la PalancaDESEMBRE 2008 Núm. 315 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Inauguració de la Deixalleria d’Artesa

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIAL: Any de neu, any de Déu

PERSONATGES: El Peret del Flores

NOTICIARIArtesa ja té gas natural. Breus. Albert Jovell presen-ta el seu llibre

NOGUERA

VIURE LA FUSTALa fusta millora la qualitat de vida i proporciona benestar

IN MEMORIAMMaria Novau i Segon. Ramon Camats i Solé

ESPORTSResultats esportius del mes de novembre

IMATGES METEOROLÒGIQUESLa nevada del 14 de desembre

VIATGES: Islàndia 2008

PARLEN LES ENTITATSGran partida de rol en viu a Salgar

OPINIÓFora estereotips. Encara no saps què és el Rol?

TEMA DEL MESInauguració de la deixalleria d’Artesa

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

PARLEN LES ENTITATSVilanova de Meià solidària amb la Marató. Pessebrea l’ermita de Sant Sebastià. Actuació de “loBeethoven”. Bones Festes!

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... “Tapes” variadesCOSES DEL BRIMEROActuar com les bèsties

EL QUE ENS HAN CONTATZim! Zum!PER QUÈ DIEM...?... que algú és un Pau Timbales?

FA 25 ANYS: Novembre de 1983

DE COLLITA PRÒPIA: Sense mirar-nos el melic!

MÚSICA, MESTRE!L’Àngel i els pastors i La Pastora

PROGRAMA D’ACTES DE NADAL A ARTESA DESEGRE

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

HUMOR. POESIA

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRAquella gent jove. 1947

4

5

21

31

38

41

Inauguració de la Deixalleria d’Artesa

Artesa de Segre disposarà de la segonaDeixalleria Comarcal, inaugurada a finalsde novembre i ubicada al polígon industri-al El Pla. Aquest equipament donarà ser-vei a tots els municipis de la rodalia

Fotos: J.M. Espinal iConsell Comarcal de la Noguera

17

26

33

19

7

18

24

44

46

14

22

45

27

23

34

9

13

42

37

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa deSegre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià.

NOVEMBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 9: Yafara Diawara, filla de Barassa i de Fatoumata

Abril Olivenza i Tena, filla de F. Javier i de M. Carmendia 10: Kauà Enric Andrade i Cascalho, fill d’Eduardo i d’Annadia 29: Maiany Oliveira i Silva, filla de Paulo i de Leila

Matrimonis:dia 15: Carles Roqué i Cardeñes (veí del Pont d’Alentorn)

Laia Feliu i Roca (veïna d’Espot)dia 16: Josep M. Salud i Pijuan (veí d’Artesa)

Glòria Sellart i Gonzàlez (veïna d’Artesa)

Defuncions:dia 4: Gaspar Vilella i Cerdaña (80 anys), natural de Basselladia 14: Maria Ortiz i Torres (89 anys), natural d’Artesa de Segredia 25: Josep Novau i Gual (82 anys), natural de la Vall d’Ariet

Municipi de Foradada

Defuncions:dia 2: Àngela Vila i Riba (82 anys), natural de Baronia de Rialbdia 3: Josep Mases i Codó (82 anys), natural de Foradada

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 30: Maria Novau i Segon (97 anys), natural de Vilanova de Meià

Programa de les festes nadalenques a Artesa deSegre:(veure pàg. 41)

20 de gener:Festivitat de Sant Sebastià

NOVEMBRE

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 7,1°Temperatura màxima: 18º (dies 10 i 17)Temperatura mínima: -7º (dia 27)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 34 mm (dia 1)Total precipitacions: 43 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 5,7°Temperatura màxima: 17,7° (dia 10)Temperatura mínima: -6,9º (dia 27)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 6,7 mm (dia 1)Total precipitacions: 13,5 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 5,4°Temperatura màxima: 16,2° (dia 10)Temperatura mínima: -5,1º (dia 26)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 38,2 mm (dia 2)Total precipitacions: 57,2 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 35mm (dia 2)Total precipitacions: 41mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE875 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Any de neu, any de DéuLes nevades d’aquesta tardor, més habituals del que estàvem acostumats,ens fan venir al pensament aquest refrany popular. La contradicció és quel’any s’acaba i, a més, amb una crisi galopant d’àmbit mundial. Per tant,ens agrada pensar que més aviat és tracta de bons auguris per a l’any vinent,que ja tenim a la cantonada. Fins al 31 de desembre, però, els catalans i catalanes estarem expectantsper veure si el Govern de l’Estat compleix amb l’enèsima promesa deresoldre la qüestió del finançament de Catalunya. Hem de recordar que,segons l’Estatut aprovat el 2006, hi havia un marge de dos anys per a resoldreel tema i que aquest termini es va exhaurir l’agost d’enguany. Sense pecarde pessimistes, però sabent com les gasten a Madrid, continuem tenintseriosos dubtes que la proposta definitiva –quan arribi– sigui gairesatisfactòria. El cert és que el Govern central s’ha despenjat amb un bon regal deNadal per als municipis amb la mesura de destinar-hi 8.000 milions d’eurosper a projectes d’obra de nova planificació que corresponguin a actuacionsurgents. Això suposa 177 euros per habitant, que al municipi d’Artesa estradueix en un total de 661.000 euros. Déu n’hi do! Si a aquesta injecció de diners hi afegim les importants quantitatsobtingudes del Pla Únic d’Obres i Serveis per al període 2008-2012, laconcessió de 700.000 euros per a la inversió d’1,4 milions pel Pla de Barris(subvenció que es pot veure incrementada fins al 75% segons el consellerNadal) i la resta d’ajuts que el consistori artesenc ha anat obtenint... Déun’hi do! Malgrat aquestes bones notícies, no us penseu que tot són flors i violes.Una part d’aquestes inversions caldrà cobrir-les amb fons propis i lespreguntes que ens plantegem són: Les arques municipals donen per a tot?Hi ha suficient capacitat d’endeutament? I dels 661.000 euros, què? Seran capaços de posar-se d’acord l’equip degovern i els grups de l’oposició? Perquè el projecte ha d’estar presentat iadjudicat durant el primer trimestre de l’any. Tenim entès que aquestainversió s’ha d’incloure en una modificació del pressupost de 2009, la qualcosa significa que cal tenir-lo aprovat prèviament. Amb els problemes quehi ha hagut enguany amb l’aprovació del pressupost municipal, com s’hofaran per tenir enllestir tan ràpid el de 2009? Seria un error imperdonable de tots els membres del consistori artesencque, per culpa de vés a saber quina mena d’interessos, es deixés perdreaquesta important injecció de diners. Des d’aquesta plataforma pública queés la nostra revista, els exigim màxima responsabilitat. L’equip de governha de ser receptiu i generós, mentre que els altres grups s’han de mostrarraonables i flexibles. Continuant en l’àmbit econòmic, però canviant totalment de tema,anunciem als nostres subscriptors i col·laboradors que ja no podem mantenirintactes durant més temps les quotes (no les hem apujat des del 2002), tot iels ajuts que rebem de les institucions públiques. Ja sabem que no és unbon moment, però haurem d’actualitzar-les si volem mantenir el digne nivellque ha assolit la revista. Enguany, per cert, hem aconseguit publicar 12números (mes per mes), cosa que no havíem pogut fer en els darrers anys. Malgrat tot, esperem que es compleixi l’adagi popular i tinguem unpròsper any 2009. Que tingueu unes bones festes!

Col·laboradors/es del mes: Ramon Ros, Ferran Marín, Carlos Pérez, JordiRegué, Àlex Trepat, Antoni Colom, Josep i Joan Roca, Joan Giribet, MartíRegué, Joan Bargés, Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, Iolanda Masanés,M. Jesús Novau, Jaume Avellaneda, La Travessa d’Anya, ACSAS, TonBonet, Albert Vidal, Noemí Farré, Eva Maza, Pere Serra, Mingo d’Alòs,Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

7

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

El Peret del Floresvui parlem amb el Pere CapellEspinal, un testimoni viu que ha

viscut en pròpia experiència l’evolu-ció de l’automoció (cotxes, camions itractors) a la nostra comarca. De com, en menys de 80 anys, s’hapassat del carro i la bicicleta a l’Audimés sofisticat i amb més complements. El Peret va néixer el 6 d’octubre del1917 al carrer Carnisseries núm. 4, aCal Flores, a tocar de l’edifici que avuiés el Museu. Els seus pares eren elMariano i la Rosa. Eren 4 germans:l’Esteve, que era l’hereu; la Cecília; laBepeta, que va morir als 7 anys; i elPeret, que era el petit. Val a dir que la seva generació i lesposteriors sempre havien estat interes-sats per tot el que es movia: la bicicle-ta, al principi; els cotxes i, fins i tot, alsanys trenta estaven al·lucinats pels avi-ons.

Infantesa i joventutRecorda anècdotes dels 5 anys, però ensdiu que la primera bicicleta li van com-prar el 1927, quan tenia 10 anys, a labotiga de bicicletes del Sr. Piqué. Vacostar 22 duros de plata i era l’últimmodel. A l’hora d’escollir, al Peret li agra-dava treballar en qualsevol ofici menysde pagès. Això ja ho veia a casa. A més,com que era cabaler, havia de triar unofici i va triar fer de mecànic. Al final de l’estiu, als 13 anys, vacomençar l’’aprenentatge al Garatge delCastellana, al carrer de les Monges. Vapassar quasi sense adonar-se’n de lainfantesa a treballador. Calia complirun horari, treballar amb gent més gran,entrar en una nova disciplina diferentde l’escola, tornar tard a casa. El va sorprendre descobrir que debon matí a Artesa hi havia un gran mo-viment de gent. L’Artesa del anys 30era un poble molt viu i la gent es preniala feina molt seriosament. Per ell va sertot un descobriment. Treballadors in-dustrials, mecànics, fusters, comerci-ants i paletes feien una gran mogudaque abans mai no havia percebut. Per aell era entrar en un altre ritme de vida iaixí va ser.

En aquella època no havia vistmai un camió o un cotxe per sota i alprimer dia ja el van fer baixar a la fossaper ajudar a aguantar alguna peça alsoficials. Als 15 anys, amb el Blasi, van com-prar un cotxe al Sr. Boldú per 40 pes-setes i al cap d’un temps el van vendreper 60.

Va anar passant el temps i, a mésd’aprendre de motors, dins del mateixgaratge aparcant els cotxes endavant ienrera va adquirir la pràctica d’un con-ductor. Quan als 18 anys va decidir treu-re’s el carnet de conduir, el Sr. JosepCastellà Graells es va portar molt béamb ell i li volia ensenyar de conduirperquè li servís quan anés a la “mili”.El va seure al seu costat i li donava ex-plicacions, i quan va veure que el ma-nipulava bé, li va preguntar com n’ha-via après i va haver de dir-li la veritat.

La matança del porcEl dia de matar el porc es feia al carrer,davant mateix de casa, i es feia unafestassa. Es convidava els amics i pa-

rents, s’hi reunia molta gent i els veïnsalegrement desitjaven “que surti bo ique us aprofiti”. Als noiets que volta-ven per allí sempre se’ls donava algu-na coseta. Ho recorda com un momentfeliç i una festa molt animada.

“Tu ets boig, fill meu”La família de cal Flores tenia, i potserencara té, una planta d’oliveres a daltde tot del Castellot, a prop del cim.Anaven a plegar olives, muntanyaamunt, per un pedrís sense camí, i bai-xaven les saques al coll amb la fàcildificultat de la dura vida dels pagesosd’aquell temps. Un dia el Peret li va diral seu pare: “Algun dia, pare, hi faranuna carretera i els cotxes pujaran finsaquí a dalt”. El pare li respongué: “Tuets boig, fill meu. No veus que això ésimpossible”. Dóna la casualitat que al llarg delsanys, quan es va fer el monument alSagrat Cor, el Peret va pujar materialper l’obra amb un tot terreny i va ser elprimer cotxe que hi pujava. L’anècdo-ta, si més no, és curiosa i ens ve a dirque dins la imaginació del jovent resno és impossible.

La dèria de volarEl 30 d’agost de 1935, el Peret amb 18anys i el Jaume Blasi de Vall-llebrera, van arrendar a AntòniaMontagut un local preparat per tallermecànic a la carretera d’Agramuntnúm. 24. De fet, era el taller de PauSantesmases, que era la competència,encara que eren amics. Els va traspassarel seu taller equipat per 2.500 pessetesi sols havien de fer el contracte d’ar-rendament amb la propietària. A més de totes les eines i aparells pera treballar còmodes, en el nou taller hivan trobar un avió gairebé acabat, en elqual els antics mecànics havien treba-llat a hores perdudes durant algunsanys. Els anys trenta eren els temps delsgrans vols transatlàntics, dels globusaerostàtics i el jovent somniava en vo-lar, ja que llavors no ho havia fet gaire-bé ningú. Amb les ganes de volar, amb un noide Vilves van anar amb bicicleta a

AA

Lleida per inscriure’s al cos de aviació.Els van dir que no hi havia més sol·-licituds, que ja estava ple el “cupo”.

El joventAls anys 40 i 50, el jovent sortia encolles. Nois i noies es passejaven pelpoble, de vegades junts i de vegadesels nois per un costat i les noies per l’al-tre. La gent no sortia gaire del poble. Amés del cinema, de vegades es feia ballal mig de la carretera. Hi havia el ball“La Lluna” i el ball del Bar del Fonsodel Pau. La seva colla eren els Fonts, elTonet, el Celestino del Portomeu, elTorredeflot d’Alentorn i el Codina (Mo-linés). El jovent anava tots a una, totseren amics.

L’escola-tallerObviem els 3 anys del 1936 al 39 coma negatius. Després de la guerra vamuntar el taller a la carreterad’Agramunt núm. 39 on hi va estar finsa la jubilació. En els primers anys, eljovent volia conduir, veia un futur enfer de transportista i precisava de teniruns coneixements bàsics de mecànicaper si un dia es trobava tirat amb uncamió en pana a la carretera. Els seus aprenents, tots es van dedi-car professionalment a la mecànica oal transport, han tingut continuïtat. Pelseu taller hi van passar el Flaquet, l’Àn-gel Clua de cal Batllevell, el JosepRiudebás (Casota), el MarianoGalceran, els germans Porta deBaldomà (Quildo i Florenci), un noid’Alòs, el David Boix (Gàrzola), elMingo del Flores, el Pere i el MiquelLozano de La Fàbrica, que feien anarel torn, el Cobatxo, el Magí Serra, elJoan Garcia, el Pinell de Vilves i el Joan

Besora de Cubells,que va ser el darrer.Val a dir que eral’únic taller d’Artesaque feia anar el torn. Les seves qualitatscom a mecànic eren:l’observació, la paci-ència, procurar de ferla feina el màxim deben feta, la precisió il’exactitud, posats afer la feina no mirarmai l’hora i una gran

vocació per la professió, qualitats totesque intentava transmetre als seus alum-nes.

Temps de postguerraCom que hi havia escassetat de materi-al mecànic (i de la major part de pro-ductes bàsics), amb el torn es feien lespeces. Mecanitzaven les peces petites(un palier, un ferro, rosques, etc.) per apoder arreglar els camions, ja que decotxes n’hi havia pocs. Era un tempsabans del desenvolupament dels tractorsi sobretot circulaven molts camions. Abans de la guerra hi havia pocs ca-mions i eren petits, de 2.000 o 3.000kg. En tenien els comerciants: el Case-ta, els Mases, el Portomeu, el Betriu...Però als anys 40 i 50 n’hi havia molts itots eren clients del Peret: el Tarjo deVilanova, el Blanc de Santa Maria, elTrepat, el Plens, el Quintana, elsAmpurdanés, l’Alemany (era l’únic queanava a Barcelona), el Sisquet del’Orcau. el Caubet, el Guàrdia (Serafí),i més tard el Morros, el Gàrzola i elsTarragones de Seró.

Època de penúriesAl principi dels anys40 era el temps del’estraperlo i el ca-mió era l’eina fona-mental, imprescindi-ble per a desenvolu-par el país, pel tras-llat de mercaderies.Tant aquí com a laciutat, hi havia man-cança de tot. A Barcelona hi vi-via molta gent. S’hienviava farina (del

Balcells), patates, vi, carn, alcohols, avi-ram dels arramassadors, oli (el Boldú)...Així es va desenvolupar primer el camióque el cotxe. El camió era un medi per aguanyar-se la vida de seguida i el cotxe,en principi, era un luxe. Al començament en tenien els met-ges (l’Ignasi, el Serralta i el Gramunt) iel Boldú i, de fora, el director de LaFàbrica, la senyora Matilde del Pont iel Gasset d’Anya.

Reparar els camionsL’any 1948, el Peret va comprar un cot-xe amb el Dodó Escolà. El Dodó por-tava els músics el cap de setmana i elPeret el feia servir entre setmana per areparar els camions a la carretera. De-via de ser un dels primers taxisd’Artesa, ja que quan sortia un viatgel’aprofitaven. El 1951 va comprar una Gutzi per areparar camions i cotxes que quedavena la carretera. Passava algú i deia “aquídalt hi ha un camió avariat”. A la Gutzihi va muntar un seient al darrere perl’ajudant i un sidecar per les eines (iper passejar la família).

Els cotxes i els tractorsEls anys 50 i 60 va ser el temps dels cot-xes i els tractors. Gradualment els page-sos de la comarca van deixar els carros iels animals de càrrega i van començarels tractors. En principi baixaven al mer-cat amb els tractors, de vegades amb lescarrosses i tot, per a proveir el consumde la masia o la casa per la setmana. Els primers cotxes populars eren elSeat 600 i el Citroën 2 cavalls (li deienla cabra perquè es movia molt). Aquestes va popularitzar entre els pagesosperquè el tractor era més molest.

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

8

la P

alan

ca

9

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

El primer 600 el va vendre el Peret,perquè representava la Seat, mentre quede tractors venia la Fiat. El Peret vavendre també la primera màquina debatre de la comarca. De recol·lectoresvenia la Braun. El 1973 va tancar el taller definiti-vament per a dedicar-se cada vegadamés als recanvis, activitat que ja haviacomençat el 1963. Va anar ampliant laferreteria fins arribar a la botiga demultiserveis, la més gran d’Artesa imolts quilòmetres a la rodalia que por-ten la seva filla Montse i el seu nét Raül. De fet, ha estat una vida dedicada almotor i, de retruc, a l’evolució del camp.Per molts anys que ho gaudeixis, Peret.

Bartomeu Jové i Serra

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Artesa ja té gas naturall passat 27 de novembre el gasnatural va arribar a les prime-

res cases d’Artesa de Segre.Els primers veïns que van “inaugurar”aquest servei tan esperat van ser els in-quilins dels blocs situats als números99 i 90C de la carretera d’Agramunt.En dies posteriors, altres veïns d’edifi-cis de la carretera d’Agramunt s’hananat afegint al servei, a mesura que lacompanyia Gas Natural els ha anat con-dicionant les instal·lacions. L’empresa Gas Natural ha ubicat untanc de grans dimensions al polígon

industrial El Pla, el qual s’emplena mit-jançant camions cisterna. Des d’allí esporta aquesta font d’energia cap a laciutat mitjançant una canonada prin-cipal que passa vora el canal i entraal nucli urbà per davant de labenzinera. Cap al 2010 està previstque el gasoducte Tàrrega-Agramunt-Artesa-Ponts substitueixi aquest sis-tema de proveïment. Mentrestant, Gas Natural continuales obres de canalització als carrersprincipals de la ciutat (Maria Anzizu,Balmes, Monges) i en els propers me-

E sos està previst que el gas naturalvagi arribant a la majoria de llars endiferents fases. La posada en funcio-nament del servei s’ha endarrerit res-pecte a les previsions inicials queeren pel passat mes de març. Algunsciutadans encara estan indecisos al’hora de contractar el servei, ja quesi bé es tracta d’una energia neta,còmoda i d’un cost acceptable, im-plica canviar part de la instal·lació decalefacció, amb la conseqüent despe-sa econòmica.

La Palanca

10

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

El Govern assumirà el 75% del nucli antic d’ArtesaEl conseller de Política Territorial Joaquim Nadal va anunciar queel Govern de la Generalitat assumirà fins al 75% de la inversió enels projectes de rehabilitació dels nuclis antics en aquells municipispetits amb més dificultats per aconseguir el finançament del 50%de les obres. Això afecta directament Artesa de Segre, que aquestestiu va ser inclòs en el Pla de Barris amb una subvenció d’uns 700mil euros (per un projecte global de 1,4 milions). El tema està enestudi però és més que probable que la Generalitat augmenti l’ajudaper rehabilitar el nucli antic de la ciutat d’Artesa, fins arribar als1,05 milions d’euros.

Eva Maza dimiteix de l’Ajuntament d’ArtesaLa regidora d’ERC Eva Maza iBatlle va anunciar que propera-ment dimitirà del seu càrrec coma membre de l’Ajuntamentd’Artesa, on ocupava la regidoriade Cultura, Educació, Mitjans deComunicació i Pobles Agregats.Eva Maza al·lega motius perso-nals per abandonar les seves res-

ponsabilitats com a edil del consistori artesenc i de retruc tambédeixa la seva plaça com a consellera comarcal. La substituirà al’Ajuntament Jordi París, el Mensa de Baldomar, que anava en elnúmero 7 a les llistes d’ERC en les passades eleccions. El número 6d’ERC, Ramon Giribet, ha declinat entrar al consistori.

Artesa rebrà 661.449 euros del Pla AnticrisiEl Govern Central, presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, vaaprovar una injecció econòmica als ajuntament espanyols per valorde 8.000 milions d’euros, per tal de fer front a la crisi econòmica ide reactivar els consistoris davant de la pèrdua d’ingressos munici-pals. Les ajudes contemplen una inversió de 177 euros per habitant,cosa que per al municipi d’Artesa es tradueix en 661.449 euros (uns110 milions de les antigues pessetes). L’ajuda està supeditada a lapresentació de projectes d’obra de nova planificació que correspon-guin a actuacions urgents i que creïn nou llocs de treball dirigits aaturats. Perquè un ajuntament pugui cobrar l’import ha de presentarun projecte concret abans d’acabar el mes de gener de 2009 i l’ha delicitar durant el febrer. En aquests moments, el consistori d’Artesaestà debatent quin projecte presenta. S’ha parlat d’un nou Casal pera la Gent Gran i d’unes piscines noves, però el projecte que prenmés cos és la rehabilitació integral de l’edifici de les Monges.

Potabilitzadora d’aigua per a RubióL’Ajuntament de Foradada presidit per Salvador Boliart va adjudicar aprincipis del mes de desembre les obres de la planta potabilitzadorad’aigua del nucli agregat de Rubió. El projecte té un pressupost de132.040 euros i ha estat adjudicat a l’empresa Cassa S.L.

Signatura del conveni amb fundació “la Caixa”El 16 de desembre es va signar un conveni entre Fundació la Caixa,l’Ajuntament i l’Associació de Gent Gran d’Artesa de Segre i Co-marca. La durada d’aquest conveni és fins al 31 de desembre de2013. La Fundació farà una aportació econòmica 5.000 euros cadaany per a dur a terme el Pla d’Activitats Culturals i Formatives de

l’Esplai. També organitzaran cursos i tallers d’infor-màtica i comunicació i els facilitarà la participació ales conferències i tallers del seu programa de GentGran. Un altre dels compromisos és l’aportació eco-nòmica única i màxima de 40.000 euros per a l’ad-quisició de mobiliari i material informàtic, així comun ordinador i una impressora per la Junta Directiva.Aquest compromís resta pendent de la construcciódel nou Casal per a la gent gran.

Robatoris a la ITV i a les Escoles VellesLa nit del 28 de novembre es va produir un roba-tori a la estació ITV d’Artesa, on els lladres vanaccedir esbotzant les portes i un cop dins van regi-rar les oficines i van rebentar la caixa forta, d’ones van endur diners. La nit del 9 de desembre esva produir un altre robatori amb força a l’edificide les Escoles Velles. Els lladres van forçar dife-rents portes i van entrar a l’Escola Bressol, l’Es-cola de Música i la Biblioteca, d’on van robar di-ferents aparells electrònics.

Nou atracament a Ibercaja

El passat divendres 12 de desembre es va produirun atracament amb arma de foc a l’entitat bancàriaIbercaja ubicada al carrer Balmes d’Artesa deSegre. L’atracador va entrar a cara descoberta i vaintimidar els treballadors de la sucursal apuntant-los amb una pistola. Es va endur un botí de 15.000euros. Els Mossos d’Esquadra van identificar el de-linqüent ràpidament gràcies a les càmeres de ví-deo i a la seva perspicàcia, i van poder detenir-lo ales poques hores a Mollerussa. L’atracador (a laimatge conduït per un mosso, foto diari Segre) ésun vell conegut de la policia i de la justícia, ja queés un delinqüent reincident que feia poc més d’unasetmana que havia sortit de la presó. Es tracta delveí de Miralcamp Salvador Llovera, de 57 anysd’edat i que als anys 80 i després als 90, ja va serautor de diferents robatoris a bancs. Es tracta d’unpersonatge peculiar, que s’ha passat mitja vida a lapresó i que reivindica un tracte millor per als reus.Es dóna la circumstància que el passat estiu un al-tre lladre ja va atracar la mateixa oficina d’Ibercaja,d’on va fugir segrestant la directora.

11

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Albert Jovell presenta el seu llibrel divendres 12 de desembre a lanit, presentada per la doctora

Coma, el Club de Lectures va orga-nitzar a la sala de la Cooperativa unaconferència que em va semblar en-tranyable i, si no fos a risc de ferirla modèstia de l’Albert, qualitat quesempre va lligada a la saviesa, es po-dria dir que va ser extraordinària. El Dr. Albert va presentar el llibreCáncer, biografía de una supervivenciai, com a fil conductor de la xerrada idel llibre, va glossar la figura del seupare, el Salvador Jovell, el metge de calGessaire, persona que estimava molt elseu poble (Artesa de Segre) i com diuell, per la llei de reciprocitat, era moltestimat per la gent d’aquí. De fet, ens va dir que el llibre era apartir de les seves vivències, recordsd’infantesa, lligats sempre a Artesa i almestratge del seu pare, a les visites deNadal a la família artesenca, a les visi-tes inexcusables al metge Ignasi Solé(a qui considerava el seu mentor), a lesconverses que tenien els dos metges quepodien durar tres o quatre hores... Evo-cà els seus estius de vacances a Londresen anys difícils, en què el seu pare re-nunciava a les seves vacances per a queell pogués aprendre anglès. Aquest idi-oma després li va servir quan va fer eldoctorat amb dues beques a la Univer-sitat de Harward (Boston, Mass., EUA). Va explicar com, de manera casual,per un accident sense importància, ju-gant amb el seu fill se li va diagnosti-car a ell (als 38 anys) que tenia un tu-mor maligne. Descriu com, a partird’aquesta diagnosi, li va canviar la vidai va començar a diferenciar el valor deles coses importants de les que noho són tant. Va començar a aprofitar més eltemps en coses realment impor-tants per a ell: la família, els amics,la seva vocació mèdica, ajudar elsaltres, l’estudi i la divulgació, can-viar els hàbits dietètics, fer 80 mi-nuts diaris de bicicleta, adonar-se,ser més conscient de tot el quepassa al seu voltant i a la seva per-sona, col·laborar amb una ONG... Va aprendre a veure la medici-

na des dels dos costats, com a metge icom a pacient (que ve de paciència).Va avaluar la vocació hipocràtica de lamedicina, del respectar el dolor aliè, atractar d’ajudar els malalts, si cap, ambmés cura i afecte, del principi deconfidencialitat (no es pot comentaramb ningú les dolences i els problemesdels malalts), d’estimar tàcitament acada un dels pacients. Va comentar queel metge vocacional és un poc diferentdel metge professional, en l’aspecte queno es farà mai ric, com el seu pare, queno va ser ric en diners, però que eraimmensament ric en l’afecte de la gent.I que ell personalment ho devia tot a lamedicina, fins i tot el conèixer la sevaesposa. Va dir que en la vida del metge, i dela persona, a vegades s’han de prendredecisions importants no basades en lapart econòmica. El seu pare feia demetge al barri de Pedralbes de

Barcelona amb tot el que això significaper l’estatus d’un metge jove. De sobte, va valorar i decidir anar-se’n a fer de metge a Sabadell, una ciu-tat creixent que en aquells anys no te-nia ni els carrers pavimentats, ni hos-pital. Va passar del confort a unes cer-tes privacions. Donant a entendre queamb les complicacions que d’entradasuposaria per la família, ell seguia elseu camí. Va ressaltar les qualitats del seu parecom a metge vocacional. Menys el diu-menge al matí que dedicava a la famí-lia (però s’havia buscat un substitut),totes les hores de la setmana depeniadels seus pacients, de dilluns a diven-dres en diferents consultoris, i el dis-sabte al matí el dedicava als pacientsque requerien més temps. A la paraula càncer (com actualmenta la paraula crisi), com més en parlesmés força li dones. Diu que al seu lli-bre no en parla fins a la pàgina 101 i esva discutir amb l’editor perquè no lavolia posar al títol. Va dir que a aquest malalt l’ajudamolt sentir-se estimat. I que té tres pro-blemes bàsics: la pròpia malaltia, eldesgast emocional que li produeix i elrebuig social (no familiar). Que per asuperar la malaltia és important crear-se il·lusions, coses que de veritat tin-guis ganes de fer. També aconsellaquantificar el temps. Ordenar-te el teutemps, en llistes si cal, per a fer el querealment et convé fer. També va fer esment que molta gentpateix depressions i no ho sap. Que hiha qui té conductes repetitives, símp-tomes de depressió i que ell mateix, el

pacient, les considera “normals”.Ell ho diagnostica i el malalt nos’ho creu. Al llarg de la conversa va fervàries mencions al metge Ignasi,a qui considerava amic i guia delseu pare. Va acabar donant les grà-cies al Club de Lectures per ha-ver-lo convidat, a la doctoraComa, als sanitaris d’Artesa i alpúblic assistent a la xerrada.

Bartomeu Jové i Serra

E

13

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Finalitza el Leader+El programa comunitari Leader+, gestionat pel GAL-Montsec Sostenible, ha beneficiat des de l’any 2000iniciatives turístiques i de serveis de 120 emprene-dors particulars, de la majoria de municipis de l’àreadel Montsec, els quals han pogut tirar endavant inici-atives relacionades amb el turisme i els serveis. Elsbeneficiaris públics han estat els ajuntaments d’Àgeri Artesa de Segre i el Consorci del Montsec. El Pro-grama Leader+ és una iniciativa de la Unió Europea idel Departament d’Agricultura, Alimentació i AccióRural, destinada al desenvolupament de les activitatsempresarials del món rural.

Extracció de sal a TartareuUna societat madrilenya vol posar en marxa una planta d’ex-tracció i producció de sal a Tartareu, al municipi de Les Ave-llanes-Santa Linya. La fàbrica, que podria començar a fun-cionar el setembre de l’any que ve, donarà feina a 30 perso-nes de manera directa i a unes 100 de manera indirecta. Espretén produir sal d’alta qualitat per a l’alimentació i la in-dústria.

Plataforma contra la variantVeïns de Ponts i l’Associació d’Empresaris i Comerciantsdel Mig Segre han creat una plataforma, Salvem Ponts -Plataforma Antivariant, en contra de la futura construccióde la variant de la C-14 al municipi. Aquest col·lectiu creuque la variant tindria una repercussió negativa en l’econo-mia de Ponts, ja que el municipi viu del comerç i de tots elsvisitants de pas.

Seguretat nadalencaEls Mossos d’Esquadra han augmentat la seva presència ales zones comercials i polígons industrials d’Artesa de Segre,Balaguer i Ponts durant la campanya nadalenca, que va co-mençar el 5 de desembre i finalitzarà l’11 de gener. Tambés’han incrementat els controls de pas en carretera i els agentsde paisà.

Albesa recupera el campanar...Des de l’any 2002, a Albesa s’han dut a terme diferents tre-balls de millora a l’església de Santa Maria d’aquesta pobla-ció: la consolidació de la pedra arenisca de la façana, la in-corporació d’un vitrall, el trasllat del rellotge i la instal·lacióde tres campanes noves. L’acte d’inauguració de les obreses va realitzar el diumenge 15 de novembre.

... i Ponts llueix pinacleEl divendres 21 de novembre es va col·locar dalt del pinacleexterior de l’església parroquial de Santa Maria de Ponts laimatge de Sant Pere. La imatge ha estat construïda amb fi-bra de vidre d’Olot i va ser beneïda pel bisbe d’Urgell JoanEnric Vives.

12a Fira d’ÀgerEl diumenge 7 de desembre, Àger va celebrar la seva 12aFira, dedicada als oficis artesans i els productes tradicionalsdel Montsec i la província. Unes 8.000 persones van poderveure, a més, una exposició sobre la Guerra del Francès i lafarmàcia Montardit, tancada des de la Guerra Civil.

Anna M. Vilanova

“Qui pretén defensar Déu recorrent a la violència, només per aquest sol fet s’hienfronta”.

Joseph Ratzinger. Papa Benet XVIMarktl, Baviera, 16 d’abril de 1927

14

la P

alan

ca

VVVVViuriuriuriuriure amb Fustae amb Fustae amb Fustae amb Fustae amb Fusta

La fusta millora la qualitat de vida i proporciona benestara “Confederación Española de Empresarios de la Madera” (CONFEMADERA) i l’Institut de Biomecànica deValència (IBV) han realitzat recentment una recopilació d’articles reconeguts per la comunitat científica mun-

dial. Aquests estudis posen en evidència que la fusta té unes propietats que afavoreixen un estil de vida saludable i, per tant,milloren la nostra qualitat de vida. És per això que rodejar-nos de fusta a la nostra vida quotidiana ens permet gaudir d’unmillor benestar. He pensat interessant conèixer amb detall com la fusta ens pot ajudar a viure millor, per tant em limito a transcriure’lsliteralment.

Les quatre claus que fan de lafusta el material més saludable.- És un bon corrector acústicMillora la qualitat del son i, com a con-seqüència, redueix el risc de malaltiescoronàries; a més, augmenta la capaci-tat intel·lectual.- És un bon aïllant tèrmicEns protegeix del fred, de la calor i delscanvis ràpids de temperatura. Contri-bueix també al desenvolupament psi-comotor saludable dels infants.- Té la capacitat d’esmorteir impac-tes i un bon coeficient de friccióRedueix el risc de lesions de lligamentsi de genoll. També presenta menys riscde provocar fractures de maluc i canell,com a conseqüència de caigudes almateix nivell, quan hi ha pèrdua d’equi-libri, patinades o ensopegades.- Ens proporciona confort subjectiuPer la seva naturalesa, contribueix amillorar l’estat emocional de les per-sones. Crea atmosferes càlides i con-fortables.

La fusta millora la qualitat delson i, com a conseqüència, redu-eix el risc de patir malalties co-ronàries

La fusta constitueix un excel·lent ma-terial d’aïllament acústic degut a la sevacapacitat de reduir el temps de rever-beració. Hi ha una relació directa entrel’augment de la presència de fusta enuna habitació i la reducció dels tempsde reverberació És per aquest motiuque es tracta d’un material molt utilit-zat com a fantàstic corrector acústic, perexemple en estudis de so i de gravació. Aquesta propietat de la fusta tambépot beneficiar la nostra salut, perquèestà demostrat que a menys reverbera-ció s’aconsegueix un somni continu isense interrupcions. Estudis realitzatsa pacients amb malaltiescardiovasculars, a les sales de cures in-tensives durant la nit, ens mostren comdisminueix l’amplitud del pols (relaxa-ció) en ambients amb millor confortacústic. D’altra banda, altres estudis ensdiuen que dormir menys de sis horescada nit augmenta el risc de patir ma-lalties coronàries un 18 %. Dormir-necinc o menys augmenta el risc un 39%,mentre que dormir vuit hores diàriesajuda a mantenir la salut del cor. Decidir-se per la fusta a l’hora dedecorar la nostra cambra, a bandad’aportar estil i elegància, ens ajuda adormir millor i prevenir malalties co-ronàries.

La fusta augmenta el rendimentacadèmicEstudis realitzats dins d’instal·lacionsuniversitàries demostren que col·locarplafons de fusta dins les aules, redueixel temps de reverberació i crea el con-fort acústic ideal per a l’estudi. A més,redueix el soroll produït per les classesdels costats i de l’exterior, augmentantaixí la capacitat de concentració delsalumnes i millorant el seu rendimentintel·lectual.

La fusta protegeix dels canvis detemperaturaL’estructura microscòpica de la fusta escaracteritza per l’abundància de cèl·-lules buides que dóna com a resultat unabaixa conductivitat tèrmica. L’aïllamenttèrmic està directament relacionat ambla salut, donat que el manteniment dela temperatura corporal produeix moltbons efectes al nostre benestar. Estàdemostrat que els terres de fusta (comels que avui dia s’instal·len en guarde-ries) propicien el confort tèrmic del nenmentre gateja, afavorint així la interac-ció i, com a conseqüència, estimulantl’aprenentatge psicomotor dels nens.D’aquesta manera es contribueix a uncreixement saludable. D’altra banda,altres estudis demostren com un majorconfort tèrmic a la llar podria reduir lagravetat de les dolences (com artrosi,problemes respiratoris, etc.) a les per-sones grans o de la tercera edat. El re-fredat comú, per exemple, es manifes-ta després d’un canvi brusc de la tem-peratura corporal, per la qual cosa la

L

15

la P

alan

ca

VVVVViuriuriuriuriure amb Fustae amb Fustae amb Fustae amb Fustae amb Fusta

permanència dins d’estances càlidescontribuiria a la prevenció d’aquest ti-pus de malalties. Crear estances càlides a la llar ambfusta contribueix a prevenir les malal-ties típiques d’hivern, a l’ensems queafavoreix l’activitat física dins la llarde petits i grans.

La fusta redueix el risc de frac-tures i afavoreix l’activitat físi-caLa fusta, com a superfície esporti-va, té un coeficient de fricció ade-quat i una capacitat d’absorciód’impactes lleugerament superior ala d’altres materials, per la qual

cosa caminar o practicar activitatfísica damunt de terres d’aquestmaterial redueix considerablementel nombre de lesions. Aquesta propietat dels paviments defusta va quedar demostrada en un estu-di realitzat amb jugadors d’handboldurant l’exercici sobre paviment deparquet de fusta. En aquest mateix es-tudi es va demostrar que el risc de lesi-ons és més gran damunt d’altres tipusde superfícies. Una altra investigació, realitzada encentres geriàtrics, demostrà que el nom-bre de fractures produïdes en caigudessobre paviment de fusta és sensiblementmenor que amb altres materials. La previsió d’instal·lacions de pavi-ments de fusta en centres amb risc decaigudes ajuda a prevenir lesions i frac-tures que poden comportar greus con-seqüències per a la salut de les perso-nes.

La fusta millora l’estat emocio-nal de la gentLa textura càlida i natural de la fustainflueix en l’estat anímic de les perso-nes. Investigacions realitzades demostrencom l’estimulació visual amb fusta pro-dueix a les persones una sensació derelaxació que es mostra en una dismi-nució de la pressió arterial i reducció

de quadres de depressió; la prova ambaltres materials va mostrar resultatsmenys positius. Això és degut a que lafusta crea atmosferes càlides, naturalsi confortables i que ajuden a millorarl’estat emocional de les persones. La fusta no contamina i té excel·lentscaracterístiques per a un hàbitat salu-dable, sa i amb harmonia vers el mediambient. Per això, VIURE AMB FUS-TA et facilita les claus per a una vidamés sana.

Anima’t a incloure més productes defusta a la teva vida!! La teva salutt’ho agrairà!!

Ramon Ros i Canosa

NOTA DE L’AUTORAl llarg d’aquest any 2008 he anat escrivint aquests articles, sempre sobre la fusta o els seus derivats, que els amics de LaPalanca han tingut a bé publicar (els ho agraeixo de veritat). El motiu, o l’excusa, com deia al mes de març, era:

La commemoració dels 75 anys de la nostra empresa (1933-2008),però allò que per a mi va començar com un joc, s’ha convertit en quelcom més seriós, ja que alguns mesos he tingut proufeina buscant dades o confirmant les que sabia. La veritat és que m’ho he passat d’allò més bé i em dono per satisfet sialgun dels lectors n’ha tret algun profit o s’ha distret una estona. Fins sempre.

Ramon Ros i Canosa

Qualsevol dubte sobre qualsevol article el podem comentar a : ) ramonros@ros1.net

www.lapalanca.catrevista@lapalanca.cat

17

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Maria Novau i SegonAquest últim dia de novembre, ens va deixar la Maria de Cal Farrandó, malgratla seva vellesa, la vàrem acomiadar amb un acte molt emotiu. El següent escrit és una petita mostra de l’afecte i l’estima tan especial perla nostra estimada padrina.

A la padrinaTots nosaltres hem tingut molts anys per gaudir de la teva companyia. Durant tot aquest temps ens has ensenyat tantes coses que només ens restaagrair-te tot el que has fet amb nosaltres i per nosaltres. Gràcies per la teva senzillesa i transparència a l’hora de dir i de fer les coses.Com sempre tu hi eres present però sense fer soroll per no fer-te notar. Amiga dels fills, mare dels néts, família d’amics, la padrina de tots… en totmoment has estat al nostre costat per tot el que hem necessitat, disposada a ajudarels de casa, fills, néts, besnéts, familiars i amics. Sempre ens has transmès calma, serenor, harmonia i alegria en els momentsmés importants de les nostres vides. A l’hora de dir-te adéu volem manifestar-te el nostre amor i agraïment pel quehem rebut de tu com a mare, padrina i besàvia.

Maria Novau i Segon97 anys. Vilanova de Meià

Nota d’agraimentEn nom de tota la família, donemles gràcies a tota la gent, amics,coneguts i familiars que ens han

Ramon Camats i SoléAmb molt de retard, pel que pregoens perdoneu, quan ja fa un any queens va deixar, en nom de la famíliad’en Ramon Camats i Solé, us faigarribar el més sincer agraïmentpel caliu que ens va donar el poblede Artesa de Segre, tant abans comdurant i després de la seva marxa. El sentiment d’amistat, amb el

que ens van trobar en arribar a l’esglé-sia, va ajudar a que aquest dolorós tràn-gol fos passat no amb solitud, sinó sen-tint el calor de l’estimació que tenia enRamon, entre el seus amics i conciuta-dans, perquè encara que fes quasi 40anys, des que se’n va anar a viure aBarcelona, sempre va portar per ban-dera l’orgull de ser català i Artesenc de

soca-rel. Per això, va ser el seu últim de-sig que las seves restes tornessin ala Noguera, a la terra que el va veu-re créixer, per descansar a la voradel Segre i dels seus. Gràcies de tot cor.

Carlos Garcia Ferrer

acompanyat durant el temps que haestat malalta, a la gent que ens han fetarribar el seu condol i a tots els que

ens acompanyàreu el dia del comiata la Padrina. Gràcies a tots.

18

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Resultats esportius de novembre

Sènior masculí. Territorial ACE Maristes A - CENG Coop. Artesa 68 - 28CENG Coop. Artesa - CB Almacelles 69 - 57CENG Coop. Artesa - P. Fragatina 45 - 56CB Bell-lloc - CENG Coop. Artesa 81 - 61

Sènior masculí. Territorial BCE Maristes B - CENG Calvet 52 - 53CB Ponts - CENG Calvet 68 - 57CENG Calvet - CB Juneda 72 - 57CB Bellvís - CENG Calvet 55 - 40

Júnior masculíCB Cappont - CENG Alexan 43 - 78CENG Alexan - CB Mollerussa 84 - 66CB Pardinyes - CENG Alexan 73 - 60

Cadet masculíCB Balaguer - CENG JR Miró 58 - 55CENG JR Miró - CB Alpicat 72 - 69CENG JR Miró - CB Cervera 70 - 83BC Andorra - CENG JR Miró 73 - 63CENG JR Miró - CB Torà 73 - 61

Infantil masculíCE Lleida B - CENG SUR. 59 - 09CENG SUR - CB Alpicat 33 - 68CENG SUR - CB Cervera 17 - 67CENG SUR - CE Maristes 28 - 79

Mini MasculíCB Cervera - CENG Miró 85 - 44CENG Miró - A. Ribagorça 51 - 54A. Ribagorça - CENG Miró 70 - 20CENG Miró - Joc de la Bola 79 - 33CB Alpicat - CENG Miró 67 - 91BAC Agramunt - CENG Miró 51 - 18

Pre Mini MasculíCENG Autoxami - CB Bellpuig 63 - 18B. Almenar - CENG Autoxami 02 - 52CENG Autoxami - B. Lleida D 73 - 23B. Lleida C - CENG Autoxami 10 - 60

Sènior femeníCENG Jack’s - CE Maristes 25 - 66CB Juneda - CENG Jack’s 22 - 44CENG Jack’s - BAC Agramunt 26 - 35CB Vilanovenca - CENG Jack’s 31 - 42CENG Jack’s - CEP Vallfogona 36 - 59

Cadet femeníCENG Jubete - CB Calaf 28 - 62CB Cervera - CENG Jubete 50 - 57CB Lleida - CENG Jubete 63 - 45CENG Jubete - Sedis 53 - 55

Infantil femeníCENG Aquí Natura - CB Calaf 15 - 65CB Cervera - CENG Aquí Natura 53 - 24CENG Aquí Natura - Sedis 32 - 52CB Lleida - CENG Aquí Natura 60 - 09

Mini FemeníCB Cervera - CENG Segrevest 60 - 10CB Balaguer - CENG Segrevest 57 - 40CENG Segrevest - CB Tremp 33 - 61CB Lleida - CENG Segrevest 63 - 13

JuvenilTàrrega - EFAP 1 - 1EFAP - Ivars 5 - 1Guissona - EFAP 3 - 3EFAP - Pobla 5 - 2Fondarella - EFAP 0 - 3

CadetEFAP - Borges 3 - 2Fondarella - EFAP 2 - 6EFAP - Tàrrega 4 - 0Pinyana - EFAP 0 - 7

InfantilEFAP - Guissona 0 - 4Balaguer - EFAP 3 - 1EF Urgell - EFAP 1 - 3EFAP - Bellpuig 3 - 0

Aleví AEFAP - Mollerussa 2 - 1Baix Segrià - EFAP 2 - 1EFAP - Bordeta 5 - 1Guissona - EFAP 5 - 1EFAP - Almacelles 6 - 0

Aleví BEFAP - EF Urgell 1 - 3Agramunt - EFAP 3 - 2EFAP - Intercoma. 15 - 2Pla d’Urgell - EFAP 2 - 0

BenjamíGuissona - EFAP 8 - 1EFAP - Almacelles 5 - 3Almacelles - EFAP 1 - 2EFAP - Linyola 4 - 4EFAP - Intercoma. 3 - 1

PrebenjamíEFAP - EF Urgell 4 - 2Bellpuig - EFAP 0 - 9EFAP - Agramunt 5 - 0Cervera - EFAP 3 - 3

FUTBOL

EFAP (Escola de futbolArtesa-Ponts)

Del 02-11-08 al 30-11-08

FUTBOL SALA

CENG. Preferent Catalana. Grup 5De la Jornada 6 (01-11-08) a la jornada 10 (29-11-08)

CENG Artesa S. - Rte. Chino Honk Kong Lleida 6 - 0CENG Artesa S. - Tàrrega Servistar 2000 9 - 7Balaguer Parador - CENG Artesa S. 7 - 3CENG Artesa S. - La Sentiu FS 3 - 5Torrefarrera FS - CENG Artesa S. 4 - 1

BÀSQUET

CENGDel 02-11-08 al 30-11-08

Informació facilitada per Jordi Regué,Carlos Pérez, Àlex Trepat i Ferran Marín

CE Artesa de Segre. Primera Regional. Grup 5De la jornada 10 (02-11-2008) a la jornada 14 (30-11-2008)

Mollerussa - CE Artesa S. 2 - 0CE Artesa S. - Pobla de Segur 4 - 3 (Àngel 2, Ilie 2)Albesa - CE Artesa S. 1 - 0CE Artesa S. - Organyà 1 - 1 (C. Galceran)Ponts - CE Artesa S. 1 - 1 (J.C. Macià)

Classificació de l’equipPartits:

Guanyats: 5Empatats: 4Perduts: 4

Gols a favor: 22Gols en contra: 211r: Mollerussa (30 punts).8è: CE Artesa (19 punts).

19

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges Meteores Meteores Meteores Meteores Meteorològiquesològiquesològiquesològiquesològiques

La nevada del 14 de desembre

A dalt, fotos de Sant Mamet. A baix, el Montsec vist des de Sant Mamet. (Fotos d’ Antoni Colom)

Sobre aquesta línia, dues vistes del Pas Nou, al Montsec. (Fotos de Josep i Joan Roca)

21

la P

alan

ca

VVVVViaiaiaiaiatgtgtgtgtgeseseseses

Islàndia 2008odria escriure com ha canviatIslàndia des del 2000, quan la

vaig visitar, fins ara; però prefereixoque res canviï, que tot segueixi igual,encara que fos un somni de mitja nit. Keflavick, agost del 2000. Aterra elmeu avió després d’un viatge inacaba-ble. Semblava que mai pogués arribar,tantes parades i tan lluny i tan fora del’abast. Arribo allí i em dirigeixo direc-tament a la capital, Reykjavich. A Reykjavich, tothom està preparatper a què els estrangers s’allotgin enhotels. No obstant, no em vaig allotjaren cap hotel. Jo coneixia un company,un amic, que em va aconseguir un petitapartament d’una casa d’aquestes “des-aparellades”. Ell tenia una botiga demobles, que ja queda lluny en aquestsmoments. L’apartament, tenia només lamínima expressió però tenia cuina, laqual cosa em donava una certa lliber-tat. No estava pas lluny de la típica es-glésia punxeguda. El carrer feia unamica de costa. Després de voltar per laciutat, de visitar el moll, el port d’arri-bada de vaixells, vaig adonar-me queestava tot una mica buit. És clar, la gentno sortia a la tarda, més aviat sortia denit. Més tard, sí que hi havia ambient enels bars, en els cafè-bars i altresmandangues per l’estil. Era una nit migdesangelada, però fosca al cap i a la fi.No era època ni lloc per a aurores bore-als, però sí el moment per a buscar unrestaurant que servís almenys un bonpeix. Recerca infructuosa, vaig aconse-guir una mena de costella de porc ambmolt de picant estil mexicà (!), però al-menys alguna cosa reconeixible. Això vaigsopar el primer dia. Fet a casa, és clar. Finalment, vaig trobar un lloc onmenjar bon peix, però no us ho creurí-eu, era una mena de fast food, un fishand xips a la islandesa, on el peix eraincreïblement bo, millor que el que po-dríem menjar a les nostres contrades.Hi vaig menjar alguna altra vegada,

perquè quan finalment em vaig decidirper un restaurant de categoria, el peixhi era més aviat com si fos de poca ca-tegoria, perquè és clar, és el que men-gen cada dia i no els fa cap gràcia tor-nar-ho a menjar. Res, s’ha d’anar comprenent lesgrans diferències que tenen els islan-desos, els que en comptes de tenir fà-briques que llencen CO2 a l’aire, tenenfàbriques que fan núvols. La paradoxaés totalment certa i lliga amb una altracuriositat: és potser el país on hi ha méspiscines d’aigua calenta, tota provinentde l’interior de la terra. I el vapor tam-bé prové del subsòl. Estan en l’únic llocon el rift surt a l’exterior, és a dir, laseparació entre la placa europea i ame-ricana, que xoquen sota el mar, provo-cant moltes erupcions volcàniques, aIslàndia es pot veure de viu en viu i deforma personal. Per això, l’energia noés necessària allí, ja ho tenen tot calent.Potser massa i tot. Fa molts anys, quan a Islàndia no hivivia ningú, feia por anar-hi i només hienviaven els presos perillosos. Així va

començar Islàndia, essent part deDinamarca. La història és llarga, peròhi afegiré que evidentment els víkingstambé hi van recalar. Hi ha diversosrestaurants que ofereixen el tauró po-drit, que és el plat essencial dels ví-kings. Bé, tot plegat una experiència,sense parlar dels géisers, l’existènciadel primer parlament europeu, les pri-meres reunions parlamentàries conegu-des, i moltes i moltes altres coses…Potser ara és el moment que tots anema Islàndia, per a animar-los si més no.Per què als nens islandesos els explica-ven lo dels trols, els animals dolents quehi havia, per a què s’adormissin, quede dia es tornaven pedres (no eren mésque les pedres volcàniques amb formescurioses, però la història funcionava).Però ara, n’ha sortit un de trol de veri-tat... un trol de per allí... més enllà...més cap a l’oest, que els ha malbaratatuna mica tot plegat. Aquest trol sí queés dels que no deixa dormir. Apa, ànims amics meus.

Joan Giribet i Carlí

P

llllla Pa Pa Pa Pa Palanca alanca alanca alanca alanca us desitja Bones Festesi Bon Any Nou!

22

la P

alan

ca

Gran partida de rol en viu a Salgarls passats dies 17, 18 i 19 d’octu-bre va tenir lloc a Salgar una

gran partida de rol en viu a la quevan assistir trenta-dues persones quedurant tot el cap de setmana van gau-dir de les nostres contrades tot rea-litzant un apassionant joc. Els participants estaven distribuïtsde la següent manera, en funció del rolque ocupaven: vint-i-sis d’ells erenjugadors, hi havia quatre Màsters ifinalment hi havia dos Personatges NoJugadors (PNJ), que són un tipusespecial de jugador que segueix lahistòria sota la permanent direcció delMàster sense cap tipus d’improvisació,a fi i efecte de permetre alguna escenaespecial dins la trama, com poden sercombats o un incident a la tavernasense el qual aquest tipus de variacionsno seria possible. Els participants van ser acollits a lacasa de colònies de Salgar utilitzantalgunes de les cases com a diversesbotigues, el temple, la presó onromania la guàrdia, es va fer servir elmenjador com a taverna i finalment vanfer ús de l’ermita com a templemil·lenari on es feien actescommemoratius i de política. Tot aixòsense deixar de tenir en compte que elsjugadors podien moure’s al seu gust pelbosc, on hi havien escampats una sèried’objectes i indicacions per aconseguir

uns petits objectiusa mode de gimcana.També es vanaprofitar les covesnaturals de lamuntanya per fer unritual de bruixeriaen horari nocturn. La història que vadonar peu a lapartida es basa enun món de fantasia,Avelmar, on quatregrans regnesportaven seglesdisputant-se el control de la regiócentral del continent, rica en recursos iessències màgiques. Després d’anys debel·licisme i veient la gran destrucciócausada, Gorian, el Gran Savi delsJusticars del moment, decideix posarfi a la guerra i proposa una reunió d’onsurten amb l’anunci de la unió delsregnes en un protectorat, el poder delqual s’alternaran cada cinc anys. Quancomença la nostra història, han passatja 243 anys des que es va fundar elprotectorat i és a punt de finalitzar elmandat dels Justicars, de manera queels líders dels quatre regnes esdirigeixen a Soth, la capital, per veurequi serà el següent mandatari. Durant tot el cap de setmana, elsdiferents protagonistes van participar

molt activament en les diferents partsde la història, essent els més destacatsels més veterans en partides. Cadascúportava una disfressa i un maquillatgeespecial i únic que el caracteritzavaamb el seu personatge i hi havia tambéun gran arsenal d’armes i armaduresde goma escuma, totes elles moltrealistes i que van fer més atractiu eljoc. La partida va ser organitzada perl’associació sociocultural Arda de rolen viu, que podeu visitar a http://arda.foroactivo.net/ si en voleu mésinformació.

Text: Martí Regué i RoigFoto: Joan Bargés i Sanjuan

E

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

23

la P

alan

ca

Fora estereotips. Encara no saps què és el Rol?vui ens endinsarem en un móntan desconegut com criticat com

són els jocs de rol. Els jocs de rol són,com el seu nom indica, un tipus dejocs on cada jugador interpreta i des-envolupa un paper o rol d’un perso-natge determinat. Tots alguna vegada hem jugat a“polis i lladres” o a “pares i mares”.Doncs això és exactament un joc de rol,que es pot desenvolupar per fer-lo mésinteressant caracteritzant cadascun delspersonatges amb uns trets que els dife-rencien de la resta de jugadors compoden ser poders especials, habilitatsde combat i altres. Podem classificarels jocs de rol en els següents tipus:- De taula, on tenim un tauler i, ambl’ajuda d’uns daus, cartes, paper, llapis iel que convingui, els jugadors compar-teixen taula i desenvolupen la història.- Online, on els protagonistes seguei-xen el fil conductor del joc a través decorreu electrònic o de fòrums.- En viu, és la modalitat més especta-cular i divertida. Una quantitat de ju-gadors, que pot variar des de dos fins acentenars, es troben en un escenari decampanya on transcorren les diferentsaccions del joc. Per fer més real la situ-ació, els personatges van caracteritzats,generalment amb la disfressa quel’identifica com al personatge que re-presenta. Els personatges jugadors tam-bé van preparats pel combat, disposantde diferents tipus d’armes que són sem-pre de soft combat. Aquest tipus d’ar-mes són d’ambientació, estan fetes de

goma escuma i són toves, només persimular el combat. També existeixenaltres modalitats de combat en aquesttipus de partides com poden ser algu-nes versions del pedra-paper-tisora,combats dialèctics amb rimes i altres. Cadascuna de les modalitats té algu-nes limitacions i avantatges. Per exem-ple, en les versions de taula i online, elspersonatges poden tenir alguns poderscom volar, fer encanteris màgics i simi-lars que no són factibles jugant en viudonada la dificultat de representació. Cal dir que en els jocs de rol existei-xen diferents tipus de personatges, co-mençant pel màster, que és el supervi-sor de la partida i alhora l’encarregatde fer seguir les normes i, si s’escau,interpretar algun rol que manqui. Des-prés tenim els propis jugadors actors,que són els encarregats d’aconseguirmitjançant joc cooperatiu, tret distintiud’aquests jocs respecte la majoria,acomplir unes missions que els trans-met el màster al principi i durant la par-tida, uns objectius que el mateix màsterpot anar emmotllant a fi i efecte d’adap-tar la història als diferents comporta-ments i reaccions que tinguin els juga-dors. El màster és qui ha d’anar méspreparat de tots, donat que ha de conèi-xer tots i cadascun dels detalls de lapartida i prevenir les possibles reacci-ons dels jugadors per seguir endavanta mesura que cada un actuï. S’ha depensar que mentre dura la partida cadapersonatge segueix el paper que se liha assignat o ha triat prèviament infor-

mant-lo dels seus trets bàsics tant fí-sics com d’habilitats especials i, en basea això, hom improvisa durant tota l’es-tona per treure-li el màxim suc possi-ble al joc. Un altre dels al·licients que tenen elsjocs de rol és que la història no té unfinal tancat. Sempre és totalment depe-nent de les diferents reaccions dels ju-gadors durant el transcurs de la histò-ria. Això fa que no hi hagin guanya-dors ni perdedors, sinó jugadors o grupsde jugadors que aconsegueixen el seuobjectiu i altres que no. Finalment, des d’aquestes línies vo-lem aprofitar per comentar que els jocsde rol no contenen violència real, nocontenen encanteris màgics reals –en-cara que no ho sembli hi ha gent queho pensa–, no indueix a comportamentsviolents i, sobretot, no pretén mai quesiguin barrejats amb la vida real. Tot iels grans falsos mites que hi ha sobreaquests, no tenen ni de bon tros argu-ments violents com sí poden tenir al-guns videojocs mundialment famososi acceptats que recreen situacions deguerra, de crim organitzat i de violèn-cia escolar. Així que fem des d’aquí unacrida a la documentació i a no parlar-ne sense coneixement de causa per cul-pa d’alguns cervells de pardal que, ex-cusant-se en un joc de rol, van cometrelamentables crims que tots recordareuuns anys enrere. Joans, Joseps i Asesn’hi ha a totes les cases.

Martí Regué i Roig

AA

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

24

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Inauguració de la Deixalleria d’Artesal divendres 28 de novembre es vainaugurar la Deixalleria Comar-

cal d’Artesa de Segre, ubicada al po-lígon industrial El Pla. La inauguració va anar a càrrec dela directora de l’Agència Catalana deResidus, Genoveva Català, acompanya-da de l’alcalde d’Artesa, MingoSabanés, del director dels serveis terri-torials del Departament de Medi Am-bient i Habitatge a Lleida, Joan Farré,del president del Consell Comarcal dela Noguera, Vicent Font, a més d’algunsregidors, consellers comarcals i alcal-des veïns, entre d’altres. Cap a les quatre de la tarda, al des-patx de l’alcaldia, va tenir lloc la sig-natura al llibre d’honor de l’Ajuntamentper part de la directora. Tot seguit, lacomitiva es va desplaçar cap al polí-gon industrial on va tenir lloc la inau-guració i la visita a les instal·lacions. Amb aquest nou equipament, la No-guera ja compta amb dues deixalleriesfixes i una de mòbil, en espera que mésendavant se’n pugui instal·lar una altraal municipi de Ponts. La primera quehi va haver es troba ubicada prop deBalaguer, en el terme d’Os de Balaguer. L’actuació s’emmarca dins de l’àm-bit de les polítiques ambientals del nos-tre Consell Comarcal i ha estat promo-guda des d’aquesta institució d’acordamb el Programa de Gestió de ResidusMunicipals Catalunya (PROGREMIC)del Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat deCatalunya. Les gestions les va començar l’ante-rior equip de Govern del consistoriartesenc, encapçalat per Domènec Pa-rís (CiU), que va treballar perquè aquestequipament s’ubiqués a Artesa i vaaprovar la cessió d’un terreny munici-pal del polígon (uns 1.300 m2). Enaquest indret, serà fàcilment accessibletant per la ciutadania que l’ha d’utilit-zar com del vehicles pesants que hande fer el buidatge dels residus diposi-tats. Després de les eleccions municipalsde 2007, el nou equip de MingoSabanés va promoure un petit canvi enla ubicació: la Deixalleria havia d’anar

al centre d’una parcel·la i es va traslla-dar la seva ubicació fins a un extremamb la intenció de facilitar-hi el tras-llat de la bàscula i de l’àrea de desin-fecció en un futur (actualment ubica-des a la carretera de Tremp, al costat dela estació d’inspecció d’ITV). Finalment, la inversió ha estat de123.000 euros, dels quals l’AgènciaCatalana de Residus n’ha aportat74.000, mentre que els 49.000 eurosrestants han anat a càrrec del ConsellComarcal.

La Deixalleria podrà recollir dife-rents tipus de residus que fins ara nosabíem ben bé que fer-ne i que moltsovint acabaven embrutant –potser con-taminant– algun marge d’un camí oqualsevol altre indret. Ara ja no tindremexcusa. La ciutadania tindrà possibili-tat de desfer-se de forma correcta de totsaquells estris i productes que són fruitde l’actual ritme de vida. En general,s’hi podrà portar gairebé tot aquellmaterial que no pot ser recollit amb elscontenidors ubicats a la via pública. Les

E

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

tipologies de residus són diverses: olivegetal, oli mineral, piles, làmpades flu-orescents, ferralla, fustes, matalassos isofàs, envasos lleugers, paper i cartró,vidre, petits electrodomèstics, pantallesd’ordinador i televisors, electrodomès-tics amb CFC, bateries, pintures, aero-sols, dissolvents i altres que s’hi aniranafegint més endavant. El funcionament d’aquest equipa-ment depèn del Consell Comarcal, encoordinació amb l’Ajuntament. Hi hau-rà una persona que hi treballarà a temps

parcial, però –tot i la seva inauguració–encara no s’ha posat en marxa. L’hora-ri d’obertura que s’ha establert és dedilluns a divendres, de 17h a 20h. L’àmbit de servei inclou el municipid’Artesa de Segre amb tots els seusnuclis agregats i els municipis més pro-pers: Alòs de Balaguer, Cubells, Fora-dada, Oliola, Vilanova de Meià... Per a qualsevol dubte es pot consul-tar als Serveis Tècnics del Consell Co-marcal, als quals hem d’agrair la infor-mació facilitada per a la redacció

d’aquest article (telèfon 973448933 oresidus@ccnoguera.cat). Esperem que la posada en funciona-ment de la Deixalleria contribueixi acanviar els mals hàbits d’una bona partde la població, de manera que cada re-sidu vagi al lloc corresponent i que elsracons del nostre territori es puguinveure nets d’andròmines o productesperillosos llençats sense cap mena deconsideració. Per altra banda, tambéesperem veure net el solar que fins arafeia les funcions de recollida, al costatdel Parc de Bombers, i que sovint teniamés aspecte d’abocador incontrolat queuna altra cosa. Hem de tenir clar que malgrat elsesforços de les administracions, la mi-llor solució sempre està a les nostresmans i no és altra que civisme, civismei més civisme!

La PalancaFotos: J.M. Espinal i

Consell Comarcal de la Noguera

26

la P

alan

ca

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Novetats de desembreBarri xino. Una crònica de postguera.Sebastià Sorribas. Ed.Base.

Crònica fascinant de fà-cil lectura, imprescindi-ble per conèixer l’ambi-ent que respirava undels ambients més em-blemàtics de Barcelonaen aquells any.

El llegat subterrani. Els refugis anti-aeris de la guerra civil. Judit Pujadó.Ed. Ara llibres.

És el testimoni d’unasocietat civil valentaque es va veure obli-gada a respondre alsbrutals bombardejosque van causar l amort d’unes cinc mil

persones a tot Catalunya, excavantcolze amb colze 2.200 refugis sub-terranis.

HORARIDe dilluns a divendres:

De 16:30h a 20:30h

Dissabte:D’11h a 13h

Tretze tristos tràngols, contes. AlbertSánchez Piñol. Ed. La Campana.Són tretze faules modernes en què l’au-tor combina magistralment la fantasia,l’humor i l’existència quotidiana. Latraducció a 37 llengües és un fet queper la seva rapidesa no té precedentsen la literatura catalana.

Els homes que no estimaven les do-nes. Stieg Larsson. Ed. Columna.

Corrupció política, espi-onatge industrial, intri-gues familiars, protago-nistes inquietants, amoral límit... Tots aquestssón només alguns delsingredients que fan que

aquesta apassionant obra hagi estat ba-tejada pels mitjans de tot el món comla novel·la negra de la dècada i més dequatre milions de persones ja hagindevorat les seves pàgines.

La daga. Philip Pullman. Ed. Empúries.La segona novel·la de latrilogia La matèria obs-cura. La primera, Llumsdel Nord, s’ha convertiten l’extraordinària pel·-lícula LA BRÚIXOLADAURADA.

Dia 2 de generL’Hora del Conte, a la Dàlia Blanca ales 18:00h.“EL RIU DEL DRAC” amb la compa-nyia Disdungat.

Del 7 al 16 de generIX Setmana del llibre infantil i juvenil.“A PENCAR! “ El món del treball alsllibres infantils i juvenils.

ACTIVITATSDATA D’INICI: 19 de generDIES DE CLASSE: dilluns i dijousHORARI: de 15h a 17hDURADA: 20 horesPREU: 30 euros

DATA D’INICI: 21 de generDIES DE CLASSE: dimarts i dimecresHORARI: de 20h a 22hDURADA: 20 horesPREU: 30 euros

CURSOS D’INICIACIÓ A LA INFORMÀTICA (Windows, Word, Internet)

Organitza: Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, Àrea de Cultura de l’Ajuntamentd’Artesa de SegreCol·labora: Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat

INSCRIPCIONS a la Biblioteca

27

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Vilanova de Meià solidària amb la Maratón any més, Vilanova de Meià ha volgut solidaritzar-se amb la Marató de TV3, enguany dedicada a les

malalties mentals greus. Així, el passat 6 de desembre, dins dels actes organitzatsper l’Associació de Dones “La Coma de Meià” i amb la col·-laboració de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Vilanova deMeià, es va celebrar un sopar, l’objectiu del qual era la mo-bilització de la ciutadania del municipi com a mostra delcompromís solidari vers totes les persones que pateixenaquests tipus de malalties. L’àpat, que va tenir lloc a l’Ajuntament de la vila, comptàamb l’assistència d’unes 80 persones. Després, tots van po-der participar en un “bingo” amb el qual també es va recollirdiners amb la venda de butlletes. Durant el joc es van repar-tir molts regals als guanyadors. En acabar, es va fer un agraïment per la solidaritat de-mostrada per tot el municipi, ja que moltes de les personesque no van poder assistir a aquest acte varen fer igualmentla seva aportació solidària. Aquest any, l’Associació de Do-nes “La Coma de Meià” va poder recaptar un total de 885euros. D’altra banda, també s’agraeix l’aportació desinteressadade productes pels regals a:Ajuntament de Vilanova de Meià. Begudes/Perruqueria NúriaMarcó (Vilanova de Meià). Lots productes de bellesa/Que-viures Susana. Productes de la casa/Queviures Sala. Produc-tes de la casa/Elvi Miquel i Jordi Sala (Vilanova de Meià).Productes de bellesa/Cal Marcó - Josep M. Marcó (Vilanovade Meià). Productes de l’Àrea/Hostal Pensió Montsec (San-ta Maria de Meià). Petits electrodomèstics/Casa de Colòni-es (Santa Maria de Meià). Petits electrodomèstics/LurdesOromí. Detall decoratiu/Ràpit Plant (La Ràpita). Plantesdecoratives/Pub Jack’s (Artesa de Segre). Sopar per a duespersones/Pigot (Balaguer). Caixa cava i altres regals/Cal

Rellotger (Artesa de Segre). Petit electrodomèstic

Text: Iolanda MasanésFotos: M. Jesús Novau

U

Pessebre a l’ermita de Sant Sebastiàrganitzat pel Centre Cultural deSanta Maria de Meià, el dia de

la Puríssima, la gent del poble vapujar a l’ermita de Sant Sebastià percol·locar un pessebre al seu atri. Amb això volien seguir un costum es-tès arreu dels països catalans de comme-morar les festes de Nadal amb la pujadad’un pessebre a un lloc muntanyenc em-blemàtic. I a Santa Maria, aquest llocemblemàtic és Sant Sebastià. El president del Centre, SebastiàMiranda, Miqueló, va dir unes parau-les glossant la significació de l’acte comel començament d’una tradició, quetotes les tradicions han tingut un co-

mençament. Hi va assistir una cin-quantena de persones, lesunes pujant-hi a peu, d’al-tres en cotxe, però totes il·-lusionades amb la, diguem-ne, cerimònia. Les padri-nes més velles del poblefins i tot s’hi van voler re-tratar al costat. Esperem, com va dir elSebastià, que aquesta dia-da es vagi repetint un any iun altre.

Jaume Avellaneda

O

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Actuació de “Lo Beethoven”n el marc del local social del GrupCultural “La Travessa” d’Anya,

el diumenge 16 de novembre va actu-ar el rei de la rumba catalana CarlesA. Juste “Lo Beethoven”, acompanyatdel mestre Boira a la guitarra i delprofessor d’acordió Héctor Beberide. Ens van oferir un concert excepcio-nal amb un extens repertori, amb laseva veu de parents pròxims, dirigitsamb la guitarra i el violí, pel mestreCarlos A. Juste “Lo Beethoven”, l’ar-tista més històric de la música populari tradicional de les terres interiors deCatalunya, un dels grans de la rumba

catalana des de fa més de 35 anys. El local, que estava ple de gom agom, va gaudir d’un repertori de mo-tius inconfusiblement propis de la mú-sica popular i tradicional de les Terresde Ponent. Aquest excepcional artistaamb la seva veu de parent pròxim, gransolista i improvisador de violí, ens vaoferir un treball bell, i sobretot cohe-rent i extens, que abasta la rumba cata-lana, el garrotí de Lleida i altres músi-ques tradicionals de la província deLleida. El concert va ser tan exitós que elnombrós públic assistent que va omplir

el local social al finalitzar va sol·licitarvaris bisos, no estant mai conformes enquè s’arribés al final del concert. Fins itot vam comptar amb la presència delnostre alcalde d’Artesa de Segre, Sr.Domingo Sabanés, que també va ferpinya gaudint dels tres músics que ensvan delectar amb el seu concert.

Grup Cultural “La Travessa” d’Anya

E

30

la P

alan

ca

Bones Festes!Des de l’Associació de Comerç iServeis d’Artesa de Segre us desitgemque en aquestes dates tan assenyaladesla Pau i l’Alegria siguin el vostre millorvestit. I per l’any 2009, us ingressem 365dies de felicitat en el vostre comptecorrent. Bones Festes!

Presentaciódel llibre Natalia

de Josefina Balasch2 de gener de 2009

a les 21hA la Sala d’Actes de la Cooperati-

va d’Artesa

Organitza: Artesenques Actives,Biblioteca, la Palanca, Club deLectures

31

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

Actuar com les bèstiesa televisió abans no hi era i tam-bé devien passar coses que no se

sabien. Diu la televisió que en duessetmanes hi ha hagut dues agressi-ons d’alumnes als mestres. Jo no donaria la culpa als nois, jo ladonaria als pares. Ara aquests nois notenen “arreglo” i acabaran robant o fentmal. Si quan van fer la primera entre-maliadura los seus pares els hi hagues-sin escalfat lo cul, ara es portarien coma persones. Aquests nois no es passari-en, sabrien que són la vergonya delsseus pares. Sempre n’ha passat de coses, però

no com ara. Jo he fet 93 anys i no pucentendre com una persona pugui actu-ar com les bèsties. També voldria parlar d’aquells dosnoiets. Com van poder matar aquellanena i a més fer-la malbé, destrossar-lacom dues feres del bosc (no van demos-trar altra cosa). Tornant als alumnes que van pegarel professor, m’agradaria equivocar-meperò potser los seus pares els van dir:“Ben fet. Què s’han cregut, que perquèsón los professors ja han de manar? Quemanin a casa seva”. Ara fa 80 anys que jo vaig plegar

L d’estudi. Hi vaig anar dels 4 als 13 anys.A totes les taules hi havia un tinter odos, no hi havia bolígrafs i s’escriviaamb una ploma i un “mango”. Un dialo mestre, que potser en aquell tempspegaven massa, va pegar un noi de 14o 15 anys. Lo noi va agafar un tinter i liva tirar amb tota la ràbia. Lo mestre nova fer res, lo noi va agafar los llibres iva marxar. No va tornar més. Jo, en totslos anys que vaig anar a estudi, va serl’únic cas que vaig veure. I em sembla que per avui ja n’hi ha prou.

Ton Bonet

L’apunt del PSC-PM... “Tapes” variadesna mica de poti-poti de diferentsqüestions.

Han passat pel Ple les ordenancesfiscals pel 2009, és a dir, els impostosque pagarem els ciutadans del munici-pi. Nosaltres hem recolzat la propostad’apujar-los l’IPC que presentava elgovern d’ERC, tot i que en alguns hagicanviat el preu de base. L’any passat jano van pujar res i Artesa compta ambels impostos dels més baixos de la pro-víncia. Pensem també que cal mante-nir els serveis. Precisament Artesa i elsseus pobles no brillen per la neteja i lescoses molt ben arranjades. Fins i totconvé molta millora, i és la que vàremdemanar. Pel que fa als preus dels ser-veis bàsics, l’ajuntament no hi guanyares. Per exemple, en l’aigua, justamentfa poc s’adjudicà la renovació del con-tracte del servei, i es va fer a l’oferta

que presentava el cost del m3 més eco-nòmic. En les escombraries, estem pa-gant aproximadament la meitat del quecosta al Consell Comarcal, la recollidai el tractament de la brossa. Festa del vi, a Mollerussa. Celebremque Mollerussa tingui una festa del vinovell, però la famosa fira del vi quees volia fer a Artesa, on està? Artesa tétres cellers i curiosament Mollerussa noté cap bodega, tot i estar molt ben situ-ada geogràficament per ser el centred’Enosegre, que agrupa vint bodeguesamb denominació d’origen Costers delSegre. L’ajuntament engega una campa-nya per reciclar i en canvi ell no lacompleix. Això no pot ser. Com es potpredicar i pretendre que altres facin lescoses bé, quan en les mateixes oficinesde l’ajuntament no es fa la recollida

selectiva? Casal a la portada de la premsa lo-cal: sempre sortim a la premsa per co-ses inacabades o per problemes. Pocscops ho fem per projectes, planificacióo bons resultats aconseguits. La deixalleria comarcal: situada alpolígon d’Artesa, aviat en marxa. Aixíes podrà continuar facilitant la recolli-da de coses que es poden aprofitar oreciclar, per reduir la brossa que arribaa l’abocador. Cara al 2009: els millors desitjos pera tothom.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

U

33

la P

alan

ca

El que ens han ContaEl que ens han ContaEl que ens han ContaEl que ens han ContaEl que ens han Contattttt

PPPPPer què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?

Zim! Zum!ot passejant per Granadella, a lesGarrigues, la Carme Castelló ens

contava aquesta rondalla: Vet aquí que hi havia un pagès al quivan robar un porc que havia anat en-greixant amb totes les penes i treballsdel món. Volent que es fes justícia, l’ho-me que se’n va a denunciar-ho a l’au-toritat i aquesta li demana si sospitad’algú. Sense pensar-ho gens el pagèsque diu el nom d’un veí i el manaire liassegura que ja cridarà a declarar elsospitós. Però, ves com són les coses, que l’au-toritat era de poc fiar i més d’una vega-da havia fet mans i mànegues per treu-re profit del seu càrrec. Així, doncs, queva cridar el lladre i va fer un tracte ambell: si li donava la meitat del porc li di-ria com sortir-se’n. El lladre va accep-tar i, aleshores, el representant de l’au-toritat que li diu:

- A tot el que et pregunti, tu responsnomés “Zim! Zum!” mentre et passesla mà per la boca, de banda a banda.Així tothom es creurà que t’has trasto-cat i t’haurem de deixar lliure. Dit i fet. Arriba el judici, davant elpagès, i a cada pregunta que se li fa, ellladre que només contesta “Zim! Zum!”tot passant-se la mà de banda a bandade la boca. Va passant l’estona i no hiha res a fer: el lladregot que fa el paperdel Simon de l’Ombra (*) i no para derepetir “Zim! Zum!” per més i més quel’hi insisteixen. Davant d’això, l’autoritat li diu alpagès que li sap molt de greu que lihagin pres el porc però que, ja ho veu,el suposat lladre sembla que s’ha begutl’enteniment i, per tant, no pot fer altracosa que deixar-lo lliure i ben lliure, queprou pena deu tenir amb la seva des-gràcia.

I quan marxa el pagès tot remugant,l’autoritat que li diu al lladre:- Ja veus que tot ha anat molt bé. Aradonem la meitat del porc, tal com hemconvingut. Però el lladre que es passa la mà perla boca de banda a banda i li diu “Zim!Zum!”- Bé, prou comèdia, que ara som sols.On tens el porc que ens el partirem? I l’altre només “Zim! Zum!”. “Zim!Zum!” I vet aquí que va sortir corrent ique mai més l’autoritat li va poder treu-re una altra paraula de la boca que nofos “Zim! Zum!”

* (veure el significat d’aquesta dita enun proper número de La Palanca, a lasecció Per què diem...?).

T

... que algú és un Pau Timbales?s diu que algú és un Pau Timba-les quan és molt curt de gambals

(*), és a dir un beneit, amb molt po-ques llums a l’enteniment. Segons la dita popular, en Pau Tim-bales va ser el compositor de la tonadade les trampes de la processó del Cor-pus, aquell repic tan senzill que nomésfa “pam, pam”. Doncs bé, sembla serque això va ser una feina molt difícil icomplicada per en Pau Timbales, alqual, per a poder-la dur a terme, li van

caldre tants com set llarg anys noméspensant amb com podria ser el so quebuscava, totalment dedicat a trobar elrepic més escaient. Fins i tot es diu que durant totsaquests set anys va estar tancat sota ter-ra, en un profund avenc, tan fosc i si-lenciós que ni la llum de l’exterior nicap remor que vingués de fora el po-gués distreure de tan delicada feina decomposició musical. Per això és diu que és un Pau Tim-

bales aquell que vol fer creure que ésmolt difícil una activitat i que cal dedi-car-s’hi molt, quan, en realitat, és prousenzilla per ella mateixa.

* (veure el significat d’aquesta dita enun proper número de La Palanca, enaquesta mateixa secció)

Albert Vidal

E

Albert Vidal

34

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

LA FITXA

Número: 24Data: desembre de 1983Preu: 75 ptes.Pàgines: 24

ant a la portada com a la contra-portada (on la revista felicita el

Nadal), així com en les pàgines inte-riors, es respira l’ambient nadalenc,com no podia ser d’altra manera. PORTADA. En aquesta ocasió estracta d’un muntatge que deixa moltclar quin és l’esperit del Nadal. EDITORIAL. Amb el títol A la voradel Nadal, l’editorial fa una referènciaal sentit tradicionalment familiard’aquestes festes i anuncia, quan escompleixen dos anys del naixement dela revista, el “regal” de mantenir preusper l’any 1984. Un aspecte que ens havia passat peralt és la renovació del Consell de Re-dacció que apareix des de la revista desetembre de 1983. Els seus membreseren: Joan Clua, Jaume Farrando, RocGalceran, Bartomeu Jové, IgnasiMases, Jesús Santacreu, David Saura iJosep M. Solans. LOCAL. La Informació Municipales limita a la publicació de les relaci-ons de les darreres llicències d’obres ide les factures aprovades. En el seu Noticiari Local, Josep M.Solans ens informa de l’obertura aArtesa d’un centre de treball del Serveide Carreteres a Lleida, del nomenamentdels doctors Joan Bargés i Carme Ciriacom a titulars de Cubells i Vilanova deMeià respectivament, del nou serveid’anàlisis clíniques de “La Alianza” aArtesa i de les subvencions que la Di-recció General de Joventut va concediral Moviment de Joves Cristiansd’Urgell (amb seu a Artesa) i a l’Agru-pament Escolta i Guia M.D. del Pla. A Comarca, el mateix Solans ensparla del Ressò de la Fira de la Perdiu,a la qual hi assistiren uns 3.000 visi-tants. Amb uns 45 expositors, fou pre-sidida pel conseller d’Agricultura, Ra-maderia i Pesca, Agustí Carol. Per la seva part, a Des del Miradordel Montsec, Ferran Sánchez Agustícontinua descobrint-nos els racons dela serra del Montsec. En aquesta oca-sió ens parla de les coves de l’Aigua idel Gel. L’article Foradada ens aporta aquestmes una reflexió sobre la nostra llen-

gua a partir del fetque en aquesta loca-litat s’ha organitzatun curs de català. CAMP. 1983, elsaiguats, la secada i lapesta és un text sen-se signar que fa unrepàs de com ha anatl’any per a l’agricul-tura i la ramaderia. Elbalanç final és nega-tiu pel que fa a la cli-matologia i positiu enpreus i política agrà-ria. La Telefònica i lesplanes grogues és unpetit article de denún-cia, ja que es va de-tectar que alguns pa-gesos de la comarcaapareixien a les pàgi-nes grogues i, pertant, pagaven unaquota de gairebé eldoble en el seu rebut. INFORME. Els re-dactors Santacreu i Jové ens presentenuna petita anàlisi de la situació indus-trial a Les darreres possibilitats indus-trials. Parlen de diferents possibilitatsque està gestionant l’Ajuntamentd’Artesa: la recuperació de l’activitatindustrial a la Farinera (tancada feia unsdos anys), la instal·lació d’una indús-tria de plàstics que també interessava aaltres poblacions i, finalment, la nego-ciació amb la Cooperativa de Guissonaper a instal·lar el procés d’elaborats decarns a les antigues naus de La Fàbrica(tancada feia uns 20 anys). M’HAN DIT QUE... Sembla conso-lidar-se aquesta secció, que inclou breuscomentaris sobre coses molt diversesque es comenten al carrer. TEMA DEL MES. A la vora delNadal és un conjunt d’articles que, alllarg de tres pàgines, ens parlen de di-ferents aspectes del Nadal. Els dos pri-mers títols són prou explícits: Torronsi massapans, sobre les característiquesd’aquests dolços, i Consells pràcticsper a la compra del peix. Un tercer ar-

ticle ens evoca la nevada del dia deNadal de l’any 1962: Nadal blanc. Fi-nalment, Joan Aranès i Clua fa un re-pàs dels orígens d’una tradició moltnostra a Quan cagava el tió... OPINIÓ. Jaume Farrando i Alès es-criu Enric Prat de la Riba i Artesa deSegre (o un greuge que cal reparar).Aquest interessant article, que preténreivindicar el nom original del carrerPrat de la Riba, fa un repàs de les im-portants actuacions públiques que vantenir lloc a Artesa i els pobles de la ro-dalia durant el període que va durar laMancomunitat de Catalunya (1914-1923), motiu pel qual Artesa dedicà uncarrer al que en fou el president fins alla seva mort (1914-1917). Farrandoposa de manifest que, malgrat els can-

Desembre de 1983

T

35

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

vis de denominació de carrers i placesdesprés de la guerra civil, aquest es vamantenir tot i tractar-se del nom d’unpolític nacionalista. El nom del carrerque constava en una placa, a la façanade la casa Sostres, era “Honor del Sr.Enric Prat de la Riba”. Artesa de Segre i les seves vies decomunicació és un article de Joan Cluai Caubet on torna a reivindicar Artesacom a nus important de comunicacionsi exposa els greuges que es produeixenen la senyalització de les carreteres. El darrer article d’opinió, signat perF. Solé, porta per títol Un home senzilli honest. Solé evoca la figura del’artesenc Josep Caubet i Colomines,fill de cal Quelet (Pl. Major) i nascut afinals del segle XIX, que feia de recaderentre Barcelona i París, portant cartesfamiliars als exiliats per la dictadura dePrimo de Ribera. L’any 1939 va que-dar-se a França i ja no va tornar. ASSOCIACIONS. L’Orfeód’Artesa, signat per J. Marquilles, ex-posa les reflexions de l’autor sobre la

rellevància que Artesa tingui aquestgrup coral. La Creu Roja informa explica que,tres anys després de la creació de l’as-semblea local, es construirà un lloc deprimers auxilis en un terreny donat perRamon Ros i que el gener de 1984Artesa ja tindrà soldats de Creu Roja. Radiografia de Salgar (I) és un arti-cle descriptiu de la zona de Joan Ara-nès, a partir d’una petita escalada ambaltres dos companys. 28è Concurs de Pessebres. Nadal 83exposa les bases d’aquest concurs onhi havia tres categories: artístics, caso-lans i aparadors. Una breu Nota cultural informa delPremi Nacional de Pintura atorgat aHernàndez Pijoan. Nota aclaratòria, del Museu-Arxiud’Artesa de Segre i Comarca, és un breuresum dels comptes d’aquesta entitatdes de la seva creació, l’any 1972, apartir de l’aclariment d’una de les fac-tures publicades per l’Ajuntament a larevista.

CARTES A LA REDACCIÓ. Aquestmes, quatre cartes. Artesa a la nit, sig-nada per “Ciutadà”, proposa incremen-tar la vigilància nocturna a rel dels dar-rers robatoris. Jove o jubilat?, deR.T.G., és una crítica a les visites almetge dels jubilats després de les se-ves excursions de cap de setmana. Latercera carta, de Loli Romero Salas (noporta títol i és en castellà), fa referèn-cia a la necessitat de disposar d’unabona biblioteca pública. Per acabar, unaaltra carta sense títol, signada per Be-net Galceran i Cuders com a Cap delParc de Bombers, serveix per a fer unaclariment sobre l’article del mes ante-rior Un any després de la riuada, enreferència a les tasques dels bombers. HUMOR. La secció Les conversesde Quimet i Cosme ens presenta dosacudits, un sobre els míssils americansi l’altre en relació a Hisenda. ESPORTS. Consell Local d’Esportsinforma de la constitució d’aquest òr-gan el 7 de novembre, amb representa-ció de les AMPAs dels centres educa-tius i de les entitats esportives, i quepresideix el regidor Benet Galceran iCuders. Escacs. Classificacions dels equipslocals ens posa al dia de la marxa delstres equips del Club d’Escacs, que noés massa bona en cap cas.

Ramon Giribet i Boneta

Anuncis per a la història

Anunci d’un sisè de pàgina dellampista de Seró conegut com a“Monrabà” (renom de la casa pairal).

37

la P

alan

ca

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

Sense mirar-nos el melic!!i per alguna cosa ens caracterit-zem els humans és per estimar i

defensar allò que és nostre. Ens agra-da el sentiment d’identitat, saber quepertanyem a algun lloc, però... d’onsom realment? Imaginem que ens trobem a l’altrapunta de món i sentim una per-sona que parla castellà, se’ns il·-luminaran els ulls, òndia un pai-sà, pensarem! Malgrat ens pu-guem sentir catalans fins al mollde l’os no ens en podrem estard’apropar-nos i preguntar-li d’onés i com és que també es trobatan lluny de casa. Imaginem que estem a la capital es-panyola i sentim un català parlant ambaccent gironí, ens emocionarem i pen-sarem, mira, un altre com jo! Malgratel nostre accent sigui un pèl diferent alseu, ens semblarà, aquella, la veu d’unàngel. I finalment, imaginem que som aBarcelona, sense anar més lluny, i enstrobem un artesenc (que potser pel nos-tre poble ni saludem), ràpidament tin-drem la necessitat de saludar-lo, al-menys aixecar-li el cap, si no arribar adir-li de negocis, eh?

És que en el fons tots tenim la ne-cessitat de formar part d’un grup.M’agrada pensar en les persones coma arbres que comparteixen un espai, unjardí o un bosc; cada espècie té les se-ves arrels, branques i cíclicament do-nen flors i fruits diferents. Les arrels,

els orígens en les persones, i tot plegat,un món meravellós per la seva diversi-tat i harmonia. Tenim la necessitat de ser del nostrejardí o bosc... volem ser i ens cal serd’algun lloc. Però si tan és així... perquè quan és l’hora de pensar en els al-tres, llavors ens tornem individualistes? Els d’EUA són el paradigma de paísque es mira excessivament el melic. Esmiren a ells mateixos com a societatexemplar i com es diu popularment es-tan “encantats d’haver-se conegut”.Espanya no saben ni on cau. Per altra banda, malgrat l’intent

d’apropament de l’AVE, als“madrileños” els cau lluny Catalunya.Als barcelonesos els sembla poc impor-tant pensar en Lleida. Però la cosa noacaba aquí, perquè els de Lleida ciutattroben el Prepirineu a massa anys llum.Tots, sense excepció, tendim a mirar-

nos el propi melic. Som centra-listes de mena. Fa temps que hi rumio, peròno ho entenc. Quan es tracta deformar part d’un grup tots hi vo-lem cabre, però quan és l’hora dedeixar-hi cabre, llavors no hi hallocs. Pot semblar un joc de pa-

raules, però potser caldria que entre totsféssim una bona reflexió.Personalment crec que el nostre errorés pensar que som únics i millor que laresta... potser seria bo allunyar-nos delpropi melic, i veure el bosc amb pers-pectiva, tal i com ho fem quan estemfora de casa i volem sentir que som decasa. De vegades diem que “l’arbre noens deixa veure el bosc”, i és ben cert!,però sense negar l’arbre com a elementque forma part de tot l’ecosistema.

Noemí Farré Cortadelles

Quan es tracta de formar partd’un grup tots hi volem cabre,però quan és l’hora de deixar-hicabre, llavors no hi ha llocs

S

38

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

L’Àngel i els pastors i La pastorauit anys més tard d’iniciar “lesNostres Cançons”, us presentem

amb aquest número dues tonades na-dalenques, recollides el 23 d’agost de1930 a Vilanova de Meià. Amb la revista número 224 de no-vembre de 2000, la secció de Música,Mestre! va estrenar una nou apartat, “lesNostres Cançons”, que s’encarrega derealitzar un repàs a l’Obra del Canço-ner Popular de Catalunya, i en especialdel treball realitzat en les nostres con-trades durant els anys 1929 i 1930. Elsprincipals objectius d’aquest apartat sónpublicar les diferents tonades recolli-des i explicar què és l’Obra del Canço-ner Popular de Catalunya. L’octubre de l’any 1921 es va inici-ar a Barcelona, gràcies al mecenatge deRafael Patxot i Jubert (patrocinador demúltiples empreses culturals d’aquelltemps i de l’època de la Dictadura dePrimo de Rivera i de la Segona Repú-blica), l’anomenada Obra del Canço-ner Popular de Catalunya, que es pro-posava de recollir la música i la lletrade les cançons populars cantades o di-

tes a totes les terres de parla catalana,des del Rosselló fins a Alacant, passantpel Principat de Catalunya, per l’Algueri per les Illes Balears. El treball de camp, fet per mitjà deles anomenades “missions” de l’Obradel Cançoner Popular de Catalunya, esduien a terme, en general, per dues per-sones durant una temporada llarga, so-vint a l’estiu. Els “missioners” es com-prometien a recollir “la tonada musi-cal”, “la lletra”, “els complements fol-klòrics de cada cas” (segons els col·-lectors, limitats als noms i a les carac-terístiques personals dels cantaires, obé augmentats amb anotacions de di-verses menes) i, en casos determinats,“la impressió fonogràfica de la cançó”–de les quals s’han conservat un bonnombre de mostres– i “la fotografia delscantaires”. Després es realitzaven unesselectes dels materials i es van publi-car en diferents volums. En total es van arribar a realitzar 65missions entre 1922 i 1936. Per les nos-tres contrades van passar-ne dues: la41a, realitzada l’estiu de 1929 per Joan

Tomàs i Joan Amades a la Ribera delSegre, Segarra, Ribera del Sió i la No-guera; i la 43a, estiu de 1930, duta aterme pels mateixos autors, amb el tí-tol “comarques lleidatanes”. Si ens centrem en la missió 43a, vainiciar-se el 23 d’agost a Vilanova deMeià. En aquesta localitat van estar-hiquatre dies, recollint fins a 126 docu-ments, sumant un total de 303 fulls. Mis-sió que continua per Artesa de Segre,Alòs de Balaguer, Baldomar, Balaguer... Així doncs, en aquesta nova entregade “les Nostres Cançons”, us presen-tem dues nadales recollides a Vilanovade Meià el 23 d’agost de 1930. Les duesvan ser cantades per la mateixa infor-mant, Assumpció Porta i Surroca, ditala Ferrera, de 28 anys, nascuda a laRepública Argentina. La primera és unaversió de l’Àngel i els pastors (en LaPalanca 224 ja vam publicar una ver-sió d’aquesta tonada, però en aquellaocasió va ser recollida a Baldomar) i lasegona porta per títol La pastora.

Sergi Valls i Jové

V

39

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

CONCERT DE NADALDijous 25 de desembre de 2008

2/4 de 8 del vespreEsglésia Parroquial d’Artesa de Segre

Orfeó ArtesencCoral Infantil Brots d’Il·lusió

Aula Municipal de Música

41

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama de les Fama de les Fama de les Fama de les Fama de les Festes de Nadalestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadalestes de Nadal

Del 13 al 31 de desembreConcurs TROBA LA FIGURAEl 4 de gener, a la Dàlia, després del Camar-lenc, lliurament de premis.Convoca: Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre (programes a part i basesals establiments participants)

Durant les festes53è Concurs de pessebres artístics i caso-lans. Els pessebres es visitaran el 26 de de-sembre durant el matí (programes a part).Organitza: Parròquia d’Artesa de Segre iAssociació de pessebristes

Dissabte 20 de desembre22h A la Dàlia Blanca, TEATRE: Creuant elriu i a través del bosc de Joe Dipietro, a càr-rec del grup El Cercle de Gràcia (Barcelona).Els beneficis aniran per la Marató de TV3Organitza: Associació de Dones ArtesenquesActives

Diumenge 21 de desembre17:30h Benvinguda al Pare Noel. Arribadaper Ctra. Montsonís i trobada al Parc de Bom-bers. Recorregut pels carrers d’ArtesaOrganitza: Condis d’Artesa de Segre i Ajun-tament d’Artesa de Segre18h Al Casal de la Gent Gran “Fer Cagar laSoca com quan érem joves...”Organitza: Associació Gent gran d’Artesade Segre i Comarca19h A la Dàlia Blanca, TEATRE: Creuant elriu i a través del bosc de Joe Dipietro, a càr-rec del grup Al Cercle de Gràcia (Barcelona).Els beneficis aniran per la Marató de TV3.Organitza: Associació de Dones ArtesenquesActives

Dilluns 22 i dimarts 23 de desembreDe 16h a 19h Al pavelló, PARC DENADALDurant aquests dies, la Biblioteca MunicipalJoan Maluquer i Viladot i la Llar d’infants ElBressol estaran presents al Parc.Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre idiverses entitats

Dimecres 24 de desembre17h A la Dàlia Blanca, CINE INFANTIL,projecció d’una pel·lícula infantil.Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre22h Al Santuari de Salgar, Missa del GallOrganitza: Agrupament Escolta i GuiaMare de Déu del Pla (AEiG M.D. del Pla)22h Al Monestir de Sta. Maria de Refet, Mis-sa del GallOrganitza: Comunitat Religiosa de Refet24h A l’Església Parroquial d’Artesa, Missadel Gall. En finalitzar aperitiu pels assistents.Organitza: Parròquia d’Artesa de Segre24h Al pavelló, 6è STREEP RAS FESTI-VALOrganitza: Amics de Ràdio Artesa de Segre

Patrocina: Condis d’Artesa de SegreDijous 25 de desembre

8:55h A l’Església Parroquial d’Artesa,Missa.Organitza: Parròquia d’Artesa de Segre12h A l’Església Parroquial d’Artesa, Missade NadalOrganitza: Parròquia d’Artesa de Segre19:30h A l’Església Parroquial, CONCERTDE NADAL a càrrec de l’Orfeó Artesenc,la Coral Infantil Brots d’Il·lusió i l’AulaMunicipal de MúsicaOrganitza: Orfeó Artesenc, Coral In-fantil Brots d’Il·lusió i Aula Munici-pal de Música

Divendres 26 de desembre11h A l’Església Parroquial d’Artesa, Missade St. EsteveOrganitza: Parròquia d’Artesa de SegreA partir de les 11h, pels carrers d’Artesa,Cantada de nadalesOrganitza: AEiG M.D. del Pla17:30h Al pavelló, 2n SARDANADAL ambla cobla-orquestra internacional BLANES.Durant la festa hi haurà: Concert, exhibició,ballada de sardanes, berenar, sorteig i GranBall de St. EsteveOrganitza: Amics de la Sardana d’Artesade Segre

Dissabte 27 de desembre16:30h Al Lokal, Nadal a 3 taules.Organitza: El Lokal00:00h Al pavelló, CONCERT JOVE ambHOTEL COCHAMBRE i SINDICATODEL RIFFOrganitza: Amics de la Sardana d’Artesade Segre

Diumenge 28 de desembre18:00h A Alentorn, Caga Tió Popular a l’es-glésia. Al mateix lloc, aquell dia hi haurà unabústia per dipositar les cartes per Ses Majes-tats els Reis Mags d’Orient.Organitza: Grup Cultural i Recreatiud’Alentorn19:30h A la Dàlia Blanca, representació deUN NADAL... COM CAL!!! a càrrec de lacompanyia La Roda.Preu entrada: 3 eurosOrganitza: Ajuntament d’Artesa de SegrePartit de futbol CATALUNYA vsCOLÒMBIA. S’organitzarà un autocar peranar-hi. Per apuntar-se a Cal Calsilla.Organitza: Comissió 300

Dimecres 31 de desembre00:30h Al pavelló, FESTA DE CAP D’ANYamb discomòbil.Organitza: Grup Cultural i Recreatiud’Alentorn

Divendres 2 de gener18h A la Dàlia Blanca, L’HORA DEL CON-

TE presenta El drac del riu a càrrec de lacompanyia Disdungat.Organitza: Biblioteca Joan Maluquer iViladot21h Presentació del llibre NATALIA deJosefa Balasch Blanch, a càrrec de l’especia-lista en teràpies alternatives, Sra. MercèSanahuja i Porta.Lloc: Sala d’Actes de la Cooperativa d’ArtesaOrganitza: Revista La Palanca, Club deLectures, Associació de DonesArtesenques Actives i Biblioteca JoanMaluquer i Viladot

Dissabte 3 de generDe 17 a 23h Al pavelló poliesportiu,OLIMPIADA ROSSI DELIGHT. En aca-bar, Lliurament de premis.Organitza: El Lokal

Diumenge 4 de generA partir de les 18h, a la Residència munici-pal, Visita del Patge Reial.A continuació, a la Dàlia Blanca, berenar iREBUDA DEL PATGE REIAL.En finalitzar, lliurament de premis del Con-curs TROBA LA FIGURA.Organitza: Ajuntament i Associació de Co-merç i Serveis

Dilluns 5 de gener17:30h Cavalcada de Reis Mags d’Orienta Alentorn.Organitza: Poble d’Alentorn18h Cavalcada dels Reis Mags d’Orient,adoració al nen Jesús i repartiment de re-gals Arribada per la Ctra. d’Agramunt.Organitza: AMPA Llar d’Infants El Bres-sol, AMPA CEIP Els Planells, AEiG M.D.del Pla i JAS21h Cavalcada de Reis a Baldomar, al Lo-cal de l’Associació de Veïns.Organitza: Comissió de Festes de Baldomar24h Al pavelló poliesportiu, FESTA DEREISOrganitza: CENG

Dimarts 6 de generA partir de 12h, a l’Església Parroquial, Lliu-rament de premis del 53è Concurs de pes-sebres artístics i casolansOrganitza: Associació de pessebristes de laParròquia d’Artesa de Segre

- - - - -SM Els Reis Mags d’Orientrepartiran els regals a casa

Tots els que vulgueu que SM us portin elsregals, heu de trucar a l’Ajuntament fins al 2de gener 2009 (Tel. 973400013, de 9h a 15h)

NOTA: Aquest programa inclou els actes dels quals n’ha tingut coneixement l’Ajuntament abans del 21 de novembre.

42

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de novembreSESSIONS DEL PLEPle ordinari (6 de novembre)Absències: Domènec París (CIU)

S’aprova la modificació de lesordenances fiscals per a l’any 2009,amb un increment del 4,9%.A favor: 7 vots (5 ERC, 2 PSC)Abstencions: 3 vots (CIU)

S’aprova el projecte de l’obra del’Escola de Música redactat per Frede-ric Armengol i Martín, amb un pressu-post d’execució per contracte de455.628,63 euros.A favor: 8 vots (5 ERC, 3 CIU)En contra: 2 vots (PSC)

S’aproven, per unanimitat, elssegüents projectes d’obra:- Xarxa de clavegueram a Vilves, re-dactat per Eusebi Guimet. Pressupostd’execució per contacte: 36.085,73euros.- Ampliació i nova captació del dipòsitde distribució d’aigua al Pontd’Alentorn, redactat per Josep M. Lliró.Pressupost d’execució per contracte:46.932,02 euros.- Pavimentació del nou camí d’ac-cés a Vernet, redactat per EusebiGuimet. Pressupost d’execució percontracte: 32.663,70 euros.- Modernització de la canalitzaciói bombeig de la portada d’aigües aVall-llebrerola, redactat per JosepM. Lliró. Pressupost d’execucióper contracte: 43.285,03 euros.- Pavimentació de carrers a la Colò-nia La Fàbrica, redactat per Josep M.Pascual. Pressupost d’execució percontracte de 98.995,39 euros.- Nou accés a Anya, redactat perJosep M. Lliró. Pressupost d’execu-ció per contracte: 15.147,54 euros.- Instal·lació de l’enllumenat públical carrer Poliesportiu, redactat perJosep M. Lliró. Pressupost d’execu-ció per contracte: 48.429,49 euros.- Centre de dia a la Residència Mu-nicipal per a la gent gran, redactatper Eusebi Guimet. Pressupostd’execuc ió per cont rac te :42.315,43 euros.

S’aprova, per unanimitat, la cer-tificació núm. 1 de l’obra “Arranjamentd’instal·lacions i portada d’aigües enalta al municipi d’Artesa de Segre, 2afase”, per un import de 75.992,32 euros,realitzada per l’empresa Aqualia.

S’aproven, per unanimitat, lessegüents devolucions de fiances:- A Alexan Artesa SL, 5.674 euros perhaver edificat en la parcel·la adquirdadel Polígon El Pla dins el termini pre-vist.- A Josep Sánchez Marimon, 518,11euros de la fiança definitiva constituï-da per l’adjudicació del contracte demanteniment i neteja de les instal·la-cions del Pavelló Poliesportiu.

S’aprova, per unanimitat, el plecde clàusules tècniques, econòmiques iadministratives d’arrendament de la fin-ca rústica “Partida Calivent”, per a laimplantació d’una planta de reciclatgede residus de la construcció.

S’aprova, per unanimitat, la ra-tificació de les al·legacions i conside-racions al PUOSC.

JUNTES DE GOVERN(ordinàries de 13, 20 i 27 de novem-bre)

S’acorda proposar a l’alcaldial’aprovació de la relació de factures,majors de 120,20 euros pendentsd’aprovació, que sumen 134.174,29euros.

S’acorda proposar a l’alcaldia

l’aprovació de la relació de factures delPatronat de l’Emissora Municipal deRàdio, majors de 150,25 euros pendentsd’aprovació, que sumen 4.955,56 euros.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Jaume Armengol Pijuan, per pavi-mentar dues terrasses de l’immoble si-tuat al C/ Pont, 33 d’Alentorn.- A Ramon Cotonat Bosch, per enrajo-lar una terrassa de l’immoble situat ala carretera de Ponts, 50 d’Artesa deSegre.- A Teresa Sellart Prats, per col·locarsòcol amb morter adhesiu a la façanade l’immoble situat al C/ Sant AntoniMaria Claret, 19 d’Artesa de Segre.- A Svendborg PV IV SLU, per lainstal·lació d’una planta solar fotovol-taica connectada a la xarxa de 680,4kWp, a situar al polígon 25, parcel·la130 de Colldelrat.- A Ismael Maza i Batlle per canviarvuit llates de fusta i canviar teules ve-lles del cobert situat a la parcel·la 924,polígon 13 d’Alentorn.- A Hortènsia Mitjaneta Gubianes perfer dues portes de garatge a l’immoblesituat al C/ Prat de la Riba, 8 d’Artesade Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió d’autorització d’entrada devehicles a través de la vorera a PereTomàs Boix, Ctra. d’Agramunt, 115d’Artesa de Segre.

S’acorda unànimement proposara l’alcaldia la concessió de llicència desegregació a Ramon Guàrdia Malé, perla segregació de 45m2 del terreny situ-at en nucli urbà amb referència cadas-tral 5426801CG3452N0000DS i agre-gar-los a la finca situada a la Ctra.d’Alòs de Balaguer, 11 de Baldomaramb referència cadastral552680100CG34D0001YR.

S’acorda la concessió de la se-güent llicència de primera ocupació:- A Laura Tugues i Boliart, per l’habi-tatge unifamiliar entre mitgeres situat

Una nació, una selecció!

43

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

a C/ Eres, 29 d’Alentorn.- A Francisco Armengol Trepat, pels doshabitatges en l’edifici entre mitgeressituat a C/ Costa, 24 de Baldomar.

S’acorda la concessió de les se-güents llicències d’obertura d’establi-ment i ambientals:- A Ivelna Slavova Nikolava per l’acti-vitat de venda al detall de papereria,decoració i servei de locutori als bai-xos de la Ctra. d’Agramunt, 21 d’Artesade Segre.- A Svendborg PV IV SLU, per unaplanta solar fotovoltaica connectada ala xarxa de 680,4 KwP, situada al polí-gon 25, parcel·la 130 de Colldelrat.- A Magí Melgosa Sala, per exercir l’ac-tivitat d’adequació d’una explotacióintensiva d’engreix a desenvolupar alpolígon 24 parcel·la 252 de Tudela deSegre.

S’acorda autoritzar la instal·laciód’una escomesa d’aigua potable:- A David Galceran Herrándiz, C/ Rocdel Cudós, 29 B d’Artesa de Segre.- A Joan Sabanés Codina, C/ SantSebastià, 11 A d’Artesa de Segre.- A Jaume Gil Camps, Ctra.

d’Agramunt, 100 semisoterrani 1a,d’Artesa de Segre.

S’acorda atorgar a la senyoraÀngela Solé Potrony una targeta d’apar-cament individual per a persones amb

disminució en la modalitat de titular noconductor amb una validesa de 10 anysa partir de la concessió. Així mateix,s’autoritza a fer davant del domicili dela titular al carrer Calvari, 74 d’Artesade Segre la reserva d’una plaça d’apar-cament.

S’acorda aprovar prèviament elprojecte d’una actuació específica d’in-terès públic en sòl no urbanitzable, perla modernització, ampliació, canvi

d’orientació productiva i legalitzaciód’una activitat ramadera existent situa-da al polígon 16, parcel·la 22 deComiols.

INFORMES D’ALCALDIA

Medi Natural ha atorgat una sub-venció de 2.016,63 euros per a la rea-lització d’obres de reparació de camins.

El Departament de Governació,a través de la Secretaria de Telecomu-nicacions, ha atorgat un ajut de 4.246,77euros per a realitzar cursos informàtics.

A partir del dia 1 de desembrede 2008 començarà un treballador noude carrer per la realització de tasquesals pobles agregats.

S’han començat les següentsobres: Local Social de Vilves, carrer delMig del Pont d’Alentorn, carrersd’Anya i il·luminació del carrerPoliesportiu.

Eva Maza i Batlle

Una nació, una selecció!La Comissió 300anys organitza unautocar per anar aanimar la selecció

nacional el proper 28de desembre al Camp Nou,

al partit

Catalunya-Colòmbia.

No hi falteu!

La nostra selecció ensnecessita.

Informació a CalCalsilla.

44

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

PPPPPoesiaoesiaoesiaoesiaoesia

Nadal

Nadal als vells cims,Nadal a la plana,Nadal mar endins,a tots els caminsi a cada façana.

Nadal als palauson hi ha princeses,Nadal dels esclausestacats amb clausi massa pobreses.

Nadal ha d’estartothora presenten un món erranton s’hi està gestantla vida emergent.

Nadal bé podriaser el que vol l’Infant:esclat d’alegria,amor cada diai la pau constant.

Mingo d’A.

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Turbulència.- 2. Enorme. Menú.- 3. Riba. So. Rot.- 4. Roina. Nadó.- 5. I. Dina.moR.- 6. Tupina. Miri.- 7. Ona. atraC. T.- 8. Remarà. Rama.- 9. íS. La. Pa. Ar- 10. A. oT. Mot. rI.- 11.Locomotores.VERTICALS: a partir de les horitzontals.JeroglíficSi fa sol, sí. (si, fa, sol, si)Problema d’escacs1- h6+, Rh8; 2- Ae6 i el negre queda amb desavantatge ja que si 2-..., Dxe6; 3-Df8+, Dg8; 4-Df6+,Dg7; 5- Dxg7++, si 2-..., d5; 3-De5+ seguit de mat, si 2-..., Ac6; 3-Dd4+ seguit de mat

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Moviment poc ordenat d’un líquid.- 2. Molt més que gran. Llista deplats o de tasques informàtiques.- 3. La vora d’un riu. Allò que reculll’orella. So poc elegant que denota satisfacció.- 4. Pluja fina. Infantacabat de nàixer.- 5. Vocal del filferro. Menja a migdia i sona com unaunitat de força. Al revés, la beguda dels pirates.- 6. Recipient de fangcuit que acull el confitat del porc. Vegi amb atenció.- 7. Rínxol relaci-onat amb la física. Al revés, camp blanc llaurat per cinc dits i una plo-ma. Consonant dental.- 8. Mourà els braços de la barca. La branca d’unarbre.- 9. Al revés, afirmació. Nota musical posada com a model. Ali-ment de nom breu i efectes complets. Argó.- 10. La primera dama deles beceroles. Al revés, qualitat del so. L’altre nom de la paraula. Alrevés, terminació d’infinitiu.- 11. Plural, màquines de tren.

Verticals1. Relatiu al territori.- 2. El company de viatge de Convergència. Lescompanyes de les altres. Lletra rodona.- 3. Mineral posat com a model

de rojor. La cinquena part del metre. Al revés, mig coco.- 4. Un dels noms del conyac. Stop.- 5. Al revés, l’inici de la mula.Renillarà. Consonant amb dos muntets.- 6. Població que sona com un article. El greix de la llet. Molibdè.- 7. Tres de dretes.Lletra rodona. Vocal extravertida. Consonant vibrant. Recipient petit usat a la cuina.- 8. Consonants amb nombre divers demuntets. Nord. Batalla que va donar nom a una cursa.- 9. Terra cuita. Consonant vibrant.- 10. Que no fa cap olor. Dona queha tingut fills.- 11. Plural, individu que imposa als altres la seva autoritat.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Avui farà un bon dia?

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Sandvitx

Sandwich és una població d’EstatsUnits, a l’estat de Massachusetts. Narral’historiador Rodger que, cap a l’any1762, John Montagu, quart comte deSandwich, havia passat una nit d’agostjugant a les cartes. A les cinc de lamatinada tenia gana i va demanar untall de carn posat entre dues llesquesde pa. Va ser el primer sandvitx. Però el mateix historiador ens diudesprés que això és un invent literari.El comte de Sandwich era una personamolt ocupada en els afers públics i noes dedicava a passar les nits jugant acartes. Sembla que li agradava menjar,de vegades, carn de vaca entre llesquesde pa torrat per no perdre el tempsmentre s’ocupava dels seus importantsafers.

http://www.montaguemillennium.com

NOTANOTANOTANOTA

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Aquella gent jove. 1947n no haver-hi cotxes, llavors eljovent es passejava per la carre-

tera amunt i avall, agafaven la car-retera de cantó a cantó. Així en aquelltemps es coneixien totes les parellesdel poble, no com avui que es posenal cotxe, se’n van fora i no es veuenper enlloc. S’observa que totes les noies porta-ven el mateix pentinat, seguint la modade la mitja melena, més o menys impo-sada per les actrius americanes del ci-nema, com també la cigarreta als dits. El jovent no tenia malícia, ningú nos’amagava, la gent no criticava. La gentanava en colles, tota aquesta colla ana-va junta a tot arreu. Quan anaven alColiseum, tots pagaven les seves en-trades, tant els nois com les noies. Pot-ser hi havia alguna parella que al cine-ma s’agafava per l’espatlla, però no eracorrent perquè estava mal vist. Anaven a passejar fins al pont delSenill, no arribaven fins la banqueta delcanal (a la cruïlla de carreteres) perquèsemblava que es volien amagar i nocalia fer malpensar la gent. Ballaven els estius al mig de la car-retera, al Cafè del Cadiraire (de laMaria), amb taules a banda i banda.Amb el camió de l’Àngel de la Llucieta,de vegades, no massa sovint, feien ex-cursions a Vilves, a Collfred... però,com hem dit, gairebé sempre es queda-

ven a Artesa. Tota aquesta colla eren més o menysveïns i els dies festius tenien un puntde trobada a cal Calderer, a ca la Bepa.Per aquesta gent, i per d’altres genera-cions, a ca la Bepa hi tenien un lloc ontrobar-se. Hi entraven pel davant i peldarrere, pel carrer Calvari. La gent era molt confiada i de confi-ança. Aquesta casa sempre estava ple-na de jovent. Es reunien al voltant d’unataula gran i entre tots decidien on podi-en anar. Generalment anaven al cine,

no tenien massa op-cions per a triar. Toti no tenir gaires pos-sibilitats, la gent horecorda com unaèpoca molt feliç. Hi havia moltescolles de jovent alpoble i aquesta n’era

una més. Entre ells hi havia parelles imitges parelles, però tots plegats erenuna grup de balladors i amics. A dalt de tot, començant per l’es-querra: el Manelet del Calderer il’Antoni Mas (forner), amics i com-panys de l’escola del mestreXandri. Drets: Fernando del Calderer,Montserrat del Farré, Carme Domingo(germana del Joan electricista), l’Àn-gel de la Llucieta, la Rosita del Sec, elDodó Escolà, la Nati del Farré i el for-ner de cal Mas. Agenollats: el Peret del Flores, laMercè del Calderer, la Nati del Caste-llana, l’Anita del Víctor i el Celestinodel Portomeu. La descripció ha volgut estar una pin-zellada dels costums i l’ambient d’unaèpoca.

Bartomeu Jové i Serra

E

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Què millor que la mirada innocent d’uns infantsper a a desitjar-vos que passeu un bon Nadal!

(Foto: Josep M. Espinal)