index

Els audiovisuals a l’Educació Infantil

1

Els audiovisuals a l’aulaAprendre a mirar. Les primeres passesEls audiovisuals a l’Educació Infantils

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Autors:Cristina BertranNeus CasablancaRoger LlovetAnna MackayAurora MaquinayMariona PòrtulesAnna VeraRaquel Vidal

Coordinació:Roger LlovetAnna MackayAurora MaquinayAnna Vera

Els audiovisuals a l’aula

2

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Edició: Servei de Difusió i PublicacionsCoordinació de la col·lecció: Servei de Mitjans Audiovisuals. PMAVDisseny de la coberta: OlisonDisseny i maquetació: SATOC Disseny GràficIl·lustracions: Pau Arregui1a. edició: maig 1999Tiratge: 3.000 exemplarsISBN: 84-393-4773-1Dipòsit legal: B. 25.244/99Impressió: Treballs Gràfics, SA

Aprendre a mirar : les primeres passes : els audiovisuals a l’educacióinfantil. - (Els audiovisuals a l’aula)Bibliografia i videografiaISBN 84-393-4773-1I. Llovet, Roger, dir. II. Maquinay i Pomés, Aurora, dir. III. Vera,Anna, dir. IV. Bertran, Cristina V. Catalunya. Departamentd’Ensenyament VI. Col·lecció: Els Audiovisuals a l’aula1. Audiovisuals - Educació primària373.3:778


3

Índex

Pròleg

Introducció

Activitats generals16 Algú sap què és la imatge?18 Mirem de lluny i de prop20 Mirem amb la lupa22 Mirem al mirall24 Mirem per un forat26 Jocs de taula amb imatges fixes per aprendre a mirar

Imatge fixa30 Mirem i analitzem una imatge32 Qui és de veritat? Què és de veritat?34 Fem fotos36 Límit de l’enquadrament38 Relativitat de les dimensions40 Diferents punts de vista42 Puzle amb una fotografia44 Completem, d’una part, el tot46 L’àlbum de fotos48 Creem un arxiu de fotos

Imatge seqüencial52 Les diapositives: explicar un conte54 Les diapositives: explicar un hàbit56 Les diapositives: el reportatge58 El retroprojector: fem un conte audiovisual60 El retroprojector: un personatge en cerca d’una història

Imatge en moviment64 Juguem amb les ombres66 Descobrim formes amb les ombres68 Vull sortir a la “tele”!70 Qui és de veritat? Què és de veritat?72 Podem xerrar amb els qui surten a la “tele”?

5

7

15

29

51

63


4

74 És gran o és petit?76 Què és de veritat? Els anuncis de la “tele”: veritat o mentida?78 Fem màgia80 Què diríeu que és això?82 Qui és qui?84 Treballar una sèrie de televisió: Pingu

Els sons92 A la caça dels sons. Copsar sons de l’entorn: interior, exterior.94 Fem soroll! Invenció i creació de sons amb mitjans casolans96 Cada imatge el seu so. Creació de la banda sonora per a unes imatges98 El racó del so. Activitats d’escoltar

Activitats i orientacions adreçades al professorat100 Fem un curt102 Orientacions per enregistrar reportatges a l’àmbit escolar106 El vídeo com a eina d’observació110 Materials, espai i configuracions

Fonts d’informació115 Bibliografia i videografia

113

91

99


5

Pròleg

Conscients de la importància dels mitjans audiovisuals a la societat actual, el Departa-ment d’Ensenyament, mitjançant el Programa de Mitjans Audiovisuals, vol facilitar la tascadels ensenyants posant al seu abast recursos escrits i audiovisuals. Aquests materials mos-tren diversos procediments d’actuació a l’escola perquè els alumnes aprenguin a interpre-tar els missatges audiovisuals i, al mateix temps, perquè construeixin les seves pròpiesimatges.

Els materials escrits, i els vídeos que formen la col·lecció ”Els audiovisuals a l’aula”,tenen com a objectiu contribuir a l’aplicació de l’eix transversal de l’educació audiovisualen totes les etapes educatives.

Al llarg de la col·lecció trobareu suggeriments i activitats relacionats amb tots els aspec-tes de l’educació audiovisual. Desitgem que aquest conjunt de propostes enriqueixi lavostra tasca diària.

Maria dels Àngels González EstremadDirectora general d’Ordenació Educativa


7

Introducció

Criteris generalsTots sabem que l’escola ha estat, tradicionalment, un espai fonamental per a la trans-

missió d’informacions i també un espai per a la comunicació. Aquesta transmissió d’infor-macions es basava, fins fa poc, en la comunicació verbal. Ara bé, durant les últimes dècadesd’aquest segle s’ha produït un canvi tan espectacular com el que va succeir quan l’escolava substituir el sistema comunicatiu oral per la comunicació escrita. En aquells moments,això va implicar un replantejament dels objectius i les metodologies a emprar en el sistemaeducatiu.

Amb l’aparició dels mitjans de comunicació audiovisuals veiem que el context comuni-catiu està més mitjançat pel llenguatge no verbal que pel verbal, la qual cosa ens obliga areplantejar i adequar els currículums escolars a aquesta nova situació.

Si els mitjans de comunicació són, avui, tan poderosos que influeixen en la realitat i quepoden fins i tot arribar a modificar-la, és evident que influeixen també en l’escola, la qualforma part d’aquesta realitat.

A partir d’aquí ens podem preguntar quina ha de ser la resposta de l’escola i com hand’actuar els educadors. En principi, els educadors són conscients que la situació actualmodifica el punt de partida i tot. Com són els nens i les nenes que actualment ens arriben al’escola en l’etapa d’Educació Infantil? Quins trets els fan diferents dels que ens arribavenfa uns anys?

Abans els nens i les nenes rebien la majoria d’estímuls visuals i auditius a casa, nomésa través del contacte familiar. La seva arribada a l’escola suposava, en aquest sentit, unacontinuïtat perquè llavors eren els mestres els qui s’encarregaven de transmetre el mateixtipus d’estímuls. Però, en canvi, avui els nens i les nenes viuen envoltats d’estímulsaudiovisuals des que neixen i per tant, quan arriben a l’escola, ja són consumidors habi-tuals d’aquests missatges.

Quan els nens i les nenes arriben a l’escola es troben en un moment avançat de la sevamaduració personal, es fan preguntes sobre la seva pròpia existència i sobre el món que elsenvolta. També saben que per entrar en contacte amb els altres han d’utilitzar uns codiscomunicatius determinats. Els nens i les nenes es troben, en aquest moment, en una fasemolt important del desenvolupament de les competències simbòliques que comprenenaspectes cognitius i aspectes relacionals. Així doncs, tenint en compte aquesta circums-tància, l’escola ha de potenciar el desenvolupament de les competències simbòliques iafavorir els processos comunicatius, per esdevenir un model constant de comunicació.

Avui més que mai els docents han de tenir en compte que els alumnes no sempre apre-nen, com abans, per contacte directe amb la realitat, sinó que aquesta relació amb la realitattambé està mitjançada per la representació simbòlica de la realitat que li ofereixen elsmitjans de comunicació. Per tant, si acostumem els nostres alumnes a rebre informaciómitjançant els estímuls audiovisuals, assegurarem una millor fixació de l’aprenentatge iafavorirem, al mateix temps, el desenvolupament total del pensament.

L’escola ha de potenciar la comprensió de les imatges de la mateixa manera que espotencia la comprensió dels estímuls verbals. L’aprenentatge de la lectura i de l’escripturano es pot reduir, ara com ara, al llenguatge verbal. Cal aprendre a llegir i a escriure les


8

imatges i els sons, perquè el llenguatge audiovisual està, ja, tan arrelat a la realitat delsinfants que no és possible prescindir-ne si volem partir dels seus interessos. En definitiva,l’escola ha de tenir en compte l’alfabetització audiovisual des de l’Educació Infantil per talde desenvolupar totes les habilitats comprensives i expressives dels infants, procurant quesiguin capaços de processar correctament les informacions que reben i analitzar-les críticament.

L’eix transversal d’educació audiovisual. Criteris per a la seva integració en elcurrículum

Avui resulta gairebé impossible trobar qualsevol activitat humana que no estigui mit-jançada per la força dels mitjans de comunicació. Aquests s’encarreguen d’informar, d’in-fluir i fins i tot transformar moltes de les disciplines diàries. En conseqüència, per conèixeraspectes de qualsevol d’aquestes disciplines és gairebé imprescindible, a més del contactedirecte, recórrer al suport audiovisual.

Per aquesta raó l’educació en i amb els mitjans audiovisuals s’ha de relacionar ambtotes les àrees del currículum escolar i, per tant, considerarem l’educació audiovisual com aeix transversal que haurà de tenir present sempre aquest doble vessant:• L’educació en el llenguatge audiovisual, és a dir, l’aprenentatge dels codis del

llenguatge audiovisual i els seus recursos expressius, per tal que els alumnes puguinelaborar els seus petits missatges audiovisuals.

• L’educació amb els audiovisuals, és a dir, la utilització dels mitjans audiovisuals perintroduir, resumir, ampliar, etc., qualsevol tema relacionat amb les àrees habituals delcurrículum.Per tal de dur a terme una bona integració de l’educació audiovisual en el currículum

d’Educació Infantil, haurem de tenir molt en compte les bases psicopedagògiques quecondicionen aquesta etapa educativa. Recordem, per això, que durant el cicle de Parvulari,l’infant perfecciona la seva capacitat d’anàlisi perceptiva, i també, les seves habilitatssensomotrius. L’infant pregunta i es pregunta contínuament, va descobrint a poc a poc elmón que l’envolta, va construint la seva noció d’objecte i comença a establir relacions,correspondències i comparacions.

Pel que fa als aspectes de socialització, durant l’etapa dels 3 als 6 anys l’infant abando-na progressivament el seu egocentrisme i cada vegada es mostra més disposat a participaren jocs cooperatius. És el moment de desenvolupar la funció simbòlica.

Aprendre vol dir, per a l’infant de 3 a 6 anys, construir nous significats de la realitatque l’envolta, de manera que aquests significats enriqueixin els seus propis coneixementsadquirits prèviament, per tal d’anar-los aplicant a noves situacions, cada vegada méscomplexes.

En aquest context, els educadors hauran de facilitar l’experiència i els instruments pertal que l’infant faci un aprenentatge significatiu, d’acord amb el seu nivell evolutiu i elcontext sociocultural en què viu.

Si considerem aquest conjunt d’aspectes, veurem que durant aquesta etapa educatival’educació audiovisual s’haurà de centrar en les grans unitats de significació per a l’infantque són les següents:

— La descoberta d’un mateix.— La descoberta del seu entorn social i natural.— Intercomunicació i llenguatge.Per expressar i comunicar tot allò que observa, l’infant haurà d’aprendre a utilitzar uns

instruments d’intercomunicació: el llenguatge verbal, el llenguatge audiovisual, el plàstic,el musical i el matemàtic. Tots aquests llenguatges serveixen per expressar, interpretar imodificar la realitat que ens envolta.


9

L’educació audiovisual haurà de contribuir a aquesta interpretació de la realitat, deslli-gant, en primer lloc, els instruments d’anàlisi i d’observació suficients perquè els infantsdescobreixin que la imatge no és la realitat. Per mitjà de diferents activitats acabarà deduintque aquesta representació de la realitat és manipulable fàcilment.

En definitiva, les capacitats que haurien d’assolir en finalitzar l’etapa es podrien resu-mir així :

• Diferenciar la imatge i la realitat.

• Aprendre a mirar.

• Aprendre a escoltar.

• Associar, classificar, relacionar imatges, tot jugant.

També haurem de tenir en compte algunes condicions importants per a una bona inte-gració de l’educació audiovisual a l’Educació Infantil.

Els documents del centrePer garantir una actuació coherent i eficaç, cal que el projecte curricular del centre

concreti els continguts de conceptes, procediments i actituds que s’han seleccionat perintroduir l’educació audiovisual a l’Educació Infantil. Així mateix, caldrà programar lesactivitats d’aprenentatge i els recursos didàctics i materials necessaris.

El paper dels docentsSi volem que l’educació audiovisual sigui una realitat sòlida i no una anècdota cal que

tots els professors del centre hi estiguin implicats, de manera que cadascun d’ells puguiconcretar quina serà la seva actuació educativa en el nivell que li correspongui. Així, elsmestres de cada cicle concretaran els continguts a treballar, la relació amb les àrees i tambél’avaluació dels resultats. Es tindrà una cura especial respecte de la gradació de contingutsi de l’adequació de les activitats d’aprenentatge.

El paper dels paresNo podem oblidar que l’impacte dels mitjans audiovisuals es produeix fora de l’àmbit

escolar, per tant, la responsabilitat de l’educació en el coneixement i l’anàlisi críticad’aquests mitjans no pot restar limitada a l’àmbit escolar. És necessària la col·laboració depares i mares per tal d’unificar criteris. Si les actuacions dels pares i les mares pel que fa al’ús dels mitjans entra en contradicció amb els criteris dels centre, resultarà molt més difícilassolir els objectius que ens hem proposat. Durant l’Educació Infantil caldrà organitzarreunions, xerrades i campanyes adreçades als pares i les mares per unificar criteris.

Les condicions de l’aulaLa incorporació de l’educació audiovisual al centre suposa, igualment, una nova ma-

nera de treballar a l’aula i fins i tot pot ser un recurs útil per potenciar la innovació edu-cativa.

Tenir en compte els mitjans audiovisuals significa assumir una nova concepció deltreball a l’aula i, fins i tot, una nova concepció de com utilitzar l’espai. Caldrà prescindir del’estructura tradicional en la qual el centre d’atenció era la pissarra i, per tant, la distribuciódel mobiliari de l’aula estava monopolitzada per la seva visió.

L’aula ideal és aquella que disposa d’una pantalla plegable, a punt per ser utilitzada enqualsevol moment, de manera que hi puguem projectar unes transparències o unes diaposi-


10

tives. Així mateix, cal preveure que les aules es puguin enfosquir amb facilitat perquè lesprojeccions es duguin a terme en bones condicions. Cal considerar la possibilitat de dispo-sar, també, un equip de vídeo portàtil que ens permeti utilitzar-lo quan ens convingui.

En qualsevol cas, la integració dels mitjans audiovisuals no hauria de representar un esde-veniment extraordinàri, sinó que hauria de ser viscut pels alumnes com un fet habitual.

Però, a més, l’aula ha de tenir un racó per mantenir-hi l’arxiu d’imatges i de sons queens poden ser d’utilitat. A l’arxiu d’imatges hi tindrem classificades convenientment totamena d’imatges fixes (cartells, fotografies, etiquetes, enganxines, etc.) i també imatges enmoviment, com ara cintes de vídeo que recullin des de gravacions de programes de televi-sió que ens puguin ser útils a classe i cintes comprades, fins a gravacions de treball declasse o els enregistraments mateixos que han fet els alumnes.

A l’arxiu de sons recollirem des d’informacions sonores variades, fins a coleccions desons gravats pels alumnes, d’altres procedents de cassets comprats, contes, etc.

Finalment, serà convenient destinar un espai considerable de la mediateca de l’escola atot el material audiovisual que pugui ser útil per a l’Educació Infantil.

Objectius de l’educació audiovisual a l’Educació InfantilEls objectius finals que caldria assolir en finalitzar l’etapa es podrien resumir en

aquests punts:• Començar a descobrir les diferències fonamentals entre la realitat i la seva

representació gràfica (imatges fixes i en moviment).• Descobrir i acceptar la imatge del cos propi.• Classificar, ordenar i associar tota mena d’imatges seguint criteris distints.• Observar objectes d’ús quotidià i persones des de diferents punts de vista.• Identificar imatges parcialitzades i relacionar-les amb el seu conjunt corresponent.• Saber comunicar-se mitjançant les imatges.• Saber descriure imatges fixes.• Observar i expressar oralment les característiques essencials d’una seqüència, d’una

escena o de la totalitat d’un curtmetratge adequat a l’edat: què passa, a qui passa, a onpassa.

• Saber narrar una història mitjançant la utilització d’imatges fixes i d’ombres xineses.• Identificar sons diversos, associar-los amb els objectes, animals, persones o fenòmens

als quals fa referència.• Creació d’efectes sonors nous, amb objectes casolans, per a unes determinades imatges

fixes i en moviment.• Mostrar interès i curiositat envers el món de les imatges.

Organització de les activitatsLa incorporació de l’educació audiovisual a l’aula d’Educació Infantil haurà de tenir un

caràcter interdisciplinari i, per tant, les organitzacions de les activitats cal que siguin dife-rents de les habituals.

Segons de quina activitat es tracti, disposarem de diversos sistemes organitzatius:

Els raconsPodem considerar la possibilitat de tenir a l’aula “El racó de les imatges”. En aquest

racó hi tindrem el material necessari per dur a terme les activitats que hem previst: l’arxiud’imatges fixes, l’arxiu de sons, els jocs de taula, etc., i, si és possible, podem tenir muntatd’una manera estable, el circuit tancat de televisió.


11

En una situació ideal hauria de ser possible que mentre uns alumnes treballen en elsdiferents racons, d’altres poden, d’una manera més o menys autogestionada o amb elsuport de la mestra, experimentar en el racó de les imatges.

Els projectesEn el cas de treballar per projectes, haurem de preveure, en cadascun d’ells, activitats

relacionades amb l’audiovisual com a llenguatge o com a recurs pedagògic. Si, per exem-ple, els alumnes han triat com a projecte “les joguines” podem organitzar un arxiu d’imat-ges fixes que reprodueixin joguines i classificar-les segons diversos criteris, relacionaraquestes imatges, inventar la història d’una joguina i reproduir-la en imatges sobre acetatsper projectar-ho mitjançant el retroprojector, comparar joguines reals amb algun espot detelevisió, etc. Així, l’audiovisual pot estar present en el nostre treball de projectes amb unanormalitat absoluta.

El treball en equipMoltes de les activitats que es portaran a terme demanen fer un treball d’equip: els jocs

d’imatge, la reproducció d’una història seqüenciada en acetats, en diapositives, etc.Podem organitzar diferents equips de treball per efectuar algunes de les activitats.Es tracta de potenciar l’intercanvi d’opinions, d’afavorir la negociació entre els infants

per dur a terme la feina, i d‘ajudar-los a descobrir, a poc a poc, que la majoria de les pro-postes d’expressió audiovisual són sempre fruit d’un treball en equip.

Els tallers interclasseL’aprenentage de la lectura i escriptura de missatges audiovisuals també pot fer-se

mitjançant els tallers interclasse. Durant l’Educació Infantil i també durant el Cicle Inicialpodem crear diversos tallers: el taller d’imatges fixes, per exemple, on realitzarem activitatsde fotografia, observació d’imatges, treballs amb retroprojector, etc.; el taller de les imatgesen moviment, on inclouríem, per exemple, totes les activitats que es poden fer en circuittancat; el taller dels sons, etc.

En aquests tallers hi barrejarem nens i nenes de nivells distints per tal d’afavorir larelació interclasse.

Algunes observacions entorn del llibre

Reflexions prèviesEl material que presentem a continuació té com a objectiu facilitar la tasca dels educa-

dors i educadores especialitzats en Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària, i demostrarque la incorporació de l’educació audiovisual en el currículum és una proposta absoluta-ment possible. Segurament descobrireu que algunes de les activitats que es proposen ja lesporteu a terme d’una manera habitual, encara que potser amb altres objectius i no precisa-ment amb els que ara ens proposem.

El nostre propòsit és oferir un seguit d’actuacions sistematitzades, de manera quel’educació audiovisual deixi de ser només una excepció d’un dia o d’una temporada, depe-nent de modes o de criteris arbitraris, i es converteixi en un dels objectius educatiusd’aquestes etapes.

Tradicionalment, s’ha cregut que les activitats relacionades amb la comunicacióaudiovisual corresponien només al cicle superior de primària i, sobretot, a secundària. Peraquest motiu, la majoria de les propostes i els materials que es troben al mercat estan adre-çats a aquestes etapes. Precisament aquesta circumstància ha significat una dificultat afegi-da a l’hora d’oferir aquest material, per la falta de punts de referència que ens poguessin


12

servir d’exemple a seguir. Malgrat tot, durant els últims anys s’han produït algunes expe-riències interessants en aquest camp, encara que no han tingut massa difusió i per tant nohan arribat a afectar les actuacions de la gran majoria de les escoles.

Voldríem que la lectura d’aquestes pàgines fos realment un revulsiu per a molts educa-dors i educadores, de manera que representés l’impuls definitiu per incorporar la comuni-cació audiovisual com a llenguatge i com a recurs en la seves aules. Veureu que la majoriade les propostes que presentem són possibles, és a dir, que es poden fer a l’aula amb pocsmitjans i sense gaires complicacions tècniques, que moltes vegades ens espanten per l’es-forç de preparació i de coneixements que requereixen.

Es tracta, per sobre de tot, que els infants descobreixin les possibilitats de les imatges idels sons per expressar-se, però sempre d’una manera lúdica. Per això, com veureu, cadaactivitat no és altra cosa sinó un joc en què l’infant podrà crear i recrear.

En definitiva, mitjançant els exercicis que proposem, pretenem que els infants desenvo-lupin les capacitats d’observació, relació, associació, anàlisi i creació.

Citeris metodològicsCreiem però, que abans de caure en una actitud irreflexiva que ens condueixi a l’acció

per l’acció és necessari que planifiquem i graduem adequadament les actuacions. Així,podríem assenyalar que els criteris metodològics sobre els quals basem les activitats quepresentem es poden resumir en els aspectes següents:

La continuïtatEls continguts que es treballen en cada activitat s’han d’enllaçar d’una manera natural

amb continguts treballats anteriorment i posteriorment.

La recursivitatEntenem que l’assoliment dels continguts per part dels infants no s’esdevé de sobte

sinó d’una manera gradual, per aquest motiu cal que reprenguem contínuament contingutsque s’han treballat en altres cursos, però tenint-hi en compte que els haurem d’ampliar icomplicar de manera que s’adeqüin a la maduració psicològica dels infants.

La transversalitatCada activitat preveu la possibilitat de relacionar diverses àrees i de dur a terme una

tasca absolutament interdisciplinària.

Descoberta i activitatL’alumne és qui va descobrint, amb la seva pròpia activitat, els conceptes que volem

treballar. Per tant, els mitjans audiovisuals poden ajudar i afavorir la investigació personaldels alumnes i són un bon recurs per potenciar els mètodes actius.

Individualització i socialitzacióCom que els mitjans de comunicació tendeixen a homogeneïtzar les idees, els gustos i

les pautes de comportament de tothom, les activitats que preparem hauran de potenciar lescapacitats individuals dels infants. Al mateix temps, veurem com la majoria dels exercicispotencien, també, el treball en equip i, en conseqüència, la socialització.

La creativitatMitjançant tots aquests exercicis els alumnes podran despertar totes les seves capacitats

creatives.


13

L’experiència extraescolarIgualment, hem de mantenir com a criteri l’aprofitament màxim de l’experiència dels

alumnes, de manera que haurem de partir sempre dels coneixements previs que tenensobre els temes que plantegem. Hauríem d’intentar trobar punts de contacte entre les expe-riències directes viscudes a l’entorn ambiental, les que vivim a través dels mitjans de comu-nicació i les que podem experimentar en l’ àmbit escolar.

Conceptes bàsics que es treballenA continuació veiem quins són els conceptes fonamentals que es treballen en el conjunt

de les activitats que proposem:

Aprendre a mirarEn realitat aquest és un dels conceptes bàsics implícit en la majoria de les activitats.

Pretenem aguditzar la capacitat d’observació dels alumnes, despertant la seva sensibilitatvisual per “veure el món que els envolta” amb uns altres ulls. Així, exercicis com els quetitulem “Algú sap què és la imatge?”, “Mirar de lluny i de prop”, “Mirar amb la lupa”,“Mirar al mirall”, “Mirar per un forat”, “Què diríeu que és això?”, “Com ho miro?”, tenencom a objectiu fonamental despertar la capacitat de mirar, d’observar i d’analitzar; de fet, lamajoria dels exercicis que trobareu exposats tenen, en certa manera, la pretensió d’assoliraquest objectiu.

Volem destacar, especialment, l’apartat que hem dedicat a l’anàlisi de la sèrie Pingu.Mirar a classe una sèrie coneguda a través de la televisió ens ofereix la possibilitat de fer unbon treball interdisciplinari en què, evidentment, la comprensió del llenguatge audiovisualhi és implícita.

Aprendre a escoltarQuan parlem de llenguatge audiovisual acostumem a fixar la nostra atenció en les

imatges i deixem de banda els sons. Sens dubte, el missatge audiovisual es percep com untot, però cadacun dels seus elements té alhora un poder comunicatiu. Per aquest motiuproposem despertar la capacitat auditiva dels alumnes, descobrint primer els sons que elsenvolten, aprenent a escoltar i finalment relacionant imatges i sons.

Imatge i realitatEn principi, per a la majoria dels infants, tot allò que surt a la televisió o veuen en una

fotografia és la realitat, i precisament la manca d’aquesta diferenciació produeix confusionsperilloses. La diferenciació entre aquests dos conceptes és la clau per començar a desmitifi-car, des de ben aviat, el valor de les imatges com a document assimilable a la realitat.Aprendre que les imatges no són la realitat sinó únicament una representació d’aquesta ésel primer pas per esdevenir, en un futur, espectador crític. Per això, hem reservat un espaiimportant de la nostra actuació a tota mena d’exercicis que afavoreixin aquesta diferencia-ció, utilitzant tant les imatges fixes com les imatges en moviment (Qui és de veritat?, Quèés de veritat?, Com ho miro?, Els anuncis de la “tele”: veritat o mentida?, Vull sortir a latele!, És gran o és petit?, etc.).

Estructura del materialLes fitxes que presentem a continuació s’han estructurat en funció de la naturalesa

mateixa de les imatges:• Propostes generals.• Propostes per treballar amb imatges fixes: fotografia, retroprojector.


14

• Propostes per treballar amb imatges seqüenciades: diapositives, retroprojector.• Propostes per treballar amb imatges en moviment: vídeo.

Cal assenyalar que a l’hora de plantejar la gradació de les activitats és convenient anar-les alternant per conceptes, de manera que cadascuna d’elles es vagi treballant paral-lelament.

Finalment, volem informar-vos que moltes de les activitats que s’expliquen en aquestllibre, com també altres que no hi són, les podreu veure en el vídeo Els audiovisuals a l’aula.Les primeres passes (Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, Programa deMitjans Audiovisuals), que trobareu a tots els Centres de Recursos Pedagògics deCatalunya.

index

Documents