la PalancaABRIL 2008 Núm. 307 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Recreació Medieval a Baldomar

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALLa guerra de l’aigua

NOTICIARI

NOGUERA

FUSTATreballs de fusteria

COSES DEL BRIMEROSobre la vida dels altres

MUNICIPISLa Festa Major de Santes CreusVII Trobada Pedagògica de la ZER El Romaní

IN MEMORIAMRecordant Josep Ros i Puigpinós. Antonio CercósAlodes. Magí Vila i Rufach

ENTREVISTAJordi Villacampa

ESPORTSResultats esportius de març. Miki Massana debuta a2a B. Trobada de taekwondo. Marató Barcelona’08.Notícies de l’equip de BTT Bassella-MC Segre-Conor

VIDA SOCIAL

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSViatge de 4t d’ESO

TEMA DEL MESIII Jornades de Recreació Medieval

PARLEN LES ENTITATSCentenari de l’escoltisme (III). Calçotada a SantaMaria de Meià. Activitats de l’associació de dones“La Coma de Meià”. Primera sortida de la tempora-da. Sortida conjunta, Terres del Marquesat i CEB. Eljovent de Cubells es mou

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Camuflatge de l’actitudERC homenatja 4 militants d’Artesa

FA 25 ANYS: Abril de 1983

DE COLLITA PRÒPIA¡Con la iglesia hemos topado!

MÚSICA, MESTRE!Les Caramelles 2008. 3a Trobada de Flautes Traves-seres. Trobades d’Instruments de Corda i PercussióParticipació massiva del 15è aniversari de l’ACEMProperes activitats musicals de l’AMM

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

DES DE L’AJUNTAMENTQuè es va fent. Actes la Setmana de Sant Jordi

POESIA: Montserrat

RACÓ CULINARI: Còctels

PALANC-OCI

4

5

6

15

35

40

45

47

28

III Jornades de Recreació Medieval

Durant el cap de setmana del 5 i 6 d’abril,Baldomar va fer un salt en el temps, persituar-se en plena època Medieval. Amb unto festiu i amb bonança de temps, sota l’or-ganització de la Junta Veïnal i MedievalCercós, Baldomar va destinar dos dies a larecreació medieval.

Fotos: Josep Sellart

11

24

26

39

36

8

23

7

49

9

16

19

48

50

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

MARÇ

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 7: Zaira Belchi i Collado, filla d’Antoni i de Susanadia 27: Judit Campabadal i Pla, fill de Jaume i de Gemmapendent de febrer (28-02-2008):

Marc Ros i Marimon, fill d’Enric i de Meritxell

Matrimonis:dia 15: Manuel Machio i Martín, (veí d’Artesa)

Dolores Quirós i Galván (veïna d’Artesa)dia 16: Manuel Machio i Martín, (veí d’Artesa)

Dolores Quirós i Galván (veïna d’Artesa)dia 22: Jaume Jou i Bobet, (veí d’Artesa)

Elisabet Lapeña i Viladrich (veïna d’Artesa)

Defuncions:dia 9: Josep Ros i Puigpinós (95 anys), natural de Tudela de Segredia 9: Andreu Sala i Bach (91 anys), natural de Baronia de Rialbdia 15: Carme Tarrida i Millan (85 anys), natural de Barcelonadia 15: Bogdan Zakowiecki (50 anys), natural de Polòniadia 28: Teresa Cucurull i Bròbia (86 anys), natural de Cubellspendent de febrer (29-02-2008):

Rubèn Morell i Gascón (66 anys), natural de Baronia de Rialb

Municipi de Foradada

Matrimonis:dia 15: Montserrat Rafel i Blanch, (veïna de Lleida)

Xavier Saiz i Sellart (veí de Lleida)

Del 13 i al 27 d’abril:Al Local Social de La Travessa d’Anya, Exposició d’obresamb ferro reciclat de Sergi Mangues (veure pàg. 7)

Del 18 i al 26 d’abril:Actes de la Setmana de Sant Jordi (veure pàg. 47)

19 d’abril:A les 19h, a l’església parroquial d’Artesa, Celebracióde la Confirmació

25 d’abril:Romeria a Salgar des de Cubells

27 d’abril:Aplec a Sant Marc de Batlliu

1 de maig:Aplecs a Comiols i a Refet

3 de maig:A les 00:30h, al Pavelló Poliesportiu, Concert ambCercavins i Dijous Paella. Organitza: Grup Cultural iRecreatiu d’Alentorn (veure pàg. 24)

4 de maig:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les 19h,Ball de tarda amb Joan Roca (veure pàg. 7)

10 de maig:- Festa aniversari de la gent gran (veure pàg. 46)- A les 21h, a Anya, 2a Trobada d’acordionistes de laNoguera (veure pàg. 48)

MARÇ

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 9,4°Temperatura màxima: 26 (dies 14 i 15)Temperatura mínima: -3º (dies 20 i 21)Dies amb precipitacions: 1 (dia 30, 4 mm)b) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 9,1°Temperatura màxima: 22,9° (dia 14)Temperatura mínima: -2,1º (dia 21)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 5,2 mm (dia 30)Total precipitacions: 16,2 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 8,9°Temperatura màxima: 23,4° (dia 15)Temperatura mínima: -2,7º (dies 7, 20 i 21)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 3 mm (dia 30)Total precipitacions: 4,7 mm

Municipi de ForadadaManquen dades

Fe d’errates:Les dades de Baldomar que vam publicar el mespassat no corresponien al mes de febrer sinó al gener.Les dades correctes de febrer són aquestes:Temperatura mitjana del mes: 6,9°Temperatura màxima: 19,5° (dia 23)Temperatura mínima: -3,9º (dia 3)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 3 mm (dia 3)Total precipitacions: 10,8 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE875 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

La guerra de l’aiguaFa temps que algunes ments d’aquestes que sempre barrinen sobre elfutur van vaticinar que la tercera guerra mundial podria ser per culpa del’aigua. Nosaltres creiem que la sang no arribarà al riu –mai tan bendit–, però sí que és cert que hem arribat a un punt –possiblement de noretorn– en què ens estem enfrontant gent de diversos col·lectius i dediverses zones del territori pel problema de l’aigua. Èpoques i anys de sequera sempre n’hi ha hagut. Això no és capnovetat. La diferència amb aquest episodi de sequera continuada delsdarrers anys pot radicar en el fet que el malbaratament i l’ús poc racionalque fem actualment de l’aigua ens ha portat a una situació gairebé límit. Ara, correm-hi tots! El govern, és clar, ha de buscar solucions. És laseva obligació i han d’estudiar totes les possibilitats. Entre elles, lacaptació d’aigua de la capçalera del Segre. D’entrada, resulta estrany agafar aigua de la part menys cabalosad’un riu. Des del punt de vista estrictament mediambiental, això nos’aguanta per cap lloc. Després ve la segona part, sobretot per la gentque vivim vora el Segre entre Ponts i Camarasa, que ens fem les següentspreguntes: Si ara baixa el riu com baixa, què passarà si s’agafa mésaigua del curs alt? Artesa de Segre passarà a dir-se Artesa del Senill, perexemple? El més greu de tot, però, ha estat la lamentable imatge que han donatalguns consellers del Govern català. Mentre començaven a sortir lesprimeres notícies d’alarma, els consellers Llena i Baltasar desmentien atort i a dret que hi hagués cap intenció de fer res a la Cerdanya amb elSegre. Pocs dies després surt el conseller Nadal dient que tal vegada...podria ser... que en cas molt necessari... com a última instància... escontemplava agafar aigua del Segre! Llena va argumentar ignorància(?), però Baltasar és el conseller de Medi Ambient i ho sabia. Sensecomentaris. Després que les comarques de Lleida s’alcessin “en peu de guerra”,sota la batuta de la Diputació de Lleida, finalment s’ha abandonat unaopció que ja des de bon començament semblava forassenyada. Ara els que estan revoltats són els de les Terres de l’Ebre. No obstant,som del parer que l’aigua s’ha d’anar a buscar on n’hi ha. Si es fa ambseny i només com a mesura excepcional en casos de sequera persistent,i amb tots els respectes per la gent de l’Ebre, no veiem tant malamentaquesta opció. Almenys mentre es busquen solucions a més llarg terminii que necessiten el seu temps. Solucions per altra banda, que ja s’hauriend’haver previst anys enrere. Si alguna lliçó hem d’aprendre de tot plegat és que hem arribat allímit i que aquell conjunt de consells sobre l’estalvi d’aigua que totssabem s’han de posar en pràctica al peu de la lletra per part de tothom.Ei!, els pagesos també, perquè això de regar a manta és un costum quecaldria anar canviant per altres tipus de reg més sostenibles, amb ajutsde l’administració, això sí. I mai estar de més resar una mica –o força–; i és que necessitemaigua, per l’amor de Déu!

Col·laboradors/es del mes: Josep Sellart, Ramon Ros, Ton Bonet, Iolanda Masanés,DKV Joventut, Comissió 300 anys, Jordi Regué, Carlos Pérez, Àlex Trepat, FerranMarín, Club de Lleure Altis, CUDOS, David Berral, Alumnes de 4t d’ESO, CarmeBarril, AEiG M.D. del Pla, Mar Eroles, Antònia Estrada, Elviri Garcia, FrancescGessé, Terres del Marquesat, Martí Regué, Eduard Cortada, Noemí Farré, Junta deles Caramelles, Jordi Morera, Eva Maza, Mingo Baella, Jordi Serradell, Jordi Alins,David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Absolen un mestre d’Els PlanellsLa jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 2 de Balaguer ha absoltel mestre d’Els Planells Ramon Giribet, el qual havia estat acusatd’una falta de lesions a un alumne del col·legi de 9 anys d’edat. Elsfets van succeir el passat 27 de novembre a la sortida de l’escolaquan aquest nen i altres quatre alumnes del centre es tiraven pedresde mida considerable. El mestre els va recriminar el seu comporta-ment i els nens van marxar corrents. Tots menys un, que va plantarcara al docent. Després que el mestre li va dir reiteradament quedeixés la pedra que encara mantenia a la mà, l’alumne va seguiramb la seva actitud desafiant, fins que el professor li va donar uncop a la mà per fer-li caure la pedra. La família del nen, arribada aArtesa fa uns mesos i coneguda a la comarca per ser gent problemà-tica i conflictiva, va denunciar el mestre per una falta de lesions i vaal·legar que el nen va estar catorze dies de baixa, quan en realitat, vaseguir anant tranquil·lament a classe des d’aquell mateix dia. Eljudici per aquests fets es va celebrar el passat 13 d’abril i RamonGiribet va ser absolt en una sentència que val la pena recordar: “Laintenció del denunciat no era lesionar el nen, ni agredir-lo, sinóevitar que el menor es fes mal o ferís algú, evitar perill i risc de laconducta incívica del menor” La magistrada aprofita la sentènciaper fer una dissertació defensora del mestre: “El menor no anavaacompanyat pels seus pares, que són les persones que l’han d’edu-car i ensenyar-li quines coses estan ben fetes i quines no. ¿Quèpassa en el moment que el nen comet un acte incívic i no hi ha elsseus progenitors per reduir la seva conducta? El ciutadà, ja siguimestre, advocat, metge... ¿No té obligació d’indicar al menor elque està bé o malament? ¿Té l’obligació de recriminar la conductadel menor i en cas de perill evitar mals majors, ja sigui per a laseva pròpia persona com per a la resta dels ciutadans? La jutgessaafirma: “El que passa en l’actualitat és que el ciutadà no s’implicaen l’obligació moral d’educació social i cívica i resulta que quans’implica ha resultat ser denunciat per la seva conducta”. Incom-prensiblement, el fiscal del cas ha recorregut la sentència.

Fuig després d’atropellar un nenEl passat diumenge 6 d’abril a la tarda un vehicle Renault 21 con-duït per un ciutadà moldau resident a Artesa va atropellar un nen de7 anys al carrer Monges davant de les Escoles Velles. El nen, nou-vingut a Artesa i d’origen bolivià, s’havia posat al mig del carrerper agafar una pilota que li havia caigut, quan el cotxe el va envestirsense poder frenar a temps. Després de xafar-lo, el conductor vafugir del lloc sense socórrer el ferit, el qual va ser auxiliat per via-nants que es trobaven al lloc i, posteriorment, va ser traslladat al’Hospital Arnau de Vilanova, on va ser ingressat a la UCI. ElsMossos i Protecció Civil van iniciar la recerca del vehicle i del con-ductor fugitiu, localitzant-los a Montsonís al cap d’unes hores.

Noves places a la residència d’ArtesaL’Ajuntament d’Artesa ha donat llum verda al projecte d’ampliacióde la residència municipal per oferir vuit places noves, que se su-maran a les 26 que ja hi ha. Les obres compten amb un pressupostde 81.300 euros i consistiran en la redistribució de l’espai interiorper habilitar més estances. Les obres s’iniciaran a finals d’any. Elconsistori també està estudiant habilitar a la residència un centre dedia amb una capacitat per a 10 persones, que s’ubicaria on anterior-ment hi havia el Casal de la Gent Gran.

Aprovades les ajudes del PUOSCLa Comissió de Cooperació Local de Catalunyava aprovar a principis d’abril la planificació inici-al del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya(PUOSC) previst per al període 2008-2012. LaNoguera, després del Segrià, és la comarca on espreveu més inversió de les Terres de Lleida. A con-tinuació oferim un resum dels municipis de la ro-dalia.- Alòs de Balaguer: Per 11 obres amb un pressu-post de 493.000 euros, una subvenció total de443.000 euros (a destacar: la cobertura de la pistapoliesportiva, la xarxa de teledistribució i pavimen-tació de carrers).- Artesa de Segre: Per 17 obres amb un pressu-post de 5.120.000 euros, una subvenció de1.637.000 euros (a destacar: el passeig del Senill,l’escola de música i diverses obres als pobles agre-gats).- Cubells: Per 4 obres amb un pressupost de1.078.000 euros, una subvenció de 507.000 euros(la de més envergadura és un local polivalent per aentitats, amb un pressupost de 496.000 euros).- Foradada: Per 7 obres amb un pressupost de645.000 euros, una subvenció de 571.000 euros(destaquen les obres de pavimentació de carrersals 4 nuclis del municipi)-Vilanova de Meià: Per 6 obres amb un pressu-post de 1.412.000 euros, una subvenció de 800.000euros (destaquen les obres relacionades amb l’abas-tament de l’aigua i l’asfaltat de camins). Ara s’obre un període en què els ens locals po-den presentar-hi al·legacions i es preveu l’aprova-ció definitiva del pla per al 30 de juny.

Grup Cultural“La Travessa” d’ANYA

EXPOSICIÓd’OBRES de FERRO RECICLAT

de

Sergi Manguesfins al 27 d’abrildissabtes de 18h a 20:30h diumenges de 11h a 14h i de 18h a 20:30h

7

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Empresa de fruita cremadaEl passat 25 de març, un incendi va calcinar l’empresafructícola Fruites Carmona, de la localitat de Gerb. Els bom-bers van ser alertats pels veïns a la 1 del migdia, hora en laqual no hi havia ningú a l’empresa, i van poder controlar-locap a les 5 de la tarda.

70 llocs de treball a BellcaireL’Ajuntament de Bellcaire d’Urgell espera l’aprovació d’Ur-banisme als seu nou pla per crear un nou polígon industrialque acollirà una empresa hortofrutícula de Barcelona, la qualoferirà a la zona 70 nous llocs de treball.

Pla d’Estudis RadioelèctricsEl Departament de Governació i Administracions Públiquesestà realitzant un conjunt d’estudis radioelèctrics a diferentszones de la geografia catalana, entre els quals figuren Alòsde Balaguer, Les Avellanes i Santa Linya. Aquesta actuaciós’està realitzant per conèixer i solucionar les mancances enla cobertura de televisió, ràdio, telefonia mòbil i Internet deBanda Ampla.

Llum verda a la mesquitaEl Consell Comarcal de la Noguera ha ratificat la llicènciad’activitats per a la mesquita de Balaguer. L’Ajuntament deBalaguer haurà de determinar si s’ajusta a la normativa vi-gent en aquest tipus d’activitats, que se situarà al carrer MarcComes de la ciutat.

Jornada de Turisme OrnitològicEl passat dimarts dia 8 d’abril es va organitzar a les instal·-lacions de l’Escola Agrària de Vallfogona de Balaguer, unaJornada de Turisme Ornitològic, donat l’interès que desper-ta aquest patrimoni natural de la nostra zona. Aquesta Jorna-da es va realitzar en col·laboració amb el Consorci delMontsec, la Fundació Territori i Paisatge i l’Associació Cas-tells de Lleida, entre d’altres.

Dipòsit de documents a l’Arxiu

Sis ajuntaments de la comarca – Camarasa, Montgai,Penelles, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer i Vilanova deMeià -, han signat un contracte per la cessió en dipòsit delseu fons municipal a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, aco-llint-se així a la possibilitat que ofereix la legislació vigentsegons la qual els municipis petits poden conservar els seusdocuments en els arxius comarcals.

Anna M. Vilanova

BALL diumenge 4 de maig a les 7 tarda

Com cada primer diumenge de mes,familiar tarda de ball amenitzada pel reconegut músic

Joan RocaEntrada gratuïta per a tothom

Grup Cultural “La Travessa” d’ANYA

8

la P

alan

ca

FustaFustaFustaFustaFusta

Treballs de fusteriao és el mateix, encara que tal ve-gada algú ho confongui, “civilit-

zació” que “cultura”. Aquesta, té aveure amb el “cultiu” de la terra,mentre que aquella, ben al contrari,té a veure amb “civitas”, amb “polis”,amb ciutat. De ben segur que les portes no vannéixer quan va néixer la cultura, ni tam-poc hi guarden relació, doncs al camp,com és ben sabut, “No s’hi poden po-sar portes”; però no menys segur és elvincle entre portes i civilització. Algúpot imaginar-se una ciutat, un poble osimplement una casa on no existeixinportes capaces de delimitar un territo-ri, un espai personal o una propietat? De ben segur que la civilització deu-ria començar quan el primer fuster va

concebre i va construir la primera por-ta. Fins aquell moment tot devia serpromiscuïtat, intempèrie, recel, exhibi-cionisme, o al menys vida assilvestradao no civilitzada. Però un fuster, algun dia, va agafarunes fustes, una serra i un ribot, va dis-senyar unes frontisses, va inventar unpany i el món va començar a caminar.

(Aquesta introducció és un text traduït,al meu aire, del pròleg fet per FernandoSánchez Dragó en el llibre NORMAABRE SU PUERTA, que amb motiudels 50 anys d’aquesta empresa es vapublicar l’any 2005)

Portes de fusta a la nostra ciutatDonant un tomb per Artesa, un es dóna

N compte que de portes de fusta n’hi hade totes menes: grans, petites, velles,noves, corredisses, que s’eleven, ambpunt rodó, quadrades, amb fusta més ómenys dura, que t’agradin molt o queno t’agradin... però, lògicament, totesles cases tenen una o vàries portes. La porta principal, l’entrada principal dela casa, és el primer que veus o et trobes, i sivolem que representi una mica l’esperit oel gust del qui l’ha feta construir, caldonar-li la seva importància. Val a dir que les portes o treballs delsque us parlaré estan escollits per mo-tius personals o tècnics. No represen-ten la totalitat ni cap sector en particu-lar i, encara que n’hi hagi de diferentsmaterials, per raons òbvies parlaremsols de les de fusta.

La primera és un portal amb punt rodó que es troba a la carretera d’Agramuntnúm. 17. Va ser encarregada per fer-la a la fusteria del Sr. Ignasi Auger de Ponts (des-prés cal Regada). Casualment, l’any 1925 el meu pare hi va anar per aprendrel’ofici i es veu que el Sr. Auger li repetia que quan anés a Artesa es fixés enaquella porta, perquè era un referent. Es va construir abans de l’any 1910; per tant, podem dir que té 100 joves anys.És de fusta de pi melis i les seves mides són: 3,60 m x 2,50 m i 6 cm de gruix; elsmuntants són de més de 30 cm d’ample. Està feta totalment a mà amb un sistema que els fustersen diem amb estesa, i encara que porta bastant més feinaen la seva construcció, queda molt millor i és més forta.Té dues clàvies en cada metxa i, com a detall important,totes les seves motllures estan rebaixades, i no sobreposades. A destacar, en la part interior, són els seus artístics golfos on podem veure lamà d’un molt bon ferrer.

La segona és una porta d’escala situada al núm. 35 de la mateixa carretera. El que ens crida l’atenció de la mateixa és un cert estil modernista. No ésmassa normal que a les nostres contrades tinguem representació d’aquest estil,que buscava la interrelació entre corbes i rectes, i que podem situar entre els anys1888-1926. A la reixa del damunt, però, hi figura l’any 1906, per la qual cosa potser que qui la va fer s’inspirés en aquest estil. També passa, doncs, dels 100 anys. Les seves mides són: 2,50 m x 1,20 m i 5cm de gruix. Les seves juntes no són amb estesa, però si que té també totes les motlluresrebaixades, fins i tot els dos punts de talla que hi ha a la part superior.

9

la P

alan

ca

FustaFustaFustaFustaFusta

La tercera porta que voldria mencionar es troba alcarrer Segre núm. 9. Encara que no té la veterania de les altres, té coma punt important que va ser feta en una fàbrica deportes de la nostra ciutat. Parlem de tallers Giribet.Aquesta empresa, que es va muntar a l’acabar laguerra, encara continua avui i desitgem que permolts anys. Com a fàbrica de portes va tenir el seupunt àlgid a finals dels 50, i fins a principis dels 70. Tenia com a client principala Industrias Girona, un constructor de Barcelona que li comprava portes a cami-ons. Va arribar a tenir dos centres productius (Rialp i Artesa), amb maquinàriaben moderna pels seus temps i amb uns 50 operaris. Aquesta porta de què us parlo és també massissa, de fusta de pi flandes. Tévidres als costats per donar claror a l’escala. Les seves mides són: 2,20 m x 0,90m i és feta amb un sistema de contramotllura (que fa la funció de l’antiga estesaperò en modern.). D’aquest model de portes hi ha qui en diu de sagristia, o porta castellana, ambalgunes variants. També en podem dir de quarterons, o model Yuste (en referèn-cia al sistema de la creu d’aquell monestir).

Un detall comú a les tres portes de què hem parlat, i degut al seu manteniment, és el seu bon estat de conservació. Tambého he vist en algunes altres portes d’Artesa. Cal, doncs, felicitar els seus propietaris; perquè, a part del seu cost, és el bongust que els identifica, col·laborant així a fer una ciutat més agradable.

Ramon Ros i Canosa

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

Sobre la vida dels altresa uns dies llegeixo al diari Segreque l’estimat batlle pensa en-

grandir la Residència amb 8 habita-cions més i que passaria de 26 a 34places. Sembla que de moment ja n’hi hau-ria prou. Lo que jo penso i li diria ésque a la llista d’espera que no si poséscap persona de fora de la comarca, jaque a totes les comarques tenen la seuaResidència. Que sobra una habitació?Millor, sempre hi ha un cas urgent. Aixòés l’opinió del Brimero. Si vaig mala-

ment penso que em sabreu entendre. També voldria donar la meua opiniósobre la vida de les persones. Que totala gent pogués manar de la seua vida.Fa uns dies, un doctor de Lleida va de-clarar que havia ajudat a avortar duesnenes de 13 anys. Això hauria de serlegal. Sigui casada, sigui soltera, totslos hospitals haurien de tenir lo permísper a fer-ho gratuïtament. Això també passa amb la vida de lespersones. A Holanda, segons los dia-ris, l’eutanàsia està legalitzada. Si una

persona està malament, los doctors liveuen d’alguna manera. Aquesta per-sona sap que no es pot curar, no volpatir més i demana al doctor que li es-curci la vida. D’acord amb la família,aquest senyor ha de fer lo que lo paci-ent li demana. La gent no n’ha de ferres de la vida i del cos d’un altre. I per avui ja n’hi ha prou. Us desitjoque ho passeu bé.

Ton Bonet

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.catwww.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org

F

11

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

La Festa Major de Santes Creusapropen dates asse-nyalades, dies de Fes-

ta Major de primavera aVilanova de Meià: la FestaMajor de Santes Creus,enguany a celebrar els pro-pers dies 3 i 4 de maig. Fent una mica d’història iper explicar el perquèd’aquesta festa, ens hem desituar a temps molts antics.Són festes i tradicions popu-lars de la vila que comme-moren la trobada de la vera-creu per Santa Elena el dia 3de maig. Antigament, les celebraci-ons a Meià començaven eldia de Sant Marc (25 d’abril).Aquest dia se sortia al matíen processó des de l’esglésiade Vilanova de Meià, pujantcap a Meià pel camí de fer-radura. En arribar al Puig secelebrava una missa al san-tuari de la Mare de Déu i, seguidament,el mossèn feia la benedicció del termedes de l’altar situat al migdia de la por-ta de l’església i des d’on es domina totel veïnat. Tot seguit es repartia coca imistela entre els assistents. Aquesta tra-dició encara continua avui, però es fael mateix dia de l’aplec a l’ermita deMeià, el qual ja fa molts anys que secelebra el primer diumenge de maig. Fins als anys 50, es reunia la gent debon matí a l’església, amb les autori-tats i l’orquestra. Des d’allí s’iniciavauna processó pels carrers de la vila finsal coll del Castell. Des d’allí, molts se-guien en processó fins a Meià. En arri-

bar a l’indret conegut com la Salve, sotael Planell del Bàgils, es resava i canta-va la Salve i es continuava la pujadaper lliure. En arribar a dalt del puig, al’esplanada de l’antic poble, el rector es-perava els caminants prop del castell ides d’allí es tornava a organitzar la pro-cessó fins al santuari de la Mare de Déu. Mentrestant, molta gent pujava tam-bé amb els animals carregats de men-jar i beure, i alguns, quan ja hi havia elcamí de carro, amb algun cotxe o ca-mió. A mig matí se celebrava la missa idesprés es cantaven els Goigs de laMare de Déu de Meià. A continuació,la gent s’escampava entre les alzineres,

enmig de les runes de les anti-gues cases, encenent fogueres ipreparant el dinar. A l’extremnord, prop de les runes de ca laCarlana, a sota d’una gran alzi-nera, hi havia la taula de les au-toritats. A l’indret on hi haviahagut la plaça, l’orquestra toca-va sardanes i peces per a ballar.Havent dinat, a mitja tarda, estornava a baixar cap a Vilanova,després d’haver cantat l’Adéu-siau a la Verge. Continuava lafesta al poble amb els balls detarda i nit. Mai faltava a l’aplecel torronaire, generalment algu-na persona de la vila que venia isortejava torrons d’Agramunt iampolles de “xampany” tot ju-gant al Catxo. Tampoc hi man-cava el joc de les bitlles, una an-tiga tradició que s’ha recuperat ique se sol celebrar el dissabteabans de l’aplec, al camp de fut-bol de Vilanova.

Avui dia aquestes tradicions encaracontinuen. El dissabte, el repic de cam-panes des de l’església de Sant Salva-dor de Vilanova de Meià anuncia elcomençament de la Festa Major de San-tes Creus, amb diversos actes progra-mats pel dissabte i el diumenge. El diu-menge és el dia de la gran festa, el diade l’aplec a l’ermita de Meià.

Text: Iolanda Masanés

(Dades extretes del llibre El municipide Vilanova de Meià, de

Ramon Bernaus Santacreu iFerran Sánchez Agustí)

S’

www.lapalanca.CAT www.lapalanca.ORG

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

12

la P

alan

ca

VII Trobada Pedagògica de la ZER El Romaníes escoles de Cubells, Montgai,La Sentiu de Sió i Vilanova de

Meià, que componen la ZER El Ro-maní, es van reunir el passat 14 demarç a l’escola Mare de Déu del Puigde Meià de Vilanova de Meià per talde celebrar la VII Trobada Pedagò-gica d’aquesta ZER. La trobada, que tenia com a objectiuconviure tots junts i realitzar diversesactivitats durant tot el dia, va comptaramb l’assistència de 19 professors i 88alumnes. Els actes varen començar al voltantde les 10 del matí, quan van haver arri-bat tots els professors, nens i nenes quevenien de les altres escoles de les po-blacions veïnes i que formen part de laZER El Romaní. Els alumnes de l’es-cola de Vilanova de Meià ja feia estonaque preparaven l’arribada i ho posaventot a punt, amb l’ajuda de les seves pro-fessores, per a donar-los una bona ben-vinguda. Un cop es va omplir el pati de l’es-cola de rialles i de cridòries juvenils,els professors varen repartir un dolçesmorzar per a tots, ofert per gentilesade l’Ajuntament de Vilanova de Meià iamb el qual van agafar forces per po-der gaudir d’un bon dia.

Després de l’esmorzar i “amb les pi-les carregades”, varen començar lesactivitats programades, entre les qualshi havia la visita a l’escola de l’escrip-tor Ricardo Alcántara i la mostra de ta-llers interculturals, que comptaven ambla col·laboració de noies de diferentscultures del món. L’activitat de “l’escriptor a l’escola”va ser programada per tal de motivarels nens en la lectura. Aquesta consis-tia en què els professors havien d’es-

L collir alguns llibres d’aquest autor pera què els nens els llegissin prèviamenti poder comentar-los el dia de la troba-da. Per tant, a mig matí, mentre un grupde nens feien tallers, altres compartienxerrada amb Alcántara. El director dela ZER, Andreu Serra i Oromí, va serl’encarregat de presentar en una aulade l’escola, habilitada per l’ocasió, l’au-tor de les històries llegides un diesabans i que van tenir força èxit enl’alumnat. Alguns d’aquests títols vanser: Contes fantàstics de fades, Qui es-tima els vells?, Tomàs i el llapis màgic,entre d’altres. En la xerrada amb els nens, l’escrip-tor els va explicar d’on era i sobretotels va destacar el perquè havia deciditser escriptor, ja que en un principi, ellva estudiar psicologia al Brasil, però vaser al llarg d’aquesta carrera quan vadescobrir el que ell volia ser realment. Alcántara remarca que per a ser “bonescriptor” s’ha d’ésser “bon observa-dor” i fa participar els nens i nenes enalgun que altre joc d’observació per aquè entenguin el significat d’allò queels havia dit. També explica el perquèd’alguns dels seus llibres i les seveshistòries narrades, ja que moltes tenen

Andreu Serra, director de la ZER, i RicardAlcántara, escriptor invitat

13

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

a veure amb experiències viscudes per-sonalment. També és aquí on fa parti-cipar els nens com a protagonistes deles seves aventures i així fer-los jugaramb la imaginació. Tots els nens van divertir-se d’allòmés en aquesta activitat. Per la sevapart, Ricardo Alcántara, en agraïmentper la seva estada a l’escola, va obse-quiar-los amb un dels seus llibres titu-lat L’oncle Xesc i el jersei verd. Per altra banda, els tallers que es va-ren realitzar al voltant del pati de l’es-cola, són els següents: elaboració delstradicionals ous de Pasqua que formenpart de la tradició de països com Ro-mania, en un altre taller noiessubsaharianes ensenyaven l’art de ferles petites trenes que es fan al cabell iun altre on s’ensenyava l’art de la pin-tura corporal amb henna (tradició delspaïsos àrabs) i on les noies marroqui-nes ensenyaven a dibuixar amb aques-ta tècnica. Molts dels nens van aprofi-tar el moment per fer-se petits dibui-xos a les mans i descobrir així els se-crets d’aquesta pintura. Seguidament i després de les activi-tats de tot el matí, aprofitant el bon diaque feia, els nens van dinar tots junts alpati de l’escola, on després de l’àpat vanfer diversos jocs conjunts i van acomi-adar-se fins a la pròxima trobada de laZER.

Text i fotos: Iolanda Masanés

Biografia de l’escriptor

Ricardo Alcántara va néixer a Montevideo (Uruguai) el 24 de novembre de1946. Al 1970 va marxar al Brasil i allà, a Sao Paulo,va estudiar psicologia; però, a mesura que s’atansavael final de la carrera, es donava compte de la pocapredisposició que tenia per a dedicar-s’hiprofessionalment. Llavors va pensar que era elmoment de canviar de continent i d’activitat. Vadecidir instal·lar-se a Europa. Va arribar a Barcelona, on viu actualment, l’agostde 1975, amb la convicció que volia ser autor. Fa

més de dotze anys que és escriptor professional. Els seus llibres publicatssobrepassen el centenar. Diverses de les seves novel·les han estat traduïdes apaïsos com França, Bèlgica, Holanda, Estats Units, Àustria, Alemanya,Portugal i Japó. Algunes de les seves obres:- Tomàs i el llapis màgic. Edelvives, 1988- El pirata valent. SM, 1989- Un gat molt llest. Edebé,1991- El misteri de les lletres. Edebé, 1991- El petit Morubay i la seva amiga Kita-Kita. Edebé, 1991- Qui utilitza les papereres? Edelvives, 1991- Tomàs i la goma màgica. Ed. Baula, 2005- El hijo de las estatuas. Ed. Alfaguara, 2005- El xamán de la tribu. Ed. Cromosoma, 2007

15

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Recordant Josep Ros i PuigpinósAlgú va dir un dia que la vida i la mortsón com dues germanes i per aquestmotiu el que pensem de la mort nomésté importància pel que la mort ens fapensar en la vida. Però el que passa ambla mort, igual que amb el sol, és que noes pot mirar fixament perquè encegal’esguard i l’inunda, com també al pen-sament que, tot i saber-la, sempre elsorprèn dolorosament. És segur que, en aquests moments,la meva no és la única veu que lamentael traspàs del senyor Josep, però en totcas és la que en nom de moltes altres

voldria breument fer palesa la tristor perla seva pèrdua. No fa molts anys que elconeixia; tanmateix no en calia gairede temps per a sentir per ell aquest sen-timent que avui inspira desempara idolor. Tots en guardarem records i anècdo-tes, perquè el senyor Josep era una per-sona singular, que es feia propera. Enuna expressió d’anar per casa, diríemque era d’aquella mena de personesd’abans de la guerra (i ho era), de lesque dissortadament se n’acaba la con-dició, la classe, la categoria.

Cadascú, doncs, en una mesura o al-tra ens duem d’ell un grat record en lamemòria, sabent que la família, certa-ment, s’enduu un tresor encara moltmés valuós: el de la perpetuïtat d’un lli-natge i, en tot cas, la sort d’haver com-partit amb ell tots els dies de la sevesvides per adquirir-ne un bagatge que elsha d’omplir d’orgull i agraïment. Descansi en pau.

Jaume Invernon i Forn9 de marc del 2008

Nota d’agraïmentLa família Cercós vol agrair a tothom les mostres de condol i estima que hem rebut per la mort de l’espòs, parei padrí Antonio Cercós Alodes. Moltes gràcies.

Nota d’agraïmentLa família Vila-Mas d’Alentorn vol agrair públicament les mostres de condol rebudes per la mort de Magí Vila iRufach. Així mateix, vol fer un agraïment especial al personal sanitari per les seves atencions. Moltes gràcies a tothom.

16

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

Jordi Villacampaa Comissió 300 ha parlat ambJordi Villacampa, president del

DKV Joventut de Badalona, el qualha accedit a respondre unes quantespreguntes que ens donen una imatgede la dinàmica de treball del club i tam-bé ens posa al dia de la problemàticadel bàsquet professional català. Primer de tot, el felicitem pels títolsaconseguits, de moment, aquesta tem-porada (Lliga Catalana, Copa del Rei iCopa ULEB). La Penya s’ho mereix.

C300: Aquests títols reafirmen si mésno que heu pres una bona direcció.Quin és l’objectiu de la Penya?JV: Aquests títols ens donen confiançai d’alguna manera vistes per poder se-guir treballant aquell objectiu que no-saltres teníem des de fa set o vuit anys:seguir creixent com a equip i formarjugadors de la casa. Això ens dóna se-guretat per anar cap a l’objectiu marcati també és una recompensa sobretot pelsjugadors, pels entrenaments que fan, peltreball que inverteixen i una satisfaccióprimer pel soci, per l’afeccionat a la Pe-nya i també pels qui dirigim el club.

C300: Quina importància pren labase, jugadors joves, en un club comel DKV Joventut?JV: El club sempre intentarà defensar-los. Per què? Perquè són un dels prin-cipals valors que tenim. El Joventutsempre ha tingut necessitat de treurejugadors de la base perquè no pot com-petir a nivell econòmic amb altres clubsamb més pressupost. Sí que és veritatque no sempre podem treure els juga-dors que ens agradaria, però també detant en tant surten jugadors amb talent.

Invertim molt amb la gent jove i treba-llem molt bé aquesta faceta humanaperquè és una de les coses que identifi-ca aquest club.

C300: Quan veus un jugador com enRudy Fernández, proclamat el millorjugador de la final i que interessa a laNBA, quin missatge arriba als juga-dors del planter i del club en general?JV: El Rudy va venir molt jovenet deMallorca. Ha crescut, s’ha format aquíi, ara que hem vist la seva evolució, totaixò t’encoratja a seguir treballant. Per-sonalment, estic molt content que hagiestat proclamat dues vegades MVP (úl-timament MVP de la Copa del Rei) ique també tingui moltes ofertes perquèel seu camí pugui anar més enllà del’ACB i arribi a jugar a l’NBA. M’agra-daria que hi jugués, no com un jugadorde banqueta sinó que fos un jugadord’un pes específic. Això és un mirall iun clar referent pels joves que estan

jugant al nostre club, en veure que und’ells arriba a jugar a la lliga més im-portant del món.

C300: Quins valors hem de transme-tre els entrenadors als joves jugadors?JV: Tant a l’escola de bàsquet com alsequips inferiors, els valors que volemtransmetre no són exclusivament espor-tius sinó que tenen a veure amb aspec-tes de la vida. Valors com el compartir,saber guanyar o perdre, el no buscarexcuses, com estar units, dependre d’unequip i no d’un sol… tot això es trans-met dins de l’esport en general, peròsón uns valors fantàstics que els hi ani-ran bé després a la vida particular d’unmateix. La vida, doncs, és això: has desaber que les coses no sempre t’aniranbé, has de tenir esperit de superació, hasde ser conscient de tu mateix i del’equip de persones que t’envolten.

C300: Com s’adapta un exjugador al

L

La Comissió 300 ha organitzat una conferència a càrrec de

Jordi VillacampaL’acte tindrà lloc el divendres 16 de maig a les 20h

al pavelló poliesportiu d’Artesa de Segre

Us hi esperem!

17

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

Jordi Villacampa i Amorós (Reus, 11 d’octubre de 1963)ha estat una de les grans estrelles del básquet català delsanys 80 i 90. Durant 21 anys, sempre va jugar amb el Joventut deBadalona. Va debutar en el primer equip el 1980 ambnomés 16 anys i es va retirar el 1997. Medeix 1,96 me-tres i jugava a la posició d’aler. Destacava per la sevavelocitat i el bon tir exterior, cosa que el convertí en un

dels millors alers europeus. Fou 158 cops internacional amb Espanya (debutà el 1984). Té el rècordd’anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l’agostde 1990). A més, havia estat 35 vegades internacional júnior i integrant de laSelecció Europea en diverses ocasions. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22de desembre de 1998al pavelló de la Penya. Des de l’any 1999 és president del seu club de tota lavida, el Club Joventut de Badalona.

Palmarès- 1 Copa d’Europa (1994)- 2 Lligues ACB (1991 i 1992)- 2 Copes Korac (1981 i 1990)- 1 Copa del Rei (1997)- 7 Lligues catalanes (1986/87, 1987/88, 1988/89, 1990/91, 1991/92, 1992/93i 1994/95)- 3 Copes Príncep d’Astúries (1987, 1989 i 1991)- Medalla de bronze a l’Europeu de Roma 1991- A més, té un sots-campionat de la Copa d’Europa (1992) i un de la Recopa (1988)

rol de presidir un Club?JV: L’adaptabilitat d’una persona ésmolt important. Jo personalment m’hehagut d’adaptar i sí que és un canvibastant radical. Almenys és el que esveu més: passar de vestir de curt a por-tar “traje i corbata” i dirigir un club. Elmeu rol era diferent de júnior al primerequip que de jugador més endavant ambmoltes més responsabilitats. T’adaptesa nous entrenadors, nous presidents,nous companys… És molt important lamaduració i l’adaptació a la vida. Aramateix, encara que els rols de presidenti jugador són diferents, el bo que tincés que em dedico, des d’una altra ves-sant, al mateix club que estimo i almateix esport que és el bàsquet.

C300: Cap on creus que va el bàsquet?Afegiries noves reglamentacions?JV: El bàsquet és un esport que, comdèiem abans, s’ha sabut adaptar alsnous temps, ha anat evolucionant i se-gueix fent-ho; no pel que fa a les re-gles, sinó en temes com actes digitals,el tema electrònic, d’estadístiques i lainformàtica en general. El bàsquet ésun esport molt de rellotge i amb aixòha anat canviant. Abans la possessió erade 30 segons. Ara és de 24, hi ha qua-tre cares de 24 segons que és molt im-portant que estiguin reflectides dins dela pista per poder saber en tot momentquan falta de possessió, el xiulet Intel·li-gent perquè no hi hagi dubtes si la pi-lota és a l’aire o no o ha sortit de la mà,i els quatre quarts. Sobretot, el canvi mésimportant ha vingut de la informàtica.

C300: Veu viable el futur d’equipscom Manresa o Lleida, amb baixpressupost a la Segona Lliga en im-portància del món?JV: Hauríem de diferenciar l’esport debase i l’esport professional. Un porta al’altre, però la viabilitat dels clubs, jano només del Lleida o Manresa sinótambé del Joventut, és molt difícil. Es-tem competint en lligues on no tots te-nim els mateixos recursos i això fa quehi hagi diferents maneres de portar unclub. Hi trobem equips de futbol, clubspatrocinats on el màxim accionista ésuna caixa d’estalvis, clubs que estansubvencionats gairebé al 100% per Di-putacions o Ajuntaments, hi ha clubs

que són d’un màxim accionista que témolts diners i n’hi ha que es gestionenels seus propis recursos. Per tant, hi hauna competència diferent i els que hisurten perjudicats són els clubs que s’hogestionen tot ells. En aquest últims en-traríem gran part dels clubs catalans.

C300: Creus que els clubs catalanstenen prou suport de l’administració(diputacions, Generalitat i ajunta-ments) en comparació a altres clubsde l’estat?JV: No tenim prou suport de les dife-rents institucions o almenys no tenimel suport que tenen altres clubs de laresta de l’estat.

C300: Quin impacte esportiu, en elsclubs catalans, podria tenir compe-tir a nivell internacional ambCatalunya? I econòmic?JV: El fet de competir per Catalunyaés un tema del tot polític en el que nohi voldria entrar, si més no fins que lasituació no sigui solucionada. Llavorsens podríem plantejar si a nivell espor-tiu i econòmic seria bo per Catalunya.

És un tema que ja m’hi vaig trobar quanera jugador, ja que em preguntaven ambqui jugaria: si amb la selecció espanyolao amb Catalunya. I la meva resposta erala mateixa: el dia que pogués escollirde veritat, ho faria. Encara que ja sa-beu de la meva qualitat nacionalista, ésun tema que a nosaltres no ens tocaentrar.

A la Comissió 300, només ens que-da agrair la col·laboració de l’equipd’entrenadors del CENG i la predispo-sició i les facilitats al DKV Joventut,així com convidar al Jordi Villacampaa que ens comenti aquestes qüestions id’altres el dia 16 de maig a les vuit delvespre al Pavelló Poliesportiu d’Artesade Segre. Us hi esperem a tots!

DKV Joventut

Comissió 300 anys

19

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Resultats esportius de març

“Cada minut que estàs enfadat perds 60 segons de felicitat.”Anònim

Citat en conferència per Noemí Farré

BÀSQUETCENG

Sènior masculí. Territorial ABAC Agramunt - CENG Coop. Artesa 76 - 64CB Pardinyes - CENG Coop. Artesa 66 - 52CENG Coop. Artesa - CB Cappont 67 - 46CE Maristes - CENG Coop. Artesa 57 - 45

Sènior masculí. Territorial BBAC Agramunt - CENG Calvet 52 - 57CB Torrefarrera - CENG Calvet 52 - 59CENG Calvet - ACLE Guissona 49 - 26CB Torà - CENG Calvet 47 - 39

Júnior masculíSedis - CENG Alexan 72 - 78CENG Alexan - CB Cappont A 71 - 54CENG Alexan - CB Cappont B 63 - 50CB Alpicat - CENG Alexan 71 - 82

Cadet masculíCENG JR Miró - CB Balaguer 61 - 51CB Mollerussa - CENG JR Miró 42 - 51CENG JR Miró - CB Pardinyes 55 - 66CB Cappont - CENG JR Miró 72 - 58

Infantil masculíCENG SUR - CB Pardinyes 43 - 66CE Lleida - CENG SUR 102 - 55

Mini MasculíCENG Miró - Sícoris 26 - 76CB Mollerussa - CENG Miró 63 - 13

Cadet femeníCENG Jubete - EFU 48 - 28CENG Jubete - CEP Vallfogona 49 - 60CENG Jubete - CB Bellvís 34 - 27CENG Jubete - CB Sort 74 - 20

Infantil femeníCB Bellpuig - CENG Aqui Natura 70 - 60CENG Aquí Natura - CE Lleida 73 - 50CENG Aquí Natura - CB Tremp 68 - 33

Mini FemeníCENG Olis Macià - CN Tàrrega 42 - 60CB Tremp - CENG Olis Macià 38 - 39

JuvenilCE Artesa S. - Mig Segrià 4 - 2Andorra - CE Artesa S. 3 - 1CE Artesa S. - Almacelles 3 - 2Orgèlia - CE Artesa S. 2 - 2Tàrrega - CE Artesa S. 6 - 2

CadetTàrrega - EFAP 3 - 0EFAP - Intercomarcal 1 - 2Garrigues - EFAP 8 - 1EFAP - Oliana 1 - 1Linyola - EFAP 0 - 1EFAP - Cervera 2 - 5

InfantilCervera - EFAP 3 - 0EF Urgell - EFAP 5 - 2EFAP - Rialp 3 - 2Guissona - EFAP 3 - 1EFAP - Pobla de Segur 0 - 3Pla d’Urgell - EFAP 2 - 1

FUTBOLEFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)

AlevíEF Urgell - EFAP 1 - 1EFAP - Garrigues 3 - 0EFAP - Tremp 1 - 0Pla d’Urgell - EFAP 2 - 2EFAP - Pobla de Segur 5 - 2At. Segre - EFAP 2 - 3EFAP - Tàrrega 5 - 1

BenjamíMig Segrià - EFAP 4 - 3EFAP - Bellpuig 3 - 1Cervera - EFAP 3 - 3EFAP - Ivars d’Urgell 5 - 4Intercomarcal - EFAP 1 - 7

PrebenjamíEFAP - Bellpuig 5 - 0Cervera - EFAP 4 - 4EFAP - Agramunt 0 - 2Ivars d’Urgell - EFAP 1 - 2Garrigues - EFAP 0 - 6

CE Artesa de Segre. Primera Regional. Grup 5De la jornada 23 a la 26

Ribera d’Ondara - CE Artesa S. 2 - 1 (C. Galceran)CE Artesa S. - Organyà 2 - 0 (J.C. Macià, A. Santacreu)Balaguer B - CE Artesa S. 2 - 0CE Artesa S. - Pobla de Segur 0 - 1

Classificació de l’equipPartits guanyats: 8 Empatats: 9 Perduts: 9Gols a favor: 33 Gols en contra: 321r: EFAC Almacelles (53 punts). 10è: CE Artesa (33 punts).

FUTBOL SALACENG. Preferent Catalana. Grup 5

De la jornada 20 a la 23

Balaguer B C.F.S - CENG Gañán Artesa S. 7 - 1CENG Gañán Artesa S. - Juneda F.S. 8 - 6Àrids Solestany CALAF F.S. - CENG Gañán Artesa S. 1 - 3CENG Gañán Artesa S. - Parador Balaguer 5 - 6

Informació facilitada per Jordi Regué, Carlos Pérez, Àlex Trepat i Ferran Marín

20

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Miki Massana debuta a 2a Bartesenc Miquel Massana iMacià “Miki” ha debutat recent-

ment amb el primer equip de la UELleida, és a dir, a la 2a divisió B. Després del seu brillant pas per lescategories inferiors del CE Artesa deSegre, Miki va fitxar pel Lleida en elseu segon any d’infantil (temporada2002-2003). Des d’aleshores ha passatper les categories de cadet i de juvenild’aquest equip. Miki és un jugador polivalent queúltimament acostuma a jugar de pivot,tot i que també té qualitats ofensives.El podríem definir com un jugador queté qualitat i el cap fred, amb una bonavisió del joc. Actualment és el seu tercer any dejuvenil amb la UE Lleida i competeixa la màxima categoria, la divisió d’ho-nor. El seu equip té moltes probabili-tats de continuar un any més en aquestnivell, tot i que encara no té la catego-ria assegurada.

Malgrat la seva joventut, la tempo-rada passada ja va debutar amb el Lleidaa la Copa Catalunya en els partits con-tra el Benavent i el Balaguer. A les se-mifinals d’aquest torneig, contra l’Es-panyol, també va ser convocat encaraque no va arribar a jugar. L’estiu passat va fer la pretemporadaamb el primer equip i, tot i que ha tar-dat en tenir la seva oportunitat, va tenirels seus primers minuts com a jugadorde 2a B al final del partit que el Lleidava jugar al camp del Terrassa el passat

16 de març i que, per cert, va guanyarper 1 a 2. Allí va coincidir amb el seucompany Roger Giribet, que enguanymilita a les files del Terrassa FC. Lescircumstàncies van voler, però, que elsdos artesencs no estiguessin al mateixtemps sobre el terreny de joc, ja queMiki va sortir poc després que Giri ha-via estat substituït. Posteriorment, Miki ha estat convo-cat en una altra ocasió amb el primerequip i no es descarta que, una vegadaacabada la lliga juvenil, pugui tenir mésoportunitats; ja que passarà a total dis-posició de la UE Lleida, on esperemveure’l jugar la temporada que ve coma professional (si no fitxa per un altreequip de superior categoria, és clar). Des d’aquestes línies augurem unbon futur al Miki en aquest món tancomplex del futbol, tant per la sevaqualitat futbolística com humana.

Ramon Giribet i Boneta

L’

Trobada de taekwondo

El passat 30 de març el Club de Lleu-re Altis (CLLA) va organitzar unatrobada de taekwondo al pavellópoliesportiu d’Artesa de Segre, jun-tament amb el Gimnàs MESd’Agramunt i el Fit-Centre deCervera. En total es van reunir uns40 nens i nenes, que van fer un en-trenament col·lectiu de més de dueshores.

Club de Lleure Altis

Marató Barcelona’08

Com ja és tradicional, la Marató deBarcelona va comptar amb la presen-cia de corredors del CUDOS i aquestany tots eren artesencs. La participació d’enguany no haestat de les més nombroses. Noméshan estat dos els corredors que s’handeixat seduir pel repte d’afrontar ladistancia dels 42 km.

Un d’ells, veterà de moltes maratons,en Josep Baró. L’altre, amb molta ex-periència en distàncies més curtes perònovell en aquesta, en Jordi Aumedes. Amb dos participants van considerarque els resultats obtinguts va estar a l’al-çada de les expectatives dipositades enllurs cames i cors (Missió complerta!Enhorabona!). Al CUDOS ens congratulem amb ellsi esperem que el mateix succeeixi amb

la resta de l’afició artesenca, que pro-bablement a hores d’ara només potpercebre que existeix un atletisme viua Artesa quan aquest “ix a la palestrapública” de La Palanca. Esperem que els anys a venir por-tin una revifalla a aquest esport bàsicque és el córrer.

CUDOS

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

21

la P

alan

ca

Notícies de l’equip de BTT Basella-MC Segre-ConorAvilés (Astúries). 2 de marçL’equip de BTT Basella-MC Segre-Conor al complet i el seu director tèc-nic, David Berral, van desplaçar-se elpassat 1 de març a Avilés, per a partici-par a la 2a prova del SuperprestigioMassi Copa Catalana InternacionalBTT que se celebrava el dia següent ion van aconseguir uns excel·lents re-sultats. La prova es va disputar en un espec-tacular recorregut amb la participaciód’un total de 150 corredors. Es vacomptar amb la presència de totes lesfigures nacionals i algunes d’internaci-onals, inclòs el campió –i olímpic– elfrancès Julien Absalon. En sub-23, el Josep M. Puigpinós vaquedar en 3a posició (1r corredor esta-tal), aconseguint pujar al podi. Dins lamateixa categoria, l’Oriol Badia vaquedar en 5a posició. En júnior, l’AlbertAubet va quedar en 3a posició i tambéva pujar al podi. L’Óscar Berral, en ca-tegoria elit, va haver d’abandonar lacursa per avaria mecànica a causa d’unacaiguda.

Albelda de Iregua (Logronyo). 9de marçEl passat 9 de març l’equip va córrer al’Open d’Espanya d’aquesta ciutat deLa Rioja, en un circuit molt tècnic i moltben preparat per a la disputa d’aquestaprova, però en el qual aquesta vegadaels nostres corredors no van tenir gairesort. En categoria júnior, l’Albert Aubetva quedar 9è. En sub-23, l’Oriol Badiava posicionar-se també en la 9a posi-ció i el Josep M. Puigpinós va haverd’abandonar la cursa a causa d’una cai-guda provocada per l’avaria als frensde la bici. Finalment, en la categoriad’elit, l’Óscar Berral va quedar en la33a posició, amb el problema que vahaver de córrer mitja cursa amb el des-viador trencat, a més a més d’un refre-dat considerable que el deixava bastant“atauvat”.

Calaf (Barcelona). 23 de marçL’equip va recuperar forces i, desprésde no córrer el cap de setmana anterior

del dia 16 de març, en aquesta 2a pro-va de la Copa Catalana de Marató cele-brada a Calaf, l’equip va poder acon-seguir uns espectaculars resultats. Aquíels corredors van estar a un nivell moltalt de la cursa. En aquesta Copa Catalana de bikemarathon, l’Albert Aubet no va podercórrer per ser menor d’edat. Referent aaquesta qüestió, el seu director tècnicens informa que els menors no podenparticipar a les curses de gran fons. Els resultats obtinguts pels altresmembres de l’equip van ser d’allò mésbons. En sub-23, l’Oriol Badia va acon-seguir quedar en 4t lloc, passant a seren aquesta categoria el 7è de la gene-ral, i el Josep M. Puigpinós va quedar2n, amb la qual cosa va pujar al podidels campions i passava a liderar aquestcampionat. En la categoria d’elilt,l’Óscar Berral va aconseguir el 13è lloci, per tant, es col·loca a la 9a posició dela general.

Corró d’Amunt (Barcelona). 30de marçEn aquesta població de Granollers esva disputar la 2a prova del Gran PremiMassi Copa Catalana Internacional deBTT 2008, al qual hi varen poder par-ticipar els quatre membres de l’equip. En aquesta prova, dos dels corredors(A. Aubet i O. Berral) no van poder fi-nalitzar les curses en les seves catego-ries respectives, a causa d’algun que

altre problema mecànic. En la catego-ria júnior, l’Albert havia aconseguitposicionar-se entre els cinc primers il’Òscar, en la categoria d’elit, anavaentre els vint primers, però una avaria ala cadena de la bici l’obligà a retirar-se. Respecte als altres corredors de lacategoria sub-23, tot va anar millor.Josep M. Puigpinós va finalitzar en la4a posició i a cinc segons del 3r llocdel podi, temps que va perdre en inten-tar auxiliar el seu company d’equipÓscar Berral quan va trencar la cade-na; no obstant, en la general ocupa la3a posició. Per altra banda, seguint enla mateixa categoria, l’Oriol Badia vaacabar 9è i es classifica així en el 6èlloc de la general. Tot això demostra el fort esperit delsnostres corredors i les ganes de supe-rar-se que tenen en totes les proves.

Properes curses6 d’abril: Open d’Espanya a SantGregori (Girona)13 d’abril: Gran Premi Massi aBarcelona11 de maig: Gran Premi Massi a Eivissa18 de maig: Open d’Espanya aVillafranca de Córdoba (Còrdova) Endavant nois, esperem que pugueuaconseguir uns bons resultats!!

Text: Iolanda Masanés, amb el suportde David Berral

Fotos: David Berral

23

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

Estem preparant la festa dels 50 anysper al mes d’octubre. Poseu-vos encontacte amb nosaltres per a facili-tar-nos les vostres dades i us mantin-drem informats.

Truqueu a la nit:Fernando (973 40 07 80)Ramon (973 40 08 41)Teresa R. (973 40 21 42)Teresa S. (973 40 09 18)

Festa dels50 anys

Vas néixer al municipi d’Artesade Segre l’any 1958?

O bé, vas néixer aquest any i viusal municipi d’Artesa de Segre?

En qualsevol dels dos casos, tu etsdels nostres.

És a dir, de la “lleva del xupa-xup”, com el Carles Francino o la

Pilar Rahola.

El tercer diumenge després de Pasqua, la gent de Foradadavan anar a Salgar en compliment d’una promesa molt anti-ga. Abans s’hi anava caminant, amb processó, ara cadascúhi va com vol. Després de missa es canten els goigs i es va aadorar la Mare de Déu. En sortir es reparteix la coca, unatradició que també s’ha fet sempre; els més atrevits i devotspugen a resar a la Mare de Déu del Carme de la cova.

El passat 17 de març el bomber voluntari d’Artesa DomènecAldavó va rebre de mans del conseller Joan Saura la meda-lla als 25 anys de servei. Enhorabona!

La nostra col·laboradora la psicopedagoga Noemí Farré vafer una conferència sobre intel·ligència emocional a lesArtesenques Actives el passat 4 d’abril

L’artesenc Gerard Costa va rebre el premi del Rotary Cluben reconeixement per les seves activitats altruistes a Walmer(Anglaterra), la seva ciutat adoptiva

24

la P

alan

ca

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

El viatge de 4t d’ESO

a setmana abans de SetmanaSanta els alumnes de 4t d’ESO

vam fer el viatge de final de curs aPortugal. Vam sortir el dilluns 10 de març ales 4:30h de la matinada de la plaça del’Ajuntament. Vam arribar a l’aeroportdel Prat i vam agafar l’avió amb destí aLisboa. Va ser una experiència inobli-dable, ja que molts mai no havíem pu-jat en un avió. Un cop a allà, vam anara l’hotel. L’hotel es deia Roma, era bas-tant gran i el servei estava força bé. Elprimer dia vam fer una ruta turística peruna part de Lisboa, en un Oceanogrà-fic i a l’antiga seu de la Expo. Aquellanit ens va servir per conèixer les instal·-lacions de l’hotel. El dimarts vam esmorzar a l’hotel,vam agafar l’autocar –amb la nostraguia– i vam anar al barri de l’alfhama.Després vam poder admirar el gran pontdel 25 d’abril. Més tard vam anar a di-nar. La veritat és que ens va costar moltadaptar-nos al menjar de Portugal. A latarda vam visitar un museu d’art con-temporani i a la nit vam anar al BarrioAlto, que estava ple de pubs. Dimecres al matí vam pujar al famóstramvia de Lisboa i a l’elevador de San-ta Justa. Vam dinar en un passeig i a latarda vam agafar el metro, que aquelldia anava molt ple, cap a l’hotel. A lanit vam anar a una discoteca a fer no-ves amistats, perquè hi havia escoles

d’altres llocs. Dijous al matí vam anar a visitar tresemblemàtiques ciutats: Sintra, Cascaisi Estoril. També vam anar a admirar lafantàstica vista del Cabo da Roca, lapart més occidental del continent euro-peu. Aquell dia teníem el dinar pagat.Vam menjar en un restaurant on ens vanservir plats originaris de Portugal i vaser el dia que vam menjar millor. A latarda vam tornar cap al’hotel. Teníem tarda lliu-re. Alguns van aprofitarper anar a la piscina i elsaltres per descansar. A lanit vam tornar a la disco-teca de la nit passada. Nohi havia tanta gent, peròtambé ens ho vam passarmolt bé. L’últim dia ens vam de-dicar a fer les maletes, ar-reglar les habitacions, vi-sitar algun últim detall icomprar alguna cosa derecord. A les 19:00h vamagafar l’autocar fins al’aeroport de Lisboa i a les21:00h vam agafar el volfins a Barcelona. Durantel trajecte es va mostrar elcansament acumulat, jaque tothom va dormir. ABarcelona vam agafarl’autocar fins a Artesa, on

els pares ens estaven esperant. Aquest viatge mai l’oblidarem, ja queha sigut una cosa molt important per anosaltres. Per això volem donar les nos-tres sinceres gràcies a l’Anton Not, laMontse Miralles i la Maria Herreros,que van tenir molta paciència i van ferque el viatge es realitzés a la perfecció.

Alumnes de 4t ESO

L

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

III Jornades de Recreació Medieval a Baldomarurant el cap de setmana del 5 i 6d’abril, Baldomar va fer un salt

en el temps, per situar-se en plenaèpoca Medieval. Amb un to festiu iamb una bonança de temps –que notinguérem l’any passat i que va com-portar la supressió de molts actes–enguany, sota l’organització de laJunta Veïnal de Baldomar i Medie-val Cercós, Baldomar va destinar dosdies a la recreació medieval. Els actes varen començar el dissabte5 d’abril a la tarda. Així, amb l’obertu-ra del mercat medieval i la inauguracióde les III Jornades amb la desfilada decavalls i dels grups recreacionistes, quevaren dirigir-se des de l’entrada delpoble fins a l’església, es donava el tretde sortida a una colla d’actes destinatsa que vilatans de Baldomar i visitantsd’arreu, poguessin imbuir-se de l’espe-rit medieval: carrers ambientats, caseslluint els estendards amb els escuts decada família que s’havien anat confec-cionant des de feia setmanes, cavallersi dames passejant-se pels carrers, ar-quers, joglars, firaires tots engalanatsper celebrar aquestes jornades. En fi,tot el necessari perquè tothom poguésgaudir d’aquests dies. Però tots aquests actes no estavenpensats només per a ser simples espec-tadors: qui volia, podia participar en elstallers de malabars que es dugueren aterme a la plaça de les Escoles, enl’exercitació del tir amb arc que es féua l’avinguda Àngel Brescó, a les cuca-nyes, destinades sobretot a infants i jo-ves ,o bé a les tirades de trabuquet, quedisparaven uns projectils molt “dolços”i que feren les delícies de petits i grans.A banda, es podia presenciar com ar-

D

26

la P

alan

ca

27

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

quers experimentats es posaven a pro-va en les diferents exhibicions que va-ren fer, com cavallers lluitavenvalentment amb les seves espases i comes duia a terme un casament jueu, te-màtica de l’obra de teatre que es repre-sentà el diumenge a la tarda a la plaçade la Font. També es podia visitar elMuseu Arqueològic de Baldomar i l’Es-pai de Casa Borrell, oberts al públicdurant totes les Jornades. D’entre les representacions, tambécal destacar la desfilada dels grupsrecreacionistes que tingué lloc el dis-sabte a la nit. Foc i color es barrejavenper entre els carrers de Baldomar. També hi va haver temps per tastarels àpats d’aquell temps. El dissabte secelebrà un sopar amb l’assistència de160 comensals a la pista de Freginals.Abans del sopar, un nombrós grup d’ar-quers va encendre la foguera que acom-panyava el sopar. Els comensals vanpoder degustar enciamada de fruita ambhidromel i llonganissa amb peracaramelitzada. De postres, pastís deSantiago, i per beure, aigua, vi i infusi-ons d’herbes.El dinar del diumenge fou força mésconcorregut, donat que hi assistiren 200persones. L’àpat consistí en enciamadade llegums amb salsa de menta, pollas-tre amb préssec, muntat de mató ambcodonyat i mel, i per beure, aigua, vi iinfusions d’herbes.Cal esmentar que tant el sopar com eldinar van incloure diferents actuacionsambientades, com no podia ser menys,en l’època medieval. Les III Jornades de Recreació Medi-eval arribaven a la seva fi amb l’actua-ció dels Grallers d’Artesa, acompanyatsper un bon nombre de gent. Ara, només cal esperar un any mésper poder tornar a gaudir de tots aquestsespectacles, del remor de gent voltantpel carrer, de les paradetes dels firaireson comprar productes artesanals, del’ambient medievalesc que envaíBaldomar durant aquests dos dies. Elsque l’han visitat, de ben segur tornaranl’any vinent, i els que no, tindran l’opor-tunitat de venir a veure i a gaudir de lesIV Jornades de Recreació Medieval.

Text: Carme BarrilFotos: Josep Sellart

28

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Centenari de l’escoltisme (III)L’escoltisme en temps de guer-ra i post-guerraSi durant la república la Generalitatposa l’escoltisme sota el seu patronat-ge per afavorir-ne la seva tasca i la ca-talanitat, quan esclata la guerra el Co-missariat d’Educació Física i Esportsvol oficialitzar l’escoltisme en una or-ganització estatal per salvaguardar-lo.El 1936, per tal de defugir d’aquestadependència que pretenia la Generali-tat, l’escoltisme català s’unifica sota elnom de Minyons de Muntanya-BoyScouts de Catalunya. Aquesta unió i lescircumstàncies político-militars delmoment comporten alguns canvis d’es-til: s’eliminen les referències a Déu dinsla promesa, l’ús de la llei escolta i tam-bé a la salutació escolta per no confon-dre-la amb salutacions feixistes usadespels falangistes. Tanmateix, l’avenç dela guerra desfà aviat l’activitat delsagrupaments i de la nova associació.Molts dels dirigents escoltes, entre ellsl’introductor de l’escoltisme aCatalunya, Batista i Roca, van haverd’exiliar-se. Mossèn Batlle va haver de fugir cui-ta corrents cap a Suïssa després de bai-xar d’instal·lar una creu al cim de laPica d’Estats amb els seus minyons.Retornà a Catalunya després de la guer-ra i, conjuntament amb un grup reduïtd’antics responsables que no estavenexiliats, s’encarregà de recuperar lesseccions escoltes de la Lliga de la Marede Déu de Montserrat als anys 40.Igualment, i també des de la clandesti-nitat, ressorgeixen grups femenins, es-sent el grup Joan Maragall el primer adesenvolupar activitats el 1946. I capals anys cinquanta es reestructura en laclandestinitat la Germanor de NoiesGuies i reviscolen les Girl Scouts. L’es-coltisme, amb el nom de Catecisme deSant Magí, va creixent en grups i enmembres, però no té una cobertura le-gal en un Estat que s’havia dotat d’unasola organització oficial de joventut: elFrente de Juventudes. També reneixenalguns dels agrupaments no catòlicsexistents abans de la guerra i s’empa-ren dins el moviment encapçalat permossèn Batlle.

El creixementde l’escoltismeunit a la situacióde clandestinitatcomporta algu-nes situacionsconflictives: in-tervencions ex-teriors, detenci-ons de responsa-bles, entrevistespolicials, cremesde locals, assaltsa campaments...N’és una mostrala irrupció de lesforces policials al campament delMontnegre, el 1953, on la guàrdia fran-quista requisa material i insulta el quiera dirigent de l’activitat, el mateixAntoni Batlle. Mantenir l’ús de la llen-gua catalana als caus, preservar les fes-tes i costums populars, resseguir el paíspam a pam, fomentar l’esperit crític iajudar a pensar, portar una senyeraamagada a sota la motxilla, jugar enpetits grups democràtics, consensuar enuna assemblea... tot això en aquelltemps era sinònim de resistència i trans-gressió. L’escoltisme era a la pràcticaun espai de llibertat i molts nois i noiess’hi comprometeren. A la mort de mossèn Batlle, el 1955,la situació legal es complica perquè nohi havia cap mena de reconeixementoficial ni cobertura institucional. Unany després, el bisbe de Barcelona creala Delegació Diocesana d’Escoltisme,fet que dóna estructura oficial a l’es-coltisme però que provoca malestar enel si de molts agrupaments perquè elmoviment passa a dependre d’AccióCatòlica i de la jerarquia eclesial. Elsetembre de 1959, es reuneixen aMontserrat els nous responsables i elsanteriors de l’escoltisme per reformarels antics estatuts de “Minyons de Mun-tanya-Boy Souts de Catalunya”, la ins-titució unificada durant la guerra civil.Neix així l’Associació Catalana d’Es-coltisme amb una estructura de tipusfederatiu, que preserva la unitat de l’es-coltisme alhora que en permet l’actua-ció autònoma de les seves diferents

versions per raons d’història i d’opcióeducativa: Minyons de Muntanya, Boy-Scouts de Catalunya i Minyons Escol-tes, agrupaments confessionals de laLliga Espiritual de la Mare de Déu deMontserrat. Dins el guiatge no hi va haver unifi-cació: existien per separat els grups dela Germanor de Noies Guies, de les GirlScouts i fins i tot un de Guides deFrance dins el Liceu Francès deBarcelona. La Germanor de Noies Gui-es era catòlica, però no volia adscriu-re’s en una associació diocesana. Da-vant la pressió eclesiàstica, la institu-ció es fracturà creant, el 1962, les Gui-es Sant Jordi. En principi la Germanorde Noies Guies reconeix el dret d’as-sociació als agrupaments, que sota elnom de Guies Sant Jordi, volen fer gui-atge com a moviment d’Església. Peròal cap de poc temps, aquest fet provocauna tensió tan gran, que Guies SantJordi ha d’esdevenir una associació in-dependent. L’any 1965 s’estableix unaassociació federativa entre les diferentsassociacions guies, semblant a l’exis-tent a l’escoltisme, i neix el GuiatgeCatalà, aplegant la Germanor de NoiesGuies, les Guies Sant Jordi i les Noiesi Nois Escoltes, una associaciócoeducativa. L’escoltisme català i especialmentl’escoltisme catòlic, ha pres de referèn-cia l’estil dels Scouts de France. El je-suïta Jacques Sevin, que va entrevis-tar-se sovint amb Baden Powell, foul’artífex en revestir de catolicisme el

L’acampada és una de les activitats que caracteritza l’escoltisme

29

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

mètode ideat pocs anys abans aAnglaterra. Jacques Sevin descobreixl’escoltisme abans de la primera guer-ra mundial: primer a Bèlgica, on resi-dia, i després a Anglaterra, on viatjavasovint. Funda agrupaments catòlics aFrança i inicia l’Oficina Internacionaldels Scouts Catòlics, embrió de l’actu-al Conferència Internacional Catòlicad’Escoltisme. Val la pena subratllar que a finals dela dècada dels 50 i durant els anys sei-xanta l’escoltisme i el guiatge es des-placen sociològicament de l’àrea me-tropolitana barcelonina i els estamentsmés o menys acomodats cap a les co-marques de Catalunya i apleguen gentde classe mitjana i baixa i del mónobrer. Si durant els anys 50 l’escoltis-me fou un dels pocs espais on la gentjove podia fer oposició en el sentit decrear catalanitat, ser capaç d’assumirresponsabilitats i poder pensar i actuarper compte propi, en els anys 60 i 70,els joves troben a la Universitat i en lesaccions polítiques clandestines altrespossibilitats de militància. En el cas deles comarques i els ambients rurals,aquest focus d’acció social que desen-volupa l’escoltisme en contra de la dic-tadura perdura fins ben entrada la tran-sició política. Al desembre de 1974 neix EscoltesCatalans, associació que engloba cincgrups diferents d’escoltes laics queexistien en aquell moment: Minyons deMuntanya, Boy Scouts de Catalunya,Germanor de Nois i Noies Guies, NovaEscolta del País Valencià i Noies i NoisEscoltes. El 1975, Minyons Escoltes iGuies Sant Jordi es fusionen adoptantla coeducació. La normalització política del paíscomporta un reconeixement oficial dela tasca pedagògica de l’escoltisme. Alsprimers anys de democràcia apareixenels carnets de monitors i directors

Les associacions escoltes que han exis-tit a Catalunya, per ordre cronològicd’aparició, són les següents: (l’asteriscindica les que avui mantenen l’activi-tat)· 1911 - Exploradores Barceloneses· 1912 - Exploradores de España· 1912 - Jovestels de Catalunya· 1913 - Boy Scouts Radicales· 1913 - Muchachas ExploradorasBarcelonesas· 1927 - Germanor de Guies Excursio-nistes· 1927 - GMM: Germanor de Minyonsde Muntanya· 1930 - GNG: Germanor de NoiesGuies· 1933 - Boy Scouts de Catalunya· 1933 - Fed. Boy Scouts de Catalunya· 1933 - GSC: Girl Scouts de Catalunya· 1936 - Germanor de Minyons deMuntanya - Boy Scouts de Catalunya· 1937 - Minyons de Muntanya - BoyScouts de Catalunya· 1955 - Scouts de España· 1956 - DDE: Delegació Diocesanad’Escoltisme· 1956 - ANEDE: Asociación Nacio-nal de Exploradores de España

· 1959 - ACDE: Associació Catalanad’Escoltisme· 1962 * MSC: Moviment Scout Ca-tòlic· 1962 - GSJ: Guies Sant Jordi· 1964 - Girl i Boy Scouts deCatalunya· 1965 * GC: Guiatge Català· 1965 - ME: Minyons Escoltes· 1965 - NINE: Nois i Noies Escoltes· 1969 - GNNE: Germanor de Nois iNoies Escoltes· 1969 * SBP: Scouts Baden Powell· 1974 * EC: Escoltes Catalans· 1977 * CMS: Centre Marista d'Es-coltes· 1978 * FCEG: Federació Catalanad'Escoltisme i Guiatge· 1983 - ASDE SC: ASDE-Scouts deCatalunya· 1984 * MEGSJ: Minyons Escoltes iGuies Sant Jordi de Catalunya· 1989 - GEC: Germanor Escolta deCatalunya· 1990 - SC: Scouts de Catalunya can-vi de nom d´ASDE-Scouts deCatalunya.· 2001 * Acció Escolta: uneix la GECi SC

Les associacions de noies que hanexistit a Catalunya són les següents(amb asterisc les que avui mantenenactivitat):· 1913 - Muchachas ExploradorasBarcelonesas· 1930 - Germanor de Noies Guies· 1933 - Girl Scouts de Catalunya· 1962 - Guies Sant Jordi· 1964 - Girl i Boy Scouts de Catalunya· 1965 * Guiatge Català

· 1969 - Germanor de Nois i Noies Es-coltes· 1978 * Federació Catalana d’Escol-tisme i Guiatge· 1984 * MEGSJC: Minyons Escoltesi Guies Sant Jordi de Catalunya· 1989 - GEC: Germanor Escolta deCatalunya· 1990 - SC: Scouts de Catalunya· 2001 * Acció Escolta: uneix la GEC

d’acampada, es constitueix el ConsellNacional de la Joventut i bona colla decaps provinents de l’escoltisme prenenpart en responsabilitats polítiques. Com hem vist, la història de l’escol-

tisme al Principat és plena d’alts i bai-xos, de fusions i separacions i de siglesde diversa mena.

Agrupament Escolta iGuia Mare de Déu del Pla

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

30

la P

alan

ca

Calçotada a Santa Maria de Meià les acaballes de l’hivern i justquan finalitza la temporada de

caça, la Junta Directiva del CentreCultural de Santa Maria de Meiàprepara una gran festa per a tots elsseus socis: la Calçotada. Aquesta tradicional festa va tenir llocel passat dia 1 de març a la plaça Gelpi,una de les places més concorregudesde la vila, on hi ha la seu d’aquest Cen-tre Cultural. Si ens remuntem una micaals seus inicis, el centre va ser fundatl’any 1985 i en aquell moment el seupresident era el Sr. Joan Mon Roca. La gresca va començar al voltant deles 10 del matí, quan els encarregatsd’encendre el foc i fer una bona brasaes varen posar les piles i... som-hi!, queens espera un dia d’allò més atrafegat!Les dones, mentrestant, van preparar lessalses per menjar els calçots i litres de

“calimotxo” com abeguda principal,que no va faltar acap taula. Al voltant delmigdia i quan el focja tenia una bonabrasa, van començara coure els calçots,que acompanyatsd’una bona salsa vanser els reis de la fes-ta. A l’àpat tampocno hi va faltar unesbones llonganisses ala brasa, que es deixaven triar entre les vari-etats d’ou, blanca o botifarra negra. I perpostres, què millor que unes bones taron-ges del país Valencià per a pair el dinar! A la festa hi varen assistir uns 96 so-cis, que després del dinar varen ballar

Activitats de l’associació de dones “La Coma de Meià”Dia de la Dona TreballadoraAmb motiu del Dia de la Dona Treballadora, el passat 8 demarç, l’associació de dones “La Coma de Meià” vaorganitzar una xerrada sobre alimentació i com ens pot ajudarla medicina natural, a càrrec de les assessores dietètiquesd’Aquí Natura, Teresa Vall i Montse Vall. A la xerrada, que va tenir lloc a les 5 de la tarda a la Salad’Actes de l’Ajuntament de Vilanova, es varen tractardiversos temes, alguns d’ells com la manera de menjar bé,la importància que té per a la salut dur una bona alimentacióper tal de cobrir les necessitats diàries que el nostreorganisme necessita i les propietats que poden arribar a tenir

les plantes i altres productes naturals que la natura ensofereix, sense necessitat d’haver de recórrer a la medicinaconvencional, per solucionar alguns problemes de salut comartrosis, artritis, problemes de tensió, colesterol, etc. Al’acabament, Aquí Natura va obsequiar tots els assistentsamb diverses mostres de productes que poden ajudar enalgunes situacions específiques.

Celebrem la mona de Pasqua

Les sòcies de l’associació varen reunir-se el passat dissabte22 de març a la sala que tenen habilitada a l’Ajuntament deVilanova de Meià, per a fer un dinar conjunt i celebrar aixíla tradició de la mona de Pasqua. Aquesta festa anual i decita obligada, és fa amb l’objectiu de mantenir viva aquestatradició tan arrelada a Catalunya i també és un motiu mésper a gaudir d’una celebració totes juntes. El dinar fouexcel·lent i les mones, d’elaboració pròpia, varen ser d’allòmés gustoses.

Text: Iolanda MasanésFotos: Antònia Estrada i Elviri Garcia

a la plaça acompanyats de la músicamòbil del Dj. Archi, el Dj. amb més rit-me de Vilanova de Meià.

Text: Iolanda MasanésFoto: Mar Eroles Novau

AA

31

la P

alan

ca

Primera sortida de la temporadal Divendres Sant vam realitzarla primera sortida cultural de

Les Terres del Marquesat. Vam visi-tar els pobles d’Estorm, Fabregada iSant Esteve de la Sarga. De la mà de l’Àngel Prió, expert guialocal del poble d’Estorm, vam visitarl’església de Sant Salvador del segleXIII i l’era Escolà, on ens vam fer lafoto de grup. La plaça, dedicada a Mn.Daniel Fortuna, fill del poble veí d’Al-zina i home humil i treballador incan-sable que tant va treballar pels pobletsdels dos costats del Montsec. Per fina-litzar la visita a Estorm, ens vam aco-miadar molt cordialment del nostreamic Àngel davant la torre del castell,prometent-li una propera visita perl’any vinent a la magnífica ermita ro-mànica del segle XI dedicada a SantSalvador. A la una del migdia érem al poble deSant Esteve de la Sarga (cap del muni-cipi), on vam visitar el cementiri i l’es-glésia romànica del segle XI dedicadaa Sant Esteve. Com a curiositat, caldestacar que l’església estigui a la partbaixa de la població. A les dues de la tarda estàvem dinantal bonic entorn de l’ermita romànica deFabregada, del segle XI. A la vora s’hitroben restes d’un poble medieval onhi havia una farga important a la sevaèpoca. En Ramon Bernaus, el nostrehistoriador, ens va fer una explicacióde tot el conjunt. Per la tarda, ja de pujada al Montsecd’Ares, a mig camí hi ha una pedra moltcuriosa amb cuculiformes i ens hi vamparar uns instants. El nostre expert enel tema, Ramon I. Canyelles, ens vainformar del seu significat. Una vega-da arribats al cim del Montsec vam do-nar un tomb perifèric per l’OAdM (Ob-servatori Astronòmic del Montsec). Al’altra banda, a 1.570 m, gaudírem delparapent i l’ala delta, un magnífic es-pectacle que val la pena. Des d’aques-tes contrades es pot observar tot elPirineu i la Vall d’Àger. Ja de baixada en direcció a Àger,efectuarem una petita parada al COU(Centre d’Observació de l’Univers), onens vam acomiadar fins a la propera

sortida, que serà el proper 6 d’abril alpoble de La Massana i Santa Maria dela Figuereta. La sortida començarà a lesvuit del matí des de Camarasa i es faràde forma conjunta amb el Centre Ex-cursionista de Balaguer.

Francesc GesséAssociació Cultural Terres del Marquesat

E

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

33

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

El jovent de Cubells es moul passat dia 20 de març, unaquinzena de joves de Cubells

d’entre catorze i vint-i-sis anys vanparticipar en una partida de rol quees va desenvolupar a l’Ajuntamentde Cubells, que gentilment va cedirla instal·lació a tal efecte. El joc, que va estar brillantment or-ganitzat i moderat per Joan Bargés ambl’ajuda de Laura Navau i Laia Vidal,va captivar els joves durant més de dueshores tot posant a prova la perícia, as-túcia i intuïció dels jugadors que vanparticipar molt activament com veiema la fotografia, tot i ser, la majoria d’ells,debutants en aquest tipus d’entreteni-ment. L’acte es troba emmarcat dins el pro-grama de la recentment creada Associ-ació de Jovent de Cubells, que actual-ment es troba en tràmits de constituciólegal en resposta al Pla Local de Joven-tut impulsat pel Consell Comarcal dela Noguera. L’esmentada associació té

previstes un seguit d’activitats, algunesd’elles pendents de confirmació, quesón les següents:- 25 d’abril: Diada de Sant Marc, patróde Cubells. Després de l’habitual pele-grinatge matinal des de Cubells fins alsantuari de Salgar i el posterior dinarde germanor, l’associació organitzaràun bingo popular per tots els assistents.

- Pont de l’1 de maig: sortida juvenild’esports d’aventura.- 23 de juny: Sopar popular de Sant Joana la plaça de la Castella.- Tallers de còctels, xocolata, cuina ialtres, amb dates encara per confirmar.

Text: Martí Regué i RoigFotos: Eduard Cortada i Cluet

E

Sortida conjunta, Terres del Marquesat i CEBl 6 d’abril, l’Associació Terresdel marquesat i el Centre

Excursionistra de Balaguer (CEB)van unir esforços i van visitar con-juntament La Massana. La Massana és un logarret avui des-habitat i amb les cases enrunades, queen altre temps va formar part del mar-quesat de Camarasa. El Sr. Joan Faura, persona molt vin-culada a la família Gribes de LaMassana, va explicar als més de 40 as-sistents la forma de vida en aquellesmasies disseminades i algunes anècdo-

tes que coneixía a través dels seusavantpassats. Es van visitar també les restes delcastell de La Massana (o de La Figue-reta) i de l’ermita de Santa Maria, delsegle XI, actualment molt malmesa. La sortida va ser matinal, amb un iti-nerari a peu de 10 km. En el trajecte esva passar per la masia de Cal Liro, onhi ha un antic forn de pa, i per la masiade Cal Rosa, on es va poder veure unpou de pedra amb escales i també unaqüeducte que deriva en una bassa ones recollia l’aigua de pluja.

E Val a dir que l’experiència de treba-llar conjuntament les dues entitats haresultat molt positiva i satisfactòria, perla qual cosa és voluntat d’aquestes con-tinuar en aquesta línia de col·laboraciói organitzar, de tant en tant, alguna ac-tivitat de manera conjunta.

Associació CulturalTerres del Marquesat

35

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Camuflatge de l’actitudl funcionament del Governd’ERC s’espatlla cada dia que

passa. Tothom tenim limitacions, però calser-ne conscient de quines són i mirarde posar-hi remei. No cal ser un “lince”,però si cal complementar-se amb altrespersones o assessorar-se bé per cercarsolucions. El que no es pot fer davantqualsevol crítica és no assumir els er-rors i culpar els altres de tots els mals.Aquesta postura fa que ni se n’apren-gui ni es millori. L’actitud d’aquest equip de Governsegueix sorprenent propis i estranys.Com pot ser que ara se’ns hagi dit queno podem entrar a l’ajuntament i que sivolem alguna cosa la demanem per es-

crit? Per escrit els hem demanat aques-ta prohibició. Voldrien eliminar fins itot el dret que hi ha a tenir accés a ladocumentació municipal per poder des-envolupar les tasques d’oposició enbenefici del nostre municipi, vulnerantel dret constitucional de representaciói participació política. Fins i tot, compodem esperar que ens contestin perescrit si és un dèficit d’aquest ajunta-ment el no contestar moltes cartes en-trades? Pel que fa al POUM, el pla urbanís-tic, continua el seu calvari. Tal i comCiU va denunciar en el Ple del passat 3d’abril, contínuament Urbanisme estàrequerint documentació a l’ajuntament.I com hem dit força cops, tristament la

cosa es retarda. I el Govern d’ERC en-cara vol fer creure que segueix el seucurs i que l’aprovació està propera. En un altre ordre de coses, les Elec-cions Generals han recolzat la nostraopció, la del partit socialista. Agraintla vostra confiança, esperem queZapatero, de nou president, compleixiamb les promeses i les expectatives pelnostre país, donat que hem estat clausen la seva reelecció.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

E

ERC homenatja 4 militants d’Artesan un acte que va tenir lloc el dis-sabte 12 d’abril a Barcelona,

ERC va retre homenatge a un totalde 20 militants pels seus 25 anys defidelitat al partit. D’aquesta vintena de persones n’hihavia cinc de la Federació de Lleida,dels quals quatre eren de la Secció Lo-cal d’Artesa de Segre. Es tracta deJaume Campabadal, Miquel Carlí,Francesc Cases i Benet Galceran, quevan començar a militar a ERC l’any1983, és a dir, fa 25 anys. L’acte va aplegar unes 200 personesa l’hotel Barceló-Sants i va estar presi-dit pel secretari general del partit, JoanPuigcercós. Després del dinar, els vinthomenatjats van rebre una insígnia deplata per la seva fidelitat al partit, des-prés de 25 anys de militància. JaumeCampabadal, en qualitat d’expresi-dent del partit, va tenir l’oportunitatde dirigir-se als assistents i va apro-fitar l’avinentesa per reclamar la uni-tat de tothom entorn de les siglesd’ERC.

Els quatre homenatjats esmentats vanestar acompanyats per familiars i tam-bé per l’alcalde d’Artesa de Segre, Min-go Sabanés, que va voler acompanyar-los en un acte que omple d’orgull a tots

els que formem la Secció Locald’Artesa de Segre.

Secció Local d’Artesa de Segre

E

www.lapalanca.CAT www.lapalanca.ORG

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Abril de 1983

LA FITXA

Número: 16Data: abril de 1983Preu: 75 ptes.Pàgines: 24

l maig del 1983 van tenir lloc lessegones eleccions municipals de

la democràcia restaurada després dela mort del dictador. Com és lògic, larevista del mes d’abril es feia ressòde l’esdeveniment i, a més, va servirde portaveu a les diferents candida-tures. PORTADA. La reproducció de laportada val més que mil paraules. No-més una observació: a la foto de la fa-çana de l’Ajuntament es pot veure com,a la plaça, no hi havia tants arbres comavui i que a la font els lleons encara nohavien “desaparegut”. EDITORIAL. Ara és hora, regi-dors... Tocava eleccions municipals i eltítol de l’editorial gairebé ho diu tot,però reprodueixo una part final del textque considero atemporal: “No cal in-sistir que tots formem part de la matei-xa empresa, per la qual cosa no hi hau-rà guanyadors ni perdedors. SolsArtesa perdrà o guanyarà”. LOCAL. La Informació Municipalfa públics els acords del ple de 23 demarç: la sol·licitud d’una subvenció del50% a la Generalitat per als treballs deredacció de les Normes, l’aprovaciódels comptes municipals de 1981 (ambun any de retard, pel que sembla), ladistribució de sales de les Escoles Ve-lles entre diferents entitats i la comprad’un terreny a la carretera de Tremp pera la col·locació de l’estació elevadorade l’aigua. En el Noticiari Local, Josep M. So-lans ens informa d’una desfilada devestuari i perruqueria a la discotecaNew Study, de l’obertura del períoded’informació pública de les parcel·lesa expropiar amb motiu de la millora dela C-1313 entre Balaguer i Artesa, dela celebració del segon aniversari del’Associació de Jubilats, de les obresde condicionament de l’EscorxadorMunicipal... Sobretot, però, fa referèn-cia als actes commemoratius del 25èaniversari de la Cooperativa d’Artesa,entre el 8 i l’11 de març. La cloendad’aquests actes va comptar amb la pre-sència del conseller d’Agricultura, Ra-maderia i Pesca, Agustí Carol, el qualva descobrir una placa commemorati-

va en homenatge alssocis fundadors i valliurar uns distintius alsquatre presidents quehavia tingut la Coope-rativa fins aleshores.En aquells moments elpresident era FrancescParís. A Comarca s’expo-sen dos temes. Per unabanda, la presentaciódel projecte de condi-cionament de la carre-tera d’Artesa aFolquer, amb un pres-supost de 554 milionsde ptes. En segon lloc,la visita pastoral delbisbe d’Urgell a Fora-dada, amb motiu de laconfirmació de quatrenois i noies del muni-cipi. CAMP. La contri-bució rústega, signatper J.S., és una refle-xió sobre diferents as-pectes a tenir en compte sobre l’impostde contribució rústica que pagaven elspagesos i els ramaders per les sevesexplotacions, a partir de l’augment deles bases imposables a l’agricultura,aprovat al Congrés el 14 de març de1982. L’autor de l’article reclamava unarevisió del cadastre d’acord amb el po-tencial productiu de la terra i no pel ti-pus de conreu. ESPECIAL ELECCIONS. Les vuitpàgines centrals d’aquest mes estandedicades a les eleccions municipals.A més, es presenta el tema com unamena de suplement, on el paper és demés gruix i d’una tonalitat groguenca.A la portada d’aquest suplement, en unapetita introducció, “La Palanca es re-afirma en el seu caràcter apolític”. Pera aquells que no ho recordin, cal acla-rir que la coalició AP-PDP-UL corres-pon al que avui és el PP. En primer lloc, trobem una pàginasobre Cubells, on hi havia dues candi-datures: AP-PDP-UL, amb JosepLlombart Clua com a cap de llista (el

segon era Josep Roig, l’actual alcalde);i ERC, encapçalada per Josep Pons iPoch. Les cinc pàgines següents estan de-dicades a les candidatures que es pre-sentaven a Artesa de Segre: CiU, ambJaume Cardona i Vila; ERC, amb JaumeCampabadal i Farré; i AP-PDP-UL,amb Miquel Massana Rodríguez. Lescandidatures de CiU i d’ERC, a més,tenen una pàgina de publicitat cada una,amb els respectius eslògans (poc origi-nals, per cert) i les persones que com-ponien cada candidatura. Eslògan deCiU: Volem fer feina... per un municipimés pròsper!!! Eslògan d’ERC: El teuvot decideix el futur del nostre poble.

AA

36

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Per altra banda, tres pàgines serveixenper a recollir les inquietuds de cada unade les candidatures en els nou apartatssegüents: desenvolupament econòmicdel municipi, urbanisme, pobles agre-gats, agricultura i ramaderia, comuni-cacions, sanitat municipal, ensenya-ment i cultura i esport, a més d’un es-pai final per afegir el que volguessin. A la darrera pàgina d’aquest especi-al eleccions es presentava les candida-tures úniques d’Alòs de Balaguer, ambMartí Galceran Blanch (que va ser al-calde des de 1976 fins la seva mort,l’any 2003), i de Foradada, amb JaimeNadal Albareda; ambdues de CiU. ENTREVISTA. El redactor Josep M.

Solans, amb eltítol Conversaamb Llorenç Es-pinal i Trepat,signa l’entrevis-ta al que va serdurant 28 anysmestre d’Artesa i

que s’havia jubilat pocs mesos abans.Som moltes generacions, per tant, elsque havíem estat alumnes del ja desa-paregut mestre Espinal, del qual recor-dem el seu sentit de la disciplina i eltreball, així com les seves conviccionsreligioses. En un destacat de l’entrevistapodem llegir: “El meu ideal sempre hasigut que el nen pugés recte a la veri-tat, a la justícia i a la igualtat”. ASSOCIACIONS. A Club de Lectu-res, Setmana del llibre 1983, aquesta

entitat es fa ressò dels actes programatsper la Setmana del Llibre, entre els dies18 i 30 d’abril. Les xerrades previsteseren les següents: “Els nostres joves ila Formació Professional”, per EmiliDuró, coordinador provincial de FP;“El cometa Halley”, per Josep Salud,astrofísic i fill de Baldomar; “El nostreescut municipal” (per cert, un tema en-cara pendent de resoldre avui), ambArmand de Fluvià, conseller heràldicde la Generalitat; “El fenomen monàs-tic a la comarca d’Artesa en l’Edat Mit-jana”, per Prim Bertran, professord’Història Medieval de la UB; i “Lesmonedes ibèriques”, per Maria Soler,tècnic superior del Gabinet Numismàtic. La Llar del Jubilat i Pensionista hacelebrat el segon aniversari, signat per“Un jubilat amb la col·laboració deM.M.”, és la crònica d’aquesta celebra-ció del 26 de març que comptà amb “cocai mistela” després de la xerrada del doc-tor Mondragón “Per una vellesa méshumanitzada”. El president, reelegit ambtota la Junta en l’assemblea celebrada eldia posterior, era Domingo París. Museu Arxiu Comarcal de la Nogue-ra és un curt article que condensa mol-ta informació: la reobertura del Museuels dies festius de 12h a 14h, l’exposi-ció Darwin realitzada per alumnat deFP, una crida a l’aportació de material iel permís d’excavació per Antona. CULTURA. L’article Darwin i l’evo-lució a l’Institut de FP d’Artesa deSegre, de Dolors Domingo i Assumpta

Gelats, professoresde Formació Huma-nística i de CiènciesNaturals de l’insti-

tut, serveix per explicar com és aques-ta exposició que es va començar a pre-parar des de principi del curs escolaramb motiu del centenari de la mort deCharles Darwin. Fins sempre, Alfons és un emotiuarticle de comiat que signa l’incombus-tible Bartomeu, dedicat a l’AlfonsDurany amb motiu del seu trasllat aMollerussa. L’Alfons va residir durantsis anys a Artesa de Segre, treballava ala banca i va col·laborar de forma efi-cient amb La Palanca. CARTES A LA REDACCIÓ. LoliRomero Salas escriu una carta en cas-tellà on manifesta la seva voluntat decol·laborar amb la revista, però que esveu frenada per no saber escriure encatalà i no li sedueix la idea que li tra-dueixin els textos. Demana, en defini-tiva, que pugui escriure en castellà. Enuna breu nota de la Redacció s’explicaque en un proper número es donarà unaàmplia resposta, com requereix el tema. HUMOR. A Les converses deQuimet i Cosme, un parell de punyentsacudits sobre les eleccions municipals,com no podia ser d’altra manera. ESPORTS. Sota el senzill títol deCENG, aquesta entitat informa delsbons resultats a nivell comarcal delsequips participants als Campionats Es-colars de Catalunya: cadet masculí defutbol sala, entrenats per Jaume Farràs,campions de la Noguera; cadet femeníde bàsquet, entrenades per Pep Ribes,segones classificades; infantil femení,entrenades per Sisco Farràs, líders pen-dents d’alguns partits ajornats.

Ramon Giribet i Boneta

37

la P

alan

ca

39

la P

alan

ca

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

¡Con la Iglesia hemos topado!o fa gaire llegeixo al diari: “Edu-cació per a la ciutadania rep 39

objeccions d’alumnes de Lleida”. Apartir d’aquesta notícia busco infor-mació sobre l’objecció de consciència.Alguns prestigiosos catedràtics de dretla defineixen com: “la negativa delsindividus a sotmetre’s per conviccionsreligioses o ètiques a una conducta que,en principi, marca la llei.” Per tant, ser objector de consciènciaa una assignatura del currículum edu-catiu voldria dir negar-se a rebre l’en-senyança d’aquesta matèria per motiusreligiosos o ètics i aquí és quan em co-menço a esverar! Analitzo el objectius d’aquesta novamatèria i em trobo que amb l’assigna-tura “educació per a la ciutadania” espretén afavorir el desenvolupament in-tegral dels estudiants amb valors comla dignitat personal, la llibertat, la tole-rància, l’autoestima o la responsabili-tat, en definitiva els valors bàsics del’ésser humà. Ara encara ho entencmenys! Jo, de que tinc raó, he sentit a dir ales persones més grans a que a l’escolatambé s’hauria d’ensenyar respecte,solidaritat, igualtat, tolerància... (altra-ment dit urbanitat). Que, de fet, aquestsvalors ja estan inclosos en tot l’itinera-ri educatiu i des de sempre transmetenels mestres al seu alumnat.

Ara bé, ara s’ha introduït com a ma-tèria especifica l’educació per a la ciu-tadania i alguns sectors han posat el crital cel (mai millor dit) i és que els quehan cridat a l’alarmisme i a l’objeccióde consciència són majoritàriament sec-tors religiosos (de fet les objeccionsrebudes al Departament d’Educació sónd’alumnes –pares– de centres religio-sos). Per què? Doncs perquè l’assigna-tura d’educació per a la ciutadania pro-pugna uns valors democràtics univer-

sals, deslligats completament dels va-lors religiosos... i, és clar, després detants segles de considerar que la reli-gió era l’única capacitada per transme-tre valors... ara alguns se senten ame-naçats en les seves atribucions! Això síque em treu de polleguera, és que lareligió no té l’exclusiva dels valors! Com va dir el Dalai Lama: “L’esco-la ha de transmetre amb esperit laic elsvalors bàsics de la convivència univer-sal, incloent-hi la religió, però aquestano ha de pretendre monopolitzar la for-mació en valors; cap religió no té elmonopoli de la veritat.”

I si realment tenim tanta por sobreallò que aprenen els nostres nens a l’es-cola, potser caldrà que deixem de por-tar-los-hi, no sigui que els transmetinalgun valor no adient! O és que no hiha també una transmissió de valors enuna classe de llengua, literatura o his-tòria? O és que, ja de més grandets, noens hem adonat que els dolents de lapel·lícula potser no ho són tant i els bonspotser no són tan bons? I que no hi havencedors, sinó vençuts?

El mestre no és un ésser robòtic quetransmet coneixements sense implicar-s’hi. Ans al contrari: opina, dirigeix idóna el seu punt de vista sobre tots elsaspectes que fan referència a l’educa-ció dels seus alumnes. Hem de tenirconfiança en l’honestedat dels profes-sionals de l’educació pel que fa a lesseves opinions ideològiques, però ésresponsabilitat seva transmetre uns va-lors democràtics oberts.

Noemí Farré Cortadelles

Després de tants segles de considerar que la religióera l’única capacitada per transmetre valors... araalguns se senten amenaçats en les seves atribucions!

N

40

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Les Caramelles 2008om cada diumenge de Pasqua, lesCaramelles varen tornar a sor-

tir al carrer a compartir els seus cantsamb tots els ciutadans, acompa-nyants i visitants. La cantada va co-mençar, com cada any, davant decasa del batlle, i després es continuàsegons l’itinerari que ja apareix enLa Palanca del passat mes de març. Un element important: gràcies a l’es-forç que fa la Junta, en arribar al carrerdel Roc del Cudòs, vam gaudir d’unsuculent esmorzar. Durant tot el matí vàrem anar cantantles cançons que més tard, a migdia, vamcantar a la plaça de l’Ajuntament. Fou un matí amb una meteorologiacomplicada. Feia més aviat fred. Bufa-

C va el vent. Malgrat això, de tant en tantva sortir el sol, i ens vam poder escal-far i retornar. Nosaltres, els cantaires iacompanyants, vam gaudir d’uns mo-ments d’allò més agradables, entre can-tada i cantada, tot comentant la jugada ireprenent velles converses amb amigues iamics que no podem veure massa sovint. Finalment, vam fer cap a la plaça del’Ajuntament. Vam cantar quatre can-çons i la presidenta de la secció de lesCaramelles de “La Dàlia Blanca” (laMaria Jovell) ens feu un petit parla-ment, i també el batlle Mingo Sabanés.Després dels parlaments, vam cantarquatre cançons més. Resumirem una miqueta el que va dirla presidenta de les Caramelles. Des-

prés de saludar tothom, va esmentar atotes les persones que aquest dia hi ha-via presents, cantaires i no cantaires, iva tenir un record per totes les perso-nes que havien estat caramellaires i araja no hi eren. A totes elles cal agrairprofundament la seva constància i il·-lusió. Gràcies a elles avui encara exis-teixen les Caramelles. Va parlar de les coses que agerma-nen els cantaires: la música, les ganesde fer poble, les ganes de cantar a totesles coses belles del món, ganes de can-tar al nostres país, sempre tan menys-preat i tan maltractat. Va parlar de la pena que sent quanveu que Catalunya es utilitzada com aarma política per guanyar vots (en re-

41

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

ferència a les eleccions generals del’Estat Espanyol, i també al dia a diade molts mitjans de comunicació). Fins i tot va dir que creia que enssentiríem feliços si, amb sinceritat, re-coneguessin que som una nació, i quesom gent treballadora, acollidora. Defet, en el fons, potser solament neces-sitem que ens estimin, reconeguin i ensagraeixin una miqueta el que som i elque fem pels altres. Ja per acabar, va agrair l’assistènciaa les persones que hi havia a la plaça(cantaires i públic). També va tenir unesparaules per les persones que acompa-nyen les Caramelles en algunes cançons,el Jaume Morera i la Carme Barril, ambels seus acordions, i també els joves queens van acompanyar amb la percussiódurant tot el matí, animant tot el trajecte. Va agrair també l’esforç d’adaptacióque havia fet el nou director, el Jordi,en pocs dies es va fer càrrec de la di-recció i poc a poc es va anar guanyantl’estima i respecte de tots els cantaries. Cal agrair d’una forma molt especi-al a una de les persones que ha estatl’anima del creixement constant que hiha hagut a les Caramelles en els dar-rers anys. Aquest ha estat el Sergi Valls.És innegable la petjada que ha deixat iestà deixant el Sergi en molts àmbitsd’aquest poble. Va donar un gran im-puls a l’Escola de Música, és una peçafonamental de l’Orfeó Artesenc, és unactiu membre del Consell de Redaccióde La Palanca... Gràcies, Sergi, per totel que fas i has fet. Va acabar el parlament recordant elsversos que tantes vegades havia recitatel poeta artesenc Rossend Marsol:Caramellaires d’Artesasi no hi sóc, canteu igualque ha tornat la primaverai el cel s’ha tenyit de blau.Caramellaires d’Artesasi no hi sóc, canteu igualque heu omplert l’ànima mevade melangia amb vostres cants Cal que tothom que està a les Cara-melles continuï amb la mateixa il·lusióque fins ara, i que continuem fent créi-xer la quantitat de persones que can-tem, per tal d’assegurar aquesta tradi-ció tan nostra i arrelada. Fins l’any vinent.

Junta de les Caramelles

42

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

3a Trobada de Flautes Travesseresls passats 23 i 24 de febrer es re-alitzà a l’Aula Municipal de Mú-

sica la 3a Trobada de Flautes Traves-seres, activitat organitzada pel De-partament de Flauta de la nostra es-cola. En la trobada hi participaren unatrentena d’alumnes de les escoles demúsica de les Borges Blanques, Juneda,

Arbeca, Tàrrega i Artesa de Segre. Els alumnes foren repartits en 2 grups,depenent del seu nivell instrumental,ja fos Nivell Elemental o Mitjà. Durant la trobada els alumnes vantenir l’oportunitat de rebre formacióinstrumental, a càrrec de la professoraElena Sentís, a part de passar una jor-nada d’una enriquidora convivència.

En finalitzar la jornada musical es vafer una petita mostra del treball fet. Totauna satisfacció!

Jordi Morera i NoguerolaDirector de l’AMM d’Artesa de Segre

E

Trobades d’Instruments de Corda i PercussióAula Municipal de Músicad’Artesa de Segre ha participat

a les Trobades d’Instruments de Cor-da i de Percussió que l’ACEM ha or-ganitzat a Lleida i a Girona en lesquals hi participen 1200 alumnes de77 escoles de música i dansa de totCatalunya. El dissabte 23 de febrer i el dissabte1 de març es va fer, respectivament, laTrobada d’Instruments de Percussió aGirona i la Trobada d’Instruments deCorda a Lleida, on 1200 alumnes de 77escoles de música de diferents pobla-cions de Catalunya varen assajar lesobres que es tocaran posteriorment enun concert al Palau Sant Jordi deBarcelona amb motiu del 15è aniver-sari de l’Associació Catalana d’Esco-les de Música.

La Trobada d’instruments de percus-sió fou apadrinada per Tactequeté, ungrup de percussió format per set jovesque ofereixen una proposta musicalmolt pròpia i personal, emprant instru-ments de diferents procedències i ob-jectes quotidians. Aquest conjunt mu-sical donà una classe magistral als par-ticipants i treballà amb ells diferentsaspectes de la interpretació en grup. La trobada de corda feta a Lleida fouapadrinada pel grup VirusStringQuartet,un quartet de corda amb clares referèn-cies del jazz, el blues i el funk que de-mostra que amb els instruments de cor-da es poden tocar repertoris que nor-malment estan indicats per a instru-ments elèctrics o amplificats. Aquestconjunt també donà una fantàstica clas-se als participants per a treballar amb

ells continguts dela interpretació enconjunt orquestral. En la trobada deLleida també hiparticiparen alum-nes d’escoles dedansa que assaja-ren 2 coreografiescreades per AnnaGriñó i BetsabéMalagarriga queseran interpretadesal concert que esfarà al Palau SantJordi. Les obres ques’assajaren durantles trobades titula-des Foc, Quinze

anys picant, Rondó per quinze anys,Terra i Els quatre elements, han estatcreades pel compositor i pianista AlbertGuinovart, que també participà a lesTrobades intervenint en els assaigs. L’horari de treball de les trobadescomençà a les 10h. i consistí en: assaigdels alumnes, classe magistral del grupconvidat i concert (assaig general). Lestrobades matinals s’acabaren al migdia. La funció d’aquestes trobades hanestat, per tant, assajar les obres amb eldirector, aprendre i intercanviar expe-riències amb un grup de professionals iconèixer altres músics del mateix ins-trument. El director musical, Salvador Bro-tons, dirigirà als més de 4.000 partici-pants que participaran al concert delPalau Sant Jordi de Barcelona el prò-xim 29 de març. L’Associació Catalana d’Escoles deMúsica (ACEM) és una associació sen-se ànim de lucre que actualment englo-ba 110 escoles de música i dansa de totCatalunya, amb l’objectiu de coordinaresforços, intercanviar experiències ielaborar projectes que beneficiïn i ga-ranteixin la qualitat de l’ensenyamentmusical. Aquest any és el 15è aniversari del’Associació i ho vol celebrar amb unconcert on hi puguin participar elsalumnes de les escoles de música deCatalunya.

Jordi Morera i NoguerolaDirector de l’AMM d’Artesa de Segre

L’

43

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Participació massiva del 15è aniversari de l’ACEMACEM (Associació Catalanad’Escoles de Música), celebrà el

seu 15è aniversari d’existència, ambun acte multitudinari celebrat el pas-sat 29 de Març al Palau Sant Jordide Barcelona. L’acte central de celebració fou ungran concert, on uns 4000 participants(alumnes i professors de diferents es-coles de música i dansa catalanes, i elsgrups professionals convidats) interpre-taren l’obra Els 4 elements composadapel mestre A.Guinovart i dirigida pelmestre S.Brotons. L’obra fou prèvia-ment assajada en trobades sectorials,celebrades a Girona, Reus, Barcelona iLleida. El concert fou d’una gran magnituddegut a l’alt nombre de participants,4000. Els alumnes participants de lanostra escola foren: Pau Mora a la flautatravessera; Mel Martín i Robert Cluetal violí; Adrià Fernàndez, Enric i GenísCamats a la percussió; Judit Algué,Jordi Maluquer, Noel i Romà Colom ala guitarra; Júlia Camats, Lluc Martí,Guillem Sellart, Gerard Camats i ArnauFarràs al violoncel.

Tot l’espectaclefou acompanyat dellum, color, i deprojeccions en pan-talla i en directe deles interpretacionsdels participants.També fou retrans-mès en directe a di-ferents poblacionscatalanes com Olot,Lleida. Els 4 elements,com a obra musical,fou una invocacióals elements natu-rals com l’aigua, elfoc, la terra, el vent.Aquests elementsintroduïts musical-ment dins dels diferents moviments del’obra, foren intercalats per movimentsmusicals influenciats per la celebracióde l’aniversari de l’ACEM. Els espectadors pogueren gaudir,doncs, d’un espectacle ple de música,llum, color i dansa. Un espectacle fes-tiu i distret on més d’un espectador gau-

dí de sentiments a flor de pell i d’emo-cions profundament humanes. Moltes felicitats ACEM!

Jordi Morera i NoguerolaDirector de l’AMM d’Artesa de Segre

Properes activitats musicals de l’Aula Municipal de Música d’Artesa de Segre29 de març: 15è aniversari de l’ACEM. Concert al Palau Sant Jordi de Barcelona. Organitza el Departament de Cordai Percussió.

Del 21 al 30 d’abril: Preinscripcions a l’Aula Municipal de Música d’Artesa de Segre, per a tots els alumnes nous quevulguin cursar els estudis musicals durant el curs 2008-2009. (Seguirem informant)

Abril: Trobada de Guitarres: Organitza el Departament de Guitarra.

17 i 18 de maig: Col.lònies de cap de setmana. Organitza el Departament de Cant Coral.

7 de juny: Juguem Cantant a Lleida. Organitza el Departament de Cant Coral.

15 de juny: Concert de Final de Curs. A les 18h; a finals de juny, matrícules obertes per a tothom.

Podeu contactar amb nosaltres a:Carrer les Monges, 59-63; 25730 Artesa de Segre.Telf: 973.400.757. Correu electrònic: c5008315@xtec.cat

L’

45

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de marçSESSIONS DEL PLEPle ordinari: 06-03-2008

S’aprova, per unanimitat, el re-coneixement de crèdits núm. 1 del 2008per haver resultat inajornable la realit-zació de les despeses que inclou i, con-seqüentment, l’aplicació a l’exercici del2008 d’un total de 169.794,84 euros.

S’aprova, per unanimitat, accep-tar com a sistema de finançament, a tra-vés de l’Institut Català de Finances, dela subvenció del Consell Català de l’Es-port per a la realització de l’obra “Ves-tidors Camp de Futbol”.

S’aprova, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obra:- Certificació núm. 2, per 40.677,66euros, corresponent a l’obra “Adequa-ció del carrer de la Mesquita de Baldo-mar”, realitzada per l’empresa JoanTerré Ribó.- Certificació núm. 3, per 17.027,22euros, corresponent a l’obra “Remo-delació de l’avinguda Maria Anzizu, 1afase”, realitzada per l’empresa J.F.Riegos SL.- Certificació núm. 3, per 4.682,59euros, corresponent a l’obra “Remo-delació de l’avinguda Maria Anzizu, 2afase”, realitzada per l’empresa J.F.Riegos SL.

S’aprova inicialment, per unani-mitat, els Padrons Fiscals de l’any 2008per un import total de 397.671,06 euros.

S’aprova, per unanimitat, adju-dicar l’obra “Electrificació de l’explo-tació ramadera El Pla” a Estudios yMontajes Eléctricos SL pel preu ofertatde 36.096,24 euros, IVA no inclòs.

S’aprova, per unanimitat, ratifi-car el decret d’alcaldia de concurrèn-cia a la convocatòria del Departamentde Medi Ambient i Habitatge, per de-manar-hi ajut econòmic per a la realit-zació de l’obra “Equipament d’un noupunt de captació d’aigua al nucli deVall-llebrera recuperant un pou en des-ús”.

S’aprova, per unanimitat, proce-dir a la devolució de la fiança definiti-va de 778,42 euros, per l’obra “Pavi-mentació de carrers de Seró, 2a fase” aConstruccions Montsec SCCL.

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN(sessions ordinàries dels dies 13 i 27de març)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicències d’obres:- A Pere Sala Serra, per a reconvertircobert de palla en magatzem, situat ala partida Espletotes de Colldelrat, cru-ïlla del carrer Raval amb camí del Ce-mentiri, al polígon 25, parcel·la 55.- A Francisca Capdevila Roca, per ne-tejar i tancar amb peces de formigó re-vocades de la parcel·la 301, del polí-gon 3, a Baldomar.- A Eduard Serradell Camats, per laconstrucció d’una piscina a la MasiaCal Camats de Montmagastre.- A Meritxell Solé Serés, per neteja depati, enderrocant construccions i sole-ra existents de l’habitatge situat al car-rer Bonaire, s/n de Collfred.- A Xavier Novau Campabadal, per al’adequació de la instal·lació d’aiguadirecta a les propietats de la finca, ar-rencada de paviments i nova col·locacióen pati interiors i portal d’accés de lafinca, situada al carrer Prat de la Riba,28, Edifici la Granja, d’Artesa de Segre.- A Imaga Proyectos y ConstruccionesSA, per la instal·lació d’una grua torreclasse 2, marca Comença, model NT-45100/B, a la carretera de Montsonís,s/n, al costat del CEIP Els Planells,

d’Artesa de Segre.- A Marc Figuera Santacreu, per lainstal·lació d’un emmagatzematge deGLP, en un dipòsit fix de 8,33 m3 decapacitat, a situar a l’explotació rama-dera situada a la partida Tossal del Jou,polígon 13, parcel·la 120 a Alentorn.- A Marta Figuera Santacreu, per a larehabilitació d’un edifici existent perdestinar-lo a habitatge unifamiliar en-tre mitgeres, situat al carrer del Pont,45 d’Alentorn.- A Construccions Coll Miñano SL, pera estucar amb monocapa acabat raspat,incloent mallatex en els possibles can-vis de dilatació i cantonera de colorsòcol d’un metre en acabat raspat, a lafaçana de l’edifici de la carretera deTremp, 43 d’Artesa de Segre.- A Marcelino Badia Gardeñes, per acanviar 20 m2 d’enrajolat del terrat ienrajolar el garatge de l’habitatge situ-at a l’avinguda Maria Anzizu, 88d’Artesa de Segre.- A Vicent Garí Cercós, per col·locartanca metàl·lica de filferro damunt deblocs de morter, al límit de l’hort, situ-at al polígon 7, parcel·la 335 de l’hortad’Artesa de Segre.- A Jaume Morera Gabriel, per a canvi-ar porta d’accés i arreglar balcó de l’im-moble situat a la plaça del Ball, 8d’Artesa de Segre.- A Josep Pijuan Boliart, per col·locaruna porta de 4 metres i aixecar 90 cmla tanca existent amb malla metàl·licade filferro, a l’horta d’Artesa de Segre.- A Xavier Bertran Clua, per arreglarterrat de pati interior amb tela EPDM irajola extruida, baranes de fusta i re-molinar parets, de l’habitatge situat alcarrer Monges, 11 d’Artesa de Segre.- A Joan Camats Bernad, per enrajolar50 m2 de gres sobre mosaic existent del’habitatge situat a la carretera de Ponts,19 d’Artesa de Segre.- A Josep M. Sala Amigó per recons-trucció de la coberta d’un edifici desti-nat a habitatge, situat al carrer MetgePau Pla, 1 d’Alentorn.- A Josep Pijuan Boliart per a la realit-zació d’una rasa per a la nova xarxasubterrània de baixa tensió, per a nousubministrament a la Colònia la Fàbrica.

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

46

la P

alan

ca

- A FCC Construcción SA, per a millo-ra de finca, amb terres procedentsd’obra, situada a la parcel·la 217, polí-gon 25 a Colldelrat.- A Copcisa, per a millora de finca, ambterres procedents d’obra, situada a laparcel·la 113, polígon 25 a Colldelrat.- A Copcisa, per a millora de finca, ambterres procedent d’obra, situada a laparcel·la 114, polígon 25 a Colldelrat.

S’acorda autoritzar la instal·lació deles següents escomeses d’aigua potable:- A Raúl Arribas Bravo, per la instal·la-ció a l’habitatge situat al carrer Únic,21, 2n dreta, de la Colònia la Fàbrica.- A M. Dolors Bella Farré, per la instal·-lació a la Granja Bella, situada a l’hortad’Artesa de Segre.- A Llorenç Gastó Baqué, per la instal·lacióa la nau industrial situat al carrer LluísCompanys, 13 del Polígon Industrialel Pla d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obertura d’establiment i activitat:- A Marc Figuera Santacreu, per lainstal·lació d’emmagatzematge de GLP,per una explotació cunícola, amb unacapacitat de 8,3 m3, a situar al polígon

13, parcel·la 120, a Alentorn.- A Irene Escarraman Montes, per l’ac-tivitat de cafeteria croissanteria, a des-envolupar al local situat als baixos del’edifici de la carretera de Ponts, 19,d’Artesa de Segre.- A Agropecuaria Les Pletes SL, per lainstal·lació d’un celler per elaboració i

criança de vins, a situar al polígon 18,parcel·la 7, partida les Pletes, deMontmagastre.

S’acorda aprovar la concessió deles següents llicències ambientals:- A Moles Auto SL, per l’activitat d’ade-quació d’un taller de reparació de xapa,pintura i comerç de vehicles automò-bils, a desenvolupar a la carretera

d’Agramunt, 88, d’Artesa de Segre.- A Antoni Mallol Estany, per exercirl’activitat d’adequació d’una explota-ció porcina per 1.330 porcs d’engreix,a desenvolupar al polígon 12, parcel·la123, a la partida la Bassa, a Collfred.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de canvi de nom de la llicèn-cia d’obertura d’establiment a AnnaPuigpinós Capell, per l’activitat d’unaexplotació bovina d’engreix, situada alpolígon 9, parcel·la 111, terme munici-pal d’Artesa de Segre, concedida a fa-vor de Xavier Farràs Puigpinós.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de la llicència de segregacióa Eusebi Jovell Gilabert, per la segre-gació de 116,85 m2 de la finca urbanaamb referència cadastral7901201CG3470S0001LK, situada alcarrer Sant Antoni M. Claret, 26,d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldial’aprovació de les relacions de facturesmajors de 120,2 euros, que pugen laquantitat de 52.724,44 euros.

Eva Maza i Batlle

Dates a recordarPropera renovació del DNIMes per renovar: abrilDates per apuntar-se: del 14 al 30 d’abril

(tel. 973 40 00 13)

Propera recollida d’objectes voluminososArtesa de Segre: 14 de maig (dimecres)Pobles agregats: 22 de maig (dijous)

Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13)

Preinscripció a l’Aula Municipal de MúsicaDel 21 al 30 d’abril (tel. 973 40 07 57)

Donació de sangDilluns 21 d’abril de 17h a 21h al Pavelló Poliesportiu

Ajuntament d’Artesa de Segre

Festa aniversari de lagent gran

Dissabte 10 de maig de 2008

Programa d’actes (provisional)

- 13h, missa a l’església parroquial- A continuació, dinar a l’Hostal MuntanyaDurant la festa es farà un homenatge a les personescentenàries del municipi- En acabar la festa, assemblea general, al local de lagent gran

Durant el dissabte, al local de la gent gran (C/ Bal-mes) hi haurà una exposició fotogràficarestrospectiva.

47

la P

alan

ca

Des de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament

Què es va fent- Un curs d’auxiliar de geriatria, conjuntament amb el CAPd’Artesa, per formar cuidadors de gent gran i crear una bor-sa de treball.- Adequació de l’entorn del CAP, amb àrea d’estacionamentper l’ambulància.- Signatura de l’ampliació del CAP, amb la creació de 6 nousconsultoris, ampliació de la sala d’espera, pàrquing per am-bulància i també adequació de sala pel personal.- Guia bàsica d’orientació als estrangers i nouvinguts, que téper objectiu facilitar el coneixement d’Artesa, els drets ideures com a ciutadans, informació bàsica sobre tràmits ad-ministratius i funcionament dels serveis d’Artesa, amb xer-rades organitzades a l’Ajuntament d’Artesa de Segre i dife-rents col·lectius de nouvinguts, amb la col·laboració del CAP,CEIP i Consell Comarcal.- Acord amb el Departament d’Acció Social per habilitar uncentre de dia i l’ampliació de la residència amb vuit places.- Reunió (25 de març) amb els comerciants d’Artesa, on esva mostrar el plànol comercial que s’està elaborant i es vanparlar d’altres temes com la fira, associació de comerciants,

Sant Jordi…- Trasllat de les oficines de les regidories, adequant les anti-gues oficines del 1r pis, amb una oficina, despatx de regido-ries, i una sala de reunions.- Segona i tercera fase de la portada d’aigües des del riu finsa la planta potabilitzadora.- Aprovació provisional de les normes del planejament ur-banístic d’Artesa i nuclis (POUM), que Urbanisme està re-visant.- Instal·lació de calefacció al local del Cau (antigues Sitges).- Cursos de català per a nouvinguts.- Cursos d’informàtica a la Biblioteca Joan Maluquer.- Enquitranat dels següents carrers: encreuament C/ Balmesamb C/ Camp de Futbol fins C/ Ponent, i tram Ctra.Montsonís (vora CEIP i Bombers).

Obres als pobles- Vilves: Condicionament d’aparcament vora el canal.- Vall-llebrera: Arranjament de la plaça Sant Ponç i de l’en-torn de l’església.

Actes de la Setmana de Sant Jordi18 d’abril

Hora: 21:30hLloc: Sala d’Actes de la Cooperativa d’ArtesaActe: Xerrada amb Matthew Tree (escriptor anglo-cata-là)Organitza: Comissió 300 anys

19 d’abrilHora: 16:30hLloc de sortida: Pl. AjuntamentActe: Dia de l’arbreEs plantaran arbres a C/ Jesús Santacreu i Zona d’esbarjoPalanca (on es repartiraà berenar)

23 d’abril, Diada de Sant Jordi 2008Hora: 17:30hLloc: Biblioteca Joan Maluquer i ViladotActe: Hora del conte amb La llegenda de St. Jordi i elstres bandits, per Josefina Solans (nens i nenes de P4)

Hora: A partir de 17:30hLloc: Pl. AjuntamentActes: Biblioparc, tallers relacionats amb St. Jordi...Durant el dia, es repartiran, punts de llibre commemora-tius de la diada

Hora: 19hLloc: Pl. AjuntamentActe: Ballada de sardanes a càrrec d’Amics de la sardana

Hora: 20:30hLloc: Dàlia BlancaActe: Homenatge a SícorisOrganitza: Club de Lectures

24 d’abrilHora: 22hLloc: Biblioteca Joan Maluquer i ViladotActe: Comentari del llibre El Quart Reich. El secret deMontserrat de Francesc MirallesOrganitza: Club de lectura

25 d’abrilHora: 17:30hLloc: Biblioteca Joan Maluquer i ViladotActe: Hora del conte. Lectura de contes i poesia: La orugaglotona y el grillo, per Riet Caljouw (nens i nenes a partirde 5 anys)

26 d’abrilHora: 19:30hLloc: Dàlia BlancaActe: Lectura de poemesAmb la col·laboració de Joana Jiménez, Carme Barril,Albert Guiu, Marissa Jovell, entre d’altres

www.lapalanca.cat

48

la P

alan

ca

PPPPPoesiaoesiaoesiaoesiaoesia

Montserrat

Què tindrà d’emblemàtic Montserratque mig món durant l’any hi peregrina,que al romeu dóna força quan caminai a les masses allibera d’ansietat?

A recés de la muntanya, esperançat,el devot hi busca la pau divina,potser sí que als cimals la serra alpinaens hi guarda el secret més desitjat.

Les campanes sempre invitant a l’oraciói als fidels transitar per l’abadia,i a les cares s’hi endevina l’emocióquan al cor hi canta l’escolania.

En un marc d’aquest natural encantjo t’hi veig la diada del teu sant.

Felicitats. Abril de 2008

Mingo Baella

49

la P

alan

ca

Racó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó Culinari

RECEPTES

Còctelsl tema d’aquest mes va dedicatals còctels. El seu origen és

anglosaxó (cocktail) i ve dels termesanglesos cock (gall) i tail (cola). La procedència d’aquest noms’atribueix a diverses històries, des deles begudes típiques que es bevien ales lluites de galls fins a la d’unsmariners anglesos que ancorats aMèxic van descobrir que els natiusfeien una barreja de varis licors idesprés la sacsejaven amb una plomade gall. Un còctel sempre va en funció d’uninstrument base i no és el mateixpreparar-lo en una coctelera que en unvas de mescla. Les classes de còctelssón moltes i les seves combinacionsinfinites: de batuts, cafè, ous, làctics,infusions, sucs, fruita, espècies (comla nou moscada, el pebre, la menta, lacanyella...), alcohols de tot tipus (comel vodka, el whisky, el vermut, laginebra, el rom...), també de cervesa ide cava. Els ingredients s’han de posarsempre en l’ordre establert i ladosificació ha de ser precisa per noalterar el sabor. La base del còctel és elque li dona personalitat i nol’ingredient de major quantitat. Els còctels d’avui es preparen totsen coctelera.

Jordi Serradell

Gran-llum:- Sucre- 1/6 suc de pinya- 2/6 suc de taronja- 1/6 de triple sec- 2/6 de ginebra- Granadina

Guarnició: rodanxa de taronja,llimona i cirera. Se serveix en gotllarg.

Colmenares:- 2/5 suc de taronja- 1/5 de vermut roig- 1/5 de ginebra- 1/5 de Cointreau

Acabar amb una copa de cava.

Ponx mixt:- 1/4 de litre de cervesa rossa- 6 rovells d’ou- 3 cullerades de sucre- 1 raig d’anís sec

Aquest es fa en una ponxera onbatrem els rovells amb el sucre.S’afegeix l’anís i la cervesa. Es remoubé i se serveix en un got alt. Es potempolvorar de canyella.

Alexandra:- 1/3 de brandy- 1/3 de crema de cacau- 1/3 de crema de llet

Empolvorar amb canyella i servir encopa.

E

50

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Nom d’una població de la Noguera.

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les negres

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

La roba

En l’antiguitat, la roba tenia molt mésvalor que en l’actualitat: era escassa,difícil d’aconseguir i, per tant, un sig-ne de distinció social. Era un bé desit-jable i desitjat per bandits, pirates iassaltants de tota mena. Podia ser ve-nuda a bon preu o regalada a la fillacom a dot del matrimoni... A l’inici, roba (del verb llatí robare)significava “tot allò que s’ha robat” iera equivalent a “botí”. A poc a poc elterme acabà designant únicament elsvestits i les teles de les cases. Abans“m’han robat” equivalia a “m’han presla roba”. Ara ja no. Tot canvia, però elnom de roba ens continua mostrantaquest fet ben curiós.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana VII, 351

(Joan Coromines)

SOLUCIONS

EncreuatHORITZONTALS: 1. Pentinadora.- 2. Rierols. Ral.- 3. oX. oD. adelB.- 4. Pastís. allE.- 5. imraC. P.loR.- 6. E. Arabina. G.- 7. Tema. Ata. Au.- 8. Al. El. Tapi.- 9. Rata. LC. Sis.- 10. I. Untes. P. T.- 11.Sofisticada.JeroglíficArtesa de Segre (art, és A, D, Segre).Problema d’escacs1-...,De1+; 2-Ag1, Cf2+; 3-Rg2, De4+; 4Rf1, Dd3+; 5-Rg2, Df3+; 6-Rf1, Cd3+; 7-Af2, Dxf2++

Horitzontals1. Dona que pentina.- 2. Plural, petit corrent d’aigua. La quarta part dela pesseta.- 3. Al revés, crit que fan els carreters per aturar el cavall. Alrevés, nota musical. Al revés, vegetal amb poca personalitat.- 4. Singu-lar, els d’aniversari estan il·luminats. Al revés, ni tu, ni jo, ni ell.- 5. Alrevés, pigment vermellós. La consonant del pa. Al revés, la llista latripulació.- 6. Tres de dretes. Constituent de la goma aràbiga. Conso-nant que s’articula a la gargamella.- 7. El nucli de la conversa. Tipus deformiga. Ocell.- 8. Aliatge entre una preposició i un article. Companymasculí del nom. Cobreixi, oculti.- 9. Mamífer gasiu. Al revés, clor ocent cinquanta. Tants com mitja dotzena.- 10. Vocal que ha fet un rè-gim sever. Suques. La consonant que té més pit. La inicial del temps.-11. De forma molt rebuscada.

Verticals1. Amos.- 2. El conjunt més dolç i el que pot picar més. Nom de lletracantonera. És al bell mig del Sol.- 3. Gas lluminós. Al revés, gransextensions d’aigua salada. Pudor.- 4. Caminarà molt de pressa. En llen-

guatge literari, vaig anar.- 5. Relativa al iode. Punt per on surt el Sol. Les consonants de la tos.- 6. Les consonants d’un riuafricà que va de sud a nord. Per aquí comença la sabata. Dansa de professionals.- 7. Terminació enzimàtica. Part del cos quepot alimentar fins i tot la imaginació. Al revés, prefix grec que significa retenir.- 8. Mig miler. Al revés, conjunció llatina.Nascut. Cent.- 9. Antena que recull sons. Els braços d’un molí de vent.- 10. Parlo. Planta olorosa que es pot menjaramanida. Mig formatge.- 11. Noi que s’allotja en un alberg.

habilitat

A

500

riu

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

Ràdio Artesa 90.2 FM

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Amb motiu de la diada de Sant Jordi, La Palanca us vol obsequiar amb aquesta magnífica foto d’unarosa. Aquesta, a més, té l’avantatge que no es panseix i pot durar força temps. (Foto: Josep M. Espinal)