imperi romà oriental.pdf

7/25/2019 Imperi Rom Oriental.pdf

1/30

IMPERI ROM ORIENTAL

El primer problema que trobem s situar en el temps laparici del queanomenem Bizanci o Imperi Bizant, terme recent i artificial, que nomsva existir abans de la fundaci de Constantinopla i desprs de la seva

caiguda.

Fins el 476, subsisteixen dos imperis, o un mateix imperi bicfal,malgrat que Constantinopla shavia fundat cap al 3000, i que en el 395,al morir Teodosi, shavia produt una separaci ms o menys decisiva deambds administracions.En el terreny de la ideologia, de la concepci que de s mateixos vantenir els bizantins, o al menys, els bizantins cultes, ells seguien sentromans i el seu Imperi no era ms que la continuaci de lantic ImperiRom, amb algunes diferncies. Sanomenaven a si mateixos romaioi, ilemperador, en molts moments sauto-anomen com autcrator.

Podem considerar la histria bizantina com una continuaci daquestdeclivi i caigua de limperi rom.No shavien produt canvis substancials ms que en laspecte puramentpoltico-institucional, per que desde la resta de punts de vista, limperiRom es va prolongar a travs de Bizanci.

Sens dubte, ms que la doble capitalitat des lpoca de Constant,sembla decisiu el fet de que Constantinopla naixs ja com una ciutatcristiana, malgrat que el paganisme era numricament dominant en

aquells moments. Per la Nova Roma ser desde els seus inicis elsmbol vivent dun Imperi no solsament destructures cristianes, sinprogressivament incomprensible al marge de les mateixes.El ms llgic per tant, s considerar el perode que semmarca entre elsegle IV i els comenaments del segle VII, amb canvis ja presagiatsdesde la mort de Justini, com un llarg perode transicional, una pocade profundes evolucions que van creant una nova formaci histrica,aparentment poc original, per potser la novetat de la qual va radicar enla seva capacitat de supervivncia sense moltes innovacionsespectaculars i de conservaci delements clssics, encara queprofundament transformats.Si al comenament de lEdat Mitjana occidental, tal i com la segueixenconsiderant la major part de la historiografia, asistim a una atmosferade invasions exteriors, i de formaci de noves estructures poltiques, enel cas bizant, sense que faltin les constants amenaces de diferentspobles, no es produir aquesta cesura tan cmoda per alhora tan pocsignificativa de la caigua de limperi. Sorgir un Nou Imperi, una novaorganitzaci i una nova societat com un procs de reelaboraci internallarga i dolorosa.


2/30

La importncia ideolgica que t el cristianisme triunfant i intolerant enaquest nou imperi.A ms, nhi ha daltres factors decisius en lordenaci general bizantina:cristianitzaci, helenitzaci i orientalitzaci, serien els tres vectorsdevoluci que fan que, entre els segles VI i VV, el vell imperi rom

dAugust, Diocleci i Constant, pugui considerar-se definitviamentclausurat.

Aquests tres vectors estan interrelacionats entre si i no de forma casual.La fora de la religi cristiana sempre havia sigut major a lOrient que alOccident, per raons bvies. El superior pes de la vida urbana a la partoriental de limperi, que va ser la via de difusi de qualsevol novetat,havia provocat una relativament rpida cristianitzaci dOrient. Elretrocs del paganisme, desde temps de Constant fou progressiu iconstant. Ja al segle IV, la querella arriana i la intensistat amb la quees va viure a Orient, demostr la importncia que havien adquirit elsproblemes religiosos al marc cristi. Aquest tret ser constant en tota lahistria de Bizanci, com demostren les querelles nestorianes imonofisites desde comenaments del segle V fins a finals del VII, la crisiiconoclasta al VIII i part del IX, les relacions de lesglsia grega amb laromana, o el problema del hesychasme.

Lapegament a la ortodoxia, a la defensa de la veritable fe i doctrinaarrib a ser una obsessi de nefastes conseqncies per la prpiasupervivncia de limperi. Lesglsia grega va adquirir un protagonismea la societat que la prpia societat li atorgava, molt superior al

dOccident, on en tot moment va haver-hi resistncies i oposicions.LEsglsia, dalguna forma, es va identificar amb la societat, vapreservar la seva llengua de culte i una tradici religiosa i eclesisticaquasi intactes que desprs de la caiguda de Constantinopla esconvertirien en el principal element aglutinant i de resistncia sota ladominaci turca, perdurant la seva influncia fins la Grcia dels nostresdies.

Lhelenitzaci fou rpida i profunda. De fet, el llat mai havia sigut unallengua molt popular i coneguda a la part oriental de limperi, alcontrari del que havia succet amb el grec a lOccident, que sempleavacom a signe de distinci dels grups socials elevats romans. Durant elBaix Imperi, el llat fou a lOrient la llengua dadministraci i delexrcit. El grec fou la llengua de la cultura, i el llat es convert en lallengua del poder i especialment de lexrcit. Ser en ell on trobaremlltim reducte del llat i moltes paraules de caire militar son simplesadaptacions griegas del terme llat. A lpoca de Justini (527-565), lahegemonia del grec era tan absoluta que alguns van pretendre dur aterme una recopilaci jurdica justinianea en llengua grega. El boncriteri de Triboni, mxim artfex de la idea, i la decisi sensata delpropi Justini, parlant de llat en el seu origen, van fer que es pogus

preservar en la seva llengua original aquesta gran massa jurdica queprobablement hauria perdut en la traducci gran part dels seus


3/30

ingredients ms vitals. Amb la promulgaci de bastants novellaes engrec, mentre que daltres sescriviren en llat o en versions bilinges, espot afirmar que lhelenitzaci de ladministraci havia arribat ja adimensions considerables.

Tamb el procs orientalitzador era ja antic al mn helenstic. Elcontacte bllic o pacfic amb altres pobles i altres cultures, perses iarmenis com les ms significatives, havia suposat un enriquimentcultural importantssim.Per potser va ser en el camp de la ideologia imperial, de la concepcidel poder, on es va notar de forma ms profunda aquesta influncia. Elpoder personal del prncep rom, exercit a vegades de forma desptica iatzarosa, no havia sigut capa de fer oblidar que tenia un recolzamentconstitucional. El prncep exercia el poder perqu el poble sho haviaconcedit, i en ltim terme, ell nera el responsable. Al Baix Imperi,aquest record va anar esborrant-se i el prncep actu de fet com unautcrator, com un dspotic absolut. En aquest sentit, sn moltsignificatives les paraules dun decret de Diocleci, que apareix al CodexIustinianus: Voces populi non sunt audiendae, encara que lacontinuaci lhi dona un contingut ms concret i jurdic. A partir deJustini, noms Du s qui otorga el poder a aquesta espcie descollit,que s lEmperador, i que no ha de rendir comptes a ning, noms aEll. Els elements que podem denominar orientals en tal concepci sonevidents. Progressivament, saniran ampliant i omplint de contingutjurdic, fins a allunyar-se completament de lantiga tradici romanaclssica.

El baix imperi rom a lOrient

Lobra reformatria de Constant va ser important i global. Continuantels anteriors canvis introduts per Diocleci, i malgrat que en elsaspectes ms decisius com ara la poltica econmica i religiosasallunyara dell, va consolidar la nova organitzaci de lexrcit, va donarsuport a lanterior reforma administrativa, que havia fet de la prefecturadel pretoriat, la dicesi i en especial, de la provncia, els seus principalselements i, encara que en teoria, va respectar el sistema tetrrquicinciat pels seu antecessor (divisi del poder geogrfica i jerrquicamententre dos Augustus i dos Csars), en la prctica ho va destruir, primeramb la seva victria de Puente Milvio sobre Majenci i finalment, amb laseva victria sobre Licini el 324.

Malgrat tot, en els aspectes econmics i religiosos, com sapuntavaanteriorment, les prpies innovacions personals van ser decisives.Davant el fracs de les repetides mesures, tant monetries com decontenci forada dels preus per frenar la inflaci galpoant que tantperjudicava leconomia urbana, Constant va optar per una novapoltica. Mentre que Diocleci havia seguit aplicant les velles receptes

dintentar sanejar les encunyacions monetries i de contenirartificialment els preus, ineficaces per les prpies lleis del mercat,


4/30

Constant va decidir deixar la moneda frccionaria al seu propi rumb,intentant la fixaci de tota la economia al patr-or, anteriormentdescassa circulaci, i a partir daquest moment, destinat a fer-se ambms fluidesa.Aquesta s la inspiraci que sembla tenir lencuyament dels famosos

solidi (solidus aureus), moneda duns 4,5g. dor pur i que es convertiriadurant quasi tota la vida de lImperi en un dels smbols ms importantsde leconomia bizantina, de la seva preponderncia i incls de lesmajestas de qui les encunyava, el seu Emperador.

En un altre sentit, la dinastia constaniana, que no es va extinguir finsla mort de Juli lApstol (363), va tenir que afrontar com problemaprincipal, lpoca de major virulncia de la crisi arriana. Malgratlatmosfera denfrentaments interns i de guerres fratricides entre elshereus de Constant, la part oriental de lImperi va sortir del gran clotque havia experimentat al llarg del segle III, i va veure la seva economiaenfortida, amb les bases fonamentals del que ser el sistema econmicbizant. Constantinopla, la capital, va incrementar la seva importncia,coincidint sens dubte amb la prpia decadncia de Roma a lOccident,que ja veia la seva capitalitat amenaada pel nou apogeu daltrescentres urbans com Mil i Rvena.La mort de Juli a mans dels perses, considerada miraculosa per lesfonts cristianes, obr una nova poca.

Amb la crisi arriana com a tel de fons i els problemes endmics a lafrontera persa que lImperi portava des del segle III, sanava a produr

linici del perode de grans invasions, que a dures penes sortejaria lapart oriental, i que en el marge dun segle, acabrien amb la estructurapoltica de limperi rom occidental. La sobtada irrupci dels huns atravs dUcrana produira una ruptura dramtica dun precari equilibride diversos pobles, germnics en la seva majoria, al voltant dels lmitsdels dos grans eixos hidrogrfics que enmarcaven lImperi, el Rin i elDanubi.

Els huns, que es convertirien en un dels grans flagells de tot el mnrom fins mitjans segle V, desestabilitzaren als dos grans regnes gots,que desde el segle III convivien de forma ms o menys pacfica amblImperi. El regne ostrogot dUcrana es va desintegrar bruscament,quedant la major part daquest poble sotms al nou invasor. Elsvisigots, assentats al nord del Danubi, en una part de la Dcia,solicitaren el 376, el seu ingrs dins de les fronteres romanes. Els dosemperadors panonis, els germans Valentini i Valent, que en aquellmoment compartien el mandat, no van poder negar-se a la exigncia.El desconcert general i els probables abusos en labastiment visigot vanprovocar una violenta revolta, que va desembocar en la batalladAdrianpolis, a Trcia el 378, i la mort de lemperador Valent.

El saqueig de Roma pels visigots el 410, va conmocionar profundamentals contemporanis, que van prendre conscincia de la existncia duna


5/30

nova situaci, com era la presncia dintre de les fronteres de lImperi,de tot un poble germnic, no de contingents militars allats,circumstncia coneguda desde feia molt de temps. Els visigots, desprsdAdrianpolis, victria que no van poder ni saber capitalitzar, iniciarenuna errtica peregrinaci pels Balcans, en una situaci jurdica

estranya per la prpia indefinici. nicament el geni poltic i militar delemperador Teodosi (379-395) va ser capa de salvar la situaci.

Teodosi, al morir Graci, es va convertir en emperador nic i vasignificar una fita quasi tant important a la historia del Baix Imperi comla que havia significat Constant. La seva svia combinaci denergiaamb diplomcia, dins de la concepci del poder cada cop msautocrtica, va saber treure partit de totes les possibilitats jurdiquesque oferia el dret rom, donant al poble got un estatut normatiu.Igualment, va posar fi a la querella arriana, que es prolongava ja durantseixanta anys.Els visigots passaren a convertir-se enfederatsde lImperi, a travs delestabliment dun tractat que els concedia obligacions i drets. Esprodua la contradicci de que un poble germnic, en un estatdevoluci social encara bastant primitiu i lgic enemic de lImperi, esconverts en un aliat, malgrat les constants violncies que la sevapresncia als Balcans produa. El seu rei es convertiria ms endavanten un alt funcionari de lImperi, mitjanant una dignitat inexistentanteriorment, com era la de magisteri militum per llyricum.

La liquidaci de la querella arriana, que havia desgastat excessivament

els nims sense que es pogus arbitrar una soluci teolgica decomproms, es va produir en lanomenat Segon Concili Ecumnic oPrimer de Constantinopla, celebrat el 381, ratificant-se les decisions delConcili de Nicea (325).El concili va tenir la seva transcendncia des daltres punts de vista quepodrien qualificar-se de poltica eclesistica i incls, de la prpiaevoluci de la ideologia imperial.

Les disposicions testamentries de Teodosi, mort el 395, solenconsiderar-se com el veritable inici de lImperi Rom Oriental, ja que defet, el seu fill primognit, Arcadi, es convertiria en August de la partoriental que governava des de Constantinopla, mentre que Honori hofeia a lOccident, a Rvena.Mentre dur lImperi occidental, la concepci dominant fou la de unasola estructura imperial, encara que amb administracions separades.Existia una vinculaci familiar entre les dinasties de Rvena iConstantinopla, al menys fins lextinci del llinatge teodosi, a mitjansdel segle V.

La dinastia teodosiana a lOrient no va ser especialment brillant. Delregnat de lablic Arcadi (395-408) poques coses recorda la histria,

excepte les trgiques intrigues de palau que seran sempre una constanten la vida posterior de lImperi Bizant, i els enfrontaments del poder


6/30

imperial amb aquesta atractiva i poderosa personalitat que fou JoanCristom. La preco mort dArcadi deix el poder en mans del seusuccessor, Teodosi II, de cinc anys, sota la regncia de la seva germanamajor, Pulquria, personatge autoritari que tindr un pes enorme alllarg de tot el regnat.

Teodosi II (408-450) va tenir un llarg regnat sense grans complicacionsmilitars, ja que durant el mateix es consolid la efectiva desviaci cap aOccident dels principals enemics exteriors. Amb els visigots ja a laGllia, desprs dhaver saquejat Roma (410) i intentat passar a frica ials huns assentats a Pannia, per tamb amb una tendncia a dirigirles seves correries cap a loest, lImperi Oriental, encara que fos amb unesfor financer important, aconsegu conservar la seva integritat.

Les dos grans aportacions daquest regnat van ser dordre divers. Laprimera delles fou la fortificaci terrestre de la capital, amb laconstrucci de les clebres muralles teodosianes, que tancaven laccsterrestre a Constantinopla; ingent esfor econmic, que malgrat tot, vaservir en un futur per a garantir la virtual inexpugnabilitat de la ciutat,a resguard dels ms variats intents de conquesta. El segon va ser lapromulgaci en el 438 del clebre Codex Theodosianus, el primer granmonument legislatiu de la tardana antiguitat, que recollia les lleis delsemperadors cristians, des de Constant fins el propi Teodosi. Malgratque la seva transcendncia va quedar minimitzada per la promulgaciun segle ms tard del Codex Iustinianus, ms ampli i amb una millorsistemtica, la seva influncia no ser gens menyspreable per haver

sigut adoptat quasi literalment per aquells pobles germnics quepromulgaren codis de dret rom, com visigots i burgundis.

El nou problema plantejat girar al voltant de les naturaleses de Crist,amb les posicions enfrontades de Nestori, condemnat el 431 al ConcilidEfes , i que havia posat mfasi en la independncia de les naturalesesdivines i humanes de Crist, i la monofisita contrria, sorgida de lacristologia de Ciril de Alexandria (412-444), gran campi de lluita contraNestori. La doctrina monofisita que afirmava la existncia de Crist dunasola naturalesa, la divina, no va ser formulada obertament, sinodesprs de la mort de Ciril per Eutiques, qui a la vegada, sercondemnat a Calednia lany 451. Aquest conflicte no va tenir nomsuna naturalesa religiosa, sino que va amagar profundes implicacionssocials i poltiques que accentuaren la progressiva separaci dEgipte iSria respecte lImperi.La dinastia teodosiana es va extingir a lOrient amb la mort dePulquria lany 453, encara que se sol considerar prolongada fins lamort del seu marit Marci el 457.

Limperi oriental no es va veure excessivament afectat per la extinci dela dinastia, ja que els mecanismes electius tradicionals, al menys en

teoria, funcionaren. Fins laccs de Just I el 518, no es va consolidaruna nova dinastia a Constantinopla.


7/30

A la prctica, el nou emperador que va succeir a Marci, el fosc Lleanomenat el Traci, era una criatura de lhome fort del moment, lalAspar, cap del poders partit germnic. El nou emperador no es mostrtan dcil com hauria volgut Aspar, sino que aconsegu acabar amb laseva vida i fins i tot amb el grup germnic, tot i pagant el preu

dintroduir a lexrcit un nou grup de pressi extern. Els contingentsisurics arribaren a Constantinopla sota el comandament del seu capTarasicodissa, qui al ser batejat va adoptar el nom grec de Zen.Desprs de la mort de Lle i del seu fill jove Lle II, es va convertir enemperador grcies al seu matrimoni amb Ariadna, filla de Lle.

Daquest perode final del segle V, es poden destacar alguns fetspuntuals com la fallida campanya contra els vndals del 468 o lapoltica religiosa de Zen, menys clara que la dels seus antecessors.Segurament el 482 es va promulgar per inspiraci del patriarca Acaci elHentic (Edicte dUni), pel qual sintentava solucionar el problemamonofisita introduint una mal dissimulada tolerncia cap al mateix.

El regnat dAnastasi (491-518), segon emperador desprs de Zen,encimbellat per Ariadna, la filla de Lle I, en una estranya legitimacimatrimonial que havia iniciat Pulquria i que seria relativamentfreqent en la llarga vida de lImperi.Les fervents creences monofisites de lemperador van impactar amb laforta ortodxia de la major part de la poblaci de lImperi, a excepcidEgipte i Sria, on les creences calcednies eren soscavades per unmonacat cada cop ms actiu.

Amb la dinastia justinianea, iniciada amb lascens al poder de Just I,oncle de Justini, el 518, es produeix la culminaci per tamb elsinicis de la crisi de tot aquest perode de transici que condueix des delBaix Imperi fins limperi bizant. El curt regnat de Just, fins el 527,sempre sha considerat com una espcie de preludi del de son nebot.Lelecci de Just, home illiterat per bon militar, es produ, com tantesaltres obres, per la intervenci de lexrcit. La seva primera i quasinica mesura de govern que podem atribuir a la seva prpia iniciativa,va ser la derogaci de la vigncia de lHentic i la tornada a la completacomunicaci amb Roma.

Amb Justini (527-565), culminaren les estructures de lImperiOriental. No obstant, la investigaci ms recent dels experts en aquestapoca, han concls amb la desmitificaci daquesta poca, que vapresenciar, juntament amb grans esdeveniments bllics dxit, moltescampanyes frustrades, una incipient crisi econmica i una srieininterrompuda de catstrofes com epidmies i terratrmols queenfosqueixen la brillantor daquest perode.El regnat de Justini ens es excepcionalment ben conegut,

especialment grcies a Procopi, com per tota una llarga srie de textos


8/30

indirectes de diferents temps. La obra de Procopi, sens dubte, sobresurtentre totes per la seva extensi i importncia.

Justini va ser lltim home tardoantic i en cert sentit, el primer bizant.El seu desaforat amor a la Roma dels csars el va portar a una poltica

exterior molt per sobre de les possibilitats reals de lImperi, com es vademostrar al poc de la seva mort. La seva cerca de la unitat poltica,religiosa i legislativa a qualsevol preu, en aquest objectiu de la renovatioImperii Romanorum, es va veure malgrat tot contradita per les mesurestan contrries com la supressi de la instituci del consulat,desproveda de qualsevol sentit poltico-constitucional efectiu, o eltancament de lescola pagana dAtenes, que havia perdut la seva antigaimportncia per seguia sent un ltim baluard del pensament pag. Lescontradiccions inherents al propi imperi bizant es van manifestarclarament en la seva poca.

Justini, desprs de aconseguir estabilitzar el perill persa a Orient, esva llanar a recuperar lOccident. La guerra contra els vndals, que jano eren els terribles enemics de lpoca de Genseric, va ser rpida ivictoriosa. La conquesta de Cartago i tamb de Siclia i les Balears, vapermetre que el Mediterrani torns a ser de domini imperial. El genimilitar de Belisari va brillar de forma clara en aquesta campanya.Molt ms complicada i menys exitosa va ser la llargussima guerradItlia. Iniciada un punt va acabar la campanya dfrica, pel propiBelisari, semblava prometre els mateixos resultats felios que lanterior.Per, desprs duna rpida conquesta de Roma, Belisari es va convertir

en assetjat i la situaci va comenar a complicar-se. Finalment, es vaaconseguir apoderar de Roma i part del nord, i va vncer la resistnciade Vitiges, al que va capturar. Quan tot semblava resolt, va aparixerun nou cabdill ostrogot, Totila, que va aconseguir importants xits i vadur la guerra fins al terreny social, alliberant esclaus pel seu exrcit, elque va provocar la incomprensi i antipatia de la classe dominantitlica, encapalada pel propi pontificat.Mentrestant, Belisari havia caigut en desgrcia i va tenir que serleunuc Narss qui acabs finalment amb la resistncia de Totila i elsseus ostrogots, segurament recolzats per les capes mitjanes i inferiorsitliques. El prolongament de la guerra i la clara divisi social que es vaveure en la mateixa resulten aspectes summament instructius.Dalguna forma, shavia produt a Itlia un cert sincretisme romano-germnic, inexistent o menys patent que en altres regnes.Itlia qued devastada per una guerra que dur del 535 al 555, i pocdesprs de la mort de Justini, els llombards no van fer sino aprofitar-se daquesta situaci i envair una gran part de la pennsula.

La intervenci a Hispnia per intervenir en el conflicte entre els grupsdAgila i Atanaglido. La presncia bizantina a la pennsula, que es vaprolongar fins els temps dHeracli i Suintila, no va ser ni molt menys

simblica. Locupaci duna part substancial del litoral sud-orientalpeninsular va conferir als bizantins una privilegiada posici comercial,


9/30

des de ports com Cartagena o Mlaga. La moderna historiografia haressaltat la importncia de la influncia bizantina a lEspanya visigoda,tant des del punt de vista institucional, artstic i incls ideolgic.Recents excavacions arqueolgiques, com les de Recpolis, han mostrattamb aquest influx a les concepcions urbanstiques i militars.

Des del punt de vista de la poltica interna, el llarg regnat de Justini vacrear alguns xits indiscutibles, com el de la seva gran recopilacijurdica. Menys xit va tenir la fantica per canviant actuaci religiosade Justini. Ortodox convenut al principi del seu regnat, va perseguirtot tipus de desviacions hertiques, reals o suposades, amb enormeferocitat. La influncia de la seva dona Teodora i la importnciaobjectiva del problema monofisita, el varen dur a combinaralternativament respecte a aquesta tendncia les mesures de fora ambles daproximaci. El resultat fou una poltica bastant incoherent, en laque lnic que va quedar clar es la evoluci que shavia produt a laprpia concepci imperial, que ms que mai, considerava la religi comun assumpte destat i lemperador com un veritable cap religis.

El contradictori regnat de Justini dur fins el 565. Deixava un Impericrescut territorialment, per exhaust financerament i en algun sentit,amb una certa falta didentitat. Latmosfera de crisi que shavia omplertels ltims anys de la vida de lemperador, es va prolongar de formadramtica i incls, en cert sentit, es va accentuar.

Durant aquest perode intermedi, que el podem allargar fins a larribada

al poder dHeracli el 610, van succeir moltes coses, en general,catastrfiques. Els llombards, lltim poble germnic que se sol incloureen els que shan anomenat com primeres invasions, es van apoderarduna gran part dItlia, creant diverses entitats poltiques com el regnede Llombardia. Els bizantins noms van ser capaos de conservar unaestreta franja que anava des de Rvena fins a Roma. Una gran part dela poltica exterior de Justini, per la que shavia pagat un preu moltelevat, es va enfonsar.

Daltra banda, culminaren en aquests anys les terribles devastacions enels Balcans, provocades per les migracions-invasions varo-eslaves. Perdesgrcia, un episodi de tal importncia per la futura vida de lImperi,ens es bastant desconegut.El que sembla segur es que a principis del segle VII, la major part delsBalcans, especialment parts de lactual Grcia tindrien importantscontingents esclaus, ja que la petjada vara sembla haver estat escassa.

Daquesta poca de desolaci, en la que tot semblava enfonsar-se, calressaltar lobra de govern de Maurici (582-602), que va tenir moltatranscendncia de cara al futur. Va ser sens dubte aquest emperador,qui davant la nova situaci produda per les invasions, va crear unes

unitats administratives a Itlia i frica, anomenades exarcats. Buscantuna major eficcia en el sistema de govern i duent a terme fins les


10/30

ltimes conseqncies les ja llunyanes reformes de Diocleci iConstant, Maurici va concebre unes circumscripcions excepcionals, onel poder civil i militar es concentrava a les mateixes mans i en les que ladefensa militar queia, en gran mesura, en una casta de soldats ipagesos, sovint emigrats de fora de la zona i que rebien, a canvi de la

seva defensa fronterera, una parcella de terra.

poca herclida

Desprs de la terrible tirania de Focas (602-610) que havia acabatsanguinriament amb la vida de Maurici i de la seva famlia, queestranyament, no havia merescut cap especial retret de part de GregoriMagne, una nova era es va iniciar amb el cop destat dHeracli, fill delexarca dfrica, lany 610. Amb ell siniciava una dinastia que esmantindria al poder durant un segle i que va fer front a una de lessituacions ms difcils i convulses de la histria bizantina. Els gransavatars poltics del moment expliquen que la historiografia hagi situaten aquests moments de forma bastant generalitzada els inicis delverdader Imperi Bizant. Durant el segle VII, la ruptura amb el mntardoantic ser un fet incontestable.

Al poc temps dapoderar-se de la capital, Heracli va ser testimoniimpotent de la rpida conquesta persa de zones vitals de lImperi, comPalestina, Sria i Egipte. No hi ha cap dubte de que la desafeccidaquestes zones, agreujada per no produda per les controvrsiesreligioses, va afavorir la penetraci persa, com ms tard succeir amb

els rabs. Heracli, en aquestes difcils circumstncies, va mostrar tot elseu talent militar, el qual el va portar a una guerra llarga i victoriosa,que va trobar el seu apologista Jorge de Pisida, autor de la Heraclada,poema llarg i farrags que intentava reproduir els aspectes externs delsantics models clssics.Lactuaci de lemperador va ser arriscada, per efectiva. Abandon laciutat per reclutar un exrcit capa de lluitar amb xit davant elsperses. Armnia, don sembla que procedia el seu llinatge, va ser el puntde partida de les seves operacions. Amb una intelligent tctica defustigaci, va anar desgastant lenemic fins que el va tenir a la sevamerc. La gran victria obtinguda davant les runes de Nnive li va obrirel cam cap a Mesopotmia i incls va desestabilitzar el propi imperiPersa, presa de les seves contradiccions internes.

La definitiva victria en la guerra prsica, que va arribar al seu puntculminant amb lentrada dHeracli, i la seva dona Martina a Jerusalemdepositant la relquia de la Vera Creu, marcaren lenganys apogeu delregnat.

La rapidesa i eficcia de la expansi islmica segueix sent un delsinterrogants arrogants sense respostes convincents. Indubtablement,

molts factors hi van contribuir, per no resulta comprensible que entants pocs anys sestabls una dominaci tan efica i duradora. Quan


11/30

mor Mahoma el 632, les mateixes tribus rabs estaven parcialmentdesunides i els seus immediats successors van tenir que fer front a lafamosa secessi de les tribus recentment convertides. No obstant, el634 derrotaren per primer cop als bizantins, el 636 es va produir lagran victria de Yarmuk, que obr tota Sria als musulmans, poc

desprs derrotaven de forma definitiva als perses i en la dcada delsquaranta sapoderaren de tot Egipte.

El control i la estabilitzaci del perill musulm va ser la gran aportacide la dinastia herclida. Els problemes interns, conseqncia delmatrimoni incestus amb la seva neboda Martina, van enfosquir,juntament amb la malaltia, els ltims anys dHeracli. Lany de la sevamort, el 641, s una de les dates sempre recordades com un momentdramtic i difcil. Enfrontaments interns, lluites pel poder entre diversosgrups, van fer que en el marge duns pocs mesos, diversos emperadorses succeren el tro. Finalment, el nt dHeracli, procedent del primermatrimoni imperial, va aconseguir el poder davant les pretensions deMartina i del seu fill Heracleonas.

Constant II (641-668) va resultar un emperador original i amb ideesprpies. Va ser un dels ltims, sino lltim, que mostr un intersespecial per lOccident llat, com element fonamental de les possessionsbizantines encara no tocades pels musulmans.

Daltra banda, al segle VII, Roma era quasi una ciutat grega i en ella hihavia importants grups de pressi, tan laics com eclesistics, que incls

arribaren a controlar el pontificat durant algun temps.La fulgurant expansi musulmana es va veure frenada durant algunsanys degut a la guerra civil que va dur al poder els Omeya, a Damasc,desprs de vncer a Ali, lltim hereu directe del profeta. Per, un copfinalment assentat al poder, Muc-Awiya, el primer califa Omeya, va dura terme una intelligent obra de govern, adaptant hbilment els anticsesquemes administratius bizantins de Sria i incls fent servir moltesvegades els mateixos funcionaris. Aviat aconsegu el que va ser laobsessi de la seva vida, construir una flota quasi tan poderosa com labizantina per intentar culminar la seva particular yihad, o guerra santa,amb la conquesta de Constantinopla.

Els principals atacs contra la ciutat van tenir lloc durant el regnat deConstant IV (668-685), fill de Constant II. El gran assetjament del 674,que a dures penes va aconseguir resistir la capital. Sabem que ja enaquells moments lexrcit bizant possea la que seria una de les sevesarmes ms temibles durant molts segles: el foc grec. Aquestdescobriment, que era un secret destat juntament amb la fabricaci dela seda, va garantir la dominaci grega dels mars. Consistia en unlquid inflamable que es llanava des duns vaixells especialsaprovisionats de grans canons sifonfors i que feien cremar quan

tocava, amb la particularitat que no sextingia amb laigua. Aquesta


12/30

ocasi, com tantes altres, va marcar la diferncia entre la flota bizantinai musulmana.

Potser el fet ms significatiu del regnat de Constant IV va ser laconvocatria del 6 Concili Ecumnic i el 3r de Constantinopla, celebrat

el 680, en el que es van liquidar definitivament les ltimes seqeles delsenfrontaments teolgics relatius a la naturalesa de Crist. Mentre vahaver esperana de recuperar els territoris perduts davant els rabs, defort caire monofisita, com Egipte i Sria, la dinastia heracliana es vamantenir aferrada a ingnues postures intermdies, com el monotelismei el monoenergisme, que intentaven arribar a la conciliaci a base deconcessions, creant descontentament entre uns i sense arribar asatisfer als altres. Lacceptaci definitiva de la prdua daquestesprovncies condu a una poltica ms realista, oblidant qualsevolvelletat de comproms i tornant a linexpugnable fe de Calcednia. Aixes va fer el 680. El doble regnat de Justini II (685-695, 705-711), vamarcar el final de la dinastia heracliana. La figura de Justini haquedat enfosquida pels terribles esdeveniments que el van allunyar delpoder en la revolta del 695, en la que li van tallar el nas, aix com pelbany de sang que es va produir quan el va recuperar el 705.

El 692 es va celebrar a Constantinopla un altre concili, el Trullense,tamb anomenat Quinisexto, denorme transcendncia per a lesglsiagrega i en el que es van adoptar importants mesures canniques i defuncionament intern, que venien a demostrar la separaci progressivaentre les esglsies orientals i occidentals.

Justini va ser expulsat i va morir el 711, al mig duna altre onada deviolncia. Amb ell, sexting un llinatge, en cert sentit, desafortunat, alhaver tingut que enfrontar-se a una poca de convulsions i problemesexterns duna gravetat incontestable. La guerra contra els perses ilenfrontament amb els musulmans van ser problemes massaimportants per una estructura econmica en plena crisi i evoluci. Noobstant, es va aconseguir mantenir una situaci geopoltica coherent,malgrat les greus amputacions del territori imperial (Palestina, Sria,Egipte i frica) amb una nova organitzaci militar i administrativa, ambindubtables renncies, per realista i adaptada a la nova situaci.

Un Nou Imperi, assetjat per totes parts, va aconseguir consolidar-se deforma molt imaginativa, traient les ltimes conclusions possibles delsesdeveniments existents. Lesclavitzaci dels Balcans, que va arribar auna dimensi important en la segona meitat del segle VII, no va impedirque aquests territoris sincorporessin plenament a el que, des daquestmoment podem denominar amb tota propietat, IMPERI BIZANT. Elsistema themtic, flexible i amb capacitat evolutiva, permetia futuressolucions. Al mateix temps, es va acabar amb la dissidncia religiosa dela nica forma possible: accentuant el sentit de la ortodxia tradicional.


13/30

EVOLUCI ECONMICA I SOCIAL DE LIMPERI BIZANT

Sha de comenar parlant dintentar desterrar els possibles punts departida erronis. Freqentment, existeix en molts historiadors unatendncia a considerar el sistema econmic bizant com molt ms

avanat respecte als de la Europa occidental del moment. Conv deixarclar que molts dels grans trets de la organitzaci econmica i social deBizanci venen a coincidir amb els dOccident, i que freqentment lesdiferncies existents entre un i altre mbit sn petites.Es pot afirmar amb claredat que la economia bizantina va tenir uncarcter eminentment agrari, com va succeir amb tots els sistemeseconmics preindustrials, no sha de deixar impressionar pel pes delseu sistema monetari, que quan ens hi apropem als detalls del seufuncionament, veiem que era molt ms tradicional del que a primeravista sembla. Per tant, rebutjarem qualsevol tipus de modernisme alanalitzar la economia i societat bizantines.

Daltra banda, es pot afirmar que es la nota socioeconmicacaracterstica del mn bizant s la del tradicionalisme i fins un certconservadorisme i refractarietat a la innovaci. Els elementsfonamentals, la espina dorsal daquest mn tan complex que s Bizanci,procedeixen, sens dubte, del que el Baix Imperi rom aport i signific ala seva part oriental. I fou molt lenta la evoluci fins a una cosaespecficament nova que pogussim individualitzar i qualificar debizant. I en general, hi va haver trets distintius que es prolongarendurant segles, sens dubte com a herncia de lantic imperi rom. Tal va

ser, per exemple, la empremta de lintervencionisme de lestat en la vidaeconmica i social de limperi bizant, en una pauta similar a la del baiximperi rom.

Aquesta tremenda fora de lEstat va ser, en efecte, un tret diferencialde la societat bizantina, per tots els aspectes acceptats i assumits.Malgrat la sacralitzaci de la figura i instituci imperial, mai es vaproduir una confusi entre lmbit pblic i privat, o al menys fins adates molt avanades. I quan sentreveien signes de canvi, de predominide grups aristocrtics o nobles, aquests tindran tendncia sempre a fer-se amb els ressorts del poder pblic, sense el qual no es podia exerciradequadament una dominaci poltica. LEstat va intervenir activamenten la vida econmica i social bizantines, va fixar preus i salaris,controlar els grups ms dbils, en especial de poblaci urbana,garantint preus baixos i estables i de cert nivell de prestacions socials,en record de levergetisme de lpoca helenstico-romana. Per, daltrapart, lintervencionisme estatal va ser un cert factor de fre dun possibleregrs o enlairament econmic que s va tenir lloc, per exemple, al mncristi occidental a partir del segle XI. Les corporacions artesanals icomercials, controlades per lEstat no van poder ser un factordinamitzador de la vida econmica i social bizantina, com ho van ser els

seus homlegs occidentals.


14/30

La transici des del punt de vista socio-econmic des de limperi rom-oriental o Baix Imperi al Bizant.

La vida urbana dsia Menor i Sria sembla haver experimentat unestancament molt fort ja al segle VI, un segle abans per tant, de les

definitives invasions perses i rabs.Les invasions del segle VII no van fer ms que donar el cop definitiu aun procs iniciat anteriorment. En alguns casos, com a Antioquia, es vaproduir un esfor important de reconstrucci de la ciutat per part deJustini, van ser efmeres. A totes les ciutats excavades i estudiadessembla haver tingut un impacte enorme la pesta bubnica iniciada el542, malgrat que sigui difcil dur a terme una avaluaci precisa. I entots els casos estudiats, lantiga polis, la ciutat clssica, es veursubstituda per un petit nucli amb muralles i fortificat, per una ciutat-fortalesa, a la que podrem qualificar de medieval.

La decadncia de la vida urbana i en definitiva, el fi de la polis era unelement fonamental de discontinutat entre mn tardoantic i bizant.Shauria produt un canvi substancial a la estructura de la propietat ien conseqncia, a la prpia organitzaci social. La esclavitud va anarperdent fora i canviant dorientaci i es va produir una simplificaci delestructura social i una determinada evoluci cap a formes feudals deltipus occidental. La antiga aristocrcia senatorial de lantiguitat tardanahavia desaparegut cap al segle VII, deixant pas a noves formes de grupsdominants. La famlia nuclear es va enfortir de forma molt important,trencant amb el frgil esquema familiar rom. El fi de la polis condu,

inevitablement, cap un sistema econmic amb menor s de la moneda.Igualment, es va produir una decadncia intellectual i literria moltmarcada, que va arribar a afectar incls la literatura hagiogrfica. Quansinici un petit renaixement intellectual, a comenaments del segle IX,es va produir en una perspectiva diferent, com demostra la personalitatdel cronista Tefanes, completament allunyat dels models clssics imolt proper a lanalstica occidental.(Dark Ages)

El nou imperi Bizant abandonaria, des daquest punt de vista, unaparell urbanstic i administratiu massa car per les seves novespossibilitats i es reduiria a un tipus de ciutat ms modesta i finanable,tornant als llunyans temps de la mateixa histria de la polis.

De totes formes, sembla clar que no es pot negar una certa ruptura idiscontinutat amb el mn clssic a lOrient, no de forma tan evidentcom a lOccident, per indubtable. Segurament, signes daquest canvi jaeren visibles a la crisi del segle III, malgrat que desprs es produs unarecuperaci a partir del segle IV, a la que tampoc va ser aliena el mnoccidental. En resum, noms un millor coneixement de la prpiaeconomia romana ens permetr anar matissant de forma progressiva idesterrar algunes de les afirmacions que shan anat repetint fins a

convertir-se en comuns. El que resulta clar a lestat actual de la


15/30

investigaci s que no es pot seguir defensant un model socioeconmicclssic esttic i per tant, convertit en un simple estereotip.

Situaci econmica als segles de transici

Les estimacions ens parlen, de forma inequvoca, dun descensdemogrfic molt accentuat als primers segles medievals, ja que lapoblaci global de lImperi havia disminut des dun total duns 24milions el 350, a uns 19 el 600, i uns 11 el 800. En quant al nombredhabitants de Constantinopla, les estimacions sn molt variables,malgrat que en comptades ocasions, no es sol acceptar una xifrasuperior a 400-500 mil habitants en temps de Justini.

Sembla ms notable la disminuci de poblaci a altres ciutatsimportants de lImperi, com Antioquia i Alexandria, sobre tot a laprimera, que dhaver estat una gran metrpoli als segles IV i V, amb200mil habitants, es va convertir en una ciutat relativament petita,duns 30-40 mil habitants el segle XI.El que sembla universalment acceptat es que a limperi Oriental,desprs dels greus problemes del segle III i part del IV, la poblacisembla haver-se recuperat durant el segle V, en una expansi que durfins lesclat de la gran pesta bubnica del regnat de Justini. Van ser,sens dubte, importants les conseqncies daquest fenomen demogrficsense comparaci amb cap altra malaltia o pandmia, ja que aquestnou flagell, tant en la seva varietat bubnica com la pneumnica opulmonar, provocava grans mortalitats.

Els efectes a lImperi Oriental al segle VI van ser igualmentdevastadores, encara que menys pregonades. Les seves diverses onadesque duraren tota la segona meitat del segle VI van provocar unadespoblaci mxima a la pennsula balcnica (40% aprox), mentre que aEgipte i Sria noms va arribar a un 10%.La despoblaci balcnica ha de posar-se en relaci amb les migracionseslaves a la pennsula durant la segona meitat del segle VI icomenaments del s. VII, i igualment va poder ser la causa que provocels trasllats de contingents de poblaci.

La conquesta rab de Sria, Palestina i Egipte es pot considerarlesdeveniment ms important daquesta primera fase, que va allunyarde la obedincia poltica de Bizanci importants contingents de poblaci,i per tant de contribuents, aix com una riquesa i prosperitat queshavien mostrat decisives per la articulaci econmica global delImperi Rom Oriental. Aquesta conquesta que va seguir a la persa,sha de contextualitzar i no analitzar com una variant absolutamentexterna, per les seves conseqncies van ser molt grans i no shan deminimitzar. Un nou Imperi, ms restringit i pobre, substitu lantic i unanova organitzaci poltico-adminsitrativa va enterrar al menysparcialment lesquema de funcionament heretat de Roma.


16/30

Al referir-nos a vida agrria en aquesta primera fase de la histriabizantina, sha de comenar fent notar la debilitat del volumdinvestigaci dedicat a aquest aspecte en comparaci amb la quantitatde treballs que fan referncia al comer i la vida urbana.

Sabem poc dels aspectes generals de la economia agrria i ramaderabizantina dels primers temps, ja que la informaci ms important provde fonts posteriors. Aix ens porta a suposar que poques coses vancanviar respecte al sistema de economia mediterrnia del Baix Imperi,amb un clima molt definit, amb escasses precipitacions en general, iestius molt clids, i unes condicions del sl bastant precries queimpedien la obtenci delevats rendiments agraris. Sabem que aleconomia agrria mediterrnia, hi predominaven els cultius de cereals,vinya i olivera.

Algunes dades semblen manifestar que es va produir un canvi a la dietaalimentria bizantina durant aquests segles inicials de la seva histria,en el sentit duna reducci del consum de cereal en relaci amb el delpoca romana,amb un conseqent augment de les lleguminoses.s molt possible que aix es derivs de la prdua traumtica de terresproductores de cereal, com eren Egipte i frica, i ms tard, Siclia. Noobstant, els cultius de cereals de sec foren sempre un elementimportantssim de la economia bizantina.La vinya i la olivera completaven la triada mediterrnia per excellncia.El vi ms fams, com succea a lpoca romana, era el grec, malgrat quees produa a totes les zones de lImperi. En quant a lolivera,

determinades informacions testimonien que la fabricaci doli era unaactivitat fonamental i que el consum dolives i la condimentaci amb olidoliva estaven completament generalitzats.

La ramaderia era un element fonamental i no solsament complementaride leconomia bizantina. Als primers temps es produ una continutatamb quant sabem de lpoca tardoantiga. En tot cas, podem apuntarque la importncia de la ramaderia va crixer, a jutjar per la rellevnciaa la que arribaria el seu tractament a la Llei Agrria de finals de segleVII i comenaments de s. VIII. Pel que sabem, noms es pot assegurarque el cavall, com va succeir a Occident, era molt utilitzat, tant perlexrcit com per la vida quotidiana, per que era la ramaderia de lallana el factor dominant al paisatge agrari bizant, com ho ha estatsempre al Mediterrani oriental.

Leconomia agrria i ramadera ens transmet una imatge errnia del seuendarreriment tecnolgic. No veiem sorgir a Orient el sofisticat llauratde les terres humides del nord dEuropa, per tampoc les terresmediterrnies en necessitaven la seva utilitzaci. No obstant, diversostestimonis ens presenten una activitat agrcola que tenia cura, avegades amb una actuaci intensiva, una horticultura i arboricultura

molt desenvolupades, unes tcniques de rec bastant avanades i unabundant equipament de molins.


17/30

Al camp rom oriental i protobizant, sembla haver predominat lhbitatagrupat i concentrat, sent lallat la excepci. Durant aquest perode, lesfonts manifesten una transici des del terme clssic Kome, al terme quepoc a poc es va anar consolidant i convertint en preferentment utilitzat,el de chorion o jorion. Al segle VI, el significat dambds termes havia

arribat a equiparar-se, malgrat que el seu significat anterior eradiferent: el kome s laldea, el poble, mentre que el chorion designava elgran domini, el fundus llat. Poc a poc, el terme chorion anir designantal nucli fonamental de lhbitat de la comunitat camperola lliure,solidria en el sentit econmic, i ms endavant tamb en sentit fiscal,malgrat que aquest element encara no est explicat a la Llei Agrria.

Resulta difcil saber si a aquesta primera poca predominava la granpropietat o la petita i mitjana. Est molt clar que la tendncia ser la delenfortiment de la petita i mitjana propietat, per les fonts jurdiques ihagiogrfiques entre els segles IV i VI, donen moltes mencions de granspropietats, amb freqncia de formes de patrocini. No obstant, malgratque aquests patrocinis els coneixem per diverses fonts, per sobre totper les lleis imperials que van tractar dabolir-les, semblen haver estatms freqents a algunes parts de lImperi, com Egipte, la evolucihistrica del qual va ser molt peculiar.

Sembla haver tingut una gran importncia la petita i mitjana propietat,sense negar la existncia de grans latifundis cultivats pels colons, moltsdells adscrits a la terra, o per esclaus, que conservaven encara certaimportncia. Daquesta manera, la potenciaci de la petita propietat a

partir del segle VII i sobre tot amb la reforma themtica, no es va fersobre una situaci de dominncia de la gran propietat, duna granpropietat que es dna per desapareguda degut a les turbulncies delmoment. T ms sentit histric pensar que la poltica dels emperadorsheraclis, que acceptaven i responien a la situaci dun imperi restringit,tenia un fonament en el qual sostenir-se.

La tendncia ms generalitzada a la bizantinstica ha estat la de negacide la existncia dun feudalisme bizant, veient noms alguns tretsallats en dates molt tardanes.

Ens deixen clara la convicci que en el mn tardorrom i bizant no vaconixer un sistema econmic i monetari tal i com el considerem entemps moderns, sin que lintervencionisme estatal era un factorpredominant en tota la organitzaci econmica. Per tant, a la poca decrisi o declivi, ms que produir-se un enfonsament dun sistema, esprodueix un simple replegament cap a posicions ms tolerables per unestat ms dbil i amb un territori molt ms redut. La ciutat clssica, laheretada pels romans del mn hellenstic, amb ideologia prpia, edificispblics, es transform en un recinte amb muralles i militar. Ms queuna desaparici shauria de parlar per tant, duna transformaci de la

vida urbana.


18/30

Lactivitat artesanal i comercial de les ciutats dels primers segles de lavida de Bizanci resultava relativament desenvolupada, heretada de comera la economia baiximperial. Lartesanat de les ciutats de la partoriental havia estat sempre molt important i seguia existint un aparellcomercial tant de zones properes com del que podrem anomenar

comer internacional, sobre tot amb el mn cristi occidental. Elsmercaders grecs o siris, per en definitiva sbdits daquest Imperi,comerciaven amb tot tipus de productes, tant fabricats al propi mnbizant com amb altres del comer dels quals noms actuaven com asimples intermediaris.

Dintre de lartesania bizantina, es mereix un lloc apart la manufacturade la seda. La utilitzaci dels teixits de seda va ser molt ms que unassumpte merament econmic i revest tamb una consideraciideolgica, ja que era el distintiu de la pertinncia a un determinatnivell social, i en alguns casos, la utilitzaci de determinades teles vaquedar restringida al basileus i famlia. Aix confer a la seda unaimportncia extraordinria, per la que Justini, amb qui tots elsaspectes relacionats amb el protocol tingueren enorme importncia, vaconvertir en monopoli imperial la fabricaci dels ms importantsbrocats. Tota una legislaci especfica socupava, amb la conegudaobsessi reglamentria bizantina, de tot el procs de fabricaci idistribuci del teixit.A la histria de la manufactura de la seda t una importncia molt granla recepci i aprofitament a Bizanci del descobriment del mecanisme delcuc de seda i la seva alimentaci amb fulles de morera. Fins al segle VI,

i ms en concret fins el regnat de Justini, arribava a Constantinopla laseda xina en cru, on era elaborada i distribuda. La dependnciaconstant en la importaci duna matria primera tan costosa i eltransport de la qual portava tantes dificultats a travs de lantiqussimaruta comercial de la seda comportava molts inconvenients, sobre totperqu travessava territoris molt diferents i depenia sempre de labenevolncia de lltim intermediari, lImperi persa, que podia fer servirel producte com un arma de pressi. Per aix, result providencialloferiment dalguns monjos nestorians de portar subreptciament deXina alguns capolls de cuc en els seus bculs per poder reconstruir totel procs biolgic del cuc i daquesta forma vitalitzar la indstria sederagrega. La operaci va ser un xit, i des de mitjans segle VI, lamanufactura imperial de seda va ser un dels majors smbols de prestigii fora econmica de tot el seu sistema.

A banda del comer de productes de seda, Constantinopla era un llocdarribada i de redistribuci daltres molts productes de luxe, des de lamajor part despcies de lOrient, tan necessries per la condimentaci iconservaci dels aliments, com les pells, armes i esclaus del norddEuropa. Els ports del Mar Negre, especialment Querson, eren llocsdarribada de tots aquests productes. Mentre Egipte va seguir vinculat a

lImperi, Alexandria tamb fou un altre important centre de distribucide molts productes de luxe, mentre que la flota sria duria a terme la


19/30

major part del comer amb Occident. Com s sabut, les fontsoccidentals abunden en mencions a la presncia de mercaders siris tantal sud de la Gllia com a lEspanya visigoda. No caldir que la prduadEgipte i Sria a mans dels rabs el segle VII van significar un dur coppel gran comer bizant i les seves noves estructures econmiques van

tenir que adaptar-se a una nova situaci molt ms restringida.

Estructures econmiques plenament bizantines

Sembla demostrada la existncia dun estancament demogrfic ieconmic en els seus diferents sectors, aix com una profundareorganitzaci social en aquestos segles foscos, que van conduir alaparici duna nova estructura poltica, basada en una formaci socialpeculiar, conjunt al que denominem Imperi bizant. No es pot caure enla simplificaci datribuir els canvis a les invasions exteriors, tant delseslaus als Balcans fins el mateix regnat de Justini, com de perses i pocdesprs dels rabs a Palestina, Sria i Egipte.Sembla ms raonable un plantejament no molt diferent al que haviasuccet a la part occidental, segons el qual, la crisi conseqncia delesgotament del sistema esclavista, shauria iniciat durant el segle III:els segles IV i V haurien estat una poca de recuperaci provisional i elssmptomes dun canvi definitiu shaurien fet ja molt visibles en elcontradictori regnat de Justini. Les invasions del segle VII no seriensin el moment final dun llarg procs histric.

Crisi de la gran propietat. La societat tardoantiga havia presenciat un

espectacular increment de la gran propietat agrria de carcter privat,tant laica com eclesistica, generalment a expenses de la dissoluci dela propietat estatal o municipal. Els coneguts mecanismes de la adjectiosterilium, que permetien lexplotaci de les terres abandonades alpropietari ms proper que es fes crrec dels impostos de les mateixes,hauria concentrat en mans dels grans patronus enormes masses deterra. Encara que el procs havia estat ms visible i profund a Occidenti Egipte, no hi ha dubtes que tampoc lOrient havia escapat al mateix.Moltes son les lleis que ens indiquen lexistncia daquests grans fundisprivats a lOrient, aix com conegudes sn les mesures dalgunsemperadors contra els flagells daquesta gran propietat, que tendiria asostreure ingressos fiscals de les arques de lEstat.

Al llarg del segle VII i sense que podem seguir amb precisi el procs, lamitjana i petita propietat sembla convertir-se en econmica i socialmentpredominant, en el marc de la reforma militar i administrativa que vaportar la implantaci dels thmata. Aquest nou sistema es veu articulatquasi completament en las prescripcions de la Llei Agraria, seguramentdel final de la dinastia heracliana. La comunitat camperola shaconvertit en la unitat econmico-social i fiscal fonamental, sense que espuguin veure en ella signes duna gran propietat dominant. s

significatiu, tamb, que alguns textos hagiogrfics daquests segles


20/30

presenten com una virtut la tendncia tradicional de la comunitatfamiliar i domstica bizantina cap a lautosuficincia.

Durant algun temps, la bizantinstica dels pasos eslaus intentresponsabilitzar daquests canvis als pobles eslaus conquistadors de

part dels Balcans i transferits en contingents res menyspreables aAnatlia. Resultava a ms temptador suposar que una organitzacisocial igualitria de les comunitats eslaves podia haver estat la causadaquesta anivellament social.

La Llei Agrria s una font molt poc expressiva per a deduir della uncanvi social tan profund com el que sha apuntat. Resulta impensableque la gran propietat agrria hagus desaparegut totalment sensedeixar cap rastre, al marge dalguns testimonis allats, principalment detipus hagiogrfic. s ms versemblant suposar que la reformathemtica, al relacionar gran part de la activitat militar amb la prpiavida agrria a base del sistema de soldats-camperols havia provocat queun nou aparell estatal poss tot lmfasi en la protecci i defensadaquesta petita i mitjana propietat camperola don procedia una partsubstancial dels contingents militars bizantins i dels seus ingressosfiscals.

No hi ha dubtes de que la presncia islmica a algunes zones de lanticimperi rom oriental, que aviat demostraren una clara voluntat depermanncia, va significar un fort cop per lestructura econmica icomercial de limperi. No obstant, tampoc sha de pensar que el control

rab dEgipte i Sria significar el final de tota relaci comercial amb elsterritoris. Per, la prdua dEgipte i Sria va repercutir negativament enlaprovisionament de Constantinopla en productes alimentaris tanimportants com el blat i loli. LImperi sembla haver adaptat amb certafacilitat a la nova situaci, ja que les fonts no ens donen una sensaciduna situaci dramtica.El blat de Teslia o Trcia i loli grec van substituir amb xit alsmateixos productes dEgipte i Sria.

La economia artesanal i comercial de lImperi no desaparegudrsticament en aquestes Dark Ages.Durant bastant de temps, el basileu bizant va seguir usant a la sevacancelleria el paper especial que provenia de les factories de papiregpcies. Van ser altres causes de fons les que reduren el trficcomercial Mediterrani i no el fet concret, per important que fos, de laprdua dEgipte.

A partir del segle VII, els carcters ms visiblement arcaics daquestsistema es fan ms patents. Ladministraci i lexrcit sn quidemanden i usen lor, que a dures penes circula entre el com de lapoblaci. El terme nomisma sembla designar molts cops ms una unitat

de compte ms que una moneda fsica. La ciutat, en el sentit msclssic del terme, declina. Deixa dexercir el paper de director que abans


21/30

tenia sobre la vida econmica i social, conservant una funci deprotecci i convertint-se en un nucli que es confon a vegades amblagrari. Malgrat tot, aix no significa en absolut una tornada a unasuposada economia natural, concepte que no t ja valor en caporganitzaci econmica medieval, i menys encara, en la bizantina.

La evoluci poltica i institucional de lImperi Bizant

Si alguna cosa pot ser considerada com un exponent de la civilitzacibizantina s, sens dubte, la seva estructura poltica al voltant dunaslida concepci estatal heretada del Baix Imperi rom, en constantevoluci i trobant sempre les frmules ms adequades per a cadasituaci. En cert sentit, la histria de Bizanci es pot compendiar dins lahistria de la evoluci de lestat, des de les complexes i centralitzadesrealitats inicials fins la seva total desintegraci en els ltims temps,passant per la slida i interessant fase themtica, des del segle VII endavant. Bizanci conserv, entre daltres coses, un record molt viu de lesconcepcions jurdiques helenstico-romanes amb una noci molt claradel dret pblic, en contraposici amb el dret privat, ius civile, lasubjecci de lestat, la antiga res publica, a aquestes normes del dretpblic, la importncia de les relacions contractuals entre els ciutadans ientre aquests i lEstat.

Com directament hereu del rom, lImperi Bizant va assumir lesprincipals premisses constitucionals anteriors. La principal dellesconsisteix en la convicci de que lemperador, fossi quin fossi el nom

que rebi, encara que a la prctica exerceixi un poder absolut, ho feiasempre en forma de delegaci del poble, que s el depositari ltimdaquest poder. Per aix, lemperador Bizant, com abans el rom, noconsiderar hereditria la seva magistratura, malgrat que en la prcticaes formessin i consolidessin dinasties en moments de prestigi personal,utilitzant habitualment el sistema dassociaci al tro del fill designat perla successi, que no sempre era el primognit.

Senat i exrcit eren estructures que jugaven un paper important en ladesignaci imperial. El poble es limitava, generalment, a una simpleratificaci de lelecci realitzada.

Un factor diferenciador important en les concepcions poltico-estatalsbizantines respecte de les romanes, ser lelement religis. Limperatorrom era divinitzat des dels temps dAugust, en una operaci tant deprestigi per la nova situaci com de cerca delements de cohesi per unImperi tan extens i multiforme. El culte imperial rom va constituir, engeneral, un fracs. La creena en la divinitat de lemperador difunt nova calar a la poblaci, molt ms arrelada als seus vells cultes ancestralsque a les formes oficials de religiositat. Els elements unificadors ocentrpets no van aconseguir imposar-se a la llarga als disgregadors o

centrfugs en una estructura tan complexa i difcilment manejable ambuns procediments tcnics tan rudimentaris.


22/30

La cristianitzaci progressiva va anar produint uns efectesdincalculable importncia. La esglsia cristiana, encara que moltminoritria en poca de Constant, va adquirir un pes poltic inusitat.Lestat grecorrom baiximperial es va cristianitzar a una velocitat moltsuperior que la mateixa poblaci. Desprs de lEdicte de Mil, la

legislaci constantiniana va enfortir la capacitat econmica iadministrativa de les esglsies cristianes. Graci renunci al ttol depontfex maximus que sempre havien ostentat els emperadors, i Teodosiva adoptar ja una posici intolerant amb el paganisme. Mentre que aOccident es produa alguna reacci pagana de consideraci, el nouimperi i sobre tot la seva capital, una creaci virtualment ex nihilo,reforava les seves caracterstiques de ciutat i dimperi especficamentcristians.

LImperi oriental o prebizant va assumir aquesta situaci amb fermesa.Els problemes religiosos es van abordar com problemes dEstat.Constant va estar present en algunes sessions del Concili de Nicea(325), i ms tard Marci i Pulquria van presidir alguna del deCalcednia (451).Era el delegat imperial qui presidia els concilis universals i lemperadorqui els convocava. El patriarca constantinopolit, malgrat de lesteriques regulacions que es van anar imposant, era anomenat perlemperador. Un home de la talla humana i intellectual de JoanCrisstom va ser deposat pel dbil i inefica Arcadi, i el clamor popularno va ser capa daconseguir la seva reinstauraci. Es consolidava unatradici de submissi del poder patriarcal a limperial que mai es

trencaria, en una evoluci contrria a la del mn llat, on el progressiudebilitament de lImperi i la seva posterior caiguda van propiciar,juntament amb una teoria molt ben manejada, la potenciaci del bisbede Roma.Aquestes circumstncies van conduir a la sacralitzaci de la figuraimperial, a la seva hierocratitzaci. Noms hem de pensar en el paperque els problemes religiosos juguen en la legislaci justinianea o en laorgullosa proclamaci de Lle III lIsuric en la seva correspondnciaamb el pontfex rom, segons el qual ell era lemperador i sacerdot.Lemperador, sense ser un Du, cosaque impedia la tradici cristiana,era el seu principal instrument a la terra, el seu representant, i era elprincipal cap de lEsglsia.

Lestat baiximperial, base de lEstat Bizant.

Es podria afirmar que va ser Constant qui va promoure els canvisfonamentals que van donar personalitat prpia a lpoca tardorromana ien conseqncia, a la primera poca bizantina. Podrem afirmar que elnou estat baiximperial va tenir unes caracterstiques moltintervencionalistes, incls totalitries, davant una organitzaci poltica iadministrativa anterior ms espontnia i descentralitzada sense cap

afany aparent de control.


23/30

Aquesta actuaci reformista es va referir a tots els aspectes. Una novaorganitzaci militar va procurar una protecci especial de les fronteres,potenciant les tropes de soldats limitanei, que vivien amb les sevesfamlies prop dels castella o burgi de la frontera, constituint una formade defensa localitzada que tanta importncia t com a precedent lluny

de les actuacions bizantines posteriors. Linteressant s assenyalar queDiocleci va ampliar aquesta prctica a altres zones on les estructuresfrontereres eren menys clares, com la prpia frica o sia. No obstant,aquestes mesures de Diocleci, que a la llarga es configurarien com undels eixos de poltica militar del nou Imperi, van trobar resistncies. Elmateix Constant abandon momentniament linters per la situacifronterera i es va tornar a preocupar preferentment per les tropesmbils o comitatenses.

Els emperadors del segle IV van ser tots importants caps militars, en latradici del segle III. La situaci sinvertir desprs de la mort deTeodosi al 395 i la terica divisi de lImperi. El fill primognit deTeodosi, Arcadi, va inaugurar una lnia demperadors no militars que esprolongar fins Heracli, a comenaments del segle VII.

Junt amb lEmperador, ladministraci central de Constantinopla vaconixer sempre la presncia dun senat o sinkleton. El mimetismeideolgic que feia de Constantinopla una Nova Roma exigia en ella lapresncia daquesta instituci ancestral. Durant tota la histriabizantina existir sempre un senat. La tendncia cap al absolutismemonrquic de les concepcions poltiques del Baix Imperi va fer que el

senat de Constantinopla tingus unes atribucions molt limitades.

El senat constantinopolit va ser una creaci artificial en cert sentit.Era un organisme quasi mort, merament consultiu, amb escassesfacultats administratives, predominantment honorfic i ad maioremgloriam duna encara poderosa classe dominant, el tradicional ordosenatorial. Malgrat tot, al menys en teoria sempre conserv un paperimportant en la designaci dun nou emperador.

Ladministraci central de lImperi oriental, en els seus primers temps,depenia cada cop ms de lemperador, i el seu entorn ms directe.Durant el segle IV, la tradici dels emperadors-soldats va fer ms mbili menys estable aquest conjunt dorganismes administratius. Poc a poc ide manera clara desprs de la mort de Teodosi, laparell de govern es vaanar fixant en Constantinopla, com capital indiscutible de lImperi.

En aquest increment del pes poltic de la capital va tenir una granimportncia la creaci el 359 de la prefectura de la ciutat. El prefecte oeparca, funcionari de la classe senatorial i virtual representant de lamateixa, encarnava una instituci de gran importncia a Roma isorgida amb el mateix Imperi. A la histria bizantina el paper de

leparca, al que en alguns moments es va qualificar de pare de la ciutat,ser fonamental en la histria econmica, social e incls poltica de la


24/30

capital. La capital va dur a terme un paper creixentment important enel conjunt del territori de lImperi. El prefecte sembla haver gaudit, desdun principi, dindependncia respecte a ladministraci provincial ihaver tingut una consideraci i rang similars a les dun prefecte delpretori. Normalment exercia la presidncia del senat i estava al

capdavant dun complex officium, composat per uns mil funcionaris quesencarregaven de la gesti directa dels principals problemes de totordre que tenia la ciutat.

Gran importncia va tenir a limperi oriental des dun bon comenamentla participaci popular, del populus, en les decisions poltiques de cairegeneral. Des del punt de vista constitucional, el paper del poble resultamolt difcilment valorable, sent una espcie de idea general acceptadades de sempre que la sobirania global residia en el mateix, anteriormentreunit en assemblees i comicis i en lpoca imperial, progressivamentconvertit en una caixa de ressonncia de les decisions imperials en elsseus peridics trobaments al circ.Al Nou Imperi, el lloc de participaci popular va ser lhipdrom. El circhipdrom es situa al costat del propi palau imperial i comunicat ambell, ja que es tractava del lloc de trobament i dileg del prncep amb elseu poble. Poc a poc, el hipdrom de Constantinopla es va anarequiparant en valor ideolgic amb el Circus Maximus rom. El palauimperial i el hipdrom, propers i comunicats, van ser els pols ideolgicssobre els que sempre va reposar la concepci constitucional romano-bizantina: el poder imperial i el referndum popular. A lhipdrom delpoble la ciutat solia refrenar la elecci imperial, inspirada per Du i

tericament aprovada pel senat i lexrcit, que no era altra cosa sin elpoble en armes. Per tamb al circ hipdrom siniciaven revoltes contrael poder imperial, la ms famosa, sens dubte, la revolta de Nika el 532,contra Justini, o tenien lloc execucions de personatges importants. Elseu paper, per tant, va ser fonamental en la histria de lImperi.

Des de finals del segle IV, les fonts parlen de la divisi de la ciutat endos grups, denominats verds i blaus pels colors o distintius que lluen alhipdromels participants de les carreres. En algunes fonts posteriorssobserva que la seva importncia va anar en augment. Alguns treballshan atribut a aquests partits un paper rellevant a la vida social ipoltica de la ciutat i incls els han relacionat amb grups econmics ireligiosos determinats.

Van ser Diocleci i Constant, en aquest aspecte tampoc semprecoincidents, qui van crear la resta de la petita carcassa deladministraci central de lImperi, encarregat de la gesti i vigilncia dela complexa administraci territorial i municipal. Es va anar dissenyantun gran comitatus, amb els funcionaris ms propers a la dignitatimperial, com el cubicularius i diferents oficines, que socupaven delsassumptes ms rellevants de ladminsitraci, al capdavant de les quals

hi havia un magister. En temps de Constant, es va crear el crrec demagister officiorium o cap suprem daquest nucli administratiu


25/30

imperial, que es convertiria en un dels funcionaris imperials amb mspoder. Igualment, va aparixer cap a finals de lpoca de Constant ouna mica desprs el quaestor sacri palatii, encarregat de la promulgacide la legislaci imperial, dacord amb els funcionaris ms importants deles oficines, els notarii. Havia tamb una srie de funcionaris de

finances centrals, encarregats de la percepci de tot tipus dingressos idel control dels mateixos respecte dels funcionaris territorials digualsigne. Aquests funcionaris financers estaven controlats per un magistero comes rei privatae, que sencarregava de la gesti dingressos delsbns imperials, i un magister o comes sacrarum largitonum quegestionava els de carcter pblic.

La potenciaci de ladministraci central va ser parallela a unaprofunda reorganitzaci de la territorial. La pea mestra de tot el procsva ser la multiplicaci del nombre de provncies, que superaren les cent,duplicant virtualment el seu nombre. El principi que va estar present entota la reorganitzaci administrativa va ser el de separaci del podercivil i militar, pels que els praesses o iudex de la provncia solament vatenir poder civil i administratiu. Aquesta ruptura de la tendnciaanterior cap a una freqent concentraci de poder es va deure tant a unafany imperial per jerarquitzar i controlar el poder militar com a lesnecessitats concretes, ja que la carrera militar havia deixat de ser unaaspiraci en grans sectors de les classes dominants.

Una gran novetat del Baix Imperi va ser laparici duna circumscripcique agrupava un conjunt de provncies amb una coherncia entre elles,

les dicesi, que tanta importncia tindran per la organitzacieclesistica cristiana. Al capdavant de la mateixa hi va estar unvicarius, que, com el seu nom indica, substitua i feia les de prefectepretori a la circumscripci. La prefectura del pretori, per la seva part,va passar a ser la circumscripci administrativa mxima,experimentant un procs evolutiu la figura del seu responsable, elpraefectus praetori. Aquest alt funcionari, que havia estat el personatgems important de lantiga administraci imperial, va patir unterritorialitzaci de data desconeguda.El prefecte pretori es va convertir en un funcionari civil duna enormeimportncia en aquest procs de canvi administratiu que combinavaelements de centralitzaci amb altres descentralitzadors.

Els aspectes de la reforma administrativa baiximperial que msinfluncia van tenir i ms van perdurar en el futur imperi bizant vanser les fiscals i monetries.

La reforma fiscal va ser obra, en la major part, del geni organitzatiu deDiocleci, encara que fos completada e incls modificada per les novesexigncies que el pas del temps i els canvis conjunturals anaven exigint.El principi bsic inspirador del plantejament de la nova situaci fiscal

va ser el de la consagraci de lhegemonia de limpost directe, aix comla racionalitzaci del mateix, buscant un repartiment ms equilibrat de


26/30

les crregues. Es va anar procedint a una reorganitzaci de lImperi,partint com a base les noves dicesis, en una srie de circumscripcionsfiscals de carcter territorial i depenent dels cultius que venien acoincidir amb altres circumscripcions en les que sincloen els ssersvius, tant persones com animals de labor. Es tractava de la uni del

sistema de la anona, destinada fonamentalment a lexrcit, amb lacapitaci en el sistema de la capitatio-iguatio, impost agrari directe inic que podia ser satisfet en espcie o en moneda. Sha de dir quedurant el segle IV predomin el pagament dimpostos en espcie, mentreque al llarg del segle V es va anar imposant el pagament en or, el nou orconstantini. Aquest procs de conversi en pagaments metllicsdantics pagaments en espcies es va regular a travs del mecanisme dela adaeratio o metalitzaci, que va ser ms rpid i preco al mnoccidental que a loriental. Per a contrarestar els possibles efectesnegatius del sistema, que podien deixar sense aprovisionament lexrcit,lEstat procedia a un mecanisme de compra forosa als particulars, quees denominava coemptio.Aquest model impositiu va ser bastant racional i evolucionat.Aconseguia uns ingressos estables, i el que s ms important, facultavaper primer cop a una organitzaci estatal a fer quelcom semblant a unpressupost, calculant les possibles despeses globals de ladministraci iadequant els ingressos a les despeses.

Va seguir existint una srie quasi inacabable dimpostos indirectes quevariaven duna zona geogrfica a una altra. La part negativa delsistema, que heretar i far evolucionar el mn bizant, s que aquesta

reforma arribava en un moment de conjuntura econmica recessivaamb evidents descensos de la productivitat i destancament comercial,el que va fer que signifiqus molts cops una crrega quasi insuportableper la poblaci camperola. Tamb senfrontava al problema, quasiinsoluble a tenor del desenvolupament tcnic de lpoca,de la absnciade recaptadors eficaos i competents. Es va intentar fer recaure larecaptaci en els curials o membres de les cries municipals, amb elsconseqents efectes negatius sobre aquesta classe i sense xit clar. Lapressi fiscal, conseqncia de la racionalitzaci, va dur aparellat tot unmecanisme de frau i collabor significativament a la greu crisis socialdaquests segles.

Aquesta slida organitzaci poltico-administrativa, que caracteritza lapoca baiximperial, fou la que va rebre el nou Imperi, i es va anarmodificant en tota aquesta poca de transici, adaptant-la a novesnecessitats. Els retocs administratius ms substancials van ser els dutsa terme per Anastasi (491-518), especialment al terreny fiscal. Aquestemperador va deixar desprs de la seva mort unes finances sanejades iuna suma estalviada de 320mil lliures dor, quantitat que mai seriasuperada en tota la historia bizantina. Aquesta suma permetr msendavant a Justini la seva ambiciosa poltica tant militar com la de

construccions. No obstant, Anastasi, lluny daugmentar els impostos, vaarribar a suprimir-ne algun, com la greu i odiada auri lustralis collatio,


27/30

que afectava a les transaccions mercantils. Igualment, sembla haverdisminut el muntant de la prpia capitalio en moments de dificultatsde la poblaci camperola.Sembla que Anastasi va aconseguir aquests brillants xits amb unapoltica de control i racionalitzaci de les despeses, dencertada inversi

del diner pblic i daplicaci svia i controlada dalguns expedientsadministratius, com la ja mencionada coemptio, o compra forosa perpart de lEstat de productes agraris per a compensar la monetaritzacidantics impostos en espcie.

La poltica dAnastasi s testimoni duna actitud dintervenci i controlestatal en la vida econmica i social bizantines a travs dun aparelladministratiu cada cop ms eficient.

Fins arribar a la reforma themtica del segle VII, es van produir algunscanvis significatius que preludiaven el nou tipus dorganitzaci estatal.Aix, Justini va crear la figura del Quaestor Iustiniatus exercitus, deforma temporal i noms per algunes circumscripcions, per amb lanovetat de que aquest funcionari, contravenint el principi general deladministraci tardorromana, concentrava a les seves mans el suprempoder militar amb la jurisdicci civil. Igualment, desprs de la reformaadministrativa dEgipte que va dur a terme Juan de Capadcia, el duxAegiypti havia acumulat tota lautoritat, desbancant en importncialantic praefectus.

El canvi principal es registra en poca de Maurici (582-602), el ms

notable dels emperadors daquest perode intermedi entre la mort deJustini i ladveniment dHeracli, Maurici va donar un pas ms enaquest procs de concentraci de poder tpic de lestat themtic delsegle VII. El 584 es registra als texts la primera aparici de lexarca aItlia, i que estava destinat a convertir-se en la mxima autoritatimperial a una Itlia turmentada i fraccionada com a resultat de lainvasi llombarda poc desprs de la mort de Justini. Lexarca coexistiaamb altres autoritats civils i militars, com els diferents duces i comiteso magistri, incls amb el praefectus praetorii dItlia, que va seguirexistint durant algun temps. Encara de forma menys clara, sabem quetamb a lfrica bizantina, amenaada sempre per la pressi bereber,registr una reforma semblant i escoltem parlar dun exarca resident aCartago i coexistint tamb amb els antics funcionaris.


28/30

La gran reforma themtica: cap un nou tipus dEstat

A la bizantinstica actual existeix consens en el que van ser els granscanvis de carcter administratiu, iniciats en el segle VII i continuatsposteriorment, els que van crear una nova estructura poltica que ens

permet parlar dun autntic Estat bizant.

Resulta molt revelador que en la Chronographia de Tefanes, escrita aprincipis del segle IX, encara es parli de ton logemnon thematon, elsthemes, per a referir-se a les noves circumscripcions militars iadministratives.

Als thmates es donava, de forma generalitzada ja, la combinaci delsdos principis que fins el moment noms shavien unit en condicionsexcepcionals: els soldats-camperols com realitat social i militar bsica ila concentraci del poder militar i civil, fonamentalment el fiscal, enmans dels strategos o general en cap de la circumscripci. Com shaanat veient, el precedent ms remot de la nova soluci era el de laconcepci dels limites en les reformes dioclecianes, per els exarcats deMaurici constituen un precedent molt ms clar i directe per ageneralitzar-lo encara ms a gran part de lImperi.

Tradicionalment, sha atribut a Heracli la implantaci daquestareforma, o al menys, de linici de la mateixa. Noms es pot afirmar i ambreserves que va ser aquest emperador qui ampli a algunes zones lasoluci exarcal i si fem cas del De thematibus, cre el thema dArmnia.

El que s que sembla evident s que al regnat de Justini II existien jacinc circumscripcions daquestes noves caracterstiques ja que, en unacarta al papa Juan V, li parla de cinc exercitus: Anatolikon o exrcitdOrient, Armeniakon o dArmnia, Thrakesikon o exrcit de Trcia,Opisikion o exrcit de la costa asitica propera a Constantinopla i elkarabisianon o flota dels estrets.

Sembla obvi que durant aquests anys vuitanta del segle VII, la reformade lestat o lautntica creaci dun estat bizant estava ja en marxa, i elprocs seguiria completant-se amb posterioritat. Van ser creats nousthmates, com el de la Hlade, creat per Justini II desprs de les sevescampanyes militars contra els eslaus als Balcans, i daltres que vansorgir per fragmentaci dels enormes territoris anteriors, com va succeira principis del segle VIII amb la divisi de lAnatolikon en diversesunitats, aix com el martim o Karavisianon. Aquesta partici fer lesnoves circumscripcions ms manejables, encara que tamb vaaugmentar les despeses de la burocrcia.

A les noves unitats administratives, els soldats possedors de parcellesmilitars complien un servei militar a cavall quan eren convocats a lescampanyes militars mitjanant ladnomion o lleva. La resta del temps

cultivaven les seves parcelles al sinus de laldea, on convivien amb elspetits i mitjans propietaris civils. La ja citada Llei Agrria ens dna


29/30

compte de la situaci de laldea, on existia una solidaritat econmica ifiscal. Sembla clar que la reforma themtica va enfortir en gran mesuraa la petita i mitjana propietat camperola. El general en cap del thema, elstrategos, va ocupar la suprema autoritat militar, per tamb tenia a lesseves ordres a la burocrcia civil, tant judicial com fiscal, amb la qual

cosa el seu poder era enorme. Els generals i oficials themtics percebiensous molt elevats, que units al seu bot de les campanyes militars, elsvan convertir en molt rics. Aquest enriquiment provocaria la progressivainversi dels seus beneficis en terres del propi thema, malgrat delsintents de prohibici dels primers moments. Aquest seria lorigen dunescastes militars nobiliries destinades a destruir des de dins el propisistema del que havien sorgit.

Ladministraci central bizantina va tenir per fora que reformar-se coma conseqncia daquestes actuacions, en el sentit duna certasimplificaci. De la mateixa manera que les antigues provncies vananar desapareixent davant els nous thmata, la descentralitzaciproduda va provocar la runa de la prefectura del pretori, de la que nose nescoltava parlar des de meitats del segle VII. A Constantinopla, unaespcie doficines al comandament duns funcionaris de nova creaci,els logothetes, controlaven els principals aspectes administratius ifiscals. Els logothetes van ser sens dubte, lexponent ms important deladministraci central del nou Imperi Bizant. Des de les diferentsoficines o negociats sintentava un control el ms estricte possible delsthmata, encara que aquest era ms teric que real. El sacellarius,finalment, era el ms alt funcionari civil de ladministraci central del

Gran Palau de Constantinopla, encarregat de la coordinaci general idel control dels diferents negociats.

Lorganitzaci themtica, per tant, va ser una excellent soluci per a lanova situaci de lImperi. Va proporcionar una defensa bastant eficadavant les penetracions rabs, les que va aconseguir estabilitzar, i unesquema administratiu senzill. Lorganitzaci militar mai va reposarnicament en les tropes dels thmata, sin que sempre van seguirexistint les tropes mbils o tagmtiques, arraconades prop deConstantinopla i a disposici del propi emperador. Moltes campanyescontra els blgars al llarg del segle VIII, va ser dutes a terme ambaquestes tropes tagmtiques, molt reorganitzades i enfortides perConstant V.El nou sistema militar i administratiu va anar patint retocs iadaptacions en la direcci abans citada de nous thmates. Particularrelleu va tenir lobra reformadora de Nicfor I (802-811), que durant elsseus anys de regnat va dur a terme una srie de canvis, com la creacidel thmata del Peloponeso, separat de lantic Hlade i amb capital aCorinto, aix com el de Tessalnica. Aquestes noves circumscripcionsvan suposar un pas ms en la reorganitzaci dels Balcans, desprs deles victries militars contra els eslaus, seguides duna poltica de nous

assentaments agraris. Nicfor va intentar tamb una reorganitzacifiscal a base de la generalitzaci dun impost sobre lhogar, el kapnikon,


30/30

prviament existent. Igualment, va dur a terme un nou cens fiscal perracionalitzar i fer ms efectiva la percepci dimpostos.

A lpoca de Tefil (829-842), segon emperador de la dinastia amorita,existien ja a lImperi 23 provncies, de les quals 21 eren thmata,

desprs de la recent divisi de lenorme thema armeni. Aquestemperador va organitzar tamb les fronteres ms conflictives amb elsrabs, amb els que shavienreprs les hostilitats, en forma de cleisuraio clisures, aix anomenades perqu es tractava de la defensa de passosmuntanyosos. Les tres clisures de Tefil (Charsianon, Capadcia iSelucia) defensaven els ports de les muntanyes del Taure que limitavenamb les possessions califals de Cilica i Sria del nord. Igualment, vasubdividir els drunga o unitat militar inferior dels thmata, creant elsbanda, que comprenia un conjunt de 200 soldats. Com havia succetamb els thmata, els banda ampliarien el seu contingut des dunasimple circumscripci militar a una unitat administrativa bsica, deltipus dels comtats anglosaxons. Totes aquestes mesures van collaboraren la mesura gradual de la situaci militar bizantina a Anatlia davantels rabs.

imperi romà oriental.pdf

Documents