INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

1

INFORME ORIENTACIÓ VOCACIONAL

ÍNDEX

ÍNDEX _________________________________________________________________ 1

DADES DE LA PERSONA AVALUADA ____________________________________ 2

1. OBJECTIU ___________________________________________________________ 2

2. INSTRUMENTS I PROCEDIMENT ______________________________________ 4

3. RESULTATS _________________________________________________________ 7

3.1. Rendiment acadèmic ____________________________________________________ 7

3.2. Preferències vocacionals ________________________________________________ 8

3.3. Recursos representacionals ____________________________________________ 11

3.4. Auto-coneixement ______________________________________________________ 13

3.5. Ansietat _______________________________________________________________ 20

4. VALORACIÓ CONJUNTA ____________________________________________ 22

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

2

DADES DE LA PERSONA AVALUADA

Nom i Cognoms: XXX

Curs: 4t ESO

1. OBJECTIU

En l’últim curs de l’ESO, l’orientació vocacional és necessària per a poder ajudar els joves a escollir uns determinats estudis que els orienti professionalment. Cada vegada es fa més evident la necessitat d’orientar als joves a prendre decisions vocacionals i professionals el màxim de realistes possibles i d’acord amb les seves aptituds i preferències espontànies. És per això que se’ls ha de dotar de les eines necessàries a fi de que siguin capaços de conèixer les seves competències, els seus interessos i les seves capacitats, de manera que, juntament amb les persones que els envolten (família, tutors i professors acadèmics i entrenadors), els ajudin a prendre la decisió més ajustada al seu potencial.

En un procés com aquest, no es pretén que s’encerti al 100% en l’elecció d’uns determinats estudis, però sí que aquesta tria es faci tenint en consideració el màxim d’informació, particularment d’aquelles dades que poden reduir el risc d’equivocar-se. Així, l’objectiu no seria tant l’encert en un determinat estudi – el qual depèn sempre de factors circumstancials - sinó el poder donar pautes o guies d’orientació d’uns determinats estudis englobats sota un marc més general (Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials, Ciències Socials aplicades, Tecnologia o Arts i Humanitats).

Sovint, els pares i mares fan grans inversions en activitats extraescolars, en bons col·legis i en tot allò que pensen pot ser beneficiós pels seus fills i filles. Però poques vegades són conscients de la importància que té la realització d’un procés d’orientació vocacional, el qual pot canviar la perspectiva laboral i la satisfacció personal a llarg termini dels fills i les filles.

És per això que, com a professionals de la psicologia hem volgut anar més enllà del que normalment es fa en un procés d’orientació vocacional: passar uns qüestionaris de personalitat i uns altres d’orientació vocacional, en que la persona avaluada es limita a contestar allò que creu que li agrada o pensa que li agrada, sense tenir la certesa de saber realment el que pensa o sent. Moltes vegades es tendeix a respondre allò que es considera que està més ben considerat socialment o que l’entorn més proper espera que contesti.

L’única manera de conèixer i saber els interessos i preferències implícites és a través de l’exploració lliure i espontània que es mostra en un context obert durant un temps determinat. Es tracta d’una nova forma d’explorar els interessos i preferències vocacionals sense que se li demani a la persona avaluada que

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

3

contesti explícitament a determinades preguntes. D’una manera il·lustrativa seria com si a una persona se la porta a una biblioteca on hi ha llibres o revistes de diverses temàtiques i observem què llegeix i quant temps dedica a cadascuna d’aquestes lectures. Això és ben diferent a si, de manera explícita, se li pregunta si li agrada més una temàtica o una altra o bé si prefereix certs autors.

En un procés complex d’orientació vocacional, primer de tot cal que la persona es conegui a sí mateixa, que descrigui alguns aspectes de la seva manera de ser i de la seva manera d’actuar. Es pot saber si un/una es coneix a si mateix/a quan la valoració d’aquest/a coincideix amb la que poden fer diferents agents socials directament vinculats amb aquest/a (progenitors, tutors i coachs). Així podem afirmar que es té més autoconeixement quan menys distància hi hagi entre les valoracions externes que facin d’un/a i les pròpies. Aquest autoconeixement, combinat amb els interessos i preferències mostrats de manera espontània i de les pròpies capacitats, aptituds acadèmiques o habilitats, possibilitaran el poder triar una formació que el/la capaciti per desenvolupar una professió ajustada a les característiques pròpies. Quan aquest ajustament s’aconsegueix, la vida professional va més enllà d’aconseguir una font d’ingressos i esdevé també una font de satisfaccions i, àdhuc, de realització personal.

A més, aquesta autoanàlisi, juntament amb les respostes proporcionades en un test d’avaluació de l’ansietat, li permetrà detectar si hi ha aspectes de la seva personalitat que cal consolidar, complementar o, si fos el cas, tractar, per poder desenvolupar-se de manera més completa i satisfactòria.

En definitiva, es tracta d’encaixar el currículum acadèmic amb els seus interessos i les seves capacitats, a fi de poder definir quin és el projecte vocacional i, en conseqüència, la formació necessària per arribar-hi, sigui quina sigui aquesta. Sovint es creu o està ben vist que els nostres fills/filles vagin a la universitat, doncs es considera que és el lloc on millor es poden realitzar acadèmicament, sense tenir en compte que altres estudis, com la realització d’un cicle mitjà o superior, pot esdevenir quelcom que s’ajusti millor als interessos i capacitats d’aquests/es i, en conseqüència puguin estudiar i treballar en allò pel que estan especialment interessats i motivats.

No oblidem que, estudiar quelcom pel que no s’està preparat ni s’està motivat per les pressions rebudes, tant per part dels progenitors en particular com de la societat en general, pot esdevenir quelcom que sigui viscut de manera molt negativa per l’estudiantat. El resultat final de tot això pot desencadenar en l’abandonament d’estudis superiors (Batxillerat o carrera universitària) sense haver tingut la oportunitat de desenvolupar-se formativament en allò que es desitja.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

4

2. INSTRUMENTS I PROCEDIMENT

1) Les notes obtingudes al final del passat curs acadèmic 2019-2020.

2) Les preferències temàtiques i de representació mostrades de manera espontània a través de l’aplicació PrUnAs.

3) Els estudis que l’estudiant ha indicat de forma explícita que li agradaria cursar.

4) L’autoconeixement que l’estudiant té de si mateix/a i el coneixement que tenen d’aquest/a els progenitors, els tutors i els coachs.

5) Els resultats obtinguts en el test d’ansietat STAI

El programa PrUnAs.exe conté un total de 28 imatges amb una petita descripció. Lliurement es pot fer clic en qualsevol d’aquestes imatges per tal de que aparegui més informació de la mateixa en diferents formats representacionals (textual, numèric-gràfic, esquemàtic i visual). El programa enregistra tant on s’ha accedit com el temps que s’ha estat en cadascuna d’elles, a més del temps que s’ha estat en cadascun dels diferents formats de representació.

Figura 1. Pàgina principal de l’aplicació PrUnAs

Tot el que la persona avaluada ha fet queda enregistrat a fi de poder analitzar tant les preferències com la intensitat de l’interès en els diferents àmbits presentats. El programa Carreras.exe permet seleccionar de manera explícita quins estudis (carreres o cicles formatius) es voldria estudiar. El programa permet escollir un màxim de cinc per ordre de preferència (de més a menys). El programa AutoDesc.exe permet que l’alumne es pugui autoavaluar en 12 dimensions relacionades amb la seva manera de ser, funcionament cognitiu i personalitat o pugui ser avaluat pels agents socials vinculats a ell/ella.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

5

Figura 2. Dimensions de l’auto-descripció

Aquestes dotze dimensions es corresponen a:

1) Dinàmic/a: Persona diligent i ràpida, que desplega gran activitat i energia / Metòdic/a: Fa les coses de manera sistemàtica i dedicant el temps que calgui.

2) Extravertit/da: Orientat/da a relacionar-se amb altres persones / Introvertit/da: Orientat/da a si mateix/a. Persona que està més còmoda sola que no amb d’altres.

3) Individual: Prefereix actuar pel seu compte i no pel grup / Col·lectiu/va: Prefereix actuar d’acord amb el grup, més que pel propi compte.

4) Visual: Prefereix la informació en imatges / Verbal: Prefereix la informació expressada en paraules.

5) Detallista: Persona preocupada per tots els detalls del que fa, per petits que siguin / Global: Persona a qui no li importen els detalls, sinó la funció general de les coses.

6) Teòric/a: Se sent còmode descrivint allò que fa, sense posar-ho en pràctica / Aplicat/da: Persona que intenta posar en pràctica tot allò que coneix.

7) Segur/a: Persona amb molta confiança en si mateixa / Dubtós/a: Persona que constantment dubta d’allò que fa i li costa decidir entre diferents opcions.

8) Optimista: Persona que sempre veu la part positiva de les coses / Pessimista: Persona que té una mirada negativa de les coses que l’envolten.

9) Realista: Persona que procura ser sempre objectiva en allò que fa i diu /

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

6

Idealista: Persona que pensa més en com li agradarien que fossin les coses, que no en el que són en realitat.

10) Perfeccionista: Persona que sempre busca la perfecció en el que fa, costi el que costi / Pragmàtic/a: Persona que tracta les coses d'una manera pràctica, sovint ometent detalls.

11) Estable: Persona que té control de les seves emocions i no es veu afectada amb facilitat per l'aparició de qualsevol contratemps / Inestable: Persona que no té control de les seves emocions i es veu afectada per qualsevol entrebanc que li pugui aparèixer.

12) Solidari/a: Persona disposada a ajudar a coneguts i desconeguts sense rebre res a canvi / Proper/a: Persona disposada a ajudar de manera desinteressada a les persones del seu entorn familiar i social més proper

El programa també permet posar en comú les valoracions del propi alumnat amb les de la resta de persones avaluadores, podent saber d’aquesta manera si l’alumne té o no un bon coneixement de si mateix/a. I, per últim, el test d’ansietat STAI permet detectar l’ansietat com a estat (la que es té en aquell moment) i com a tret (la que es té en general). El següent esquema il·lustra les diferents fonts d’informació o programes que s’han utilitzat per l’elaboració d’aquest informe.

Notes Careers

PrUnAs

AutoDescDe si mateix/a

Informe

Orientació

Vocacional

Els tutors

ESCOLA SANTA CLARA

Els

coachsLa família

STAI

Figura 3. Esquema orientació vocacional Santa Clara

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

7

3. RESULTATS

3.1. Rendiment acadèmic

Taula 1. Notes acadèmiques (valors de 0 a 4)

Matèria Nota Nota Global

Llengua Catalana -

2,9

Llengua Castellana 2

Llengua Anglesa 3

Matemàtiques 3

Biologia i Geologia 3

Física i Química 3

Història -

Tecnificació 3

Visual/Plàstica 3

Cultura/Valors 3

El rendiment acadèmic d’en XXX és molt correcte i homogeni. Mostra una competència acadèmica satisfactòria, la qual pot ser deguda o bé a molt bons recursos i una implicació moderada, o bé a recursos mitjans amb molta implicació. En qualsevol dels casos, XXX gestiona l’aprenentatge acadèmic de manera eficient.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

8

3.2. Preferències vocacionals

Figura 4. Temps invertit en cada situació segons tipus de representació A la figura 4 es presenten els continguts que van ser explorats per l’alumne/a, en l’ordre en què van ser-ho i durant quant de temps. Els diferents colors indiquen el temps dedicat a la capçalera (Header) on es presenta el titular del tema i una fotografia, el resum (Abstract) i l’explicació en profunditat (Long text) del contingut. En el cas que s’hagi accedit a algunes de les diapositives complementàries de representació també s’inclouen en la barra de colors, sent R1 un contingut gràfic/numèric, R2 un diagrama d’interconnexió de conceptes i R3 una imatge. En aquesta aplicació no es va utilitzar R4. Les barres de color verd de la part inferior es corresponen amb l’exploració de les imatges que donaven accés a tots els camps on podia entrar. A la taula de la part superior es mostren els temps exactes dedicats a cada tipus de contingut i situació.

La manera en la qual ha abordat les diferents temàtiques indica claredat en les seves preferències ja que, si bé ha accedit a cinc continguts diferents, només en un d’ells, al qual ha accedit en tres ocasions diferents, ha dedicat el gruix del temps.

De la informació presentada en l’anterior gràfic se’n pot despendre el següent, en el qual es mostren els àmbits als quals ha dedicat més temps.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

9

Figura 5. Percentatge de temps dedicat als diferents àmbits

Tal com s’ha indicat, el temps dedicat a la Història ha estat de més de dos terços del total, certament combinant les tres ocasions en les quals hi ha accedit. Tot i així, ha dedicat entre un i dos minuts a d’altres temàtiques, com el cinema, la política o el dret. L’accés al tema sobre Turisme ha esta anecdòtic, possiblement degut a un error. En tot cas, resulta clar que els interessos d’en XXX se situen dins del camp de les Ciències Socials i l’Art.

Taula 2.Preferències mostrades explícita i implícitament i interès pels continguts

Preferències explícites Preferències implícites Interès pels continguts

Dret Història Història

Sociologia Política Política

Teatre/cinema Cinema Cinema

Les tries vocacionals explícites són fonamentalment concordants amb els interessos demostrats en l’elecció de temes, entenent la proximitat entre les disciplines de Sociologia i Ciències Polítiques, que també és congruent amb el dret. Malgrat això, la temàtica per la qual ha mostrat més interès (la Història) no figura entre les tries explícites. És cert que resulta fàcilment connectable amb els plantejaments sociològics i polítics, però el fet que no estigui triada com opció a considerar en estudis futurs suggereix que ha tingut en consideració aspectes pragmàtics relacionats amb el món laboral.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

10

D’altra banda, l’opció de teatre/cinema sembla també molt congruent amb els seus interessos i, de manera més llunyana, també pot connectar-se amb components històrics i polítics, si bé des d’una òptica molt més aplicada.

En conjunt, doncs, en XXX té les idees prou clares en relació a què li agrada i com això és reflecteix en les alternatives de formació futura, incloent-hi cert pragmatisme adreçat a les opcions professionals. Cal explicitar, però que cap de les carreres triades disposa d’oportunitats professionals gaire amples. Probablement Dret és la que n’ofereix més, però també cal considerar que cada any es llicencien milers d’advocats a l’Estat Espanyol, cosa que fa que les possibilitats reals d’accedir a un lloc de treball siguin molt moderades (a no ser que es disposi de mecanismes privilegiats d’accés).

En aquest sentit, cal tenir en compte que no sol ser una bona pensada estudiar una especialitat que no resulta gaire atractiva només pel fet de que hi hagi més llocs de treball associats a la mateixa. De manera general, si el que s’estudia resulta molt atractiu per a la persona, aquesta hi dedica molts més esforços—i ho fa de gust—alhora que orienta molt més l’aprenentatge cap a la comprensió dels continguts i no solament a superar exàmens. Si bé aquestes condicions no fan augmentar l’oferta de llocs de treball, sí que, en canvi, incrementen la probabilitat d’èxit laboral en el cas d’aconseguir-ne un.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

11

3.3. Recursos representacionals

Pel que respecte a com es representa la informació:

Figura 6. Freqüència i temps invertit en les diferents representacions

Els valors presentats a la figura 6 inclouen els següents elements: la taula de la part superior esquerra mostra la freqüència d’accés al titular del tema (header), al resum del mateix (abstract) i al text complet (long text), així com a cadascuna de les representacions complementàries (R1: gràfic/numèrica; R2: diagrama de conceptes i relacions; R3: imatge; R4 no ha estat usada en aquesta aplicació). Segueix el temps total i promig (temps total dividit per la freqüència d’accés a aquell tipus d’informació). Aquestes dades numèriques es presenten de manera gràfica tant en el diagrama de barres a la part inferior esquerra, el qual mostra les freqüències d’accés, com en els diagrames de radar de la part inferior dreta, que reflecteixen les proporcions de temps (tant total com promig) dedicat a cadascuna de les representacions. Les lletres L (long text, text complet), A (abstract, resum) i H (header, titular del tema) fan referència als materials textuals, mentre que les inicials R1, R2, R3 i R4 a les representacions abans esmentades. Finalment, les barres de la part superior dreta reflecteixen les proporcions de temps dedicada a la lectura (sigui del resum, del text complet o de la suma de tots dos) o a obtenir informació de les formes de representació. En general, aquestes proporcions permeten valorar fins a quin punt el canal d’entrada d’informació verbal és o no predominant en una persona.

El gràfic que es presenta a continuació és un resum de les dades mostrades en la figura 6.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

12

Figura 7. Percentatge de temps per forma de representació

XXX mostra un bon nivell de lectura, aprofundint en els continguts a partir dels textos llargs (Long), alhora que demostra obtenir informació també a partir de materials gràfic-numèrics (R1) i esquemàtics (R2). Aquestes característiques fan pensar que la disjuntiva plantejada en valorar els resultats acadèmics es resol amb l’opció de bons recursos cognitius i una implicació moderada en els estudis actuals.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

13

3.4. Auto-coneixement

Les diferències entre com una persona es percep a sí mateixa i com és percebuda per les altres persones del seu voltant són una font d’informació valuosa per a determinar possibles irregularitats en l’auto-coneixement. Val a dir que no es pot considerar cap d’aquestes fonts com a absolutament precisa, ja que totes inclouen alguna forma de biaix. Per exemple, les dimensions acadèmiques solen tenir un pes molt especial entre el personal escolar, mentre que les dimensions implicades en el rendiment esportiu el tenen entre els coachs. Pel que fa als progenitors, tant els vincles emocionals com les expectatives poden actuar fet que la valoració del comportament del/de la fill/a vagi en una o altra direcció. Conseqüentment, no és raonable considerar que tota auto-descripció que no coincideixi amb la d’aquestes altres fonts d’informació està equivocada.

D’altra banda, és una situació perfectament normal que una mateixa persona actuï de manera diferent en contextos diferents. Tant les normes de funcionament de cada context com el fet que interactua amb persones diferents poden condicionar que canviïn els patrons d’allò que és acceptable o que està ben vist en un o altre àmbit. En aquest sentit, les característiques individuals poden determinar certa tendència o propensió per part de la persona, però sempre entren en joc elements de flexibilitat que donen suport a un ajustament de la manera de funcionar depenent del context.

Sovint, el significat dels termes utilitzats per a la descripció de la persona varia segons qui els interpreta (tot i proporcionar-ne una definició en l’aplicatiu utilitzat). I, a més, malgrat no es poden considerar positius alguns d’ells i negatius d’altres, la desitjabilitat social o les suposicions personals poden convertir-los en virtuts o en defectes. De manera semblant, disposar de referències clares de quins són els valors extrems condiciona la quantificació de la resposta. Així, quan, per exemple, es planteja la resposta en el continu entre introversió i extraversió, el valor que es dóna està condicionat per l’experiència que es tingui en haver contactat amb persones molt introvertides o molt extravertides. Aleshores, l’extrem d’introversió es fa coincidir amb el funcionament de la persona més introvertida que s’hagi conegut i el mateix passa amb l’extrem d’extraversió. Per tant, és molt normal que algú que no ha tingut gaire (o cap) contacte amb persones que mostren un nivell molt alt de determinada característica, puntuï de manera més extrema a algú que presenta aquella característica de manera moderada.

En conjunt, doncs, és ingenu esperar que hi hagi un alt nivell de coincidència entre totes les fonts d’informació. Les distàncies entre les valoracions apareixeran de ben segur, raó per la qual és més adient aproximar la coincidència a partir de zones, establint un interval al voltant de la mitjana de les valoracions de les fonts d’informació. Aquest interval s’ha establert a partir de la mitjana de cada font d’informació, afegint-li i restant-li dues desviacions estàndard (en el que habitualment s’anomena interval de confiança, o CI, utilitzant les inicials, en

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

14

anglès, de “confidence interval”). En variables que presenten una distribució normal, aquest interval recull una probabilitat de més del 95% d’incloure el valor autèntic, de manera que quan l’auto-valoració se situa dins de l’esmentat interval, pot considerar-se com a coincident, malgrat pugui existir certa distància entre aquesta i la mitjana de la font d’informació externa. A tall d’exemple, si un/a alumne/a s’ha auto-valorat amb un 9 en una determinada dimensió i les persones que interactuen amb ella a l’espai educatiu han mostrat una mitjana de 6,5 resulta evident que existeix una distància considerable entre aquest dos valors. Tanmateix, si la variabilitat de les respostes aportades pels tutors és de 1,5 (cosa que indica, que no coincideixen gaire en la seva apreciació) aquesta desviació estàndard fa que l’interval de confiança sigui de 6,5 +- 2 x 1,5, és a dir, l’interval va de 3,5 fins a 9,5. Això vol dir que la puntuació de 9 està dins l’interval i, conseqüentment, no es pot considerar com a “discrepància” el que ha respost la persona (9) encara que estigui 2,5 punt per damunt de la mitjana dels tutors (6,5).

En canvi, si l’alumne/a hagués respost un 2, sí que es podria parlar de discrepància, ja que aquest valor es troba fora de l’interval de confiança esmentat (de 3,5 a 9,5). Quan això succeeix, es pot considerar que la discrepància observada és rellevant, la qual cosa sol indicar, quan es treballa amb adolescents, que la representació de sí mateix/a no coincideix amb la manera en què es comporta. Gairebé sempre el comportament és més sòlid que les apreciacions sobre les pròpies característiques, raó per la qual resulta sensat plantejar que la persona té un auto-coneixement amb algunes distorsions: potser en alguna de les dimensions o potser de manera generalitzada. No vol dir que es tracti d’una circumstància que s’ha de mantenir així tota la vida; normalment, l’auto-coneixement va ajustant-se a mesura que s’adquireix més experiència i, sobre tot, més seguretat. Però és un factor a tenir molt en compte en el marc de les decisions vocacionals, donat que l’encaix de les característiques personals amb la disciplina triada és un aspecte central a fi de que l’elecció aporti satisfaccions o bé actuï de manera contraproduent.

Quan es produeix una raonable coincidència, en canvi, sí que es pot considerar que la persona és prou conscient de les seves pròpies característiques. En aquest cas, és probable que inclogui aquestes característiques en la seva presa de decisions. Dit amb altres paraules: una determinada professió pot resultar molt atractiva (per exemple, degut al seu prestigi social). Tanmateix, si a aquest atractiu no se li fa un contrapunt amb l’encaix que pot tenir-hi la persona, és molt probable que prengui decisions enlluernada per l’atractiu social de la professió, però que es trobi després en una situació en la que aquest atractiu social no compensa la manca d’ajustament a les seves característiques. Si, pel contrari, hi ha un bon encaix amb les característiques pròpies, l’encaix aporta una doble font de satisfaccions: la del prestigi social (que pot ser canviant) i la sentir-se còmode amb l’activitat que es fa, la qual cosa redunda en una major dedicació i, habitualment, en un major i millor rendiment.

Les respostes donades pel XXX sobre sí mateix han estat les següents:

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

15

Figura 8. Respostes proporcionades per l’alumne/a

Les puntuacions amb les que s’auto-qualifica en XXX, demostren que ha entrat en

el procés de conèixer-se a sí mateix. A la seva edat, resulta normal que

determinades característiques se situïn en els extrems, sense que això sigui reflex

de que veritablement es trobin en aquests valors. Normalment, s’han conegut

encara poques persones i, en conseqüència, tenen pocs referents per a valorar els

diferents valors de l’escala. Així, si es considera extremadament segur i optimista,

sens dubte és perquè ha detectat aquestes característiques en sí mateix, però

probablement sobre-dimensioni aquestes característiques per no haver conegut

gaire persones extremadament segures i optimistes (probablement algunes d’elles

més que ell mateix).

En qualsevol cas, prenent de manera relativa la intensitat en la qual s’ha valorat,

es percep com a extravertit, segur, optimista i estable, totes elles característiques

molt positives per a qualsevol tipus d’estudis. Complementàriament, es veu com

una persona orientada a les aplicacions (i no pas a la teoria) i a les persones

properes. És probable que aquesta consideració de sí mateix també estigui

implicada en el per què no ha triat la Història com a opció acadèmica futura, ja que

és una disciplina que té poques possibilitats d’aplicació.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

16

Figura 9. Contrast de les respostes de l’alumne/a amb les proporcionades pels tutors

En contrastar l’auto-valoració amb com és percebut pel professorat, cal tenir en

compte que hi ha hagut una notable variabilitat en les respostes dels docents, al

menys en algunes de les dimensions, cosa que condueix a que els valors mitjans

quedin situats en la zona central. Per tant, la combinació de unes quantes

respostes extremes per un costat amb valors molt centrats per l’altre, dóna una

aparença de distància que és més virtual que real. En aquest sentit, són molt

poques les dimensions en les quals hi hagi un clar canvi de pol entre les

valoracions. Per exemple, ell es percep con lleugerament perfeccionista, mentre

que el professorat el veu força pragmàtic; de la mateixa manera, ell es veu

moderadament metòdic, mentre que el professorat el percep com a força dinàmic.

I la diferència més clara s’observa en l’auto-valoració com a detallista, mentre que

hi ha molta coincidència entre docents en veure’l clarament global.

D’altra banda cal considerar que hi ha algunes dimensions que són poc

perceptibles des de l’aula, raó per la qual és normal que hi hagi molta variabilitat

en la resposta i discrepàncies importants amb l’auto-valoració. Lamentablement no

s’ha pogut accedir a les valoracions per part de la família i dels coach, les quals

haguessin complementat les dades disponibles.

L’important, però, no és tant que mostri una gran precisió en

auto-descriure’s—cosa poc freqüent a aquesta edat—sinó que hagi iniciat el

procés de conèixer-se i que integri part d’aquest auto-coneixement en la seva

presa de decisions.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

17

Figura 10. Contrast de les respostes de l’alumne/a amb les proporcionades per tots els agents

socials (tutors, coachs i progenitors)

Donat que no es disposa de dades des de la família o els coach, la taula 10 és

idèntica a la taula 9, comentada anteriorment.

Taula 3.Descriptius (M: mitjana; DS: desviació estàndard; N: nombre de respostes) Item

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Cas

N: 1

M 6 1 3 5 2 9 0 0 7 4 1 8

SD 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Tutors

N: 7

M 2,71 1 5,43 6,14 8,14 5,43 4,14 3,71 4,71 7,29 3,29 4,86

SD 0,76 0,82 3,31 3,63 0,38 1,99 3,13 2,63 3,2 1,11 2,63 1,35

Coaches

N: 0

M --- --- --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

SD --- --- --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

Progen.

N: 0

M --- --- --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

SD --- --- --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

T+C+P

N: 7

M 2,71 1 5,43 6,14 8,14 5,43 4,14 3,71 4,71 7,29 3,29 4,86

SD 0,76 0,82 3,31 3,63 0,38 1,99 3,13 2,63 3,2 1,11 2,63 1,35

A la taula 3 s’han ressaltat els ítems en els quals s’observa una discrepància significativa entre les valoracions del XXX sobre sí mateix i les manifestades pel professorat. Cal observar que coincideixen amb gairebé tots els casos (llevat de l’ítem 2) en els quals les respostes del professorat han estat molt coincidents, tal com reflecteixen les moderades desviacions estàndard (SD).

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

18

Taula 4.Resum de coincidències entre l’auto-descripció i la descripció feta per les altres fonts

d’informació. El % dins del CI indica el nombre de vegades que la resposta de l’alumne/a es troba dins de l’interval de la mitjana més i menys dues desviacions de les respostes de cada font

d’informació. Les distàncies són la diferència, en valor absolut, entre la resposta en l’auto-descripció i la mitjana de cada font d’informació.

Font % dins de CI Suma de distàncies Suma de distàncies2

Tutors 66,67 35,43 130,57

Coaches --- --- ---

Progenitors --- --- ---

T+C+P --- 35,43 130,57

El percentatge de solapaments (% dins de CI) presenta un nivell considerable, però es tracta d’una dada enganyosa ja que, tal com s’ha comentat, l’existència de nombrosos ítems en els quals hi ha una gran variabilitat en la resposta docent, combinat amb la tendència als extrems per part d’en XXX. Tanmateix, la distància mitjana és considerable (gairebé tres punts), raó per la qual cal insistir en que l’auto-coneixement d’en XXX està encara en procés de construcció.

En la dimensió d’extraversió, hi ha hagut plena coincidència entre la puntuació que s’ha donat a sí mateix i la valoració dels docents. En canvi, la discrepància màxima ha superat el sis punts quan ell es valorava com a detallista mentre que el professorat el veu com a global. Vegi’s la taula 5, a la pàgina següent, o es presenta una anàlisi detallada de les distàncies en cadascun dels ítems.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

19

Taula 5. Anàlisi de distància (d) i distància al quadrat (d2) per cadascun dels ítems

Item Tutors Coaches Progen. T+C+P

1 d 3,29 --- --- 3,29

d2 10,8 --- --- 10,8

2 d --- --- --- ---

d2 --- --- --- ---

3 d 2,43 --- --- 2,43

d2 5,9 --- --- 5,9

4 d 1,14 --- --- 1,14

d2 1,31 --- --- 1,31

5 d 6,14 --- --- 6,14

d2 37,73 --- --- 37,73

6 d 3,57 --- --- 3,57

d2 12,76 --- --- 12,76

7 d 4,14 --- --- 4,14

d2 17,16 --- --- 17,16

8 d 3,71 --- --- 3,71

d2 13,8 --- --- 13,8

9 d 2,29 --- --- 2,29

d2 5,22 --- --- 5,22

10 d 3,29 --- --- 3,29

d2 10,8 --- --- 10,8

11 d 2,29 --- --- 2,29

d2 5,22 --- --- 5,22

12 d 3,14 --- --- 3,14

d2 9,88 --- --- 9,88

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

20

3.5. Ansietat

Figura 11. Puntuacions d’ansietat (tret i estat) i la seva comparació amb la mitjana i dues

desviacions de les puntuacions obtingudes en el total de la classe A la figura 11 la línia continua rosa indica el valor mitjà d’ansietat del grup de referència adolescent; La línia discontinua rosa una desviació per sobre del valor mitjà i la línia discontinua vermella dues desviacions per sobre, què just són els indicadors de nivell d’ansietat amb possibles implicacions clíniques.

Els indicis de seguretat i estabilitat observats en l’auto-descripció contrasten clarament amb els nivells d’ansietats demostrats. Si bé l’ansietat tret (la que es pot considerar com estable en la persona) es troba en la mitjana de l’edat, es tracta d’un valor més elevat del que fora d’esperar en una persona segura i estable.

Per tant, és probable que la valoració d’aquestes característiques hagi estat força optimista per part d’en XXX.

Però el valor més preocupant és el de l’ansietat estat, la qual s’identifica amb causes conjunturals o circumstancials del moment. En aquest cas, supera en dues desviacions el valor mitjà, és a dir puntua més alt que el 95% de persones de la seva edat. Això és un clar indicador que està passant per una situació conflictiva,

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

21

sigui en relació al seu rendiment esportiu o bé vinculada al propi procés de presa de decisions acadèmiques. Les dades disponibles no permeten precisar-ne les causes, tot i que l’existència d’opcions prou contrastades en les tries explícites com Dret i Cinema/Teatre potser podria aportar alguna pista.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

22

4. VALORACIÓ CONJUNTA

Considerant les eleccions realitzades classificades per àrees acadèmiques, els resultats són els que es presenten en la figura just a continuació:

Figura 12. Percentatge de temps invertit en les diferents àrees acadèmiques

El diagrama anterior reflecteix el que s’ha comentat anteriorment en relació als temes als quals ha accedit, tenint en compte que l’especialitat d’Història està classificada com a “Humanitats” i la de Cinema/Teatre com a “Arts”. Conseqüentment aquest grup d’opcions abasta més del 70% de l’interès manifestat.

El conjunt d’elements valorats en aquest informe indicarien el següent:

1) Rendiment acadèmic.

Recursos adequats i rendiment notable. Cap obstacle per a poder abordar la major part dels estudis.

2) Coincidència entre les preferències explícites i implícites.

Tot i que són congruents, s’ha observat certa discrepància entre l’opció a la qual ha dedicat més atenció i les que figuren per davant en les eleccions explícites. Potser es tracta de certa aproximació pragmàtica o potser reflecteix discrepàncies de criteri amb d’altres persones, possiblement dins de la família.

3) Relació entre els recursos que es tenen i les tries fetes.

INFORME D’ORIENTACIÓ VOCACIONAL

23

Els recursos cognitius mostrats pel XXX són perfectament compatibles amb qualsevol de les tries realitzades tat de manera explícita com implícita.

4)Grau de autoconeixement que es té, per conseqüentment donar més o menys validesa a les preferències o interessos mostrats.

El procés d’auto-coneixement està iniciat, tot i que encara hi ha algunes dimensions en les que no sembla concordar tal com es percep amb el comportament observat per persones externes. No és cap motiu de preocupació, ja que es tracta d’una situació normal per l’edat.

5) Ajustament emocional a partir de la conducta mostrada en el PrUnAs i dels resultats obtinguts en el test d’ansietat

Els valors d’ansietat són més alts del que es podria esperar a la vista de la congruència de les dades prèviament avaluades i de la bona configuració cognitiva del XXX. Certament l’ansietat estat és la que presenta valors més preocupants, indicant clarament una situació de conflicte actual que no permet ser traçada per les dades disponibles.

Dr. Antoni Castelló Tarrida i Dr. Ramon Cladellas Pros Grup de recerca COGPROC

Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació Universitat Autònoma de Barcelona