ii (x.*) nÚm. 368 barcelona: dissapte 6 de janer de 1900

4
ANY II (X.*) NÚM. 368 BARCELONA: DISSAPTE 6 DE JANER D E 1900 EDICIÓ DEL MATÍ DIARI CATALÀ D' AVISOS, NOTÏC1A3 Y AtfüNCÏS ftadaooi* i Administració: Rambla de las Flora, 25.—Teléfono 152, r**,^ . . PBEF8 DE SüüCaiPCíÒ iB»«a?!I 1OSA;|*,°}* ?•••••£»••• JPÍ».»lmM I SSPASYA irtM .teAMS» _mm^r 'SAioii da! n.íi. , 1 . . | yorll a- ESPAITÏA . . P·qnst 4 B VINTTCII»OH SÚMSROa n oínUau Annnoi», «sqnclM, remitlt» y reetem», k pitun BonT·nsioMl·. Po» !' « Oioló TMpre •• •.dmetea riMcaUi tc ·jrtno ·la· On» 4 las ilt ée la tarde. Pe» 1' edlniò dol matt, Sn» l U i ties de 1» maUeada. Sant» d45 dl» la Adoraoló dels Santa Rejs Santa ds dem&: 9an'- Hamon d* Peniafott, cf. Qoarantahor^s: \ïuy roDunúaa & la ParroqniatD·.ior (lo San'.a Agov-'o nxposa k dos qoarts - de vnyt del m&ci y se rerarva k dos qaar.s te mim dala '.tbrdx. DMua continÚHD k !a mateix Iglesta. 3 Cort de Knic: Avny se fa la visita k Kustra Saajnra do Ijoardes, en 3ta. Utdrona (Pobla -i * . , * Nostra Seujota de le K^ntde 1* k,»lut, Mf Ulolmaa, 6 «D hant Spint. ti. Mlaea d 'avny: Ocava dels RBys: color blaneb.-L· d* dem&Mnfts octava dcU Eeys y Sant Ramon: e*ior bianob. Observatori meieoroldgíoh de ia Universitat.—D.* E. Uzaflo.— 5 jw»*. Koraa «' elMamai*: • mati: R ds la tard*. - BuAmaM * O r • ! Ktv·D dal tkmat .M roj -last. rumpmtmt·m: Màxima 1 •oi; 110 otnb»a. Mlnlioa: «afl.; H i J oeibra.—T«a·A»·»i· S fcll·O.-H·J··» » fc«r«0ÍWmm.—Ar»»» aíapetadaenS* fco.-MtOWi 1 *• k«alta:: «» 0. l - V a n t * Dlïseolo: NXO., Velocitat pat l": 8 0, l l.-Mmtmt «al aali Cabarti -at- »oU: Classe: Com. oUr.; Carn. nimb. CanSltat: 0 0 l'O.—Ob··rvaolàn» pMt.·Blara: «crtlda «a! SoL, 7 b. « m—Parts. 4 h. í3 au -Uana no»», •arttta.5 k 1H m -Part», 3 h .3»l MAGATZEMS D'OBJECTES PERA SENYORS Y MOYS 14, Rambla dTstudis, y Canuda, 2 Teléfono 2 CAMISERIA CORBATAS PERFUMERIA Guants EngSesos Guants d'abrich Trajos a mida & Géneros ingSesos Trajos fets, de ptas. 38, 45, 53, 62, 72, 83 y 95 GABANS MACFERLANS RUSSOS Impermeables Sabateria Sombrereraa Bisutería Bastons GENERÓS DE PUNT Trajos d^stam da colo^. Ricà confccc ó: pU. 13 25, rZ'SO, 30 y 38, &EQ0N3 L'ALS AD A Demanictlo en tots els Colmados, Fondas y Restaurants FAYANS CATALÀ Granvia, 2SO, Rambla de Catalunya 5,000 GuardioCas Retiatos dels Reye d Orient, mossos de l'esqnadra, ministres y altres personatges— Gran a-sortit d'altres objectes, tan pera'ls grans com per la quitxalla.—Objectes ab l'escut de Catalunya. NOVETAT CAIENDsRr CATALÀ NOVETAT ÜREYS, REYS, REYSÜ En la botiga de Joseph Roca Gual 17, Bambla de las Flors, 17 trobaren na gran assortir de LLIBRES Y .TOGUINAS INSTRUCTIUS, pro- pis pels mlantfl, y al mateix tempe Devocionaris, Creus ah Sant-Christo, oh- juetei de pell y material d'escripturi.—Rambla du las Flors, 17. J. MAK&AN& HOF.— Vaiors y cupóns Renalos oc Mascaró y Comas Lli Rambla del Mitg Rambla del (Prop de la Plassa Real) Representació de totas las marcas més acreditadas, desde ••dlOTgE"»a el carissim Patek fias a, rellotges de 7 pessetas. _ Tota mena d'articles, adr^ssos ab pedreria y senpe. novetats d'art JOyB"!*! mü(i»rn, imperdibles, agullas de corbata, dijes, etzetra, ab emble- En tots sos articles, objectes pera regalos, coberts, serveys de taula, petacas, cadenas, rosaris, etzetra, portamonedas mas catalanistxs. Argenteria de^de 4 pessetas. Reys REYS •Fonógrafos, acoea' y reorrativas, ins' tich. Rumbia d'E: y gran vatiwtat de joguinas cientificas (n salons especials. ROSELL , óp- 2, davant do Bothlem, Casa López. Regalos Tot bon català HA DE FUMAR Aqnets llibrets de paper formaràn 16coleccions de 48 retratos cada ona de catalans ilnstres ab i-as bioí:rafii.s.—Dipòsit: Gambis Nous, núm. 8, Barcelona. Paper Català Mulaltifts de la pell y dels òrgans geti- tals. CoMftulta de 11 4 1 y de 6 4 7. Pla- ssa de la Coustitueló, núm 1, entrnsso!. Els Reys Catalans Han fet gran provisió d'exemplars luxosament enquadernats de la HISTORIA DE CATALUNYA per Norbert Font y Sagné pera repartidos entre'ls NENS CATALANISTA3. han dj L1CO A-.^or Mt nn dii ó-^itde botelletas del renombrat MONTSERRAT, propietat exclnssiva de Pedrosa. pera regalar 4 tots els que com valor de 3 00 pessetas 4 la acreditudn casa iL D E L MAS. Rambla d'Estudi*, núm. 2. de vins de tota mena ennegnt d'artich. 0 R t ^ F O L I DE "La Veu de Catalunya" Aviat sortirà CONSTRUCCIONS SISTEMA "MONIER" DE CIMENT Y FERRO CLAUDI DÜRÀN t RONDA SANI ANTONI, 9 ^ Teléfono en io deapuie, núm·ro Booiatat so oouaadlta) ,> , en i01 taUer., nïmaro 8808 Aqnestas constraccións que per sa duració, lleugeresa é impermeabilitat no tenen rival, se reciomanan, molt especialment als senyors enginyers y fabricants, pera subs- tituir ab ventatja y economia los dipòsits de zinc, plom o ferro en sas diversos apli- eacións industrials, y als Ajuntaments y agricultors pera'ls dipòsits de gran capacitat, en sustitnció dals fabricatb ab mamposteria y rajolas destinats al abastiment d'ayguas de las poblacions y pera regar los camps, empleantse ab èxit cada dia superior aquest sislima, en oanonadas de gran diàmetre ab diferentas presións, pera condnecións y ca- nalit-vcións d'aygnas. , . , . , ... Constitueix una especialitat de la casa, la construcció de eaireigs transportables, banyeras, aygtteras, serpentina, etc., molt económichs y forta. Llibreria Farriols. Boqueria 36 Llibres il·lustrats de cuentos, rondallas, viatges, historietas, etc, etc—Juguets instructius Estoixos de dibuix, escriptori, _ etc—Devocionaris petits ab va- i rie!ats de enquadernacions y ' preus. Sandal Sol El mellor remey y'l més económich pera la curació r4|iida y segura dels fluixos de las vías nrinarias. Farmàcia Sol. Corts 226, davant de l'Universitat. A propòsit pera'ls Reys QUADRETS pera laa NENAS De venda 4 las principals llibrerias, 4 pessetas 0'50. OBSERVAGION; La visita del Ajuntament al Capità general de Catalunya, ha donat ocasió 4 algnnas manifestacions per una part yf altra que fan reflexionar un bon xich. Difícil es que l'Ajuntament hagi par-;' lat en nom de la ciatat y que com 4 tal li hagi contestat la primera autoritat militar de Catalunya. Hi ha una convic- ció tan intima de la manera qne'ls ac- tuals Ajuntaments representan als po- bles, que no es possible que ni una ni altra autoritat, més després dels darrets acontoixements, s'hi hagin pogut equi- vocar. El senyor Alcalde accidental, ab bon sentit, va parlar de la necessitat de tor- nar la tranquilitat als esperits dels ca- talans y ab no tant d'acert va assegurar nn gran é incondicional amor de tots els catalans pera Espanya. Encara qn'en la contestació del gene- ral hi ha que parar esment en la cir- cnospecció y'ls descomptes que la im portancia del c4rrecb ha d'introdnhir en las manifestacions ofioials de la persnna que'l deeempenya, ens sembla conve- nient, ab tots els deguts miraments, fer algunas observacions sobre l'optimisme, en nostre conrepte equivocat, que afec- tan las parau as de la primera autoritat de Catalunya. El cuydato (fue a'ha fiDgut en triar persisteix en la política tradicional es- panyola. No's refihin els'que regeixen l'Estat de que Tinsegura pros) eritat purament ma- terial de que gosa el pob'e r.ata'.4 lo pa- ga ja satisfer. Té Cutalnnya la plena seguritat de que aném camí directe do la destrucció dol Estat espanyol, sap que ja ara estem 4 mercè, que aném 4 romolrh y vivim de la benevolència 6 de la falta d'avinensa de las potencias ri- vals que'ns tenen la vista 4 sobre; sap que no hi ha regeneració possible pera I laus joves, sa sentiran, per amor d'a- { questos reySjplensde desficis y d'angu- « nias, y sofriràn lo que Deu sab, y gira- j r4n sovint els ulls de la memòria cap | aqnoils anyorats Reijs dels noys que may, may ela van portar més que ale- 1 grias. 9 Y prompte, quan els jovenofs comen- | ssrén ja 4 tenir un rey al cos y 4 trobar j que per» ells jn ni el rey els es bon nio- I suo, allavoraa els parlaran als j venets I de que tenen d'anar à servi'l rey, y 4 '. empunyar, vn'gas que no, nnas armas l'Espanya centralisada; sap que res po- j bon xich feixu^as y forsa repUífnants, deu fer las regions centrals pera salvar- se 4 sí mateixhs y menos a nosaltres, y que no pot seduir la seva heeemonía y no's pot conformar ub plena vida à es ar lliga la 4 uu c.adavre, 4 veurers la murt 4 sobre,amenassada fi dia menos pensat d'esser entregada indefensa, 4 las am- bicions estrangeraa. Ni pera Ca alunya, ni pera Espanya, hi ha altre remey que la reorganisaoió de's antichs pob es d'ella,que encara te- nenforsas ymed s pera ferho.Catalunya y las regionsdiíl Nort d'Espanya son l'ú- nica base possible de restauració. Y si per aquest camí no s'intenta prompte y resnludament. Espanya es ben morta. Si gayre's tarda, si's deixa fer incu- rable'l mal, y casi bé ja ho es, fins els que de bona fé havém defensat 4 Cata- lunya l'unió ab Espanya, els que no ve- yém als programas catalanistas una mampara legal pera amagar aspiracions separatistas.sino qu'aném llea) y ferma- ment 4 plantejar l'unió amistosa formu- lada en las Bases de Manresa haurém de fer pas 4 altres propòsits qu'e8t4n avny ben lluny delsnostres intents. Per sobre de tot, posarém sempre no- saltres y tots e's bons catalans, l'amor y la salvació de Catalunya. AL DIA pi>ra'l difícil c4rrech 4 persona que fins àbir ocupava nn elevat lloch de confian- sa al costat do las reala persones, indica ben clarament el nostre concepte l'altí- ssima importància que's dona y'ls te- mors que ha d'inspirar el problema ac- tual de Catalunya. Nosaltres ab la respectuosa franquesa que'ns caracterisa, ens creyém en el de- ber de fer coneixe lo que'ns sembla ésser l'estat d'esperit actual de la gran massa dels catalana pera que arribi al conei- xement deia que per sa posició poden preveure y adressar las contingencias del pervenir. No sabém ei e8t4 tan generalisat com las duas autoritats suposen l'amor in- tens 4 Espanya. Lo que sí sabém molt del cert, es que no hi ha fé, cap mena de fé en els des- tins d'Espanya portada com se la porta; lo que si sabém es que no hi ha pau en els esperits dels catalans, ni cap con- fíansa en el pervenir. Y en aquesta si- tuació dels ànims es possible, fins inevi- table, en espay més 6 menos llarch, una desviació prnfonda en sentits qa'es difí- cil prevenre.'peró terribles pera Catalu- nya y pera Espanya principalment. Els acontoixements passats, l'iasidia ab ine s'ha tractat quant à nostra pereo nalitat de poble toca, ela propóposits y promeses enganyoses d', smena.sino ben terminantment frts, ben clarament suge- rits, ban deixat un ressentiment amar- guíssim y fondo, sort, peró vivíssim, jne no s·eHmtfrtuhirà pas ab èl temps, si's Els Reys dels noys Els dos germanets vsn decidirse 4 en- viar una carta als Reys, valentse del gran que ja sab d'escriure, 4 fí de quo'Is portessin qué se jo quantaa joguinas; y, com que una vegada que se'ls va esca- par una bomba qun'ls vau regalar al «Siglo», van veure que la bomba se'u anava de dret 4 dret al Cel; y com que ells ho saben ben be del cert que'la Reys hi son al Cel, no Van volguer fíurse de cap d'aquella bussons ab tarotas que hi ha montats 4 las portas de las casas ahont venen joguinas, y van preferir enviar la seva carta ais Reys que son al Cel per medi d'una bomba. Ells no'n saben d'altres do reys que aquells del Cel que son els ]ieys dels noys: no'n saben res de la munió do reys de tota mena que hi ha sobre la te- rra. ;Y quina llàstima que no pugan ser noys tota la vida! Totas las coneixensas d'altres reys que'ls dos germanets aniràn fent des- prés, al ferse homes, jamay arribaran 4 altra cosa que à despertar mes y mús la anyoransa d'aquells Reys dels nfty» ala qui van enviar una carta por medi d'una bomba, que van respondre enviant tot un feix de joguinas,y que, son tan bons, que fina quan portan carbó y teyas als noys dolents, els portan carbó de sucre y teyas de carmel-lo. Comensaràn ela germanets ja 4 sabe- rho, encara noys, que ve 4 ser això d'un rey; y dal primi-r rey que 6abr4n serà del rey de las bitllas que no es més que una bitlla com las altres, que té nn xich més gros el cap do fusta, y que, si's manté dreta, guanya més. Y'ls noys se pregnntar4n:—Y be ^y perqné, siaquest- rey cau ab tanta facilitat com las altras. bitllas ab nn cop qualsevulga de bitllet?! Després, quan els noys serén grans, ja s'ho explicaràn tot: E l mon, tot plegat, no ve 4 ser més qne nn j ' c h de bitllas que no's poden passar de tenir algú qne'ls fassi d'amn, y 4 la bitlla que fa d'amo li diuhen rey, qne tot el temps que's manté dreta guanya més que las altras; fins que ve'l bitllot, qu'es la Mort, y 4 la bitlla del rey, com 4 las al- tras bitllas, per nn igual las tira 4 te- rra. Y'ls dos germanets se recordaràu allavoras ds qne'ls Reys dels noys no's moren may, venon cad'any, ningú'ls aterra.,. Després feràn coneixensa els noys ab altres reya: els reys de las cartas, ela reys dels es-'arhs, y fins ells mateixos podran arribar 4 ser els reys de la dan- sa 6 cap—dansers en algun c.otl·lón de casa bona; y fins sentir com algú'ls diu 4 cau d'orella:—Tu ets el rey 6 la reina del nisií fc'rfr.—Y'ls noys, ja fWs uns ga ben diferentas de las d'a inells vistosos reys d'armas qne tantas volta» els ha- visn sorrit de fienrins per Carnesteltas. Y allavoras sabrén ben be'!» joveneta lo qu'es el Rey, per autonomasia: una cosa de qne no donaven pes idea ni aquell rey moro de las Mil y una noches, ai'l rey qne rabió del cuenío castellà, oi aque I altre cuento antich catal4 de Una vegada era un rey .. Y sabran allavoraa quu aquest gran poder dels reys que bo- na part de la humanitat ha cregut nece- ssari crear, es, gayrebe sempre, com més gran més temible, y que fins viu en moltas parts voltat de grans perills y ab grans tristesas Y'ls Ijovenets i en- saràn allavoras ab aquella ditxesos Reys dels noys 4 qui ningú aborreix, 4 qui tothom estima més que 4 las ninas dels seus ulls. Després e's rarlardn als noys, ja fets homes, d'un Vanderbildt que diuhen ou'es el rey dels ferrocarrils, d'nn Jay Gould qu'es diu rey de las minas, d'nn Rottschild tingut pel rey de la banca, y d'altres reys per l'estil que tenen ama- rrada ab la cadena del seu or fins la vo- luntat de tots els altres reys que hi ha sobre la terra. Aqnestos reys de reys no estàn, per això més bé que'ls altres. Vinhen forsa vegadas malament, tristos y malalts, esferehits y rancuniosos, pit- jor que malfactors perseguits per la jns- ticia. Y ben segur que donarían totas sas cadenaa d'or pera gosar d'una tan sols d'aquella inmensitat de satisfac- cions pnrissimas que'ls 'Reys dels noys portan cada any sobre la terra. Fills meus: estimculos sempre forsa aquestos l!e.ys dels noys com ells ves es- timen 4 vosaltres. Perquè son ells els únichs que verament gosan ab las vos- tras alegrias y ploren las vostras triste- sas, els úniohs qne vinhen no més que pera l'auur dels noys, els únichs posats per Deu 4 la terra pera guardar vos de las malifetas'y guarir vos los ferides qne vos pugan fer els altres reys. Estimeu- los sempre forsa als 7^i/s del noys, E. fi. iSIgle XIX ó sigle XX? Aixis com hi ha cometas que periòdi- cament se deixen veure, passant des- prés llarga temporada sens que ningú's recordi d'ells, també hi ha qüestions de actualitat que podríem anomenar periò- di as. A oada cambi de centúria se sns- citan els mateixos dnptes. , Iv. qnin si- gle som? ^S'acaba'l passat ó comensa'i nou? Y lo més estrany es qus qüestió tan trivial que podria resoldre na nen ab qaatre senzillas nocions d'aritmèti- ca, preocupi 4 gent gran yfinsforta en comptes. Intentem donchs destrnhir eer- tas interferencias cerebrals que patei- xen moltas personas aquets dias, quant pretenen treure un càical qne no es de bon tros tan complicat oom lo de la cuy- cera al tornar de plassa. Pocbs son els que sostenen encara qne la xifra 99 marqui el fi dels sigles. Casi tothom convé en que aquestos rteu- ben acabar en número rodó, 1900, per exemple, com la desena ai aba en 10, y la centena en 100. Els dnptes son en la interpretació que s'hagi de donar 4 aqnestos números. Mes clar; quant se comensa 4 dir 1900 creuhen uns ;ue vol signifícarse qne han passat ja 1900 anys efectius y complerts, mentres que l'opi- nió contraria sustenta qne ab això s'in- dica solzament l'ingrés al periodo de temps anomenat any 1900 qne anir4 complertanse 4 mida qne'n vaigin trans- corrent els dias. L'argument ÀquPes deia primers, res de cientlfi.-h. Qnant se va per una carretera, dinhen, al trobar la fita qne marca el kilómetre 8. vol dir qne Ja s e han caminat, vnyt kilòmetres seBcers: cert es, pero no consideren qne moll abans d'arribari 4 la fita, ja hi erau en él kilómetre 8; que passada la fita 7,

Upload: others

Post on 05-Oct-2021

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

ANY II (X.*) NÚM. 368 BARCELONA: DISSAPTE 6 DE JANER DE 1900 EDICIÓ D E L MATÍ DIARI CATALÀ D' AVISOS, NOTÏC1A3 Y AtfüNCÏS

ftadaooi* i Administració: Rambla de las Flora, 25.—Teléfono 152, r * * , ^ . . P B E F 8 D E S ü ü C a i P C í Ò

iB»«a?! I1OSA; |* , °}* ? • • • • • £ » • • • J P Í » . » l m M I SSPASYA i r t M . t e A M S » _ m m ^ r ' S A i o i i da! n . í i . , 1 . . | yorll a- ESPAITÏA • . .

P · q n s t 4B VINTTCII»OH SÚMSROa n o í n U a u Annnoi», « sqnc lM, remitlt» y reetem», k p i tun BonT·ns ioMl· . Po» ! '« Oioló TMpre •• •.dmetea

riMcaUi tc · j r tno · la· On» 4 las i l t ée la tarde. Pe» 1' edlniò dol matt, Sn» l U i t ies de 1» maUeada.

Sant» d45 dl» l a Adorao ló dels Santa R e j s

Santa ds dem&: 9an'- Hamon d* Pen ia fo t t , cf. Qoarantahor^s: \ ï u y r o D u n ú a a & la ParroqniatD·.ior (lo San'.a A g o v - ' o nxposa k dos qoarts

- de vnyt d e l m&ci y se rerarva k dos qaar.s te mim da la '.tbrdx. DMua c o n t i n Ú H D k !a mateix Iglesta. 3 Cort de K n i c : Avny se fa la visita k Kustra Saajnra do Ijoardes, en 3ta. U t d r o n a (Pobla - i • * .

, * Nostra Seujota de le K^ntde 1* k,»lut, Mf Ulolmaa, 6 «D hant Spin t . t i . Mlaea d 'avny: O c a v a dels RBys: color b l a n e b . - L · d* dem&Mnfts octava dcU Eeys y Sant

Ramon: e*ior bianob.

Observatori meieoroldgíoh de ia Universitat.—D.* E. Uzaflo.— 5 jw»*. Koraa «' e l M a m a i * : • mati: R ds l a tard*. - B u A m a M * O r • ! Ktv·D dal tkmat . M roj

-last. — rumpmtmt·m: Màxima 1» 1 •oi; 110 otnb»a. Mlnlioa: «afl.; H i J o e i b r a . — T « a · A » · » i · S fcll·O.-H·J··» » fc«r«0ÍWmm.—Ar»»» a í a p e t a d a e n S * fco.-MtOWi 1 * •

k « a l t a : : «» 0. l - V a n t * Dlïseolo: NXO., Velocitat pat l" : 8 0, l l . -Mmtmt «al aali Cabart i -a t -» o U : Classe: Com. oUr.; Carn. nimb. CanSltat: 0 0 l 'O.—Ob··rvaolàn» p M t . · B l a r a :

« c r t l d a «a! SoL, 7 b. « m—Parts . 4 h. í3 a u - U a n a n o » » , • a r t t t a . 5 k 1H m - P a r t » , 3 h . 3 » l

M A G A T Z E M S D ' O B J E C T E S P E R A

SENYORS Y MOYS 14, Rambla dTstudis, y Canuda, 2

Teléfono 2 CAMISERIA CORBATAS PERFUMERIA

Guants EngSesos Guan t s d ' a b r i c h

Trajos a mida & G é n e r o s ingSesos Trajos fets, de ptas. 38, 45 , 53 , 62 , 72 , 83 y 95

GABANS MACFERLANS RUSSOS Impermeables Sabateria

Sombrereraa Bisuter ía Bastons G E N E R Ó S D E P U N T

Trajos d stam da colo . Ricà confccc ó: pU. 13 25, rZ'SO, 30 y 38, &EQ0N3 L'ALS AD A

Demanict lo en tots els Colmados, Fondas y Restaurants

F A Y A N S C A T A L À

G r a n v i a , 2SO, R a m b l a de C a t a l u n y a

5,000 GuardioCas Retiatos dels Reye d Orient, mossos de l'esqnadra, ministres y altres personatges—

Gran a-sortit d'altres objectes, tan pera'ls grans com per la quitxalla.—Objectes ab l'escut de Catalunya.

NOVETAT CAIENDsRr CATALÀ NOVETAT Ü R E Y S , R E Y S , R E Y S Ü

En la botiga de Joseph Roca Gual 17, Bambla de las Flors, 17

trobaren n a gran assortir de L L I B R E S Y . T O G U I N A S I N S T R U C T I U S , pro-pis pels mlantfl, y al mateix tempe Devocionaris, Creus ah Sant-Christo, oh-juetei de pell y material d'escripturi.—Rambla du las F lors , 17.

J. M A K & A N & H O F . — V a i o r s y cupóns

Renalos o c Mascaró y Comas L l i Rambla del Mitg Rambla del

(Prop de la Plassa Real) Representació de totas las marcas més acreditadas, desde

• • d l O T g E " » a el carissim Patek fias a, rellotges de 7 pessetas. • _ Tota mena d'articles, adr^ssos ab pedreria y senpe. novetats d'art

J O y B " ! * ! mü(i»rn, imperdibles, agullas de corbata, dijes, etzetra, ab emble-

E n tots sos articles, objectes pera regalos, coberts, serveys de taula, petacas, cadenas, rosaris, etzetra, portamonedas

mas catalanistxs.

Argenteria de^de 4 pessetas.

Reys

REYS •Fonógrafos, acoea' y reorrativas, ins' tich. Rumbia d'E:

y gran vatiwtat de joguinas cientificas (n salons especials. R O S E L L , óp-

2, davant do Bothlem, Casa López.

Regalos Tot bon cata là H A D E

F U M A R Aqnets llibrets de paper formaràn 16coleccions de 48 retratos cada ona de catalans

ilnstres ab i-as bioí:rafii.s.—Dipòsit: Gambis Nous, núm. 8, Barcelona.

Paper Català

Mulaltifts de la pell y dels òrgans geti-tals. CoMftulta de 11 4 1 y de 6 4 7. Pla­ssa de la Coustitueló, núm 1, entrnsso!.

Els Reys Catalans Han fet gran provisió d'exemplars luxosament enquadernats de la

H I S T O R I A D E C A T A L U N Y A per Norbert Font y Sagné

pera repartidos entre'ls N E N S C A T A L A N I S T A 3 .

han dj L1CO

A-.^or

Mt nn dii ó-^itde botelletas del renombrat M O N T S E R R A T , propietat exclnssiva de Pedrosa. pera regalar 4 tots els que com

valor de 3 00 pessetas 4 la acreditudn casa iL D E L MAS. Rambla d'Estudi*, núm. 2. de vins de tota mena ennegnt d'artich.

0 R t ^ F O L I D E

" L a Veu de Catalunya" Aviat s o r t i r à

CONSTRUCCIONS SISTEMA "MONIER" DE CIMENT Y FERRO

C L A U D I D Ü R À N t RONDA SANI ANTONI, 9 ^ Te léfono en io deapuie, n ú m · r o

Booiatat so oouaadlta) ,> , en i01 taUer., n ï m a r o 8808 Aqnestas constraccións que per sa duració, lleugeresa é impermeabilitat no tenen

rival, se reciomanan, molt especialment als senyors enginyers y fabricants, pera subs­tituir ab ventatja y economia los dipòsits de zinc, plom o ferro en sas diversos apli-eacións industrials, y als Ajuntaments y agricultors pera'ls dipòsits de gran capacitat, en sustitnció dals fabricatb ab mamposteria y rajolas destinats al abastiment d'ayguas de las poblacions y pera regar los camps, empleantse ab èxit cada dia superior aquest sislima, en oanonadas de gran diàmetre ab diferentas presións, pera condnecións y ca-nalit-vcións d'aygnas. , . , . , . . .

Constitueix una especialitat de la casa, la construcció de eaireigs transportables, banyeras, aygtteras, serpentina, etc., molt económichs y forta.

L l i b r e r i a Farr io ls . Boqueria 36 Llibres il·lustrats de cuentos,

rondallas, viatges, historietas, etc, etc—Juguets instructius — Estoixos de dibuix, escriptori, _ etc—Devocionaris petits ab va- i rie!ats de enquadernacions y ' preus.

Sandal Sol E l mellor remey y'l més económich pera

l a curació r4|iida y segura dels fluixos de las vías nrinarias. Farmàcia Sol. Corts 226, davant de l'Universitat.

A propòs i t pera'ls Reys

QUADRETS pera laa NENAS De venda 4 las principals llibrerias, 4

pessetas 0'50.

OBSERVAGION; L a visita del Ajuntament al Capità

general de Catalunya, ha donat ocasió 4 algnnas manifestacions per una part yf altra que fan reflexionar un bon xich.

Dif íc i l es que l'Ajuntament hagi par-;' lat en nom de la ciatat y que com 4 tal l i hagi contestat la primera autoritat militar de Catalunya. H i ha una convic­ció tan intima de la manera qne'ls ac­tuals Ajuntaments representan als po­bles, que no es possible que ni una ni altra autoritat, més després dels darrets acontoixements, s'hi hagin pogut equi­vocar.

E l senyor Alcalde accidental, ab bon sentit, va parlar de la necessitat de tor­nar la tranquilitat als esperits dels ca­talans y ab no tant d'acert va assegurar nn gran é incondicional amor de tots els catalans pera Espanya.

E n c a r a qn'en la contestació del gene­r a l hi ha que parar esment en la cir-cnospecc ió y'ls descomptes que la im portancia del c4rrecb ha d'introdnhir en las manifestacions ofioials de l a persnna que'l deeempenya, ens sembla conve­nient, ab tots els deguts miraments, fer algunas observacions sobre l'optimisme, en nostre conrepte equivocat, que afec-tan las parau as de la primera autoritat de Catalunya.

E l cuydato (fue a'ha fiDgut en triar

persisteix en la pol í t ica tradicional es­panyola.

No's refihin els'que regeixen l 'Es ta t de que Tinsegura pros) eritat purament ma­terial de que gosa el pob'e r.ata'.4 lo pa­ga j a satisfer. Té Cutalnnya la plena seguritat de que aném camí directe do la destrucció dol Estat espanyol, sap que j a ara estem 4 mercè, que aném 4 romolrh y vivim de la benevolència 6 de la falta d'avinensa de las potencias r i ­vals que'ns tenen la vista 4 sobre; sap que no hi ha regenerac ió possible pera

I laus joves, sa sentiran, per amor d'a-{ questos reySjplensde desficis y d'angu-« nias, y sofr iràn lo que Deu sab, y g ira-j r4n sovint els ulls de l a memòr ia cap | aqnoils anyorats Reijs dels noys que • may, may ela van portar més que ale-1 grias . 9 Y prompte, quan els jovenofs comen-| s s r é n j a 4 tenir un rey a l cos y 4 trobar j que per» ells jn ni el rey els es bon nio-I suo, allavoraa els parlaran als j venets I de que tenen d'anar à servi'l rey, y 4 '. empunyar, vn'gas que no, nnas armas

l 'Espanya centralisada; sap que res po- j bon xich feixu^as y forsa repUífnants, deu fer las regions centrals pera salvar-se 4 sí mateixhs y menos a nosaltres, y que no pot seduir la seva heeemonía y no's pot conformar ub plena vida à es ar lliga la 4 uu c.adavre, 4 veurers la murt 4 sobre,amenassada fi dia menos pensat d'esser entregada indefensa, 4 las am­bicions estrangeraa.

Ni pera Ca alunya, ni pera Espanya , hi ha altre remey que la reorgan i sao ió de's antichs pob es d'ella,que encara te-nenforsas ymed s pera ferho.Catalunya y las regionsdií l Nort d'Espanya son l'ú­nica base possible de restauració . Y s i per aquest camí no s'intenta prompte y resnludament. Espanya es ben morta.

S i gayre's tarda, si's deixa fer incu­rable'l mal, y casi bé j a ho es, fins els que de bona fé havém defensat 4 Cata­lunya l'unió ab Espanya , els que no ve-yém als programas catalanistas una mampara legal pera amagar aspiracions separatistas.sino qu'aném llea) y ferma­ment 4 plantejar l'unió amistosa formu­lada en las Bases de Manresa haurém de fer pas 4 altres propòsi ts qu'e8t4n avny ben lluny delsnostres intents.

Per sobre de tot, posarém sempre no­saltres y tots e's bons catalans, l'amor y la salvació de Catalunya.

A L D I A

pi>ra'l d i f íc i l c4rrech 4 persona que fins àbir ocupava nn elevat lloch de confian-sa a l costat do las reala persones, indica ben clarament el nostre concepte l 'altí­ssima importància que's dona y'ls te­mors que ha d'inspirar el problema ac­tual de Catalunya.

Nosaltres ab la respectuosa franquesa que'ns caracterisa, ens creyém en el de-ber de fer coneixe lo que'ns sembla é s ser l'estat d'esperit actual de la gran massa dels catalana pera que arribi al conei­xement deia que per sa pos ic ió poden preveure y adressar las contingencias del pervenir.

No sabém ei e8t4 tan generalisat com las duas autoritats suposen l'amor in ­tens 4 Espanya.

L o que sí sabém molt del cert, es que no hi ha fé, cap mena de fé en els des­tins d'Espanya portada com se la porta; lo que s i sabém es que no hi ha pau en els esperits dels catalans, ni cap con-fíansa en el pervenir. Y en aquesta s i ­tuació dels ànims es possible, fins inevi­table, en espay més 6 menos l larch, una desv iac ió prnfonda en sentits qa'es dif í ­c i l prevenre . 'peró terribles pera Catalu­nya y pera E s p a n y a principalment.

E l s acontoixements passats, l ' iasidia ab ine s'ha tractat quant à nostra pereo nalitat de poble toca, ela propóposi ts y promeses enganyoses d', smena.sino ben terminantment frts, ben clarament suge-rits , ban deixat un ressentiment amar-g u í s s i m y fondo, sort, peró v i v í s s i m , jne no s·eHmtfrtuhirà pas ab è l temps, si's

Els Reys dels noys E l s dos germanets vsn decidirse 4 en­

viar una carta als Reys , valentse del gran que j a sab d'escriure, 4 fí de quo'Is portessin qué se jo quantaa joguinas; y , com que una vegada que se'ls va esca­par una bomba qun'ls vau regalar al «Sig lo» , van veure que la bomba se'u anava de dret 4 dret al Cel; y com que ells ho saben ben be del cert que'la Reys hi son al Cel , no Van volguer fíurse de cap d'aquella bussons ab tarotas que h i ha montats 4 las portas de las casas ahont venen joguinas, y van preferir enviar la seva carta ais Reys que son al Cel per medi d'una bomba.

E l l s no'n saben d'altres do reys que aquells del Cel que son els ]ieys dels noys: no'n saben res de la munió do reys de tota mena que hi ha sobre la te­rra . ; Y quina l làst ima que no pugan ser noys tota la vida!

Totas las coneixensas d'altres reys que'ls dos germanets aniràn fent des­prés , al ferse homes, jamay arribaran 4 altra cosa que à despertar mes y mús la anyoransa d'aquells Reys dels nfty» ala qui van enviar una carta por medi d'una bomba, que van respondre enviant tot un feix de joguinas,y que, son tan bons, que fina quan portan carbó y teyas als noys dolents, els portan carbó de sucre y teyas de carmel-lo.

Comensaràn ela germanets ja 4 sabe-rho, encara noys, que ve 4 ser a ixò d'un rey; y dal primi-r rey que 6abr4n serà del rey de las bitllas que no es més que una bitlla com las altres, que té nn xich més gros el cap do fusta, y que, si's manté dreta, guanya més. Y' l s noys se pregnntar4n:—Y be ^y perqné, siaquest-rey cau ab tanta facilitat com las altras. bitllas ab nn cop qualsevulga de bitllet?! D e s p r é s , quan els noys serén grans, j a s'ho explicaràn tot: E l mon, tot plegat, no ve 4 ser més qne nn j ' c h de bitllas que no's poden passar de tenir a lgú qne'ls fassi d'amn, y 4 la bitlla que fa d'amo li diuhen rey, qne tot el temps que's manté dreta guanya m é s que las altras; fins que ve'l bitllot, qu'es la Mort, y 4 la bitlla del rey, com 4 las al­tras bitllas, per nn igual las t ira 4 te­r r a . Y' ls dos germanets se recordaràu allavoras ds qne'ls Reys dels noys no's moren may, venon cad'any, n i n g ú ' l s aterra. , .

D e s p r é s feràn coneixensa els noys ab altres reya: els reys de las cartas , ela reys dels es-'arhs, y fins ells mateixos podran arribar 4 ser els reys de l a dan­sa 6 cap—dansers en algun c.otl·lón de casa bona; y fins sentir com a lgú ' l s diu 4 cau d'orella:—Tu ets el rey 6 l a re ina del nisií fc'rfr.—Y'ls noys, j a fWs uns ga

ben diferentas de las d'a inells vistosos reys d'armas qne tantas volta» els ha-visn sorr i t de fienrins per Carnesteltas. Y allavoras sabrén ben be'!» joveneta lo qu'es el Rey, per autonomasia: una cosa de qne no donaven pes idea ni aquell rey moro de las Mil y u n a noches, a i ' l rey qne rabió del c u e n í o cas te l là , oi aque I altre cuento antich catal4 de U n a vegada era u n rey .. Y sabran allavoraa quu aquest gran poder dels reys que bo­na part de la humanitat ha cregut nece­ssari crear, es, gayrebe sempre, com més gran més temible, y que fins viu en moltas parts voltat de grans perills y ab grans tristesas Y ' l s Ijovenets i en-saràn allavoras ab aquella ditxesos Reys dels noys 4 qui n ingú aborreix, 4 qui tothom estima més que 4 las ninas dels seus ulls.

D e s p r é s e's rarlardn als noys, j a fets homes, d'un Vanderbildt que diuhen ou'es el rey dels ferrocarri ls , d'nn J a y Gould qu'es diu rey de las minas, d'nn Rottschild tingut pel rey de l a banca, y d'altres reys per l'estil que tenen ama­rrada ab la cadena del seu or fins la vo­luntat de tots els altres reys que hi ha sobre la terra. Aqnestos reys de reys no estàn, per això més bé que'ls altres. Vinhen forsa vegadas malament, tristos y malalts, esferehits y rancuniosos, pit­jor que malfactors perseguits per la jns-ticia. Y ben segur que donarían totas sas cadenaa d'or pera gosar d'una tan sols d'aquella inmensitat de satisfac­cions pnrissimas que'ls 'Reys dels noys portan cada any sobre la terra.

F i l l s meus: estimculos sempre forsa aquestos l!e.ys dels noys com ells ves es­timen 4 vosaltres. P e r q u è son ells els ún ichs que verament gosan ab las vos-tras alegrias y ploren las vostras triste­sas, els úniohs qne vinhen no més que pera l 'auur dels noys, els ún ichs posats per Deu 4 la terra pera guardar vos de las malifetas'y guarir vos los ferides qne vos pugan fer els altres reys. Est imeu-los sempre forsa als 7^i/s del noys,

E . fi.

iSIgle XIX ó sigle XX?

Aixis com hi ha cometas que periòdi­cament se deixen veure, passant des­prés l larga temporada sens que ningú's recordi d'ells, també hi ha qües t ions de actualitat que podríem anomenar periò-di as. A oada cambi de centúria se sns-citan els mateixos dnptes. , Iv. qnin si­gle som? ^S'acaba'l passat ó comensa'i nou? Y lo més estrany es qus qües t ió tan tr iv ia l que podria resoldre na nen ab qaatre senzillas nocions d'aritmèti­ca, preocupi 4 gent gran y fins forta en comptes. Intentem donchs destrnhir eer-tas interferencias cerebrals que patei­xen moltas personas aquets dias, quant pretenen treure un càical qne no es de bon tros tan complicat oom lo de la cuy-cera al tornar de plassa.

Pocbs son els que sostenen encara qne la x i fra 99 marqui el fi dels sigles. Cas i tothom convé en que aquestos rteu-ben acabar en número rodó, 1900, per exemple, com la desena ai aba en 10, y la centena en 100. E l s dnptes son en la interpretac ió que s 'hagi de donar 4 aqnestos números. Mes c lar; quant se comensa 4 dir 1900 creuhen uns ;ue vol s ignif ícarse qne han passat ja 1900 anys efectius y complerts, mentres que l'opi­n i ó contraria sustenta qne ab això s'in­dica solzament l ' ingrés al periodo de temps anomenat any 1900 qne anir4 complertanse 4 mida qne'n vaigin trans­corrent els dias.

L'argument ÀquPes deia primers, res té de cientlfi.-h. Qnant se va per una carretera, dinhen, al trobar la fita qne marca el ki lómetre 8. vol dir qne Ja se han caminat, vnyt kilòmetres seBcers: cert es, pero no consideren qne moll abans d'arribari 4 la fita, ja hi erau en él k i lómetre 8; que passada la fita 7,

• • • i tota elt mntrea qne ^delantavan eran metren d«l 8 y qae si en aqnest pnnt s a -friasin nna volcada, d ir iam «vam volcar en Í.1 metre 532 del k i lómetre « » , com d i b é m « v a morir en el J u n y del 1899» malgrat kilómetre y any no aigain oom-plerte.

f o e a r é m un exemple per la nostra banda. E l primer periodo de 24 horas d'nn mes l 'anomeném dia 1, c o m e n s é m i dirne dia 1 deede primera hora de la matinada, sens que per a ixò Biga com­plerta l ' e f e c t i r í t a t del dia fins baverne transcorregu las las 23 restants. Doncha ab l a mateixa Uóg ica podém y d e v é m anomenar desd'ara any 1900 el periodo de 12 mesos qne tenim davant sens qne per això la xifra signi efectiva fins y & tant que hauràn transcorregut tots 12 mesos. Alaehoras podrém dir «han pa­ssat 1900 a n y s » , mentres qne ara d e v é m dir « s o m k l'any lOOO..

D e l a mateixa manera al acabar de complir nna persona 19 anys, entra en Vany 20 de la seva v ida , com entra en l'any primer aixis que acaba de n é i x e r , y no *n l'any cero com suposan alguns, inventant un nou sistema de numera­c ió .

No c r e y é m necessari allargar mós els arguments, tant perqne ab lo dit ha de bastar, com per la poca importànc ia del tema, qne no mereix que s'hi embrnti m é s paper. Res d iróm tampoch del de­cret del emperador d'Aleraania, fixant el present any com & primer de la cen­t ú r i a . Volgner ac larar las q ü e s t i o n s o r o n o l ó g i c a s per decrets, es igual que empenyarse en obrir las ostres per con­v i c c i ó , com deya un amich nostre.

Y a r a , fins al any 1999, que provable­ment tornar&n à resnoitarse las matei-xas discussions. De cor desitjo 4 n'els lectors de L A V E D DE CATALUNYA que h i puguin pendre part.

L L . L L .

Nit de Reys Qnina tristor l a de casa nostra aques­

ta nit. £ 1 burgit del carrer , las notas discor­

dants, Aspres, grinyolayres, de cent ins­truments infantils penetrant per las es-eletzas arriban fins al menjador, & la nostra l lar , en qnina monumental xe-maneya creman t ións rehinosus en Ma­m à s movedissas qne raverboran en las porcelanas, bri Han en la cristalleria dels aparadors, acentnant cada objecte ab un pich de llum vibrant, intens com una nota aguda, y engrandeixen nostras om­bres pel enoatifat y al mnr del fona, fentlas arribar fins 4 l'enteixinat. E l a tions créman, creman. J a tenim la gent del servey al l l it , y en tot casa no m é s nosaltres dos v e t l l é m , ma esposa y j o , ella reposant son cap dimicut sobre els meus genoils, tota arranhda com un au-cellet malalt, la mirada vaga, tristona y somniosa com la meva mateixa, y deixa que mos dits entaforats en sos cabells sedosos juguin en moviments suaus...

Ko'ns d ihém paraula, peró en aquest mateix ailenci ens hi trobém bé, com en nna conversa t i r a d a ^ ea que las én imaa aascnts de nostres dos cossos, bé pr«n que s'han trobat a l l é , al lluny de l'infi­nit , ahont e.s estela fulguran com mur-garidoyaa de llum, osclatadas en l'iu-mens camp sideral, lloch ahont s'aple-gan las animntas dels infantons morts, la nit de Reys pera curiosejar per la te r r a , y a l ià han acu l i t en piadós romiat­ge y vagan junta nostres esperita cer­cant els dos angelets que set mesos h& mancan de la nostra l lar , haventsen em­portat totas nostras alegries, tctas nos­tres esperansas.

Sobtadament, com moguts per un re­ssort, saeaejats per nna mateixa esga-rr i fansa , abandono sos cabells perquè nostras mans se bnscan y no bé's tro­ben, nostres dits s'entortoliigan pera teuirnos millor, y els nostres caps s'a-costan com encoratjautnos mútuament del defalliment que'na corprèn; ea qne una alenada de realitat, una nota m é s estrident que las altres, un remor m é s v iu pujant del carrer , retorna nostres esperits à la terra ab s e n s a c i ó de caygu-da y ena trobém sols y verns en la l lar bnyda qne nostres fillets havian omplert de aaa veuhetas atiantadas, alegres, de sa vida inquieta y ajogassada... y ena miróm l'un à l'altre ab eia ulls anegata, diatingintnoa feblement com si'ns con­t e m p l é s s i m & t r a v é s de vidres entelats, y refets una mica, callant sempre, jo torno acaric iar els e^belis sedogos de ma esposa y ela rego ab plors!

A p r è s , la forsa d'un mateix pensa­ment ens ha fet alaar; tocava l'hora que acostumavam retiranos, y ben adhe­r i t s toia dos, els braasoa ben eullassats com arrela mestres d arbres bessona, caminant de pnntetas havem anat à v i ­s i tar el quartet blanob, y en quin lloch g u a r d ó m com reliqniaa eantas els dos lliteta buyts. Cada vetlla feyam lo ma­teix quan els nena v i v í a n ; cada nit, a l anàrnos 'en à la nostra cambra, apagant nostres plejadas temerosus de desvet-l lals , e n t r à v e m 4 aa cambreta pera fruir una moments el goig infinit, de contem­plar ans caronas fiuas, xamosas, en qui­na» la boqueta mitg oberta y tant ver-mellosa pareixia nna oirereta esberlada per ahont s'escapava la re sp irac ió per­fumada y suau com subtil ayret de pri­mavera .

Y h a v é m [alsat ela pabellonets de blanca mnsselina com cercant nua ve­gada m é s l lurs caparrons en el clotet dels coixina y no h i hav ia resj en mitg de la vaporositat de la tofa de pnntas lli mancava la clapa d'or que feyan sos rissos onejant el carmids l lura galtonas, y dessobre'l pleoh dels liensoleta inma-culata tampoch hi havia el rosat relleu de l lurs manetaa 4 manera de flora t ira-das ai etzar damunt de la nou. Amarats de dolor, assaborint el t e m e n t d'aque­

lla realitat crúa , ens havem postrat de genolls ab r e l i g i ó s reculliment com & davant de l ' ara , un 4 cada Uitet y ;D«n meu! ab quina cohi^sor havem sentit la anyeransa que corgela, l 'anyoransa dels fills morts!

Y no havem gosat obrir par més que ens tentós , l'armariet guardador del tre­sor de joguines de nostrea fillota, recorts pera nosaltres d'altres nits ben joyosas de las que la present es punyent aniver­sar i : ens ha mancat coratge y silencio­sos com dos eapectrea havem tornat al menjador.

E i brugit del carrer semblava haver devingut m é s sensible, laa no ras deia instruments infantils més xiscloaas, la gatzara m é s forta, els crits m é s clars, pareixia befa de lo que nostrea cora pa­ssaven, y allavors, ma dolsa companya, agafantsem al coll, esclatant en plor m'ha dit:

— E n r i c h meu, jo no vul l pas qne'la meus fillets se qnei in engnany sense Reys , encara que siguin 4 la casa de la mort, jo vull qne hi passin; s i , trossets de la meva énitna, els R e y s passaràn pera vosaltres!

Y decidida, agafant un llum ab una mà y ab l 'a l tra estirantme, m'ha fet se­guir à baix à l' invernacls qne havem recorregut en tots sentits, perseguint las cameiiiia blancas que arrabassavam arreu, agarbonantlas ab rama y tot, y quan j a no n'ha quedat nna sola en cap planta, havem retornat 4 dal t ,y tota ao-leta en l a l lar silenciosa, en la mateixa llar ahont antany més ilnsionats qu'ells, preparavam els Rey.* de nostres fills, mentres el servey dorm y'ls tions s'aca-ban, mentres tants pares felisaos, joyo-sos, arreglan las sorpresas pel pròxim despertar dels nens qne vlnhen, ma es­posa y jo a c a b é m de pnesar la nit arran­jant dnas corones do blancas cameliaa ahont perleja una rosada de Uàgrimaa, y abrassats y tremolosos, e s p e r é m las primeres clarors de l'auba pera fernoa condnhir al cementiri y dipositaries ao-bre la tomba ahont jauhen nostres fillets morts!

Q ié trista ha passat aquesta nit de Reys en la nostra l lar bnida!

ANDRBU SOLA.

Lley protectora del treball de las do­na s y'ls noys

"Al Congreso de los dipatados £1 Sen&do tomando en coosideración lo

propnesto por el Gobierno de S. M, ha aprobado el siguiente

P R O Y E C T O D E L E Y Àrtlcnlo 1.° Les ninoa de ambos sexos

menores de 10 aíios no seria admitidos en ningnna olasn de estableciminntos mercan-tilea, fàbricas, fundiciones, constrocciones, talleres, minas y buquee, sióndolaa tan sólo permitidas las ocn(>acione8 qne tengan por objuta el aseo, la oonservación y el onida-do do los localns donde se ejerza l a indús­tria y el comercio.

Art. 2 0 Sar4n admitidos al trabajo los niüos de amboe sezos mayores de 10 y me nores de 14 afios, por tiempo qne no exce-der4 diaria nence d© seis horas en los esta­bleciminntos iadustriaUs y de ocbo on los de comercio, interrom^idas por descansos que DO sean en au totalidad menores do n n a hora.

Da«do los 14 4 10 aüos podràn sor em­pleades en el trabajo los jóvenea do ambos seso- dorante ocbo horas en los estableci-m ent industrialea y díez en los mer-cautilea, interrumpidas por descansos no inferiores en sa duracióa total 4 hora y media.

Art. 3." Queda prohibido 4 los meno-re-" do 14 kflOS todo trabajo nootnino.

Art. 4.° Queda prohibido 4 los menores de 16 afios:

1.° T ido trabajo 8ubterT4neo. 2 0 E n el estabieoitniento destinado 4 la

elaboracióu ó manipnlaeión de materías inflamables é insalubres, ó en cualquiera otra olase de trabajos qne oírezcan peligro para sn vida 6 moralidad.

Art. 5.° Queda'prohibido 4 los menores à* 16 afios todo trabajo de agil'dad, nqui-librio, f u i r z a ó dislocación en espHctàculos púbíicos: Los directores d4 companias, pa-drns ó tutores de los menores que contra-vengan e^te nrtioulo, .•-.•ran penades con­formo al l . " de la If.y de la protección de 1.° de juho de 1873.

L a prohibición contenida en el art. 2.° de esta ley para los menores de 1C aüos, es aplicable 4 cualquier clase de trabajo, aunqna revista el caràcter literario ó ar-tistico ejücutado en espectàculo públioo.

L a a prohibiciones à qnt) sa refiere el pre sonte articulo quedan sometidaa 4 dispoal-ciones do la autoridad gubernativa, qnien, para su dispensa, apreciarà la relación en­tre loa inconvenientes fisicos y morales del trabajo y las condiciones del niilo.

Art. 0 ° L a s mnj-ires mayores de 16 i anos no podràn sor sometldas 4 trabajos

cuya duración total diària ezcc la de díez horas y que no se halltn interrumpidas por descansis de menos de dos horas ou sa totalidad, ni qr.e tengan lugar da noohe y en domiugo y dias festives, salvo las ex-cepciones oonteuidas en el articnlo 7.° que sean pcrjudiciales al organismo feme-nino.

Art. 7." Po ir4 antorizarse el trabajo nocturno de los jóvenes y menores da 23 afios y mayores fle 16:

1. " E n las induscrias que por rasones técnicas exijan la contiauidad de la pro-ducción.

2. " E n las que suministren al públioo objetos de primtra necesidad cuya expen-dición dbba veriHcarse por la màüana,

3. " E n trabajos de reconocida argeoola y ouya omisión lleve consigo irreparables ó graves perjuioios.

Los menores comprendidos en este arti culo no podràn trabajar, màs de seis horas la mujw y ooho el hombre, con descansos no inferiores en f u totalidad à una hora.

Art. 8 0 L a autorización 4 que se refie­re el articulo anterior se concader4 por el Gobierno, aus delegades ó autoridades 4 quienes oompetan estàs funciones, con arreglo 4 los reglamentes y diuposiciones complementarias que se dicten para el cumplimiento da e s t » ley.

Art. O." Se conceder4n dos horas dià­ries por lo menos, no computables entre las del trabajo para adquirir la instrucción primària y religiosa 4 los menores de 14 aüos qne no la hubiesen recibi lo, siempre que haya escnela dentro de un radio de dos kilometros del establecimiento en que tra-kajen.

Si la escaela estnriere 4 mayor distan­cia, ser4 obligatorio soetener una [.ara el establecimiento fabril que ocupe perma-nentemente en sas trabajos màs de 20 ni­ü o s .

Art. 10. No se permitirà el trabajo 4 las mujares dorante las tros semanas poste-riores al alumbramiento.

Art. 11. No podràn ser admitidos en los establecimientos industrialea y mercanti-les los ninos, jóvenes ó mnjeres, que no presenten certitlcación de estar vacunados y de ho padecer ninguna enfermedad con­tagiosa.

Art. 12. Cnando el alojamiento de los obreros dependa en alguna manera de los duenos ó empresàries da los establecimien­tos industrialea ó mercantiles, serà absola-tamente obligatorio el mantener una .-.ena-ración completa entre las personas de dife-rente sexo que no pertenezcan à nna mis-ma familia.

Art . 13. E l Gobierno, oyendo al Conse-jo de sanidad y autoridades que estime conveniente, clasificarà toias las indns-trias y trabajos para acomodar à esta ela sifioación los artionlos correspondientos de la presento ley.

Art . 14. Loa infractores de esta ley so cast igaràn con multa de 25 à 250 pesetas, exigible solamente 4 los patronos.

E n caso de reinaidencia se pondr4 en sti limite màximo.

Art . IB. E l Gobierno organizar4 lorf servicios de inspección para el cnmpli-miento de esta ley, y dictarà en el termino de seis meses los reglamentes necesarios para su ejacución.

Art. 16. Si sobre la aplicación y ejecu-ción de esta lev se fortnalizara ante las an-toridades locafes, por representación debi-damente autorizada de a^ociaeión legal-meute constituí la , y a soa de obreros, ó mixta de patronos y obreros, instància ex-ponieudo los dafios ó inconvenientes pràc-tioos que se originen en algun caso. el Go­bierno, oyendo 4 la Comisión de reformaa sociales, podrà decretar l a snspensión con las excepcionos de aplicación de esta ley en la looaltdad de donde proceda la recla-mación , y exclnsivamente para la indús­tria ó trabajo 4 que ella se reflera.

Y el Senado lo pasa al Congreso de los Dipntados acompaüando el expediente con arreglo 4 lo prescrito en el articulo 0." de la ley de 19 de julio de 1837.

Palacio del Sonado, 18 de dioiembre de 1899.—Areenio Martínez de Campos, presi-dente.—El conde de Bernar, senador secré-tdrio.—El marqués de Reinosa, senador seoretario.»

RSoticias r e i i g i o s a s

Publicació de la Sutlla E l diumenge, dia 7, tindrà lloch en

aquesta ciutat la publicació de la Butl la de la Santa Oreübada, document ponti­fici que deuhen ferse ab ell tots els fidels que vnlgan guanyar las moltos indu gen cias y disfrutar dels molts privilegis que 4 la mateixa hi ban concedits.

L a Santa Butlla serà portada desde l'iglertia parroquial de Santa Maria del Mur 4 la Seu. Rebuda que sia per l'Exca-leatial·lim Capit . l Catedral se cantarà'l •The Deuin y totsegnit se colocar4 la Santa Butlla sobre'l frontal de l'Altar ma­jor, se cantar4 la missa solemne y predi­carà desiirés do l'Evangeli'! Reverent re-nyor don Joan Rifà, probere, catedràticb del Seminari Conciliar.

Portar4 la bandera de l a Santa Crenha-da'l M. I . senyor Vicari general doctor don Ricart Cortés.

L a s Comunitats do la ciutat y pobles agregats hi &6sistir4a ab creu alta y do-nar4 la guardià d'honor un piquet d'in­fanteria ab bandera y mús ica .

E l curs de la profossó serà'ls segUonts: Plassas de Santa Maria, Argenteria, i la­ssa de l'Angel, Tapiueria, Corribia, plassa Nova, carrer da Santa Llúcia y plassa de la Catedral.

Nombrament E l senyor Bisba de la diócessis ha nom-

brat ecónom do la parròquia de Sant P a u al Reverent Mossèn Joseph Bruqnetas y Altura.

Comunió general Demà diumenge dia 7, à las vuyt del

matí , la Acadèmia de la Verga de Mont serrat t indrà la Comunió general de re­glament 4 la parròquia major de Santa Agua.

Salutació Sabatina A la funció qne eelebrar4 avuy, 4 las

sis de la tarde. La Snlutac ió Sabatina 4 Nostra Sonyora de la Mercè, hi assiatir4 l 'Excm. é Itm. Sr. Bisbe d V q v -ta dióce­ssis. Ab dit motiu y per rabó de celebrar la Sabatina el V I I I aniversari de sa f.in-dació, la funció de dem4 ser4 molt més so-lempne que de costúm.

P a r r ò q u i a de Santa M a r i a del Mar.— Dissapte, festa de l 'E.úfania, la Molt llus-ire Associació do Devota do la S*ntí)>sima Trinitat y la Maro de Deu de la Mercó, ce­lebrarà ois seus devots exercicis. A las sis de la tarde, despré» del Rosari, se exposa­rà 8 D . M., sx f aràu exercicis de la visita, estació major y predicarà el Rvnt. doctor don Joan Gonzalrz Hernàndez, pbre., aca­bant ab cant d'alabansaa, reserva y adora­ció dol Nen Jesús .

Parròquia del Pf.—Dissapte, festa dels Reys, à las deu solempne Ofici, cantse la missa del Rvnt. Ma-vidal per la capella da mútiica y sermó pel Rvnt . Dr . don Eduart Martínez. A l ofortori hi haurà adoració del Nen Jesúb y cant de lletretas par l'Escola­nia. Assist iràn à la funció nna Comissió del Ajuntament y la Junta d'Obras de l'i-glesia. A las sis de la tarde, solempne no-vaoari dedicat als Sants Reys , rosari pas-toril y sermó pel esmentat doctor Marti-nts.

mó pel mateix orador don Pere Bagnnya. E n abdnas fnnoions hi haurà adoració.

Parròquia de Sani Jaume.—Dissapte, dia dels Reys, 4 dos quarts de set missa parroquial ab pl4tica, 4 dos quarts de deu, cant de·Tert ia · per la Comunitat ab acom­panyament d'orga y acabada la conventual adoració à t l Nen Jesús .

Parròquia del Carme.—Dissapta, festa dels Reys, 4 las vuyt missa parroquial ab pl4tica preparatòria; 4 lasden Onci paato-ril ab adoració. A las quatre de la tarde, cant de Rosari pastoril, ab prèdica pel Re­verent senyor Rector y adoració del Nen Jesús .

Parròquia de la Concepció.—Xmy fas^a de l'Adoració oela Sants Reys, 4 las deu. Ofici solempoa cantat per 1* Reverent' o-munitat. Demà, 4 las vuyt. Missa de Co­munió general del Apostolat de l'oració ab plàtica preparatòria pel Reverent senyor Rector. Durant la missa de as nou. se practi<aràn els exercicis en honor al S v grat Cor de J e s ú s c tant Nostramo patent C s à després del ofici «^ue 4 las deu can­tarà la Reverent Comunitat Per la tarde, à las tres, ensenyansa do la Doctrina cris­tiana, 4 las sis. Rosari oració mental y visita al Sant íss im Sagrament

Parroqi f* de Sant Agusti—Cada dia do festa se i-elebraràn missas puntualment cada mitja hora deede les ais à dos quarts duna

Ab tot lo rúfol del temps que va ser fret y forsa insegur, abir va veuràs la civtit animada com cada any en semblant dii-d i, sent molt concorregndas las botigas de jo-guinas y quincalla, que preseutavun -a general un aspecte espléndit, sobretot cap al tart, donchs contribuhia à fer més pin-toresch el quadro l'espatcch de llum que n'eixia.

Las firas t-stablertas à la Riera del Pí y Rambla de Catalunya varen venres també molt concorregndas, el mateix qna alguus importants Obtablíments com <E1 Sigle», •Las Novedats» y altres.

L'expedient qne s'in-trnheix pera esbri­nar quin destí se'ls hi dona à los aygoas oe Moncada y demés manantials del Mu nici, segueix oferint sorpresas.

Segons ens han manifestat varis propie­taris que tenen aygua d'aqnellas deus, era b a s t a n t general l'entregar vinticinch pe sfetas anyals à determinats empleats, y mitjansaut aquosta contribució subreptl eia, se'ls hi permetia disfrutar de més plo mas d'aygua de la qne psgavan.

Apart d'aixó's confirma que hi ha alguns propietaris sie fíocas, que tenen aygua, sent-e qne l'Ajuntament ne sàpiga res.

Lo que de tot a ixó en resulta, es que à Barcelona s'esgarrian més de dos mil plo-mas diarias d'aygua de Moncada.

E l Colepi d'Advocats celebrarà demt la festa del seu patró .Sant Roymond de Pen yafort ab on solempne Odci qne tindrà lloch à la iglesia de Sant Felip Neri à las 10 del matí, sent l'orador sagrat el doctor Mossèn Joan Gonzalez y Hernandcz, y cantant la capella de música, dirigida pel m-stre Millet la Missa del Papa Marcolo composta por Palostrioa y els motets de Victoria «O magnum misturium>y «Estela fortas>, durant l'ofertori y acabada la mi­ssa, respectivament.

«La Unió Ultramarina», Societat de de­pendents udrogasrH, darà aa'l san local, Plassa Tetuan, núms. 35 y 37, pral., dos balls ab orquesta els dias 6 y 7 del corrent, à las quatre de la tardo, obsequiant à los senyoratas ab preciosos bouquete.

L a Comissió do Consums ahir acordà deixar ct-ssant al aforador de consúms de la e-stació de Fransa, per faltas comesos en el servsy.

E l dia 15 tcaba defiaitivamsnt el terme pera l'adquisició de cédulas personals.

Una noraissió de ssrenos dels aforas vi­sitaren ahir al Alcalde, solicitant que sa'ls equipari ob el» de Barcelona y reconeixent loshi'l drot de poder aspirar à las vacants que hi hagin de sernnos de Barcelona.

E l Tribunal Snprém acaba de dictar una Sentencia, ab fetxa del 14 de desembre da­r r e r , qne eonsiderém molt intaras.sant.

J a saben els nostres lectors qne'l regi­dor sindich del Ajuntament de Palma, se­nyor Martí, va ser processat militarment per haver dit cn sessió del Consistori, ocu-pantse dels polvorins d'aquella ciutat, que •no estarian molt vigilats els polvorins quant foya alguns dias qne havian desa paregut a'ells sis toneUdas de pólvora.»

L a Audiència provincial de Palma, re­q u e r í d'inliibitoria 4 la Jorisdicció de Gue­rra y en l'incident de competència ha de clarat el Suorém que' no corresponia à la j u r i s d i c c i ó militar el s egu i r las actuacions, sinó qne eran privativus de la jnrisdicció ordinària perqne las paraulas dol senyor Marti no podian revestir el caràcter d'in j a r i a ó calumnia à laa autoritats ó coiec-tivitats del exèrcit , ni menoscabar el seu prestigi, atenent à qne foren pronunciados en apoyo de la conveniència da que desa pareixes aquell polvorí, ó sia, en atenció al ba del pobla; y aquellas altras frasas en que indicava que'l fet era degut à falta de vigi'aucia no son dirigidas exuressament contra cap autoritat militar, s inó que son manifestació en pro y en bon interès del vehiaat, al qui representava el senyor Martí oom 4 regidor síndic'n.

Aquesta sentencia, qne ha sigut molt ben acnllída 4 Palma, ve 4 sentar juris­p r u d è n c i a on un cas no d·-finit fins ara y per ella felicitem al n o s t r e d i S t i n g i t amicb, l'autonomista senyor Martí y Ximenis.

E l president do l a Comissió de consums don Gnillém de Boladeras ha presentat la dimissió d'aquell carrech y'l de mambre de tal Comissió.

Els industrials comensan 4 inqnietarse 4 causa de la D u j * dils carbons minerals y cotons y la possibilitat de que faltin tan necessarias materias pera la fabricació.

Demà diumenge, dia 7, 4 dos qnarts do quatre de la Urde. celebrar4 Junta gene­ral l'Agrupació Democràtica Catalanista • L a Fals», en el carrer d'Escndellers Blanchs, uúm. 8, primer.

E l Governador civil ha autorisat la cons­trucció d'un creo gimn4.stica en una te-rranos situats prop de l a estació del ferro carril de Sarri4.

E l Capità general, acompanyat dels sens ajudants, va visitar ahir l ' l íosp tal mili­tar, recorrontne detingudamf nt totas laa dependencias y salas de malalts.

Continúa oberta al Foment del Treball Nacional la sut-cripoió en favor dels preso­ners dels tagals qne deuhen arribar dintre poch.

E l senyor Bisbe de la diócess'a, va visi­tar ahir al mat! el convoir"; de Relifïiosas de la Divina Pastora, situat al carrer de Bailén, hont celebrà'l sacrifici de la Missa.

Hem rebut un ci·landiri anunci de la so cietat de segurs •North·m Assurance Com­pany».

Demà, 4 las nou, comensarà à la Expo sició d'Avicultura del Jardí Espanyol, el anunciat Certamen de gossos ab que s'a­cabarà aquella.

A las dotze hi haurà'l penúlt im concurs de gossos •fox terrier», aent molts ela exomplars que à horas d'ora hi ha ins­crits.

Las recompensaa consisti'·an en meda-Uas especiols d'or, plata y bronzo, quii'l* gOHSOs podràn després portar penjades als collars.

Sembla qne hi ha'l propòsit de crear nna Associació especial qne organi&i anyal­ment un certàmen de goSSOa de rassa.

Nostre colega L a Opinión de Gataluüa ha comensat à publicar una falla catala­nista setmanal, de la qne se n'ha encarre-ent el redactor d'aquell diari, don Lluís Via .

Aquest primer número variat é intere­ssant, conté política, art y literatura, so-bresurtinthi un valent article, impresió de la muntanya, fortament viscuda, que porta la firma da don Salvador Vilare-gnt. •

Tornóm 4 n'aqnella Rodacció'l saludo especial qua dirigi-ix 4 la prempsa vera­ment catalanista, y felir.itóm com es da ll^y 4 Z/a Opinión de Cataluüa, per l a pu­blicació d'aquesta fulla.

Avuy, dissapte, 4 las tres de la tarde, en el Velódromo Je la Bonanova, tindr4 lloch un desafio 4 foot ball, que decidirà la victorià à favor del Toam Inglés ó del • Foot Bal l Club Barcelona» y Català, per haver guanyat el primer l'efectuat el 8 de desembre passat y haver venent el segon el celebrat el 26 del mateix passat mes.

E l dilluns vinent sa comensaràn las cla­sses 4 n'aqnesta Universitat y demés cen­tres d'ensenyonsa del E-tat .

L a Agrupació Catalanista de Vilassar de Mar ha nombrat pera con&titnhir la seva Junta dirpctiVa, dnrxnt el present any, als socis: don E m i l i Sost, présidsnt; don Salvador Albrrt y don Enrich Jol .4, vocals; don Joan Casanovas, tresorer, y don Marcel Bosch, secretari.

Demà diumenge, dia 7, 4 las oinch de la tarde, tindr4 lloch la holempne inaugu ració de las classes de dibuix de la Asso­ciació Artíst ica de Joyería y Argenteria, Boterc, 17, pral.

E l vinent mes de febrer so celobrarà à Vilassar de Mor un important acte catala­nista pera cohmomorar el primer aniver­sari de la fundació de la Agrupació de dita vila, à qual acte hi assistirin, à més de la «Unió Catalani.-ta», repre-entacions de gran número de poblacions do la costa de L·levant.

Setrobau paralisadas las obras del port. Al moll de Catalunya, ahont so const^n-heix el fonament del dich que, entre) sec­cions permmeix arrecouat davai t del Di­pòsit Comercial, no s'hi treballa fa molt temps. Dintre la dàrsena especial que's va construhir pera tancar el dich, tii va en­trar abani d'ahir la mar del S., sent precís pendre prooaucions à bordo da 'a draga. L'onejar era tan fort dintre aquella petita dàrseua, qne los ayguos semblava que hi bullian.

Pera'l prosent any s'anuncian tros eclip­ses: nu de total da sol, visible à Espanya el 28 de maig, à las dnas y trenta set mi­nuts de la tarde; parcial de lluna, vsible 4 Espanya, el 18 da juny, y anular de sol, inviaible, el 22 de novembre.

E l primer número d'aquest any de la reviata Catalonia, pubhcà'l següent im-poitant sumari:

Programa politich general.—O tot ó res, per C. C . — L a qüestió catalana, per J . Ca­sas Carbó.—El profeta Clavo, per Pere Corominas.—El comte Arnau, poema, per Joan Maragall.—Bl Super home, por J . Brossa.—Datos de la gnerra anglo bosr.— Eclipses dol any. — Novas. — Desil·lusió (novela), per J . Massó y Torrents.

A fi de contribubir à la snscripció ober­ta per la Creu Roja à beueQci dels repa­triats que deuhen arribar dintre poch, la viuda y fills de don Marian Balio, han acordat qne la totalitat dels ingrssos qne hi hagi al seu Cinematògraf de la plns^a de la Pau. durant demà passat, dilluns, se

Parròquia de S m l Antoni Abat y Xo*tra \ destinin à la i-nscripció, de la que'n tenim

Avuy, dissapte, tindrà llech al Liceu la primera representació de l'ópera do Saint-Saeas, «Sansoue e Dali la», debntantbi'l tonor M. Duo, desompanyanthi'l paper de Dali la Mme. Adiny y dirigint l'obra'l mestre Marty.

Senyora 'du Angcl» —Dissapte, à las vuyt O&ci. A dos quarts de set de la tarde, fun­ció dedicada al Infant J e s ú s , ab Bosari cantat pastoril, y sermó pel Rvnt. don An­tón Solanos.

Diumenge 4 lac vuyt, Ofici. A las set y mitja, missa de Comunió general ab plàti­ca preparatòria pel Rvnt. don Pere Bagu-ny4. A dos quarts da sot del vespre, Sosa-r i , Meditació, Exposic ió fle S D. M- y ser-

molt bonoa noticias y en la que hi figuran el senyor BUbii de Biroelona ab 600 pesse-tas; el senyor Bisde de Vich, 500; don Ma­nel Girona, 5000; el comte de Coap, 500; e's senyor Conde y Puerto, 1500; la senyo­r a viuda de don Claudi Arafló, 500; la se­nyora donya Dolor* Tort v in ia de Jnnca-della, 500; don Eduard Sanz y Esoartin 200 don Jantae Vi la , 250; els senyera Sedó y companyia, 2vX) pessetas,

E l diumenge, dia 14 d'aquest mes tindrà lloch à Sabadell la festa inangnral de la «Joventut Catalanista» , celebrantse ab

j aquest motiu nn important acte patriótich | en el Centre Català de dita ciutat.

| A la fatxada de Casa la Ciutat s'hi ha ; fixat el cartell anunciador do la fira de

bestiar, r o b r B , etc., qne's celebrarà'! dia 17 à Sant Celoni y pera la que s'han orga-

. nisat aigunt.s festas. L a s Companyías Ferrocarrileras ergani-

Í saràn nn servey ab rebnixa de prens. Pera nombrar la nova Comissió admi-

J nistrativa y tractar d'alg ms assumptes, \ 1» Sodietat del Art d'Imprimir se reunirà

• • • • • • • • • • • • • • I demà passat, diumenge, 4 las 10 del mati.

Demà diumenge, dia 7. se celebraran, si'l temps ho permet, al «Real Club da Re. gatos de Barcelona», regatas nacionals al rem, en las que hi oendràn part els boga. dors méi notables de la Societat.

Aprofitant aqno^tos dias de festa, dos grnpos de catalanistaq ànirén 4 celebrar reunions en diferents indrets do Cataln. n y a . , _

Un d'ells format pels senyors Perma-nyer, Gnimer4, Roca, Mallofré, Coromi­nas, Cisa, Galart y Noguera. parlar4n ea laa sassións politicas qne s'han organisat 4 Berga y 4 Manresa.

L'altre grupo, que'l composan els senyors Folguera, Capmany, Mon y Bajjcós, Dn. ràn, Badós, Colomor, Pujol4, Ribera y Maymó, estar4 4 Girona, fenthi nn mae-ting avuy, y un altre demà, 4 Olot.

Per totas las poblacions hont s'han de celebrar aquestos aotes catalanistas,regna el major interès pera assistlrhi.

E l Centre Provincial de Lleyda celebra­ré avuy un ball ab orquesta en son local, (Corren Vell , 5, principal).

Ser reys de la Guardia municipal durant el mes de desembre passat:

Detencións, 291: auxilis, 603; pobres couduhits al Re íng i del Parch, 372; nena recullits y posats al cnydado de la aenyo-reta Quintana, 65; rebtata per infracció à las Ocdenansas, 116. Total de eerveys, 1,440.

Segons estadíst ica oficial, el mes en qne han circulat mós telegramas durant el pa­ssat qninqnani, ha sigot el de maig de 1898, en el que varen arribar à 340,798. E l mes en que n'han circulat menos ea el fe-brer de 1895, ab 209.738,

E n el mes de dasembro passat varen oir-cularne 239,905, arribant à 3.197,119 en tot l'any.

Lo restant del qninqceni resulta com se­gueix:

3»)9 .030 en 1895; 3 335 075 en 189G; 3 017,657 en 1897, y 8 233,625 en 1898.

E l Refugi Cisa-Bro^ol (Hospital, 127), celebrarà la festa dols Reys 4 dos quarts d'onze del matí , comansaut la sagrada Mi­ssa 4 las onze en punt y 4 la Capella del Establiment, repartintse després ofrenas als petits refugiat >.

— Oli «Salat». Se mados y droguorias.

ven als millors col-

B

Z N F O & X A O Z O

y telefònica d La Veu de Catalunya

Telegramas éel Eatranasr A l desterro

P a r í s , 5, 9 mat í . E n cumpliment del fallo del Tr ibunal

Sn:<rém, 4 las 4 d'aquesta matinada', MM. Deronlede y Buffet, oondempnats com j a saben, à deu anys de desterro, han sigut trets de la presó y portats, en cotxe clos, 4 la e s t a c i ó del X o r t .

A las cinoh en punt han sortit, cnsto» diata ab l ' exprés , 4 fí de condnhirlos 4 l a f • ontera belga.

A l posarso el tren en marxa Dftroul·-de ha cridat: { V i s c a l'altra repúbl ica !

P a r í s , 5, 9'15 mati. E l R a r Office ha facilitat a l públ ich

l a sngür-nt noticia: «Bafer in tme 4 mon telegrama del pri­

mer do janer, t iech noticias de que Dor-drecht Ua sigut evacuada per Montmo-reney, tinent do policia del Cap, el qual ha ocupat 4 Bird-Sidwig, sobre l a Unia d'Indwe.

Ahir , Moltono va ser atacat per l'ene-mich, que volta, més ó menos, la esta­ció de policia, pero, segons not ic ia» d'o­rigen ind ígena , els boers han tingut que recular.

Reforsos d'infanteria montada y mitg batal ló , han s i ü u t enviats per ferro ca­r r i l , procedents do las forsas d'en G a -tacre 4 Bustuman-Hoch, com també una bateria d'artilieria da campanya, la qual va per jornadas militars.

E l resultar, es desconegut. U n a com­panyia d'infanteria muntada ha operat un reconeixement 4 Pr ipska y ha cam-biat alguns trets ab els beers sobro l a r iba del Nort.

No B'annncia cap moviment dels ge­nerals French y Mtthuen.

Lo que diu Kichneer P a r i s , 5, 12 tarde.

L o n d r e s . — E l general K n hueer diu que'os partidari de la concentrac ió do forsas pera salvar 4 lor Methnen.

Boconeix que'ls boers son uu adver­sari terrible, per lo que la campanya t é do ferae serenament y ab calma.

Variaa noticias P a r í s , 5 , 1 t«rdo .

iiondrea.—b'aasegura que durnot una tempestat varen escaparse'l uorcmel B o -berts y l'agitador Jamenson.

— E l general Jaubert se burla deia projeotils del ingleaos, dihent que no cansan cap baixa als boers.

— L a fabrica do moneda do Pretòria , ha fet una gran acuayac ió de moneda d'or.

Hecepcio presidencial Madrid, 5, 9 mat í .

L a rocepc-.ó de la pres idènc ia va es­tar anit molt desanimada, havecthi po­ca concurrència .

Varen faltar en Viliavorde, Gomes Imaz y T irroanaz.uo vegontehi tarapoeli 4 molts ministerials s i gmí ioa ta .

Assistiren P i d a l y alguns polavie-Jistaa.

LA prcíisp.w tfsd.'ita»?* " E l Imparcial"

Madrid, 6, 1'15 tardo. Diu qnfi'a suma ab el .;iecurs del se­

nyor Bargamin, eu Contra del pressa-

el mellor temey pera ourailaa *s el

a veu I • • • • • • • • • I

wàter: s LIXIR P0LI3R

Universalment recomanat pela METGES M E S E M I N E N T S B R ^ Sa acció ràj>ida y rearavellosa en l'Epilt-isia (mal rln Sant Pau), Corea (ball de Rant Vitn), f . ' .

HisfprismM, Insomni, Couvnlsionp. R i · l a a i a ó í s do car», Migranya, Afecciona del cervell Catarro f j - ^ v ' - q j di'ls noye, Pal^iiacl'Of* del cor, Treaiolor». Del ir is , Deuvaueixemeatd, P é r a u a de l a memòria, Agi- v . ' • "i tac ió nocturna, etc .—Di-màniotse prospectes.;

GRAN FARMÀCIA AMASGOS.—Plaaaa Saata Agna, ©.—BARCSLONA

hst de Foment, qu'ea dolent del tot. [Especialment lo « n e succeheix ab las pntaa consultivas—din—es enorme.

Aquestes Juntas son organismes leats únicament pera cobrar. D'ells Irman part homes de grans m è r i t s , tie in 'nptablemeat podrian prestar in-ensos serveys ^aix altras formas ad-linistratiras.

" E l Liberal,, I D i n qne l'Astamblea de las Cambras j Comers qne té de celebrarse à V a -Ldolid ens brinda nna es^craAsa, pot-

ír l 'última.

IConvé qne concorri & n'aqnesta bsamblea tot qnant hi ha al pa í s ab v i -

i pròpia. | D e las Corts—diu—no se'n pot espe-I r pas res.

3u!zam^nt de l'Assamblea de Vallado-l pot y dea sortirne nna forsa qne'ns

| v i .

" E l PaíB., 3ia qne desde l ' instanració A'en S i l -

lla al poder, en lloch de sumar forsas i ha reatadas.

Cl pedestal d'en Silve'a—afegeix—so j.iocavant, nna pedra després de l'al-

Lpart de lasindisculpablea faltasd'en vela—segueix dihent el periodich re-|u"ionari—sembla qu'entre els antichs icvistas neix l'arrepentiment d'haver lidat aquell gran home pel minúscul jvela. 'rova d'aixó es que alsnns elements lortants del antich rart i t conserva-

van acostantse al Duch de Totuàn.

" E l Globo,, .spegura que ni en Silvela ni en V i -•erde dimitiràn, donchs sahen per-

[tament qne diafrutan un poder qn'un perdut no'l reconqnietarén may més .

>o zam-nt aen 'an iràn—afege ix—quan Is hi obligui.

La "Gaceta" 'ublica un decret reformant la EMCO-!fntral d'Arts y Oficis y unificant districtes las Escolas de Bellas Art s

l'Oficis, baix la denominació d'Eaco-las d'Arts y In.'.ustrias.

l?e política ^• ' ins i s t e ix en assegurar qne la crisis segueix ! ? . K n', don'·hs ea Si ïvola e s t à oonvensnt de que no compta ab majoria pera trovprnar, K ^ - E n Villaverde, ofès per las bromas que li fan por haver presentat y retirat tantas vegul·laa la d imiss ió , assegura que, dscidirlaraont, si no s"aprovan els

- y r e s í u p o a t o s , se n'anirà del ministeri. — E n Silve'a oren que interv indrà en

la dísi usió del pretaupost de Foment, el •brector d"' br&a púb. icas , senyor Cuta-

Ila empleats dels Tranvias Corna à remoures entre'la empleats

Is tranvias do Madrid el propòsit do l lararse en vaga, en vista 'de que las Ipresas no cnmpleixen pron be las lusulas del acort de la vaga passada,

lo que toca à las horas de descans.

|1 conflicte obrer de Granollers

L a vaga *e generalisa Granollers 5, 3'5 tarde.

í ayre be pot dirse que n i n g ú tre­ia. ?och aHans de mitg dia nuraerosos ipos de vagnistas han resseguit tots establiments de petitas industrias y

f i tas, convidant à deixar la feyna. boners, espardenyers, sastres, e t c ,

ogú treballa aquesta tarde. ^eguian darrera dels grupos, g u a r d i à fil ó mossos de la esquadra.

ïo s'ha alterat l'ordre. liom varom dir, aquesta nit no s'ha

Istat, 5e din que avuy no hi haurà gas. \ h i r vespre e's pochs fanals que fa cendre l'Ajuntament, foren encesos

individnue de la brigada municipal, bmpanyats de forsa armada. Bemb'a que aquest Tespre tornaràn à Jnirso e's obrers. l'gnnas fàbricas son custodiadas per guardià c iv i l .— Corresponsul,

E l crim de Montrolg Reus, 5. 3'15 tarde.

'ora int-ervenir à la instrucció d* la isa de Montroig, à las nou d' quest

li í ha arribat el tinent fiscal de l 'An-bncia provincial, senyor Ca··va'lo. "Lvny el Jutjat ha pres declaracións à

Ir i s testimonis do Montroig, Riudoms, Vce lona y Reus.

la h»ra que telegrafio, aurt el Jnt -cap à la presó pera continuar l'inda-

'oria. Vopinió, refeta y sorpresa por la pre­stació d'en Sedó, espera negnitosa els saltats, — Correoponsal.

Varias noticias Madrid, 5, 3'15 tarde.

à'ha firmat «1 decret admetent la di-saió del doctor Cottpzo, y altro nom-

lant 4 Cortejarena, director de Sani -

] — E n P i d a l no ha despatxat ab l a R e i -per trf barse malalt d'anginas.

| — E n Silvela insisteix en ?a creen-do qne'ls Pressupostos eeràn apro-

Ma aquest mes. E l s nous se presentaran el primer de

kig. I E n Villaverde ha rpcomanat ala mi-[stres qne preparin els nous prefisu-

Btoa ab tot» urgOTcia.

C o n g r é s Madrid, 5, 4 tardo.

S obra la sess ió y jura en Gamazo son càrrech de diputat, essent molt felici­tat.

E n Dominguez Pascual demana qne's dictamini aviat, per la comiss ió qn'en-tén en el saplicatori d'en Llotget.

Senat Madrid, 5, 6 1 5 tarde.

Se dona compte de la renuncia dol cà­rrech de senador, presentada pel senyor Cortejarena, per haver sigut nombrat director general de Sanitat,

E l senyor L a Encina denuncia els abusos comesos à Anda us(a, ahont so va calar foch à diferettas finoas ab el pretext d'extingir la l'agosts.

Demana que s'hi apliquin correctius. S'aprovan els segUeats dictàmens que

fignran à l'ordre dol dia: Primer. D i a c n s i i ó dol dictamen so­

bro el projecte de Lley respecte à la concess ió de pròrroga pera acabar la lí­nia del ferrocarril del Buix Llobregat.

S»gón . Votació definitira del projec­te de lley concedint diversos suplements de crèdit del pressupost vigent del mi­nisteri de la Guerra.

Tercer. Reunió de seccions de 3 à •}, pera'l nombrament de diversaa comi­ssions.

Segueix cl Coogrés Continua el debat sobre el pressupoat

do Foment, reprenent el senyor Alvarez Canra el seu discurs.

Demana que s'aumonti la £ a n s a dels agents de Bolsa.

Censura las enonomias qne's fan, com la rebaix» de 500 000 nosuetas de la con­s ignac ió del canal de Tamarit .

Anuncia que presentarà una esmena sobre aquest punt, firmantla'ls diputats catalana y aragonesos, à la qual se de­manarà quo's restableixi dita canti-tat.

Censura que no se suprimeixin laa Juntas coneHitivas de Foment, per creure que deuhen ser rennidas en nna sola.

Patrocina el foment d'obras públioas, L i contesta el smyor Castell en nom

de la Comiss ió , defensant l'obra del marqnéa de Pidal .

L a Cambra dona moatras d'aburri-meot.

Rectifica el senyor Alvarez Capra, de­manant que s'aumenti la cons ignac ió pera laa Juntas d'Obraa dels Porta.

Manté els punta principals del aeu discurs, dihent que'ls considera incon-testata.

Rectifica en breus paraulas el senyor Castell .

E l Comte de Romanones consum el tercer torn en contra del pressupost de Foment.

Comensa atacant al ministre de Fo­ment per no assistir avuy à la sess ió .

ÉSolsa de íSR&úrtà Madrid, 5, 4'40 tarde.

(De la easa Mar sans Rof) 6 per 100 Interior contat eP:Sfi

> fi de mea 69'j2 » « J>r6simo. . . • 1 . Exterior Te'i 5

Deu*» amorhsable '«'flo Outjaslffla 7*2' ttaba» 1890 b-í Sfi Adn»nc8 5p»r IW W» {"ilipinsseper 101» 8'15 flonosTrasor, J' 8 8 1 Banoh Espanya.. . . . . . . í^l f i ' Tabacos ^.''iv Carai)i al Farts 29·55 Oari dollntorior Madrid; M'So—45.

Bolsa de Paris Paris , 5. 2,15

Extorior Supnr.yol 4 pur 100 7 4 1 ; Kenda fraccf>Ba 8 psr 100 P9'4 > l F .0. Nort 4'Eapany» W ' F . O. 3£. 7- y AJa.mn» 2'8 Morta prioníat ' OnbMÍlSSfj) B08 rtnhKt h m ) 261 onae » s O A S S I S EW AZ.T«A« PULEZUU» Oors del Exterior & Pari» fi7'(0—10 OUTP dn! Extnrior K Lonilms- . .

Telegrama d ' ú l t i m a hora (D* l a ema Mar sans Eof)

Interior fi mos (Madrid) í O ' ^

BaTcnívnn fi <!' jatier cïs 1SPF. SESSIÓ P ' L MA' I

flor» del Interior t;9 8l,—£2 - 25 -32. A l'M 10 tanca

forta ttlg F r a n í M . ^ Ccbae tí per 100 63

. óperXOO : O^S Oreasas . • ( Descnent. . i ' „ . . , . , Pari 67;i5 Londre*

Ahir Avny

69 36 BO'J? 4 por 100 Interior fl me».. . t per l'A" laíorior fi pròxim. • Banch Colonial £1 de meu. . . ' Jt. O. Nort fi mes. f 1|50

. » fl iiróxim.. i • • • Franta fl moa • • fl pròxim.. . • • Orense íi mes . . . . . > fl pròxim.. . .

Oubas 6 per 100 contat. . . . Onbaa 5 por W omntat. . . . Kmp. AdnaEts 6 p. 100 compt. Banbh de Barcelona . . . . 1 per 100 AmortiBablo compt., Emp. Filipinai Bp. lOOoompt, Fro.coli«, vista TiliTinkR. viíita. . . • Prí-stams y dcucomptc».. . -Çatalasa General de Crèdit,

fl'75

46,70 46 93 i >

IZTO ia'75

TR·o·a eetn

85'ia

82'48

24'87

Oblig&oíóas oomptat Xonicipal 6 per 10C. . • • •

• 5 par 100. . . . . Begovia 6 per 100. • . • . •

ww ICO'dO

76 62 SS'IS ^9'ü0 82'50

W2ò 94'Ul

4f.'fi7 SS-fiU

• I 45,87

Id. adherida* Sp. 100 Id. uo adherides id Sant Joan ile laa Abode··s· 6 l lamas ü per 1Ú0. . . . t .

. 8 per 100.. . Madrid, Saragotea y i . Lr^dit Oatalà . . . . . . Hort», a üouu 8 por 1CU . : • - ' • £ Oronoaa prioritat Canal dTríólI Companyia Trasatlintica.. . 1 •

P^£G ÜBL· OU (De la eatn Mnrtmu Jiof)

OH O*fÍLfiJ0l . "floten» üfont. 2 '"fi — Ocnteni Icabelio

81 50.—Monedan do peawtai 27 25.—üu»»» t8 OU.—Or menut 2i 76.

Nota.—AqnctB preua t o n de coiavra. ÜI.TÏ25.A EOBA

DE 4 A fi TAWTIW i per 100 Interior: e9,5o-60'£2. Kortu: 61'75 Fransaa, 4*9).

SESSIÓ D E h K NIT t per ICO Interior fi ttea: 69 48—46 y 47.

A las 7'30 tanca. 4 per 100 Interior fi mns. . . 1 por P» idem fi pròxim. C. T. F.-O. Nort fi mos F . C. Nort fi pròx , Fransa fi me« Oronses fl mes.. . . . . . Onhaefi perlOO Cabàs 6 per 100 t Franch« vista. , Lliuraa vista.

69; 17 o.

trio p. I

40'D5 d .

W ' Q d . «0- >7 p.

REM1T1TS TUSQUETS y C.*, S. C. ^ T a u ^ y cBDÓns.—24. Fernando V I I , 24. • i i u i» ium<i i i— í i— im i uní •nií n '

Darrera informació E l conflicte obrer de Granollers

E l ço- fiicte s'açrava Granollers, 5, 5'30 tarde,

Hnm pacsat nna estona critica. A dos quarts de quatre, els obrers han dema­nat antorisac-.ó al Alcalde don Joan X i o l pera celebrar la reunió que tenían anun­ciada. L'Alcalde ha denegat el perinía. A b tal motiu s'han excitat molt els àn ims .

Eacampantse la ven de que l'Alcalde havia prohibit la reunió , a'han anat fent grn;.0B al carrer do la Palma entre la casa del senyor X i o l y el local de c L a Unió LHbera'», comentantae vivíaaima-mwnt la qü -stió.

Passavan de dos mil el número dels retinits.

D e s p r é s , els obrers formant coraiti-vas num-rosas s'han disposat & anar 4 las fàbriras pera cobrar la setmanada.

Al voltant de la casa del senyor X i o l , hi ban quedat estacionadas forans de In Qnatdia civil y de Mossos d'Esquadra.

Tnmbé hi ha forsa armada al vol de l a fi.brica del gas; al peu davant y 4 d i t do la via del carri l de Fransa hi ha un numeiÓH grupo que demana que ple­guin ela sol.fats que hi trehallan.

Aquesta nit tamnoch so pastarà. J a hi ha qui va 4 provehir als pobles ve-hins.

Tothom opina que s i autoritats forae-toraa ó bonàs personas no intnrvenen de debò en l'esaumpto, el cotiflicte pot tenir conseqüt-ncias fatals.—Corresponsal.

Acabament de la sessió Madrid, 5, 9'15 nit.

E l comte de Ronianon<-a censura '1 plan de reformaa del marqués do Pidal , dihent que constituheix una amenassa pera la ensenyansa.

Afirma quVstém on plena reacció, ex­citant al partit lliberal pera que surti en defensa de la llibertat y de la verita­ble ensenyansa, unich modo—diu—de contrarrestar la reacc ió

Assegura que 4 laa Universitats ofi-cia'a hi ha menes alnmnea que 4 las de caràcter particular, qne han sigut—se­gons l'orador—en mala hora creades.

L a base de la prosperitat d'un poble ea la seva onlfnra; y aquesta presenta nn nivell molt baix 4 Espanya per can­sa del atràs de la "ngenyansa.

Examina las d« fíciencias de l'instruc­ció pr imària , que, nb tot y estar esta­blerta ab caràcter de obl igatòria , no ho resulta, perqne cap alcalde impnea mul-tas als pares que no pottan els fills à la escola.

E ogia las escolas d'Arts y Ofieis pe­ra las clasxes populars, creadns per un ministr» lliberal—diu—y destmidas p*r las mans pecadoras del marqués d» P i ­dal, nne las ha refnndidas ab les de Be­llas Arts .

Afirma que'n escolas d ' A ' t s y Oficis tindrian d'invottirehi els tres milions de pessetas que s'inverteix- n en Instituts dt-la que'n surten batxillera qua no BR-ben res y en cambi's crenhen tno't, sabis perqne poseeheixen s n titul aeadémich.

Y 1" m-ts trist es—afegeix—que ab el n"U plan aquets l o s t i t u · s soli·«m'-nt ser-v i ' à n pera ensenyar el l lat í , que ab prou feynas servfix per res.

Din quo'ia programes do las assigna-turaa y ' l s llibres de text e's fan moltas vegadas ve·s'·naa que no reuneixen con­diciona pera deaemtienyir las càtedrua.

L a conseqüència d ' a i x ó — a f e g e i x — e s que'la advocats y'ia fiíósop-f al xonir de laa Universitats no eatém en condicions de enmplir d m cal la nostra mis-'ió-

A Espanya no'a dona nna instrucció comj lerta y moderna en cap ram.

Proposa qn«'a redah»ixtn las facul­tats uoivereitariaa, però que's dotin bé lat- que quedin.

E n a ffcliao molts medis d'ensenysnea,

y en camhi aostonfm una porció de cà-tfcdras 4 las que no hi va cap alumne.

A l Comervatori de M a l r i d solxament —diu—hi ha 42 professors do piano. (Riallae )

Daouncia corru- telas qn'existeixen al Ministeri de Foment, calpantne al se. nynr Oatalina.

Par la do laa oposicions 4 càtedras y dia que aqnestas sen objecte d'un cò­rners escandalós .

Din qne'ls tribunals d'oposicions sa formen ab paniaguata dels ministres y's donen las càtedras als amicha y cunter-tu'ie.

Cita'l cas ocorregut à don Molqnlades Alvarez, que va qu'-darse sonso càtedra pera protegir à un paniaguat.

( E l senvor Oadoa demana la paraula) E l comte do Romanen s l'increpa du­

rament, afirmant qne'l Govern vol con­vertir el professorat en escola de la reac­ció .

Af i íma qne's va formar nn Tribunal d'oposició 4 propòsit pera donar una cà-todr» 4 nn nebot del marqués de P ida l , nombrsnt prefesaor de fraucéa 4 un sub­jecte que no coneixia'l francès .

tí'ocnpa de las Obraa pública", demos­trant la pèss ima inversió qne's dona 4 aquest capítol del prpesnpost.

Din que'a gaatan 40 miüona en cona-trncoíó de carreteraa y 24 en personal. (Sensació) .

H i ha peó camincr qne te nna consig­nació de cent pessetas cada any. (Sen­sació) .

Y 4 tot a ixò—afege ix—so posa al da­vant do !a Direcció d Obras \ úb:ica8 al senyor Cataiina, tal vegada un bon lite­rat. (Rialles) , potser nu orador ignot (Riallas) , però complertamnnt descone­gut com 4 persona entesa en aquestas matèr ies .

Culi'H al Govern del atr48 en que viu la agricultura.

Expl ica que existeix nn Consell de agricultura, pero que aquest no's re­uneix may, y està format esclusaiva-mí-nt per personas que no tenen rea mos que fer ni serveixen pera res mes.

Afirma que'l coa d ' E n g i n y r s de monts tampoch reapón als fins del seu institut.

Aviat—diu—hi haurà mes enginyers de monts que no pas pins. (Ria l las ) .

Tot se tornan juntas consnltivas y per això'ls estrangers ens diuhen que estém civilieata 4 mitjaa no mes. (Sen­sació) .

Y per fi de festa—acaba dihent—pera posar rempy 4 tots aqueta mals se nom­bre ministre al marqués da Pidal y .U-rector d'Obras públi^as al senyor Cata l ina. (Las minorías felicitan al orador).

L i contesta, en nom de la Comissió' l senyòr Lac ierva , reconeixent la elo-qn''ncia d»! comte de Romanones.

S'esforsa en disculpar als senyors P i ­dal y Catalina per no terciar en els de­baté.

Nega'ls c4rroohs que contra d'ella ha formulat el comte de Romanones, afir­mant que son ini'undats.

Tots els mals dennneiatj? pel comte de Romanones—diu—son culpa de tots, y en especial dels fnsionistas, qne'ns va­ren portar 4 la guerra y's varen enca­rregar de negociar la pau. (Eia fusjonis-tas protesten).

Segueix parlanl el senyor L a c i e r v a , notantse en son disenra nu tó irónich respecte del aeu partit, doncha no des­virtua cap càrrech deia formulats pel comte de Romanooea y enaempa qu-'la reconeix se limita 4 dir que'l mal no ve d'a^uy, s inó que fa molt tempa qne du­r a , tenint fondaa arrels en nostra vicio­sa administració .

Consell E l d:nmenge so celebrer4 Consell de

ministres 4 la Pres idència .

Demanant re' u'sos E l s diputats pels districtes que han

sofert danya per causa dels darrers tem­porals, han visitat al senyor Vil laver­de, demanantii un crèdit pera al iviar aquells danys.

E l pressupost de Marina E l ministre de Marina està disgustat

4 causa de las reformes introdnhi las en el pressupost del seu departament.

Alguns asseguraven qne havia dimi­tit; pero'ls ministerials ho negavan en absolut.

—Aquesta tardo, per fi, s'ha redactat y firmat el dictamen al pressupost de Ma'ins.

E l dictamen ha sigut fet de qualsevol manera, havent sigut llegit al Senat al final de la sess ió d'avuy.

^uioriuben el dictamen tant sols el president y ' l secretari do la Comiss ió , y en eli se proposen aquelles l'eugoras moditinacions, que, pel mateix qne te-n^n poca importància , varen s-x fàc i l ­ment accoptadas pel general Gómez Imas.

L a d i scuss ió del pressupost de Marina comensarà al Senat el dilluns.

E s tres toros en ci.nt.-n'la consumiran els s«ny<.r ('"bian, Fernandes Caro y marqués de R inoso. A l primer se sah que li conteataré'l senyor L e r a g a , en nom de la Comiss ió .

E n el debat sobre aquest pressupost, entro altres representants de laa mino-rfes, hi pendràn part e^ si-nyors Mon­tero Rioa, V i l l anu ^va, comte de laa A l -m·-nxs y D-invila. Per la Comiss ió ' l s conte«taràn els senyors AUende Saiasar, D'-noeo de la Campa y Gutiérrez de la Vega.

L a s esmenas qne's presentaràn s e r i a nombroses.

COTUÜS --~ rebuts per la casa « M i l l e t . expedits pels senyors Hornby

, de Liverpool .

Telegrames Hemelryk & CÏ'

Liverpool ft de janer d las 1 0 l í S mati OBRA MRBCAT

Jar er- "Vbrer Febrer Mors Mar«- * bril > bril-Maig Maig .Juny Juny Ju iol

i r.pu 41,·i-i4 411I·íl 4 H 4 4 «-!«« 4 4|6|

Juliol-Agost AjEoet Sebr». Rpbrf..-l> t u b . Octn^. Nbre. Nbro.-Oes m. D(-a. Javer.

4 StfU

8 tin !«• M 164

Compradors & l i l2i mes alt per las últimaa

gut. posició e

Mercat sosti

Liverpool 5 de janer d las r,'10 tarde TAVCA MERCAT

.Tanor-Fcbrer 411,^4 Juliol-»eost * Ij04 1. iir.>r-Mars 4 11(64 Ago»l 8*«br(». SftpN Mars-Airil 4 típH fcebre. Octub. 8 e i l 8 í Abril-Maig 4 Hp » O.-tub.-Nbre | H U M t t l W j 4 4i«l N'rc-l'osem. HU Juny Juliol 4 2 Gl Dc» -J»^er. _ _ p!4

Venedors pera Us primeras posicions y compradors pera laa últ.mas.

JSorcat qniet.

(Tonferencia E n el desoatx de's miniat.rea del Con­

grés han celebrat una l larga conferpu-eia'l general Azcàrraga y ' l senyor Mo­rat.

Las seccions del Senat Lna seccions del Senat han elegit

aquesta tarde 28 comissions, pera dicta­minar altres tants projectes do ferro­carrils y carreteraa, y duas pera enten­dre en ela prignctea de ll'-y remesoa pel Congrés referents 4 a reforma aranze­lària y 4 la an'oriflaciò pera rectificar la dec larac ió de tres de novembre de 1899, resnei te de laa relaciona entre E a -parva y'ls P a í s o s Baixos.

Ku'. < Is individnns do las oposicions qne han signt o'egits pero aquestas co-misrtions hi fignran els senyors Cobian y Torres Villanueva, reenmanats molt espocia'm'·nt pel ministre d'Hisenda en un B L . M. que ha dirigit aquest mati als senadors de la majoria.

E l p r É S s n p o t s d e Suerra L a Comiss ió de Pressupostos del Se­

nat comensarà dilluns l 'exàmen del pre­ssupost de la Guerra.

H a sigut c invidat el general Az 'àrra · ga pera que assisteixi & las reunions de dita Comiss ió .

Seasió borrascosa L a aosaió del Ajuntament de Madrid

ha sigut avny molt borrascosa, espe­cialment al discutirse una proposic ió del senyor Vicenti relativa 4 la suspen­sió dels empleats del escorxador.

E l senyor Vicenti ha tractat de co-barts y inmorals 4 alguna regidors.

L'escandol ha sigut inmens. L'alcalde ha tingut de suspendre la

sesa ió . E l s regidora senyor Novella y Agno-

ro han enviat els seus padrins al senyor Vicenti .

Un d i s c u r s d'en Gamazo E l Sr . Gamazo ha pronunciat aquesta

tarde nn discurs 4 la redacc ió de E l .Espai ío i ,ahont a'havian reunit diferents amicha seus.

H a comensat fent la historia de la agrupac ió polít ica que presideix.

H a afirmat que'la programas y pro-mesas en meetings y disenraes ne valen res ai no'ls ubooun ela fets.

L a massa neutra, afa lagala per dife­rents procedim'·n's pels que desitjan feria seguir, te d'es'udiar quins son els qu» en campanyes parlamentaries, en oposicions y actes de govern y en totes ocasions, han defensat els ideals qne coincideixen ab laa aspiracions per ells suatentadas.

H a declarat, estar disposat à perseve­rar , sense cap rect i f icació, rn la con­ducta y procediments seguits pur la mi­noria composta pela seus amicha en ela moments presenta.

H a dit també que las «g·-npaciona ro-liticas no po ien tenir ideals plalónicba, s inó que denhen procurar realisarlos desde : poder, al qnn han d'aspirar, per las grans responsabilitats qne enclou y per las amargors que produheix, per­què la obl igac ió dels quo ocnpan el po­der ea servir 4 las institneions y al pa í s .

No ta de desitjarse'l pod^r—ha afe­git—ni s'han de tonir impacienciaa pe­r a alcansarlo, sols pel goig de posao-hirlo, s inó qne s'ha de desitjar com un deber patr ió t ich pera poguor reahsar els fins que s'eetiman beneficiosos.

Lo del g e n e r a l Delgado E l ministre de la Guerra ha escrit

aquest dematí nna carta al senyor Ca nalejaa, dihentli quo 4 la sess ió del Congrés , 4 primera hora , li contostaría à las preguntes qne va fer sobro'l Capi­tà general de Catalunya senyor De'gado Zulneta.

Balans del Bancb Madrid. B, 12-30 nit.

E l balena del Bunch d'Espanya ha donat aquesta setmana'l s egüent resul­ta':

Or , igual. Plata , ha alimentat, 1.681,720 pesse­

tas. Bitllets, han aumentat, 4.887,700 pe­

ssetas. Comptes corrents, han aumentat, pe­

ssetas 2 829,390. E f ^ c f u T-esor, ha disminuhit, pesse­

tes 5 243,236.

Q U A T R E G A T S Plat del dia.—PerniZ ah tomàquet .

rro^nia la oanta Visi ta . E l senyor Dee4· Viiltador fen son ingeés pel Santnari del Rotney, acnmoanyat del secreteri de visita mossèn Nadal y del Rector de Montmajor. S ' b i c u n i a ab Escolania la Salva Regina.

RI molt virtuós mowsen Miquel Gcrma rebé «1 Visitad. r jnntcment ab el Rector de Palan Solitar y Ecónomo do Plega-maos. Vicari de Caldas y las autoritats lo­cals

L'iglnsia parroquial estava ricament adornada, essent rehnt el senyor Degà pel Rector, Rda. Comunitat, administradors, obrers y fidels.

E l souyor Degà Arxiprest explicà al po­ble congregat r o r i ç « n , objecte, convenièn­cia y Becessi tat de 'a "anta visita.

L«s escolas municipals 4 càrrech deia profoí-·sors don Pasqual t^oler, don Ramon Sala y d .nya Carolina Colomer, foren tam­bé visitadas.

Aixia mateix se visitaren las escolas pri­vades 4 càrrech de donya Maria de l'Espe-ransa Bns inets y de las Germanes Reli-giosas T^rciarias Carmelitos. E n el colegi d'aquestas nna alumna doncuú la felicita­ció y hrtnvingnda al Degà VíRitador,

També's visitaren las oscolae noctnrnas gratnitas pela obrers y noyas concurrents 4 las fàbricfls, dirigintlas resrectivam'nt don Virens B»npdelti v las senyoretes Bo-qnet, Delger, Torres, Rihó y Girban.

Foren també objecte de visita las Ca; e-l l · l públ·cas y oratoris de la localitat.

I^as autoritats, Jnntas de 1.* ensenyan-sa y Hospital, comissions de propietaris y industrials en è)s días de la visita confe­renciaren detingudament ah el senyor Vi ­sitador pera assumptes d'interés de la vila.

També conferencià el senyor Arxiprest-Dolegnt ab l a Rd» . Mare Superiora del HospiUd, abent celebrà p.qnell la missa, dirigint una plàtica à las Religioses.

Pel seu zel y laboriositat mereix sena dopte nna coral enhorabona al Rv.it. mo­ssèn .Toserh Alsina Valls, qui prengué po­ssessió d'aquest curat el 14 d'abril de 1.898.

La Garrotxa TORTELLÀ.—La Germor-dat de Sent

Esteve, d'aquesta vils, celebrà el segou dia de N'adal la seva diada, ab funcións ro-ligiosas y profanas y ••«•saltant nna festa complerta ab passants, ofici solempne, pro-fessó, sarilanas, concert, ballades y ball y coronas fúnebres pels morts de la German­dat

Una almoyna pols pobres de la parro-qnía. no hi hauria estut de més.

L'Ajuntament també hi assistí , y la co­bla do la vila e):eout4 dcpr.ílament el seu repertori, adeenat par aytals casos. L a fes­ta resultà animada ab elements propis.

Do datos p'escs dnront l'any tassat, re­sulta anà hi han hagut en aquesta vila-W naixArrents y 41 morts.

Dels nascuts: 21 noys y 17 noyas. Dels morts: 18 albats, \ C homes y 10 do­

nes. Casaments efectuats durant l'any: 9. Aquí hem tingut un comensamcüt d'any

boyrós y trist en quan a! temps, pero sense frets.

LAS COMARCAS Vallés

C A L D A S D E M 0 N T B Ü Y . - E 1 dia 22 de desembre t ingué llo'ch 4 n'aquesta pa

Algúns aymants do In música tenen de-sitg de rrorganisar el «Orfeó tcrtellani», dissolt fa alguns anys.

Tan debò aquests qu'aizó's r r o p o s a n . tinguessin tants medis com desitjós, q n e ' l desitg prom. te seria nn f f t y l'educació y cultura g'noral a n i r i a tamté'cn anment.

Per medi de la tnú-ica s'educan els «en-timents, s'amanseixen las feras y s'aixeoa l'ai aiia dals de sanch de nap.

Camp de Tarragona T A R R A G O N A . — E l dia primer t ingné

lloch l'inaugurí ció del Centre Industrial de Tarragona, inst i tució qne té per f i ' l renai­xement industrial y financisr do nostra ointat.

E l enntre ha qnedat instalat en els bai­xos de la e t s a número 42 de la Rambla de San J"an, quins locals han figut daurats ab senzillesa y bon gust y dividits en dife-rentas salas que responen perfectament bú als fíon qae té do oomplir la sooietat, qne ja compta 4 prop de trescents cocis, la ma­jor pa't industrials y comercinnts.

L a .Tunta directiva comporta de perso­nas ten respectables com els senyors don Frar.easeh Granant , presHent; Manel Fe-rrotó, visriresident; M-qoel Bergallò f^n-tfs, se'reuri; Josenh Roig,tresorer, yJoan Cabal'ú, Francesch Aris, Frano-ch Cre-raadas. Francosch Pot«n, .Tos··ph M « T t i n e z , Pere A. Mestre, Miqacl Germ41 Joan E s ­criu, Joan Cachí, Rumón Ribar-i y Andreu Plana vocals, son garantia do la bona mar­xa de l'Associació.

Aquesta se proposa fnballar de ferm pe­r a lograr l a rebaixa r^cl tipo de consums y l a creació d'an mercat setmanal

Malgrat l'apatfa tradicional de Tarrago-na'l públicb ha robat ab aplanso ia creació del Centre Industrial.

Plana de Vich TORELLÓ — E l soposat assessi de R v

mon Cnbi, do quin ctim ocorregut 4 S^nt Pere de Torelló, ens renparem dias passats, ha sigut sgnfat. Aquest subjecte se ar.o-mnna, com dey«m Andren Snrlüxch. jove de 18 anys, encara qne n'aparenta menos.

E l SuniUi '• :. • i Transa, d'adont no ssbent com catu, àrae a, va decidir tor-name

£1 dimars d'aquesta se'mani, fou aga­fat per el ^cmatent, mentres estava sopant 4 naa casa do. te.me de Vidr4, dita 4 ca'n Falon.

Coita de Llevant A R G E N T O N A . — E l poble de Argnntona

oeleb a r é » » f»sta M -jor per S»Qt Ja! i4 . in ir t ir , . n els duts7 y 8 del praseot ,b»ix el -segUMDt programa:

Dia 7, 4 las 10 Otíoi solem me 4 a m u or-qoedta ner la « C a t * U n i i . , da Círaool en», »b asigtencia del m^gaiCch Ajantaamat y font el panoi^irich d^l sant el -«oyor R i c tor de D w R i u a . Terminat el Ofifli, el tra­dicional «Llevant de taula>. A la tirde, ball & la Plassa dd la Ijçlesia y terminat, HOl^mones Completar eu honor del n i n t . . A las vnjrt fonció ma^na en la Societat Unió Ar^dotone a, po^antse en escena la gran diosa i4an>uela t>n:i ACíe-i, d- l mestre Cha-pi, «La Tumpextat», desempenyada por una Companyia de atjaesta capital. Termi nada la fnnciò. ball de Societat.

: Dia S, Oflci a las 10. A las 12 dansa A la P lassa y à la tarde, ball 4 la olassa. Ditas f nncions corren 4 cirrecli de ïa Societat U n i ó Argeatonesa, la aae coarida 4 totas las Societats tant per els baba de plassa, rom ois de vespre que se efectuaria en la seva sala iluminada per la electricitat y molt ben decorada.

Costa de Ponent F S I T G E S . — L a diada de Cap d'any ha p a · · a t ab nn v. ÜI - molt ensopit, gayra bé tot el dia núvol ab ana boyriaa qne deixa­va tots els carrers mullats. A ixó í^a que tots els passetjos se vegessin deserts y'ls teatres y balU molt concorreguts.

E l dia dels Reys 4 la nit, hi hanr4 ball de disfresnas a l Praio y Retiro, que pro meten ser molt l l u h i ü pols preparatius qne's veuhen íer.

Sembla qao abans del ball sçrt irdn com-parsas 4 recorre'ls carrers més céntriohs de la vila, acompanyadas de las ban-das.

L a Societat «Ei Prado-Snbarensa» veri-fic4'l darrer diumenge Junta general re­glamentaria pera la renovació do la Di­rectiva, sen elegits els senyors següents:

President, don Felip Font; vise-presi­dent, don J^seph Llopis; tresorer, don Mi­quel Parcerisas; bibliotecaii, don .Toseph Planas; secretaris, don Francisco Huguet y don Joseph Diaz.

E l dia de Cap d'any va ser dia de gran festa per l 'Agrupació Catalanista.

A las orimeras horas del mati va ser co-looada ta b^odira da l 'Àgrupació al balcó, en senyal de festa, per haver complert un any que va celebrarse la reunió de la qnn va surtirne la idea de crear la esmentada Agrupació.

Per la tarde t ingué lloch la Junta gene­ral pera for la renovació de la Directiva surtint eleeits:

President, dos Bartomeu Missas; vis-president, don Ricart Roig; secretaria:

i / m m pMnMMi • • • • • • • • • • i primer, don Fraucisco Huguet; segon, don | Salvador Olivella; tresorer, don Josenh ; Ferret; Vocals, don Jo-e -b Pianas y Ro­bert y don Gaudenci Mirabent; biblioteca­ri, don Joseph Soler Taus

Després de constitaida la nova Junta ) per l'any 1900, pronunciaren discursos els senyors Grau, Enrich Morera, Roig, Hu­guet, y altres socis que sentim no recor­dar, sent tots molt aplaudits.

A las vuyt del vespre se donaren cita la majoria dels socis de l'Agrupació en el «Hotel Subur», passant Ja trenta'U entau­lats.

E l sopar va ser excelentment servit pal acreditat foudista senyor Urgel l .

Durant tot ell va regnar aqualla corrent de germanór que fa bategar eia 'cors d'ale­gria.

E n els brindis van enrahonar don Ga­briel Real, Morera y Ribas.

E l senyor Huguet va llegir una poesia que va agradar molt; el senyor Grau llegí nn bell escrit del jove don Rafel Font, que fou justament aplaudit.

Parlé també en mitg d'nn enta.siasme general, el senyor Roig, acab^ntse 4 Us ooza una festa de grats recorts pels assis­tenta 4 n'ella.

H a presentat la dimissió d'Alcalde d'a-qnesta vila, nostre distingit eompatrici don Joan Tom4s y Cruel Is, que fins ai p resont 1 havia dnsempeny-tt tan notable sati->faC -.ió de tothom.

H o Mentim de totas veras, per ésser l 'ex­pressat senyor, un gran aymant d* hwg'.o-n i . de Catalunya, condició que m o l t de-sitj'iriam reuni.i també son provable sucua-e.sor, que seg ms ens manifesta'l Diario d'aqui, U'>'M pro^o^a respectaria g^yre, ó aino miris lo qui diu que c o n f i í : «El n ie-vo spiior A'calde, en el mismo momento que se pose8Íinar4 da sa cargo, dispondr4 que todos los serenos ein excepcióu, can­ten ías boras en lengna castel!ana.>

D'aquesta feta aeróm felissos. Ra^ntim qae sentim de veras la dimissió

del eenyor Tomàs.

J joohs de billar y tiro al blanco de 11 de ' juny de 1899

Llista de catedràtichs, directors d'Insti-c4rrech a ! tnts de segona ensenyansa y Escolas espe­

cials d'aquest districte universitari y doc­tors que teaen dret electoral.

Mercats regionals

V I L A N O V A Y G E L T R Ú . — E t las pa-rroquias de Sapta Maria de Vilanova y Gelttú y Santa Maria del Mar, se va cele­brar ab gran magnificència la missa de mitja nit del dia ú l t im del any.

L a gentada fou innixusa eu abdós tem-plfs» y l'ordro f m complert.

Ún icament en la parròquia de Sant An­toni Abad, ha dt·ixatdee·ilubrarse aqu^ta oeremonia tan recomanada per Lleó X I I I , lo qual ha sigut objecte do molts comenta­ria.

H a sigat nombrat Ajudant de marina d'aquesta vila, don Viceats Preyner, ha­vent pres j a possessió de son c4rrech.

E n la Biblioteca-Ma>en Ealagaer, tin­gué lloch el dilluns passat e'.so'empueacte de t endre possessió els individuns que han sigut eliegits per governar la Junta Con­sultiva d'aqusll Museu, ï. Pronuu-·ia nn discursl'excelentissim se­nyor don Víctor Balaguer, que fou aplau­dí d iss i m

Tot seguit se procedí 4 la constitució de las d fermi tus seccions on que ha de subdi-vidirse dita Junta pel millor desempenyo dals respectius cúrreebs.

TORTELLÀ: £1 mercat celebrat el dia 31 del més pa­

ssat s igué de poca importància en general. Tot l a ijiiarlera

Ptas.

Blat Blat de moro. Ordi . . . Civada. . Llobins. . Mill Pajol. . . . MoogetM. Bassas. . . • Eavas. Favons . . . Garrofins. Sigrons. . E l forch de sabas. E l forch d'alls. . Ous (dotzena).

17-00 I2'0ú

9'50 8'50 950

14-00 12'00 fe 00 14-00 W50

1500

. 30 l-.-.o

01 "iO

Eatre poch 7 missa Tot just feya uoas quant-vs horas que

om 4 la casa do criat y ja estava tip d'ha­ver d i for tants comuiiments 4 don Àlvar, aquell senyor oasteilé que volia qne'l trac­tessin ab més cerimonias que al rey.

E l bo d'en Pnre tot era dirli:—Senyor Àlvar aixó senyor Àlvar alló, senyor Al var lo da més eoll4. .—

Y l'altre vinga renyar 'o, dihcntü qui se l'havia de tractar de don, porque como ve­nia de raza d hidàlgo». .

Vetaqui que en aquastas, arriba una vi­sita... una gran senyora tota mudada, ple­na de diamants y pedras fiuas que donava goig de mirar. «;Carap.us!» va pensar en Pere «aquesta vegada si que haig de mirar de no far un mal paper davaat d'aquesta senyora.»

Y a' cridar al seu amo, no'n v a tenir prou ab posarli'l don al davant del nom, s inó que na afsgirli al darrera y tot:

Don Àlvar . don. le,p'den,—va dirli tre-yent el cap entre las oortinas del daspatx.

Y ve-! aquella ve^ala qu-·'.s pensava ha-vorho fat tan b», si's dc.s^uyda una mica's troba ab el tinter eutee o a i i y coll.

CONVESSA

IBitre Pf nC pa1, p , . , ^ , í r a l«n . i r o m o • • ( 4 a r t» ! , E l e w r t o d » b^ndor^a . D " f " f " r o k e o o r o . - X k ! •» v t d * es ' .a i&o, S i l U» B - y a y Da eosr i à onero.

A Uo> quMtH ue nofi. i

Societat dal G an Teatre dsi Liceu Oarnava l de I9O0

Aonetta 800 o f r. itítiw i o i « a·'y·'V •^Jj?" ifoíà. >»• i r u l i ' u o s B i U » partloilA:-a ds d U -fraaaas o i . ui*» »J y a" '-le u/ teut , 1 U" í a h f - t l·i'^m » naetBPt aoou de nome «is u i - t Ixot da^dn'l <l JI l ^ »n qno • " » l a

l a v e r ó n E l t ea t^mon-e del

••ta

a as ai»- , li) y 17 •-• i ie-0 11:'* 1 • ;h < r à , U "

s r .o ' i po ó al pr . u le 6 paaaataji per b a l l ab i n * - invlc- iolo-• ne uinyo-» . : levent a-'j^'e^ t c ' a i i m . o r t d a l . - r m e i y úf- .m b»U y l v » I o / d-1» •« lo 010» OBií-e 1 l«a oondiB'on» qae e» *n_ p o í - d * a do mao.foai ft 1» s e i e . o i t » y passaa i»»

B a í a i l o n » 1 janar 180J.-ÍS1 Saoietari , Igansi X o » a .

Romea. I T ^ ' «r aol6 dirig»'!» pol

' i

Grunyia. « a a - · o e b ò E i t raj» de Ino ·a — \ t , O 1 v i ó * . E l « o n u B n l l l o . E l ix»J0 j rtrnSe a b ó . —

tat *au * rala.

Exposic;ó d Avicultura. o V . * ^ ^ v venJ» n'eiempUia da ral'ín»». « ,l,,ni' '"• nll'a » al '"» nBi'n',,• ÍB i-orr»!. Oh»M, , ' R« diaii. Kut ad - 6>' 0*utial^.C ncu'BdegciB.ia. '6' t o o « ' » m»'»' »*.,l.· '» - » oi- d aa. rj? t-r le. P-I-H-I dia del« Kera. C«-t«iiien Can! i,' oned .rilo io»" urer ifR» JÍ.POIW, .liril.j'·'* deap .tx de entrada» dol .I«rdC Eapanyol. '"'

Alhambra. ^ I T ' c ^ i ï * , ^ ^ * H v " * 1.—Apo»*»" * pesaota

C h o c o l * t e p i a Res lauran D E C A T A L U N Y A 1

ü s t r a s y xampany, -wrvwy a la carta Prw, e i . . . . . . Mnnifcdo B*dg de Gracia Telefono nàm. I f m

lüuujadors independents ia, x.-.uü» HouJa do oats pgj •

re oa^ia.-T.rapo.ada d e i * « | Vinyas Americanat /. Coihpai i j r i»o. t» l»n»_·J^àof· la- J *c*0 V i n t y dos anys de plantació.—6 mn

t Z ^ & ^ Z ^ S S ^ S ^ t ^ \ d o e m J l t s . - C e L m i l p e u s d e l O i R ? ' : 1 - s e n A * A 5 UI 11;» .tmim j . — • ^ a&g, j o - n oanciuala. > selocutonatS

lior,.- «ou» dcn. Productors directes ab estacas 6 emà, .»-'lo t a Dld" v '•l'-a>ro·n oentlaela lats. . „ _

N i t : : V a waibollotl oa aord<s y D > teooloaa. Anxerrois X RnpestriS Lot lo IJÍIU tia dopatxa a cooipr.·.iuíí^ £ productor dirticte d" vi negre consent«.

5 avuy Resistent 4 las maUltias ori^ mioas; tant resistent al calis com el | ," pestis Lot, Seihel núm. 1, 2. 1-1, 38 ^ 188. 1015, 2003, eto , eto. Chasselas rò^ y Rupostris 4401. Alacant X Runesl-i» *

U n t i a i u i p C o n i p a n y l » d.-amfttiaa da! p r n n e í ríOVe'a-S. ao.or le Taat ro BapeBol de a 4 r l d i n i Juxepb r+ouiíAloa.—Ultima • fanolons y dospedi 'U de U oomiianyia »'-n diasap'e, t a « -d e y m t : " x i ' . ex'.tartrrtjnari. RonrB·-eo Ro-ó aal dr«mH en o m-h ant >, Oyrano de Borgorao.!

Prea ' d* j o n ú n

—(jVols comp'a-ms nna dotzana de las mitjis que la nena al cn ln ig i ara'ns ha f » ! ? — i f vols dir, la Fiiomena?

E l porch se pagava 4 7 rals y mug la j carnicera.

o, la q n n he dit fa au ratet.

P e r i ó d i c h a o f i c i a l s

L a Junta de l'Associació Catalanista de

Gareta de Madrid del dia 3: Real Ordre di-posant qne'ls paquets

del estranger contenint mostras de mer-cadarias que no hi hagi dnpte de que no's destí nan al comers, s'aimetin ab el sol pago dels drets del Aranzel, egons R . Ordre de 29 de novembre de 189(5 y que

rreu, se recoixin juny de 1890.

pel Real decret de 9 de aquesta vila projecta celebrar 4 no tardar j els demés enyios, a l sser importats l^r co-una vetllada, en la que hi pendran part alguns oradors catalauistas.

! A u i s que poguéic donar més detalls de | la festa, ho anuuciarém oportunament.

L a so lució d e m à

j s R o a ^ i r i o H

I I T

P E K R 0 S ï I

L a ÍOZUÍ-Í') d e m à

i

Doletin Oficial del dia 5: Circular modificant el Reglament

S o l u c i ó al jcroglifich ú l t im

P E R GdasoTas A U S B S T A S Y S .

KemA, tara. i y n i : Cyrano do Berg-eraoh. fte despatxa & oomptadoria .

M / i » a > o ' e a^-'it onmp-nyia d r a m à t i o a i t a -IMC V C i d . b . l lana de U rftiohro a r ' i s t a Teceta Marian: . Segooix oburt 1 «bono A d i a r i p T 4 I funciou» qoe'lant des e • qnekth fefixa •''Ltort'* la reii·i aclfi del da mo-"» le I» •ami o · a d a ce )a •enyora Mat i an l . V é g i n t ^ Uistas de com-r'a-n i i a .

T i u n l í Olroo E t O a a t T a . - A v n j dissnpta: Cl-I I V I I I ' . T | f , B •« • .m·na de la -oaipnra l a . • l r . l -

ma fnooiA de moda. La aada vesa'la mae &plaa-n i i a - u tnmimu a e a à t i c » Lea cUavaaora pa-riasleanea. en la nne-a pre·íu ' ·an A 10 Tia v l i exercí»*'!!oio-trér..chs mee notables y sobretm el» p - r i l le al % areiaar S'.OOO I t ro» d - aygiia ela cavalle c adadura y laa a . assucas, e l oiervo y ela ^nsso».

Baralii ta exernicia per to ta la coDa^anyla. A do» qaarliB de ' l a t t r e . -iTren quarta de nou.

Bubiada 6U oeutima.

PlfinrnHn , * » Oataluaya. - Onmpa-u i u u i a u u . nyjrt o.Uuteb-iik-tfla • imei · ·a p- r Rnncb G ü . — A v a y n\ | s»ptG, t a r -e : I n a t a n l à -nena. Z.a mna ln de l Julolo, E I p o r t f o l i o da Eldorado y L.a fiaac^ oe i . • c ó a N'it: Ca p . eo loo l i l a . L a m a e H de l j a l o l o . E l p o i t f o -Ho de Eldorado v E l a l Imo obalo.

Horaa, i(.rdtf y n i t , las Qe aempie. l'reaa d a c o b t ú n . Dem*. tar<ta: Kiü-» Bos- i . Ea z a n ^ I ' d a ] Jal­

olo, £ 1 por t fo l lo d« fildor do y C l a l i l m o chnio N i t : E l à l t l m o obalo. La m a e l . d e l Jaiclo, E l po r t fo l i o d - E l d o r a d o > Xaatan &neaa.

ao despatxa 4 comptaduria .

nao núm. 20. Hibrit Fournier, Pl,^ dels carmelitas, 13211. Condercií, 28 Ui Conderch, etc., etc.

V i del Lot garantit desde 80 franch bota de 225 litres sense casco y al comt tat.—S'envisn cat4lech.s, prens corretitst tota mena Je notioias ab sols demanaria Dirigir-e 4 M Vi-.tor Combes. precniate el concurs de Viticultors, membre del mrr 4 Chateau de Brouel, 4 Vi re, Pny l'E veos, (Lot).—Pels que tingan bonàs referenti t>~tas los mercancías serén pagadas despnt del envio.

CURA RAPIOA Y RADICAL dals uiis de poli

y tota classe de duricias #«( r t a l o proapoota qna a'aooai-

yaajra 4 eada oapaa

A L L OE V E M D A ESI T O T A S L A S F A R ^ A C I A S . — O i p o s i t a H g e n e r a l i V I C E N S FEAftESI Y C O M P A N Y I A . — S S i i S C E L O M

Rena lo ú t i l " l n a i " p « o · a ; , i e l u de l l o U e t r a i an rudn» pera 1» co • p BÍCKÍJ, targetas de vi i-a, membrets. a...br»8 e-j«tri composta a'an cou ponedor 2 rt-tl as, UD co x inet , nua ampol la in ta , n as piasa», t s ^ iridor da Mnía , posat to t en nna oaix* de fniti tlaa envernta-adu y qao po* Ut^arar com sdur. no aohre qaalsevol tanta d'esonutori. Pr» pes»a ' a s 7*'Si. F r a r r h le por'.s A t.ot GspHcu aamenta pe<setaa 1*00. Jost B.ij»», oartsid, Uonuada, namero lò, Barcelona.

S i a p t t a i «1>A V <0 OM O A T A U D S O -Sant* MAuioa, a,

FKBSIAT RN VARIAB UPOSICIÓ A B « S O a i . U A D'OB

• • • • • • P R E U :••••»

1 p t a SERVEYcS D E L A

COMPàfiYlA TfiàSATLÀHTICA DE B a \ R C E L O N A

.Debilitat, Anèmia, S§^S§i ™ ? n ï \ a l iv ian ab l a Fotfo Mul fi na-Sua fia. A m p o l l a ,

9 pe^notaa. - P ü r m a c i a Sauna, IkBoadiUAr»,B*

Catarro Coqu8luch3.In·SlPtd0ec^a. funfla Vesra. Arapullas, 0 y 6 r a l s . — F a r m à c i a } 9naúa. Bsoa.lillers, n ú m e r o 8, Barcelona. S'en­via > provin*-iaa Uaas dxiiodioioua aiinsuals 4 Cuba y V^xich, una del Nort y altra del SCedi-

torrani. Una -««pe l'.oifl m^a··ual 4 Centre A . - -ü u a expo-lició mensaal 4 Sio le la Placa, Daa exp^lici^ u^ns-tal al Braiil arribant d u al Paclfich. Trntie espeilicions anyals à Pilipiua*. ü n a íxpe iició mauaual 4 Canariaa. 8i* expo.licions anyals 4 FV-rnanio P6o IMexpoli·'ions anyals en:ro Oidir. y Tangor arribant fins 4 Algeoiras y Gi­

braltar. Las feixa* y e'·oalas s'anun3iar4n oportanamnnt. ParauA» iatorme«, acaJeixU aU A^euts d» la Companyia.

REGALOS REYS

Sap muen eis

Per retirarse dol negoci^ se trawpasa

la mxs antigay acreditada «Botiga de tei­xits' a'Ülot, do J . Fuj. i l v Fen abans Bu-bi6 Gi i rmans) Bahú: Oopons. 2, 2.°, 1 *

una màquina do gal, s i s — t o m a • I m b t s r t · p r o d .e

I n s t r u c c i ó Ï S e c r e a f t i v a S o v x » pu'o ioaoloaa. Llibres de roud illis y vl tWs, ab horm-isos çrabata y

oro noa. anlet-t < pertt eac tn.-s, non* modala.—VarWtat de Joifnlaaa Inacrnottv a, desde I à 60 peasacas.

Llibreria Basiinos, Pelayo, núm. 52

Se ció 1 i) ktrs. per hura, por 1 '. •Xi passetas. y í una4 vapor de l cavall»-lo f·irti.k p -r i c s x l ' j Bahó: Pioridablani^a, 11, primer primera. {

C y i ï ' - . o c f o l'I'imí dia«. ^er auson-^ O L l ^ J c A o L d . .a,.„( faUii|-a r-alisatots i

_ ^ „ _ . _ y^» o els mobles, quadros, o^joittes d'art, ai i t i - | | r ( j ^ ^ gú- tats, aparatós d" nu", un trran corapt »• !

' ' ' dor, cadir « ferro de janti N - i a ad ma ien j pranders. Valencià, .5, 2 ", SL', de <; 4 1 .

CURA LO VEMTRELL L a pe r la a a t i g a s t r à l g i o a del D r . Delgado

Semey rad ica l contra las ma la l t l a s del v e n u e l l , ja sia dolnr, oo i arroi vòmi t s després de menjar, desgana, debi l i ta t del v e n t i e l l , mal past

i general ' M M aqaellas molèstia» qne'na Ind.can le boc» , d issntoi io . s eu \. malas d i e s s t i ú n s , sian 6 no dolurnsas. Dip4alt O u o t r a l * • • v U t a : F a i -inacia . f f l Qlobo. , Te tuàn , HC—A B A B O E L O B A : Karmaoias d o - L » K»-trella>, Fernaudu VCL 7; da «El Qlobo», l'lassa Boal ; do B o i r a l i g e r m a u i Ooetor Androo. y J . Driasb y C '

Dl

dwasSs'Os a l o l i Pintats pels prini-ipals artistas espa-

i .% ••!-. (iran assortit y varietat d'assump-tox. P r e u t reduhit». Expos cio: ftaiabla Estudia, 6

Especialitat en marchs de tolas classes en or, vellut y fusta-, finas l'.r^ i, a—ss—sasE—sanaK——

Per r e t i r · r s o del negoci, y à 6 -ie rea l i ar to -ta» •as acttaUetaraiine p ta ieba ix onn Domin­go Biancb, a l carrer de Comte del Aa-alt . 4S, 1 botign, s ' a i sv» ala coleooionistas y par t icnl i r .s > qn - ' dia »7 del eorrant » c .. . • , de R * 7 ) de la tar<3e, basta la seva c o m p l e t » rea l i sao ió , . se p t » - . 11 r.i a : . ven'la 4 p ú b l oa s a b a s - » de t ta els qoadr'-s, mobles, e t c a l i ï t a u t a y a l t r e s , obiaeceí* NUT i cb i , ab i t o r / a n c i ó del snbaata-i dur pnbl ic l i oo • J . V i l a .

Oarrer Nou Sant ï. Grans, bon:

vista^, aygua abundant. Halió, porteria.

O í o f A Q P' ra llojr.r A J l o \ J O FrancesoA, 27. Grans, bonàs

H e r n i a t s ( t r e n c a s )

que la tos d ' h i v e r n agrava las hernias ooisionant extrangula. ions quan se p o r t a un m a l b ragae r . N o s t r e hragu·.r de segure­tat os l ' ú n i c h apa ra to pera p r i v a r aquestos p e r i l l s m i l l o r a n t n o t a b l e m e n t al h e r n ï a t bas ta sa c o m p l e r t a c u r a c i ó , a i x i s ho cer t i f iaau liàa eminene ia s en m e d í c i n · . — V e n d a y a p i í c a c i ó : c s a Vives, de 9 4 1 y de S 4 7.

Oarrer de l'Ució, número 17, entresaol

c u r a r ó aliviar la

pai-tjRulMrmeQt en ela casoa do c a t a r r o » 6 cons t ipa t s que eomensan ò c r ó n i c h a ocasinueks o irritats pi'r ol ( re t ; el r^msy m é s universaliai>nl. anoptat es la P A S T « P E G r o R \ ^ 4"! l o c t o r Andrnn, quins af9st)8e-spe .·.torants,ainoro«iiis y c a l m a n t s son -empre Can seKiira y r à p i t s que casi sumpro dasaparoix l a TOS a l acabar la prlm-'ra capra .

E L S ASMA F l U H i t r o b a r à n tarabA un remey sofeur pera ca lmar inmi"lia-t a racu te l s A O A p>-r furts que sieuiu ab els C I O \ R Kl L L ' S U A L ataoha de • r » · 0 ' l ^ A . a .AMlOHS, y à Iwnefici .Uls RApJHtS ASSOATS d c - s t a u s a r à n to ta la nit c re in4ntDo solsamont un ^ l in t ro -le 1 ba l i i t ac i - i .

Bi-mAniutse aquests medi'·A'u··nts 4 la F a r m à c i a dol Doútor Amlrou, B a m -bla C a t a l u n y a , í i • y l£ i y ú tota» las f a rmac ias de t o t s ois paisos.

"ïf l-os P O L V C S O O t í i & Z T I O B b OB F R A » O H uebaen au poens t £ l n a ï s la pal dt

ÍcalaeTot part lel ous, mata saa arrels y nc torna 4 sortir. No irrita '1 súfcia. Aquaa' opl la toH os atülssim f» las aenyoias qae tingan pel molxi (vallo) 4 la oava y orat

«UÒ, p^r-iau ab all poden destrairlo. En pot: S'óO pensetas. 9' envia oertifloat per corres, si per andevant ie sobe.': i f i e

pesetaa en Ubroaiaa de Qi»o mútno ó en seline da soneu.

FARMÀCIA BORRELL Comte del Assalt (carrer Nou), núm. sa. B A R C E L O N A

toixt mterCa adelaatat, se d»ixa sobre robat, joyai, mobloa, KAneroa y altrea ob.ietitoa. Oasa autorisoda pol 6ovsrfi y ga rantida ab lo dipòsit correapeBent, Mérr.adfr», 10, p r i n c i p a l . — H i ha deapaig partiovia

1

U s o

Farro, M^ag'ai iéa, Fosfat de oa).s

Noya» joven* en la edat nrttita ab l a saocb pobre, o r d e n i * o j j me descullorat, duscolorimoat, oaMaraeut, i r r u ^ o l a r i t a t s se S *aa fancióus: més de SOC' metjes han ce r t i f ica t lo r eau l t a t de laa

P Í L O a ^ H S OE 8 A L U 0 T R A Y i l E ^ (La robustesa del més bell sexe)

Paa vaair jrana, m>>didean los temnerameats r a q o i t i c h s , dosarrolian y herciosijaa U tw» Oomauia lo» foíUío, ab las iiistruocións 4 TSASTÍER, farmacéutioh —Dipòs t s ; J i t l r . i M ÍTttrola —Barcelona- Societat farmacèutica, J . Oriaob r Companyia, Dr. Aadrea, Succoaaor ib B Bcftll.—Tarraaoaa Dr OUOÜÍ.—L·loyda; Dr. Prtu.'.ciiico Altisont.—(«"rota: Doctor Joan àoaatlUr.

NER

1A «piloosia (mal do^aat Pau,, histérioh, i viUsi-ias, 7ériui;hg. traraolo.-s, .iMOian». -granya, dolors ueui^lKi-íhs, pa lp i tao ióM d- iai'M aicidontn niïrvioso». sc" curan smaiii· ab l'KLTKIlí BKLTBAPÏ,—|12 any* degn

Venia, fAltMAOIA H&KTRAN. Jttnçnf

Cortinatgea montats ab galeria, oeaafa"segellj |

abraasaderas, desde 5 duroi

Graa assortit de taolas de nogner» pa menjador y despatx, deide 8 dnro»; oadin pera meniailor y despatx, desde 3 duros -r dotzena; buffets pera sala > menjador. 1* de 9 duros; armaris ab Unus desde '23 4 res, y rentaai4n8 f lavabos) Vitòria, daí '-f duros ab jojh y cadiras eutapissad^s à&í 11 duros.

Llits espanyola blancbs, negre^,. __ j y nogusra do 3 — duros P í a S S a UfiaVOrSit^t, 4 , bH

SNTova, s u s c r i p c i ó d e s d e c l S-ep d e j a n e r d e 1900 i i LA PUBLICACIÓ MÉS BARATA DEL M Ó N ! !

« B i b l i o t e c a U n i v e r s a l l l u s t r a c i ó A r t í s t i c a S a l ó d e l a M o d a

« * « * « * * * * » * « * 3 T o t p e r u n a p e s s e t a s e t m a n a l ! n » * * * ™ » * * * » * * Entre las obra» d'aquesta Biblioteca preparades pera 1000 hi figuran: H I S T O a i à DE G I L B L A S DE S ANTILLANA, per Leaage, traduhida pel P I·la llustra da ab 50

l&minas dibulzada» per Maurici Leloir; CASITASES POPULAftES Y M T E R A R I O S , recopilats per en Melcior de Palao, y NOVE^AS OOaTAS, p.r E . d'^micis, ab dibaúoa da Ferraeuti. Se recomana que's llegreixi'l prospecte pera 1900 que'i donan gratis las llibrerlB- de doa Arthur íimón. Rambla Canaletan, 5; France«oh Puig, PUssa Nora 5- C Felin r Compa­

nyia. Zurbano, 6: Anton López, * ambla Centre, 20; S. Duràn y Bori, Fernando V I I , 33, y en tot. tia Cemre» de repariicio de Barcelona.