impacte del consum de cànnabis en la població de vilanova i la geltrú

7/23/2019 Impacte del consum de cnnabis en la poblaci de Vilanova i la Geltr

1/84

http edpac.org@ [email protected]

sant pere ms alt 31, 2n 3a08003 barcelona

nif G - 63082135dep. justcia 27.436

Impacte del consum decnnabis

en la poblaci adolescent deVilanova i la Geltr

Vilanova i la Geltr, mar de 2004


2/84

2

Autors/es Educaci per a l'acci crtica (EdPAC)

Carlota BorrellNeus FreixesCarles Sed

Agraments Als joves enquestats i als entrevistats per compartir lesseves prctiques i creences amb total confiana; elsautntics protagonistes de lestudi.

Al professorat dels diferents centres educatius peroferir-se a passar els qestionaris.

Als professionals entrevistats per donar la seva visitcnica.

Al Pitu per facilitar contactes.

A lEsther Bartlett i al Pere Rossell per fer una lecturaminuciosa del document i fer propostes de millora.


3/84

ndex

3

1/ ndex

2/ Introducci ........................................................................................... 5

3/ Estat de la qesti .................................................................... 62.1/ Sobre el cnnabis i els seus derivats........................................................ 6

2.2/ Problemes associats ................................................................................ 7

2.3/ Situaci del consum a lEstat.................................................................... 8

4/ Objectius de la investigaci ........................................ 12

5/ Plantejament del problema ................................................ 13

6/ Mtode ....................................................................................................... 156.1/ Caracterstiques de la investigaci ......................................................... 15

6.2/ Variables estudiades .............................................................................. 16

Definici de les variables de lestudi quantitatiu..................................... 16Variables estudiades a lestudi qualitatiu ............................................... 17

6.3/ Instruments i procediment ...................................................................... 18Temporalitzaci ..................................................................................... 18Estudi quantitatiu ................................................................................... 18Estudi qualitatiu ..................................................................................... 21

7/ Resultats i anlisi de dades quantitatives 227.1/ Total de la poblaci ................................................................................ 22

7.2/ Joves que almenys han fumat porros una vegada ................................. 34

7.3/ Diferncies entre els que han fumat porros i els que no......................... 47

7.4/ Diferncies entre sexes.......................................................................... 60


4/84

ndex

4

8/ Resultats de lexploraci qualitativa .............. 648.1/ mbit educatiu........................................................................................ 64

Coordinadora del Projecte dactivitats extraescolars de secundria (PAE)

.............................................................................................................. 64

Psicopedagog dIES .............................................................................. 65Cap destudis dIES ............................................................................... 66

8.2/ mbit datenci sociosanitria ................................................................ 68Educadora social de serveis socials i representant del servei a la Mesa deles drogues............................................................................................ 68Treballadora social del CAS Peneds Garraf ..................................... 69Psiquiatra del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) ............ 70

8.3/ mbit de seguretat ciutadana................................................................. 71Cap de la policia local............................................................................ 71

8.4/ mbit de joves fumadors........................................................................ 73

9/ Reflexions............................................................................................ 77

10/ Propostes dintervenci ................................................... 82

11/ Bibliografia i fonts dinformaci....................... 84


5/84

Introducci

5

2/ Introducci

Aquests ltims anys, laugment de ls del cnnabis, entre la poblaci adolescentcatalana en general i la de Vilanova i la Geltr en particular, s fora significatiu.

Tanmateix, tot i tenint conscincia del problema que es pot desencadenar, lescaracterstiques prpies de la poblaci adolescent (funcionament gregari, dificultatdaccs als serveis per a persones adultes, sobrevaloraci de les seves capacitats,etc.) fan que no sigui fcil conixer la magnitud i incidncia del seu s amb els canals

habituals de contacte i coneixement de la realitat (educadors/es de lmbit social ieducatiu, serveis de prevenci i atenci de drogodependncies i altres)

En definitiva, duna banda lactual desconeixement de la magnitud del consum a laciutat, junt amb la seva problemtica real i potencial, justifica la dedicaci desforosper estudiar la realitat del seu consum a Vilanova i la Geltr. Per a, des daqu,dissenyar les iniciatives ms adients per aconseguir:

Donar eines als joves que no en volen fumar per mantenir la seva postura. Retardar linici del seu s. Afavorir un s menys problemtic o de risc entre la poblaci consumidora. Fomentar el seu aband entre qui vulgui i pugui canviar.

La investigaci segent pretn donar prou informaci per servir de punt de partenaper a lelaboraci duna poltica municipal coherent de prevenci i atenci delsproblemes esmentats.


6/84

Estat de la qesti

6

3/ Estat de la qesti

3.1/ Sobre el cnnabis i els seus derivats

Sota el nom genric de cnnabis sagrupen diferents preparats que tenen un mateixorigen: la planta cnnabis en les seves varietats ndica i sativa, o el creuamentdambdues. En concret:

Haixix; el seu premsat. Marihuana; els cabdells de la planta. Oli dhaixix; una concentraci lquida de la seva resina.

La seva forma habitual de consum de cnnabis s el porro; una barreja de tabac i

haixix (escalfat prviament per desfer-lo) i/o marihuana, liada per fumar. Tanmateix,tamb hi ha altres formes de consum com ara els preparats gastronmics (es trinxa lamarihuana o es desf lhaixix i es barreja amb qualsevol producte; trufes, iogurt,pastissos, etc.), o fumar lhaixix sense tabac o la marihuana directament en una pipa,o fumar la marihuana liada sense tabac. Ls de loli, que es pren fumat, s molt pocusual. Tamb hi ha la possibilitat de prendre cnnabis en infusi o, sense tabac,mitjanant la inhalaci dels bafs amb un vaporitzador, molt emprat per persones per aqui el cnnabis t efectes teraputics (persones amb VIH/SIDA, cncer, etc.)1

Entre la poblaci jove2el ms habitual s fumar porros dhaixix. Aquest fet augmentaels riscos propis del cnnabis per dos motius: la seva barreja amb tabac i ladulteraci

prpia de totes les drogues illegals.La concentraci dhaixix normal pot oscillar entre un 10 i un 25% i es fan servirsubstncies de tot tipus per al seu preparat; oli de motor, cera, pneumtic, fang ialtres.

Tant de la marihuana com de lhaixix hi ha varietats. De la primera hi ha tot tipus deplantes que, amb laugment de la venda de llavors dorigen holands3, ha fet queactualment hi hagi en el mercat des de varietats relativament suaus i tranquilles aaltres amb efectes molt intensos4.

Pel que fa a lhaixix, malgrat que tamb hi ha qualitats i consistncies diferents (txitxa,

ou, agl, pollen, apalejat...) t menys variacions de potncia.

Sobretot en nuclis urbans, on les possibilitats de plantar-ne es limiten als balcons,terrasses o terrats, el comer de cnnabis sacostuma a fer de lhaixix dorigenmajoritriament marroqu5.

1En altres pasos com Holanda o Canad tenen molta ms conscincia dels efectes perjudicials deltabac, i sen pren de formes alternatives.2No acostumen a tenir oportunitat de plantar marihuana.3Aquest pas s el que ms trajectria t de cultiu i fabricaci de tot destris per al consum i el conreu:terres, adobs especials, llums i politges per al cultiu dinterior, altres elements per al consum (pipes,vaporitzadors...), etc.4Algunes varietats que sanomenen triposestenen tamb efectes allucingens.5Moltes zones del nord del Marroc tenen del seu conreu, preparat i trfic una font dingressos bsica.Comer que, per altra banda, s perms per les autoritats amb les corresponents neteges dimatge,sobretot de cara a lopini internacional.


7/84

Estat de la qesti

7

3.2/ Problemes associats

Les investigacions realitzades no han pogut demostrar els seus efectes negatius en unconsum moderat. Tanmateix, i en la lnia prohibicionista que impera, sovint surten a lallum estudis sense rigorositat cientfica; realitzats amb pocs casos, amb dosis enanimals exageradament desproporcionades a ls habitual entre persones, etc.

En qualsevol cas, no es donen casos dintoxicacions o sobredosis mortals percnnabis i no est demostrat que cre dependncia fsica.

Alguns estudis relacionen el seu s habitual amb fracs escolar o desmotivaci, perla seva relaci no pot concloure que el cnnabis en sigui la causa.

Lexistncia de lanomenada psicosi cannbica, argument massa emprat per alguns

professionals, tampoc est demostrada. Si b s cert que a algunes el seu sdesemboca en una psicosi, possiblement es tracti de persones amb predisposicipersonal i/o social a aquest tipus de desordres. Per afirmar la seva existncia, caldriademostrar que sense ls de cnnabis no shagus donat aquesta malaltia mental. Enqualsevol cas, s s cert que les persones amb una salut mental delicada, poden tenirmolts ms riscos a tenir efectes indesitjables, temporals i/o amb ms durada. Es potafirmar que no existeix cap patologia mental directament associada al consum alt decnnabis6, fet que s es dna amb moltes altres drogues.

En lmbit cognitiu, el seu s est relacionat amb lalteraci de la memria, latenci, laconcentraci7, el maneig dinformaci o la percepci del temps. Igualment ha estat

associat en algunes persones

8

a crisis dansietat o estats depressius de durada breu(Milman, 1977) i reaccions indesitjables des dun sentiment suau de por, fins a arribara angoixa, estats de pnic, deliris o estats paranoics (Mather i Bhodse, 1991)

En consumidors/es habituals al llarg de molts anys shan descrit problemes pulmonarsbronquitis i altres. A ms, cal tenir en compte que a Catalunya el seu s vadirectament lligat al tabac i que, possiblement, la majoria dusuaris/es habituals decnnabis tamb ho sn de tabac sense cnnabis, sentn9.

6Observatorio vasco de drogodependencias (2002) Cannabis: de la salud y del derecho.7Aavv (2003) Que ruli... manual per a mans properes al cnnabis.8En ocasions per predisposici personal i en altres per tenir una baixa tolerncia.9Aquesta conscincia de risc del tabac s cada vegada ms present entre els joves que sinicien en elconsum; cada vegada hi ha ms joves que noms fumen porros.


8/84

Estat de la qesti

8

A diferncia daltres drogues10, el seu s no est lligat a lagressivitat, sin que elsefectes sn ms aviat al contrari, pels seus efectes de sedaci. Daltra banda, els seusefectes psquics i fsics corresponen fora amb la percepci que en tenen els seususuaris i usuries, fet que fa ms difcil cert tipus de conductes perilloses11.

Donat que no provoca dependncia fsica i per tant no hi ha quadres fsicsdabstinncia molts consumidors creuen errniament que no est associat adependncia psquica. Una de les particularitats del seu consum s justament que lespersones que en sn dependents tenen una baixa conscincia daquest fet.

Els seus efectes teraputics estan demostrats, malgrat que campanyes institucionals,que estan fonamentades en criteris morals i no cientfics, diguin el contrari12.Tanmateix aquestes propietats estan sent utilitzades per mostrar el cnnabis com unasubstncia gaireb inncua i sana. El cnnabis, com a medicament, noms srecomanable per a persones amb alguns diagnstics (com persones que rebenquimioterpia, per a malalts que tenen dificultats per tenir gana per diferents motius,com a analgsic en alguns casos i altres13)

3.3/ Situaci del consum a lEstat

Segons dades de lenquesta del Plan Nacional Sobre Drogas(2000), realitzada alEstat entre estudiants de secundria, ledat mitjana dinici en ls de cnnabis est en14,8 anys.

El percentatge de consumidors experimentals i habituals, segons el mateix estudi,corrobora la percepci general que ha anat augmentant en els ltims anys. Els

experimentals han passat dun 28,5% (1998) a un 31,2% (2000) i els habituals dun17,2% a un 19,4%.

Per perodes de temps els resultats han estat:

Plan Nacional Sobre Drogas (2000)

10Especialment lalcohol i la cocana.11Els accidents de trnsit per alcohol estan tamb lligats al fet que s un depressor del sistema nervisper alhora estimulant; aquest fet dificulta la conscincia destar intoxicat i dels riscos associats.12Actualment el Plan Nacional Sobre Drogasnest fent una en aquesta lnia.13Departament de Sanitat i Seguretat Social (2001) Butllet dinformaci teraputica: s teraputic delcnnabis i els seus derivats.


9/84

Estat de la qesti

9

Pel que fa als problemes associats al seu s els percentatges sn:

Plan Nacional Sobre Drogas (2000)Pel que fa a Catalunya, les dades que disposem de lenquesta domiciliria sobreconsum de drogues (Plan Nacional Sobre Drogas, Ministeri de lInterior), facilitadesper l'rgan Tcnic de Drogodependncies del Departament de Sanitat i SeguretatSocial, sn les segents:

rgan Tcnic de Drogodependncies (2001)


10/84

Estat de la qesti

10

Les ltimes dades de la xarxa datenci a les drogodependncies de Catalunya14quehi ha publicades sn les corresponents a juliol setembre de 2003. Al llarg daquestsmesos el cnnabis ha estat la droga principal de linici de tractament en un 3,4%,mentre que lalcohol ha estat la del 42,7%, lherona del 18,8% i la cocana del 23,3%.

Cal tenir present que una part de les persones que inicien tractament ho fan persubstituir el pagament de la sanci administrativa de la Llei de Seguretat Ciutadana15,fet que no implica que valorin tenir problemes de dependncia per al seu s.

Lenquesta domiciliria realitzada el 199916pel Plan Nacional Sobre Drogas(2001) ifacilitada per lrgan Tcnic de Drogodependncies de la Generalitat, dna la segentinformaci sobre el cnnabis:

Dades de consumEl cnnabis s la droga illegal ms consumida. L'han tastat alguna vegada un19,5% d'espanyols, l'han consumit durant el darrer any un 6,8% i durant l'ltimmes un 4,2%.

L'evoluci dels consums dels derivats en el perode 1995-99 indica que,desprs d'haver assolit el seu nivell mxim el 1997, durant el 1999 s'apreciauna lleugera davallada, tant en els percentatges de consumidors habituals (del21,7% passen al 19,5%) com en els d'aquells que l'han consumit en el darrerany (del 7,5% al 6,8%). Els consums durant l'ltim mes es mantenen estables.Els majors nivells d'experimentaci es registren entre els homes (amb un25,2% davant del 13,7% de les dones) i els joves de 20 a 24 anys (32,4%).Tamb en els consums ms habituals (indicador de consum "ltims 30 dies") elgrup d'homes de 20 a 24 anys s el que registra les majors prevalences(14,7%).Des de 1995 s'observa com progressivament van reduint les diferncies entreels sexes.

Per primera vegada en el grup d'edat de 15 a 19 anys s'igualen les prevalencesde consum entre nois i noies, tant en l'habitual (8% dels nois i 7,8% de lesnoies) com en l'experimental (on el percentatge de noies, amb un 21,6%, slleugerament superior al dels nois, amb un 21,1%).

Opinions i actituds davant el cnnabisEl percentatge de ciutadans que associen el consum habitual (un cop persetmana) o ocasional de cnnabis amb l'aparici de molts problemes de saluts, respectivament, del 65,3% i del 51,1%. La percepci del risc associat alconsum es troba, per tant, en una posici intermitja entre les restants droguesillcites i l'alcohol i el tabac.Ambds percentatges, habitual i ocasional, s'han incrementat uns cinc puntsentre 1997 i 1999 en la poblaci general.Aquesta percepci del risc del consum de cnnabis difereix en la poblaciescolar de 14-18 anys. Aix, la proporci d'estudiants que pensen que elconsum habitual de cnnabis pot causar molts problemes s del 77,8%, per laproporci que pensa que el seu consum espordic pot causar molts problemess del 46,4%. Quatre anys abans, l'any 1994, les xifres eren del 85,3% i el54,7% respectivament.

14D.G. de Drogodependncies i SIDA (2004) Sistema dinformaci sobre drogodependncies aCatalunya.15La mateixa llei contempla la substituci de la sanci per un tractament de deshabituaci.16Mostra de 12.488 entrevistes a espanyols de 15 a 65 anys.


11/84

Estat de la qesti

11

Demandes de tractament

El pes del cnnabis en les admissions a tractament per consum de drogues aEspanya est creixent en els ltims anys, i ha passat de representar el 3% deles admissions registrades durant l'any 1996 al 5,6% de les registrades durantel 1999.Si tenim en compte noms aquells casos que solliciten tractament per primeravegada, el percentatge de subjectes que tenen el cnnabis com a drogaprincipal d'abs s'eleva a l'11,8%.L'edat mitjana de les persones admeses a tractament per cnnabis durant el1999 fou de 23,9 anys, entre els pacients que havien rebut tractamentprviament, i de 16,7% en els casos que anaven a tractament per primeravegada. Aquestes xifres estan molt per sota de l'edat dels usuaris dels centresde tractament per qualsevol tipus de droga, que est situada en uns 30 anysaproximadament.

Decomissos de cnnabis

Durant l'any 2000 es varen decomissar a Espanya 474.505 quilos de haixix, un10% ms que durant el 1999, i es mant l'increment progressiu delsdecomissos que s'estan produint en aquesta ltima dcada. En aquest mateixany, els decomissos de marihuana i d'oli de haixix varen ascendir a 346 quilos i310 cc.


12/84

Objectius de la investigaci

12

4/ Objectius de la

investigaci

GeneralEstudiar les caracterstiques del fenomen del cnnabis entre la poblaciadolescent entre 13 i 16 anys de Vilanova i la Geltr.

Especfics Recollir dades sobre els patrons i prctiques ds de la substncia i la

problemtica associada al seu s o tinena. Saber quins referents tenen els i les joves en cas destablir-hi una relaci

problemtica. Obtenir informaci puntual sobre laccs i ls daltres drogues ms nocives. Extreure lopini dalguns joves consumidors/es i professionals sobre

aspectes relacionats amb el cnnabis.


13/84

Plantejament del problema

13

5/ Plantejament del

problema

El consum de cnnabis entre la poblaci adolescent t una srie de trets prousignificatius per donar-li una certa prioritat dins els programes deducaci per a lasalut. Aquests sn:

Ledat del seu inici est avanant a la de lalcohol i, fins i tot sovint, a la deltabac17.

Es tracta duna droga illegal i, per tant, el seu trfic i promoci est penat, ila seva tinena sancionada amb un mnim de 300 .

La prctica habitual de compartir els porros afavoreix la pressi de grup, icom que en ladolescncia el grup s lentorn natural dels joves, en snespecialment sensibles.

Als efectes propis de la substncia shi afegeix que com a droga illegalacostuma a estar adulterada quan es tracta de haixix, el preparat delcnnabis ms emprat entre els adolescents.

El seu s est directament associat al del tabac, la substncia msaddictiva que es coneix i primera causa de mort evitable del mnoccidental.

En tractar-se duna droga illegal, el seu s habitual pot afavorirlaccessibilitat al mercat negre i, per tant, a daltres drogues msproblemtiques (pastilles tipus xtasi, cocana, etc.)

Les seves peculiaritats faciliten que sestableixi un s ampli, habitual (en

molts casos diari); en aquest sentit no noms s una droga recreativa(reservada a ambients de festa) Com a qualsevol droga t la seva srie defectes indesitjables que, en

aquest cas, sn bsicament de caire psicolgic. El seu s actual com a moda; aix s, que entre fora sectors de joves el

normals fumar. Potenciada a ms a ms per un fort moviment i culturaprocannbica18que, malgrat que est ajudant a reduir alguns riscos, estajudant a socialitzar i normalitzar el seu s (consum ostents, apologiamitjanant smbols, exageraci dels seus efectes positius...)

Un dels trets caracterstics de la joventut en general i de ladolescncia en particular,s la construcci crtica19de la personalitat a partir de la seva llunyania respecte elmn dels adults.

Els professionals i els serveis que treballen amb adolescents tenen dificultats perconixer a fons les seves prctiques. I es mouen, sovint, en base a sensacions iobservaci. De fet, s difcil i poc freqent que un o una jove sapropi a una personaadulta o un servei professional per demanar ajuda, assessorament o atenci20.

17Observaci comuna de diferents professionals que intervenen en la prevenci de drogodependncies:Jordi Bernabeu i Judit Ramos (Energy Control), Esther Bartlett (Ajuntament de Parets del Valls), PuriPinilla (Ajuntament de Bilbao), Rai Parreo (Ajuntament de Portugalete)18Actualment proliferen les revistes sobre el cnnabis Camo, Yerba, Maria. A ms, a Barcelonasest obrint el museu ms gran dEuropa sobre la planta i sacaba de realitzar la fira Spannabis.19De fet el terme adolescent t lorigen en adolecer, s a dir; passar dolor.20Hi ha excepcions com ara el Centre Jove danticoncepci i sexualitat en les quals sha aconseguitoferir alguna cosa que els motiva i interessa.


14/84

Plantejament del problema

14

Per tot el que acabem de dir, si es volen conixer amb profunditat les seves creences,prctiques i relacions davant el cnnabis, cal fer un estudi en el que ells i elles siguinels protagonistes i aportin una informaci, laccs a la qual s difcil des dels canalsprofessionals: CAS de Vilanova i la Geltr, centres educatius o de serveis socials, etc.

Les limitacions de les dues grans metodologies de la investigaci social laquantitativa i la qualitativa fa que sigui convenient realitzar una combinacidambdues ja que la primera pot ajudar a obtenir una informaci ponderada, mentreque la segona pot facilitar la comprensi i laprofundiment en el tema.


15/84

Mtode

15

6/ Mtode

6.1/ Caracterstiques de la investigaci

La investigaci sobre el cnnabis realitzada a Vilanova i la Geltr amb adolescents itestimonis privilegiats, t les segents caracterstiques21:

Criteri Caracterstica DescripciGrau dabstracci Aplicada Encaminada a la resoluci de problemes.

Objectiu Descriptiva Ni sha manipulat cap variable, ni nhi ha cap producte de

lexperimentaci. Es limita a descriure (no pretn arribar alconeixement de les causes)

Font dinformaci Emprica Basada en lobservaci de conductes; no s unainvestigaci terica.

Temporalitzaci Transversal Sestudia de forma simultnia i no a travs del temps lesdiferents persones.

Lloc De camp Intenta aconseguir una situaci destudi el mxim realpossible; no s un estudi de laboratori.

mbit cientfic Psicosocial Forma part dels estudis socials de persones en relaci

amb el seu entorn i de les seves prctiques.Naturalesa de lesdades

Mixta Quantitativa (obt informaci extensa susceptible dssertractada amb tractaments estadstics) i qualitativa(aprofundeix en casos significatius amb una metodologiasubjectiva). Contempla lestudi daspectes objectius idaltres subjectius (respostes condicionades per aspectes ivisions personals).

21Estndards descrits a Bisquerra,R (1989) Mtodos de investigacin educativa.


16/84

Mtode

16

6.2/ Variables estudiades

Definici de les variables de lestudi quantitatiu

Amb la investigaci quantitativa es pretn aconseguir informaci relacionada amb elcnnabis. En concret:

Lectura associada. Treball a l'aula relacionat. Valoraci de la suficincia d'informaci. Pressi per al consum. Quantitat d'amics o amigues que en fumen.

Edat del primer consum. Informaci sobre el primer accs a la substncia. Espais d's preferents. Freqncia d's. Variant de cnnabis emprat haixix i/o marihuana. Experincies de consum problemtic. Consums de risc. Creena de la intensitat dels problemes que crea en la salut. s en un espai perode de temps. Referents en situaci de crisi.

A ms a ms, sha obtingut informaci de context i daltres drogues.En total sha treballat amb 49 variables, dalgunes de les quals sha obtingutinformaci dels tres cursos. Daltres noms shan estudiat en un o dos nivellsacadmics:

CursosVariable 2n 2n-3r-4t 3r-4t 4t Total

Context (assignades) 5 5

CnnabisCreena problemesassociats

1 4 5

Factors de risc 3 3

Grup d'iguals 1 1 2Informaci i formaci 2 2 4Inici consum 3 3Patrons d's 1 1 7 2 11Problemes viscuts 4 3 7Referents 5 5

Altres drogues 2 2 43 13 22 11 49


17/84

Mtode

17

Variables estudiades a lestudi qualitatiu

La informaci que es pretn obtenir de lopini del fenomen des de diferents

perspectives, fa referncia a aspectes relacionats amb: Extensi i pautes ds. Problemtica associada des de diferents vessants. De quina forma es fa ls i la compra i venta. Anlisi que es fa des de diferents vessants de les caracterstiques del seu

s i dels joves usuaris/es. Opinions dels joves consumidors/es.


18/84

Mtode

18

6.3/ Instruments i procediment

Temporalitzaci

El disseny de la investigaci sha realitzat durant el mes de setembre de 2003. Elsqestionaris i el treball destudi qualitatiu shan fet entre els mesos doctubre de 2003 imar de 2004.

Estudi quantitatiu

Per a la investigaci quantitativa sha treballat amb la poblaci i no amb una mostrarepresentativa:

Poblaci estudiada Joves matriculats a Vilanova i la Geltr a cursos 2n, 3r i 4td'ESO dels centres pblics i privats

La relaci entre la poblaci terica i la finalment tabulada ha estat:

Matrcules Enquestes vlides

Centre2n

ESO3r

ESO4t

ESOtotal

2nESO

3rESO

4tESO

total%

matric.Divina Providncia 30 28 29 87 30 24 28 82 94,3%Dolors Mallafr i Ros 62 80 96 238 54 51 87 192 80,7%El Cim 60 60 60 180 47 51 98 54,4%

Escola Montserrat 30 30 30 90 30 24 28 82 91,1%Escola Pia 64 60 60 184 58 52 54 164 89,1%F.X. Lluch i Rafecas 126 85 105 316 115 74 87 276 87,3%Joaquim Mir 88 94 120 302 67 69 93 229 75,8%Manuel de Cabanyes 130 130 130 390 115 95 98 308 79,0%Sant Bonaventura 60 60 60 180 59 53 20 132 73,3%Santa Teresa deJess 60 64 59 183

59 58 56 173 94,5%

710 691 749 2.150 587 547 602 1.736 80,7%

Sha cobert la totalitat dels cursos i aules, llevat dun centre privat El Cim que havalorat la convenincia de no passar els qestionaris a les lnies de 2n d'ESO.

Previ al tractament estadstic, shan anullat 23 qestionaris per estar mal contestats,estar mancats de rigor o mostrar contradiccions de contingut. Leliminaci de lestudiha estat realitzat de dues formes:

Procediment Nm.Anlisi previ al tractament informtic 14Revisi de contradiccions amb el paquetinformtic

7


19/84

Mtode

19

Disseny i passada dels qestionaris

Per a lestudi quantitatiu shan emprat uns qestionaris dissenyats per a aquesta

investigaci22

, que ha estat analitzats amb estadstica descriptiva.

Shan preparat tres models diferents per als tres cursos estudiats 2n, 3r i 4t d'ESO,tenint en compte diferents aspectes:

Informaci que esvolia obtenir Continguts concrets de context, cnnabis i altres drogues.

Edats de cada curs Sha considerat el protagonisme, laccs i la disponibilitat delcnnabis, diferent en cada edat.En les primeres edats sha incidit ms en aspectes com ara haver-nefumat o no i, a mesura que ledat avanava, sha aprofundit ms ensaber la forma en qu sha donat, les creences i els problemes

associats.Llenguatge emprat Sha escollit fer servir largot juvenil relacionat enlloc dun estndard

tcnic, per entendre que sassegurava aix una millor comprensi perpart dels joves.En concret:

Porros(enlloc de preparats amb cnnabis) Menjar lolla (enlloc de fer pressi de grup) Maria (enlloc de cabdells de cnnabis) Blanca (enlloc de lipotmia) Rallar-te o emparanoiar-te(enlloc de tenir crisis dansietat

o de por, estats psicolgics adversos o pensamentsangoixants)

Mal rotllo(enlloc de problemes) Enganxat (enlloc de tenir una dependncia) Pastilles tipus xtasi (enlloc de drogues de sntesi)

Possibles efectescontrapreventius23

Per evitar un impacte antieducatiu de lestudi, sha tingut en compte: Iniciar totes les preguntes relacionades amb ls,

laccessibilitat o els problemes relacionats amb laresposta ms prudent i saludable (la primera opci dunapregunta t un major pes especfic)

Iniciar el qestionari de 2n d'ESO amb preguntes sobre eltabac (per evitar que els alumnes realitzessin unqestionari nicament de cnnabis)

Suavitzar el redactat de les preguntes sobre consum al

qestionari de 2n dESO. Limitar les preguntes associades a un s significatiu,

intensiu o important de cnnabis al qestionari de 4tdESO.

Limitant

22Per al seu disseny no sha partit de cap model23Aix s, afavorir la normalitatde ls de drogues o promoure el seu consum.


20/84

Mtode

20

Els qestionaris eren annims, en catal i, llevat dun centre educatiu, han estatpassats pel professorat de cada centre.

No sha realitzat una validaci prvia dels diferents models.

Limitacions i deficincies de la informaci obtinguda

La informaci que es t sha vist reduda respecte a la que sesperava, per dos motius:

Qestionaris nuls Anullats per tenir respostes incoherents i/o contradictries.Respostes buides Agrupa tots els camps o variables de qestionaris deixades

en blanc.

A ms hi ha els possibles biaixos:

Entrevistes norealitzades

Es pot entendre que entre els joves absents el dia en el que elqestionari sha passat, hi ha ms grau de fracs escolar i,possiblement, de consum de cnnabis.

Respostes falses Falsejament de respostes, no prendres seriosament lestudi,etc.

Respostescondicionades

Per la ideologia del centre o per les expectatives delprofessorat.

Errors En lescriptura i tabulaci a lordinador de les respostes.Problemes de

comprensi

Des de la possible manca de comprensi del catal per joves

nouvinguts, a la possibilitat de no entendre les preguntes.


21/84

Mtode

21

Estudi qualitatiu

Lestudi qualitatiu sha concretat en la realitzaci de diferents entrevistes en

profunditat. Totes elles han tingut les segents caracterstiques: Sha informat prviament de la investigaci que sestava fent i els seus

objectius. Lequip sha desplaat al seu terreny; les entrevistes shan fet en lespai de

la persona entrevistada (lloc de treball del o de la professional o un espaiescollit pels joves plaa, un bar on shi troben etc.)

Han tingut una durada entre 60 i 120

Shan marcat uns objectius especfics en cada entrevista en funci de la persona opersones entrevistades: crrec, servei, situaci davant el consum, relaci amb elconsum i/o venda, etc.

Shan creat dues estructures diferents, depenent de si es realitzaven a professionals ojoves:

Entrevistats Nombre MetodologiaJoves Individuals i en grup Inici obert24

Final semicondutProfessionals Individuals Estructurada

En aquest sentit, el treball amb joves i pares sha semblat ms a una metodologia degrups focals25que a entrevistes prpiament dites.

24Shan seguit les indicacions metodolgiques de Marchioni (1992) en la seva proposta laudicidescolta a testimonis privilegiats de temes comunitaris.25Metodologia emprada en un dels estudis ms interessants realitzats ltimament en temes de drogues i

joves: Conde (XXX) Los hijos de la desregulacin.


22/84

Resultats i anlisi de dades quantitativesTotal de la poblaci

22

7/ Resultats i anlisi

de dades quantitatives

7.1/ Total de la poblaci

A continuaci es presenten les variables estudiades per al total de la poblaci (1.736alumnes). No hi sn aquelles que noms tenen sentit quan almenys sha fumat porros

una vegada.

Variables dinformaci i formaci

4/ Considero que tinc prou informaci sobre els efectes en la salut dels porros

No S ns/nc total2n ESO 229 355 3 587

3r ESO 148 398 1 5474t ESO 152 445 5 602total 529 1198 9 1736

No S ns/nc total2n ESO 39% 60% 1% 100%3r ESO 27% 73% 0% 100%4t ESO 25% 74% 1% 100%total 30% 69% 1%

TINC PROU INFORMACI?

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2n Eso 3r Eso 4t Eso

No

S

Dos teros dels alumnes expressen tenir prou informaci sobre el cnnabis,informaci que augmenta amb ledat.Els resultats contrasten amb la poca lectura que han fet sobre el tema i una certadeficincia que hi ha en el treball preventiu que han rebut a laula almenys pel que faa ls de materials didctics.


23/84


23

5/ He llegit algun fullet o trptic que parli dels porros

No S ns/nc total2n ESO 362 220 5 5873r ESO 288 253 6 547

4t ESO 322 272 8 602total 972 745 19 1736


HE LLEGIT SOBRE ELSPORROS?

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2n Es o 3r Eso 4t E so

No

S

Els joves que han llegit alguna publicaci sobre el cnnabis no arriben ni a la meitat,cosa que no treu que tinguin informaci per altres mitjans. Alguns daquests podenestar esbiaixats cap a un cant informaci donada per consumidors/es maximitzantels efectes positius i minimitzants els negatius o cap a laltre tractamentsensacionalista de certs mitjans de comunicaci que fan el contrari.No hi ha diferncies mplies per edats.

6/ Ens han fet alguna xerrada sobre porros a classeNo S ns/nc total

3r ESO 319 216 12 5474t ESO 339 248 15 602Total 658 464 27 1149

No S ns/nc total3r ESO 58% 39% 2% 100%4t ESO 56% 41% 2% 100%total 57% 40% 2%

ENS HAN FET ALGUNAXERRADA?

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

3r Eso 4 t Es o

No

S

Un 40% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO expressen que han rebut alguna xerrada sobreel tema en els cursos ms importants per fer-ho.Quan sanalitza aquesta informaci per centres, curiosament noms a tres centres lamajoria de lalumnat dun curs se situen en un cant o nhan fet, o no. Es desconeixquina explicaci pot tenir la diferncia entre respostes dun mateix curs i centre, perpotser en la programaci de xerrades dun centre educatiu es cobreixen totes les lniesper en setmanes diferents.En qualsevol cas, i com que les enquestes shan passat a la majoria de centres al 1r

trimestre, la informaci obtinguda no t molta validesa perqu les activitats preventivesestan programades al llarg de tot el curs.


24/84


24

Cal tenir en compte que, a partir de 4t d'ESO no es t cap garantia qu lalumnat ambms riscos segueixi els estudis i tingui loportunitat de tenir una intervenci preventiva.

7/ Hem usat algun material tipus crdit variable o fitxes sobre porros a classe

No S ns/nc total3r ESO 455 60 32 5474t ESO 509 51 42 602total 964 111 74 1149


HEM USAT MATERIALDIDCTIC?

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

3r Eso 4t Eso

No

S

A diferncia de les sessions preventives, ls de materials didctics t uns ndexs forabaixos: la gran majoria dels alumnes no han treballat a laula cap material preventiu.Cal tenir present que s el treball continu a laula amb el suport de material educatiusi no les xerrades puntuals les que permeten ladquisici dhbits saludables i elscanvis de certes actituds.


25/84


25

Variables de patrons d's

8/ He fumat porros alguna vegada

No S ns/nc total2n ESO 480 103 4 5873r ESO 319 224 4 5474t ESO 255 345 2 602total 1054 672 10 1736


HE FUMAT PORROS ALGUNAVEGADA?

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


No

S

Sembla haver una correlaci positiva entre ledat i el consum. El percentatge de jovesque, almenys, lhan provat una vegada arriba a superar la meitat en 4t d'ESO.Percentatges del 18% a 2n i del 41% a 3r, sn fora alts si es t en compte que snetapes de creixement i desenvolupament fsic, psquic i social.Cal tenir en compte que linici tempr de ls de cnnabis es considera un factor derisc ja que amb ledat es van incorporant estructures que permeten fer-ne un s msracional o amb menys riscos.Haver provat els porros facilita, duna banda, el tornar-ho a fer en altres ocasions i, peraltra part, trencar la barrera de protecci que suposa no haver pres cap droga illegal.


26/84


26

Variables de grup d'iguals

13/ Els meus amics o amiguen fumen porros

No Algun/a Una part La majoria ns/nc total3r ESO 73 196 156 115 7 5474t ESO 58 129 197 211 7 602total 131 325 353 326 14 1149

No Algun/a Una part La majoria ns/nc total3r ESO 13% 36% 29% 21% 1% 100%4t ESO 10% 21% 33% 35% 1% 100%total 11% 28% 31% 28% 1%

ELS AM ICS/GUES FUMENPORROS?

0%

20%

40%

60%

80%

100%

3r Eso 4t Eso

No A lgun/ a Una par t La maj or ia

La meitat dels alumnes de 3r i 2/3 dels de 4t expressen tenir o b una part o b lamajoria damics/gues que en fumen.Aquesta informaci a ms de lextensi del fenomen, reflexa fins a quin punt shannormalitzat ls del cnnabis entre la poblaci adolescent; noms un 11% no tenenamics fumadors/es.

Tens algun amic o amiga que hagi fumat porros?

2n ESO

No 139 23%S 450 76%ns/nc 4 1%total 593 100%

Tres quartes parts dels alumnes de segon tenenalgun amic que nha fumat. Es tracta dunpercentatge fora alt, si tenim en compte que estracta dadolescents que tenen dedat mitjana 13,0anys.A diferncia daltres drogues, i pel seu carctergrupal, aquest fet esdev un factor important derisc per al consum.


27/84


27

14/ Quan no vull fumar porros em mengen l'olla perqu fumi

Mai A vegades Sovint Sempre ns/nc total2n ESO 398 154 18 8 9 587

3r ESO 437 85 5 7 13 5474t ESO 484 90 9 7 12 602total 1319 329 32 22 34 1736

Mai A vegades Sovint Sempre ns/nc total2n ESO 68% 26% 3% 1% 2% 100%3r ESO 80% 16% 1% 1% 2% 100%4t ESO 80% 15% 1% 1% 2% 100%total 76% 19% 2% 1% 2%

EM PRESSIONEN PERQU

FUMI?

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2n Es o 3r E s o 4t E so

M ai A v egades Sov int Sempr e

No sembla gaire important la pressi de grup, segons expressen, pel que fa al consumde cnnabis.Tanmateix, i justament en ledat amb ms risc 2n d'ESO s on el percentatge ssuperior: un 31% almenys rep pressi per al seu s per part del grup diguals.


28/84


28

Variables de referents

Aquestes preguntes del qestionari, malgrat estaven reservades per a joves que hanfumat porros, han estat contestades per molts que no ho fan; per aquest motiu doneninformaci de tota la poblaci.Daltra banda, cal tenir en compte que es tracten de les preguntes amb ms ndexdabstenci.

33/ Si no ports b el tema delsporros i necessits ajuda acudiriaals meus pares

34/ Si no ports b el tema delsporros i necessits ajuda, acudiriaa un professor/a de confiana





35/ Si no ports b el tema delsporros i necessits ajuda acudiriaa un amic o amiga

36/ Si no ports b el tema delsporros i necessits ajuda acudiria aun centre de drogodependncies


No S ns/nc total3r ESO 11% 50% 39% 100%

4t ESO 15% 59% 26% 100%total 13% 55% 32%



4t ESO 47% 24% 29% 100%total 44% 21% 35%


29/84


29

37/ Si no ports b el tema dels porros i necessits ajuda, acudiria a uneducador/a de serveis socials

No S ns/nc total

3r ESO 266 49 232 5474t ESO 335 87 180 602total 601 136 412 1149


Resum per cursos

3r ESO No S ns/ncPares 30% 31% 38%Professor 45% 12% 42%Amic/ga 11% 50% 39%Cas 41% 16% 42%Educador/a 49% 9% 42%

REFERENT EN CAS DE PROBLEMES (3r Eso)

0% 20% 40% 60% 80%

Pares

Professor

Amic/ga

Cas

Educador/a

No

S

4t ESO No S ns/ncPares 40% 36% 24%Professor 58% 13% 28%Amic/ga 15% 59% 26%Cas 47% 24% 29%Educador/a 56% 14% 30%

REFERENT EN CAS DE PROBLEMES (4t Eso)

0% 20% 40% 60% 80%

Pares

Professor

Amic/ga

Cas

Educador/a

No

S

En ambds collectius el referent ms valorat s, amb diferncia, el grup diguals perparlar dun possible problema relacionat amb el cnnabis. Referent que justament potser el ms mancat per posar en marxa els mecanismes adients per a la soluci quecalgui.El o la professional ms a labast del joves, el professorat, no sembla tenir autoritatmoral per plantejar un problema aix. Aix s especialment significatiu quan lesenquestes sn dalumnes escolaritzats.El segon referent sn, tamb amb diferncia, els pares.


30/84


30

Variables daltres drogues

Has fumat tabac alguna vegada?

2n ESONo 379 64%S 213 36%ns/nc 1 0%total 593 100%

Una tercera part dels alumnes han fumatalguna vegada tabac; el doble dels que hanfumat porros.

Consideres que tens prou sobre els efectes en la salut del tabac?2n ESO

No 55 9%S 536 90%ns/nc 2 0%total 593 100%

La gran majoria dels alumnes de 2n considerenque tenen prou informaci del tabac.Possiblement aquest s el resultat del treballfet als centres educatius i a la major informacii sensibilitzaci social que hi ha sobre el tema.

38/ He provat alguna altra droga que no sigui tabac, alcohol o porros

No S ns/nc total4t ESO 468 89 45 602

78% 15% 7% 100%

HE PROVAT ALGUNAALTRA DROGA?

0%

20%

40%

60%

80%

100%

4t Eso

No

S

Noms un 15% dels alumnes de 4t han provat alguna altra droga que, previsiblement,seran pastilles tipus xtasi o cocana. No es tracta, doncs, dun percentatge alt.


31/84


31

39/ Si volgus una pastilla tipus xtasi o cocana aconseguir-la em seria

Molt difcil Difcil Fcil Molt fcil ns/nc total

4t ESO 136 86 185 121 74 60223% 14% 31% 20% 12% 100%

QUIN ACCS TINC A

PASTILLES O COCA?

0 %

2 0 %

4 0 %

6 0 %

8 0 %

100 %

4t Eso

No

S

La meitat dels alumnes de 4t expressen tenir un accs al menys fcil per aconseguir

aquestes drogues.Una de les caracterstiques de les drogues recreatives s la seva alta accessibilitat iconeixement per part de la poblaci jove usuria i no usuria (J. Rovira 1997). Fet queen s no predisposa al consum malgrat el faciliti en cas de voler-ho fer.


32/84


32

Variables de creena problemes

associats

40/ Els porros em sembla que perjudiquen la salut

Molt Bastant Poc Molt poc ns/nc total2n ESO 294 206 61 11 15 5873r ESO 196 200 72 26 53 5474t ESO 163 268 135 16 20 602total 653 674 268 53 88 1736

Molt Bastant Poc Molt poc ns/nc total2n ESO 50% 35% 10% 2% 3% 100%3r ESO 36% 37% 13% 5% 10% 100%4t ESO 27% 45% 22% 3% 3% 100%total 38% 39% 15% 3% 5%

EL PORROS PERJUDIQUENLA SALUT...

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2n E so 3r Es o 4t E s o

Molt poc

Po c

Bastant

Mol t

Sembla haver una correlaci negativa entre ledat i el grau dafecci del cnnabis en lasalut. A mesura que savana dedat les creences sacosten ms a la realitat.

Malgrat el consum de porros sigui alt, sobretot en 4t d'ESO, la conscincia de risc esmant: parts del alumnes daquest curs pensen que afecten molt o bastant.La conscincia de risc de les drogues est considerat un factor de protecci en elconsum (S. Moncada, 1999).


33/84


33

41/ Fumar porros em sembla que estrelacionat amb problemes psquics

42/ Fumar porros em sembla que estrelacionat amb problemes respiratoris


29% 61% 9% 100%


18% 73% 9% 100%

43/ Fumar porros em sembla que estrelacionat amb problemes policials

44/ Fumar porros em sembla que estrelacionat amb dependncia?


41% 48% 12% 100%


29% 62% 9% 100%

Resum de la creena de problemesassociats

4r ESO No S ns/ncPsquics 29% 61% 9%Respiratoris 18% 73% 9%Policials 41% 48% 12%Dependncia 29% 62% 9%

EST RELACIONAT AMBPROBLEMES?

0%20%40%60%80%

100%

Psquics

Respira

toris

Polic

ials

Dep

end

ncia

S

No

El fet que aquestes preguntes no hagin estat formulades amb una escala degraduaci fa que la informaci que aporten noms sigui orientativa.Tres quartes parts dels joves de 4t d'ESO relacionen els porros amb problemesrespiratoris, afecci que s ms atribuble en realitat al tabac que al cnnabisprpiament dit; cal tenir en compte que la majoria de fumadors/es de cnnabis sn

tamb fumadors/es habituals de tabac.Gaireb 2/3 tamb el relacionen amb problemes psquics i de dependncia, que nosespecifica si s fsica o psquica26. En canvi, la relacionada amb el seu tracte illegals la menys valorada27.

26La dependncia fsica del cnnabis noms es dna en molts pocs casos.27Sent justament aquesta la ms valorada i la que ms preocupa a la cultura del cnnabis.


34/84

Resultats i anlisi de dades quantitativesJoves que almenys han fumat una vegada

34

7.2/ Joves que almenys han fumat porros una vegada

Els resultats dalgunes variables del grup que han fumat algun cop, es presenten a

lapartat: Resultats diferenciats entre els que almenys han fumat porros una vegada iels que no. En concret: Has llegit alguna publicaci que parli dels porros? Has treballat el tema alguna vegada a classe? Els teus amics o amigues en fumen? Quan tu no vols fumar-ne, et pressionen perqu fumis? Has provat alguna altra droga que no sigui tabac, alcohol o porros? Tens fcil accs a aquestes drogues? Com et sembla que perjudiquen la salut? Amb quins problemes et sembla que estan relacionats?

Hi ha dues variables Ens han fet alguna xerrada? Hem usat algun material didctic?que no shan analitzat de forma diferenciada per a aquest grup28.


9/ He fumat porros en els ltims12 mesos (fum.) 10/ He fumat porros en els ltims30 dies (fum.)





28Donat que lenquesta no sha realitzat en haver acabat el curs escolar, no es disposa duna informacide la qual es podrien treure conclusions.


35/84


35

11/ He fumat porros en els ltims7 dies (fum.)

12/ Ahir vaig fumar porros (fum.)




52% 24% 24% 100%

HAVER-NE FUMAT PERPERODES -3r ESO-

0%

20%

40%

60%

80%

100

12 30 dies 7 dies

S No ns/nc

HAVER-NE FUMAT PERPERODES -4t ESO-

0%

20%

40%

60%

80%

100%

12 mesos 30 dies 7 dies ahir

S No ns/nc

Lgicament, a mesura que es redueix el marge de temps es redueix lndex dalumnesfumadors/es.Gaireb part dels alumnes de 3r d'ESO han fumat en els ltims 7 dies i dels de 4td'ESO el dia anterior. Aquesta informaci reflexa fins a quin punt es fuma amb unaaltra freqncia.Els alumnes que han fumat el dia anterior han fumat un dia feiner, les enquestes noshan passat en dilluns, que no s divendres29. Quan ls de cnnabis es realitza entresetmana, ja no es tracta dun s recreatiu, sin ms aviat quotidi.

29Divendres tarda es considerat pels joves com linici del cap de setmana.


36/84


36

18/ Fumo porros amb aquest freqncia (fum.)

Espordica De tant en tant Habitual ns/nc total3r ESO 93 56 22 53 224

4t ESO 115 117 62 51 345total 208 173 84 104 569

Espordica De tant en tant Habitual ns/nc total3r ESO 42% 25% 10% 24% 100%4t ESO 33% 34% 18% 15% 100%total 37% 30% 15% 18%

EN FUMO AMB AQUESTA FREQNICIA

0%

20%

40%

60%

80%

100%

3r Eso 4t Eso

Habitual De tant en tant Espordica

Una part important dels joves que no contesten la pregunta, possiblement sigui perqumalgrat que han fumat porros alguna vegada, no en sn fumadors/es.La freqncia de fumadors/es habituals es dobla entre 3r i 4t d'ESO En aquest cursun 18% dels enquestats almenys ha fumat una vegada porros.Cal tenir present que ledat mitjana dels joves enquestats de 4r d'ESO s de 15,2anys, i que, malgrat que no arribi a 1/5, s un consum fora alt per a aquest edat.

19/ Els porros que fumo estan fets amb (fum.)

Haixix Ms haixix Ms maria Maria ns/nc total4t ESO 53 110 54 36 92 345

15% 32% 16% 10% 27% 100%

Dos teros dels alumnes que contesten aquesta pregunta fumen o noms haixix oms haixix que marihuana.Malgrat que la puresa daquest hagi millorat30, segueix sent una droga molt adulteradaamb substncies que poden ser des de poc perilloses, com ara la henna,fins adaltres que ho poden ser fora, com cera, pneumtic, oli de motor...

Daltra banda, el ter que fuma ms marihuana o noms marihuana, si b esredueixen els riscos per adulteraci que t laltre preparat, pot arribar a tenir moltams potncia.31En els ltims anys (Plan Nacional Sobre Drogas2004) sha vist unaugment molt significatiu en la seva potncia mitjana en Thc32. Aix poden disminuir-seuns riscos per augmentar-sen uns altres (accidents per estats dalta intoxicaci,incapacitat de fer certes activitats, etc.)

30Algunes persones relacionen aquesta major concentraci a laugment en els ltims anys de personesque provenen del Magrib pasos on es prepara la majoria dhaixix que es consumeix a Catalunya.31Certs tipus de marihuanes que provenen sobretot dalgunes variants obtingudes a Holanda (pasprovedor de moltes de les llavors que es cultiven aqu per venda a smart-shops o per correu) actuen coma veritables drogues, aix s, provocant efectes i distorsions de la percepci molt potents.32El Thc s el principal component psicoactiu dels preparats del cnnabis.


37/84


37

20/ Al carrer o en una plaa (he fumatporros)

21/ A un local bar, etc. (he fumat porros)

Sovint Alguna vegada Mai ns/nc total3r ESO 52 96 16 60 2244t ESO 131 135 23 56 345total 183 231 39 116 569

Sovint Alguna vegada Mai ns/nc total3r ESO 23% 43% 7% 27% 100%4t ESO 38% 39% 7% 16% 100%total 32% 41% 7% 20%



22/ A una casa (he fumat porros)



ESPAI F SIC ON SE N'HA FUMAT (3r

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Carrer Local Casa

Sovint Alguna Mai

ESPAI FSIC ONSEN'HA FUMAT (4t Eso)

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Carrer Local Casa

Sovint Alguna vegada Mai


38/84


38

Aquestes dades mostren com lespai ms escollit per fumar porros s, justament,lespai dels joves: el carrer, les places. Elecci que, si b s lgica, fa que tingui unsriscos propis: els problemes amb la policia, per tinena o per trfic o promoci, ilalarma en el territori per la seva visibilitat (entre el venat, entre els pares per ser unespai on hi ha infants, entre la comunitat educativa per fer-ho davant o a prop duncentre educatiu, etc.)Daltra banda s important la dada, malgrat sigui dun 8 i un 18% en 3r i 4trespectivament, de joves que habitualment en fumen a casa. Aix pot ser indicador ob duna altra permissibilitat per part dels pares o b duna manca de presncia ocontrol daquests cap als seus fills o filles.


39/84


39

Variables dinici de consum

15/ La primera vegada tenia (fum.)


40/84


40

Creuant ledat amb la freqncia ds, obtenim les segents mitjanes:

Freqncia Mitjana

Espordic 13,6A vegades 13,5

Habitual 12,8

Total 13,4

Sembla, doncs, que ledat dinici s un factor de risc en referncia a la intensitat dsposterior.

16/ El primer porro que em van passar va ser (fum.)

Parella Amic/ga Familiar Altres ns/nc total2n ESO 6 73 12 4 8 1033r ESO 7 186 16 13 2 2244t ESO 6 288 27 20 4 345

total 19 547 55 37 14 672

Parella Amic/ga Familiar Altres ns/nc total2n ESO 6% 71% 12% 4% 8% 100%3r ESO 3% 83% 7% 6% 1% 100%4t ESO 2% 83% 8% 6% 1% 100%total 3% 81% 8% 6% 2%

No hi ha sorpreses en aquesta informaci; linici en el consum prov bsicament delgrup diguals.Una desena part de lalumnat de 2n el rep dun familiar que, provablement, es tractidalgun germ/na o parent que no pertany a la famlia nuclear.


41/84


41

17/ Qui em va passar el primer porro era respecte a mi (fum.)

Ms gran Igual edat Ms jove ns/nc total

2n ESO 42 48 4 9 1033r ESO 83 131 7 3 2244t ESO 102 224 13 6 345total 227 403 24 18 672

Ms gran Igual edat Ms jove ns/nc total2n ESO 41% 47% 4% 9% 100%3r ESO 37% 58% 3% 1% 100%4t ESO 30% 65% 4% 2% 100%total 34% 60% 4% 3%

EDAT DE LA PERSONA QUEEM VA PASSARELPRIMER PORRO

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Ms gran Igual edat Ms jove

Lgicament, a mesura que augmenta ledat augmenta el nmero de joves que hanfumat la primera vegada amb altres de la seva edat.A diferncia de lorganitzaci dels centres educatius, en els qu lalumnat s agrupatper edats, a lespai habitual de consum dels joves, el carrer, sagrupen joves dediferents edats i condici.


42/84


42

Variables de factors de risc

23/ Alguna vegada he fumatporros pel mat (fum.)

24/ Alguna vegada he fumatporros sol o sola -sensecollegues- (fum.)


No S ns/nc total3r ESO 56% 30% 14% 100%4t ESO 49% 43% 8% 100%

total 52% 38% 10%



total 59% 30% 11%

25/ Alguna vegada he fumat unporro sencer -sense compartir-(fum.)



ALGUNAVEGADAN'HEFUMAT... (3r Eso)

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Pel mat Sol o sola Un de sencer

S No

ALGUNAVEGADAN'HE FUMAT... (4t Eso)

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Pel mat Sol o sola Un de sencer

S No


43/84


43

Tant fumar pel mat33, com fer-ho sol/a o fumar un porro sencer34, es poden considerarfactors de risc, en especial en aquestes edats.Un ter dels alumnes de 3r que han contestat la pregunta nhan fumat pel mat igaireb la meitat dels de quart.Si hi ha ms alumnes han fumat un porro sencer que no pas els que ho han fet sensecompanys/es, vol dir que ho han fet acompanyats daltres. Aquesta s una prcticaque fa sobretot qui fuma sovint.

Creuant les variables ds amb ms risc amb la freqncia de consum (noms elsjoves que contesten ambdues preguntes) obtenim el segent:

Fumar pel matFreqncia No S TotalEspordic 147 75% 50 25% 197A vegades 82 51% 80 49% 162Habitual 10 12% 71 88% 81Total 239 54% 201 46% 440

Un porro solFreqncia No S TotalEspordic 160 81% 37 19% 197A vegades 99 62% 60 38% 159Habitual 17 22% 61 78% 78Total 276 64% 158 36% 434

Un porro sencerFreqncia No S TotalEspordic 136 69% 62 31% 198A vegades 63 38% 104 62% 167Habitual 4 5% 76 95% 80Total 203 46% 242 54% 445

Es veu clarament com en les tres variables ds amb ms riscos, el percentatgeaugmenta amb la freqncia ds (hi ha una clara relaci entre ambdues).

33En un s recreatiu del cnnabis noms es fumaria en caps de setmana i per la tarda.34Cal tenir en compte que la prctica del cnnabis s compartida; es tracta duna droga social. Fumar solo fumar un porro sencer, seria un patr de consum ms lligat a drogar-se (diferncia semblant a ladiferncia entre ls social de lalcohol o de bar, o fer-ho sol, ms caracterstic dalg amb dependncia.


44/84


44

Variables de problemes viscuts

26/ Per fumar porros he tingutuna baixada de tensi -unablanca- (fum.)

27/ Per fumar porros m'he ratllato m'he emparanoiat



total 63% 29% 8%


40% 48% 12% 100%

28/ Per fumar porros he tingutmal rotllo amb la famlia

29/ Per fumar porros o tenir-ne alcarrer m'han posat una multa



4t ESO 81% 11% 8% 100%total 78% 11% 10%



4t ESO 91% 2% 7% 100%total 89% 2% 10%

30/ Per fumar porros he tingutproblemes amb la llei (trfic)

31/ Per fumar porros he tingutmal rotllo al centre educatiu


86% 2% 12% 100%



32/ Per fumar porros he pensat que estava enganxat


74% 13% 13% 100%


45/84


45

Resum defectes indesitjables que han patit (4t ESO)

4t ESO No S ns/ncLipotmia 67% 27% 6%Malestar psquic 40% 48% 12%Probl. familiars 81% 11% 8%Multa 91% 2% 7%Probl. penals 86% 2% 12%Probl. centre educatiu 84% 9% 7%Sensaci de dependncia 74% 13% 13%

HE TINGUT P ROBLEM ES PER FUMA R-NE. .. ( 4 t Eso )

0 10 20 3 0 40 50

Lipotmia

Malestar psquic

Probl . fam il iars

Multa

Probl . penals

Prob l. cen tre e d.

S ens ac i dep .

%

De tots els joves que almenys han fumat una vegada no sn significatius els que hantingut problemes amb la llei (administratius o penals).Sn els ms joves els que han tingut ms percentatge de sobredosificaci35que stpica dun s compulsiu sense una actitud de moderaci o prudncia (manca prpiadel consum en edats molt primerenques36)Els problemes psquics han estat els ms freqents per als joves de 4t, ambdiferncia. Els problemes psquics, que en joves amb predisposici a tenir desordrespsiquitrics poden ser ms severs, en la poblaci que no els pateix es limita a

pensaments indesitjables, sensacions suaus de por, prdua de part del control delspensaments i les emocions i altres.La poca transcendncia que tenen per als joves els conflictes als centres educatius,pot ser deguda a la major comprensi i flexibilitat amb la qual els collegis enfronten eltema37.

35La del cnnabis s una lipotmia.36Amb les intoxicacions per alcohol o comes etlics passa el mateix.37La tendncia actual de molts centres s a intervenir davant del consum (al pat, a la porta, a lessortides ldiques, etc.) amb un carcter ms educatiu que punitiu.


46/84


46

Quan es creuen els problemes associats a ls que shan tingut amb la freqncia ds(noms qui ha contestat ambdues) obtenim:

LipotmiaFreqncia No S TotalEspordic 148 74% 51 26% 199A vegades 102 60% 68 40% 170Habitual 46 57% 35 43% 81Total 296 66% 154 34% 450

Pensaments indesitjatsFreqncia No S TotalEspordic 65 63% 39 38% 104A vegades 32 29% 80 71% 112Habitual 15 28% 39 72% 54Total 112 41% 158 59% 270

Problemes amb la famliaFreqncia No S TotalEspordic 180 92% 16 8% 196A vegades 143 86% 23 14% 166

Habitual 54 69% 24 31% 78Total 377 86% 63 14% 440

Pensar que sen teniadependncia

Freqncia No S TotalEspordic 92 89% 11 11% 103A vegades 101 91% 10 9% 111

Habitual 36 68% 17 32% 53Total 229 86% 38 14% 267

Els resultats sn, a excepci del problema Pensar que sestava enganxat,proporcionals a la freqncia. En tots els casos, els que fumen habitualment puntuenel mxim.Tot i fumar amb una freqncia de A vegades, un 71% expressen haver-se ratllat oemparanoiat. Aquest fet mostra fins a quin punt sassocia aquest efecte indesitjat,malgrat sigui relativament suau i no sembli conduir a deixar de fer-ho, a ls decnnabis.


47/84

Resultats i anlisi de dades quantitativesDiferncies entre els que han fumat porros i els que no

47

7.3/ Diferncies entre els que han fumat porros i els que no

Variables dinformaci i formaci

4/ Considero que tinc prou informaci sobre els efectes en la salut dels porros

Nhan fumat alguna vegada No nhan fumat



No S ns/nc total2n ESO 209 270 1 4803r ESO 102 217 3194t ESO 94 157 4 255total 405 644 5 1054


La majoria dambds grups es consideren suficientment informats.La valoraci de la informaci que tenen els que almenys han fumat porros alguna

vegada supera en 20 punts la dels que no.Aix, si deixem al marge la subjectivitat de la pregunta, tenir informaci o creure quesen t no esdev un factor de protecci; ms aviat seria al contrari.


48/84


48

5/ He llegit algun fullet o trptic que parli dels porros


No S ns/nc total2n ESO 47 56 1033r ESO 97 126 1 2244t ESO 161 179 5 345total 305 361 6 672



total2n ESO 65% 34% 1% 100%3r ESO 60% 39% 2% 100%4t ESO 62% 36% 1% 100%total 63% 36% 1%

En la mateixa lnia que la pregunta anterior, la meitat dels fumadors i fumadores hanfet alguna lectura associada, superant significativament els que no lhan provat.De fet, si alguna caracterstica t la cultura del cnnabis, de la qual previsiblement enformen part alguns alumnes, s justament gaudir de fora informaci38

38Informaci que no implica que sigui dels riscos; abunda sobretot la referent a les propietats delcnnabis, formes de cultiu, varietats, formes denfrontar o evitar les lleis sancionadores o penals, etc.


49/84


49

Variables de grup d'iguals

13/ Els meus amics o amiguen fumen porros

Nhan fumat alguna vegada

No Algun/a Una part La majoria ns/nc total3r ESO 5 53 78 85 3 2244t ESO 2 45 127 169 2 345total 7 98 205 254 5 569

No Algun/a Una part La majoria ns/nc total

3r ESO 2% 24% 35% 38% 1% 100%4t ESO 1% 13% 37% 49% 1% 100%total 1% 17% 36% 45% 1%

ELS AMICS/GUES EN FUMEN?(fum.)

0%

20%

40%

60%

80%

100%

3r Eso 4t EsoLa m aj or ia Una par t Algun/ a No

No nhan fumat

No Algun/a Una part La majoria ns/nc total3r ESO 67 77 77 29 4 2544t ESO 56 69 69 42 4 240

total 123 146 146 71 8 494

No Algun/a Una part La majoria ns/nc total3r ESO 26% 30% 30% 11% 2% 100%4t ESO 23% 29% 29% 18% 2% 100%total 25% 30% 30% 14% 2%

ELS AMICS/GUES FUMENPORROS? (no f.)

0%

20%

40%

60%

80%

100%

3r Eso 4t Eso

No A lgu n/ a Una par t La ma jo r ia

Un ter dels fumadors/es de 3r i la meitat dels de 4t t la majoria de collegues que

fumen porros (ndex que baixa considerablement en laltre grup). Aix mostra fins aquin punt ls de cnnabis s gregari.Daltra banda la convivncia relativament pacfica que hi ha entre qui fuma porros i quino, queda tamb reflectida en el fet que fora joves que no en fumen tenen una part ola majoria damics o amigues que ho fan.


50/84


50

14/ Quan no vull fumar porros, em mengen l'olla perqu fumi (fum.)


Mai A vegades Sovint Sempre ns/nc total2n ESO 52 40 6 4 1 1033r ESO 167 46 3 5 3 2244t ESO 277 59 3 3 3 345total 496 145 12 12 7 672


EM PRESSIONEN PERQUFUMI? (fum.)

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Mai A vegades Sovint Sempre

No nhan fumat

Mai A vegades Sovint Sempre ns/nc total2n ESO 344 114 11 4 7 4803r ESO 269 38 2 2 8 3194t ESO 206 31 6 4 8 255total 819 183 19 10 23 1054


EM PRESSIONENPERQUFUMI? (no f.)

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2nEso 3r Eso 4t Eso

Mai A vegades Sovi nt Sempr e

La polmica pressi de grup que suposadament hi ha dels qui fumen porros cap a quino ho fa, no sembla real segons comunica lalumnat.De fet, s ms present entre els que ho fan que amb els que no ho volen fer.

Si traiem del grup que han fumat almenys una vegada aquells que noms fumen deforma espordica (s a dir, deixant els que ho fan de tant en tant o habitualment), surtque un 19% dels que contesten la pregunta reben aquesta pressi, o b a vegades ob sempre.


51/84


51

Variables de referents

33/ Si no ports b el tema dels porros i necessits ajuda, acudiria als meuspares (fum.)




4t ESO 52% 39% 8% 100%total 52% 39% 9%



4t ESO 22% 32% 46% 100%total 19% 29% 52%

34/ Si no ports b el tema dels porros i necessits ajuda, acudiria a unprofessor/a de confiana (fum.)


No S ns/nc total

3r ESO 155 35 34 2244t ESO 258 51 36 345total 413 86 70 569


No S ns/nc total

3r ESO 93 32 194 3194t ESO 93 30 132 255total 186 62 326 574


35/ Si no ports b el tema dels porros i necessits ajuda, acudiria a un amic o

amiga







52/84


53/84


53

Variables daltres drogues

38/ He provat alguna altra droga que no sigui tabac, alcohol o porros



70% 23% 7% 100%


88% 4% 8% 100%

HE PROVAT ALGUNA ALTRA DROGA

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Han fumat No han fumat

No

S

Hi ha una diferncia significativa entre haver fumat alguna vegada porros i no,respecte a haver usat altres drogues ms duresque aquesta, el tabac o lalcohol.

Creuant aquesta pregunta amb la freqncia ds de cnnabis, obtenim dels joves de4t que contesten ambdues preguntes:

Freqncia defumar

Han provat altresdrogues

Espordicament 15%A vegades 20%

Habitualment 60%

Aix, hi ha una relaci estadstica directa a 4t d'ESO entre la freqncia de fumarporros i el consum de drogues ms perilloses.


54/84


54

39/ Si volgus una pastilla tipus xtasi o cocana, aconseguir-la em seria


Molt difcil Difcil Fcil Molt fcil ns/nc total4t ESO 56 45 120 92 32 345

16% 13% 35% 27% 9% 100%

Molt difcil Difcil Fcil Molt fcil ns/nc total4t ESO 79 41 65 29 41 255

31% 16% 25% 11% 16% 100%

QUIN ACC S TENIM A PASTILLES OCOCANA (4t Eso)

0%10%20%

30%

40%50%

60%70%

80%90%

100%

Han fumat No hanfumat

Molt difcil

Difcil

Fcil

Molt fcil

La diferncia entre fumadors i no fumadors tamb hi s en laccessibilitat a altresdrogues ms perjudicials per a la salut. Mentre que un 61% dels primers ho tenen fcil

o molt fcil, aquest percentatge s gaireb la meitat (36%) entre els que no han fumatporros mai.


55/84


55

Variables de creena de problemesassociats

40/ Els porros em sembla que perjudiquen la salut


Molt Bastant Poc Molt poc ns/nc total2n ESO 26 41 28 6 2 1033r ESO 50 98 51 20 5 2244t ESO 54 153 117 13 8 345total 130 292 196 39 15 672

Molt Bastant Poc Molt poc ns/nc total2n ESO 25% 40% 27% 6% 2% 100%3r ESO 22% 44% 23% 9% 2% 100%4t ESO 16% 44% 34% 4% 2% 100%Total 19% 43% 29% 6% 2%

PERJUDIQUEN LA SALUT?

(fum.)

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Molt poc

Poc

Bastant

Molt

No nhan fumat

Molt Bastant Poc Molt poc ns/nc total2n ESO 267 164 32 8 4713r ESO 145 101 21 6 2734t ESO 108 115 18 3 244total 520 380 71 17 0 988

Molt Bastant Poc Molt poc ns/nc total2n ESO 57% 35% 7% 2% 0% 100%3r ESO 53% 37% 8% 2% 0% 100%4t ESO 44% 47% 7% 1% 0% 100%total 53% 38% 7% 2% 0%

PERJUDIQUEN LA SALUT?

(no f.)

0%

20%

40%

60%

80%

100

2n 3r 4t Eso

Molt poc

Poc

Bastant

Molt

No hi ha variacions grans entre els diferents cursos de cada un dels dos grups, per sentre els que han fumat i els que no.En general els que no han fumat maximitzen els efectes indesitjables dels porros (un53% diuen que perjudiquen molt) mentre que els que han fumat tenen una opini msacord amb el grau de perillositat del cnnabis.


56/84


56

Creuant la resposta amb la freqncia ds, veiem com es suavitza la creena deperillositat a mesura que augmenta la intensitat del consum.

Freqncia de fumar porros

Espordic A vegades Habitual

Perjudiquen Molt poc 10 5% 8 5% 13 16%

Poc 53 26% 60 35% 31 38%

Bastant 105 52% 85 49% 30 37%

Molt 34 17% 19 11% 8 10%

Per es veu, en general, una conscincia de risc; fins i tot gaireb la meitat delsfumadors/es habituals creuen que sn bastant o molt perjudicials.


57/84


57

41/ Fumar porros em sembla que est relacionat amb problemes psquics



32% 58% 10% 100%


26% 66% 8% 100%

RELACIONAT AMB PROBLEMES PSQUICS

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


No

S

42/ Fumar porros em sembla que est relacionat amb problemes respiratoris



21% 69% 10% 100%


15% 77% 8% 100%

RELACIONAT AMB PROBLEMESRESPIRATORIS

0%

10%

20%

30%

40%50%

60%70%

80%

90%100%


No

S


58/84


58

43/ Fumar porros em sembla que est relacionat amb problemes policials



46% 41% 13% 100%


34% 56% 10% 100%

RELACIONAT AMB PROBLEMES POLICIALS

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


No

S

44/ Fumar porros em sembla que est relacionat amb dependncia?



39% 51% 10% 100%


34% 56% 10% 100%

RELACIONAT AMB DEPENDNCIA

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


No

S


59/84


59

En les quatre categories, els no fumadors puntuen ms que no pas els que no hanfumat mai, i s a la variable Dependncia on hi ha ms diferncia, seguida delsproblemes relacionats amb la llei.Noms la majoria dels joves que han fumat relacionen ls de cnnabis ambproblemes respiratoris i psquics.

Filtrant la pregunta de si est relacionat amb dependncia, entre els joves que fumenalmenys a vegades, tenim aquest resultat:

P. DependnciaFreqncia No S

A vegades 51 47% 58 53%Habitual 33 63% 19 37%

Sorprenentment, noms el 37% dels que ho fan habitualment relacionen el consumamb una dependncia.


60/84

Resultats i anlisi de dades quantitativesDiferncies entre sexes

60

7.4/ Diferncies entre sexes

En la gran majoria de variables estudiades no hi ha diferncies significatives entre elsdos sexes. A continuaci es ressalten les ms significatives.


8/ He fumat porros alguna vegada

No S ns/nc totalDones 487 325 4 816Homes 505 306 5 816total 992 631 9 1632

No S ns/nc totalDones 60% 40% 0% 100%Homes 62% 38% 1% 100%total 61% 39% 1%

HE FUMAT PORROS ALGUNAVEGADA?

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Dones Homes

S No

Malgrat que la venda, el trapicheo, sembla ser una activitat ms masculina, gaireb sequivalent el consum entre els dos sexes.

11/ He fumat porros en els ltims 7 dies? (fum.)


No S ns/nc totalDones 59% 28% 13% 100%Homes 50% 35% 15% 100%Total 55% 32% 14%

HE FUMAT PORROS EN ELSLTIMS 7 DIES?

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Dones Homes

S No


61/84


61

18/ Fumo porros amb aquest freqncia (fum.)

Espordica De tant en tant Habitual ns/nc totalDones 87 109 31 98 325Homes 81 92 48 85 306total 168 201 79 183 631

Espordica De tant en tant Habitual ns/nc totalDones 27% 34% 10% 30% 100%Homes 26% 30% 16% 28% 100%total 27% 32% 13% 29%

FUMO PORROS A MB A QUESTAFREQNCIA

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

D o n es H om e s

Ha bit u al D e t an t en t a nt Esp or d ic a

El patr de consum de les noies s, amb poca diferncia, ms tranquil que el delsnois. Aix es reflexa en el menor ndex de consum en els ltims 7 dies i en unafreqncia ds ms espordica o no habitual.


62/84


62

26/ Per fumar porros he tingut una baixada de tensi -una blanca- (fum.)


No S ns/nc totalDones 47% 29% 24% 100%Homes 59% 22% 18% 100%total 53% 26% 21%

PER FUMAR HE TINGUT DUNALIPOTMIA?

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Dones Homes

No

S

27/ Per fumar porros m'he ratllat o m'he emparanoiat (fum.)


No S ns/nc total

Dones 18% 24% 58% 100%Homes 24% 27% 50% 100%total 21% 25% 54%

PER FUMAR HE TINGUTEFECTES PSICOL GICS NO

DESITJATS?

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Dones Homes

No

S

Els dos efectes indesitjats ms presents entre els joves afecten ms a elles que a ells.Aix possiblement no sexpliqui per la major intensitat de consum, segons la

informaci de les taules de patrons de consum.A les dones en general, a igual consum, les drogues les afecten ms que als homes,sovint per qestions merament orgniques40. Potser s aquesta lexplicaci perqu, ams, les noies acostumen a tenir un consum ms responsable de les diferentssubstncies que els nois. Una altra explicaci podria ser que les seves respostessiguin ms sinceres41En qualsevol cas, es tracta dunes variables que han tingut un ndex alt dabstenci.

40El cas ms clar s el de lalcohol, que sexplica per la presncia de greix per quilogram de massa.41Lexperincia de treball amb joves mostra com els nois acostumen com a tendncia a necessitarms aparentar que elles.


63/84


63

Quan fem un filtre entre noms els i les que fumen habitualment i ho creuem amb elsdos efectes indesitjats ms presents, obtenim aquests resultats:

LipotmiaSexe No S TotalDona 11 37% 19 63% 30Home 31 67% 15 33% 46Total 42 55% 34 45% 76

Rallar-te o emparanoiar-teSexe No S TotalDona 5 26% 14 74% 19Home 9 28% 23 72% 32Total 14 27% 37 73% 51

Si b els percentatges destats psicolgics indesitjats sigualen, la diferncia enlipotmies s fora significativa: les noies gaireb doblen els nois.


64/84

Resultats de lexploraci qualitativa

64

8/ Resultats de

lexploraci

qualitativa

8.1/ mbit educatiu

Coordinadora del Projecte dactivitats extraescolars desecundria (PAE)

Realitzada a Serveis Socials i complementada amb informaci telefnica.

Actuacionspreventives perdemanda de lIES

Per al tabac: El castell sense fum, a 1r dESO, 19 tallers (576alumnes). Per a lalcohol: Controlat, a 3 dESO, 17 tallers(504 alumnes). Per a lhaixix i altres: Que no et mengin elKoko, a 4t dESO (604 alumnes)

Percepcions respecteals joves queconsumeixen

Hi ha molts consumidors.

Tenen molts coneixements, molta informaci. Fins i tot delslmits i/o conseqncies respecte la llei.

Ho viuen amb molta normalitat.

Sinic

impacte del consum de cànnabis en la població de vilanova i la geltrú

Documents