PROJECTEEDUCATIU

LLAR D’INFANTS MUNICIPAL BONAVISTA

Octubre / 18

PROJECTE EDUCATIU

LLAR D’INFANTS MUNICIPAL BONAVISTA

ÍNDEX

1.0 INTRODUCCIÓ

2.0 IDENTIFICACIÓ DEL CENTRE

3.0 ANÀLISI DEL CONTEXT

3.1 Marc legal

3.2 Situació

4.0 PROJECTE EDUCATIU

4.1 Trets d’identitat

4.2 Tallers oberts

4.3 La llengua de comunicació del Centre

4.4 Línia pedagògica

4.5 Objectius

5.0 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

5.1 Horari

5.2 Calendari

5.3 Equip educatiu

5.4 Les estances

6.0 RELACIO AMB LES FAMILIES

7.0 AVALUACIÓ

7.1 Observació i avaluació dels infants

7.2 Avaluació del projecte educatiu

•1.0 | INTRODUCCIÓ

El Projecte Educatiu de la Llar d’Infants Municipal Bonavista té com a finalitat afavorir

la coherència i la continuïtat de l’acció docent i educativa i plasmar d’una manera clara

la línia pedagògica del centre després d’haver analitzat la pròpia identitat interna i el

context sòcio-econòmic i cultural.

Aquest PE, fruit d’un treball col·lectiu de centre, està directament relacionat amb qui

som, on som i què volem. Està vinculat a la concepció d’infància basada en la

consideració i el respecte per cada nen i nena com a éssers humans, capacitats per

aprendre a viure en llibertat. L’aprenentatge està emmarcat en un procés dinàmic,

actiu, de joc i de plaer.

Per al nostre equip, és un projecte que avança al ritme dels infants, al nostre ritme i al

propi dels esdeveniments socials i culturals, amb el convenciment de la necessitat

d’una gran receptivitat per incorporar els canvis que la realitat demani.

Ens proposem continuar la línia de la formació permanent ja que veiem la importància

d’anar adquirint nous coneixements, que facilitin la reflexió sobre la pròpia feina, i que

ens ajudin a fer una autoavaluació continuada del nostre treball com a professionals de

l’educació.

•2.0 | IDENTIFICACIÓ DEL CENTRE

La Llar d’Infants Bonavista és una llar municipal, gestionada directament per

l'Ajuntament de Tarragona.

Consta de cinc estances. Una estança de nadons amb una disponibilitat de vuit places.

Dues estances de 1-2 amb 13 places cadascuna, i dues estances de 2-3 amb 20

places cadascuna.

L’equip educatiu està format per 6 educadores i 2 mestres : una tutora per cada

estança més dos educadores de reforç i la persona que porta la direcció de la Llar.

Horari : obrim a les 8 del matí i tanquem a les 17h de la tarda, encara que l’horari

escolar es de 9 a 17h., amb diferents opcions : menjador, escolaritat matí i tarda, o de

9h a15h. etc.

Els infants que es queden a dinar fan la migdiada en una sala multifuncional ,

exceptuant els nadons que la fan a la seva estança. En aquesta sala es fan també les

sessions de Psicomotricitat, Música, les reunions de pares, formació, etc.

L’edifici està envoltat per dos patis i un bosquet.

En la programació anual es tenen en compte els continguts relatius a les estacions de

l’any. La música té un paper important. Els contes, les sortides al teatre, el treball

d’experimentació i exploració de les propietats físiques dels objectes, per tant el joc i

especialment la facilitació del joc simbòlic, són eixos entorn dels quals giren les

activitats quotidianes a la Llar.

Valorem també especialment el treball amb els pares i mares dels infants, fent

diferents activitats conjuntes, des de xerrades, reunions, fins a la preparació del

Carnaval, etc.

3.1 | ANALISI DEL CONTEXT

3.2 | MARC LEGAL

Les nostra escola està regulada per les lleis que li siguin aplicables en cada moment:

•Les orientacions i directrius marcades per la Conselleria d’Educació de l’ajuntament de

Tarragona.

•El decret de 2009/10

•La LEC

3.1 | SITUACIÓ

La llar d’infants esta situada al carrer Vint-i-un, s/n, a la zona nord del barri de

Bonavista que pertany a la ciutat de Tarragona.

Les vies principals d’accés són mitjançant el mateix carrer vint-i-un, o bé, venint pel

carrer vint-i-dos des de el sud de Bonavista o per la carretera d’accés a Bonavista que

parteix de l’eix N-340 i autovia de Reus, si venim des d'altres punts tant de la zona de

Ponent com de la resta de la ciutat.

La majoria de la població de la zona són treballadors que van arribar a Tarragona a la

dècada dels 60 procedents principalment d’Andalusia, i el gruix de la població

potencialment client de la llar són els fills i néts d’aquests treballadors. Tanmateix

aquest barri ha experimentat un creixement de població immigrant, sobretot de

procedència magrebina i sud-americana, així com d’alguns països de l’Àfrica

subsahariana, especialment Nigèria.

Des de la Llar intentem sentir-nos part del barri i per tant participem i col·laborem en

les diferents propostes i possibilitats que ens ofereixen. Així, de vegades i segons el

moment, anem a la ludoteca del Centre Cívic on tenim la possibilitat de fer sessions

de joc simbòlic amb els infants.

Formem part també de la comissió de Zona Bonavista-La Canonja del Pla Educatiu

d’Entorn.

4.1| PROJECTE EDUCATIU

4.2| TRETS D’IDENTITAT

L' objectiu principal del nostre Projecte Educatiu és contribuir al desenvolupament

emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants en col·laboració amb les

seves famílies, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i

on se'ls valori com a éssers competents.

Entenem el centre escolar com un sistema obert. Per tant, l´acció educadora que

desenvolupem està oberta, i incorpora la col·laboració dels pares i de les institucions

culturals i socials de l’entorn.

Ens regim pel principi de coeducació, entenent-la com un intent d´educar per a la

igualtat sense cap mena de discriminació per raó de sexe.

Donem els infants la possibilitat de relacionar-se i compartir experiències amb altres

nens i nenes, i adults. Els fem descobrir de mica en mica, uns valors, hàbits i pautes

de conducta que els serviran per tenir més autonomia personal, i per tant, una

seguretat en ells mateixos cada vegada més gran.

Per mitjà de les diferents activitats, els ajudem a anar consolidant el propi procés

intel·lectual, tenint en compte les capacitats de cadascú, i no només l' edat

cronològica. El nostre interès no és solament que el nen/a arribi al nivell de

coneixement previst, si no que s' eduqui en un ambient on trobi afecte, comprensió i

estímul per anar-se formant una personalitat madura i segura.

L’equip docent d'aquesta llar es planteja l’educació dels nens i nenes des d’una

vessant globalitzadora. Això permet entendre els infants com “un tot” i potenciar el

desenvolupament dels diversos aspectes que hi intervenen: cognitiu, afectiu, social,

psicomotriu i comunicatiu.

L’equip educatiu prioritza en el seu fer quotidià la pedagogia activa i interactiva,

proposant segons el moment en el recorregut de l’infant, unes o altres activitats,

pensant situacions i materials que facilitin l’exploració, i per tant, el desenvolupament

dels coneixements físics, lògics i simbòlics.

La relació adult-infant, així com la facilitació de les relacions entre els infants, és un

referent que marca la nostra tasca educativa.

Ens definim com a centre que respecta la pluralitat i la inclusió educativa. Per tant

vetllem perquè els infants amb necessitats educatives específiques gaudeixin de

l’atenció adequada, adoptant les mesures oportunes pel que fa a la formació de

l’educadora i els recursos humans i materials necessaris, per tal de potenciar la

qualitat de l’atenció i la coordinació estreta entre els serveis i professionals de diferents

àmbits d’atenció primerenca.

Considerem molt important el paper de la família i la seva relació amb l’escola per a

una major comprensió del nen/a. Per aquesta raó, el centre ofereix diferents canals de

comunicació: entrevistes, reunions, xerrades, agenda, comunicació directa a les

entrades i sortides...

4.2. PROJECTE DELS TALLERS OBERTS

•Temporalització

Temporalització (acordat a la coordinació de grup del 11 de Novembre de 2014):el

projecte de portes obertes el vam començar el mes de gener. Vam omençar el dia 14

de gener del 2015 amb els infants circulant lliurement per les estances que vulguin.

•Metodologia

--> Què volem fer?

Arrel de la nostra visita a la llar de Lleida “Cappont”, al setembre, es parla de poder

fer un període de prova amb aquesta metodologia de fer tallers oberts i que circulin

lliurement per les estances seguint la nostra línia pedagògica de pedagogia interactiva i

Lòczy. Es diu d’habilitar tres o quatre estances: una de pintura i plàstica amb contes o

construccions, una altra amb joc simbòlic i experimentació, una altra amb peces de

psicomotricitat, joc motor. Es tancarien les portes del passadís de l’entrada principal i

posaríem porta o barrera al passadís de la cuina. En principi es volia fer quatre estances

fixes per lo que quedaven una educadora per estança i dues per la de psicomotricitat (una

entre psico i passadís). Després varem reflexionar i pensar que millor seria provar amb

tres estances fixes (una d’experimentació i joc simbòlic, una altra de plàstica i

construccions i l’altre de psicomotricitat i música) Finalment s’acorda de fer tres espais i

així s'està fent.

Els espais són els següents:

•Estança d’experimentació i natura i plàstica : dos educadores

•Estança de joc simbòlic i contes, titelles: 1 educadora

•Estança psicomotricitat: dos educadores

Les educadores anirem rotant pels espais cada setmana o cada dos setmanes. Així

d'una manera global, entre totes, plantegem les activitats que s'han de fer en tots els

espais i la seva organització. Amb uns objectius clars i amb un clar rol de l'educadora.

--> Per què ho fem?

Necessitat d’aprenentatge de l’infant a l’escola mitjançant la interacció amb els

altres infants de diferents edats i cultures i amb la interacció amb els adults de referència

a la llar.

Línies pedagògiques: loczy i pedagogia interactiva.

Referències a article i autor de Revista Infància sobre tallers oberts: ARTICLE SOBRE EL

TALLER DEL COLOR PER ÀNGELA BROGLI,DE LA REVISTA INFANCIA EDICIÓ 2010.

El petit grup representa una manera precisa de promoure eficaçment l'acció

didàctica, que fa possible que cadascú posi en pràctica lliurement les seves pròpies

competències i estratègies, i acitva – per mitjà de la confrontació- la conciència i la

conexió entre èxits, donant així vida als processos cognitius i socials, dinàmics,

heterogenis i divergents.

El taller fa possible la consciència dels petits pel que respecta a la possibilitat

d'acció i de pensament, a on el valor social i el cognitiu estan fortament vinculats, perque

la interacció entre els petits es concreta i es reforça en el descobriment i en l'ús de

llenguatges culturalment determinats.

Els tallers donen als infants, el que és realment necessari per al seu

desenvolupament cognitiu “la possibilitat d'utilitzar tots els llenguatges, verbals i no

verbals”.

És necessari trobar maneres d'organització dels grups i dels materials que

indueixin a la proximitat dels petits, a compartir, a comparar, i els tallers oberts poden

donar lloc a interaccions e implicacions, a recorreguts d'experimentació, imitació i

descobriment, a on el plaer i la diversió compartits afavoreixen l'aprenentatge

d'habilitats específiques, però sobretot d'estratègies transversals de coneixement i

convivència.

En petit grup, habilitats i estratègies diverses troben la dimensió ideal per a

“contrastar-se, comparar-se e integrar-se”, i donen lloc a recorreguts sempre nous

construïts per les criatures per mitjà de l'experimentació, el descobriment i “la imitació”,

que no sempre és simple repetició d'un gest, sinó una nova execució i producció del gest

segons maneres i estratègies originals, i per això és també una “estratègia exploradora,

heurís tica i constructora de noves possibilitats”.

En un petit grup, aquestes dinàmiques se creen contínua i espontàneament, quasi

sempre entre dues criatures; “la interacció entre parella repressenta la dimensió més

petita, en la qual se produeixen els primers intercanvis, verbals o no. La colaboració

repetida en les experiéncies porta a algunes criatures a buscar sempre el veïnat i la

interacció amb “l'amic habitual”, i dóna lloc al que podem anomenar “relacions

significatives”.

Són necessàries les situacions entre grups homogenis i heterogenis dels infants a

la llar, en els tallers. Els primers reforcen les estratègies. I en els segons l'estímol de canvi

i transformació és més forta, on els petits aprenen dels grans estratègies més complexes

i eficaces, i es fa possible també que els grans frecuentment evoquin i posin en pràctica

de nou maneres de procedir ja abandonades, com explorar els materials amb la boca o

embadurnar-se les mans de pintura per evident plaer,etc.

Sobre el paper de l'adult cal dir que l´úni c objectiu irrenunciable és permetre

que tots i totes siguin coprotagonistes en la construcció de les experiències.

L'organització dels grups, amb els temps, els materials i espais, els objectius i les

maneres d'observació, ho porta a terme l'educador/a després d'un primer període

d'observació i aproximació a l'ambient físic i a les persones, als materials i les

propostes, per a iniciar un procés d'activitats pensades i planificades en un projecte

que té continguts, objectius i significats concretats i compartits per les

educadores, però flexible i oberts, modificables contínuament d'acord amb tot

allò que emergeix de l'observació i de les experiències i, a més, modificats

activament pels infants.

•Horaris

-->Horaris de portes obertes

De 9:30h a 11:15h.

Cada educadora tutora rebrà els seus alumnes a les seves respectives estances a

les 9 h. S’obririen les portes a les 9:30 h deixant que circulin per on vulguin. A les 10 hores

convidem a menjar fruita i galetes a qui vulgui (intentem deixar-ho a l’abast per a quan ells

vulguin menjar). El canvi de bolquers el faríem durant el matí sobretot els infants d’un any

(canviador lóczy)o bé en l’estança on sigui. A les 11:30 h s'acabarien els tallers oberts en

el cas de que després ja no sortissin al pati. Si es vol sortir al pati s'ha de parlar ja que

poster s'haurien d'acabar els tallers oberts abans.

-->Horaris de reunions entre l’equip educatiu

Els dilluns de 17h a 19h.

•Normes de funcionament

S'han de marcar unes normes bàsiques en que hem d'estar d'acord a seguir tot l’equip

educatiu. Una d'elles és:

- Anar descalços tots i totes, per poder fer psicomotricitat millor, caldria demanar que

portessin mitjons antirrelliscants posats de casa.

•Com ho fem?

--> A on?

Tanquem la porta del passadís que dóna a l’estança de nadons. Els infants poden

circular per tot el passadís, per la sala de psicomotrictat, per les estances de les meduses

(simbòlic) i estels (experimentació). Aquest curs 2018-2019 són aquestes.

--> Què farem servir? Espais i materials

L’estança de les Meduses comptarà amb les taules i cadires i prestatgeries. En

funció dels infants i de l’educadora s’anirà disposant: els titelles, les construccions, els

jocs de taula i de fusta, els contes, els racons de fireta, nines, robes i utensilis reciclats o

comercials per joc simbòlic (bosses, carteres, mòbils, biberons,draps, clauers,etc), llitets

per dormir les nines, carrets; animals de plàstic i ninos, racó dels cotxes i transports,etc.

L’estança dels Estels disposarà de les taules i cadires i prestatgeries. En funció del

grup d’infants i segons l’educadora s’oferirà diferents materials i propostes com material

de reciclatge (pots, llaunes,taps, ampolles,cordills,cilindres de cartró,etc) com material

natural (sorra, pa ratllat, fustes, pedres, etc) com material per plàstica (pintures, ceres,

pinzells i rodets, diferents papers o superfícies per pintar,plastilina, fang, gomets,etc).

La sala de psicomotricitat té material d’escuma, pilotes, matalasos, túnels, teles,...

--> Actitud de l’adult, educador

És important que ha de tenir una actitud observadora, no intervencionista però si

disponible per l’infant que ho requereixi i sempre disponible per canviar, treure o afegir

material segons els infants que hi hagi a l’estança i per atendre les seves necessitats

afectives. També cal que pugui donar el material i posar l’espai per tal de facilitar el joc i la

comunicació entre ells i en la mesura de lo possible enregistar-ho per video, foto o

anotació en llibreta. També és important la comunicació entre educadores per reflexionar

sobre el joc que fa cada infant (si juga molt amb un determinat objecte o estança, com

facilitar que es mogui i faci altres coses o bé com entendre´l quan està en conflicte i no

sap com resoldre)i per aportar les informacions diàries que cada educadora després ha

de comunicar a les famílies (actitud i joc de l’infant, control d’esfínters,etc).

-->El treball en grup

En les reunions de coordinació la comunicació entre educadores és essencial per

entendre la dinàmica del treball de portes obertes i el grup ha de trobar maneres de

facilitar la nostra feina (hem de sentir-nos còmodes, tranquil·les) i enriquir el joc-

aprenentatge dels infants, sempre partint de la importància de facilitar-los el poder jugar

junts i amb la riquesa de fer-ho en grups heterogenis. És important la comunicació diària

per resoldre dubtes i en grup una vegada a la setmana per aprofundir entre tot l’equip en

allò que cal millorar i en lo que ens serveix i cal reforçar. Una eina que seguirem treballant

com fins ara hem fet són els enregistraments de vídeos gravats, seguint la nostra línia de

pedagogia interactiva, amb la seva observació i anàlisi de la situació de joc i interacció

que es puguin donar en els vídeos, i que ens donarà informació valuosa de la nostra

feina, la nostra actitud i de la manera de jugar , relacionar-se i aprendre dels infants.

4.3| LA LLENGUA DE COMUNICACIÓ DEL CENTRE

El català s’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge a la llar

d’infants. S’ha de vetllar perquè en la incorporació al centre d’un infant amb llengua

familiar diferent de la catalana, aquest s’hi senti acollit, i s’establiran estratègies que li

facilitin la comunicació.

La directora vetllarà perquè la llengua catalana sigui el vehicle d’expressió normal en

les reunions de l’equip educatiu, i serà emprada en totes les actuacions del centre:

arxiu, informes interns i comunicacions, d’acord amb allò que s’estableix en l’article 1 /

3, del Decret del 2009 : “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, s’ha d’utilitzar

normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge. Les activitats internes i externes

de la comunitat educativa, tant les orals com les escrites i les comunicacions amb les

famílies, han de ser normalment en català. Els nens i les nenes tenen el dret a rebre

l’ensenyament en català i a no ser separats en centres ni en grups classe diferents per

raó de la seva llengua habitual. En qualsevol cas es respectaran els drets lingüístics

individuals de l’alumne o alumna, d’acord amb la legislació vigent.”

4.4 | LINIA PEDAGÒGICA

El Projecte Pedagògic de les llars d’infants de la Xarxa Sanitària i Social

de Santa Tecla es basa en tres referents :

•El Decret del Departament d’Educació (Agost 2010)

•El model Pikler- Loczy

•La Pedagogia Interactiva

•DECRET DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ

El primer cicle de l’educació infantil s’organitza d’acord amb els principis

d’educació inclusiva i coeducadora. S’ha de posar una atenció especial a la diversitat

dels infants, a la detecció precoç de les necessitats educatives específiques, a la

intervenció en les dificultats de desenvolupament, tan bon punt es detectin, i a la

cooperació estreta entre els centres i les famílies.

La finalitat de l’educació infantil és contribuir al desenvolupament emocional i

afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de

confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge. L’acció educativa ha

de permetre el desenvolupament afectiu, el creixement personal dels infants, la

formació d’una imatge positiva i equilibrada d’ells mateixos, el descobriment de

l’entorn, de les possibilitats del seu propi cos, del moviment i dels hàbits de control

corporal, perquè actuïn cada vegada d’una manera més autònoma; la possibilitat

d’experimentar, de relacionar-se i de comunicar-se amb les altres persones, infants i

persones adultes, per mitjà dels diferents llenguatges, establint vincles i relacions amb

les corresponents pautes elementals de convivència, de relació i de respecte al principi

de no discriminació.

Capacitats

Referents de l'etapa d'educació infantil. (Entre parèntesi la relació que establim amb

les nostres línies pedagògiques)

•Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot

adonant-se de les seves possibilitats (relacionada amb l'aproximació Pikler-Loczy)

•Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge

positiva de si mateixos i de les altres persones (Pikler-Loczy i Pedagogia Interactiva)

•Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar

amb seguretat i eficàcia (Pikler-Loczy)

•Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques

(Pedagogia Interactiva)

•Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions

de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges (Pedagogia Interactiva)

•Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i

respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals (Pedagogia Interactiva)

•Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i

aprendre a actuar-hi en conseqüència (Pikler-Loczy)

•Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en

la resolució pacífica de conflictes (Pedagogia Interactiva)

•Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una

autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social

(Pedagogia Interactiva)

Aquestes capacitats ens serveixen com a guia a l'hora de fer l'Informe de fi de

curs de cada infant.

Objectius

El primer cicle de l’educació infantil contribueix a desenvolupar en l’infant les

capacitats següents:

1.Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional

corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les

pròpies emocions i sentiments.

2.Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu

entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la

integració en el grup.

3.Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació,

repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les

seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.

4.Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a

través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del

llenguatge oral.

5.Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius,

augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i

l’orientació en l’espai quotidià.

6.Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies

vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques

perceptives.

7.Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica, i anar-les representant a

través d’un incipient joc simbòlic.

•Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic,

musical i plàstic.

Àrees

•– Descoberta d’un mateix i dels altres

•– Descoberta de l’entorn

•– Comunicació i llenguatges

Les àrees s’interrelacionen per crear uns espais d’aprenentatge globalitzats on

es contribueixi al desenvolupament integral dels infants, acostant-los a la interpretació

del món, donant significat i facilitant-ne la participació activa.

Les activitats i els projectes de treball s’han de tractar de manera globalitzada i

amb interès i significat per als infants.

En cada una d’aquestes àrees hi figuren uns continguts que fan referència al procés i a

l'evolució de l’infant. Cada llar pot prioritzar, adaptar, modificar aquests continguts de

tal manera que li siguin útils en la seva programació i/o reflexió del treball realitzat amb

els infants.

Continguts

- Descoberta d’un mateix i dels altres:

1.- Identificació com a persona, coneixement d’algunes característiques personals

pròpies, per tal de poder manifestar i expressar les seves emocions, sentiments i

necessitats.

2.- Domini progressiu del cos i utilització dels recursos personals de que disposa en la

vida quotidiana.

3.- Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació,

higiene, repòs i neteja personal, iniciant-se en la seva pròpia autonomia.

4.- Domini progressiu del control i de la coordinació oculo-manual per ser cada vegada

més actiu i autònom en les diferents situacions quotidianes.

5.- Representació d’objectes i accions de la vida diària, mitjançant el joc simbòlic i la

relació amb els adults i els infants compartint situacions comuns .

6.- Disposició per la resolució de conflictes acceptant les seves petites frustracions.

-Descoberta de l’entorn:

1.- Comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat, iniciant-se en el

coneixement i adquisició dels comportaments socials i en la integració en el grup.

2.- Orientació amb autonomia en els espais habituals, temporals i quotidians en els

que s’organitza la vida diària relacionats amb l’espai i el temps.

3.- Observació i exploració de l’entorn físic y social, establint relacions entre la pròpia

actuació i les conseqüències que se’n deriven.

4.- Observació i exploració de l’entorn natural i físic.

5.- Participació en festes, tradicions i costums de la comunitat a la que pertany

mostrant interès i curiositat.

6.- Inici de les primeres classificacions, ordenacions, correspondències en funció de

les característiques i atributs i de les seqüències espacials i temporals.

-Comunicació i llenguatge:

1.- Iniciació en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic.

2.- Interès per algunes de les tècniques més bàsiques (pintura, modelatge, dibuix,etc.)

3.- Progressió en la comunicació i relació amb els adults i altres infants.

4.- Coneixement i utilització de forma progressiva de les normes que regeixen els

intercanvis, relats i converses ( atenció, espera, to de veu, interès, iniciativa).

5.- Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral amb

un increment progressiu del seu propi vocabulari.

6.- Record i relat d’experiències passades i relacionar-les en situacions semblats o

diferents

7.- Reconeixement, retenció i memorització de cançons, jocs de falda, i danses

senzilles, i participar en elles de forma activa.

•EL MODEL PIKLER- LOCZY

•Principis Model Loczy :

-El respecte a l’infant com a persona, com a ésser únic que estableix relacions i que

influeix en els esdeveniments del seu entorn. Per tant, reconeixement de l’infant com

un ésser competent.

-La llibertat de moviment i la conquesta de l'autonomia. Respecte i cura cap el cos de

l’infant. L’adult acompanya, però esperant els moviments de l’infant, facilitant que ell

pugui realitzar les seves accions. Valor de l’activitat autònoma: desenvolupar el gust

per l’activitat autònoma és fonamental en l’educació de qualsevol infant. A través d’ella

els petits poden acumular experiències que afavoreixen un desenvolupament motor

harmoniós, i assenten les bases d’un bon desenvolupament intel·lectual gràcies a

l’experimentació de les situacions. Per tot això des de ben petits s’ha de situar a tots

els infants en les circumstàncies adequades per tal de que puguin descobrir el plaer

que els hi pot aportar la seva pròpia activitat espontània.

Perquè la seva activitat tingui significat és necessari que neixi sempre de la pròpia

iniciativa del infant, i és necessari deixar-li una llibertat absoluta de moviment en totes

les situacions al mateix temps que es protegeix dels possibles perills.

Per respectar aquesta llibertat l’adult no intervé de forma directa. En l’àmbit motor no

imposa ni la seva estimulació, ni la ensenyança, ni la seva ajuda que tornarien al infant

passiu i depenent. Tanmateix, estimula constantment l’activitat motriu dels petits de

forma indirecta, de tres formes:

•Mitjançant la progressió de situacions en les que situa a l’infant i la diversitat

de material que fica al seu abast en funció dels seus gustos i possibilitats.

•Mitjançant el respecte al ritme de les adquisicions motrius de cada nen i nena.

•Mitjançant un comentari verbal que de tant en tant reconeix el mèrit del nen-a

i l’ajuda a prendre consciència del seus progressos.

-La pedagogia de la vida quotidiana, el valor de les petites coses, grans coses per als

infants. La comunicació verbal de totes les actuacions que la persona adulta fa a

l’infant. La suavitat dels gestos. La petició de la seva participació i l'espera atenta de la

seva col·laboració en aquestes activitats quotidianes d'alimentació, higiene, vestit, etc.

-L'estabilitat, la regularitat, com a font de seguretat. El valor de les relacions personals

estables, de la constància en les actituds educatives, i de la personalització de la

relació entre adult i infant que proporcionen la seguretat necessària al petit per al seu

progrés global.

Durant els moments d’atenció personal, és a dir, en el moment dels àpats

(explicació detallada en l'apartat següent) i en el canvi de bolquers, l’educadora ha de

crear una relació de qualitat amb l’infant ja que això li permet sentir-se especialment

segur i poder anar desenvolupant la seva autonomia en la resta de la jornada, en els

moments de joc i en la relació amb els altres infants.

Concepció de l’infant com un ésser actiu des dels seus primers dies de vida.

L’ Alimentació

La nutrició és una àrea molt important en la socialització de l’infant, d’aquí que

se’n faci un especial esment. La tasca de l’ adult és acompanyar-lo en aquest procés

i ajudar-lo a que aprengui a manipular i menjar de forma autònoma, sense presses. L’

objectiu d’aquest procés és que el menjar sempre ha de resultar plaent per l’infant, per

tant, no donar ni una cullerada més de la que els infants accepten. Que l’estar junts

sigui plaent i alegre.

L’hora de dinar és de vital importància, ja que el menjar és una necessitat bàsica i

per això és essencial respectar els següents principis:

1.Reconèixer l’infant com un ésser competent. L’infant que no se sent competent en els

moments dels àpats, segurament no gaudirà quan mengi. Viure la pròpia competència

és una necessitat bàsica.

2.La introducció dels aliments a de ser gradual, respectant el ritme de cada infant. Això

pot produir tensió però no ha de ser un moment desagradable. També sol ser un

moment de tensió per l’ educadora, per això és important el treball personal que faci

cadascun dels professionals. Si en la introducció d’ algun aliment alguna cosa no va bé

farem un retrocés i després d’uns dies tornarem a intentar donar el nou aliment. Cal

respecte per les diferències individuals. “Amb el menjar no es juga”. No existeix cap

norma de que el nen s’ ha d’acabar tot el menjar. “El meu cos és una font de

sofriments”, això és el que pot sentir l’infant a qui se’l força a menjar.

Pautes prèvies o hàbits

Preparar l’ambient del dinar: rentar mans, sense tovalloletes prioritàriament, per tant

amb aigua i sabó (higiene), cantar alguna cançó, posar pitets amb col·laboració amb

l’infant, sense pressa, també és un moment educatiu. La utilització de la bata és

opcional, però sempre pitet.

Nadó: Quan l‘alimentació és llet amb biberó, cal que estigui assegut a la falda de l’

educadora, preferiblement. Actitud harmoniosa. Intentar crear un espai tranquil. El

biberó només s’utilitza per a la llet, i sempre se li dona assegut a la faldilla de l’adult. La

infusió es dona amb cullereta. Apropar-li la cullereta al llavi inferior i llavors li apareix el

reflexa de succió.

•Del biberó al trinxat: Quan el nen-a encara no està preparat per seure a la cadira

(depenent de l’ infant, del dia , del moment , situació...) se li pot donar menjar a la falda.

Introducció del trinxat, gradualment, conjuntament amb les

famílies i atenent a les indicacions del pediatra. Tenir en compte la forma de

donar el menjar amb la cullera: poc a poc la quantitat justa, fins i tot podem fer

servir dues culleres, posant-la al llavi inferior per a que el nen faci un primer

tast i s’acostumi, sense pressa i sense renyar.

•Del trinxat al sòlid: En el moment dels àpats, l’infant, assegut davant l’adult, ha

d’ estar una mica més baix que aquest (adoptar una postura còmoda per al

confort de l’ alumne). L’ adult ha d’estar més alt que l’ infant quan aquest

comença a menjar a la taula. S’ ha de fer gradualment, motivant a tastar nous

aliments. No existeix la regla que s’ ha d’ acabar tot el menjar. És important

posar el menjar proporcionalment a l’ edat, situació i preferències de l’infant, és

preferible donar la satisfacció de que s’ ho acabi. No llençar les sobres dels

aliments davant d’ ells, en la mesura del possible. A l’hora d’asseure’s per

menjar, cal respecte, tolerància i paciència amb l’infant, creant l’ hàbit fins que s’

acostumi a estar assegut a la cadira. Vigilar el llenguatge de l’adult, no renyar.

L’ aigua s’ ha de donar cada vegada que ho necessiti . El got ideal seria en

forma cilíndrica i transparent, més gran per la part de dalt que per la base, així li

serà més fàcil d’ agafar-lo i veure el líquid. Quan l infant estigui preparat per

veure aigua sol, hauria de ser ell mateix el que agafi el got d’aigua.

En la cura adequada, en els canvis, àpats, l’infant pren energia per a després.

L’últim infant en ingressar és el primer en el moment de donar-li el menjar.

La capacitat de posposar és molt important en el desenvolupament de l’infant.

LA PEDAGOGIA INTERACTIVA

La pedagogia interactiva es basa en : la preparació d’un espai adequat, d’un

material adequat i d’una actitud adequada de l’adult. Tot això amb l’objectiu de facilitar

les trobades entre els infants. Partim de la reflexió de Piaget quan deia que tot allò que

li ensenyem a l’infant evitem que ho descobreixi per ell mateix. Sabem que tot el que

l’infant descobreix i experimenta per ell mateix és el que assimila, recorda i forma part

d’ell. Reivindiquem la força del grup, de les relacions per poder anar més enllà en el

propi descobriment. L’infant a la llar troba d’altres infants i les relacions simètriques

que s’estableixen aporten coneixements, benestar, confiança... L’adult no pot

ensenyar-li algunes de les coses que l’infant aprèn amb els altres infants.

Abans de cada sessió a l’estança cal :

1.Definir els objectius

2.Escollir les activitats

3.Escollir el material

4.Organitzar l’espai

5.Definir el rol dels adults durant les sessions.

A partir del referent de la Pedagogia Interactiva considerem que l’adult, havent

creat una bona relació amb l’infant en els moments de la cura, ha de tenir una actitud

no intervencionista en els moments de joc. Observar aquest joc, pensar quines

situacions son les idònies, preparar material, anar-lo canviant, etc.

La presència disponible de l’adult, la seva actitud no intervencionista que

possibilita que els infants es trobin entre ells i puguin comunicar-se.

Aquest és el seu rol: un adult que acompanya, que està present i disponible.

Un adult que fa una avaluació continuada de la pròpia pràctica (autoavaluació

reguladora).

Entenem l’educadora com a facilitadora dels descobriments dels infants, sent

per tant el seu rol el d’acompanyar, d’estar present i disponible, és a dir, un rol no

directiu, però sí una actitud comunicativa, prenent consciència de la importància del

nostre cos, de la nostra postura, de la nostra manera de parlar.

Una professional amb capacitat i competència per tal d’organitzar, facilitar,

observar i intervenir educativament al llarg del procés. L’educadora funciona com a

model i transmet uns certs valors culturals i, per tant, ha de ser conscient i respectuosa

vers altres valors culturals i ha de tenir cura dels missatges que dóna tant als infants

com a les seves famílies. Ha de ser flexible davant la diversitat de situacions que se li

presentin. Aquesta flexibilitat també és important de cara a un bon treball en equip,

compartint idees i punts de vista diferents, aportant noves propostes, ajudant a crear

un bon clima, valorant la pròpia feina i la dels altres, rescatant elements positius del

treball quotidià.

Les educadores (tutores i educadores de suport educatiu), s’organitzen a

partir del treball en equip. Considerem necessària una autoavaluació continuada de la

pròpia tasca professional

Utilització del vídeo com a eina que facilita l’observació, la sensibilització de

l’adult i l’aprenentatge de tot el que passa en aquest univers.

Considerem que aquest enfocament facilita el desenvolupament global de

l’infant. Possibilita que plegats puguin fer descobertes, fer joc simbòlic plegats i per

tant compartir significacions, crear espais en comú....

En el document : “Currículum i orientacions educació infantil primer cicle” del

Departament d'Ensenyament, hi ha un apartat que defensa aquesta visió interactiva.

“Tradicionalment s’ha considerat la interacció infant-adult com la més decisiva

tant pel que fa als aprenentatges, com pel que fa al desenvolupament cognitiu i social

dels infants. No obstant això, i sense menysprear la importància de la interacció entre

adults i infants, en l’actualitat es disposa de suficients experiències que demostren que

la interacció entre els infants juga un paper fonamental en el desenvolupament de

competències cognitives, socials i afectives, atesa la major proximitat existent entre els

seus sistemes interpretatius.

Les interaccions que tenen lloc entre els infants, ja sigui dins del grup d’iguals o

bé amb els nens i les nenes més grans o més petits, generen una gran riquesa de

situacions: tenen la possibilitat d’observar, imitar i reproduir l’activitat dels altres

infants, d’ajudar o ser ajudats, de col·laborar, compartir situacions i construir

coneixements conjuntament. No obstant això, el desenvolupament no és només

resultat de les noves conductes que l’infant va aprenent mitjançant procediments de

còpia o imitació del que succeeix al seu voltant, sinó d’un procés de construcció

específic derivat de la mateixa activitat.

L’ajut que un infant ofereix a un altre per resoldre una determinada situació o

tasca, ja sigui actuant com a model o bé aportant les seves destreses, idees o punts

de vista, li està subministrant procediments que li permetran construir o consolidar

aprenentatges i, per tant, desenvolupar capacitats. Finalment, però, el procés de

construcció sempre és personal, únic i intransferible.

Així mateix, la interacció entre iguals té una gran incidència en els processos

de socialització, en l’adquisició de competències i destreses socials, en la mesura que

han d’aprendre normes i posar límits a la pròpia actuació, modular i ajustar el propi

comportament al dels altres infants, acceptar altres punts de vista i relativitzar el propi,

posar-se d’acord i trobar solucions als conflictes que, de tant en tant, comporta tota

interacció.

Tanmateix, l’element decisiu no és la quantitat d’interaccions sinó la seva

naturalesa. Així, les situacions en què els nens i les nenes tenen l’oportunitat de

confrontar punts de vista, repartir rols i acordar responsabilitats, com sovint es pot

observar, per exemple, en el joc simbòlic o en la cooperació que s’estableix per

aconseguir una determinada fita, repercuteixen favorablement en la construcció de

coneixements." Les relacions entre els infants "

Educació infantil.

Primer cicle

Currículum i orientacions

Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. Juliol 2012.

4.5| OBJECTIUS

1.- Atendre les necessitats bàsiques dels infants (afectives, emocionals, d’alimentació,

higiene, i descans).

2.- Treballar per un desenvolupament global de totes les capacitats dels nens i les

nenes.

3.- Facilitar totes aquelles situacions educatives que ajudin a l’adquisició progressiva

de l’autonomia personal.

4.- Respectar les característiques individuals, atesa la diversitat dels infants.

5.- Promoure la màxima cooperació família-escola per tal d’aconseguir un clima òptim i

d’acompanyament per a tothom.

6.- Sensibilitzar els infants en el coneixement del seu entorn més proper per tal

d’ampliar la descoberta social, cultural i natural.

7.- Dur a terme un procés continu de reflexió al voltant de la tasca educativa i un

ajustament de les observacions i la documentació pedagògica.

8.- Millorar la formació individual i col·lectiva mitjançant el treball en equip.

9.- Mantenir un nivell de formació permanent que garanteixi un servei de qualitat,

innovador i que respongui a les necessitats reals de totes les parts implicades.

•5.0 | ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

5.1 | HORARI

La nostra llar d´infants romandrà oberta tots els dies feiners de dilluns a divendres i de

8h a 17h de la següent manera:

•Horari escolar: De 9h a 12-12.30h i de 15h a 17h.

•Servei de menjador: De 12h a 15h.

Sens perjudici de l’horari establert d’entrada i sortida a l’escola bressol, es considerarà

la possibilitat de flexibilització d’aquest, d’acord amb les necessitats dels infants i de

les famílies. La flexibilitat, es contempla especialment amb els nadons i aquells infants

amb necessitats educatives especials que estan matriculats al centre.

5.2 | CALENDARI

L’Ajuntament marca cada any, mitjançant decret, el calendari a seguir les diverses

escoles bressol municipals que funcionen mitjançant el sistema de gestió indirecta.

Inici del curs:

•Inici de les activitats del professorat: 1 de setembre

•Els primers dies lectius es consideren per treballs interns del centre : reunions

educadores, programacions curs, entrevistes amb els pares dels infants nous...

•Inici de les activitats amb infants: cap al 12 de setembre.

La nostra llar d´ infants està en funcionament de setembre a juliol.

Setembre: l’horari dels alumnes i el personal variarà degut al període d’acolliment

inicial. Amb la finalitat d’aconseguir una bon acolliment de l’infant al nou ritme, espai i

educadors/es, el temps de permanència a la llar augmentarà de forma progressiva.

Les vacances de Nadal i Setmana Santa vindran marcades per el calendari escolar

proposat per l’Ajuntament, com la resta de llars municipals.

5.3 | EQUIP EDUCATIU

L´ equip de persones que treballen en la llar d´ infants està format per:

•Una directora.

•Sis educadores i una mestra : cinc tutores de grup i dos educadores de reforç.

La directora

A la llar d´ infants , un/a docent amb la titulació establerta pel RD 1004/1991, exerceix

les funcions de direcció:

Funcions:

1.Coordinar i organitzar el personal del centre.

2.Redactar el Projecte Educatiu de Centre, el Pla Anual i la Memòria Anual.

3.Elaborar, conjuntament amb l’equip de docents, la línia pedagògica i la programació

general del curs.

4.Complir i fer complir la normativa vigent, el reglament de règim intern i la planificació

anual.

5.Vetllar perquè les informacions del centre arribin als pares i a les mares, així com

fomentar la seva participació.

6.Mantenir el secret professional en relació a la informació i documentació confidencial

de les famílies i personal del centre.

7.Supervisar el funcionament del servei de menjador en relació a l’organització, dietes o

menús.

8.Assumir les funcions d’educadora compatibles amb el càrrec i amb el temps de

dedicació de l’aula.

9.Fer les coordinacions, avaluacions i reunions que corresponguin amb el Servei

Municipal d’ Ensenyament, i/o amb la direcció de la Xarxa Sanitària i Social de Santa

Tecla.

10.Formar part de la comissió de matriculació de la llar d´ infants.

11.Establir les coordinacions necessàries amb els serveis educatius del Departament d’

Educació de la Generalitat de Catalunya i seguir els criteris marcats per la Inspecció

Educativa.

12.Vetllar pel manteniment i conservació del centre, de les seves instal·lacions, mobiliari

i equipaments i tenir cura de la seva reparació quan correspongui.

13.Recollir les propostes i coordinar l’adquisició de material.

Les educadores

Les educadores de la llar són tècnics superiors en Educació Infantil.

En referència amb el seu horari, cal diferenciar el treball que realitzen amb els infants i

les famílies, i l’horari destinat a la preparació, coordinació, avaluació i formació

permanent.

Funcions:

1.Col·laborar amb la Direcció en l’elaboració del PEC, del Pla anual i la Memòria anual.

2.Atendre i informar als familiars dels infants en relació al desenvolupament integral dels

mateixos i les possibles problemàtiques que es puguin presentar.

3.Fer el seguiment de l’acció educativa per tal d’analitzar l’aprenentatge i observar el

nivell evolutiu de l ’infant individualment. Confeccionar un dossier individual en el que

figurin les observacions sistemàtiques i les entrevistes amb els pares.

4.Atendre les necessitats físiques, fisiològiques i d’higiene dels infants, introduint els

hàbits corresponents.

5.Participar en les reunions convocades per la Direcció i en les reunions col·lectives i

entrevistes programades amb els pares.

6.Realitzar tasques educatives destinades a introduir valors culturals, facilitant el

desenvolupament d’ actituds positives en la personalitat de cada infant.

Les mestres

1.Elaboració dels nous projectes que es treballin a la llar d’infants, plantejats per l’equip

educatiu.

2.Acompanyament a les educadores en l’aplicació en la pràctica dels referents teòrics

del projecte educatiu.

3.Coordinació i acompanyament a la direcció amb totes les taques relatives a la llar

d’infants en el dia a dia.

4.Vetllar pel clima de l’equip educatiu en el dia a dia.

5.Assistir a les reunions convocades a l'exterior de la llar i en representació d'aquesta,

relacionades amb temes que afecten al Pla Educatiu d'Entorn o d'altres col·lectius

propers.

5.1 | LES ESTANCES

Les estances estan organitzades per edats. Els trets característics de cada grup són

els següents:

Els més petits: els nadons

En aquest grup hi trobem els infants de 4 mesos a 1 any. Són els que fan el canvi més

espectacular durant el curs escolar. Passen d'una forta dependència de l'adult a una

certa autonomia (gatejar, caminar, menjar sols...). A mesura que va passant el curs els

hi agrada observar, manipular-ho tot, experimentar, escoltar cançons...

Els mitjans:

En aquest grup s'hi troben els infants d’1 a 2 anys. La majoria caminen amb més

estabilitat, comencen a menjar sols sense embrutar-se massa, s'inicien en el control

d'esfínters i augmenten molt les seves possibilitats a l’hora de manipular objectes, fer

encaixos, pintar, fer construccions, endreçar les joguines...

Els grans:

En aquest grup hi trobem els infants de 2 a 3 anys. Tots plegats estan en una etapa on

l'acció és el més important. Necessiten córrer, enfilar-se, saltar... Tot i així, també els hi

agraden les activitats tranquil·les com ara: l’experimentació, jocs de construccions,

creació de nous objectes... Tenen molta autonomia i mengen sols. Ja tenen control

del propi cos, i s'inicien en la pràctica del joc simbòlic. En aquesta edat es reforcen els

hàbits i les rutines diàries.

Són capaços de jugar en petits grups, i ho fan de forma espontània. Parlen, fan moltes

preguntes i també saben donar explicacions. Els hi agraden molt els contes i les

cançons. La seva motricitat fina els permet fer exercicis de destresa i ja tenen, la

majoria, assumit el control d'esfínters (alguns fins i tot a l'hora de dormir). Tenen molta

autonomia i els hi agrada gaudir-ne.

6.0 | RELACIÓ AMB LES FAMILIES

La comunicació entre les diferents educadores i els pare-mares, responsables familiars

dels infants és diària.

Des del moment en que venen a matricular a l’infant s’estableix una relació idònia per

tal de que tots els agents implicats visquin de manera positiva l’espai de temps que els

hi pertocarà a la llar.

Abans de començar el curs es fa una reunió amb totes les famílies dels infants nous,

on es presenta l’equip educatiu, s’explica a grans trets la línia pedagògica del centre,

els horaris, el període d’adaptació, etc.

Quan comença el curs es fa una entrevista amb cada família nova per part de

l’educadora tutora. Així també durant el curs i quan es consideri necessari.

A l’inici del curs es fan les reunions de grup o de nivell.

Al final de curs es fa una carta de cada alumne.

Així mateix durant l’any, diversos professionals tant del camp sanitari com del camp

educatiu realitzen diferents xerrades relacionades amb el benestar i l’educació dels

infants.

En l’apartat més lúdic, es demana una continua col·laboració en el dia a dia, en quant

a material....Abans de Nadal es fa una petita festa. També per Carnaval es preparen

les disfresses conjuntament i fem plegats una festa.

Quan arriba la primavera acostumem a fer un berenar on cadascú col·labora. Quan

comença l’estiu fem la festa de final de curs tots junts.

A la nostra llar comptem també amb un Consell escolar on estan representades les

famílies i el personal de la llar, elegit cada membre de manera democràtica, cada dos

anys el 50%. Aquest es reuneix quatre vegades durant l’any i també quan es consideri

necessari. El consell de participació es l’òrgan de participació de la comunitat escolar

en el govern del centre i l’òrgan de seguiment i avaluació general. Funciona amb les

competències que la normativa vigent assigna als consells escolars dels centres

públics.

Tots els serveis que ofereix la nostra escola, tenen una finalitat comú: complementar la

tasca dels pares, compartint, per unes hores, l’atenció i educació dels seus fills, donant

elements d’informació i formació pel que fa a l’educació de les primeres edats i

possibilitant que puguin establir relacions amb altres pares i mares de nens i nenes

petits com els seus.

•7.0 | AVALUACIÓ

7.1 | OBSERVACIÓ I AVALUACIÓ DELS INFANTS

Considerem que l’observació dels processos evolutius, emocionals, i d’ensenyament–

aprenentatge els concretem i treballem en base a una observació i avaluació

quotidiana i continuada de cada nen i nena. En el moment en que es detecta algun

factor de risc per una adequada evolució, es demana l’assessorament de l’Equip

psicopedagògic municipal i o de l'EAP.

Aquest procés, que es realitza conjuntament amb les famílies en les diverses formes

establertes, fa que s’estigui atent a les diferents manifestacions dels infants per tal de

cercar les millors condicions que afavoreixin el seu benestar tant físic com psíquic, i

facilitar el desenvolupament de les seves capacitats.

Entenem que l’observació crea un vincle empàtic que serveix de base per a la relació

càlida entre l’infant i l’educador/a. La reflexió i la descripció de l’observació dóna lloc a

un millor coneixement per poder proposar accions i intervencions educatives ajustades

a les necessitats de cada moment.

La documentació sistematitzada de les propostes i de les activitats que les nenes i els

nens realitzen a l’escola bressol constitueix una part molt important de la nostra tasca

educativa. Les experiències que puguin ser recollides en imatges ens possibilitaran

poder dur a terme una anàlisi i una avaluació continuada de la nostra tasca educativa,

de la qualitat de les propostes realitzades i de l’actitud de l’educador/a. Alhora ens

permetran poder compartir la nostra feina amb els companys i companyes, les

famílies i els altres professionals.

7.2 | AVALUACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU

Considerem aquest com un document obert i per tant susceptible de revisions,

paral·leles, a l’avaluació de la nostra tasca en el dia a dia.

ANNEX

•Pautes programació

Per a fer la programació a l’aula hi ha diverses vies.

a)1er : A partir dels continguts de les tres àrees. Escollir els que s’han de treballar i

prioritzar.

2on : Seguidament continuar, fent les graelles bàsiques de programació que poden

utilitzar-se d’un any per l’altre

3er : fer la programació setmanal

b)1er : Fer l’activitat que s’ha pensat en funció del criteri de l’educadora i/o a partir

duna observació prèvia de les necessitats del grup i del seu procés d’aprenentatge, i a

les hores fer la graella. A la graella hi escriurem els continguts treballats.

2on : Fer-ho constar en una programació setmanal.

c)1er: Pensar les activitats a partir dels objectius de cicle.

2on: Fer la graella bàsica.

NOM

OBJECTIUS

CAPACITATS

CONTINGUTS/ÀREA:

MATERIAL I RECURSOS:

METODOLOGIA:

OBSERVACIONS:

•REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

•Decret Departament d’Educació, agost 2010.

•JUDIT FALK i altres. Educar els 3 primers anys. Temes

d’Infància,n. 18 Associació de Mestres Rosa Sensat 1991.

•PIKLER, EMMI. Moverse en libertad : desarrollo de la motricidad global. Madrid,

Narcea, 1985.

•“Infància i prejudici. El moviment en el primer any de vida. Equip

d’atenció primerenca del sector Manacor-Campos, 2006.

•NOEMÍ BENEITO. El acompañamiento del desarrollo. Las ideas de Emmi Pikler.

2009.

•NOEMÍ BENEITO. Todo empieza por la espalda. Congrés

Iberoamericà. Setembre 2007

•SCHUHL, Christine. La dolça violència de les pràctiques professional.

Revista Infància, gener-febrer 2010.

•FABRÉS, Montse. En el dia a dia, nada es banal, nada es rutina.

Revista Infància, novembre 2006.

•SANCHEZ, Rut. Resiliència i escola bressol. Revista Infància, desembre 2011.

•STAMBAK, M i ’altres (1983). Los bebés entre ellos. Ed. Gedisa.

•STAMBAK, M i altres (1982). Los bebés y las cosas. Ed. Gedisa.

•STAMBAK, TORRES (2011). Metodologia per a la recerca bebés.

•WINNICOTT, D (1958). Escritos de Pediatría y Psicoanálisis. Paidós.

•WINNICOTT, D (1971). Realidad y juego. Paidós.

Octubre /2018