revista acm 368

COMPROMÍS DELS PARTITS PER DEROGAR LA LRSAL

La revista referent d’informació del món local

Caldes de Montbui. Vallès Oriental

368Gener 2016

ACTUALITATL’ACM es posa al costat dels ajuntaments investigats per haver donat suport a la moció independentista del Parlament

ACTUALITATS’inicien les classes de la primera edició del Postgrau en contractació

OPINIÓ“Un moviment de base”. Toni Aira, periodista

L’ACM i l’FMC han promogut la signatura d’un compromís, juntament amb la majoria de partits polítics que es presentaven a les eleccions del 20 de desembre, per treballar per derogar la LRSAL

CALDES DE MONTBUIEl municipi de Caldes de Montbui està situat a la comarca del Vallès Oriental. Coneguda com una vila termal amb ai-gües que brollen a més de 74ºC, compta amb uns 17.000 habitants i 37,92 km2. El municipi està situat entre els massis-sos de Sant Llorenç de Munt i el Montseny. El termalisme és un dels seus principals atractius, amb punts històrics com les antigues termes romanes, la Font del Lleó o l’església parroquial de Santa Maria. Els seus orígens daten de l’època romana a partir de la construcció d’un centre termal medicinal cap al segle I aC. La Festa Major se celebra durant el segon cap de setmana d’octubre. Gentilici: calderí i calderina. El seu alcalde és Jordi Solé (ERC).

ACTUALITAT

OPINIÓMUNICIPIS EN POSITIUFORMACIÓ

PÀG. 4El Comitè Executiu de l’ACM demana l’aturada immediata de la LRSAL

PÀG. 9Posem en marxa el primer Postgrau en contractació i gestió

PÀG. 7L’ACM fa costat als ajuntaments que són investigats per haver donat suport a la moció del Parlament

PÀG. 21Entrevista a l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández

PÀG. 9Escoltem les inquietuds dels alcaldes i alcaldesses del Garraf i la Selva

PÀG. 22“Un moviment de base”. Article del periodista Toni Aira

SUMARI

3ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

3.346litres d’aigua

154 kgd’escombraries

139 kmen un cotxe europeu estàndard

251 kgde fusta

333 kwh d’energia

14 kg de CO2

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan MorcilloConsell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga, Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Impressió: Gràfiques APR.La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Dipòsit legal: B3434383.

ACMAssociació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

EDITORIAL

L’HORA DE FER REALITAT ELS COMPROMISOS El resultat de les eleccions del 20D ha deixat un panorama polític incert i obert que demanarà molta política per acon-seguir formar un govern estable a l’Estat espanyol. Aquest panorama permetrà que totes les forces polítiques, governin o estiguin a l’oposició, puguin dur a terme iniciatives les quals podran tirar endavant sense que el partit que governi hi hagi d’estar d’acord. Serà un bon moment de veure fins a quin punt els partits polítics faran realitat els compromisos que van ad-quirir al llarg de la campanya.

Un d’ells és la derogació de la Llei de Racionalització i Sos-tenibilitat de l’Administració Local. Tots els partits polítics ca-talans menys el PP i Ciutadans van comprometre’s a derogar aquesta llei que afecta a milers de persones a tot l’Estat. És el moment, doncs, que els partits polítics posin per davant els interessos dels ciutadans i compleixin el seu compromís adoptat amb el món local. Aquest mes hem iniciat també un nou postgrau sobre contra-ctació administrativa i gestió. La contractació transparent i efi-cient ha de ser imprescindible per al món local. Des de l’ACM apostem per aquesta metodologia de treball i per aquest mo-tiu, posem a l’abast dels treballadors i càrrecs electes, totes les eines necessàries per potenciar els departaments de con-tractació dels ens locals. En aquest número també hi trobareu un resum de les princi-pals noticies que han marcat l’agenda de l’entitat municipa-lista en el darrer any. Ens queda per endavant un any ple de reptes en què el món local i l’ACM hi tenen molt a dir.

EDITORIAL

4 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

ACTUALITAT

EL COMITÈ EXECUTIU DE L’ACM DEMANA L’ATURADA IMMEDIATA DE LA LRSALEl Comitè Executiu de l’ACM, reunit el pas-sat 1 de desembre a Caldes de Montbui, va aprovar un acord per demanar al Govern es-panyol que concreti amb una disposició legal l’anunci, fet per carta per part del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, d’aturar l’entrada en vigor, prevista per l’1 de gener de 2016, de part de la Llei de Raci-onalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) en els àmbits dels serveis socials, l’educació i la sanitat.

“Lamentem un cop més la deriva recentra-litzadora del govern del PP. Amb l’excusa d’un suposat estalvi pressupostari, es lami-na l’autonomia local afectant greument els serveis que reben els ciutadans”, va mani-festar el president de l’ACM, Miquel Buch.Després que el Ministerio de Adminstracio-nes Públicas fes arribar per carta als ajun-taments que hi hauria un ajornament de la

La sala de Cuines de Caldes de Montbui va acollir el primer Comitè Executiu ordinari de l’ACM d’aquest mandat.

llei, el Comitè Executiu de l’ACM va acordar que, juntament amb altres entitats muni-cipalistes i amb el suport del Govern de la Generalitat i institucions públiques, es faci una interpretació conjunta de la normativa davant la manca de cobertura legal de la carta tramesa pel Ministerio. “Actualment no hi ha cap norma que indiqui que s’atura o

no. Això pot provocar que hi hagi secretaris o interventors que entenguin que es paralit-za i altres que no s’atura”, va assegurar el president Miquel Buch. L’alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé, va agrair a l’ACM haver-se desplaçat fins al municipi per celebrar el Comitè Executiu.

Els membres del Comitè Executiu van manifestar, de nou, la seva oposició a la LRSAL.


ACTUALITAT

DESIGNATS ELS RESPONSABLES DE LES COMISSIONS SECTORIALS DE L’ACM

SERVEIS JURÍDICS ÀREA Acompanyament a les persones

David Saldoni (Ajuntament Sallent)

BENESTAR SOCIALAnna Erra(Ajuntament Vic)

ENSENYAMENT

Josep Maria Corominas(Ajuntament Olot)

SALUTEstefania Rufach(Ajuntament Os de Balaguer)

IGUALTAT I NOVA CIUTADANIA

SERVEIS JURÍDICS ÀREA Territori i Sostenibilitat

Pol Pagès(Ajuntament Sant Quintí de Mediona)

INFRAESTRUCTURES, URBANISME I HABITATGEMontserrat Carreras(Ajuntament Cunit)

MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

Carles Banús(Ajuntament Tavèrnoles)

PETITS MUNICIPISJordi Xargay(Consell Comarcal Pla de l’Estany)

FÒRUM COMARCAL

SERVEIS JURÍDICS ÀREA Dinamització Econòmica

Marc Castells(Ajuntament Igualada)

PROMOCIÓ ECONÒMICA I OCUPACIÓMontserrat Candini(Ajuntament Calella)

TURISME

SERVEIS JURÍDICS ÀREA Règim Intern i Seguretat

Ferran Bel(Ajuntament Tortosa)

HISENDES LOCALSFrancesc Colomé(Ajuntament Les Franqueses del Vallès)

FUNCIÓ PÚBLICA

Fermí Santamaria(Ajuntament Llagostera)

INTERIOR, PREVENCIÓ, SEGURETAT I PROTECCIÓ CIVIL

SERVEIS JURÍDICSÀREA Cultura, Llengua, Esports i Joventut

Lluís Guinó(Ajuntament Besalú)

CULTURA I LLENGUAJordi Solé(Ajuntament Caldes de Montbui)

ESPORTS

Ferran Estruch(Ajuntament Cardona)

FÒRUM DE JOVES ELECTES

6 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2015

7

ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016

EL MÓN LOCAL I LA MAJORIA DE PARTITS ES COMPROMETEN A DEROGAR LA LRSALEl Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir el 14 de desem-bre la signatura per part de tots els partits polítics catalans, excepte el PP i Ciutadans, del compromís per promoure la derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL).

L’acte, promogut per l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), va comptar amb la presència dels representants polítics de Democràcia i Llibertat, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i En Comú Podem.

El compromís acorda que després de les eleccions generals del 20 de desembre els signataris es comprometen públicament a impulsar i promoure la derogació de la LRSAL, i que la defensa de la ciutadania i l’autonomia local sigui un dels eixos de tre-ball de la propera legislatura. Així mateix, van expressar la ferma voluntat i compromís de garantir la prestació municipal i efecti-va d’aquests serveis en el marc de l’exercici legal de les seves competències.

El president de l’ACM, Miquel Buch, va destacar la unitat. “Enmig d’una campanya política en què tots els partits polítics tenen dife-rents opinions, hi ha una qüestió que avui ens ha unit a tots: Servir els ajuntaments per oferir els millors serveis als ciutadans”. Per la seva banda, el president de l’FMC, Xavier Amor, va manifestar que “si la LRSAL entra en vigor, posaria en risc a 2,5 milions de persones. Sumem esforços per demanar la seva derogació, i demanem i reclamem una llei d’administració que tingui diàleg”. El cap de llista de Barcelona pel Senat del PSC, Carles Martí, va dir que “en cas de governar, en els primers consells de ministres

ja derogarien la llei”. El cap de llista per Tarragona de Democrà-cia i Llibertat i alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va afirmar que “la sostenibilitat del sistema local català l’han garantit els regidors i alcaldes i alcaldeses. La llei no té altre sentit que envair compe-tències i minvar les funcions dels ajuntaments”.

Andreu Francisco, alcalde d’Alella i candidat de la llista d’ERC a Barcelona, va remarcar que els ajuntaments “ens devem a la nostra ciutadania. Una llei com aquesta no tindrà cabuda en una futura republica catalana”. Pilar Eslava, regidora del Prat de Llobregat i membre de la candidatura d’En Comú-Podem, va destacar que aquesta “és una llei de desconfiança amb els ajun-taments. Les lleis estan fetes per solucionar problemes i aquesta llei en crea”.

Finalment, Toni Pico, membre de la candidatura d’UDC, va dir que la LRSAL és una llei que “vulnera les competències exclusi-ves i no millora el finançament local. Per construir un nou finan-çament cal derogar la LRSAL”.

Recordem que gràcies a la campanya “El món local diu prou” promoguda per les entitats municipalistes i els sindicats, uns 850 ajuntaments catalans i uns 2.300 ajuntaments espanyols van in-terposar un recurs d’inconstitucionalitat a la LRSAL.

Representants municipalistes i dels partits polítics que es van comprometre a derogar la LRSAL en aquesta nova legislatura.

Signants del compromís


FORMACIÓ

DONEM TOT EL SUPORT ALS AJUNTAMENTS INVESTIGATS PER LA MOCIÓ DEL PARLAMENT

L’ACM i l’AMI van participar el 9 de desem-bre a la reunió convocada per la conselle-ra de Governació, Meritxell Borràs, amb els cinc alcaldes dels municipis investigats per la Fiscalia de l’Audiència Nacional per haver aprovat la moció de suport a la re-solució 1/XI del Parlament de Catalunya, que va ser declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional. El president de l’ACM, Miquel Buch, i el president de l’AMI, Carles Puigdemont, van donar ple suport als ajuntaments afectats i van demanar respecte als electes locals.

Pel president de l’ACM, Miquel Buch, “aquesta investigació és una persecució d’idees que no forma part d’un estat de-mocràtic i normal. Tenim dret a expres-

sar, debatre i votar allò que pensem”. Així mateix, l’alcalde de Premià de Mar va re-cordar que la justícia espanyola ha anat molt ràpid contra de les institucions locals “quan fa un any i mig que esperem que el Tribunal Constitucional es posicioni res-pecte la LRSAL a la qual 850 ajuntaments catalans i més de 2.300 d’espanyols van presentar recurs d’inconstitucionalitat”. El president de l’ACM va convidar tots els partits polítics, fins i tot els contraris a la moció del Parlament, a defensar la llibertat d’expressió i “que ara denunciïn la manca de respecte que tenim els electes locals per poder debatre públicament i demo-cràtica posicionaments polítics als plens”.Per la seva banda, el president de l’AMI,

Miquel Buch, president de l’ACM, va demanar respecte per les decisions polítiques dels electes locals.

Carles Puigdemont, va dir que “ja tenim un centenar d’ajuntaments que han aprovat la moció o que tenen data pel ple. Hi ha una estratègia en tota regla de l’Audiència Na-cional per motius polítics d’intentar situar la llibertat d’expressió més enllà dels límits. No ens deixarem atemorir”. Recordem que l’AMI i l’ACM van fer arribar als ajuntaments una moció de suport a la resolució 1/XI d’inici del procés d’indepen-dència aprovada pel Parlament de Cata-lunya. Actualment, un centenar d’ajunta-ments ja han aprovat la moció i s’espera que en els propers dies es vagin aprovant a més ajuntaments.

Després de la sentència del Tribunal Constitucional que ha declarat inconstitu-cional la declaració, des de l’AMI i l’ACM es vol deixar clar que l’aprovació d’aques-ta moció no pot suposar cap tipus d’efecte jurídic.

Des de l’AMI i l’ACM s’ha posat a dispo-sició dels diferents municipis afectats tot l’assessorament jurídic.

“Aquesta investigació és una persecució

d’idees que no forma part d’un estat

democràtic i normal”, denuncia Miquel Buch


ACTUALITAT

L’ACM VISITA EL GARRAF PER REUNIR-SE AMB ELS SEUS ALCALDES I ALCALDESSESEl president de l’ACM, Miquel Buch, es va desplaçar el 10 de desembre fins a Vilanova i la Geltrú per participar en el Consell d’Alcaldes del Garraf. Buch, a banda d’oferir i explicar els serveis que ofereix l’ACM als ens locals, va assegu-rar que el motiu principal de la visita era “la voluntat de trepitjar territori perquè és la millor manera d’escoltar els anhels que té el món local català”.

El també alcalde de Premià de Mar va explicar que el municipalisme està car-regat de problemes, però que això no és excusa per continuar prestant els millors serveis als ciutadans. “Ens po-sen pals a les rodes, però el món local no s’atura”, va dir, després de referir-se a les traves que posa l’Estat espanyol a través de l’aprovació de la LRSAL

o les denúncies a ens locals que han aprovat mocions de suport a la resolu-ció independentista del Parlament de Catalunya. La trobada amb els alcaldes i alcaldes-

ses de la comarca del Garraf també va servir per posar sobre la taula les problemàtiques que hi ha a nivell co-marcal i la reivindicació per redefinir un model de finançament dels consells comarcals a curt i mitjà termini.

Alguns dels alcaldes i alcaldesses que van intercanviar inquietuds amb el president Miquel Buch.

TROBADA AMB EL CONSELL D’ALCALDES DE LA COMARCA DE LA SELVAL’Associació Catalana de Municipis va par-ticipar el 17 de desembre al Consell d’Alcal-des de la Selva per explicar els serveis que ofereix als ens locals l’entitat municipalista de referència a Catalunya. Aquesta visita s’em-marca dins el cicle de trobades que l’ACM fa per tot el territori català per copsar de prime-ra mà quines són les problemàtiques en què es troben alcaldes i alcaldesses.

“Els alcaldes i alcaldesses sabem que la proximitat és clau per conèixer les inquie-tuds i anhels dels ciutadans. Per això cre-iem que és bàsic moure’ns i visitar els alcal-des i alcaldesses”, explicava el president Miquel Buch, en la trobada amb alcaldes i alcaldesses de la Selva.

Buch ha insistit en la importància de su-mar esforços i crear xarxa. “El que fa un consell comarcal que és treballar en equip

amb els municipis de la comarca, és el que fa l’ACM en l’àmbit català, que és anar plegats en la defensa del municipalisme i els serveis que es presten als ciutadans a través dels ajuntaments”. Per la seva ban-da, el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, va agrair la pre-

sència de representants de l’ACM i es va mostrar molt satisfet pels serveis que ofe-reix l’entitat municipalista.

La trobada va servir també per explicar quins són els diferents serveis que ofereix l’ACM.

Un moment del Consell d’Alcaldes de La Selva.


ACTUALITAT

PRESA DE CONTACTE AMB CONSELLS COMARCALS PER LICITAR GASOIL

Durant aquest mes de desembre s’ha posat en marxa la primera edició del Postgrau en contractació administrativa i gestió dels serveis públics dels ens lo-cals. Aquesta proposta formativa, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili, pretén donar eines per aprofundir en la contractació pública.

El postgrau es realitza a la sala de for-mació de l’ACM cada dimecres. La contractació pública és un àmbit que la mateixa Unió Europea ha catalogat d’es-tratègic, permetent una ‘compra intel-ligent’ i protegint realitats empresarials com les PIME.

Històricament les unitats de contractació havien estat àrees molt internes. Actual-ment, s’ha posat en relleu la seva tasca,

sobretot, per fomentar una contracta-ció transparent, eficient i que, al mateix temps, busqui la rendibilitat social i me-diambiental. El Postgrau té una vessant

La primera edició del Postgrau de contractació compta amb una trentena d’alumnes.

molt pràctica amb la simulació d’un cas amb tot el procés de contractació i les disjuntives més òptimes per fer-ne una bona gestió.

S’ENCETA EL POSTGRAU SOBRE CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA I GESTIÓ

El 17 de desembre el departament encarregat de licitacions de la Central de Compres de l’ACM va mantenir la prime-ra trobada amb tècnics comarcals per iniciar la licitació de gasoil. Representants de 12 consells comarcals diferents es van reunir a la seu de l’ACM per explicar-los el projecte i tre-ballar cooperativament. La licitació preveu obtenir un millor preu d’aquest subministrament i un major control del consum de combustible per part dels ens locals, a través d’un procés administratiu senzill i transparent.


ACTUALITAT

ES CLOU LA 5A EDICIÓ DE LES MATINALS PRAT DE LA RIBAL’ACM va tancar l’11 de desembre la cinquena edició de les Matinals Enric Prat de la Riba. Durant aquest 2015 s’han realitzat sis sessions temàti-ques. L’última va girar entorn de la re-forma del règim jurídic local, dos anys després.

La sisena i última sessió va analitzar els efectes de la Llei de Racionalitza-ció i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) sobre la gestió dels serveis públics i la iniciativa econòmi-ca local, després de la seva posada en marxa.

Les Matinals Enric Prat de la Riba es van iniciar el passat mes d’abril i cada

El Cap dels Serveis Jurídics de l’ACM, Albert Guilera, va analitzar els efectes de la LRSAL.

dos mesos s’ha fet una sessió, que es tancava amb un taller pràctic en grup. Entre d’altres temàtiques s’ha tractat

la transparència, la sostenibilitat fi-nancera en l’àmbit local o la constitu-ció d’un nou equip de govern.

PARTICIPEM A LA JORNADA SOBRE GESTIÓ DE RESIDUS I MÓN LOCAL DE L’ARCEl 16 de desembre es va fer al Recinte Modernista de Sant Pau la jornada “Món local. Residus i canvi climàtic”, que va organitzar l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per de-batre sobre la contribució de la gestió dels residus a una eco-nomia baixa en carboni. La jornada va permetre actualitzar les dades referents a l’Inventari d’Emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya o repassar les mesures per reduir les emissions a partir de la gestió dels residus. Va tancar la jorna-da una taula rodona amb la visió del món local en què va ser recurrent l’al·lusió a l’economia circular, és a dir, a la millora de la recollida, la millora tecnològica i al finançament estructural com a eixos de treball prioritaris.

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), el Consorci Localret i el Consorci Català pel Desenvolu-pament Local (CCDL) han establert un conveni de col·laboració per definir un acord marc que millori per a les entitats locals de Catalunya les condicions d’aprovisio-nament d’equips informàtics i serveis associats.

Dins de les activitats que Localret ha posat en marxa per millorar les condicions tècniques de prestació dels serveis de telecomunicacions i dels sistemes d’informa-ció corporatives, s’ha detectat una demanda dels ajun-taments pel que fa a la necessitat de racionalitzar i mi-llorar el manteniment dels equips informàtics i la seva renovació. Aquesta necessitat també ha estat detectada per l’ACM mitjançant les enquestes que anualment rea-litza als responsables de contractació dels ajuntaments catalans. D’aquesta manera l’ACM i Localret han acordat establir i desenvolupar un Acord Marc, amb diferents lots i sublots, amb els objectius següents:

a) Determinar els equips informàtics que compraran o arrendaran els ens locals adherits al sistema de contra-ctació centralitzada del CCDL, concretant les caracterís-tiques més convenients a les necessitats específiques dels ens locals, així com el corresponent servei de man-teniment.

b) Seleccionar les empreses de subministrament dels equips informàtics, ja sigui amb opció de compra, arren-dament amb o sense opció de compra, etc.

c) Fixar els corresponents preus unitaris màxims, per d’aquesta forma aconseguir condicions econòmiques molt avantatjoses a través de l’agregació de la demanda.

Tant Localret, a través de la compra agregada dels ser-veis de telecomunicacions, com l’ACM, mitjançant la central de contractació, on es poden adquirir béns o ser-veis, com el subministrament elèctric, de gas, cotxes de policia, paper d’oficina, pòlisses d’assegurances... acre-diten una valuosa experiència en la compra conjunta per aconseguir una optimització dels serveis i un estalvi de recursos econòmics per als ens locals catalans. De fet, els objectius que es persegueixen són el de l’estalvi eco-nòmic, el de l’estalvi de procediment –evitant que s’hagin de fer tantes licitacions com ens locals contractin-, i un procés de contractació transparent i eficaç pel que fa a la seva seguretat jurídica.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016 13

ACTUALITAT

LOCALRET I L’ACM IMPULSARAN LA COMPRA CONJUNTA D’EQUIPAMENTS INFORMÀTICS PER A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

Xavier Fonollosa, Miquel Buch i Marc Pifarré, signant el conveni.


RESUM DE L’ANYSERVEIS JURÍDICS

ACORD HISTÒRIC DE CONDICIONS LABORALS

GENER 2015Primer acord consensuat entre sindicats (CCOO i UGT) i entitats municipalistes (ACM i FMC) per regular les con-dicions laborals i la relació dels empleats públics amb els ens locals catalans de menys de 20.000 habitants. L’acord, després d’un procés consensuat que es va allargar durant un any, es va signar oficialment en un acte a l’Ajuntament de Solsona.

SERVEIS JURÍDICS

LA CENTRAL DE COMPRES DEL MÓN LOCAL AVALUA SERVEIS I DETECTA NECESSITATS EN EL TERRITORI

FEBRER 2015

Després de consolidar diversos serveis i productes adquirits de forma agregada per beneficiar els ens locals catalans, la Central de Compres de l’ACM va realitzar una acció formati-va en el territori per conèixer noves demandes. Durant el fe-brer i març es van realitzar diverses jornades per identificar noves necessitats, explicar els reptes de la transposició de la directiva comunitària en matèria de contractació, així com avaluar futures licitacions.

SERVEIS JURÍDICS

775 ENS LOCALS JACONTRACTEN A TRAVÉS DE LA CENTRAL DE COMPRES

MARÇ 2015

Mig any després d’aquest titular, ja són més de 830 els ens locals que confien en la Central de Compres del món local. Un total de vuit serveis i productes conformen l’oferta que es pot contractar gràcies a una iniciativa que va començar fa sis anys i que aporta estalvi econòmic i de gestió als municipalisme català.

SERVEIS JURÍDICS

EL MÓN LOCAL FA COSTAT ALS PETITS CLUBS ESPORTIUS CATALANS

ABRIL 2015

En un acte conjunt al Centre Esportiu Pavelló Nord de Barcelona, l’ACM va mostrar el seu suport al manifest de denúncia contra els greuges que pateix l’esport català. Paral·lelament, l’entitat municipalista, a través del Fòrum Comarcal, va presentar el llibre sobre els 25 anys dels con-sells comarcals catalans per reivindicar la feina i la cohesió territorial que fan aquests ens locals.

SERVEIS JURÍDICS

VUIT DE CADA 10 CIUTADANS NO VOL LLEIS IMPOSADES DES DE MADRID

MAIG 2015

L’ACM va realitzar el 2n Observatori de Política Municipal per conèixer l’opinió de la ciutadania envers els ens locals. L’estudi conclou, entre d’altres, que els ajuntaments són l’administració que els ciutadans perceben com la que més s’ha esforçat per mantenir la qualitat dels serveis malgrat el context econòmic desfavorable. També és la més ben valorada i la més propera.


RESUM DE L’ANY

SERVEIS JURÍDICS

EL MUNICIPALISME ENCETA UN MANDAT PLE DE REPTES

JUNY-JULIOL 2015

Després de les eleccions municipals del 24 de maig el municipalisme va iniciar un mandat que estarà marcat per tres eixos bàsics pel futur municipalisme: el dret a decidir, l’aposta per la transparència i el bon govern, i el compromís per mantenir la qualitat dels serveis prestats als ciutadans.

SERVEIS JURÍDICS

CAMPANYA PER EXERCIR LA SOBIRANIA FISCAL

AGOST-SETEMBRE 2015

L’ACM, conjuntament amb l’AMI, va posar en marxa la cam-panya ‘Construïim estat: paguem a Catalunya’ per ampliar el nombre d’ens locals que paguin els seus impostos a l’Agència Tributària Catalana.

SERVEIS JURÍDICS

ELS MUNICIPIS COMPROMESOS PER ACOLLIR REFUGIATSSIRIANS

OCTUBRE 2015

Davant la crisi de refugiats sirians que va patir Europa, l’ACM ràpidament va formar part del Comitè Operatiu que es va constituir a Catalunya, entre Govern i entitats, per coordinar ajuts i l’acollida de persones. Al mateix temps, va signar un conveni amb la Generalitat per fomentar la fines-treta única i agilitzar tràmits de les administracions.

SERVEIS JURÍDICS

MIQUEL BUCH REVALIDA LA PRESIDÈNCIA DE L’ACM

NOVEMBRE 2015

En la XVII Assemblea de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, celebrada a Lleida, l’alcalde de Premià de Mar va tornar a ser escollit president de l’ACM. Després de quatre anys de creixement, l’entitat municipalista afronta el repte de definir els municipis d’un nou Estat català i poten-ciar la Central de Compres del món local.

SERVEIS JURÍDICS

NOU DESPROPÒSIT DEL GOBIERNO AMB LA LRSAL

DESEMBRE 2015

A través d’una carta i sense cap seguretat jurídica, el Minis-terio de Hacienda i Administraciones Públicas va anunciar que ajornava part de l’aplicació de la LRSAL fins que no hi hagués un nou sistema de finançament pels municipis i comunitats autònomes. Una mostra més de la improvisació del Govern del PP amb aquesta llei que l’ACM ha demanat que es derogui per atemptar contra els ciutadans.


EINES A DISPOSICIÓ DELS AJUNTAMENTS PER GESTIONAR RECURSOS DESTINATS A L’ACOLLIDA DE PERSONES REFUGIADESEl Govern ha posat a disposició dels ajuntaments un sistema per elaborar un inventari de béns materials i de serveis per a l’acollida de persones refugiades.

Es tracta d’una fitxa on es podrà rela-cionar tot allò que ciutadans, entitats, empreses o les mateixes administra-cions locals vulguin posar a disposi-ció del Govern de la Generalitat per col·laborar en l’acollida. Aquesta fitxa s’ha de tramitar a través de l’ajunta-ment on està ubicat el recurs o on es desenvoluparà el servei. Els recursos que es poden oferir són:• Materials: habitatges, equipaments residencials, cessió d’espais forma-tius, etc.

• Immaterials: formació i orientació per al treball; servei de traducció, in-terpretació o mediació intercultural; servei d’acompanyament personal, escolar o familiar; formació en idi-omes o alfabetització; prestació de serveis de salut complementaris; rea-lització d’activitats de lleure i esports, etc. La Generalitat, el món local, els col-legis professionals, les entitats soci-als i els experts han dissenyat aques-ta fitxa unitària per al conjunt del país

que permet inventariar tots els béns materials i immaterials que persones a títol individual, entitats, empreses o ens locals volen posar a disposició del col·lectiu de refugiats.

Aquest inventari correspon a un dels 6 grups que treballen de forma au-tònoma, flexible i orientada a l’asso-liment de resultats. Els altres 5 són: sensibilització i educació per al des-envolupament, acolliment, salut, in-fància, i ocupació i ocupabilitat. El Comitè per a l’Acollida de Perso-nes Refugiades va posar en marxa fa unes setmanes un inventari unificat amb els recursos que la societat ca-talana posa a l’abast dels sol·licitants d’asil i protecció internacional davant la crisi humanitària que es viu al Me-diterrani i a l’Europa oriental.

El Comitè per a l’Acollida de les Per-sones Refugiades es va crear el 22 de setembre com a òrgan d’assessora-ment, de participació i de coordinació de les administracions públiques ca-talanes i les entitats i organitzacions socials que actuen en l’àmbit d’aco-llida de les persones demandants de protecció internacional o refugiades a Catalunya.

Les persones interessades, les

entitats, les empreses o els ajuntaments que vulguin col·laborar han d’emplenar una fitxa

amb l’ajuda que vulguin posar a

disposició d’aquesta acollida

ACTUALITAT

Es pot trobar més informació sobre l’inventari, així com la fitxa que cal emplenar i entregar a l’ajuntament corresponent, al portal del Municat o a l’Oficina Virtual de Tràmits de la Ge-neralitat de Catalunya.

Enllaços: Municat: municat.gencat.catOficina Virtual de Tràmits de la Ge-neralitat de Catalunya:http://web.gencat.cat/ca/tramits

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016 17

MOBILEID, UNA IDENTITAT DIGITAL PER RELACIONAR-SE AMB LES ADMINISTRACIONSL’Ajuntament de Barcelona i el Con-sorci Localret, mitjançant el projecte MobileID, volen aconseguir estendre al conjunt de la ciutadania de Cata-lunya que puguin disposar de la seva corresponent identitat digital als seus dispositius mòbils. D’aquesta manera els ciutadans es podran relacionar de manera fàcil i segura amb les admi-nistracions públiques telemàticament amb una senzilla Aplicació mòbil.

Per accedir a la identitat digital els ciutadans només s’han d’instal·lar l’aplicació MobileID, que es pot des-carregar gratuïtament des de qualse-vol plataforma habitual, i introduir les seves dades bàsiques. L’usuari que-da “registrat” i podrà accedir a tots els serveis que no requereixin lliurar dades de caràcter personal.

El nivell més complet és el “certifi-cat” on MobileID inclou ja un certi-ficat digital reconegut, personal de l’usuari, que permet la signatura de documents electrònics amb reconei-xement legal com a firma avançada des de qualsevol canal electrònic.

Com poden els ens locals afegir·se a aquesta iniciativa

Hi ha un Acord Marc, promogut per l’Ajuntament de Barcelona i adjudi-

cat a Firmaprofesional com a prove-ïdor únic. Cada Ens que vulgui oferir la identitat digital als seus ciutadans haurà de fer una “Declaració d’Ad-hesió a l’Acord Marc” i al Contracte Derivat de l’Acord Marc amb Firma-profesional de subscripció i consum del servei MobileID. Amb aquest con-tracte s’inicien la formació i posada en marxa de l’emissió d’identitats di-gitals a l’Ens adherit, que pot comen-çar a adaptar els seus propis serveis.

Usos de la identitat mòbilPel que fa a les relacions presencials és una alternativa al DNI, al carnet de soci o veí o de fidelització, també és vàlid, entre d’altres, per al control d’accés a serveis i espais públics per actes esportius o culturals.

Pel que fa a les relacions no presen-cials permet la tramitació completa des del telèfon, verificant la identitat de les persones per la interacció amb el telèfon. Fa possible la signatura electrònica de documents des del mateix telèfon. També és vàlid per a relacions telemàtiques vies aplicaci-ons mòbils o pàgines web, habilitant la Identificació forta a la web, com alternativa de l’usuari i contrasenya i permet la signatura electrònica amb validesa legal i seguretat.

Podeu visitar el web http://www.mobileid.cat/ca o consultar amb l’Àrea de Coneixe-ment i Tecnologia de Localret ([email protected])

LOCALRET


En les passades eleccions municipals molts programes electo-rals –la majoria, m’atreviria a dir– recollien com un dels compro-misos inexcusables la millora de la participació ciutadana.

Limitar la participació ciutadana a la canalització d’opinions o idees segur que serà útil per reforçar el lligam entre els que te-nen l’encàrrec de gestionar el bé públic i els administrats, per detectar mancances i copsar matisos però no tindrà mai la pro-funditat que té delegar, ni que sigui una part, de les atribucions

exclusives dels plenaris municipals.

Així, si allò que busquem és articular aquesta participació des d’un punt de vista realment vinculant, la mesura passa per fer partícip la ciutadania de la principal eina executora dels muni-cipis: el pressupost. Perquè no hi ha polítiques que no portin associat un pressupost i aquesta és la manera d’exercir el poder en un Ajuntament.

Des de fa anys, els i les socialistes liderem aquesta pràctica a l’hora de dissenyar els pressupostos municipals i el temps ha demostrat que ha estat un encert i que és una necessitat que ja forma part de les nostres pràctiques habituals a l’hora de dissenyar i preveure els comptes municipals.

Perquè els i les socialistes vam posar en marxa els pressupostos participatius per fer partícips els ciutadans i les ciutadanes, en part, d’algunes de les decisions i dels projectes estratègics que es pre-nen i es desenvolupen als pobles, viles i municipis de Catalunya

amb els seus diners.

És important tenir en compte l’opinió majoritària dels nostres ve-ïns i veïnes a l’hora de destinar certes partides pressupostàries a equipaments municipals, via pública i parcs i jardins, per exemple. Perquè és a ells a qui ens devem i a qui hem de garantir uns millors serveis públics, espais i equipaments.

Sí que s’han de fer i es poden fer pressupostos participatius. Però el que cal és emmarcar el nivell d’aquesta participació en dos àmbits. Primer: les eleccions municipals són el primer i millor nivell de partici-pació. Els partits polítics ens presentem amb les propostes principals que han de regir i dur-se a terme durant un mandat. I la gent avala aquestes propostes i prioritats en les eleccions triant alcaldes/sses i govern. Per tant, la participació més important són les eleccions.

Segon: pel que fa a la despesa corrent, el marge de maniobra, en un pressupost anual sol estar entre el 20% i un màxim del 30% del pressupost ordinari. La majoria de la despesa anual ja ve fixada per les despeses de personal o els grans contractes i les despeses fixes com la llum... El marge polític està en quines són les prioritats que es marca a cada regidoria i als servidors públics, en funció de les prioritats establertes en unes eleccions.

Tot i que és bo fer processos participatius, en la decisió de les pri-oritats de la despesa corrent, ja sigui via consells participatius o algun procés de tria entre diverses propostes fetes pels plens muni-cipals, la gran possibilitat de participació està en les inversions. En aquest cas CDC som partidaris de fer processos participatius per decidir una part de les inversions. Ja sigui per triar una part de les grans inversions de l’any o per triar les inversions en barris.

Cada cop és més necessari fer mecanismes de participació direc-te, i per decidir parts de la despesa pressupostària. Cal seguir-hi avançant, cada municipi adaptant-los a la seva forma de fer, en el sentit que també hi ha d’haver autonomia municipal de cada ajun-tament en aquest àmbit.

Joan Ramon CasalsSecretari executiu de Territori i Política Municipal de CDC

CADA COP ÉS MÉS NECESSARI FER MECANISMES DE PARTICIPACIÓ DIRECTE, I PER DECIDIR PARTS DE LA DESPESA

PRESSUPOSTÀRIA

ÉS IMPORTANT TENIR EN COMPTE L’OPINIÓ MAJORITÀRIA DELS NOSTRES VEÏNS I VEÏNES A L’HORA DE DESTINAR CERTES

PARTIDES PRESSUPOSTÀRIES

Francesc Barbero Escrivà1r Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Flix

ELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS HAN DE SER PARTICIPATIUS?

LIMITAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA A LA CANALITZACIÓ D’OPINIONS SEGUR QUE SERÀ ÚTIL PER REFORÇAR EL

LLIGAM ENTRE ELS GESTORS DEL BÉ PÚBLIC I ELS ADMINISTRATS

Antoni FoguéSecretari de Política Municipal del PSC

PARTITS POLÍTICS


Són realment participatius els anomenats pressupostos participatius? Si pensem en el ciutadà comú, que no forma part de cap grup organitzat, sovint els processos participatius els queden lluny. S’assabenten amb poc temps i tenen poc temps per dedicar-se a uns temes. Sovint creuen que el pes de la seva opinió particular val poc i que els compensa l’es-forç. Tampoc és estrany que els incentius majors per participar siguin més oposar-se que no defensar quelcom.

Posar dades a l’abast de la gent no vol dir transparència si aquestes da-des no poden ser indexades i objecte de recerques analítiques. I sense una ‘transparència real’ –no purament formal– els ciutadans no només no tenen incentius per participar sinó que, a més, es troben en una re-lació molt desigual amb l’administració. Si no volem que els anomenats processos participatius siguin una forma més o menys subtil de ‘relaci-ons públiques’, hem de posar la informació dels fets a l’abast de tothom i arriscar-nos a què la gent ens digui NO.

Als darrers anys moviments socials i plataformes diverses han interpel·lat els partits sobre la necessitat d’impulsar noves fórmules de democràcia participativa i mitigar les mancances del nostre model democràtic. En aquest marc, les experiències iniciades els anys 90 en alguns municipis –per exemple a Rubí amb alcaldia d’ICV– de pressupostos participatius s’han convertit en un referent bàsic per a tots els municipis que pen-sem que no només és desitjable sinó que és viable generar fórmules de participació que permetin una implicació activa de la ciutadania en les decisions estratègiques públiques. La gestió econòmica pressupostà-ria, més enllà de la seva inclusió en el portal de transparència (obligatori

per la llei 19/2014, de transparència), cal que es doti de mecanismes que permetin la participació directa de la ciutadania en l’elaboració dels pressupostos. No es tracta de qüestionar la responsabilitat ni dels go-verns ni dels legisladors en el procés pressupostari, sinó de permetre la participació en la definició de les seves prioritats i en la discussió de com distribuir els recursos econòmics existents. Caldrà pedagogia fiscal per conèixer la fragilitat de les finances locals i destinar anualment una con-signació suficient en els pressupostos, destinada a la decisió participa-da de la ciutadania fins a la consolidació d’aquest dispositiu participatiu i reglamentar el procés per evitar patrimonialitzacions o exclusions.

Els pressupostos han de estar oberts a la participació ciutadana, però no es pot deixar que el factor poblacional faci que els barris amb mes població, o amb població més activa, siguin els que aca-bin veient com es fan els seus projectes en detriment de barris amb menys població. És per això que si bé els pressupostos han de ser participatius no és només la ciutadania qui els ha de fer, perquè els regidors han de governar per a tota la població i evitar que les mi-nories quedin relegades dins els projectes i inversions municipals.

Els pressupostos municipals han de ser cada cop més participa-tius, però en última instància en una democràcia representativa com l’actual, qui els ha de confeccionar és l’equip de govern amb les eventuals aportacions dels grups de l’oposició per tal que, amb una visió global de les possibilitats del municipi i de les necessitats de la població, efectuar una correcta distribució de les inversions municipals entre els diferents barris i sectors de població.

Els pressupostos participatius estan lligats a la transparència i a l’eficièn-cia i no es poden fer o debatre ni en una setmana (el temps que molts cops tenim l’oposició) ni sense sortir dels consistoris. Els terminis han de ser suficients, d’un mes i mig, i han d’estar establerts en el ROM o en el reglament de participació ciutadana; sinó quedem a mercè de la bona vo-luntat política. La participació ha de ser real: els ciutadans hem de poder discutir sobre tot el que afecta el municipi, tant ingressos com despeses (a més de poder valorar l’últim pressupost liquidat i l’execució del vigent); o sigui, com s’estructura la despesa, què es prioritza i què es descarta, com s’aconsegueixen els ingressos (recordem les ordenances municipals) i

amb quines prioritats. En resum, apostem per uns pressupostos partici-patius perquè partim de la democràcia d’arrel. I tot, a partir de processos d’aprenentatge col·lectius cap a l’apoderament i la transformació, també en la gestió municipal.Des de la CUP sempre hem defensat la participació ciutadana real tant en l’àmbit deliberatiu com decisori. I els dos inclouen el fet de disposar d’una informació transparent i de qualitat (és a dir, àgil i entenedora.) Els pressupostos municipals també han de ser participatius. Els processos d’elaboració dels pressupostos han de sortir dels ajuntaments per incor-porar les demandes i les necessitats de barris i veïns.

POSAR DADES A L’ABAST DE LA GENT NO VOL DIR TRANSPARÈNCIA SI AQUESTES DADES NO PODEN SER

INDEXADES I OBJECTE DE RECERQUES ANALÍTIQUES

LA GESTIÓ ECONÒMICA PRESSUPOSTÀRIA CAL QUE ES DOTI DE MECANISMES QUE PERMETIN LA PARTICIPACIÓ DIRECTA DE LA

CIUTADANIA EN L’ELABORACIÓ DELS PRESSUPOSTOS

ELS PRESSUPOSTOS HAN DE SORTIR DELS AJUNTAMENTS PER INCORPORAR LES DEMANDES I NECESSITATS DE BARRIS I VEÏNS

Lluís MorenoSecretari de Política Municipal ICV

Xavier Garcia AlbiolPresident del grup parlamentari del PPC

Carlos Vílchez RiberaRegidor de la CUP a Tàrrega

Miguel-Ángel IbáñezDiputat provincial i regidor de C’s a Gavà

ELS PRESSUPOSTOS HAN DE SER CADA COP MÉS PARTICIPATIUS, PERÒ EN ÚLTIMA INSTÀNCIA, QUI ELS HA DE CONFECCIONAR ÉS

L’EQUIP DE GOVERN

PARTITS POLÍTICS


RACÓ DE L’ASSOCIATLA DIPUTACIÓ DE LLEIDA FARÀ UN PLA EXTRAORDINARI PERQUÈ ELS AJUNTAMENTS FACIN FRONT A INVERSIONS IMPREVISTES

La Diputació de Lleida té previst impulsar un pla extraordinari que serveixi per finançar els ajuntaments de la demarcació i puguin fer front a inversions previstes. Segons el president de l’ens, Joan Reñé, es podrà fer degut a “l’amortització ex-cepcional dels darrers anys’’ que ha permès reduir a més de la meitat l’endeutament i que els permetrà anar a buscar crèdit per obtenir recursos per a les anualitats 2016-2017. La Diputació preveu destinar uns 20 milions d’euros a aquest pla, que servirà per finançar inversions previstes pels ajunta-ments de la demarcació que no han pogut comptar amb els diners del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).

Tot i que no estan definides del tot es tracta de partides com la de vies i obres, que caldrà incrementar per fer possible els projectes que hi ha en llista; la del pla d’aigües; i també la del pla de camins que també es podria augmentar per fer front a les demandes reiterades dels ajuntaments tant del Pirineu com de la plana.

MAÇANET DE LA SELVA INAUGURA EL NOU ARXIU MUNICIPAL

El nou arxiu municipal de Maçanet de la Selva es va inaugurar el 12 de desembre. Aquestes noves instal·lacions han permès reubicar els més de 2.500 volums del fons documental de la vila. L’arxiu municipal s’ubica a l’antiga biblioteca de Maçanet de la Selva i l’acte d’inaugu-ració va comptar amb l’alcalde, Antoni Guinó, el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, i el diputat de la Diputació de Girona, Jordi Camps.

Aquest nou equipament municipal consta d’un arxiu administratiu i un d’històric, i té com a objectiu garantir la recuperació, l’organització i la preservació tant de la documentació produïda per l’administració local com del patrimoni documental de la vila. L’obra forma part del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Diputació de Girona (PUOSC) de l’any 2015 i també està subvencionada per la Generalitat.

Com a arxiu administratiu té per objectiu custodiar tota la documen-tació produïda o rebuda per l’Ajuntament de Maçanet de la Selva, garantir l’accés de la ciutadania a la documentació i col·laborar en el disseny i l’optimització de l’administració municipal. Com a arxiu històric representa el servei encarregat de preservar i difondre el pa-trimoni documental del municipi, i posar-lo a disposició de la recerca i la investigació.

Foto: Martí Artalejo

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

Foto: ACN


@ajtarrega crearà un Banc de Medicaments per a malalts crònics amb pocs recursos

#Avià es proposa embellir els carrers del municipi a través d’iniciatives que relliguen art, paisatge i territori

La @paerialleida crea una guia online de recursos i serveis per a persones amb discapacitat a #Lleida

La #Seu d’Urgell reivindica el seu patrimoni medieval amb una pàgina web i una guia

L’arxiu municipal de #SantCugat impulsa un projecte per acostar el patrimoni local a la ciutadania

Tweets#municipisenpositiu

Amb només sis anys va deixar el seu Jaén natal, en concret el poblet de Pozo Alcón, per la Costa Brava. Els hiverns gèlids, amb gebrades i neu, per la platja i el sol de l’Em-pordà. Es nota que és fill de treballadors perquè ja de ben petit va combinar el tre-ball –de cambrer– amb els estudis de bat-xillerat i després la diplomatura de Ciències Empresarials. Potser per això, perquè les va veure i viure de tots colors, va decidir conti-nuar servint però com a alcalde. Juli Fernán-dez entén la política com un servei desin-teressat. “Entenc la política com un servei públic que persegueix l’objectiu de crear les condicions perquè la societat sigui el màxim d’igualitària. Crec seriosament que no hi ha política si no és lluita per les desigualtats. Sobretot avui, amb la crisi econòmica, és necessari lluitar per les desigualtats socials”.

Fernández admet que la política el va venir a buscar i, per tant, s’hi va veure abocat. Així, el 2003 es va responsabilitzar del lideratge del PSC a Palafrugell. Això no li va impedir continuar formant-se en Ciències Empresa-rials, Administració i Direcció d’Empreses i en Dret i Riscos Laborals. Juli Fernández és una persona ben preparada. També vo-luntariosa. “La feina d’alcalde és quelcom vocacional, amb un compromís directe amb tota la ciutadania. La tasca ha de ser sense horaris, i sempre estant a disposició de qualsevol ciutadà per rebre un consell, suggeriment o qualsevol aportació”.

Juli Fernández deu treure hores fins i tot d’algun lloc recondit. Perquè a més de ser

alcalde, ha estat diputat al Congrés (2008-2011), després al Parlament de Catalunya (2012-2015), primer secretari del PSC a les comarques de Girona i president del Grup Socialista a la Diputació. Coneix la política des de dins.

Aquesta “lluita” contra les desigualtats so-cials l’ha empès a prendre constants de-cisions per alleugerir els efectes de la crisi econòmica. A Palafrugell, explica, des del 2008 hi ha hagut un increment conside-rable de l’atur amb tancament d’activitats econòmiques, demanda de més serveis socials o la difícil gestió de l’habitatge. “En-tre les decisions que hem pres hi ha la de no apujar els impostos i congelar les taxes, també hem donat facilitats per pagar els tri-buts i hem incrementat substancialment les partides econòmiques a les àrees que tre-ballen directament amb els col·lectius més afectats per la crisi”, explica. Tot això malgrat els entrebancs que comporta una llei com la LRSAL, que Fernández considera lesiva per als ajuntaments: “Implica un retrocés important de la gestió municipal, limitant competències dels ens locals i, de retruc, els recursos a tots els ajuntaments”.

Malgrat aquestes circumstàncies adverses, no ha flaquejat en la seva tasca i afirma que, sens dubte, tornaria a ser alcalde de Pala-frugell. Un alcalde ben transparent. No ha calgut l’entrada en vigor de la Llei de Trans-parència perquè a la web de l’Ajuntament hi figuri el seu patrimoni, els diners que té al banc o fins i tot els crèdits que ha de pagar.

Juli Fernández Iruela (PSCC). Alcalde de Palafrugell

“NO HI HA POLÍTICA SI NO ÉS LLUITA PER LES DESIGUALTATS”

Alcalde: Juli Fernández Iruela (PSC)Professió: EconomistaHabitants: 22.763Pàgina web: www.palafrugell.catSou alcalde: No té sou de l’Ajuntament. Només cobra per assistències i participacions a les juntes.Sou regidors: Assistència als plens: 460 €

#Tàrrega impulsa activitats per conscienciar el jovent sobre els perills de l’alcohol

@diba i @governaciocat aposten per promoure l’administració digital als petits municipis

#MUNICIPISENPOSITIU

i a les urnes. Perquè certament d’ençà del 27-S la pro-jecció d’estancament i d’impotència que han regalat les negociacions entre Junts pel Sí i la Cup ha estat entre poc edificant, desconcertant i desmotivadora. Però abans d’aquest moment, per arribar-hi, s’han mogut coses en el tauler polític que pocs haurien apostat un pèsol fa pocs anys a què passaria. S’han fet esforços i sacrificis que han superat sigles i projectes personals i col.lectius de part (però totalment lícits i respectables), per fer possible un projecte que sumés des de la política a l’alçada d’allò que reclama la societat civil del país més mobilitzada i majo-ritària. La política, en aquest moment decisiu, ha estat a l’altura la major part del temps. Sempre? No. Però això vol dir que ara, en aquest tram clau del llarg trajecte, no ho estarà? De més verdes en maduren.

I que la política a nivell institucional i de partits hi hagi es-tat i sigui clau no vol dir que la força impulsora de la base no hi segueixi essent. De fet, per a què de més verdes en madurin, referit al pati polític, serà necessari com mai l’impuls de la base social que són els ajuntaments, els representants de la ciutadania més a peu d’obra. Són els alcaldes i els seus respectius consistoris, amb una majo-ria clara pel procés després de les últimes eleccions mu-nicipals (com així ens ho mostra el mapa del país i la com-posició de les quatre diputacions), els qui més detecten el pols dels seus veïns. I, per tant, els qui més directament i eficaç hi poden fer alguna cosa.

Perquè sense govern independentista i sense pacte d’es-tabilitat per fer de la majoria independentista una eina util al servei del país i del procés des del Parlament de Cata-lunya, serà difícil fer que s’esdevingui allò que ara ben bé tothom convé en descriure com a improbable. Però això no arribarà sense l’impuls de la base, també des d’uns ajuntament que, quan la resta sembla que falli, sempre hi són. També per a això.


De més verdes en maduren. Aquest és un d’aquells re-franys populars que més aguanten el pas del temps. No debades, ens ve a dir que certes coses que d’entrada semblen improbables encara pot ser que s’esdevinguin. Amb allò que hem descrit com el procés sobiranista ha passat, i molt, que coses d’entrada poc plausibles s’han acabat esdevenint. Una candidatura a les eleccions espa-nyoles del 20-D fins i tot va decidir dedicar el seu eslògan, a aquesta idea de superació de presumptes impossibles. Però sovint ens passa, com en general a aquesta societat nostra on tot és efímer, que fins i tot l’assaboriment de fites que han costat Déu i ajuda passen com si res al poc temps. No acabem ni de celebrar un èxit, que ja estem pa-tint pel següent pas. Així, amb aquest atac d’ansietat, ha anat avançant malgrat tot la plasmació política d’una rei-vindicació democràtica que compta amb l’aval d’una part majoritària del país. Així, de fet, ho reflecteixen i impulsen els ajuntaments.

Seria injust dir que els polítics no han estat a l’alçada i només es manté viva la flama de la reivindicació de l’opció d’èxit gràcies a la mobilització de la ciutadania al carrer

UN MOVIMENT DE BASE

Seria injust dir que els polítics no han estat a l’alçada i només es manté viva la flama de la reivindicació de l’opció d’èxit gràcies a la mobilització de la

ciutadania al carrer i a les urnes

Són els alcaldes i els seus respectius consistoris, amb una majoria clara pel

procés després de les últimes eleccions municipals, els qui més detecten el pols dels seus veïns

Toni AiraPeriodista

OPINIÓ

ACTUALITAT


revista acm 368

Documents