comunicacions (58 a 63)Hostaleria (55 i 56)Comerç a l’engròs de TIC i maquinària (465 i 466)Comerç al detall de TIC, ús domèstic i culturals (474 a 476)Activitats professionals, científiques i tècniques (69 a 75)

43.640.67919.082.128

1.983.8172.458.872

28.158.65210.643.690

2.514.2261.922.9011.640.378

96


Pont Nou


Empreses 36 19


828

217



508689

103375



161.606.4122.153

12,9%8,2%

99513

21,1%1,3%

22.584.450296

2,8%1,5%

2423

5,6%0,3%



0,0%95,0%

0,6%4,4%

0,0%85,1%

2,8%12,1%


Maquinària i equips (28)Paper iarts gràfiques (17 i 18)Productes metàl·lics, exc. maquinària (25)Venda i reparació de vehicles motor (45)Comerç al detall de combustible per l’automoció (473)

21.215.2475.33.098

17.355.995

14.436.5441.788.2961.679.8721.368.488

953.610


97


Sant Joan d’en Coll


Empreses 13 8


310

08



201082

201140



46.915.583625

3,8%2,4%

1963

4,2%0,3%

47.674.852626

5,8%3,1%

971

2,2%0,1%



0,0%0,3%

52,1%47,6%

0,0%0,0%

64,8%35,2%


Activitats especialitzades consturcció (43)Venda ireparació de vehicles motor (45)Construcció d’immobles i d’obres d’enginyeria civil (41 i 42)Altres tipus de comerç a l’engròs (467 i 469)Activitats financeres i d’assegurances (64 a 66)

24.029.16718.435.788

428.930

403.743

29.841.72615.438.481

1.062.965742.261334.404

98


4. ACTIVITATS DESENVOLUPADES

En els apartats anteriors hem analitzat les empre-ses ubicades en cada PAE, però per complemen-tar la informació s’ha cregut convenient analitzar les activitats que s’ubiquen en una zona indus-trial. Cada activitat va relacionada amb el NIF de l’empresa i la referència cadastral de la nau on està ubicada, és a dir, en una nau es pot dur a terme diferents activitats si existeix més d’una empresa amb diferent NIF fiscal, o també una sola empresa pot dur a terme vàries activitats amb un sol NIF si realitzar la fabricació en naus diferents dins el mateix PAE.

Un altre aspecte a tenir en compte, és la naturale-sa de l’activitat, si aquesta no varia, però es modifica l’empresa que la realitza, l’activitat es manté i tan sols es fa el canvi de la raó fiscal. No s’ha tingut en compte les activitats fotovoltaiques que s’han instal·lat en els PAE.

El teixit empresarial municipal està format bàsica-ment per empreses PIMES, capaces de ser flexi-bles i mantenir-se en el mercat tot i la conjuntura econòmica actual. Algunes es traslladen de nau i de PAE amb l’objectiu de reduir costos del lloguer i/o ubicar-se en una zona més competitiva.

PAE Mateixaactivitat Canvis fiscals Altes Baixes Variació


23610

54

13457244814

600071421

16021

117571

21310616

135

-5-31156

-1-6-4

Total 532 21 50 56 -6Font: Ajuntament de Manresa

Analitzant les activitats existents a finals del 2011 respecte l’any anterior, podem comprovar com la tipologia d’activitats es manté estable, amb un to-tal de 553 que no han variat, de les quals només 21 han canviat l’empresa que està duent a terme. Per altra banda només hi ha hagut 50 activitats noves (9% respecte el total) i 56 que s’han donat de baixa (10% respecte el total).

Per PAE han tingut una variació negativa respecte l’any anterior : Bufalvent, Els Comtals I, Psg del Riu, Pont Nou i St. Joan d’en Coll. El Pont Nou ha estat el PAE que té un percentatge més elevat de baixes respecte el total d’activitats existents (12%).


99


En canvi els PAE que han tingut una variació po-sitiva respecte l’any anterior han estat sobretot Els Dolors i Els Trullols, sent aquest darrer el que ha incrementat la seva activitat de forma més subs-tancial respecte el total d’activitats existents en el PAE (10%)

De totes les societats noves instal·lades en els PAE del municipi durant el 2011, són les societats limi-tades (SL) la tipologia d’empresa més representa-tiva, amb un 58% respecte el total. En relació a les activitats que s’han implantat, el 26% es dediquen al comerç i/o reparació de vehicles de motor.

Variació

Activitats econòmiques donades d’alta segons tipologia de l’empresa

Activitat econòmica S.A. S.L. S.C.P. Indiv. Altres Total

Indústries de l’alimentació, begudesIndústries de la fusta i del suroIndústries del paper i arts gràfiquesIndústries del cautxú i matèries plàstiquesMetal·lúrgia i fabricació de productes metàl·licsIndústries de la construcció de maquinàriaIndústries manufactureres diversesConstruccióComerç; reparació de vehicles de motorHoteleriaTransport, emmagatzematge i comunicacionsMediació financeraActivitats immobiliàries i altres serveis empresarialsAdministració públicaEducacióActivitats sanitàries i veterinàries, serveis socialsAltres activitats socials

00000010210010001

01112101

1014050020

00002000000010000

10001000101000001

00100000020101101

11215111

1336171123

Total 6 29 3 5 7 50Font: Ajuntament de Manresa

informe socioeconÒmic de manresa 2012 · tat en ser poblat; el puigmercadal, on ... informe...

Documents