la PalancaJuliol - Agost 2006 Núm. 289 Preu 2,10

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

1981 - 2006 25è ANIVERSARI

Inauguració de ladepuradora d’Artesa

Inauguració de ladepuradora d’Artesa

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALEl riu ja no és el riu...

NOTICIARIBreus“Música als Castells” 2006. Concert a Montsonís

NOTICIARINeix una nova associació: JAS

PERSONATGESJaume Ampurdanés: excampió d’Espanya de karts

NOGUERA

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSAgost andorrà

ESPORTS8è Campionat de futbol sala infantil d’Artesa deSegre

ESPORTSVint-i-cinc estius de futbol sala

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSSelectivitat, un any més!

TEMA DEL MESInauguració de la depuradora d’Artesa

PARLEN LES ENTITATSActivitats de les Terres del Marquesat

PARLEN LES ENTITATSExposició de papallones i insectesSopar de germanor

PROGRAMA DE LA FIRA DE SANT BARTOMEU

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Obres i diners

CARTES A LA REDACCIÓJo bé, tothom bé. Pub Jack’s: 25è aniversari

POESIAHiroshima. El meu altre amorNagasaki. Sempre al meu corCOL·LABORACIÓQuan l’ordinador té “febre”

MÚSICA, MESTRE!L’Orfeó canta a Gualter i Alòs

PSICOLOGIA DE CADA DIAEscriure com a teràpia

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

COSES QUE PASSEN

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIREl Control. 1959

Inauguració de la depuradora d’ArtesaEl passat 24 de juliol el conseller de MediAmbient i Habitatge, Francesc Baltasar, vavisitar Artesa de Segre per tal d’inaugurarl’estació depuradora d’aigües residuals.

Fotos: Josep M. Espinal

4

5

6

15

23

33

24

40

10

32

36

45

30

9

27

44

31

13

17

19

35

39

46

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa deSegre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanovade Meià i de Foradada.

JUNYMunicipi d’Artesa de SegreTemperatura mitjana del mes: 22,8°Temperatura màxima: 36° (dia 24)Temperatura mínima: 6° (dia 1)Amplitud tèrmica màxima: 21° (dies 5, 7 i 13)Amplitud tèrmica mínima: 8º (dia 10: màx. 25º i mín. 17º)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 9 mm (dia 17)Total precipitacions: 14 mm

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

1, 2 i 3 de setembre:Gàrzola

8, 9, 10 i 11 setembre:Vilanova de Meià

15, 16 i 17 setembre:Lluçars

22, 23 i 24 setembre:Montargull

28, 29, 30 de setembre i 1 d’octubre:Artesa de Segre

FESTES MAJORS

JUNY

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 06: Jacob Gilabert i Gutierrez, fill de Ismael i de Carmedia 20: Biel Farré Solà, fill de Ramon i de Cristina

Defuncions:dia 13: Teresa Bernaus i Alsina (95 anys),

natural de la Donzelldia 17: Lluís Trepat i Garcia (82 anys),

natural de Baldomardia 23: Dolors Armengol i Armengol (90 anys),

natural d’Alentorn

Matrimonis:dia 09: Ismael Maza Batlle (de Alentorn)

Carme Martí Fernandez (d’ Artesa de Segre)dia 17: David Oya Espinosa (d’Artesa de Segre)

Judit Jou Llorens (d’ Artesa de Segre)dia 20: Jose Goma Isanta (de Terrasa)

Esperanza Iborra Garcia (de Terrasa)dia 27: Vladimir Stoyanov Stoyanov (d’Artesa de Segre)

Kremena Gerchova Borisova (d’ Artesa de Segre)

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 23: Maria Santacreu i Berengueres (81 anys),

natural de Vilanova de Meià

Matrimonis:dia 24: Sandra Comas i Muntané (de Barcelona)

Sergi Company i Castells (d’Esplugues de L.)

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 21,9°Temperatura màxima: 34,6° (dia 24)Temperatura mínima: 4,2º (dia 1)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 6 mm (dia 16)Total precipitacions: 7 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 5 mm (dia 13)Total precipitacions: 7 mm

3 de setembre:Al Santuari de Refet, celebració de la Festa de lesmarededéus trobades

8 de setembre:Festivitat de les marededéus trobades. Aplec al’església de la Mare de Déu de la Vedrenya

11 de setembre:Festa Nacional de Catalunya

16 i 17 de setembreFesta de Sant Miquel. Montmagastre

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

El riu ja no és el riu...Manllevem una frase d’una vella cançó del Serrat per iniciar unareflexió sobre l’actual estat del nostre riu. Les aigües del Segre bai-xen brutes, o més ben dit, no baixen, la brutícia està estancada. El fetes pot constatar qualsevol dia d’estiu que algú vulgui treure el cap alPont de Vernet. Al Segre li han canviat la seva característica essencial: la baixadad’aigua plàcidament. El riu ja no és el riu, no és el mateix riu on eljovent d’Artesa es banyava en acabar la jornada laboral, ni on elspescadors practicaven el seu esport favorit. Ni els d’Artesa ens hi podem banyar ni els forasters el diumengeal matí poden gaudir de “la platja natural del Segre”. I la fauna delspeixos, si és que encara sobreviu, ha quedat bastant malmesa. Enmancar-li el mínim del cabal ecològic d’aigua, tant la fauna com laflora aquàtica es veuen seriosament afectades. Hi ha una pel·lícula mítica de Jean Renoir, “El Riu”, que entremoltes altres coses diu: “Per a nosaltres el riu és la vida, ens dónaaigua per a beure, ens alimenta amb els peixos, renova la fertilitat deles plantes i dels horts, ens porta visitants, gent de fora, ens serveixper rentar-nos, etc.”. El film està ambientat a l’Índia, però podria serla història de qualsevol riu, del Segre també. S’hauria d’esbrinar si entre la brutícia estancada hi ha purins. Encas que l’anàlisi sigui afirmatiu, pensem que després de la construc-ció del Pantà de Rialb, si és que baixa purí pel Segre, pot venir deBaronia, de Ponts, de Torreblanca, d’Anya, de Collfred, de Vilves ode la zona Alentorn/El Pont i Montsonís. No es tracta tant de trobardelictes, sinó d’evitar que s’embruti el Segre. Seria imprescindibleeliminar les aigües residuals de Vernet, i tot aquest enrenou no esta-ria tant a la vista, si es deixés baixar més aigua pel riu, que és lamanera més natural de deixar-la anar. En certa forma seria una incongruència parlar de netejar les aigüesresiduals d’Artesa, tema que tractem precisament aquest mes, i queno es prengui cura de la qualitat de l’aigua del Segre. A tot arreu esparla de l’aigua com un bé escàs que tendeix a minvar als pantans,llacs, rius... A la televisió tracten de fer-nos prendre consciència dereduir-ne el consum diari. Sembla que cal sensibilitzar-nos d’unavegada sobre aquest tema a tots nivells. Amb tot, no estaria de més que l’Ajuntament d’Artesa i els orga-nismes oficials (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i Generalitat)procuressin acabar definitivament les obres de la zona de la Palancai el condicionament de la llera del Segre al seu pas per aquest punt,que diàriament rep, durant l’estiu, visitants de totes les edats. Nopoden posar-se a l’aigua però, encara que no estigui acabat ni hàbilper a l’ús, gaudeixen de l’encant dels arbres i d’un racó per demésacollidor. Val a dir que l’acabament d’aquestes obres fa uns anys vaestar a debat i s’hi va posar mans a l’obra per part de l’Ajuntament,essent l’acabament d’aquestes una promesa electoral dels diferentspartits. Quantes noves eleccions cal esperar per tal que s’acabin defer? Ens podem trobar que amb el riu ens passi allò de: “entre tots el matareni ell sol es va morir”. De moment ens quedem amb la lletra d’en Serrat quediu: “Pare, què li han fet al riu, que el riu ja no és el riu...”

Col·laboradors del mes: Rosa Porta, Sicoris, CE Artesa, Sergi Martos, Sira Baró, JosepRoqué, Francesc Gessé, La Travessa d'Anya, Comissió de Festes d'Artesa, Josep Galceran,Ton Bonet, Gemma Cayetano, Eduard Serradell, Jordi Españó, Jordi Vila, Noemi Farre,Carme Barril, Jordi Alins, David Fusté, Ramón Monfà, Jordi Esteban, Josep M. Castellà

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Declaren BCIN els jaciments de dinosauresLa Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat hadeclarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) les petjades de di-nosaure de la Vall d’Ariet (municipi d’Artesa) i Peralba (municipide Vilanova de Meià). Aquesta catalogació protegirà els jacimentspaleontològics des d’un punt de vista legal i servirà per donar aconèixer aquests indrets de gran interès científic i potencial turístic.

La Cooperativa compra la fàbrica dels AlamúsLa Cooperativa d’Artesa va executar l’opció de compra que teniasobre la fàbrica de pinsos que tenia llogada als Alamús des de famés de tres anys. La fàbrica té una capacitat de producció de propde 700 tones diàries de pinso. En l’actualitat elabora al voltant de 8milions de quilos mensuals, dels quals un 60 % corresponen a gra-nulats per a vedells i el restant és pinso per a porcs. L’empresaartesenca va tancar l’any passat amb una producció de 224.618tones a la fàbrica d’Artesa i de 62.348 a la fàbrica dels Alamús.Amb l’adquisició d’aquesta fàbrica, la Cooperativa incorpora unaplanta amb una situació excel·lent per a l’ampliació del negoci, jaque està situada vora l’autovia i prop de la Franja de Ponent, unazona en expansió ramadera. La Cooperativa compta actualmentamb 1316 socis, té Josep Canal de president i el 2006 va facturar131,6 milions d’euros. (Segre, 30-07-06).

Festa de final de curs de la Llar d’Infants

El passat 8 de juliol la Llar d’Infants “El Bressol” d’Artesa vacelebrar la festa final de curs a la plaça de les Escoles Velles. Ungrup d’animació va deleitar els més petits amb jocs i representaci-ons infantils. Un berenar-sopar a base de pa amb tomata i pernil vaservir per acomiadar el curs i la festa, on van participar uns 150comensals (entre pares i fills).

Artesa tindrà una deixalleria a partir del 2007L’Ajuntament d’Artesa i el Consell Comarcal de la Noguera vantancar un acord per a construir una deixalleria bàsica al PolígonIndustrial El Pla. Es posarà en funcionament el proper 2007, tindràuna superficie de 1300 metres quadrats i compta amb un pressu-post d’execució de 83.360 euros. S’hi podran dipositar els següentsmaterials: vidre, paper, envasos, plàstics, fluorescents, pneumà-tics, piles, mobles i electrodomèstics, etc. (La Mañana, 19-08-06).

Aturades les plantes de purinsEls promotors de 6 de les 10 plantes de tracta-ment de purins amb cogeneració a Lleida, hanrenunciat als respectius projectes. La reducció dela prima que l’Estat dóna per generar electricitatés el principal motiu de l’abandonament dels pro-jectes, ja que no són rendibles econòmicament.La decisió afecta Cubells (amb dos instal·lacionspromogudes), Montgai, Almenar, Seròs i Alcarràs.Les plantes previstes a Miralcamp i Bellcaire ti-raran endavant ja que segons els seus responsa-bles suposen una solució adequada per fer frontals excedents de purins. Pel que fa a la planta pre-vista a Artesa de Segre, “l’Agrupació de Rama-ders de Fems i Purins d’Artesa, Ponts i Comarca”va indicar que tenen aparcat el projecte, encaraque no l’han descartat; mentrestant potencienl’aplicació equilibrada de les dejeccions en cul-tius. (Segre, 18-07-06). Aquestes decisions podencomportar problemes en el subministrament degas a Cubells i Montgai, ja que Gas Natrual esreplanteja construir conduccions cap aquests po-bles perquè no les considera prioritàries ni rendi-bles, en no ubicar-s’hi les plantes de purins queserien els seus principals clients. (Segre, 23-07-06)

Estades esportives a CubellsCubells va acollir per primer cop unes estades es-portives adreçades als nens i nenes d’entre 6 i 14anys d’edat. Entre el 25 de juny i el 28 de juliol,els joves esportistes van practicar natació, bàs-quet, futbol sala, tennis, tennis taula i aeròbic. Unaquinzena de nens i nenes de Cubells o amb vin-cles a la localitat hi van participar de forma moltactiva. Es van cloure les jornades amb una “bata-lla” de nata i xocolata que va servir per endolcirel final de l’activitat.

Construiran 113 pisos a ArtesaSegons les dades fetes públiques pel Col·legi d’Ar-quitectes, durant el primer semestre de 2006 s’handonat 113 visats a constructors-promotors per edi-ficar a Artesa. Això vol dir que s’ha donat regis-tre i validació a 113 nous habitatges (bàsicamentpisos), els quals ja s’estan construint o estan a puntde començar-se. Aquestes xifres tan elevades for-men part del boom que està vivint la construccióa Catalunya. Lleida no s’escapa de la moda; aixíla capital té previst construir properament 592 ha-bitatges, Balaguer 386, Alcarràs 325, Tàrrega 317,Borges 286, Mollerussa 206 i Almacelles 187, percitar els exemples de ciutats amb més projectesconstructius. (Segre 21-07-06).

Proves de selectivitat 2006Els dies 20, 21 i 22 de juny es van dur a terme lesProves d’Accés a la Universitat (PAU). Els alum-

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

nes de l’IES “Els Planells” es van examinar a l’edifici del Rectoratde la Universitat de Lleida i van realitzar els exàmens correspo-nents a les matèries obligatòries i a les de modalitat, segons el cur-rículum estipulat de cada matèria. Un any més, seguint la línia delsdarrers anys, els resultats han estat molt satisfactoris, assolint el100% d’aprovats.

Cartells de promoció turísticaL’Ajuntament d’Artesa ha col·-locat a les entrades a la ciutatd’Artesa uns cartells llampantsde promoció turística que in-corporen els lemes: “Atura’t igaudeix”, “Vine a escampar laboira!”, “El mercat dels diu-menges” i “Fira de SantBartomeu”. Amb aquesta ini-ciativa es pretén donar a conèi-xer alguns dels atractius de laciutat als visitants que entren ala localitat per les carreteres C-

14 i C-26. D’altra banda, el Consell Comarcal dela Noguera ha renovat els cartells de promocióturística que se situen a les entrades de les pobla-cions, que incorporen mapes amb indicacions delsllocs i pobles amb més encant per als turistes.

Encarreguen el projecte de la variantL’empresa pública Gisa, que depèn de la Con-selleria de Política Territorial, ha adjudicat al’empresa consultora Payma Cotas la redacciódel projecte de la variant d’Artesa, que enlla-çarà la C-26 (Balaguer-Artesa) i la C-14(Tàrrega-Artesa) pel sud de la localitat. L’ela-boració del projecte tindrà un cost de 211.888euros i haurà d’estar enllestit en quatre mesos.La variant d’Artesa és una de les infraestruc-tures que configuraran l’eix de la C-14, una car-retera que la Generalitat preveu convertir unenllaç entre el Pirineu (la Seu i Andorra) i lacosta mediterrània (Montblanc-Tarragona).(Segre, 06-08-06)

“Música als Castells” 2006. Concert de Montsonísxit d’assistència als 20 primersconcerts del cicle de Música als

Castells 2006 realitzats durant lespassades setmanes als castells de:Castell de Cornellà, Castell de Castellet(Castellet i la Gornal), Castell d’Olius-Solsona, Castell de Rubí, Castell Formós(Balaguer), Castell de Roses, Castell deSort, Castell de Tamarit, Castell deMilmanda, Castellterçol, Castell deGelida, Montjuïc, Eivissa, Gelida,Castell de Mequinenza, Castelld’Arbeca, Castell de l’Albi, Castell deBellver, Castell de Montsonís i Castelld’Olérdola. La Fundació Castells Culturals deCatalunya organitza el Cicle “Música alsCastells” durant les nits d’estiu, amb elsseus tradicionals concerts de música, quese celebren utilitzant com a escenaril’exterior dels Castells. Arribant enguanya la 17a edició. El Cicle va començar elpassat 27 de juliol amb el concert alCastell de Cornellà de Llobregat i el

tancarà el concert al Castell de La Poblade Claramunt el dissabte 16 de setembre.En aquesta recta final del cicle tindremconcert els propers dies als castells deCalonge (25 d’agost), Santa Oliva (2 desetembre), Calafell (2 de setembre),Penyafort (10 de setembre) i La Poblade Claramunt (16 de setembre).

Concert al Castell de MontsonísEl passat dia 19 d’agost se celebrà elConcert al castell de Montsonís ambl’assistència d’unes 250 persones. Elrapsoda Joan Bellostas, el tenor AlbertGrau i la pianista Purificació Terrado vanoferir l’espectacle “Poètica Musical”amb diverses peces de diferentscompositors, entre elles la romança la“Rosó” de Josep Riba o la romançapopular “La presó de Lleida”. El concert de Montsonís va coincidiramb els actes de la Festa Major del poblei al mateix hi van assistir diferentespersonalitats, entre aquestes, l’alcalde deForadada Salvador Boliart, el presidentdel Consell Comarcal Josep Roig, el Sr.Navarro de la Diputació de Lleida, enrepresentació del seu president IsidreGavín. Van dirigir unes paraules debenvinguda el director-gerent de laFundació Castells Culturals de CatalunyaRamon Orpinell que ho va fer en nomdel President de la Fundació Carles de

Montoliu, Baró de l’Albi, que el mateixdia i hora era a Palma de Mallorcapresentant el concert de Diego “ElCigala” al Castell de Bellber. Després vadonar la benvinguda l’alcalde Sr. Boliarti tancà l’acte de presentació el presidentde la Comarcal i alcalde de Cubells, Sr.Roig, que va fer esment a la procedènciadel rapsoda Joan Bellostes nascut i veítambé de la població de Cubells.

Fundació Castells Culturals de Catalunya

È

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Neix una nova associació: JASovent d’Artesa de Segre,altrament dit JAS, és una nova

associació de la nostra localitatformada per joves artesencs ambl’objectiu de promocionar el joventdel poble. Tot va començar aquest hivernpassat, quan es va posar en marxa elprograma TDIC Jove del Departamentde Joventut del Consell Comarcal dela Noguera. En Jaume Roiges, mésconegut com “lo Roy”, va serl’encarregat d’encaminar aquestainiciativa que ja ha tingut èxit en altrespoblacions de la comarca. La sevaprimera tasca va consistir en parlar ambtotes les colles i locals de jovent del

poble i rodalies, veure les sevesinquietuds, les seves aficions, la sevaforma de viure i recolzar les sevesiniciatives. Segonament, va començara convocar reunions, reunint tots elsjoves interessats en unir-se i posar encomú les propostes de cadascú. Així va néixer JAS, Joves d’Artesade Segre, una associació sense ànim delucre formada per un grup de jovesentre 16 i 30 anys, aproximadament,amb ganes d’organitzar activitats,concerts, trobades i tot el que faci faltaper tal de promocionar, motivar i reunirgent jove del poble de diverses edats. La primera activitat conjunta queduran a terme, serà per la Fira de Sant

Bartomeu, on portaran el bar de la firai organitzaran el concurs de botifarra.Allí mateix, a la barra, proporcionarantríptics informatius amb una butlletad’inscripció per qualsevol jove artesencque vulgui unir-s’hi.JAS encara està en procés de creació iés una associació oberta a tothom. Ésper aquest motiu que des d’aquí JASfa una crida a tots aquells joves queencara no en formin part i els anima aparticipar en les properes activitats que,aquest grup de nois i noies ambempenta, realitzaran molt aviat.

La Palanca

J

DIUMENGE10 DE SETEMBRE

20:00 h. Ball de tarda alPati de les Escoles amb l’or-questra “VOLCÁN”00:00 h. Concert i ball denit al Pati de les Escolesamb la mateixa orquestra“VOLCAN”

DILLUNS11 DE SETEMBRE

12:00 h. Ballada de sarda-nes a la Plaça Major amb la“COBLA TRIUMFALD’IGUALADA”20:00 h. Ball llarg de fi defesta a la Plaça Major amb“DUETTO”. A la mitjapart la Penya Barcelonistade Vilanova de Meià obse-quiarà amb una xocolatadaa tots els assistents

DIVENDRES8 DE SETEMBRE

12:00 h. Repic de campa-nes anunciant la festa22:30 h. Gran cantadad’havaneres a la plaça del’Ereta amb el grup “BOI-RA”. A la mitja part, crema-da de rom i repartiment depastes per a tothom00:00 h. Rock a la PlaçaMajor amb el grup “BAN-DA DEL COCHE”01:30 h. Batucada a la Pla-ça Major amb el grup“BAND-TOKADES”

DISSABTE9 DE SETEMBRE

12:00 h. Santa Missa can-tada per la “COBLATRIUMFAL D’IGUALA-DA”

13:15 h. Ballada de sarda-nes a la Plaça Major a càrrecde la “COBLA TRIUMFALD’IGUALADA”17:30 h. Espectacle infantil pa-trocinat pel Consell Comarcal dela Noguera al Parc Recreatiu ambel grup “ELS DIANTRES”. Enacabar xocolatada popular20:00 h. Ball llarg a la Pl.Major amb l’orquestra“MEDITERRANEA”22:30h. En acabar el ball so-par de germanor00:30 h. Concert de rock alPati de les Escoles amb elgrup “HECHIZO”

Festa MajorVilanova de

Meià

NOTA: La comissió de Festes es reservael dret d’alterar el present programa.

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

10

la P

alan

ca

Jaume Ampurdanés: excampió d’Espanya de kartsquest artesenc que molta gent en-cara recorda va ser durant 8

anys Campió de Catalunya i d’Espa-nya de karts. Encara que a primercop d’ull pugui semblar una modali-tat de poca entitat, val a dir que moltscorredors de Fórmula 1, entre ellsl’actual campió del món FernandoAlonso, han començat pels karts. Els seus pares tenien una botiga decomestibles al començament de la car-retera de Ponts. Era on avui és CalMata. Venien tota classe de queviures ia la botiga del davant, a cal Cobatxo,hi venien planter. A més, tenien una in-cubadora de pollets i enviaven ous en-caixats. El seu pare feia d’arramassador. Eldiumenge a la tarda, quan s’acabava elmercat, sortia amb el camió cap a laConca de Tremp. Anava a vendre a SantSalvadó de Toló, a Tremp... tornant perIsona. Comprava ous, gallines i porcs,que de vegades canviava per queviu-res. Tocava el xiulet, la gent sortia deles cases i feien el canvi. De la sevatenda en deien Cal Camardó i LaBotigueta Nova. La regentaven els seuspares, el Jaume i l’Enriqueta. Diuen que la pàtria de la gent cor-respon allà on van viure la infantesa ila joventut. El Jaume va viure fins als14 anys a Artesa, que després visi-tava assíduament, i en certa formaels primers records el van deixarmarcat. Recorda que al mercat dels diu-menges venia 4 ó 5 cascos d’aren-gades (a dotzenes). I que a la tardahavia d’anar al cinema Coliseum ala sessió de les 4, perquè despréshavia de donar menjar als porcs. Recorda que Artesa, quan ell lava deixar, era una població de clas-ses socials. Hi havia famílies, ambaltra gent de fora, que formaven unamena de grup d’elit, i que els altres,els treballadors, estaven un esglaómés avall. Aquest fet el va marcaren el sentit que havia de guanyar di-ners en aquesta vida, que tens mésportes obertes, que si no ets tan se-nyor, t’acaben tractant com un se-nyor. Aquesta actitud de la vida li

va fer obrir els ulls a que s’havia deguanyar “pasta”. I ara que en té algu-na, també li ha ensenyat que ell tracta atots igual: els que tenen i els que notenen tant.

Més records d’ArtesaRecorda els aplecs pasquals de Salgar iel Pla. Un any, en tornar del Pla, es vatirar al canal per una aposta. Recorda

que li va costar de sortir, amb les ai-gües gelades. Una anècdota és que a l’AcadèmiaBalmes, per aconseguir aprovats, ana-va a buscar llenya a la serradora ambcarretons i la repartia per les 4 aules.Això li suposava un “Bien” i li va en-senyar que si vols aconseguir quelcom,primer has de donar o fer alguna cosaper l’altre. Recorda també els envelats de FestaMajor plens de gom a gom, les collesd’amics, les cantades de Caramelles, elsaplecs que hem esmentat, els estius alriu a nedar i pescar truites (però les ha-via de llençar, no podia portar el peix acasa perquè s’havia escapat d’estudi).

Els cotxes, els motors i el magatzemSempre li havien interessat els motorsi els cotxes, afició amb la que al finals’hi guanyaria la vida. A Barcelona te-nien un DKV al servei del magatzemde patates a l’Hospitalet. Ell feia un“cruce” a un Seat 1200 per anar a fes-tejar. Van dormir un any amb matalas-sos al mateix magatzem de patates finsque van comprar un pis i van baixar totala família a Collblanc-l’Hospitalet. Van muntar la seva vida a Barcelonavenent patates i cebes. Van guanyar di-ners a base de molt treball (de les 3 del

matí fins a les 8 de la nit), el pare, elJaume i el seu germà Joan. Enaquells anys la seva germanaMontse vivia encara a Artesa ambla mare.

Les pistes de kartsTenia dificultats per a córrer tal coma ell li agradava, per la qual cosa esva muntar per a ell sol una pista i uncircuit a l’Autovia de Castelldefels.Havia aconseguit poder córrer a ve-locitats interessants, tal com ell vo-lia, fins que un dia algú li va llogarel seu kart per 500 ptes. per unesvoltes. Aquell dia va guanyar 3.000ptes. Va veure que era negoci i queguanyava més que amb les patates,que era un negoci dur. Va ampliarla superfície del circuit de les pistesi va augmentar fins a tres karts. Va arrendar per 50 anys el ter-

AA

11

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

reny de la primera pista i, mentrestant,va comprar un terreny més gran on vamuntar la segona pista, que és on tre-balla actualment.

La voluntat de guanyar sempreQuan estava en competició, des del1972 al 1980, ho va guanyar tot. Vacórrer a Saragossa, Benidorm, Lleida,al Jarama de Madrid. Tant a Catalunyacom a Espanya, allà on ell corria, gua-nyava. Es va retirar com a campió in-victe. Corrien a “tope”, de manera quecada any es trencava ossos i els corre-dors havien de passar per l’hospital. A les “6 Hores de Resistència” es vatrencar el canell i la clavícula, el vanportar a l’hospital per a enguixar-lo, vatornar a la cursa i encara va guanyar.L’explicació és que l’equip el forma-ven dos corredors. Així és que mentreell estava a l’hospital, l’altre corria. Altornar, enguixat i tot, per a no quedardesqualificat, va córrer l’últim torn ivan guanyar.

Els pilots d’Espanya i Catalunya esconeixien tots, sempre coincidien. Hihavia molt bon ambient i companyo-nia fora de la pista, es feien bromes,menjaven junts amb els acompanyants,s’ho passaven bé... però quan comen-çava la cursa eren adversaris a matar,anaven a totes. Quan el Jaume es presentava a unacompetició de karts, els altres ja sabienqui guanyaria i sols tenien opció a ferpodi, a quedar al segon o tercer lloc.Això li donava un cert prestigi i admi-ració entre els seus directes rivals. Vala dir que a les curses estatals, a l’inre-vés dels Campionats del Món, aquí tots

corrien en igualtat de condicions tècni-ques. El corredor de Catalunya més cone-gut de la seva època era Toni Elias, queera excampió d’Europa de Cross.

Els Campionats del MónEl Jaume va córrer a Estoril, a París i alcircuit Paul Ricard (França), pel Cam-pionat del Món. Competia amb els mi-llors del món, com l’Aiton Senna, quedesprés correria a la Fórmula 1 (el seupare era el propietari de la Mercedesde Brasil). El Senna venia amb un enor-me trailer carregat de motors i rodes.Els italians fletaven un vol xàrter. Es

12

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

presentaven els millors 8corredors del món super benequipats. Destacaven elRoveli i el Patrici, que veni-en amb un reactor particulari amb guardaespatlles i tot,tal com avui es fa a la Fór-mula 1. Com hem dit, tots els pi-lots anaven molt ben equi-pats: rodes de recanvi, mo-tors, mecànics, xàssis,espónsors, acompanyants,guardaespatlles, etc. Ell ana-va amb una furgoneta, unagandula a sobre, 1 xàssis, 3jocs de rodes i 2 motors. Tant sols 8 corredors tenien opció ala victòria final, per preparació i per-què ho tenien tot escrupolosament cal-culat. De fet, tots els avenços i estratè-gies de la Fórmula 1 han estat abansassajades als karts (inclòs avui dia). Elsequips guanyadors ho tenen tot crono-metrat. Quan ell veia des de la tribuna lesvelocitats de vertigen que agafaven elsseus adversaris, deia: ”Jo aquí no m’hiposo ni boig”. Després començava lacursa i, amb l’afany de guanyar, s’oblida-va de tot i competia contra ells. El Jaumeva ser el primer espanyol classificat.

Convidats pel reiEls guanyadors del campionats estatalsdel motor, via Federació, cada any es-

taven convidats al Palau de la Sarsuelapel Rei Joan Carles, a qui li agradavafelicitar personalment als campionsautomobilístics espanyols. El van con-vidar tres vegades. La primera no hi vapoder anar, perquè amb tres dies detemps no va poder fer-se el vestit fosc.Són curiositats per a recordar. L’audi-ència reial va ser l’any 1974.

Una disjuntiva importantEl 1980, quan el Jaume estava en l’altacompetició, recorda una anècdota.Mentre ell anava de topada en topada,entre hospitals, trencaments i enguixats,la seva filla li va plantejar una disjunti-va transcendent: “O el pare deixa lacompetició, o ella deixava la carrera deDret”. Ella tenia raó i va guanyar la

noia, mentre que el pare vadecidir que ja s’havia “diver-tit” prou. Avui la Noemí ésadvocadessa en un despatxde Barcelona.

A la manera de conclusióUn dia li vaig preguntar quinera el millor record de laseva vida esportiva. Em vadir que totes les victòries, osigui totes les curses eren elmillor record. Podria ser ladefinició inconscient de l’es-perit del guanyador nat. Guanyar, guanyar sempre,pujar a la part més alta del

podi i mirar als rivals, autoritats i gentdes de dalt de tot. Seria la variant es-portiva d’allò que els polítics en diuen“l’eròtica del poder”. Afortunadamentés un tic que no experimenten tots elspolítics, però que dóna sentit als sacri-ficis i entrenaments de la majoria delsesportistes.

Bartomeu Jové i Serra

13

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Clausuren TransalfalsUn jutge ha dictaminat la clausura de la ferratgeriaTransalfals, de Bellcaire, per contaminació acústica. Aques-ta clausura és temporal fins que la firma corregeixi l’excésde decibels. Entre les diferents manifestacions per intentarque es reobri la factoria, el passat dia 11 d’agost, unes 500persones, van participar en una concentració deprotesta. Els treballadors van tallar la carreteraC-53, que uneix Tàrrega i Balaguer. La protestaes va iniciar davant la factoria i va recórrer dife-rents carrers amb diferents pancartes.

Centre d’Estudis del PorcíEl president de la Diputació de Lleida, IsidreGavín, i el rector de la UdL, Joan Vinyes, hansignat un conveni per potenciar el Centre d’Es-tudis del Porcí a Catalunya, a Torrelameu. Ambaquest acord, es pretén impulsar les activitats del centre, jaque la UdL ha mostrat interès per utilitzar les Instal·lacionsen diverses activitats pràctiques, relacionades amb l’educa-ció la investigació en el sector agroalimentari.

Cantamania a BalaguerA finals de juliol, el programa Cantamania va arribar a lacapital de La Noguera. Es va fer una selecció i el 3 d’agostels representants balaguerins van aconseguir classificar-seper disputar la gran final que se celebrarà el mes que ve.

Termes del segle II a AlbesaLes excavacions arqueològiques que s’estan fent al Romerald’Albesa durant els últims sis mesos, han posat al descobertuna piscina de les termes, una estructura octogonal i salesannexes a la vil·la romana. Primerament, la piscina, corres-pon a les sales fredes de les termes. D’altra banda, l’estruc-tura octogonal, és a la part sud de la vil·la. Per últim, es creuque les sales annexes pertanyen a diferents èpoques. Amb

aquests descobriments, la zona excavada s’ha incrementaten 400 metres quadrats i compta amb un total de 1.000 me-tres quadrats de superfície.

La Noguera turísticaEl Consell Comarcal de La Noguera, dins el Pla de Promo-

ció Turística 2006, està renovant els Punts d’In-formació Turística situats arreu del territori pertal d’oferir al turista que visiti les nostres terresinformació actualitzada. Per això, s’han col·locatun total de vint Punts als diferents municipis.Cada una de les estructures està formada per dosarmaris. Un, incorpora el mapa comarcal gene-ral i dos mapes de situació i localització. En l’al-tre, s’hi pot trobar informació sobre les rutes arealitzar a la comarca.

Les empremtes de FontllongaDos petits paratges de Fontllonga, nucli situat a la poblacióde Camarasa, han estat designats Béns d’Interès Cultural.Un d’ells està situat a la vora de la carretera del Doll, deno-minat Fontllonga-Ametlla. L’altre, La Massana, està a tresquilòmetres del primer. Les petjades corresponen a un ra-mat de titanosaures, una varietat de sauòpodes, i tenen uns70 milions d’anys.

Nou circuit de kàrtingLa localitat de Menàrguens acollirà a finals d’any un circuitde kárting amb 1,2 quilòmetres de longitud i 10 metres d’am-plada. El circuit, acollirà l’activitat competitiva de les mo-dalitats de Supermotard, Pocket Bikes, Metrakit i Scooters.Es pretén, amb aquest nou circuit, donar espai a l’aprenen-tatge de les joves promeses i a tots els aficionats en general.

Anna M. Vilanova

Durant el 2006, les parelles que escasin o tinguin un fill o una filla re-bran la revista de forma gratuïta finsa final d’any, prèvia comunicació del’esdeveniment.

Revista la PalancaEdifici Escoles Velles s/nApartat de Correus 3025730 Artesa de Segre

Si vas néixer l’any 56 i aquest any en fas 50, fes que aixó sigui un motiu de gresca i alegria i comparteix-ho amb tots els quicom tu arriben al mig segle.

Apuntat a la festa que farem el dia 22 d’octubre i plegats farem dels 50 un número màgic.

Per qualsevol dubte, o per informar-te millor, pots trucar als següents telèfons:973 40 09 18 973 40 04 39 973 40 05 21 973 40 09 04 973 40 04 81

15

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

Agost andorràagost, aquella mesada en la qual,i segons una vella dita “a les set

ja és fosc” –hora solar, naturalment-i quin nom, segons els erudits, provéde l’emperador August, com a reco-neixement d’haver-se produït, en elmes en qüestió, els fets més cabdals iafortunats de la seva vida, ja el te-nim entre nosaltres, amb tota la sevatradicional parafernàlia de xardorpels descosits, de camps segats a lesterres de la plana –amb el blat al saci ben lligat-, amb les aigües dels riusquasi escolades i amb els camps cu-rulls de fruits quina circumstància,possiblement, fou la gènesi d’aque-lla d’altra dita asseverant que “a l’es-tiu, tota cuca viu”. Aquest mes, tanmateix, és el perío-de de les tempestes i tamborinades, ambun rerafons de trons, llamps i calamar-sa, i amb la particularitat de que, se-gons el refranyer popular, tals fenòmensmeteorològics se solen produir cap a lavesprada. “A l’agost, les tronades a en-trada de fosc”, com indica una secularparèmia. Amb referència a les tronades d’agosti a les bruixes casolanes, existeix unavella llegenda andorrana, asseverantque les fetilleres del País dels Pirineus,amb el malèfic afany de congriar unatempesta estiuenca, en el decurs de l’hi-vern recollien neu guardant-la dins detupins. Quan l’estiu arribava, pujavenal cim del Casamanya, la pastaven i enfeien pilotes que tiraven enlaire. Acteseguit, els núvols les prenien i, per ei-xarm, es desencadenava una furiosa

tempesta que, en moltes ocasions, mal-metia la collita tabaquera dels pobrescamperols. Temps era temps, en aquella Andorraessencialment ramadera, en el decursdel referit mes d’agost, els ramats ovinsi bovins i les grans eugassades conti-nuaven campant, alegrement, pels in-drets de l’alta muntanya andorrana toti nodrint-se amb les verdes i sanitosesherbes de tan alteroses regions. Aques-ta ancestral costum, continua en plenavigència en aquestos inicis del tercermil·leni de la humanitat. Gens d’estra-nyar que, en nombroses ocasions, elsautomobilistes que circulen, empesosper la pressa –el flagell dels nostrestemps- pels indrets d’en Valira, han defrenar els seus ímpetus de carretera imanta al trobar-se davant d’un estol depacients vaques que, amb parsimonio-sa tranquil·litat, han ocupat la carrete-ra... Però tot lo anterior, són llegendes iestampes de l’ahir, quan la comunitatandorrana escolava els seus dies enmigd’una octaviana tranquil·litat. Quan elturisme, ben possiblement el mésimpactant fenomen esdevingut desprésde la passada contesa mundial, no ha-via fet acte de presència sobre la pelld’aquest mil·lenari Principat, tot i cap-girant, rodonament, la seva ancestralactivitat de subsistència, ramadera –agrícola, substituint-la per la comerci-al i hotelera i d’industrialització de laneu-. Actualment, i sota l’imperatiucategòric dels nous temps, la Terra delsValires ha fet del turisme la seva voca-

ció preponderant. Al seu conjur, la nos-tra gent concentra la seva atenció en lesfluctuacions dels períodes de lleure es-tiuencs i hivernals, quins resultats inci-deixen, ben pregonament, en l’econo-mia del nostre minso país. A tal respecte direm que, en la pre-sent anyada, i després d’un mes de ju-liol que, al marge d’allò que ens pu-guin manifestar les estadístiques ofici-als, per nostra part, i honestament, con-siderem més aviat feble, amb l’arriba-da de l’agost l’afluència de visitantsforans, s’ha incrementat en forma bennotòria, amb la xarxa hotelera marxanta fort ritme, amb els comerços plens depotencials compradors, i amb les car-reteres sadollades de vehicles i mésvehicles. És a dir, que la cosa funcio-na. De tot lo anterior se’n desprèn que,de continuar aquesta evidentrevitalització, la temporada de lleureestiuenc que havia tingut uns inicis gensengrescadors, podria finalitzar amb unsresultats força acceptables. Mentrestant, la Mare de Déu d’agost,una Verge festamajorera per excel·-lència, coneguda també, com “la Marede Déu del Llit” en quina diada, segonsuna secular dita, “tant llarg és el dia comla nit”, la tenim ja, a l’abast de la mà, ial seu redós els vilatans d’Encamp i LaMassana es preparen per a celebrar,amb tota la il·lusió i amb tota l’empen-ta, les seves anuals Festes grosses, men-tre la vida continua.

SícorisAgost 2003

Nota del Consell de RedaccióSón molts els textos d’aquests darrers anys del nostre prolífic col·laborador Sícoris, traspassat el mes de gener d’enguany, que han quedat sense publicar. Cadames acostumava a enviar-nos diversos articles exposant la seva opinió sobre temes d’actualitat, tradicions... N’havíem d’escollir un seguint criteris com la datade rebuda, interès del tema o la prioritat que ens marcava el propi autor. Així doncs, durant aquest any intentarem publicar aquells textos inèdits que, malgratel pas del temps, puguin tenir encara interès, evitant que restin en l’oblit.

L’

17

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

8è Campionat de futbol sala infantil d’Artesa de Segreurant el passat mes de juliol s’hadisputat a la pista poliesportiva

del Camp d’Esports d’Artesa deSegre el campionat infantil de futbolsala per vuitè any consecutiu, orga-nitzat pel CE Artesa de Segre. En aquest campionat, els nois d’edatscompreses entre sis i setze anys hanpogut gaudir d’allò que més els agra-da: jugar a futbol. El número de jugadors inscrits alcampionat ha estat d’una cinquantena,superant els trenta-cinc de l’any 2005.L’organització va formar quatre equipsperfectament dividits en grups d’edat iva posar-los-hi el nom de jugadors delFC BARCELONA, com podien serPUYOL, ETO’O, MESSI iRONALDINHO. El campionat s’ha anat disputant ales tardes en horari de 20:00h o 21:00h,segons el dia; havent-hi un gran ambi-ent d’amistat i esportivitat entre els ju-gadors membres de cada equip. A cau-sa de les edats dels participants, s’hanhagut de relacionar nens de sis anysamb nens de setze sense haver-hi capmena de discussió. Molt al contrari, elsjugadors de més edat que ja havien par-ticipat en anteriors edicions del campi-onat ajudaven a integrar-se a l’equipaquells jugadors més joves o que hiparticipaven per primer cop.

L’organització del campionat volagrair als nois inscrits al campionat elseu bon comportament durant els en-contres; així com als pares per l’assis-tència als partits i el recolzament a l’or-ganització i als jugadors, la qual cosacreiem que fa que el jugador agafi mésinterès per aquest esport. Els guanyadors d’aquest campionathan estat els membres de l’equipMESSI, que en una ajustada final vanguanyar l’equip ETO’O per 4-3. Ter-cer classificat ha quedat l’equipRONALDINHO, que va guanyar perpenals l’equip PUYOL, quedant aquesten quart lloc. Isaac Pérez, de l’equip MESSI, vaser el màxim golejador amb catorzegols. Marc Rovira, de l’equip MESSI,va quedar el porter menys golejat ennomés encaixar tretze gols amb cincpartits. Lluc Martí, de l’equip ETO’O,va guanyar en l’apartat de jugador re-velació, guardó amb el qual l’organit-zació premia aquell jugador que aportamés empenta i sacrifici en cadascundels encontres. S’ha d’informar també que tots elsequips participants i els tres anteriorsjugadors van rebre de mans del Sr. Re-gidor d’esports una copa de regal cedi-da per l’Ajuntament d’Artesa de Segre.També se’ls va obsequiar amb una sa-

marreta del campionat de futbol salainfantil. L’organització vol agrair a les enti-tats i empreses que han col·laborat ambel campionat, ja que sense les sevesaportacions difícilment s’hauria pogutrealitzar. Aquestes són: Ajuntamentd’Artesa de Segre, Ràdio Artesa deSegre, Revista La Palanca, Tallers Ori-ola, Bar Piscines i Fusteria Torredeflotd’Alentorn. Gràcies a tots.

CE Artesa de Segre

Equip MESSI (campió)

Equip ETO’O (subcampió)

D

Vint-i-cinc estius de Futbol Salamb el campionat d’enguany, elCampionat de Futbol Sala d’Es-

tiu ha complert 25 anys d’un esdeve-niment que ha estat i és el centred’atenció de molts habitants d’Artesai rodalies, que s’arriben al poliespor-tiu de les piscines per prendre la fres-ca mentre veuen o practiquen aquestesport.

Els inicisLa primera edició es va fer l’estiu de1982. Ja en una Palanca d’aquell anytrobem que la junta del CENG, llavorspresidida per Jaume Farràs, proposaval’organització d’uns campionats localsd’estiu per sortir una mica de la rutinadel llarg de la temporada i per canalit-zar les inquietuds esportives delsartesencs. Amb en Miquel Gilabert, en RamonAymerich i el mateix president al cap-davant, el torneig va començar ambpocs equips (al voltant de la desena)formats per pocs jugadors, els quals desde l’organització eren distribuïts alsconjunts, arbitràriament, per tal queprimés la igualtat.

La consolidacióA partir de 1986 el campionat va pren-dre més forma, ja que els equips ja no

els muntava l’organització, sinó quecadascú s’espavilava per organitzar elseu propi conjunt. Van aparèixer lesprimeres samarretes i equipatges i elspatrocinadors. Les dues primeres finals,disputades pel SAT Solés i pel Jorper’s,van estar plenes de rivalitat i d’emo-ció; això va ajudar que aquest esporttingués un gran boom; a la tardor del’any 89, és formà un equip federat delCENG amb jugadors d’alguns delsequips participants. A finals dels vuitanta s’arribà als vintequips, i a partir de 1991, es crearendues divisions per tal d’equiparar els

equips segons la seua qualitat, fent ques’enfrontessin equips d’un nivell sem-blant. Un cop jugada la fase regular, elssis primers de primera i els dos primersde segona es creuaven a quarts de fi-nal. S’establien dos descensos a sego-na i els dos conseqüents ascensos a pri-mera.

L’organització i els arbitratgesQuant als arbitratges, hem de comen-tar que, al principi de tot, els organitza-dors eren els que xiulaven els encon-tres; després van ser els mateixos juga-dors els que ho van fer, de manera quecada equip havia d’aportar una perso-na (no calia que sempre fos la mateixa)per a formar una parella que impartís“justícia” al camp. De cara als play-offs’intentà fer venir àrbitres federats defora, sense que l’experiment acabés desatisfer ningú, ja que cobraven moltsdiners, i també s’equivocaven. Paper destacat en l’organització i ar-bitratge del campionat el tingueren enJaume Ferré (ex-president de l’entitat),en Jesús Pinén, en Pere Farré, en JaumeCaballer i en Rafa Vega, veritable im-pulsor d’aquest i vinculat els darrers 20anys al CENG al capdavant d’aquestacompetició, comptant amb l’ajuda d’al-tres col·laboradors en els darrers cam-pionats. Durant els anys 90, el torneig eraobert als artesencs i als habitants delsmunicipis o pobles veïns (Foradada,Cubells, Vilanova, Alòs i Montclar, a

AA

PALMARÈS

Any Campió Sots-campió1986 SAT Solés Jorper’s1987 SAT Solés Jorper’s1988 3 Trossos de 3 SAT Solés1989 SAT Solés - 3 Trossos de 3 Frankfurt Balmes1990 Auto-Xami Els Porrers1991 F. Balmes - C. Cercós SAT Solés - Cal Petit1992 SAT Solés - Cal Petit F. Balmes - C. Cercós1993 F. Balmes - C. Cercós SAT Solés - Cal Petit1994 C. Garí Els Porrers1995 Calçats Cercós C. Garí - Galceran CB1996 Pub Jack’s Tudela1997 Garí - Galceran Tudela1998 Pub Halley O. Macià - C. de l’Arnau1999 Tèrsir - Korral Tashia2000 Pub Halley Tèrsir - Korral2001 Tèrsir - Korral O. Macià - C. de l’Arnau2002 Pi-kt’ls - C. Cercós Pub Halley2003 Tèrsir - Korral Pub Halley2004 Tèrsir - Korral Pub Halley2005 Pub Halley Arcom2006 Pub Trébol Copiral - Pub Jack’s

Nota: els anys 1982, 1983, 1984 i 1985 es va disputar el campionat de manera molt informal, on nocomptava la classificació i on molts jugadors jugaven en diversos equips a la vegada

19

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

SAT Solés, els primers campions

20

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

més dels agregats) i fins a un màximde quatre foranis per equip. Durant elsdarrers 15 anys, el nombre d’equipsparticipants ha rondat els 20 (10 en cadadivisió aproximadament). Els últims 2o 3 campionats, s’ha observat una pro-liferació d’equips formats per foranisque s’han establert a Artesa, de maneraque enguany s’ha pogut observar algunequip format únicament per jugadors denacionalitat estrangera, la qual cosa hadonat un nou valor a aquest campio-nat, complint una funció integradora dela immigració a la societat artesenca.

Els equips i els campionsHan estat molts i molt variats els con-junts que han pres part en el Campio-nat; hi ha des d’aquella colla d’amicsque es troben per passar junts una bonaestona, amb l’excusa de jugar a pilota,fina a aquells que s’ajunten per a fer unequip guanyador. Podríem classificarels equips en aquells que estan patroci-nats per una casa comercial o una em-presa, en els “independents” (aquellsque es posen un nom curiós i no estanpatrocinats o els que representen unpoble de la comarca, una entitat o unpaís). Degut al canvi de nom, patrocinadori fusió d’alguns dels equips, el palma-rès és força variat, essent encapçalat perSAT Solés, Calçats Cercós i Tèrsir-Korral amb 4 campionats cadascun. Te-nint en compte que el SAT Solés, un elva guanyar fusionat amb els 3 Trossosde 3 i un altre sota el nom SAT Solés-Cal Petit. Calçats Cercós en va gua-nyar dos com a Frankfurt Balmes- C.

Frankfurt Balmes - Calçats Cercós

Pub Halley

Tersir-Korral

Cercós, un sol i un quart amb Pi-k-t’ls.Els equips amb més finals disputadessón Pub Halley, sempre amb el mateixnom (té tres títols) i SAT Solés (alguns

anys amb 3 trossos de 3 i altres ambCal Petit) amb un total de 7.

La Palanca

Rafa Vega, l’ànima del campionat

21

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Campionat de Futbol Sala 2006el 26 de maig al 29 de juliol s’hadisputat el 25è Campionat de

Futbol Sala amb la participació de 19equips (9 a primera i 10 a segona). El guanyador ha estat el Pub Trébolen una disputadíssima final amb elCopiral-Jack’s decidida a la tanda depenals (després d’una pròrroga que vaacabar amb 3 a 3). Del torneig cal des-tacar la bona organització.

D

Auto-Xami TOCSS-5

Ara-CatMariscalesAll Stars 70-71

Frankfurt Balmes Itapuranga Èfors

Mobles RosFrikisLo Piset

Montclar Pub Halley -kt’ls - Cercós

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

22

la P

alan

ca

Text: J.M. Espinal - Sergi MartosFotos: J.M. Espinal

Steuava Artesenc Thanatos L’Art 66-67

L’equip d’àrbitres i els finalistes: Pub Trébol (de fosc) i Copiral - Jack’s (de blau)

23

la P

alan

ca

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

Selectivitat, un any més!ls finals de juny, pels alumnes de2n de Batxilllerat, acostumen a

ser unes dates difícils i de nervis. Elmotiu no és cap altre sinó la famosaselectivitat. Enguany, les 10 persones que enshem presentat d’Artesa de Segre, hemaprovat satisfactòriament els diferentsexàmens, representant quatre modali-tats diferents de Batxillerats. Dues per-sones del tecnològic (tot i que durantel curs van cursar tres persones aques-ta modalitat, a selectivitat només se’nvan presentar dos), tres persones delcientífic, tres persones del social i unapersona de l’humanístic. Aquest any, però, en alguns exà-mens sembla que ha canviat una micala dinàmica, ja que, acostumats quel’examen de català era un dels méscostosos, aquest cop ha resultat undels més senzills, canviant-se el pa-per amb el de castellà, que, juntamentamb el de física, van resultar uns delsmés complicats. Des d’aquí a nosaltres només ensqueda donar les gràcies a tots els pro-fessors de l’IES Els Planells que enshan ajudat en aquesta etapa del Batxi-llerat i, sobretot, a preparar la selecti-vitat. Per totes les hores, més d’un copfora de l’horari escolar, que han treba-llat i han dipositat en nosaltres a fi del

nostre bé. Per això i més, volem dir quesempre els estarem agraïts. Aprofitant l’avinentesa, també vo-lem fer un agraïment especial a laCarme Barril pel seu suport constantdia a dia i per haver estat sempre alnostre costat. Així doncs, i per finalitzar, des d’aquídonem ànims als futurs estudiants desegon del pròxim any, a continuar fentque cada curs d’Artesa tregui un 100%d’aprovats a selectivitat!

Alumnes de 2n de BatxilleratCurs 2005-2006

IES Els PlanellsSelectivitat 2005-2006

Eloi Gabaldon PonsaSira Baró Vilanova

Jordi Mitjans EscobarMarta Roma LlobetMarc Trepat Piñol

Ester Sala SoléVerònica Collado Molina

Rosa Porta FondevilaIvet Eroles PalaciosCristina Eroles Golet

E

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

24

la P

alan

ca

Inauguració de la depuradora d’Artesal passat 24 de juliol el consellerde Medi Ambient i Habitatge

(MAH), Francesc Baltasar, va visitarArtesa de Segre per tal d’inaugurarl’estació depuradora d’aigües residu-als (EDAR). Cap a la una del migdia d’aquell di-lluns, el conseller va arribar puntual-ment a l’Ajuntament d’Artesa, on l’es-peraven l’alcalde, Domènec París, juntamb alguns regidors i regidores, a mésdel president comarcal de la Noguera,el director territorial de MAH, el res-ponsable territorial de l’Agència Cata-

lana de l’Aigua (ACA), alguns alcal-des veïns i d’altres autoritats. Desprésde signar al llibre d’honor, Baltasar varebre alguns obsequis de mà de l’alcal-de, concretament vi i bombonsd’Artesa. En un ambient distés, Parísva recordar al conseller la seva èpocade tertulià al programa esportiu “Labarberia” de TVE2. Abans de dirigir-se a l’estació depuradora, el regidorsocialista Josep Sellart va reclamar aBaltasar el cabal ecològic per al riuSegre i li va lliurar un dossier. A partir de les onze del matí l’esta-

ció estava oberta a tothom que volguésconèixer-la per dins. La visita guiada,però, no va tenir lloc fins ben passatmigdia. Una vegada arribades les auto-ritats, els tècnics els van mostrar lesinstal·lacions, alhora que explicaven elseu funcionament i característiques,sempre sota un sol de justícia. En elsparlaments de rigor, l’alcalde va agrairla important inversió feta i va reclamar150 metres més de col·lectors. Per laseva banda, el conseller va reiterar elcompromís del seu departament amb laconservació del medi. En acabar, es va

E

Arribada del conseller Baltasar a l’Ajuntament Signatura del conseller al llibre d’honor

Moment de la visita de les autoritats a les instal·lacions Vista panoràmica de les instal·lacions

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

25

la P

alan

ca

oferir un aperitiu a totes les autoritats ipúblic assistent. De fet, la depuració de les aigües re-siduals en nuclis de més de 2.000 habi-tants s’havia d’haver realitzat abans del1999, segons el calendari aprovat pelParlament de Catalunya l’any 1995.Problemes polítics i burocràtics vananar endarrerint aquesta obra (i d’altres)que finalment va ser adjudicada perl’ACA la tardor de 2002. Primer es vancomençar les obres dels col·lectors i al’estiu de 2003 ho van fer les de l’esta-ció depuradora. Tot i que l’acte oficiald’inauguració va tenir lloc aquest mesde juliol, les instal·lacions ja funcionendes de l’any passat. El cost de l’obra ha estat finançat

íntegrament per la Generalitat, amb un20% de fons propis de l’ACA i el 80%restant de la Unió Europea. La inver-sió total és de gairebé 1,7 milionsd’euros: 358.000• dels col·lectors (obrarealitzada per l’empresa Cisteró SA-Procen SA) i 1.305.000• de l’estaciódepuradora (obra de l’empresaAREMA, que també és la responsablede l’explotació). L’estació es troba a uns 300 metresdel nucli d’Artesa, a l’horta, i ha calgut2.267 metres de col·lectors per aconduir-hi les aigües residuals. Pel quefa a les característiques tècniques, pottractar un cabal diari de 862 m3 i la pro-ducció de fang (matèria seca) és d’uns200 kg/dia.

Amb aquestes noves instal·lacions,només quedaran per depurar les aigüesde 3 nuclis de més de 2.000 habitants ala conca del Segre. L’ACA té previstal’execució d’altres estacions al muni-cipi en els següents períodes: 2009-2011, nuclis d’Alentorn, Collfred iTudela de Segre; 2012-2014, nuclisd’Anya, Baldomar, Colldelrat,Montargull, el Pont d’Alentorn, Seró,Vall-llebrera, Vernet i Vilves.

Text: Ramon GiribetFotos: Josep M. Espinal

Imatges extretes del fulletó editat pelDepartament de MAH

1 Arqueta d’arribada i by-pass general dela planta2 Pretractament i bombament d’aigua bruta3 Arqueta de càrrega4 Recinte d’aeració5 Decantador secundari6 Arqueta de sortida d’aigua tractada7 Sala d’equips de deshidratació8 Zona de control i serveis9 Sala de bufadors10 Arqueta de presa de mostres11 Recollida de fangs deshidratats12 Espessidor de fangs13 Arqueta de purga, recirculació de fangs14 Arqueta de reunió buidats, sobrena-dants, espessidor i drenatges15 Caseta de filtració16 Aparcament17 Estació transformadora18 Futura ampliació

27

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Activitats de les Terres del MarquesatCinquenes jornades de la prehis-tòria a les Terres del Marquesat:“La violència a la prehistòria”Com ja és habitual en aquests darrersanys, el passat divendres 7 de juliols’han celebrat les Cinquenes Jornadesde la Prehistòria a les Terres del Mar-quesat. A l’igual que l’any passat, l’acte s’harealitzat a la sala Maria Rúbies del Con-sell Comarcal de la Noguera, aBalaguer; a càrrec de la Dra. Ma. Àn-gels Petit, professora de la Universitatde Barcelona i Presidenta de la Socie-tat Catalana d’Arqueologia. Aquest any s’ha tractat un tema queper desgràcia continua essent de rabio-sa actualitat: “La violència”,específicament centrada en els tempsprehistòrics. La Dra. Petit, amb el seu estil amè ialhora rigorós ens ha il·lustrat sobre elsvestigis materials i les tècniques d’an-tropologia i etnologia comparades queens porten a la conclusió que l’homeha estat des de sempre violent amb elsseus congèneres. Ja en els llunyans temps del paleolí-tic superior (de 35.000 fins a 10.000anys abans de l’època actual) podeminferir de les baralles entre grups hu-mans per escenes de fletxats en diver-ses pintures rupestres, també hi ha cons-tància de la practica del turment, comens indiquen els gravats de la covad’Addaura (Palerm, Sicília). En diversos llocs trobem enterra-ments rituals amb restes de cranis es-berlats, de dones i nens de diversesedats, que només es poden interpretarcom de sacrificis rituals o de massacresd’una població sencera (un exemple eltenim al jaciment d’Ofner a la Baviera).També s’han trobat esquelets amb pun-tes de fletxa incrustades a l’os, que ensindiquen clarament la mort violenta del’individu. Arreu trobem testimonis de caniba-lisme, el qual podria ésser de tres tipusdiferents: per finalitats alimentàries, permotivacions rituals amb sacrifici humào simplement com un ritual funerari.Aquesta pràctica enllaça amb les ques’han descrit en èpoques històriques en

diverses civilitzacions, com per exem-ple l’asteca. L’augment de la violència correparal·lela a l’augment de la tecnologia(del paleolític al calcolític o edat debronze, també queda reflectit en l’evo-lució de l’hàbitat, amb poblats cada copmés fortament fortificats). Actualmentaixò s’explica per la necessitat de con-trolar les rutes de comerç dels mineralsi metalls. Els estris per matar es tornencada cop més sofisticats, dels pals ambuna punta de sílex, a la manera de llan-ça, concebuts inicialment per a la cace-ra, passem a les armes dissenyadesespecíficament per a matar el proïsme,com les espases, que donen un granpoder als pocs que les posseeixen. Per posar un punt dolç a la confe-rència, l’Associació les Terres del Mar-quesat va obsequiar tots els assistentsamb un pica-pica. Com també és habitual, l’endemà es

va fer una visita cultural, en aquest casal municipi de Vilanova de l’Aguda iels seus pobles agregats Ribelles, Guar-diola, Vilalta i Alzina. Aquests pobles ens porten als tempsmedievals de la baronia de Ribelles,senyors feudals de la zona, tal com po-dem copsar en la visita del castell i lapassejada pels carrerons dels diversospobles. Trobem un testimoni de la mentali-tat d’una època, que esperem no tornimai més. És la làpida commemorativade la construcció de l‘església parro-quial de Vilalta, pagada pels senyorsbarons l’any 1812, que van fer posar ala seva façana amb la següent inscrip-ció: “en los añs 1812 y 1813 los señorsBarons Dn Francisco Xavier Duran YDescallar Y Dna Maria Rosa Moner YBardaxi erigiren a sas costas aquestacapella y vicaria per la utilitat espiri-tual y temporal dels seus... (es pot lle-gir encara els mots esborrats de Vas-salls). De la visita als diversos pobles delmunicipi destaquem el castell de Ribe-lles, situat en un turó al costat del po-ble actual homònim, que domina totala plana i ens permet apreciar una vistacompleta dels territoris de l’antiga ba-ronia. El castell està documentat al s.XI i es considera que el seu origen po-dria ésser andalusí. Vàrem visitar amb profunditat aquestimmens edifici, guiats per en CintoBernaus, que ens va explicar nombro-ses anècdotes i vivències personals. A continuació visitàrem Vilanova del’Aguda, cap del municipi, que conser-va carrers amb caire medieval. Gràcies

28

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

a en Ramon Torra i “les Priores” po-dem entrar en la seva actual esglésiaparroquial, construïda l’any 1679 i de-dicada a l’Assumpció de Maria, la qualconserva diverses peces de gran inte-rès artístic i religiós. Destaquem com acuriositat la petita capella de SantAndreu (primer patró del poble) ados-sada a un immens campanar. A Guardiola, encantador poblet decatorze habitants, l’experta mà d’enFrancesc Vilà ens va ensenyar un anticforn de pa, un antic trull propietat delsbarons de Ribelles i la petita esglésiaparroquial de sant Martí, construïda enterrenys arrancats al cementiri del po-ble, únic terreny lliure disponible, fetque va ocasionar que la gran esglésiaque els Barons volien construir a lapoblació s’acabés fent al veí poble deVilalta. La visita va acabar a l’ermita

de sant Magí, fortament malmesa du-rant la guerra civil i que el poble deGuardiola, juntament amb la societat decaçadors, reconstruïren el 1966. Cadaany s’hi fa un aplec amb el que hi col·-labora el patronat de Sant Magí deCervera. El poble de Vilalta, amb 43 habitants,sorprèn per la seva espectacular esglé-sia parroquial, de sant Salvador, que talcom hem dit al començament, fou unadonació dels barons. En Josep Solé ensporta pels seus carrerons i ens fa recu-lar a aquells temps que la gent es divi-dia en senyors i vassalls. Al poble de l’Alzina ens acomiademdel municipi de Vilanova de l’Aguda ide l’antiga baronia de Ribelles, on laRamona Mas ens mostra els seus car-rerons de regust medieval i ens explical’església parroquial de sant Salvador.

La Vall Fosca. Exemple de na-tura i arqueologia industrialLa Vall Fosca es troba a la part més sep-tentrional de la comarca del Pallars Jus-sà, amb unes característiques paisatgís-tiques i geològiques notables. Està si-tuada a la capçalera i part alta del riuFlamicell, a la zona dels llacs d’EstanyGento-Fossé, i s’estén fins a la pobla-ció de Senterada. És en aquest bonic racó que, el pas-sat 4 d’agost, l’Associació Les Terresdel Marquesat va organitzar una visitacultural per copsar tant el seu valor pai-satgístic com naturalístic i geològic, iconèixer un dels episodis cabdals de lanostra història industrial recent: l’inici

de l’explotació de l’energia hidroelèc-trica al nostre país. Entrem a la vall per Senterada, sem-pre remuntant el petit riu Flamicell, finsal pla de Sallente, més amunt de Cab-della. Ens endinsem en un ambient onla geologia ens parla dels antics rius deglaç que, entre dos i un milió d’anysenrere, circulaven per aquesta vall; elseu origen era la gran acumulació deneu i glaç a la seva capçalera entre els2.040 m i els 2.982 m, i que a la mane-ra d’una gegantesca llengua de glaç esdesbordava fins a cobrir tota la vall ianar a morir on actualment hi ha la po-blació de Senterada. Per tot arreu tro-bem enormes blocs de granet, arrodo-nits i estriats per l’acció del pacient tre-ball del glaç sobre la roca, talment comsi un desconegut colós les hagués situ-at tot al voltant del nostre camí. Muts testimoniatges de la força ero-siva d’aquestes glaceres són els actu-als cims, feréstecs i retallats, querodegen tota la vall, talment com si uncolós amb una immensa cullera s’ha-gués menjat trossos de la muntanya,deixant cavitats en les quals s’han con-servat les aigües del desglaç i que cons-titueixen avui la gran riquesa d’aques-ta vall. Aquesta riquesa lacustre va roman-dre dormida fins que un Pallarès,l’Emili Riu, va lluitar incansablementper l’explotació de l’energia hidràulicaemmagatzemada en els trenta estanysde la zona. Després de múltiples intentsd’involucrar la gent del país, tots ellsfallits, va aconseguir interessar un grupfinancer franco-suís, que, en un tempsrècord per la seva època, va iniciar laconstrucció del salt de Cabdella per ala generació d’energia elèctrica, desti-nada fonamentalment a la zona indus-trial barcelonina. El 18 de novembre de 1911 es cons-tituïa a París la societat “Energia Elèc-trica de Catalunya”. El gener de 1912es començava la construcció de la car-retera de la Pobla a Cabdella, en untemps rècord de 90 dies. L’abril delmateix any es començaren els treballsde l’Estany Gento amb la construcciód’una represa per ampliar la capacitatdel llac i d’un canal de conducció deles seves aigües fins a la central a lacapçalera de la vall, un 300 m munta-

29

la P

alan

ca

nya avall. Finalment, el 28 de gener de1914 es va posar en marxa el primerdels cinc grups de la central de Cabde-lla, que en el seu temps fou una de lesmés grans del món i la primera de lapenínsula ibèrica. El creixement exponencial en la de-manda energètica va comportar la cons-trucció entre els anys 1975 i 1986 delgrandiós complex hidroelèctric de lanova central reversible de Estany-Gento-Sallente, amb una produccióequivalent a la meitat de la correspo-nent a la central nuclear d’Ascó. La nostra Associació ha tingut el pri-vilegi de poder estudiar de primera màtot aquest monument a l’arqueologiaindustrial del nostre país, sota l’expertguiatge del nostre amic l’escriptor delPallars Llorenç Sànchez i Vilanova; elqual, a part de les seves explicacions,ens va obsequiar amb el seu recent lli-bre “El salt de Cabdella: de la utopia ala realitat”, així com de diversos exem-plars de gran part de la seva obra d’in-vestigació històrica, de pensament i deteatre. Hem d’agrair les facilitats donadesper la companyia FECSA-ENDESAper poder visitar tot aquest complexhidroelèctric, així com a l’alcalde de laTorre de Cabdella, Josep Ma. Dalmau.Especialment hem d’agrair les rigoro-ses i alhora amenes explicacions d’enFerran Anguiano (a la central nova),Francesc Font (guia de l’antiga centralde Cabdella) i a Eva Perise (responsa-ble de turisme de Cabdella). Tots ells,exemples de gran professionalitat i granconeixement de la tecnologia hidroe-lèctrica.

Josep Roqué i Francesc GesséAssociació Cultural

“Terres del Marquesat”

Bibliografia1.- Equip Terres del Marquesat: Dossier Sorti-des Culturals Mediambientals “La Vall Fosca.Exemple de natura i arqueologia industrial” Cu-bells - Camarasa - Vilanova de Meià, 4 d’agostdel 2006.2.- Llorenç Sànchez i Vilanova: “El Salt de Cab-della: de la utopia a la realitat” Ed. Història/PallarsCol·lecció d’estudis - Vol III, La Pobla de Segur2004.

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

30

la P

alan

ca

Exposició de papallones i insectesl diumenge 22 de juliol, en elmarc del local social de La

Travessa d’Anya, vàrem inauguraruna exposició de papallones i insectesdel col·leccionista balaguerí NarcísCarreño i Moreu. L’acte de la inauguració fou moltconcorregut, i vàrem comptar amb lapresència dels regidors de l’Ajun-tament d’Artesa de Segre senyors JosepGalceran i Mingo Sabanés. Segons ens va explicar el senyorNarcís Carreño, ja fa dinou anys queva començar a dedicar-se a l’afició derecol·lectar papallones i insectes, totsells autòctons de Lleida i de l’Aragó.El col·leccionista pretén fer conèixer atot el públic la gran riquesa de faunaque suposen el lepidòpters exposats.Ens va explicar que per distintes raonsté una forta estima a les papallones iinsectes exposats, especialment a lapapallona Cleopatra, que es pot trobara Balaguer, la qual és una papallona quehiverna i que surt a finals de febrer.També ens va dir que n’hi ha una lamida de la qual supera els 12 centíme-tres. També es van poder veure altrespapallones com la Macon, la Calavera,

l’Apolo i més d’un centenar deveritables meravelles de la natura. Delsinsectes, sembla ser que el que més liagrada al senyor Carreño és el Cérvolvolador, i després altres insectes comla Libèl·lula emperador o la Cetonia. L’exposició va estar oberta al públiccada dia fins el passat 30 de juliol, datade la cloenda. Els organitzadorsd’aquesta exposició estem molt

satisfets de la resposta per part de lagent que ens han visitat, amb una granassistència de persones interessadesamb el que s’hi va exposar, i ambl’agradable sorpresa que moltespersones venien acompanyades delsseus fills o néts.

La Travessa d’Anya

E

Sopar de germanorquest any celebrarem el 15é ani-versari del Gran Sopar de Ger-

manor de la Festa Major d’Artesa deSegre. Els anys passen i any rera anyel sopar ens torna a aplegar a tots denou. Des de la Comissió de Festes us vo-lem anunciar que hi haurà canvis res-pecte els anys anteriors, canvis que ensafecten a tots i que pretenen o intentaranmillorar la germanor del nostre sopar.

Aquest any hi haurà un menú infan-til per als més petits que costarà 6 euros.De ben segur que el gaudiran igual queels més grans. Pel que fa al menú adult,el seu preu serà de 12 euros. És important remarcar que adults ipetits necessitaran el tiquet compratamb anterioritat per poder accedir alsopar. Tal com hem dit, és una mesuraque beneficiarà tots els assistents. Només ens queda animar-vos a ve-

nir al Gran Sopar de Germanor i cre-iem que es cosa de tots aconseguir queenguany el sopar sigui tant o més mul-titudinari que l’any passat. Us esperem a tots, artesencs iartesenques, el dijous dia 28 de setem-bre a les 22:00h al pavelló d’esports. Moltes gràcies per la vostra col·-laboració.

Comissió de Festes d’Artesa de Segre

la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

1981 - 2006 25è ANIVERSARI

Concurs per a la portada de la revista del 25è aniversari

Amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la revista La Palanca,l’Associació Cultural La Palanca convoca un concurs per al disseny dela portada de la revista de desembre de 2006 (mes en que es complei-

xen els 25 anys).

Termini de presentacióel 31 d’octubre de 2006Trobareu les BASES a

www.lapalanca.cat

AA

31

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama de la Firama de la Firama de la Firama de la Firama de la Fira de Sant Bara de Sant Bara de Sant Bara de Sant Bara de Sant Bartomeutomeutomeutomeutomeu

Divendres, 25 d’agost

21:30 h. Xerrada Col·loqui: “Futur del canal Segarra Garrigues.Condicionalitat de la PAC”Lloc: Sala d’actes de la Cooperativa d’ArtesaOrganitza: Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)

Dissabte 26 d’agost

11:00h. Torneig 3x3 de bàsquetLloc: Pista PoliesportivaOrganitza: CENG 12:00h. Inauguració de la Fira a càrrec de l’Hble. Sr. Jordi WilliamCarnes, conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitatde CatalunyaLloc: Entrada del recinte firalRecorregut de les autoritats pel recinte firal: Sector automoció, Sec-tor de la maquinària agrícola i ramadera, Zona dels productes arte-sans, Sector comercial i serveis, Zona dels melons, Mostra d’oficisartesans, Sector de les entitats i associacionsParlaments institucionals i refrigeriLloc: Pl. Ajuntament 14:00h. Dinar popular. Tradicional PaellaVenda anticipada de tiquets del 18 al 25 d’agost a l’ajuntament, i el dia26 a l’estand d’informació (amb aperitiu, postres i cava si us quedeua menjar-vos-la)Lloc: recinte firal, espai reservat a la zona de vins 16:00h. Entrenaments Tir OlímpicLloc: Camp de Tir AntonaOrganitza: Club de Tir Olímpic Antona 16:30h XX Torneig de BitllesLloc: Ctra. MontsonísOrganitza: Club de Bitlles Montmagastre 16:30h. Pintada del graffiti de la firaLloc: Zona tast de vins 18:30h. IV Gran tast de vins popular de CatalunyaDirigit pel Sr. Pere Tàpies, director del programa Tàpies Variades deCatalunya RàdioAnàlisi enològica a càrrec del Sr. Albert Gonzalo, enòleg i tècnic del’INCAVILloc: Recinte firalOrganitza: Consell Regulador DO Costers del Segre i Institut Catalàde la Vinya i el Vi (INCAVÍ) 19h. Partit de futbol baseJuvenils: EFAP - UE TàrregaLloc: Camp d’Esports municipal 19:30h. Inauguració de la XIV Mostra de Vins de la DO Costersdel SegreLloc: Zona dels vins 19:30h. Final del Torneig 3x3 de bàsquetLloc: Pista PoliesportivaOrganitza: CENG 20:00h. Mollerussa Fashion Faces - El CastingEl Mollerussa Fashions Faces és un càsting de moda on es selecciona-ran nois i noies (més de 14 anys) que vulguin participar com a modelsprofessionals en les desfilades de la setmana de moda de Mollerussa(del 30 de setembre al 8 d’octubre). Tots els participants obtindranalgun obsequi.Lloc: Recinte firalOrganitza: Magda Simó Models 21:30h. Festa del ViSopar de germanorLloc: Zona dels vins

Diumenge 27 d’agost

Durant el matí. Cercavila a càrrec del Grup de grallers i caps gros-sos d’Artesa de SegreLloc: recinte firal 10:00h. IX Trobada de puntairesLloc: c/ Sants Cosme i DamiàOrganitza: Grup de Puntaires d’Artesa 10:00h. IX Concurs de pintura ràpidaInscripcions fins a les 12h a l’estand d’informació 10:30h. IV Concurs de pintors localsInscripcions fins a les 13h a l’estand d’informació 11:00h. Desfilcan (Mostra canina)Lloc: c/ St. Antoni M. Claret 12:30h. 1r Tast de pernil popularExhibició de tall de pernil. Demostració pedagògica de l’art de tallarpernil i degustació.Lloc: Recinte firal 18:00h. Lliurament de premis del IX Concurs de pintura ràpi-da, del IV Concurs de pintors locals i del Concurs de productesestranys del campLloc: Carpa firal 19:00h. Partit de futbol: Trofeu Fira del MelóUE Tàrrega (1a Catalana)CE Artesa de Segre (1a Regional)Lloc: Camp d’Esports Municipal 21:00h. Cloenda de la Fira

MOSTRESXIV Mostra dels Vins DO Costers del Segre, XXVII Fira del Meló, VIMostra d’oficis artesans, XVIII Mostra de productes artesans, XXVIIMostra de productes estranys, XI Mostra de punta de coixí

EXPOSICIONSAssociació Artesenques Actives, Club de Lectures - La Palanca, As-sociació de Jubilats i Pensionistes, Càrites Parroquial d’Artesa de Segre,Amics de l’Ermita de la Mare de Déu del Pla, Bombers voluntarisjuvenils, Amics del Castell de Montmagastre, Club Slot Artesa, Amicsde la sardana, La teva Fira, Els pobles a la Fira, El vi i la vinya, Lescucurbitàcies

CONCURSOSXXVII Concurs de productes estranysIX Concurs de pintura ràpidaIV Concurs Pintors Locals

SERVEISServei de bar, Servei de degustacions, Servei de pàrquing, WC

NOTES- Ràdio Artesa de Segre (91,2 FM) emetrà en directe des del recinte firal.- Durant els dos dies que restarà oberta la Fira es podran comprar elstiquets que donaran dret a degustacions de diferents productes expo-sats en la zona dels vins de la DO Costers del Segre i de les degustaci-ons dels productes d’Artesa de Segre i comarca.

Col·laboracions:Ajuntament d’Artesa de Segre, Departament d’Agricultura, Ramade-ria i Pesca, Diputació de Lleida, Consell Comarcal de la Noguera,INCAVI, Consell Regulador de la DO Costers del Segre, Cambra deComerç de Lleida, Segre, La Mañana, Segre Ràdio, Catalunya Ràdio,40 principales Lleida, Ràdio Lleida: Cadena Ser, Condis supermer-cats, RACC

www.artesadesegre.com

32

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Obres i dinershan aprovat partides amb un va-lor 1.138.185’25 euros, per dife-

rents obres del nostre municipi. Del2005 hi havia un superàvit de 673.000euros. També s’aprovà el projecte dela segona fase del Casal. En el ple del passat 3 d’agost, vamrecolzar la modificació de pressupostamb partides molt necessàries pel mu-nicipi. Algunes llargament demanadesque per fi es podran resoldre: la porta-da en alta de l’aigua per la ciutatd’Artesa, per millorar la captació i evi-tar la terbolesa. L’arranjament de lapujada de darrera la Granja, per donarentrada a una part del municipi, donatque es talla l’accés pel mercat dels diu-menges. La compra del terreny del cos-tat del CAP, per la seva ampliació, com-promesa pels Serveis Territorials deSalut. La millora definitiva de tots elsenllumenats públics del municipi, percompletar el projecte d’arranjament dela contaminació lumínica, que fins fapoc s’executava.

Altres partides aprovades són l’arran-jament del camí de la Gravera, una pri-mera fase de la urbanització del carrerMaria Anzizu, la dotació econòmica perfer front a la compra de l’edifici de lesMonges i també a la primera fase de laurbanització dels entorns del Tanatori,tot i que critiquem l’elevat cost d’aques-ta obra, ja que el projecte puja233.164,45 euros (prop de 39 milionsde pta.). Pel que fa a Protecció Civil i Emer-gències, també hi ha hagut un petit aug-ment de 1.200 euros, amb el compro-mís de posar més dotació. Ara, res deres de crear un Pla d’Emergències ade-quat al nostre municipi, per estar bencoordinats. Tampoc hem avançat gaireen l’Ordenança per les Entitats. En elcas de les Barreres Arquitectòniques,partida ja pressupostada anteriorment,demanem la màxima celeritat en la sevaexecució. De fet, ho demanem per to-tes les obres, com sempre. La segona fase del projecte del Ca-

sal no va tenir el nostre recolzament.Una obra mal planificada que provocaels nostres recels. La primera fase delprojecte s’ha adjudicat per 1.065.257euros, que sumats al pressupostd’aquesta segona, 1.775.453 euros, fan2.840.710 euros (473 milions de pta.).Convergència ha perdut el nord: alpreu que sigui, sense el consens deningú i un projecte lluny de criterisde sostenibilitat, que facilitaria el seufutur manteniment. Ens convé el Ca-sal, però ens convé assumible. Les sub-vencions actuals pugen en total1.100.000 euros aproximadament. En-cara no s’ha començat l’obra i ja esporta una previsió de despesa 800.000euros superior a la inicial.

Josep Galceran i SellartPortaveu del grup municipal PSC-PM

a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

S’

33

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Jo bé, tothom bé

Pub Jack’s: 25è aniversariEl Pub Jack’s va celebrar els seus 25anys el passat 22 de juliol! En VicentJou Lluch va voler mostrar el seuagraïment a tots els seus fidels clientsamb una festa que no va passar“desapercebuda”. Els preparatius es van fer amb moltail·lusió, tant per part del propi Vicentcom dels treballadors, que vam estaramb ell fins al final de la festa. Els assistents van poder gaudir d’unpica-pica completíssim preparat pelstreballadors de la cuina, que van estarmimant fins a l’últim detall. A la partde la barra es podia trobar un còctelamb cava i cervesa de barril totalmentde franc. També hi va haver regal, ambsamarretes de diversos colors i tallesper a tothom! Com no, els treballadors vam lluiruna samarreta que el Vicent va fer ambil·lusió, per tal de donar més distincióa la festa. I no podia faltar la músicad’ambient, amb el grup People SoundMusic, que va agradar a tots elsassistents. En aquest dia tan especial pel Vicent,els treballadors vam voler recompensartot el seu esforç durant aquests 25 anysamb una placa commemorativa i tresrams de flors pel seu destacat menjador.

Gemma CayetanoEduard Serradell

No és això. Molts mengem massa i al-tres massa poc. Jo crec que de proble-mes per a viure bé o bastant bé non’hauria d’haver cap. Estic convençutque al món hi ha diners per a poder ar-reglar-ho tot. Un exemple el tenim a l’Àfrica. Allíse’ls hi envia menjar i diners. Com quesón els rics els que fan el repartiment,es queden la millor part. Per cada euro,5 cèntims a repartir pels pobres, quecom són tants es queden pobres igual. Amb tot passa lo mateix. Us vull con-tar una anècdota que em va passar a mi

per allà l’any 1945. En aquells tempsl’Estat feia pagar els “cupos” als page-sos. Em ve un senyor “jefe” d’una co-marca, a comprar uns coves. Jo, comque sóc així i no puc fer-hi res, li dic:“Vol dir que no ho feu malament? Alpobre li feu donar 3 sacs de blat, queels necessita per a menjar. Per què nous els carregueu vosaltres?”. L’home,molt tranquil, em diu: “Mira, Ton, siels pobres no en paguessin cap, serienpobres igual i nosaltres n’hauríem depagar 15". Pel que es veu, ja estava totcontrolat i diu: “Tu saps els diners que

valen 15 sacs?”. També us vull contar un altre cas quepassava aleshores. Els que teníem unamica d’ofici per a poder menjar pa,compràvem blat, el portàvem a casa loFonso Boter, ens posàvem d’acord ambla farinera i quan la farina estava fetaens avisaven. Però recordo que una deles vegades la va anar a buscar la Guàr-dia Civil. Vam perdre “trigo y dinero”com la cançó del Molinero. I ja n’hi ha prou de les coses delBrimero.

Ton Bonet

35

la P

alan

ca

PPPPPoesiaoesiaoesiaoesiaoesia

Quan l’ordinador té “febre”ada any a l’estiu, els informàticsens preparem per a la reparació

més sol·licitada d’aquests dies: “l’or-dinador se m’apaga”, “l’ordinador sem’inicia sol”, “l’ordinador se’m pen-ja”... Tots aquest símptomes solenprovenir de la mateixa causa: la ca-lor. Tothom que té un ordinador sap,més o menys, que la calor i la infor-màtica no són bons amics. El cert ésque, des de fa uns quants anys, ésmolt habitual haver de patir avariesquan el termòmetre marca més devint-i-bastants graus. A la prehistòria dels PC, és a dir, fauns vint anys, el cor dels ordinadors (lafamosa CPU, que vol dir unitat centraldel procés), no superava els 6.000 tran-sistors integrats dins d’un centímetrequadrat. Pot semblar molt i, certament,ho era en aquells anys; però com que lafabricació no permetia molta miniatu-rització, el resultat en qüestió tèrmicaera suportable. Avui dia, en el mateixcentímetre quadrat (més o menys) te-nim uns vint milions de transistors –de

vegades més– i, atès que s’han aconse-guit uns grans nivells d’integració(nanotecnologia li diuen), no es potevitar un augment impressionant decalor generada a la CPU, que només esveu reduïda per la incorporació de ven-tiladors interns, de vegades més d’un,si volem l’ordinador força temps. Tot i aquesta mesura ja habitual, so-vint en fan falta més. Llavors és quanes poden aplicar uns quants principisbàsics. Les caixes d’ordinador, si estanben dissenyades, han de generar uncorrent d’aire intern que extregui airecalent per agafar aire fred. Si això noés així és perquè, o bé la caixa no estàben dissenyada, o bé li falta un ventila-dor per crear aquest corrent, o bé témassa cables per dins que deixen cir-cular l’aire tal com ha de ser. Hi ha unaltre motiu: si tot això succeeix, és quel’ordinador està encaixat. És a dir, eltenim envoltat de parets de fusta, en unforat de la taula, i no hi pot circular l’ai-re necessari. L’hem de deixar “respirar” si volem

que no s’ofegui. Totes aquestes mesu-res acostumen a ser suficients per tenirl’ordinador més refrigerat. A part, n’hiha d’altres, però ja són més evidents:que no li toqui el sol, que estigui a propdel corrent d’aire, que no tingui paperso plàstics tapant els forats de ventila-ció, etc. Després de tot això, si encara teniuproblemes, heu de considerar l’edat delvostre ordinador. Per edat volem dir eltemps que fa que s’utilitza, no els anysque té. Un ordinador de deu anys, ambun ús diari de dues hores, és més “jove”que un altre de dos anys, però que estàtot el dia engegat. En termes generals,podríem parlar d’un ordinador vell quanja arriba a les 25.000 hores d’ús. És adir, uns tres anys engegat tot el dia, unsnou anys si té un ús d’oficina (vuit ho-res diàries), o uns 35 anys si l’usemdues hores per dia. Sorprenent, oi? Per qualsevol altre cas, truqueu altècnic, perquè la “febre” no us la trauràun antivirus.

Jordi Vilà i Colom

ColColColColCol····· la la la la laborborborborboracióacióacióacióació

C

Hiroshima. El meu altre amorQuan un sis d’agost de 1945el destí t’escollí per convertir-teen la imatge de a més dantesca visióque la mateixa forma pugui expressar,forjà la maduresa del teu Esperit.Fores avantsala d’una mort sense pietat.Visió aterradora de la crueltat humana.El teu holocaust fou la teva vida.El teu sacrifici la teva grandesa.El teu sofriment la teva força.La teva agonia el ressorgiment.La teva tortura la raó de seguir existint.La teva lamentació el cant a una nova vida.El teu dissort marcà el camí cap a la felicitat.I fores l’espill que reflexa l’ànima immortalD’un poble que estima la vida.

Nagasaki. Sempre al meu cor.Era el tercer dia –un 9 d’agost-i encara ressonava en l’Èter la lamentaciód’agonia d’una altra ciutat germana.Res no pogué detenir la fulla assassinade la trampa que la mort enarborava.Les llàgrimes d’un poble no podienapagar el foc de l’Infern.La lamentació dels quins sofriren llur torturaféu emmudir l’estrèpit d’una bombaque esqueixar fins les entranyes de la Terra.Però la teva tenacitat mostrà al mónla teva fortalesa d’esperit.La teva capacitat de sofriment pogué superarel dolor d’una llarga agonia.I la teva mort fou la llavor que engendràuna nova vida.Vas ser tu, Nagasaki, la ciutat que tancàel cercle d’un capítol de la vida en queel sentit de les paraules Amor, Pietat, Humanisme,fou oblidat, si és que algun diafou per algú recordat.

Jordi Españó (1995)

36

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

L’Orfeó canta a Gualter i Alòsquest estiu l’Orfeó Artesenc noha fet vacances i ha realitzat dos

concerts, un a Gualter en motiu dela XIII Trobada Cultural delMonestir de Gualter el 22 de juliol, iun altre per la Festa Major d’Alòs el13 d’agost. El passat 22 de juliol, l’Orfeó vaparticipar a la XIII Trobada Culturaldel Monestir de Santa Maria de Gualter.Aquesta trobada ja fa tretze anys quese celebra i el principal objectiu de lamateixa és anar reconstruint iassegurant el aquest monestirnoguerenc. Durant aquests anys, lesprimeres reformes es van centrar en elclaustre i la neteja de l’EsglésiaRomànica. Aquesta església fou unpolvorí durant la Guerra Civil, i durantl’entrada dels nacionals, elsrepublicans van fer-lo esclatar perquèno caigués en mans enemigues. Elresultat fou catastròfic i el recinte foutocat de mort. Darrerament, s’hacomençat diverses actuacions pernetejar i reconstruir tot el monestir.Primerament fou el claustre, el passatany s’inauguraren unes obres queconsistiren en mantenir el que quedavade l’estructura de l’església romànica,i enguany, el bisbe d’Urgell va oficiarla missa en que es féu la consagraciódel nou altar d’aquest temple romànic.L’Orfeó cantar la cerimònia religiosa,

en la qual es pogué presenciar tot elritual de consagració d’un altar, fet pocusual en el Bisbat d’Urgell, puig queaquest és el primer que es consagra enmolts anys. En acabar la celebracióreligiosa, van oferir un concert que vacomençar amb música catalana i vafinalitzar amb música més moderna. Lajornada va finalitzar amb una cantadad’havaneres amb el grup Aires delSegre de Ponts. El 13 d’agost, amb motiu de la FestaMajor d’Alòs de Balaguer, l’Orfeó va

AA

participar de la litúrgia amb els seuscants, oferint, tot seguit, a l’Esglésiade Sant Feliu, un concert amb músicacatalana i d’autors catalans, finalitzantamb música més actual (Fling Pickets,música de pel·lícules...). Sense gaire temps de descans,l’Orfeó començarà els assajos del noucurs el proper divendres 1 de setembre,a les 10 de la nit, a la Sala de l’Orfeósituada a l’edifici de les Escoles Velles.Pel proper curs ja hi ha preparats unabona colla de projectes: el 3 desetembre una cantada al Monestir deSanta Maria de Refet, la missa de laFesta Major d’Artesa, el concert deNadal, la participació a la 6a.Primavera Coral de les Terres de Lleidai la participació a un aplec de coralsque, segurament, tindrà lloc a La Seud’Urgell. A més, també està al tinter elprojecte de gravació d’un CD i l’ediciód’un llibre de partitures amb temeslocals i propis de l’Orfeó durant aquestcurs (L’Ave a la Mare de Déu de Salgar,La Raimundeta, La Samba delCastellot...). No us ho penseu més, siteniu ganes de cantar, només calpresentar-se a un dels assajos, que comem dit, continuaran realitzant-se tots elsdivendres a les 10 de la nit.

La Palancawww.orfeoartesenc.cat

37

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Amb motiu de la cantada que realitzaran les Caramelles La DàliaBlanca per la Diada Nacional de Catalunya a la Roca del Cudòs, esconvoca a tots els/les caramellaires als assajos que es realitzaran elsdissabtes 2 i 9 de setembre a les 10 de la nit a la Sala de l’OrfeóArtesenc

Orfeó ArtesencInici dels assajos

Divendres, 1 de setembre de 2006a les 9 de la nit

a la Sala del Orfeo

www.orfeoartesenc.cat

39

la P

alan

ca

Psicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada Dia

Escriure com a teràpiae ben segur que gairebé tots enun moment o altre de la nostra

vida hem tingut la temptació d’es-criure un diari o hem arribat a fer-ho. I per què no? Escriure les idees que ens bullen alcap pot ser realment una teràpia, o simés no, pot ajudar a ordenar-les.Quantes vegades hem experimen-tat sensacions, emocions que ensés difícil d’exterioritzar en parau-les i, si hem provat de fer-ho plas-mades en un paper, ens hem sen-tit alleugerits perquè hem acon-seguit donar-los-hi forma? Escrivim perbuidar el pap, perquè possiblement siho expliquéssim a algú no ens compren-dria, perquè un full de paper ens dónala confiança per expressar allò que ensdiu el cor. Hi pot haver qui pensi que escriureles pròpies idees, emocions, estatsd’ànim... és una teràpia per a tímids,per a introvertits que els costa expres-sar-se mitjançant la paraula. De fet, noté perquè ser així; escriure pot ser sim-plement un exercici d’ordre mental, undonar forma a les emocions i fins i totun bàlsam per a l’esperit. Sovint els psicòlegs i els psiquiatresfan servir la tècnica d’escriure com a

complement d’un tractament antidepres-siu, atès que la persona que pateix unadepressió li costa força expressar verbal-ment allò que l’angoixa i el fet d’escriu-re podríem dir que l’allibera dels fantas-mes de la seva ment i l’ajuda a exterio-ritzar, regular i ordenar els pensaments.

El fet d’escriure, ja sigui en formade diari o de cartes personals, pot aju-dar tothom. No necessàriament ho hande fer les persones amb problemes, sinóque pot ser senzillament una gimnàsti-ca mental molt saludable. Escriure els sentiments pot ajudartambé en interrelacions difícils. Quanes vol parlar amb el cor a la mà per des-fer un malentès. Força sovint les emo-cions ens traeixen i no es mesura ni elto, ni la intensitat i algunes vegades noes pot controlar el plor, i tot allò que esté al cap acaba sortint de qualsevolmanera, desorganitzadament i es potacabar dient coses que realment no espensen. És llavors quan la teràpia d’es-

criure ajuda, tot i que en aquest cas elfull de paper porta un destinatari. En relacions difícils entre pares i fillsadolescents, en relacions de parella,d’amistat... pot ser prou útil. No us facivergonya! Per què una mare no ha d’es-criure una carta al seu fill (tancat en si

mateix en plena adolescència) ma-nifestant-li tot allò que li preocu-pa i potser no sap com comuni-car-s’hi ni com fer-li saber les se-ves preocupacions? El mètode de deixar petits mis-satges per la casa (petites notes),

sobre coses a fer, felicitacions per co-ses fetes, escriure petits contractes decomportament quotidià, imprimir un di-ploma de reconeixement a l’esforç...també pot resultar interessant per fer-ho servir en nens més petits. Quan les paraules no surten, quan lesidees estan desordenades en la nostrament, quan exposar els nostres senti-ments ens bloqueja, escriure pot ser unabona tècnica, una manera ben interes-sant de plasmar les sorpreses, les expe-riències les sensacions, els somnis, elspensaments... en un full de paper enblanc. No hi perdem res en provar-ho!

Noemí Farré Cortadelles

Escriure pot ser simplement unexercici d’ordre mental, un donarforma a les emocions i fins i totun bàlsam per a l’esperit

D

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

40

la P

alan

ca

Mes de junySESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 01-06-2006

S’aprova, per unanimitat, l’actaordinària de 04-05-06.

S’acorda, unànimement, nome-nar com a integrants de les Meses Elec-torals del referèndum del projecte dereforma de l’Estatut d’Autonomia deCatalunya, els membres que han resul-tat elegits en el sorteig efectuat.

S’acorda, per unanimitat, reco-nèixer a l’Associació de Voluntaris deProtecció Civil d’Artesa de Segre, ambdomicili al c/ Mare de Déu de Salgar27 i CIF número G-25606260, com aúnica associació d’aquest tipus vincu-lada al municipi d’Artesa de Segre.

S’aprova, per unanimitat les se-güents certificacions d’obra:- Certificació núm. 1, per import de14.897,06 euros, corresponent a l’obra“Pavimentació i xarxa de clavegueramdels carrers Forn i Castell a Tudela deSegre”.- Certificació núm. 2, per import de18.417,59 euros, corresponent a l’obra“Pavimentació i xarxa de clavegueramdels carrers Forn i Castell a Tudela deSegre”.- Certificació núm. 4, per import de58.244,28 euros, corresponent a l’obra“Reforma de l’enllumenat públic”.- Certificació núm. 4, per import de38.727,87 euros, corresponent a l’obra“Urbanització del sector industrial elPla, polígon 1. Obres pendents”.- Certificació núm. 1, per import de27.567,14 euros, corresponent a l’obra“Urbanització d’un tram del carrer SantSebastià d’Artesa de Segre”.

S’aprova la proposta de desesti-mació del recurs contenciós adminis-tratiu interposat davant el TSJ deMadrid contra la resolució de la Direc-ció General de Finançament Territorialde 26 de juliol de 2004.

S’aprova, per unanimitat, la ra-

tificació de la recepció de les obres iprocedir a la cancel·lació i devolucióde les fiances definitives:- A Gestión y Aplicaciones Hidráulicas,SA, la quantitat de 1.998,50 euros.- A Construccions Montsec, SCCL, laquantitat de 1.657,15 euros.

S’aprova, per unanimitat, adju-dicar l’alienació de les següents parcel·-les del Polígon Industrial el Pla:- Parcel·la núm. 17 ubicada al c/Francesc Macià núm.10 per l’import de78.800,00 euros a Abrasivos Jadeca SL.- Parcel·la núm. 31 ubicada al c/ LluísCompanys núm. 14 per l’import de72.278 euros a Alexan Artesa SL.- Parcel·la núm. 29 ubicada al c/ Lluís Com-panys núm. 10 per l’import de 86.000,00euros a Promocions Camriba SL.

S’aprova, per unanimitat, l’In-forme d’Impacte Ambiental del Plad’Ordenació Urbanística Municipal(POUM).

S’aprova, per unanimitat, el pro-jecte de connexió de la xarxa de sane-jament de la urbanització d’un tram delc/ de Sant Sebastià al col·lector gene-ral de l’EDAR d’Artesa de Segre, ambun pressupost d’execució per contractede 32.353,83 euros.

Ple extraordinari: 8-06-2006

S’aprova, per unanimitat, lamodificació del Reglament de funcio-nament de la Llar-Residència Munici-pal.

S’aprova declarar la lesivitat de

la llicència urbanística per a la cons-trucció d’un magatzem agrícola en sòlno urbanitzable, a la parcel·la 123 delpolígon 12, atorgada per l’Ajuntamentd’Artesa de Segre al Sr. Antonio Ma-llol Estany, en data 4 de març de 2003.Vots favorables: 6 (5 CIU, 1PSC)Abstencions: 4 (ERC)Vots desfavorables: 1 (PP)

S’aprova, per unanimitat, el Plade Millora Urbana del sector comprèsentre els carrers Jesús Santacreu, SantsCosme i Damià i carrer sense nomd’Artesa de Segre, promogut perAsetlab, SL.

S’aprova, per unanimitat, veri-ficar el text refós complet, del Pla Par-cial urbanístic del sector de l’Institut.

S’aprova una moció a propostade la Junta de Govern en contra de laproposta actual d’espais a incorporar ala Xarxa Natura 2000 del Departamentde Medi Ambient i Habitatge de la Ge-neralitat de Catalunya.Vots favorables: 6 (5 CIU, 1 PP)Abstencions: 5 (4 ERC, 1 PSC)

S’aprova l’inici de l’expedientper a la cessió de domini, per un perío-de de 50 anys, a favor de “Funerària J.Torné” del següent bé de caràcter pa-trimonial, per tal de destinar-lo a laconstrucció d’un tanatori: Rústica peçade terra situada en el Terme Municipald’Artesa de Segre, Partida Ermita iCreu Sabater, de cabuda segons Regis-tre de la propietat de trenta-sis àrees,vint-i-una centiàrees.Vots favorables: 7 (5 CIU, 1 PSC, 1 PP)Abstencions: 4 (ERC)

S’aprova, per unanimitat, sol·li-citar al Consorci AOC l’adhesió del’Ajuntament d’Artesa de Segre al pro-jecte e-TRAM.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 1, 8, 15, 21 i 29 de juny)

S’acorda proposar a l’alcaldia la

41

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

concessió de les següents llicènciesd’obres i autoritzacions de guals:- A Pilar Mases Trepat, per netejar i pintarla façana de l’edifici situat al c/ Monges.- A Cetelbit, SL., per netejar i enderro-car envans de les plantes de l’edificisituat al c/ Enric Prat de la Riba, 81.- A Francisco Guàrdia Brescó, per al’adequació de cuina i banys, de l’ha-bitatge 3r 1a de l’edifici situat al c/Barcelona, 17.- A Josep Garí Canes, per a la legalitza-ció d’habitatge unifamiliar, situat al c/Castell, 21, de Tudela de Segre.- A Promocions J. Cinca, SL., per a laconstrucció de dos habitatgesunifamiliars entre mitgeres, a situar alc/ Corredors, s/n, de Colldelrat.- A Josep M. Torné Creus, per a la cons-trucció d’un tanatori, a situar a la Ctra.C-14, km. 101,90, d’Artesa de Segre.- A José Luís Pascual Villamazares, pera l’arranjament del balcó de l’edificisituat al c/ Escoles, 2.- A Xavier Ingla i Melgosa, per a l’am-pliació i reforma de la coberta d’un edi-fici d’habitatge unifamiliar, situat al c/de Baix, s/n, de Tudela de Segre.- A Hostal Muntanya SCP, per a lainstal·lació d’un ascensor i reformesinteriors d’habitacions, de l’edifici si-tuat a la Ctra. d’Agramunt, 84.- A Joan Ramon Miró Bargués, per re-passar i pintar la façana de l’edifici si-tuat al c/ Girona 1.- A la Comunitat de propietaris del c/Marcel·lí Farré, 16, per a la construc-

ció de fossa i tancament de la caixad’ascensor.- A Sergi Gómez Motos, per l’addició

d’un habitatge unifamiliar, a situar alc/ Major, 8, de Tudela de Segre.- A Construccions Vera Montero, SL.,per a la rehabilitació d’una edificacióexistent per destinar-la a dos habitat-ges, a situar al c/ Església, 1, de Tudelade Segre.- A Cetelbit, SL., per a la reforma d’unedifici plurifamiliar entre mitgeres exis-tent, situat al c/ Prat de la Riba, 81.- A Gerpita, SL., per a la instal·laciód’un celler d’elaboració de vi artesa-nal, a situar al c/ del Molí, s/n, de Seró.

INFORMES DE L’ALCALDIA

Representants de la Direcció-General d’Emergències, Bombers Vo-luntaris i Alcaldia es van reunir per trac-tar de la prevenció d’incendis de caraal proper estiu.

Els artesencs i artesenques nas-cuts l’any 1956, que aquest any cele-bren els 50 anys, han demanat que se’lspermeti plantar un arbre, com a com-memoració, a la plaça de l’Ajuntament.

Al Consell Comarcal es va ferla presentació de les noves ambulànci-es. L’1 de juliol començaran el servei.A Artesa, aparcarà davant el CAP.

La Direcció General del Patri-moni Cultural ha iniciat l’expedient perdeclarar Bé Cultural d’Interès Nacio-nal (BCIN) les petjades de dinosaurede la Vall d’Ariet.

Ha estat atorgada una subvencióper a l’electrificació de les Masies Collsdins el PERC 2006.

La Direcció General d’Arquitec-tura i Paisatge, ha comunicat la dene-gació d’ajut en el Pla de Millora deBarris.

A l’ajuntament d’Artesa deSegre se li ha assignat subvenció per ala realització de 5 obres dins delPUOSC, any 2007.

La Diputació ha concedit sis pe-tites ajudes al municipi d’Artesa deSegre.

Carme Barril i Brescó

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

42

la P

alan

ca

Mes de juliolSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 06-07-2006

S’aprova, per unanimitat, l’actaordinària de 01-06-06 i l’extraordinà-ria de 08-06-2006.

S’aprova, per unanimitat, inco-ar expedient per a la declaració de l’es-glésia parroquial del Seró com a BéCultural d’Interès Local (BCIL) delmunicipi d’Artesa de Segre i demanaral Consell Comarcal de la Noguera laseva tramitació.

S’aprova, per unanimitat, reco-nèixer a la senyora Marta BlanchSerralta, una antiguitat corresponent ados triennis, amb efectes del dia 5 dejuny de 2006.

S’aprova, per unanimitat, adju-dicar l’obra “Pavimentació del c/ lesEres i condicionament de la rotondad’entrada a Seró” a l’empresa ÀRIDSROMÀ, SAU pel preu ofertat de104.045,00 euros.

S’aprova, per unanimitat, adju-dicar l’obra “Casal Cultural” a l’empre-sa ÀRIDS ROMÀ, SAU pel preuofertat de 1.065.257,64 euros.

S’aprova, per unanimitat, adju-dicar l’obra “Cobriment metàl·lic dedipòsit a Clua” a l’empresa Tolmet, ambun pressupost d’execució per contractade 4.040,28 euros.

S’aprova, per unanimitat, apro-var el Conveni de col·laboració entrela Generalitat de Catalunya i l’Ajunta-ment d’Artesa de Segre en relació ambla convocatòria del Programa Especí-fic de Biblioteques per al període 2004-2007.

S’aproven, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obres:- Certificació núm. 2, per import de38.605,70 euros, corresponent a l’obra“Urbanització d’un tram del c/ SantSebastià d’Artesa de Segre”, signada

per l’arquitecte M. Àngels Espar i Ca-nal i realitzada per l’empresaCONSGESTPROM SA.- Certificació núm. 3, per import de38.491,06 euros, corresponent a l’obra“Pavimentació i xarxa de clavegueramdels carrers del Forn i del Castell aTudela de Segre”, signada per l’arqui-tecte Àngels Espar i Canal i realitzadaper l’empresa ART-CONS SCP.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 13, 20 i 27 de juliol)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres i autoritzacions de guals:- A Conspromar, SL, per la construccióde set vivendes unifamiliars adossades,a situar al c/ Castellot, 11-23, d’Artesade Segre.- A Jordi Torné Clarés, per la construc-ció d’un habitatge unifamiliar entremitgeres, situat al c/ Raval de l’Esglé-sia, 2, d’Alentorn.- A Club Natació Baldomà, per la lega-lització de les instal·lacions d’una pis-cina, situada al c/ Portal, 1 de Baldomar.- A Pere Ausàs Santolària, per repassarteulada i instal·lar canonades i baixantspluvials, a l’edifici situat al c/ de Dalt,34, de Baldomar.- A Repsol Butano, SA, per la obra ci-vil per canvi d’emplaçament i ins-tal·lació d’un emmagatzematge de GLPenterrat de 19,07 m3, a situar al c/ Mon-ges, 66 d’Artesa de Segre.- A Ramon Marbà Tarragona, per laampliació d’una explotació porcinaexistent, situada al polígon 26, parcel·la

202 de Seró.- A Josep Vendrell Tarré, per la modifi-cació de la reforma d’una coberta del’edifici situat al c/ del Forn, 4d’Alentorn.- A Josep Vendrell Tarrè, per l’acaba-ment de les obres de reforma d’una co-berta de l’edifici situat al c/ del Forn, 4d’Alentorn.- Ricard Garcia Martínez, per la ins-tal·lació d’una escomesa d’aigua pota-ble per dotació d’aquest servei generald’abastament d’aigua a l’habitatge si-tuat a la plaça Major, 21, d’Artesa deSegre.- A Endesa Distribución Eléctrica SLU,per la instal·lació d’una nova línia aè-ria de 25 kV per tal d’alimentar un noucentre de transformació, al polígon 9,parcel·la 211 del terme municipald’Artesa de Segre.- A Dolors Giliet Cadena, per treure elscomptadors d’aigua i llum de dins decasa i posar-los a la paret exterior del’edifici situat a la carretera deVilanova, s/n d’Alentorn.- A Projectes i Promocions Pahissa 28,SL, per la construcció d’un edificiplurifamiliar d’habitatges, aparcamenti tres locals, a situar a la carretera dePonts, 80-86 d’Artesa de Segre.- A Projectes i Promocions Pahissa 28,SL, per la construcció d’un edificiplurifamiliar entre mitgeres, amb apar-cament per a quatre vehicles, a situaral carrer Prat de la Riba, 20, d’Artesade Segre.- A Maria Teresa Solé Isanta, per la con-cessió de l’autorització d’entrada devehicles a través de la vorera, a l’edifi-ci situat al c/ Sants Cosme i Damià, 4,d’Artesa de Segre.- A Jordi Trullols Grané, per fer envansde separació al local situat als baixosde l’edifici situat al c/ Mare de Déu delPla, 4, d’Artesa de Segre.- A Agropecuària i secció de crèditd’Artesa de Segre, SCCL, per fer mo-viment de terres, fer pendents, compac-tar i col·locar gruix de grava, a laparcel·la 20 del Polígon II del PolígonIndustrial el Pla, situat al c/ FrancescMacià, 1, d’Artesa de Segre.- A Agrícola Montargull, SL, per la

43

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

instal·lació d’un sistema de depuracióbiològica activada de purins, aigüesresiduals i males olors, a la GranjaCairol de Montargull, situada al polí-gon 21, parcel·la 2, terme municipald’Artesa de Segre.- A Lluís Xandri Serra, per la demoli-ció de coberta de l’edifici situat al c/Sant Joan, 2 d’Artesa de Segre, segonssentència núm. 282/2005 del TribunalSuperior de Justícia.- A Promocions Ros-Gené, SL, per l’en-derrocament d’una nau existent, situa-da al c/ Mare de Déu de Salgar, 34 - c/Sitges, 19, d’Artesa de Segre.- A Ramon Regué Montserrat i RosaParís Barril, per la distribució d’un ha-bitatge en planta sotacoberta enedificiació existent, situat al carrer dedarrera de la carretera d’Agramunt, 93d’Artesa de Segre.- A Cecília Sala Feliu, per la adequaciói ampliació d’una explotació ramaderaporcina d’engreix, situada al polígon24, parcel·la 13 a Tudela de Segre.- A Pere Español Bastús, per la conces-sió de l’autorització d’entrada de vehi-cles a través de la vorera, a l’edifici si-tuat a Av. Maria Anzizu, 12, amb en-trada per c/ Guimerà, d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de llicència de primera ocu-pació a Arcadi Fons SL., pels quatre ha-bitatges unifamiliars en filera, situatsal c/ Roc del Cudós 18a, 18b, 20a i 20b,d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicències icomunicacions ambientals:- A Repsol Butano, SA., pel canvi d’em-plaçament i nova instal·lació d’un di-pòsit de GLP de 19.07 m3 pel submi-nistrament de gas propà canalitzat per40 habitatges, a desenvolupar al c/Monges, 66, d’Artesa de Segre.- A Ramon Marbà i Tarragona, llicèn-cia ambiental per a l’ampliació i lega-lització d’una explotació porcina, a des-envolupar al polígon 26, parcel·la 202,de Seró.- A Cecília Sala i Feliu, llicència ambi-ental per a l’adequació i ampliaciód’una explotació porcina d’engreix, adesenvolupar al polígon 24, parcel·la 13a Tudela de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de la següent llicènciad’obertura d’establiment:- A Ramon Brescó Farré, la concessióde canvi de nom a favor de Rita delCarmen Martínez Núñez, de la llicèn-cia d’obertura d’establiment, per a l’ac-tivitat de bar-restaurant, situat al “Res-taurant Sant Jordi” de Vall-llebrerola.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió d’autorització de connexió ala xarxa d’aigua:- Àngel More Vila, per la instal·laciód’una escomesa d’aigua potable perdotació d’aquest servei general d’abas-tament d’aigua a l’habitatge situat al c/Roc del Cudós, 27b, d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de targeta d’aparcament in-dividual per a persones amb disminu-ció a Francisco Pons Vilardell, ambdomicili a Av. Maria Anzizu, 64,d’Artesa de Segre.

INFORMES DE L’ALCALDIA

La Junta de Govern del ConsellComarcal de la Noguera del passat dia6 de juliol de 2006 va adjudicar a Fo-mento de Construcciones y Contratasel servei de recollida Comarcal d’Es-combraries. L’em-presa adjudicatàriainiciarà el servei elproper dia 1 d’octu-bre de 2006.

El passat dia5 de juliol es va sig-nar amb el ConsellComarcal de la No-

guera el protocol de cessió d’unaparcel·la municipal per a la construc-ció de la Deixalleria bàsica Municipal,que s’iniciarà abans d’acabar aquestany 2006.

En una visita al Secretari Gene-ral d’Agricultura el passat dia 7 de ju-liol es va tractar el tema dels camins.S’acordà que, donades les característi-ques dels camins, es faran més quilò-metres dels 15 previstos inicialment ique es destinaran als camins principals.

El passat dia 8 de juliol hi vahaver a Alós de Balaguer una reunióper a la creació d’una Plataforma endefensa del riu Segre. Hi varen assistirels regidors senyors Joan Carles Ero-les i Josep Galceran. Es presentarà unaproposta d’adhesió.

El dia 24 de juliol se celebraràuna jornada de portes obertes a l’Esta-ció Depuradora d’Aigües Residualsd’Artesa de Segre. Hi assistirà el con-seller de Medi Ambient.

Ha estat atorgada una subvencióde 4.000,00 euros per la Diputació deLleida per a la realització de la Fira deSant Bartomeu.

Han estat comunicades les des-estimacions d’atorgament de subvencióper a electrificacions rurals presentadesal PERC, a excepció de la de les masi-es dels Colls, per a la gasificaciód’Artesa de Segre presentada alPLEGAC i per a la plantació d’arbresdemanada a Medi Ambient.

Carme Barril i Brescó

www.artesadesegre.com

44

la P

alan

ca

Coses que PCoses que PCoses que PCoses que PCoses que Passenassenassenassenassen

POLÍTICSQuan aconseguiran els políticsrespectar els qui defensenidees diferents a les seves...?Els insults desqualifiquensobretot al que insulta.

ESPA

I SEN

SE F

UM

Ja és aquí: www.lapalanca.cat

MENTIDAI quan trauran una llei ben fetasense fer-nos veuregarses per perdiusi donar-nos gat per llebre.Si a la fi, sempreho han de desmentir tot.

VERITATEl bé s’ha de fer pensant en la terra,no pensant en el cel.

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Nom femení

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Espelmes

Si volem mantenir una estança il·-luminada sense fer servir llums elèc-trics, necessitarem segurament cande-les o espelmes. És ben sabut que estanformades per unes metxes envoltadesd’una substància que es consumeix len-tament amb la flama. Aquesta substàn-cia pot ser la cera, provinent de les abe-lles, la glicerina, o l’esperma de bale-na, una pasta extreta del crani i el dorsde les balenes i anomenada així perquèté una viscositat semblant al semen. Elfet que moltes candeles hagin estat ela-borades amb esperma ha estat la causaque s’anomenessin espelmes, ambaquest petit canvi de consonants.

Diccionari EtimològicComplementari

de la Llengua Catalana III, 636 (Joan Coromines)

Horitzontals1. Singular, parcel·les del saber que ha de dominar l’alumne si vol su-perar el curs.- 2. Lloc on resideix el cap visible d’una organització.Plural, pedra amb inscripció que vol recordar alguna cosa.- 3. Ritualadministratiu. Xicots joves.- 4. Rosada. Cim de muntanya. Vocal tan-cada.- 5. Suport de la carn. Miol. Consonant vibrant. Al revés, símbolde l’estany.- 6. Deu desenes. Més petit que l’oceà. Al revés, després demigdia.- 7. Rascada feta a la pell. Animal considerat com a pocin-tel·ligent.- 8. Tret. Al revés, aparell usat per assecar figues. Formasufixada que denota mania.- 9. Consonant vibrant. La divuitena lletrade l’abecedari. Al revés, actua. Al revés, contrari de fosc. - 10. Pobla-ció del País Basc d’on surt un exprés que passa per Valls. Anys que haviscut una persona. Vocal tancada.- 11. Personatge íntimament relacio-nat amb el protagonista.Verticals1. Part de l’astronomia que s’ocupa de la posició dels astres i delsmoviments.- 2. Població del Segrià que dóna nom a un canal. Al revés,terminació d’infinitiu. Consonants.- 3. Agradable al tacte. Seriós i mal-

carat.- 4. Vocal tancada. Deu centenes. Casa de camp. Símbol del sodi.- 5. Substància usada per suavitzar les mans. Conso-nant velar.- 6. Individu nascut en un lloc. Conjunt de persones que canten.- 7. Al revés, aliment considerat bàsic a occident.La tretzena lletra de l’alfabet. Vocal oberta. La primera lletra de l’abecedari. Consonants sonores.- 8. Antigament, cubell.Conjunt de troncs que baixaven lligats pel riu.- 9. El crit del llop. Plural, conjunt d’ovelles.- 10. El cap d’estat en unamonarquia. Relatiu al nas. Consonant dental.- 11. Acció d’assistir a un lloc.

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: Assignatura.- 2. Seu. Làpides.- 3. Tràmit. Nois.- 4. Rou. Cimal. I.- 5. Os. Mèu. R.nS.- 6. M. Mar. adraT.- 7. Erosió. Ase.- 8. Tir. nrA. Man.- 9. R. R. aF. ralC.- 10. Irún. Edat. I.- 11.Antagonista.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficLaura (La u, ra).Problema d’escacs1- Tb8, Txb8 (si Axd4; 2- Txe8+, Rg7; 3- cxd4 i es guanya); 2- Axe5+, Rg8; 3- Axb8 i es guanya.

U

RA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

revista@lapalanca.orgrevista@lapalanca.cat

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

El Control. 1959

agnífica perspectiva de les car-reteres de Tremp i de Ponts, que

en aquells anys oferien un aspecte unpoc diferent. El lloc estava perfecta-ment senyalitzat. El rètol del centreindica que la llavors C-1313 anavade Lleida a Puigcerdà, vila que en elpassat havia estat la segona ciutatmés poblada de Catalunya. És unpunt on hi convergeixen cinc caminsdiferents, comptant amb el camí del’horta que s’hi accedeix per les escales. La gent podia passejar plàcidamentpel centre de la carretera sense capmena de perill. Els cotxes i els cami-ons no passaven gaire sovint. D’aquestacruïlla de carreteres se’n deia “el Con-trol”, perquè en aquesta casa de 3 plan-tes, després de la guerra hi havia unaquarterament de tropa, que feia vigi-lància del trànsit que circulava. S’hipodien passar hores esperant que pas-sés algú. Demanaven la documentacióde l’escàs trànsit, potser buscant “ene-mics” polítics o estraperlistes, que erenels que dia i nit podien circular en aque-lla època. Una dada de la poca circulació devehicles és que en aquell temps es feiaball al mig de la carretera d’Agramunt:davant del BBVA, llavors CasinoArtesense; davant del Bar Sícoris, lla-vors Cafè del Pau; davant del Cafè del

Poble, llavors La Lluna o Cafè delFedor; davant del Custodio, en front decal Peret Capell, a la “Placeta delPelayo” (plaça del Progrés); o bé da-vant dels Mobles Llobet, on hi visquéel Coma, que de vegades tocava l’acor-dió amb motiu d’una festa, d’una boda...Si per atzar passava algun cotxe, s’ha-via d’esperar, però no era gaire usual. La casa de la cantonada era ca l’En-ric Baster, hi havia la perruqueria Cèliai una modista molt bona que li deien laMaria la Pastora. El noi de l’esquerraera el Jaume Gaset, que llavors ja sen-tia un atractiu pel món de la imatge.La canalla del davant feien ximpleries pertal de passar a la posteritat en una postal. En aquella època una de les indús-tries principals era la fabricació de car-ros. Al poble hi havia tres fabricants ques’hi dedicaven: el Comenge, el CasesCarreter i el Benet Porta. La gent hianava a encomanar el carro, que podiaser d’escalada o de bolquet. Llavorshavien de definir quin ferrer volia queli fes els ferratges. Hi havia també tresmanyans: el Miquel Reig, elCampabadal i el Maig. Més antigamentes fabricaven carros a cal Freixes. En certa forma era un treball artesa-nal que requeria una tècnica específicai que va començar a desaparèixer capal 1965, en començar-se a fer les car-

rosses pels tractors. El procés no era massa complicat. Laroda és feia amb fusta de freixe i ambalzinera s’enrajava la roda de la quesortien 16 “rajos”. El botó central es feiabullir 4 hores, per tal de poder-hi en-castar els “rajos”. Una vegada s’haviafet la corba, entrava el ferrer, el qualferrava la roda i a més construïa la res-ta d’estris de ferro per a l’acabat delcarro. El primer carro que es va fer des-prés de la guerra el va encomanar elJoan Ariet, el Juanito del carrer Balmes,que encara se’n recorda. Però no tothom tenia carro. N’hi ha-via que pel trasllat de fato havien dellogar el carro del veí, o que havien defer el trasllat de mercaderies o baixaral mercat dels diumenges amb animalde càrrega. Hi havia pobles que per laseva estructura no podien tenir carros,sols animals. Abans de la guerra, Artesa era cen-tre de traginers, principalment de mun-tanya. Això seria un altre tema. Però alnostre poble hi havia comerciants queanaven a comprar mercaderies amb car-ros a Tàrrega, a Lleida o al port deTarragona, amb la fàcil dificultat i pa-ciència que la tasca requeria.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Josep M. Castellà

M

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

La 25a edició del Campionat d’Estiu de Futbol Sala va tenir una final digna de les bodes de plata, amb dosequips (Pub Trébol - Copiral Pub Jack’s) que van acabar als penals, guanyats pel Trébol. (Foto: J. M. Espinal)