importancia-pati-escolar

8/2/2019 Importancia-pati-escolar

1/4

nm 339 - Gener 2011 nn20 cooperaci catalanan

PREMIS FRG 2010 1R PREMI APB

La importncia del pati escolar.om els patis escolars poden contribir a ledcaci ambientalRaquel Heras i Cols

Hi han diversos autors del mnanglosax que descriuen lefecteque t en les persones el contactecontinuat amb lentorn natu-ral durant la infantesa. A ms

dels nombrosos beneficis querepercuteixen en la salut, tantfsica com mental o espiritual, enlmbit de leducaci ambientalun cert nombre dinvestigadorsafirmen que les actituds positi-

ves cap al medi desenvolupadesdurant els primers anys de vidatendeixen a ser permanents iconstitueixen un dels factors msimportants en el desenvolupa-ment del comproms ambiental.

Aix doncs, diverses actituds deprotecci i respecte a la natura lespodem relacionar amb experin-cies positives viscudes durant lainfncia.En el context escolar, i sobretota leducaci infantil, hi trobemexperincies de diferents pasoseuropeus relacionades amb aix.A tall dexemple, podem esmentarles Waldkindergarten (escoles albosc) que van sorgir a mitjans delsegle passat a Dinamarca i que

actualment estan molt esteses aAlemanya; o les Ur och skur skolor(escoles plogui o faci sol) de Su-cia. Totes potencien el contactedirecte amb la natura i les activi-tats a laire lliure com a mitj peral desenvolupament dels infants.La major part del dia la passena laire lliure, faci el temps quefaci. Aix s, ben equipats en casde fred, pluja, vent o neu; i, a msa ms, sn ells mateixos els qui

decideixen si volen sortir a fora oromandre a laula. Les activitatspoden ser modificades, adaptadeso intercanviades en funci de lapredisposici i la motivaci dels

infants. Val a dir que les escolessegueixen el currculum oficial

pertinent, amb la particularitatdadaptar-lo a les activitats a lairelliure com a base per al desenvo-lupament fsic, mental, emocionali social. Daquesta manera, la na-tura sintegra en la quotidianitatdels nens i s tractada amb curai respecte. Tots aquests modelseducatius coincideixen a afirmarque leducaci en el medi propicialexercici saludable, fomenta el

joc creatiu i cooperatiu, millora

considerablement el rendimentescolar i lautoestima i propor-ciona una ms gran destresa enla resoluci de conflictes, en eldesenvolupament del pensament

crtic i en la presa de decisions.Altres arguments a favor de les

activitats desenvolupades al medies relacionen amb termes sorgitsrecentment i que fan refernciaa la manca de relaci amb lanatura, com ara lecofbia aver-si a la natura o el trastorn dedficit de natura nature deficitdisorder que lautor nord-americRichard Louv descriu al seu llibreLast child in the woods (Lltim nenals boscos) i en el qual afirma que,segons es desprn de diversos

estudis, la manca de contacteamb el medi natural pot provocarproblemes datenci, augment delobesitat i depressions entre els

joves.

Com ms espais diferents creem al pati, ms diversicarem ienriquirem les possibilitats del joc lliure, creatiu i cooperatiu.

www.uONGO.O


2/4

nm 339 - Gener 2011 n 21ncooperaci catalanan

Es tracta, doncs, de reconstruirel lligam amb la natura i inte-grar-la com a part fonamental enla formaci dels nostres infants.Com que no totes les escoles estanacostumades a fer sortides i moltesaltres tenen dicultats per a accedira entorns naturals, el fet domplir elpati de vegetaci pot ser una bonasoluci. Aquesta opci t un clarreferent en lassociaci LearningThrough Landscapes (Aprenentatge

a Travs del Paisatge) del RegneUnit, que des de lany 1990 treballaper adequar els patis escolars amblobjectiu que els infants en edatformativa puguin gaudir despaisms rics i ms saludables. Dexpe-rincies de transformar el pati, entrobem uns quants exemples a casanostra, com veurem ms avall.

La nci edcativa de la trans-ormaci del pati i la relaci ambledcaci ambiental

El concepte deducaci ambien-tal evoluciona constantment i hihan diferents corrents o maneresdentendre-la i practicar-la. Una deles idees que pren fora en els ltimsanys s que aquesta educaci nonoms ha de complir la funci detransmetre coneixements o adquirirhabilitats cognitives, sin tamb lade formar ciutadans que tinguin unacomprensi mplia de la realitat iestiguin capacitats per a prendre de-

cisions i tenir una participaci activaen la societat. Per tant, leducaciambiental adquireix una dimensisocial i poltica en qu lindividu estcapacitat per a lacci.

Si els nens els fem partcips delprocs de transformaci del patitenint en compte les seves opini-ons respecte a com volen aquestespai exterior, contribuirem aassolir aquesta fita tan ambiciosade leducaci ambiental. Aix,

per, requereix una metodolo-gia adequada, ja que la visi delpati que tenen els infants sol serdiferent de la que tenim els adults.Elements que ens passen desaper-cebuts poden ser importants perals ms menuts, com ara una font,una zona humida del pati on solhaver-hi fang, un desnivell en elterreny, els avions que volen alllluny, un formiguer, etc. La in-

vestigadora anglesa Alison Clark

fa anys que treballa en aquestaqesti i fa que els infants facinfotografies individualment del queper a ells s ms important, i queles posin en com i les comentin.

Parallelament, els mostra foto-grafies de diferents patis modlicsperqu les contrastin i arribin aprendre la decisi de com volenque sigui el seu pati. Aquestatransformaci, evidentment,constitueix un treball cooperatiu

en qu participen la comunitateducativa i els agents relacionatsamb el centre escolar. Ha destaracompanyada dassessoramentextern dexperts, i sha dadaptar aun pressupost que es pot dimen-sionar en funci de la capacitat decollaboraci i implicaci de lesfamlies i de les administracionslocals i que, per tant, no cal quesigui desorbitat.

lgns recrsos per a enriqiraqest espais evident que, com ms espaisdiferents creem al pati, msdiversificarem i enriquirem les

A leducaci primriatrobem que el projectede pati ens permettreballar de maneraglobalitzada els eixostransversals de leducaciper a la ciutadania,leducaci ambientali leducaci per a la salut,a ms daspectes concretsde lrea del coneixementdel medi natural, social icultural.

.E.


3/4

nm 339 - Gener 2011 nn22 cooperaci catalanan

PREMIS FRG 2010 1R PREMI APB

possibilitats del joc lliure, creatiui cooperatiu. No agraden pas a tot-hom els esports competitius quefomenten certs patis deducaciprimria, amb pistes cimentadesde bsquet o futbol i sense gairesalternatives ms.Sortosament, a Catalunya hi haniniciatives de canvi que podemagafar com a model. Sn centresque han apostat pels patis ambintenci educativa i per fomentarla salut i el benestar dels nens,els mestres i els altres educadorsque lutilitzen. Un bon exempleel trobem en el programa Re-cuperem els jardins escolars,promogut per lEquip dEducaci

en Valors de lInstitut dEducacide lAjuntament de Barcelona, delqual hi ha una publicaci amb elmateix ttol. En aquesta, hi trobemun captol de recull dexperincies,amb solucions per a patis que, perexemple, sn situats en terrats, ob sn patis interiors o, simple-ment, patis durs.El fet de tenir vegetaci al pati ensproporciona una gran varietat decolors, olors i formes, que ens

immergeix en un ambient msrelaxat, ms acollidor i, en defini-tiva, ms agradable. Els elementsnaturals que hi trobem pedres,bastons, fulles, terra, aigua, bes-tioles, etc. serveixen per a jugari crear, per a tocar i explorar ambels cinc sentits. Tal com explicala mestra i experta en jardinsescolars Carme Cols a la sevapgina web (www.elsafareig.org),amb la plantaci darbres i plantesenfiladisses, per exemple, creem

diferents espais i ambients unsde ms recollits i ntims, i daltresde ms oberts, controlem la llumi lescalfor del sol, esmortem lafora del vent o la fressa que ensarriba duna carretera prxima,o tapem un mur o una reixa. Elsarbres de fulla caduca deixen unacatifa de fulles idnia per a trepit-

jar-les i esmicolar-les, i tamb pera rastrejar i trobar-hi bestioles.Cal tenir en compte que les plan-

tes adaptades al clima mediterranitenen pocs requeriments daigua ique, entre aquestes hi ha una gran

varietat dherbes i arbustos aro-mtics i medicinals que ens poden

ser tils com a recursos educa-tius per a elaborar colnies o

saquets dolor, per a fer infusions,etc. A ms, si triem espcies quefloreixen al llarg de les diferentsestacions, podem aconseguir unpati ple de colors durant tot lany.Totes aquestes idees sinspirenen lobra de la pedagoga italianaPenny Ritscher El jard dels secrets:Organitzar i viure els espais exteriors ales escoles (Barcelona: Associaci deMestres Rosa Sensat, 2003).Moltes escoles tamb han optat per

crear un hort ecolgic al pati, unaopci perfectament vlida sempreque es fomenti un enfocamentconstructivista del projecte, s a dir,que inclogui la participaci activa

dels alumnes en totes les sevesfases. Lhort permet implicar els

familiars i la comunitat i s un bonrecurs per a treballar en contextosmulticulturals.

El pati i el crrclmLes accions per transformar elpati i les activitats posteriors queshi poden dur a terme, es podenrelacionar fcilment amb les di-rectrius que marca el currculumdel Departament dEducaci de laGeneralitat de Catalunya. A ledu-

caci primria trobem que el pro-jecte de pati ens permet treballarde manera globalitzada els eixostransversals de leducaci per a laciutadania amb la participaci,

.E.

.E.


4/4

nm 339 - Gener 2011 n 23ncooperaci catalanan

la implicaci en el projecte i eltreball cooperatiu, per exemple,leducaci ambiental amb el

foment dactituds i accions queafavoreixin la relaci amb el nos-tre entorn i leducaci per a lasalut amb la promoci dhbitsi comportaments saludables, ams daspectes concrets de lreadel coneixement del medi natu-ral, social i cultural.Pel que fa al currculum del segoncicle de leducaci infantil (de tresa sis anys), ens adonem que totsels seus objectius sn assolibles

amb el treball a laire lliure i quetotes les capacitats que plantejaes poden treballar a lexterior sipodem disposar dun pati trans-format.

eexions fnalss convenient reexionar sobre elsbenecis que ens pot procurar, com

a individus i com a societat, el fet denaturalitzar els patis amb la impli-caci i la participaci dels infantsque habiten aquest espai. Dedicartemps i esforos a condicionar les-pai del pati per enriquir-lo s unanecessitat que no podem eludir.Daltra banda, cal destacar queels entorns naturals sn ambientsbeneciosos per a infants ambdicultats fsiques o psquiques ique aporten recursos molt tils per

a treballar en situacions de multi-culturalitat.En un futur no gaire lluny que endeterminats pasos ja s present,el contacte amb el medi natural es

En lmbit sanitari i en alguns pasos, sobretot anglosaxons, ja existeixlecoterpia, la qual t com a objectiu principal facilitar la curaci i assolir elbenestar a travs del treball i el contacte amb la natura.

pot convertir en una terpia, ja queens trobem en una societat cadacop ms tecnicada i que segueix la

tendncia dalienar-se de la natura.En lmbit sanitari i en algunspasos, sobretot anglosaxons, jaexisteix lecoterpia, la qual t coma objectiu principal facilitar la cura-ci i assolir el benestar a travs deltreball i el contacte amb la natura.Naturalitzar els patis, doncs, s unaeina de la qual podem disposar pera aconseguir un comproms msgran de les futures generacions ambel medi ambient. n

.E. .E.

importancia-pati-escolar

Documents