i. memÒria...· ordre fom/3460/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.1-ic...

Laureano D. Panisello Gisbert -arquitecte- C/ VERGE DE MONTSERRAT,1-3, 1r A. 43870 Amposta. Tel 977 70 19 39. e-mail: [email protected]

I. MEMÒRIA

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE 1.2. AGENTS 1.3. SITUACIÓ DE L’ACTUACIÓ 1.4. CONDICIONS URBANÍSTIQUES 1.5. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 1.6. SÒL AFECTAT 1.7. QUADRE DE SUPERFÍCIES 1.8. TERMINI D’EXECUCIÓ I CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA 1.9. RESUM DEL PRESSUPOST 1.10. CONDICIONS TÈCNIQUES, LEGALS I GENERALS D’EXECUCIÓ 1.11. NORMATIVA TÈCNICA D’URBANITZACIÓ

2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

2.0. TREBALLS PREVIS 2.1. DEMOLICIONS, I MOVIMENTS DE TERRES 2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL

2.2.1. FONAMENTS 2.2.2. ESTRUCTURA PORTANT 2.2.3. ESTRUCTURA HORITZONTAL

2.3. SISTEMA ENVOLVENT 2.4. SISTEMA DE DIVISIÓ 2.5. SISTEMA D’ACABATS 2.6. SISTEMA D’ACONDICIONAMENTS I INSTAL·LACIONS 2.7. EQUIPAMENT

3. COMPLIMENT ALTRES NORMATIVES

3.1. ACCESSABILITAT – D.135/ 1995 i ORDRE VIV/561/2010 3.2. RESIDUS I ECOEFICIENCIA – D. 161/01DECRET 201/94, 161/01 I 21/2006

4. ANNEXOS 4.1. RELACIÓ DE BÉNS, DRETS I PROPIETARIS AFECTATS

5. CÀLCUL DE L’ESTRUCTURA 6. CONTROL DE QUALITAT 7. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=

PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ D'ARRANJAMENT DEL CAMÍ DE FREGINALS

I. MEMÒRIA 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

101FR070610 pag 1


1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

• Títiol del Projecte: D'ARRANJAMENT DEL CAMÍ DE FREGINALS.

• Informació emplaçament: L’ambit d’acutació del projecte es situa al antic camí FREGINALS-AMPOSTA, FREGINALS ( Montsia ) amb una superfície de m2. La geometria de l’emplaçament solar esta proporcionada per la realització d’un estudi topogràfic, i el seu resultat es recull en el plànol de situació i emplaçament.

• Programa de necessitats: El programa per part del promotor consisteix bàsicament en l’adequació d’una part del antic camí FREGINALS-AMPOSTA consistent en la delimitació d’un pas de vianants amb l’execució d’uns bancs d’obra, alhora que l’execució del pas d’instal·lacions per fer-les arribar a la deixalleria municipal, també es farà l’ampliació del camí en la seva part final.

• Ús característic de l’obra: L’ús característic per al que es destina el projecte és per al l’ús peatonal.

• Altres usos previstos en l’edifici: Tanmateix, al realitzarse les obres al mateix pla que el camí en moments esporàdics podrà estar compartit pel tràfic rodat.

• Relació amb l’entorn: El projecte que manté una relació adquada amb l’entorn que l’envolta.

1.2. AGENTS

PROMOTOR NOM : AJUNTAMENT DE FREGINALS D.N.I. / C.I.F. : P4306300G DOMICILI : C/ MAJOR,11 MUNICIPI : -43558- FREGINALS (MONTSIA) PROVÍNCIA : TARRAGONA REPRESENTANT LEGAL :

TECNICS ARQUITECTE REDACTOR

NOM : LAUREANO D. PANISELLO GISBERT D.N.I. / C.I.F. : 40.931.893-N DOMICILI PROFESSIONAL : C/ VERGE DE MONTSERRAT,1-3, 1r A MUNICIPI : -43870-Amposta (MONTSIÀ) PROVÍNCIA : TARRAGONA NÚM. COL·LEGIAT : 29.957-1 COL·LEGI : COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA.

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

NOM : LAUREANO D. PANISELLO GISBERT D.N.I. / C.I.F. : 40.931.893-N DOMICILI PROFESSIONAL : C/ VERGE DE MONTSERRAT,1-3, 1r A MUNICIPI : -43870-Amposta (MONTSIÀ) PROVÍNCIA : TARRAGONA NÚM. COL·LEGIAT : 29.957-1 COL·LEGI : COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA.

DIRECCIÓ DE L’OBRA

NOM : D.N.I. / C.I.F. : DOMICILI PROFESSIONAL : MUNICIPI : -- () PROVÍNCIA : NÚM. COL·LEGIAT : COL·LEGI : COL. D’ARQ. TÊCNICS DE LES TERRES DE L’EBRE.

• PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 2


1.3. SITUACIÓ DE L’ACTUACIÓ L’actuació que es pretén dur a terme es localitza a antic camí FREGINALS-AMPOSTA, entre el carrer del calvari i la deixalleria municipal, afectant sobre uns 325 m de llargada del lateral del carrer . Tota aquest àmbit es localitza a la part nord del nucli de (MONTSIA).

CARACTERÍSTIQUES DE L’EMPLAÇAMENT

ENTORN FÍSIC ZONA NORD

MUNICIPI FREGINALS FORMA CAMÍ VEINAL

SERVEIS URBANÍSTICS

XARXA D’AIGUA EXISTEIX XARXA ELÈCTIRCA BT EXISTEIX XARXA DE CLAVEGUERAM NO EXISTEIX XARXA ENLLUMENAT PÚBLIC NO EXISTEIX XARXA TELEFÒNICA NO EXISTEIX PAVIMENTACIÓ EXISTEIX

1.4. CONDICIONS URBANÍSTIQUES L’actuació que es contempla en aquest projecte es realitzarà sobre un àmbit que forma part del sistema viari de FREGINALS fora de la D.S.U. de planejament del terme municipal de FREGINALS, aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme el 12/03/1980. Les obres que es contemplen aquest projecte no formen part de cap obra o servei inclosos en instruments d’actuació urbanística que els beneficiaris hagin de sufragar íntegrament.

PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT SÒL NO URBÀ

1.5. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

Es preveu que amb l’actuació que es pretén dur a terme es pugui resoldre diferents problemàtiques que es donen en un espai prou significatiu de FREGINALS:

· Consolidar els marges que delimiten una banda del camí alhora que fer que cobrin importància. · Delimitar una zona per al pas de vianants que en l’actualitat no existeix · Fer actuacions sobre els misteris del VII al XIV consistents en l’execució d’un banc de formigó que incorporarà una lluminària de

balizament que servirà per orientar els possibles vianants nocturns alhora que marcar la situació dels misteris mencionats. · Fer arribar fins la deixalleria de instal·lacions de electricitat, al mateix temps que preveure la possible arribada de les instal·lacions

d’aigua i telecomunicacions. · Eixamplar el camí en les finques properes a la deixalleria per facilitar l’accés a la mateixa dels camions, que en l’actualitat tenen

moltes dificultats per poder-hi accedir. Els treballs previstos consistiran en:

· Extracció-enderroc de roca en la finca propera a la deixalleria per eixamplar el camí. · Col·locació de tubs de Polietilé per preveure el pas d’instal·lacions soterrats sota la zona de pas de vianants. · El canvi de part del paviment d’asfalt per un de formigó ratllat separat del primer per rigoles. · La construcció d’un petit muret de formigó formant vorada i delimitant el cami públic respecte les finques privatives. · Contrucció de banc de formigó davant de cada misteri (del VII al XIV) i al començament i al final de l’actuació. · Col·locació de diferent mobiliari urbà, com són un fanal que doni il·luminació al inici del camí, aplics encastats en cada banc per

orientar a la nit i varies papereres diastribuïdes al llarg de l’actuació.

1.6. SÒL AFECTAT Per a la realització d’aquest projecte d’urbanització s’utilitza majoritàriament terrenys que son propietat de l’ajuntament de Freginals, tot i aixó serà necessària l’expropiació d’una franja de terreny d’amplada variable en les finques properes a la deixalleria, per tal de dotar al camí d’una amplada aproximada 4.75 metres per facilitar l’accés dels camions a la deixalleria. Aquesta franja de terreny a expropiar està qualificada segon les D.S.U. com a sòl no urbà. La superfície a expropiar és de 208,72 m2, i el valor d’aquesta és troba reflexat en el full de Pressupost per Reconeixement de l’Administració.

1.7. QUADRE DE SUPERFÍCIES

La superfície total d’actuació és de 410,55 m2.

1.8. TERMINI D’EXECUCIÓ I CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA Es preveu que aquestes obres es puguin dur a terme amb un periode de QUATRE MESOS comptats a partir de la data d’adjudicació, llevat que s’indiqui el contrari en el contracte o en el Plec de Condicions del concurs.

D’acord amb el que preveu el Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament generalde la Llei de Contrates de les Administracions Públiques (BOE núm. 257, de 26 d’octubre de 2001; Correcciód’errors en el BOE núms. 303 de 19 de desembre de 2001 i 34 de 8 de febrer de 2002) es preveu que peraquesta obra es disposi com a mínim de la següent classificació del contractista:

Com el contracte és de 91.188,41 no es superior 120.202,42 Euros, no li serà exigible cap classificació.

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 3


1.9. RESUM DEL PRESSUPOST

El pressupost d’execució material de l’obra és de DOTZE MIL SIS-CENTS ( 12.600,00 €).

1.10. CONDICIONS TÈCNIQUES, LEGALS I GENERALS D’EXECUCIÓ En la realització dels treballs que es contemplen en aquest projecte es tindran en compte les mateixes normesi disposicions legals que s’han seguit per la definició, tal com les promulgades pel Ministeri de Foment, comaquelles aprovades per la Generalitat de Catalunya; és per això que aquest projecte compleix les normatives iprescripcions tècniques legals vigents.

El contractista seguirà les normes de bona execució, encara que no s’hagi fet menció expressa en el projecte.S’haurà d’avisar a la direcció facultativa per a que es procedeixi al reconeixement de les obres ocultes, oberturade rases, armats, etc.

L’arquitecte podrà ordenar la demolició de l’obra defectuosa, així com la substitució dels elements deficients odeteriorats,encara que estiguessin col·locats amb càrrec a la contractació.Qualsevol dubte que es presenti en la interpretació del projecte o contradicció entre plànols i documents escritses solucionarà mitjatçant una consulta a la direcció facultativa.

1.11. NORMATIVA TÈCNICA D’URBANITZACIÓ

GENERAL

· Decret Legislatiu 1/2005 Text refós de la Llei d’urbanisme (DOGC núm. 4436 de 26/07/2005)

· Código Técnico de la Edificación DB SI 5 Seguridad en caso de incendio. Intervención de los bomberos RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10; en vigor des del 12.03.10; aplicació voluntària fins al 11.09.10)

· Reglamento de seguridad en caso de incendio en establecimientos industriales, RSCIEI. Anexo II RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

· Decret 123/2005, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. (DOGC núm. 4407 de 16/06/2005)

· Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Capítol 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques (DOGC núm. 1526 de 4/12/1991)

· Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (Capítol 2: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques –BAU-) (DOGC núm. 2043 de 28/04/1995)

· Reial Decret 505/2007, pel qual s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions. (BOE 11/05/2007)

· Llei 9/2003, de mobilitat (DOGC 27/6/2003)

VIALITAT

· Ordre FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.1-IC “Secciones de firme”, de la instrucción de Carreteras. (BOE núm. 297 de 12/12/2003)

· Ordre FOM/3459/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.3-IC: “Rehabilitación de firmes”, de la Instrucción de carreteras. (BOE núm. 297 de 12/12/2003)

· Ordre 27/12/1999, Norma 3.1-IC. "Trazado, de la Instrucción de carreteras” (BOE núm. 28 de 2/02/2000)

· Orden de 14/05/1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC “Drenaje superficial” (BOE 17/09/1990)

· UNE-EN-124 1995. Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad.

· Ordre 2/07/1976, “PG-3/88, Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras” (BOE núm. 162 i 175 de 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivament).

Posteriors modificacions: Ordre Circular 292/86 T, de maig de 1986 Ordre Ministerial 31/07/86 (BOE 5/09/86) Ordre Circular 293/86 T. Ordre Circular 294/87 T., de 23/12/87. Ordre Circular 295/87 T Ordre Ministerial de 21/01/88 (BOE 3/02/88) sobre modificació de determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts. (Modificació pasa a denominar-se PG-4) Ordre Circular 297/88 T., de 29/03/88. Ordre Circular 299/89. Ordre Ministerial de 8/05/89 (BOE 18/05/89), modificació de determinats articles del PG. Ordre Ministerial de 18/09/89 (BOE 910/89) Ordre Circular 311/90 , de 20 de març. Ordre Circular 322/97, de 24 de febrer. Ordre Circular 325/97, de 30/12/97.

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 4


Ordre Ministerial de 27/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a conglomerants hidràulics i lligants hidrocarbonats (BOE 22/1/2000). Ordre Ministerial de 28/10/1999 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a senyalització, balissament i sistemes de contenció de vehicles (BOE 28/01/2000). Ordre Circular 326/2000, de 17 de febrer. Ordre Circular 5/2001, de 24 de maig. Ordre Ministerial FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts relatius a formigons i acers. (BOE 6/03/2002) Ordre Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de maig, per la que se actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i ponts relatius a la construcció d’explanacions, drenatges i fonaments (BOE, de l’11 de juliol). Ordre Circular 8/01. Ordre FOM/891/2004, de l’1 de març, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de prescripcions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts, relatius a ferms i paviments.

· Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona. (BOP núm. 122 de 22/05/1991)

GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES

· Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya: Característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl. (DOGC núm. 1606 de 12/06/1992) Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifica l’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret 120/1992. (DOGC núm. 1649 de 25/09/1992)

· Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona. (BOP núm. 122 de 22/05/1991)

· Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis. · Normes UNE de materials, sistemes o mètodes de col·locació i càlcul

XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE

· Reial Decret 606/2003, de 23 de maig de 2003, modificació del Reglament de domini públic hidràulic. (BOE 6/6/2003)

· Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre de 2003, Text refós legislació en matèria d’aigües de Catalunya (DOGC 21/11/2003)

· Real Decreto 140/2003, de 7 de febrer, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua i el consumo humano (BOE 21/02/2003)

· Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de aguas. (BOE 24/07/01)

· Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua. (DOGC 22/07/99)

· Ordre 28/07/1974, s’aprova el “Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de abastecimiento de agua (BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament)

· Norma Tecnològica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería: Abastecimiento” · Norma Tecnològica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego” · Reglament general del servei metropolità d’abastament domiciliari d’aigua a l’àmbit metropolità

Consell metropolità de 13/03/2003 i rectificacions posteriors

Hidrants d’incendi

· Real Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones de Protección contra incendios” (BOE núm. 298 de 14/12/1993)

XARXES DE SANEJAMENT

· Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament

(DOGC núm. 3894 de 29/05/2003) · Real Decreto-Ley 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües

residuals urbanes. (BOE núm. 312 de 20/12/1995)

· Ordre 15/09/1986. “Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones”. (BOE núm. 228 de 23/09/1986)

Àmbit municipal o supramunicipal:

· Reglament metropolità d’abocaments d’aigües residuals.

(Àrea metropolitana de Barcelona) (BOPB núm. 142, de 14/06/2004)

· Ordenança General del Medi Ambient Urbà del municipi de Barcelona · Títol V: Sanejament d’aigües residuals i pluvials

(BOPB núm. 143, de 16/06/1999, correcció d’errades BOP núm. 181 de 30/07/1999)

XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE GAS CANALITZAT

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 5


· Real Decreto 919/2006 “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones

complementarias”: (BOE 4/09/2006)

ITC-ICG 01 Instalaciones de distribución de combustibles gaseosos por canalización ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos

· Ordre 18/11/1974 s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos. Ordre 26/10/1983 modifica la Ordre 18/11/74, per la que s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos” derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

· Real Decret 2913/1973, “Reglamento general del servicio público de gases combustibles”

(BOE 21/11/1973, modificació BOE 21/5/75; 20/2/84) derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

XARXES DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA

General

· Llei 54/1997 del Sector elèctric · Real Decret 1955/2000, pel que es regulen les activitats de transport, distribució comercialització d’instal·lacions d’energia

elèctrica. (BOE núm. 310 de 27/12/2000) correcció d’errades (BOE 13/03/2001)

Alta Tensió

· Real Decreto 223/2008 “Condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones

técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09” (BOE: 19/3/2008). En vigor des del 19.03.2008.

· Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tècniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç. (DOGC núm. 4827 de 22/2/2007).

NTP - LAMT Línies aèries de mitjana tensió NTP - LSMT Línies subterrànies de mitjana tensió

Baixa Tensió

· Real Decreto 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. (BOE núm. 224 18/09/2002)

En particular: ITC BT-06 Redes aéreas para distribución en baja tensión ITC BT-07 Redes subterráneas para distribución en baja tensión ITC BT-08 Sistemas de conexión del neutro y de las masas en redes de distribución ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior ITC BT-10 Previsión de cargas para suministros en baja tensión ITC BT-11 Redes de distribución de energía eléctrica. Acometidas

· Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tècniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç (DOGC núm. 4827 de 22/2/2007)

NTP - LABT Línies aèries de baixa tensió NTP - LSBT Línies subterrànies de baixa tensió

Centres de Transformació

· Real Decret 3275/1982, “Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación” (BOE núm. 288 de 1/12/1982, Correcció d’errors BOE núm. 15 de 18/01/83)

· Ordre de 6/07/1984, s’aprova les ”Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-MIE-RAT, del Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación” (BOE núm. 183 de 01/08/1984)

· Resolució 19/06/1984: “Ventilación y acceso de ciertos centros de transformación”. (BOE núm. 152 de 26/06/1984)

· Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tècniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç (DOGC núm. 4827 de 22/2/2007)

NTP – CT Centres de transformació en edificis NTP – CTR Centres de transformació l’entorn rural

Enllumenat públic

· Real Decreto 1890/2008 Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07. (BOE núm. 279 de 19/11/2008)

· Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient (DOGC 12/06/2001)

· Real Decreto 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior.

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 6


(BOE núm. 224 de 18/09/2002) · Norma Tecnològica NTE-IEE/1978. “Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior”.

XARXES DE TELECOMUNICACIONS

· Especificacions tècniques de les Companyies

Amposta, agost de 2010

Laureano D. Panisello Gisbert -arquitecte-

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=


I. MEMÒRIA 2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

101FR070610 pag 1


2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 2.0. TREBALLS PREVIS

Es realitzarà una esbrossada i neteja la zona d’actuació per poder replantejar les obres a executar segons les cotes i mides que s’estableixen en els plànols. Abans de començar qualsevol excavació caldrà assegurar, apuntalar o enretirar qualsevol element que pugui generar inseguretat cap els treballadors, altres persones o propietats.

2.1. DEMOLICIONS I MOVIMENTS DE TERRES S’inciaran els treballs amb l’enderroc de les parts que siguin necessaris dels paviments existents d’asfalt i de l’enderrroc i excavació de massís roca en la part alta del camí (parcel·la 174 on hi ha situades antenes de telefonia). A continuació es continuarà amb els moviments de terres i treballs d’excavació els quals podran ser realitzats mitjançant maquinaria adequada de potència mitjana-alta per la probabilitat alta de trobar roca. Desprès s’excavaran les rases per al pas de les noves instal·lacions i les que s’hagin de reformar i esformarà la caixa del paviment que haurà de soportar el ferm format per les diferents seccions o perfils. Es comprobarà la qualitat els sòl de l’acabat de l’excavació per tal d’evitar que contingui matèria orgànica, i esnetejarà la terra vegetal en el supòsit que existeixi i es comprobarà que les capes de coronació siguin de laqualitat adequada amb el grau d’humitat corresponent d’acord amb la normativa vigent Els residus de terres que apareguin de les excavacions, es preveu que es reutilitzin en la major part dins de la mateixa obra, i l’excedent es transportarà a l’abocador, quedant prohibida l’acumulació de les mateixes a l’obra, sempre i quan no es necessitin per realitzar els terraplens necessaris. Contractista executarà i acondicionarà, en el moment oportú, els passos i accessos provisionals pels desviaments que imposin les obres, en relació al tràfic general i als accessos dels confrontants i dels veïns a lesdiferents edificacions o parcel·les, d'acord amb el que es defineix al Projecte o amb les instruccions que es rebide la Direcció Facultativa.

2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL S’estableix les dades i les hipòtesis de partida, el programa de necessitats, les bases de càlcul i procediments o mètodes emprats per tot el sistema estructural, així com les característiques dels materials que intervenen.

2.1.1. FONAMENTS Dades i hipòtesis de partida: Utilització de sabates corregudes Programa de necessitats: Suport de les presions provocades pels murs de contenció i els bancs deformigó Bases de càlcul: Les delimitades per la normativa en vigor i especificades en l’apartat 4.4. de la memòria. Procediments i mètodes emprats: Programa de càlcul espaial d’estructures tridimensionals -Tricalc 6.4- Característiques dels materials: Formigó HA 25/B/20/IIa i acer B500SD.

2.1.2. ESTRUCTURA PORTANT Dades i hipòtesis de partida: Murs de contenció de formigó armat Programa de necessitats: Soport de les presions provocades per les terres en una altura aproximada de 1 a 1,5 mts d’alçada Bases de càlcul: Les delimitades per la normativa en vigor i especificades en l’apartat 4.4. de la memòria. Procediments i mètodes emprats: Programa de càlcul espaial d’estructures tridimensionals -Tricalc 6.4 Característiques dels materials: Formigó HA 25/B/20/IIa i acer B500SD.

2.1.3. ESTRUCTURA HORITZONTAL No hi ha

2.3. SISTEMA ENVOLVENT No hi ha

2.4. SISTEMA DE DIVISIÓ No hi ha

2.5. SISTEMA D’ACABATS PAVIMENTS

Si bé només actuem sobre la vorera o la zona de circulació de vianants, al estar al mateix nivell que la calçada o zona de circulació de vehicles es té en compte la secció estructural del ferm que ha estat escollida segons la categoria de trànsit prevista i tipus d’esplanada, justificat als annexos número 1 de geotècnia i número 3 d’estudi del ferm, segons la Norma 6.1- IC sobre seccions de ferm. Així, considerant la categoria de trànsit T-42 i l’esplanada E-3, la solució del paviment escollida és :

• Un repàs i piconatge de caixa de paviment, amb compactació del 95% proctor modificat. • Terraplenada i piconatge per a caixa de paviment amb material tolerable de la pròpia excavació, en tongades de fins a 25 cm, amb una

compactació del 95 % del PM amb un gruix de 40 cms • Subbase de tot-u artificial, amb estesa i piconatge del material al 98% del proctor modificat de 20 cms de gruix. • Armadura per lloses de formigó amb malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 30x15cm D:8-8 mm SD 6x2,2 m B500T UNE-

36092 elaborada a l'obra i manipulada a taller . • Paviment de formigó sense additius HA-30/P/20/I+E de consistència plàstica, grandària màxima del granulat, 20 mm, escampat des de

camió, estesa i vibratge manual i acabat ratllat manual. La separació entre el paviment asfàltic existent i el de formigó nou es farà amb rigola de 20 cm d'amplària amb peces de morter de ciment de color blanc, de 20x20x8 cm, col·locades amb morter de ciment 1:8, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l sobre base de formigó HM-20/S/10/I, de consistència seca i grandària màxima del granulat 10 mm, escampat amb transport interior mecànic, estesa i vibratge ma-nual, acabat reglejat

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=


I. MEMÒRIA 2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

101FR070610 pag 2


2.6. SISTEMA D’ACONDICIONAMENTS I INSTAL·LACIONS XARXA SANEJAMENT I CANALITZACIONS

En el projecte també s’ha previst la construcció d’una previsió de pas d’instal·lacions de baixa tensió a base de canalitzacions de tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 110mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 40 J, resistència acompressió de 450 N. Es disposarà d’una banda contínua de plàstic de color, de 30 cmd'amplària, col·locada al llarg de la rasa a 20 cm per sobre de la canonada, per a malla senyalitzadora i deplaques plastificades de PE, halogena, tipus Endesa o similar, per a la senyalització i protecció de la canalització soterrada. En els llocs previstos en el plànols corresponent es disposaran pericons de registre de formigó prefabricat sense fons, de 70x70 cm i 50 cm de fondària, per a instal·lacions de serveis, col·locada sobre solera de formigó HM-20/P/40/I de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terres de l'excavació amb bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classe D400 segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA En el present projecte la instal·lació de baixa tensió s’ha previst únicament per l’alimentació de la deixalleria i l’enllumenat públic. Els conductor projectat és de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, unipolar de secció 1x35 mm2, col.locat en tub de Polietilè Reticulat. El seu traçat es fa sempre a través de zones comuns, en rases situades sota les voravies del camí, evitant angles pronunciats i de forma que sigui el més rectilini possible.

INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT La instal·lació d’enllumenat públic s’ha projectat mitjançant la utilització de diferents tipus de lluminàries i suports en funció de les diferents zones i usos previstos. Els punts de llum s’organitzen elèctricament en 1 línia o circuit que disposara d’una encesa independent controlada per mitja de rellotge. Tot el conjunt s’agruparà en un únic quadre elèctric de proteccions, que estarà situat al lloc indicat a la Documentació Gràfica. En aquest armari se situaran els elements necessaris per a la protecció i comandament de les noves línies projectades, les quals circularan de forma soterrada a la vorera, fins alimentar tots els punts de llum. El conductor emprat a la instal·lació serà de coure de designació UNE H07V-R, unipolar de secció 1x16 mm2, col.locat en tub. Les lluminàries emprades són de dos tipus:

• En cada banc de formigó un aplic quadrat de costat >300 mm amb 2 làmpades de tipus fluorescent de 230 V de tensió d'alimentació, amb cos metàl.lic, difusor de plàstic i marc d'alumini llis, amb grau de protecció IP-55, IK10, col·locat encastat al frontal del banc.

• En l’inici del camí a l’entrada del poble, Fanal amb columna d' acer galvanitzat de 4,7 m d'alçària, ref. 2RAF07+RAF11 de la sèrie Fanals de SANTA&COLE NEOSERIES amb 2 llumeneres amb làmpades fluorescència compacta, de potència 70 W, col.locat sobre dau de formigó.

2.7. EQUIPAMENT Es col·locaran diferents papereres murals de planxa d'acer galvanitzat acabades amb pintura color negre forja, de 25 l de capacitat, col.locada sobre paraments verticals amb fixacions mecàniques segons documentació gràfica.



Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=


I. MEMÒRIA 3. ALTRES NORMATIVES

101FR070610 pag 1


3. COMPLIMENT ALTRES NORMATIVES

3.1. PROMOCIÓ DE L'ACCESSIBILITAT I DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES. (DECRET 135/1995) Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre. DOCUMENT TÈCNIC DE CONDICIONS BÀSIQUES D’ACCESSIBILITAT I NO DISCRIMINACIÓ PER A L’ACCÉS I UTILITZACIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS URBANITZATS ORDRE VIV/561/2010, d’1 de febrer.

Règim d’aplicació ORDRE VIV/561/2010:

Espais públics NOUS data d’entrada en vigor 12/09/2010

Espais públics EXISTENTS data d’entrada en vigor 1/01/2019

BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D’URBANISME

ITINERARIS TIPUS

De vianants adaptats

No adaptat amb alternatiu. El cost d'execució com a adaptat supera el 50% el cost com a adaptat

Mixt de vianants i vehicles adaptat

Mixt, vianants i vehicles adaptat. Substitució de l'itinerari vianants adaptats per cost d'execució

No s'ajunten a les especificacions d'adaptats segons l'annex I del Decret 2/27/95. Es presenta solució alternativa

ITINERARI MIXT DE VIANANTS I VEHICLES ADAPTAT Ex. Com.

Amplada lliure mínima de 3,00 m i alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 3,00 m.

Els espais per al gir de vehicles permeten el gir amb un radi mínim de 6,50 m respecte a l'eix de l'itinerari.

No inclou cap escala ni graó aïllat.

El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. Té un pendent transversal no superior al 2%.

(Ex.)Existència en el projecte (Com.)Compliment amb els requisits

Observacions:

ELEMENTS D’URBANITZACIÓ ADAPTATS

Paviments en espai públic

Guals

Passos de vianants

Escales

Rampes

Ascensors

Aparcaments

Serveis higiènics

PAVIMENTS EN ESPAI PÚBLIC Ex. Com.

Els elements d'urbanització i de mobiliari que formen part d'aquest itinerari són adaptats.

És dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. S'admet, en parcs i jardins, paviment de terres compactades amb un 90% PM (Pròctor modificat).

Paviment amb textura diferenciada per tal de detectar els passos de vianants.

Reixes i registres enrasats amb paviment circumdant. Obertures de reixes en itineraris de vianants amb dimensió que permet la inscripció d'un cercle de 3 cm de diàmetre com a màxim. La disposició de l'enreixat es fa de manera que no hi puguin ensopegar persones que utilitzin bastó o cadira de rodes.


Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 2


Observacions:

RAMPES ADAPTADES Ex. Com.

Amplada útil de pas superior a 0,90 m.

Pendents longitudinals: Trams de menys de 3 m de llargada: pendent



101FR070610 pag 3


ELEMENTS URBANS DIVERSOS Ex. Com.

Elements de senyalització

Semàfors Sonoritzat i deixant pas lliure de 90 cm.

Caixes de regulació semafòrica Deixar pas lliure de 90 cm.

Senyals de trànsit Alçada mínima de 2,10 m.

Senyals de propaganda o informació Alçada mínima de 2,10 m. o projectat fins al terra

Elements d’enllumenat

Bàculs Deixar pas lliure de 90 cm.

Caixa d’enllumenat Deixar pas lliure de 90 cm.

Elements de protecció

Baranes Alçada de 90 / 95 cms amb protecció interior.

Fitons Separats un mínim de 90 cm. / Alçada >= 80 cm.

Serveis públics

Cabina de telèfon De 0,80 x 1,20 m i alçada de l'aparell màxim 1,40 m. Serveis públics Serveis públics Rellotge zona blava Detectable des del terra

Lavabo públic

Porta de 0,80 m ressalt de 2 cm, inscriure diàmetre de 150.

Deixar pas de 90 cm i vidres senyalitzats

Marquesines Gir de 1,50 m de diàmetre

Pal de parada bus Sense elements volats o a més de 2,10 m

Comercial Venda de diaris, flors i altres quioscs Vidres senyalitzats, disposar de 1,50 cm de diàmetre al davant.

Mobiliari

Bancs Amb respatller

Jardineres Perllongades fins al terra i amb vol. màxim de 15 cm

Papereres Perllongades fins al terra i amb vol. màxim de 15 cm

Fonts Sense ressalts al terra i brollador horitzontal

Jocs infantils Algun element adaptat


Observacions:

ELEMENTS DE PROTECCIÓ I SENYALITZACIÓ DE LES OBRES A LA VIA PÚBLICA Ex. Com.

Bastides, rases o qualsevol tipus d'obres a la via pública, senyalitzades i protegides amb barrats estables i continuats il.luminats tota la nit.

Col.locació d'elements de protecció i senyalització de forma que les personas amb disminució visual puguin detectar a temps l'existència de l'obstacle.

No s'utilitzen cordes, cables o similars.

Nivell d'il.luminació en obstacles o desnivells superior a 10 lux .


Observacions:



Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 4


3.2. REAL DECRETO 105/2008. Regulador de la producció de reesidus de construcciói demolició COMPLIMENT DECRET 201/1994 i DECRET 161/2001. Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis.

Volum(1) m3 (tones/m3) (tones)

grava i sorra compacta 0 2 0grava i sorra solta 271 1,7 460,02argiles 0 2,1 0terra vegetal 0 1,7 0terraplé 0 1,7 0pedraplé 173 1,8 310,644altres 0 0 0

443 m3 770,664 t 532 m3

Superfície construïda (2) 411 m2

Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparentOrdre MAM/304/2002 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,085885 35,2987 0,089570 36,81327obra de fàbrica ceràmica 0,036634 15,056574 0,0407 16,729344

formigó 0,036464 14,986704 0,02605 10,704906petris barrejats 0,00786 3,23046 0,0118 4,8498

guixos 0,003927 1,613997 0,00972 3,99492altres 0,001 0,411 0,0013 0,5343

embalatges 0,004267 1,75374 0,0285 11,7250fustes 0,001207 0,496077 0,0045 1,8495

plàstics 0,00158 0,64938 0,01035 4,25549paper i cartró 0,00083 0,34113 0,01188 4,880625

metalls 0,00065 0,26715 0,0018 0,7394

0,090152 37,05 t 0,118098 48,54 m3

fonaments/estructura m3 m3 m3

formigóns, fàbrica, petrisfustes

plàsticspaper i cartró

metallsaltres

guixTotals 5,82 m3 m3 m3

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes si

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització si

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures si

4.- -

5.- -

6.- -

207,0960

Tipus de terres d'excavació m3

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Residus d'excavació Densitat residu real Pes residu Volum aparent

0324,72

000

Total residu excavació

Residus de construcció totals

Total residu edificació

Desglòs de residus de construcció per tipus i fase d'obra en m3

2,16 18,76 9,75tancaments acabats

0,29 0,67 1,711,81 0,89 3,170,29 1,56 3,66

MINIMITZACIÓ DE RESIDUS A OBRA. a l'obra es realitzaran les accions següents

1,28 0,22 0,980,22 0,24

3,9922,33 24,38

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 5


Formigó 160 12,94Maons, teules i ceràmics 80 13,01Metalls 4 0,23Fusta 2 0,43Vidres 2 inapreciablePlàstics 1 0,56Paper i cartró 1 0,29Especials* inapreciable inapreciable

Contenidor per Formigó no noInerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes no noContenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si

sisi

tipus de residupetris, obra i formigómetalls, fusta i vidremescles bituminosespaper, cartró i plàstics

no no especial

GESTIÓ DE RESIDUS

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no tenen la consideració de residu

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ellsa l'obra supera les quantitats de ...

R.D. 105/2008 tones Projectecal separar individualment tipus de residu

no inertno inert

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra encontenidors o espais reservats pels següents residus

no no especialno no especialno no especialno no especialsi especial

* Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents,desencofrants, etc... i els materials que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra ies separaran i tractaran a part de la resta de residus

R.D. 105/2008 projecte

Els residus es gestionaran fora de l'obra en:

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

Tipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu ( decret 161/2001)(3)

gestor adressa codi del gestorDIP. CONTROLAT AMPOSTA POL. IND. FERRERETA 17,18 E-813-03HERMANOS PELLICER S.L. CTRA. SANTA BÀRBARA 43870 E-312-93MONTSIA VERD S.A. POL. IND. 2 64, 43540 S.C.R. E-810-03RECICLATGE FORES S.L. C/ BARRANC DE CAPUTXINS, 22 43500 E-385-07

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 6


S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :14,00

Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 8,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 8,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 litres 20,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0,00Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

TIPUS RESIDU Volum

m3 (+35%) 14,00 €/m3 8,00 €/m3 8,00 €/m3 20,00 €/m3Formigó 14,45Maons, teules i ceràmics 22,58

Metalls 1,00Fusta 2,50Vidres inapreciablePlàstics 5,74Paper i cartró 6,59Guixos i altres no especials 6,11

Perillosos Especials inapreciable

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

euros

Total excavació 532Total construcció 49

Càlcul de la fiança 220,00 m3 11,00 2420,00 euros48,54 m3 11,00 eu/m3 euros

268,54 m3

Total fiança euros

Notes: (1) Emplenar la medició d'excavació segons tipus de terreny en m3 (sense esponjament)(2) Emplenar la superficie construïda de l'edifici(3) Cal especificar quin residu tracta el gestor, l'adressa i el codi de gestor(4) Emplenar la quantitat total de residu si no es reutilitza ni recicla

runa neta runa bruta

PRESSUPOST ESTIMATIU

CostosLes previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials: nº transports a 200 €/ transport

Classificació Transport Valoritzador / Abocador

202,32 115,61 115,61 289,03316,18 180,68 180,68 451,69

13,97 7,99 7,99 19,9634,96 19,97 19,97 49,94

80,43 45,96 45,96 114,9092,24 52,71 52,71 131,7885,60 48,92 48,92 122,29

Residus de excavació (4) eu/m3

0

825,71 471,84 422,92 1179,592900,06

El pressupost de la gestió de residus és de :

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 161/2001

m3

m3

Residus de construcció (4) 533,92

VOLUM TOTAL DELS RESIDUS

2953,92

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 7


INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

Contenidor 9 m3 . Apte per formigó, ceràmics, petris i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

Contenidor 5 m3. Apte per formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

Contenidor 1000 L . Apte per paper i cartró, plàstics Bidó 200 L .Apte per residus especials El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal.lacions previstes per emmagatzematge, maneig, separació i altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau. Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acord amb la direcció facultativa.

Per tant es defineixen els diferents tipus de contenidor per la separació de residus a l'obra.A més dels elements descrits, a l'obra hi haurà altres instal.lacions com :



CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 5 M 3

CONTENIDOR 1000 L

CONTENIDOR 200 L

Matxucadora de petris ‐Caseta per emmagatzematge de residus especial ‐

‐

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=


I. MEMÒRIA 3.ANNEXOS

101FR070610 pag 1


4. ANNEXOS

4.1. RELACIÓ DE BÉNS, DRETS I PROPIETARIS AFECTATS PER EXPROPIACIÓ FORÇOSA. L’àmbit corresponent a aquest projecte d’urbanització es situa en l’antic camí de Freginals-Amposta concretament delimitat en la part que comença al poble de Freginals fins la deixalleria del propi poble, amb una amplada de vial mitja aproximada de 5.00 metres. L’estat actual de l’ambit de l’actuació és el d’un camí d’uns 5 metres d’amplada mitja amb reg asfàltic, amb una pendent aproximada del 6.80%. El sector a urbanitzar inclou part del traçat de l’actual camí més una franja longitudinal d’amplada variable a expropiar en la part alta del camí, on l’amplada està entre 3 i 3,50 mts i on part del camí forma part d’una finca privada, per tal de donar-li una amplada aproximada dels 5.00 metres. La superfície total d’actuació és de 410,55 m2, i la superfície de la franja a expropiar tal i com es grafia al plànol P-B-1 del Projecte d’arranjament del camí de Freginals, és de 189,80 m2. Aquesta franja de terreny a expropiar està fora de la D.S.U. de planejament del terme municipal de FREGINALS, aprovada definitivament per la Comissió d’Urbanisme el 12/03/1980, amb la qualificació de sól no urbà. Així doncs, en relació a les finques afectades per l’expropiació forçosa per l’obtenció de terrenys per l’arranjament del camí de Freginals, es formula la relació nominal següent:

Finca afectada 1

Referència Cadastral: 43063A008001740000KE

Titulars: Felicitat Fabregat Curto

Emplaçament: Polígon 8 Parcel·la 174, Bochets, Freginals

Qualificació Urbanística: No urbà

Descripció cadastral: Rústica, regadiu

Superfície afectada: 68,95 m2

Valoració estimativa:

m2 de sól x €/m2 de sól(1) = Valor total estimat

68,95

x 2,75 = 189,61 €

(1) preu de repercussió del sòl estimat en aquesta zona i segons comparació de mercat feta amb solars d’idèntiques característiques del municipi on no es pot treure cap aprofitament atès que té la qualificació de vialitat, però que són de titularitat privada

Per tant el valor estimat de la finca afectada 1 és de 189,61 €

Finca afectada 2

Referència Cadastral: 43063A008001750000KS

Titulars: David Reverte Felipe

Emplaçament: Polígon 8 Parcel·la 175, Bochets, Freginals

Qualificació Urbanística: No urbà

Descripció cadastral: Rústica, Improductiu i Oliveres secà

Superfície afectada: 120,85 m2

Valoració estimativa:

m2 de sól x €/m2 de sól(1) = Valor total estimat

120,85

x 2,75 = 332,34 €

Per tant el valor estimat de la finca afectada 2 és de 332,34 € El valor estimat per l’expropiació forçosa de les finques afectades és de 521,95 € (Cinc-Cents Vint-i-un Euros amb noranta-cinc cèntims d’Euro.)



Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=


I. MEMÒRIA 5. CÀLCUL DE L’ESTRUCTURA

101FR070610 pag 1


I.5. CALCUL D’ESTRUCTURA

INTRODUCCIÓ El càlcul de l'estructura ha estat realitzat mitjançant el programa TRICALC de Càlcul Espaial d'Estructures Tridimensionals, versió 6.4, de l'empresa ARKTEC S.A., amb domicili a Cronos, 63 – Edificio Cronos – E28037 Madrid (ESPANYA).

GEOMETRIA Sistemes de coordenades

S'utilitzen tres tipus de sistemes de coordenades: SISTEMA GENERAL: Es el sistema de coordenades utilitzat per situar elements en l'espai. Està constituït per l'origen de coordenades Og i els eixos Xg, Yg i Zg formant un tríedre. Els eixos Xg i Zg defineixen el pla horitzontal de l'espai i els plans formats per XgYg i YgZg són els verticals. SISTEMA LOCAL: Es el sistema de coordenades propi de cadascun dels nusos d'una barra de l'estructura i depèn exclusivament de la seva situació i orientació en l'espai. Cadascuna de les barres té un eix de coordenades local per a cadascun dels seus nusos, als quals hom denominarà [Oli,Xli,Yli,Zli] i [Olj,Xlj,Ylj,Zlj]. Els eixos locals es defineixen de la següent manera: Eixos Locals en el NUS i: L'origen de coordenades Oli està situat en el nus i. L'eix Xli es defineix com el vector de direcció ji. L'eix Yli es selecciona perpendicular als eixos Xli i Zg de forma que el producte vectorial de Zg amb Xli coincideixi amb Yli. L'eix Zli es determina per la condició d'ortogonalitat que ha de complir el tríedre format per Xli, Yli i Zli.

Eixos Locals en el NUS j: L'origen de coordenades Olj està situat en el nus j. L'eix Xlj es defineix com el vector de direcció ij. L'eix Ylj es selecciona perpendicular als eixos Xlj i Zg de forma que el producte vectorial de Zg amb Xlj coincideixi amb l'eix Ylj. L'eix Zlj es determina per la condició d'ortogonalitat que ha de complir el tríedre format per Xlj, Ylj i Zlj.

SISTEMA PRINCIPAL: Es el sistema de coordenades que coincideix amb el sistema d'eixos principals d'inèrcia de la secció transversal d'una barra. Mitjançant una rotació de valor s'obté un angle b entre els eixos Ylocal i Yprincipal del seu nus de menor numeració, mesurat des de l'eix Ylocal en direcció a Zlocal.

El sistema de coordenades general [Og,Xg,Yg,Zg] s'utilitza per definir les següents magnituds: Coordenades dels nusos. Condicions de suport dels nusos en contacte amb la fonamentació (suports, encastaments, ressorts i assentaments). Càrregues contínues, discontínues, triangulars i puntuals aplicades en les barres. Forces i moments en els nusos. Desplaçaments en els nusos i reaccions d’aquells en contacte amb el terreny, obtinguts després del càlcul.

El sistema de coordenades principal [Op,Xp,Yp,Zp] s'utilitza per definir les següents magnituds: Càrregues de temperatures, amb gradient tèrmic al llarg de l'eix Yp o Zp de la secció. Càrregues del tipus moments flectors i torsors en barres. Resultats de sol·licitacions d'una barra. Gràfiques de les sol·licitacions principals.

Definició de la geometria L'estructura ha estat definida com una malla tridimensional composada per barres i nusos. Hom considera que les barres són de directriu recta, de secció constant entre els seus nusos extrems i de longitud igual a la distància entre els eixos locals de dits extrems. Les unions de les barres en els nusos poden ser de diferents tipus:

UNIONS RIGIDES, en les que les barres transmeten girs i desplaçaments als nusos. UNIONS ARTICULADES, en les que les barres transmeten desplaçaments als nusos però no girs. UNIONS ELÀSTIQUES, en les que es defineix un percentatge en els tres girs, en eixos principals de la barra.

Les condicions de suport imposades als nusos de l'estructura en contacte amb la fonamentació, condicions de suport, permeten limitar el gir i/o desplaçament en els eixos generals. Segons les diferents combinacions dels sis possibles graus de llibertat per nus, es poden definir diferents casos:

NUSOS LLIURES: desplaçaments i girs en els tres eixos de coordenades (------). NUSOS ARTICULATS: sense desplaçaments, girs en els tres eixos (XYZ---). NUSOS ENCASTATS: sense desplaçaments ni girs (XYZXYZ). SUPORTS VERTICALS: desplaçaments respecte els eixos Xg i Zg, girs en els tres eixos (-Y----). SUPORTS HORITZONTALS EN X: desplaçaments respecte els eixos Ygi Zg, girs en els tres eixos (X-----). SUPORTS HORITZONTALS EN Z: desplaçaments respecte els eixos Xgi Yg, girs en els tres eixos (--Z---). RESSORTS o SUPORTS ELASTICS: desplaçaments respecte els eixos Xg/Yg/Zg definits per les constants de rigidesa Kdx/Kdy/Kdz, girs respecte dits eixos definits per les constants de rigidesa Kgx/Kgy/Kgz. Es possible definir en un nus condicions de suport i ressorts, en diferents eixos.

Hom ha previst ASSENTAMENTS en nusos, tenint en compte per al càlcul de sol·licitacions els esforços produïts pel desplaçament de dits nusos. Els codis expressats al final de cada tipus de suport, es recullen en diferents llistats del programa.

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 2


Eixos de càlcul Es permet considerar com a eixos de càlcul o les barres que l'usuari defineixi (les línies que uneixen dos nusos) o l'eix físic (geomètric) de les seccions de les barres (veure LLISTAT D'OPCIONS). En el primer cas, si es considera necessari, es podran introduir de forma manual en el càlcul els efectes que puguin produir la diferència de situació entre els eixos de càlcul i els eixos físics de les seccions transversals de les barres, mitjançant la introducció d'accions addicionals, forces i moments, o mitjançant la modelització dels nusos com elements amb dimensió. En el cas de considerar com a eixos de càlcul els eixos geomètrics de les peces, es poden utilitzar com a llum de les barres diferents criteris, entre els que es troba l’adoptat per la EHE, la distància entre suports.

Criteri de signes dels llistats de sol·licitacions de barres Els llistats de 'Sol·licitacions' i 'Per Seccions', que s'obtenen majorats, es realitzen segons els eixos principals de la secció en el nus inicial de cada barra (Xp, Yp, Zp). El nus inicial d'una barra és el de menor numeració. El criteri de signes utilitzat és el següent:

Eixos principals de la secció en el nus inicial de una barra

Axils (Fx). Un valor negatiu indicarà compressió, mentre que un positiu, tracció. Tallants Y (Vy). Un valor positiu indicarà que la tensió de talladura d'una rebanada, a la cara que es veu des del nus inicial, té el mateix sentit que l'eix Yp. Tallants Z (Vz). Un valor positiu indicarà que la tensió de talladura d'una rebanada, en la cara que es veu des del nus inicial, té el mateix sentit que l'eix Zp. ·Moments Flectors Y (My) (plànol de flexió perpendicular a l'eix Yp). En el cas de bigues i diagonals de les quals el plànol de flexió (el perpendicular a Yp) no sigui horitzontal (és a dir, el seu eix Yp no és vertical), s'utilitza el següent criteri: els moments situats per sobre de la barra (la fibra traccionada és la superior) són negatius, mentre que els situats per sota (la fibra traccionada és la inferior) són positius.

En el cas de bigues i diagonals de les quals el plànol de flexió (el perpendicular a Yp) sigui horitzontal (el seu eix Yp és vertical), i en el cas de pilars, s'utilitza el següent criteri: els moments situats cap a l'eix Zp positiu són positius, mentre que els situats cap a l'eix Zp negatius són negatius.

Moments Flectors Z (Mz) (plànol de flexió perpendicular a l'eix Zp). En el cas de bigues i diagonals de les quals el plànol de flexió (el perpendicular a Zp) no sigui horitzontal (és a dir, el seu eix Zp no és horitzontal), s'utilitza el criteri: els moments situats per sobre de la barra (la fibra traccionada és la superior) són negatius, mentre que els situats per sota (la fibra traccionada és la inferior) són positius.

En el cas de bigues i diagonals de les quals el plànol de flexió (el perpendicular a Zp) sigui horitzontal (el seu eix Zp és horitzontal), i en el cas de pilars, s'utilitza el següent criteri: els moments situats cap a l'eix Yp positiu són positius, mentre que els situats cap a l'eix Yp negatiu són negatius.

Moments torsors (Mx). El moment torsor serà positiu si, vista la secció des de l'eix Xp de la barra des del seu nus inicial, gira en el sentit de les agulles del rellotge.

X Z

Y

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 3


CÀRREGUES Hipòtesis de càrregues

Hipòtesis de càrregues contemplades: HIPÒTESI 0: CÀRREGUES PERMANENTS HIPÒTESIS 1 i 2, 7 i 8, 9 i 10.:SOBRECÀRREGUES ALTERNATIVES HIPÒTESIS 3, 4, 25 i 26: VENT.

Hom considera l'acció del vent sobre l'edifici segons quatre direccions perpendiculars. Dintre de cada direcció es té en compte que el vent actua en els dos sentits possibles, és a dir, en hipòtesis 3 i –3, 4 i –4, 25 i –25, i 26 i -26.

HIPÒTESIS 5, 6 i 24: SISME. Hom considera l'acció del sisme sobre l'edifici segons dues direccions horitzontals perpendiculars, una en hipòtesi 5 definida per un vector de direcció [x,0,z] donada i una altra en hipòtesi 6 definida pel vector de direcció perpendicular a l'anterior. Dins de cada direcció es té en compte que el sisme actua en els dos sentits possibles, és a dir, en hipòtesis 5 i -5 i en hipòtesis 6 i -6. Si es selecciona norma NCSE, les direccions d'actuació del sisme son les dels eixos generals; opcionalment es poden considerar l'actuació del sisme vertical en hipòtesi 24 i -24 definida pel vector [0,Yg,0]. Per a verificar els criteris considerats per determinar l'acció del sisme (segons NTE-ECS i NBE-PDS1/74 o segons NCSE-94 o NCSE-02): veure LLISTAT D'OPCIONS.

HIPÒTESIS 11 a 20: CÀRREGUES MÒBILS. HIPÒTESI 21: TEMPERATURA. HIPÒTESI 22: NEU. HIPÒTESI 23: CÀRREGA ACCIDENTAL.

Per verificar els coeficients de majoració de càrregues aplicats a cada hipòtesi de càrrega: veure LLISTAT D'OPCIONS.

Regles de combinació entre hipòtesis HIPÒTESI 0: CÀRREGUES PERMANENTS

Totes les combinacions realitzades consideren les càrregues introduïdes en hipòtesi 0. HIPÒTESIS 1 i 2, 7 i 8, 9 i 10: SOBRECÀRREGUES ALTERNATIVES

Es combinen les càrregues introduïdes en hipòtesis 1 i 2, 7 i 8, 9 i 10 de forma separada i conjunta. Mai no es realitzen combinacions de càrregues introduïdes en hip. 1 i 2 amb càrregues introduïdes en hip. 7 i 8, o càrregues introduïdes en hip. 7 i 8 amb càrregues en hip. 9 i 10.

HIPÒTESIS 3, 4, 25 i 26: VENT Mai no es considera l'acció simultània de les càrregues introduïdes en hip. 3, 4, 25 i 26.

HIPÒTESIS 5, 6 i 24: SISME Mai no es considera l'actuació de forma conjunta de les càrregues introduïdes en hip. 5 i 6 (només si s’activa l’opció “considerar la regla del 30%), ni d'aquestes amb l'hipòtesi 24, sisme vertical.

HIPÒTESIS 11 A 20: CÀRREGUES MÒBILS No es realitza cap combinació en la qual aparegui l'acció simultània de les càrregues introduïdes en aquestes hipòtesis.

HIPÒTESI 21: TEMPERATURA Les càrregues d'aquesta hipòtesi es combinen amb les introduïdes en hip. 23. No es combinen amb les que s'introdueixen en hipòtesis de vent i sisme.

HIPÒTESI 22: NEU Les càrregues d'aquesta hipòtesi no es combinen amb les introduïdes en hip. 23. Tampoc es combinen amb les que s'introdueixen en hipòtesis de vent i sisme.

HIPÒTESI 23: CÀRREGA ACCIDENTAL Les càrregues d'aquesta hipòtesi no es combinen amb les introduïdes en hipòtesis 21 i 22. Tampoc es combinen amb les que s'introdueixen en hipòtesis de vent i sisme.

Els coeficients de combinació entre hipòtesis aplicats venen definits en el LLISTAT D'OPCIONS. També és possible obtenir el llistat de les combinacions realitzades en una estructura, material i estat límit concrets. Les combinacions d’hipòtesi efectuades de forma automàtica pel programa, es desglossen a l’apartat corresponent a cada normativa i material.

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 4


Opcions S’han utilitzat les opcions de càrregues recollides en el llistat d’OPCIONS que acompanya a la estructura, en particular les relatives a:

Consideració o no automàtica del pes propi de les barres de la estructura. Consideració de les càrregues introduïdes a l’hipòtesi 3, 4, 25 i 26 (Vent ACTIU), i en les hipòtesi 5, 6 i 24 (Sisme ACTIU). Sentit positiu i negatiu(±) considerat en les hipòtesi 3, 4, 25, 26, 5, 6 i 24.

Mètode de càlcul sísmic segons la Norma NCSE-94 i NCSE-02. El càlcul de les càrregues sísmiques es realitza mitjançant una anàlisi modal espectral de l'estructura, mètode proposat com a preferent per la Norma NCSE-94 i NCSE-02 (Art.3.6.2.). Tricalc introdueix en l'estructura, sobre cada pla horitzontal on hi hagi un forjat unidireccional, reticular o llosa massissa, dues càrregues puntuals (segons les dues direccions dels eixos horitzontals generals X e Y) aplicades a una distància (excentricitat definida per la norma) del centre de masses del pla, i dos moments com a resultat de situar aquestes càrregues en el nus de major numeració del pla per a que coincideixin amb un nus de l'estructura. En el cas de forjats unidireccionals les càrregues són del tipus ‘Puntual en Nus’ i ‘Moment en Nus’. En el cas de forjats reticulars i de llosa les càrregues són del tipus ‘Puntual en Plà’ i ‘Moment en Plà’. Sobre cadascun dels nusos on no hi sigui el forjat horitzontal s’introdueix les dues càrregues puntuals horitzontals segons els eixos X i Z. Si existeix sisme vertical, s’afegeix una tercera càrrega puntual a la direcció del eix Y. Si s’han definit forjats horitzontals, en el càlcul de les càrregues sísmiques per el mètode dinàmic es considera com hipòtesis la indeformabilitat dels forjats horitzontals en el seu plànol. Es defineix com “grup” el conjunt de nusos d’una estructura inclosos dintre del perímetre d’un forjat unidireccional, reticular o de llosa horitzontals. Tots els nusos inclosos en un mateix “grup” tenen relacionats els seus graus de llibertat corresponents als desplaçaments en els eixos Xg y Zg, i al gir en l’eix Yg.

Anàlisi Modal Espectral L'anàlisi modal espectral, considerada de tipus 'dinàmic', consta, fonamentalment, dels següents passos:

Obtenció, per a cada direcció de sisme a considerar, dels valors i vectors propis del sistema d'equacions

on K: Matriu de rigidesa en la direcció considerada w : Freqüència angular d'excitació (arrel quadrada del valor propi) M: Matriu de massa de l'estructura �: Vector propi

Obtenció, per a cada mode de vibració i cada direcció, de l'acceleració imposada a cada punt de l'estructura, utilitzant per això una funció de "resposta espectral". A partir de l'acceleració característica i del vector propi de cada mode s'obté una força a aplicar a cada nus, en la mateixa direcció que la direcció de sisme. Donat que l'edifici vibra a la vegada en tots els seus nusos, es necessari sumar els efectes combinats de tots ells. Es la denominada 'superposició modal espectral'. Combinació, per a cada direcció, dels desplaçaments, girs i esforços obtinguts en els diferents modes de vibració per obtenir els desplaçaments, girs i solicitacions ponderats de cada direcció de sisme.

Direccions de sisme considerades Tricalc considera, com a direccions de sisme, les dels eixos generals (X+,X-, Z+, Z-, Y+ i Y). Aquestes direccions corresponen a les hipòtesis del programa 5, 6 i 24, respectivament. Ja que no es pot predir la direcció en la que es situa l'epicentre d'un terratrèmol respecte l'edifici, es suficient considerar dues direccions horitzontals de sisme independents i ortogonals entre sí. Als efectes de considerar l’acció del sisme d’una direcció a l’altre, és possible utilitzar un coeficient de majoració de les accions sísmiques incrementant en el factor 1.12, o utilitzar la regla del 30 % (vegi el LLISTAT D’OPCIONS). La consideració del sisme vertical (Y+, Y-) es opcional (veure LLISTAT D'OPCIONS).

[ ] [ ][ ] { }K M− ⋅ =2 0ω Φ

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 5


Modelització i graus de llibertat Per a la correcta avaluació de l'acció sísmica, és necessari que l' estructura es trobi predimensionada i amb totes les càrregues introduïdes. Als efectes d'avaluació de càrregues sísmiques, l'estructura es modelitza com un conjunt de barres amb les masses concentrades en els nusos. Aquesta modelització és acceptable per a la majoria de les situacions, encara que en alguns casos (sisme vertical d' una gran biga carregada uniformement, per exemple) no és correcte traslladar les càrregues als nusos. Es consideren solament nusos situats sobre la rasant de la qual, el moviment en la direcció d'estudi no estigui coaccionat mitjançant un recolzament. És a dir, es considera que tota l'estructura sota la rasant es mou solidàriament amb el terreny durant el sisme. La modelització de l' estructura es pot realitzar separadament per a cada direcció d' estudi o bé globalment (veure el LLISTAT D' OPCIONS). És opcional (veure el LLISTAT D' OPCIONS) la consideració del gir al voltant d'un eix vertical com a grau de llibertat. En aquest cas, es considera que els nusos situats en un forjat horitzontal indeformable roten al voltant del centre de rigideses del susdit forjat, mentre que la resta ho fan sobre sí mateixos. També és opcional (veure LLISTAT D’OPCIONS) considerar el gir al voltant dels eixos X i Z generals (opció ‘SENSE CONDENSACIÓ’) o no (opció ‘AMB CONDENSACIÓ’). Es realitza el càlcul condensant els graus de llibertat dels forjats horitzontals (unidireccionals, reticulars o lloses) de l'estructura, la qual cosa equival a considerar els forjats horitzontals infinitament rígids en el seu pla. Els forjats tindran un únic grau de llibertat en les direccions horitzontals del sisme i en el gir al voltant de l'eix Yg. El terreny es considera un sòlid rígid, la qual cosa, en general, està del costat de la seguretat. Per que aquesta simplificació sigui correcta, s'han d'evitar estructures, la dimensió en planta de les quals, superi la de la longitud de les ondes sísmiques, de l' ordre de 100 metres.

Matriu de massa considerada: massa traslacional i massa rotacional Tricalc calcula la matriu de massa, matriu diagonal en la que les masses de cada nus, grau de llibertat, es situen en la diagonal. Els graus de llibertat traslacionals (2 desplaçaments horitzontals més, opcionalment, un desplaçament vertical) estan associats a masses traslacionals. Per al càlcul de les esmentades masses traslacionals, es considera la component vertical de las càrregues equivalents aplicades en els nusos. Tenen per tant unitats de massa. És opcional (veure LLISTAT D' OPCIONS) la consideració d' un grau de llibertat rotacional (rotació al voltant de l'eix vertical). Aquest grau de llibertat està associat a masses rotacionals. Per al càlcul de dites masses rotacionals, es considera la component vertical de les càrregues equivalents aplicades en els nusos multiplicada per la distància al quadrat entre el punt d' aplicació de la càrrega i la posició de l'eix de rotació considerat. Tenen per tant unitats de massa per distància al quadrat. En tot cas, ambdós tipus de massa són multiplicats pels següents coeficients:

0 + �·[màx.(1+2, 7+8, 9+10) + (11+12+...+20)/NMov] + �·21 on ‘0’ és l' hipòtesi de càrrega permanent. ‘1+2’, ‘7+8’ i ‘9+10’ són les parelles de càrregues alternatives (sobrecàrregues d'ús i tabiqueria). ‘11’ a ‘20’ són les hipòtesis de càrregues mòbils (ponts grua, per exemple). ‘21’ és l' hipòtesi de càrrega de neu. ‘�’ és un factor, entre 0,3 y 0,6 (NCSE-94) o 0,5 y 0,6 (NCSE-02), en funció de l'ús de l'edifici. ‘�’ és 1,0 ó 0,3 (NCSE-94), 0,5 ó 0,0 (NCSE-02) en funció del temps de permanència de la neu (nº de dies /

any). ‘NMov’ és el nombre de càrregues mòbils actives.

Obtenció dels valors i vectors propis. El programa calcula, per a cada direcció de forma separada o conjuntament per a tots els graus de llibertat considerats, els valors i vectors propis resultants del sistema d'equacions:

Els valors propis, els valors de � per als que el sistema té una solució no trivial, representen les freqüències angulars de vibració pròpies de l' estructura, en la direcció considerada (freqüències naturals). En una estructura existeixen tants modes de vibració com graus de llibertat. Si bé la norma NCSE obliga a considerar tres modes de vibració en cada direcció quan l'estudi es realitza de forma separada en cada direcció, i quatre globals quan l'estudi es realitza de mode global, Tricalc emmagatzema i utilitza els 30 primers modes de vibració, corresponents als 30 primers períodes de vibració, ordenats de major a menor. D’aquests fins a 30 modes, es poden indicar quants es desitja utilitzar per a l'obtenció d'esforços. Els períodes de vibració vénen donats per l'expressió.

[ ] [ ][ ] { }K M− ⋅ =ω 2 0Φ

T = ⋅2 πω

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 6


Obtenció de la massa participant de cada mode El tant per cent de massa participant, Mpd, en el mode de vibració ‘k’ i la direcció ‘d’, ve donat per l'expressió:

essent: n: Nombre de graus de llibertat. Mx,i: Massa traslacional en la direcció ‘x’ del grau de llibertat ‘i’. Myy,i: Massa rotacional sobre l'eix vertical ‘y’ del grau de llibertat ‘i’. Fx,k,i: Component del vector propi corresponent a la traslació ‘x’, mode de vibració ‘k’ i grau de llibertat ‘i’. Fyy,k,i: Component del vector propi corresponent a la rotació ‘y’, mode de vibració ‘k’ i grau de llibertat ‘i’.

Obtenció de l'acceleració característica L' acceleració lineal característica d' un determinat període de vibració es calcula mitjançant una expressió funció del període propi de vibració, de la zona sísmica, del tipus de terreny i de l' amortiguació i ductilitat considerades. Per a això es solen utilitzar gràfics de resposta espectral normalitzats per a una acceleració del terreny d' 1g (9.806 m/s2), en els que en eix X es situa el període de vibració natural de l'edifici, i en eix Y s' obté l' acceleració característica. En la Norma NCSE els espectres de resposta estan normalitzats per a una acceleració del terreny d' 1 m/s2.

Acceleració rotacional Tricalc permet considerar, de forma opcional (veure LLISTAT D' OPCIONS), accions sísmiques rotacionals: és a dir, que el terreny, a més de desplaçar-se horitzontal i verticalment, pot rotar durant un sisme. Per a això, és necessari disposar de les acceleracions angulars produïdes per un sisme, per exemple mitjançant gràfiques de resposta espectral en les que en abscisses s'entri per períodes o freqüències naturals i en ordenades s'obtinguin acceleracions angulars (rad / s2). Donat que dits espectres no estan actualment disponibles (estan fora de l'abast de l'actual ciència sismològica), Tricalc permet introduir un factor que multiplicat per l'acceleració lineal produïda en cada mode de vibració, obté l' acceleració angular corresponent.

Zones sísmiques. La norma NCSE determina la situació d'un edifici per dos valors: l'acceleració sísmica bàsica i el coeficient de contribució. L'acceleració sísmica bàsica és l'acceleració horitzontal patida pel terreny en un terratrèmol amb un període de retorn de 500 anys. Els seus valors, a Espanya, es situen entre 0 i 0,25·g, essent ‘g’ l'acceleració de la gravetat. L'acceleració sísmica de càlcul és l'acceleració amb la que s'ha de calcular l' estructura. En NCSE-94 ve donada per un factor, entre 1,0 y 1,3, que multiplica l'acceleració sísmica bàsica en funció de la importància de l' edificació. Dita importància es determina mitjançant el període de vida estimat, 50 anys per a edificis de normal importància i 100 anys per a edificis d'especial importància. A NCSE-02 ve també afectat per un coeficient S d’amplificació del sòl. El coeficient de contribució, K, té en compte la distinta contribució a la perillositat sísmica en cada punt d'Espanya, de la sismicitat de la Península i de la proximitat a la falla Açores - Gibraltar. Els seus valors es situen entre 1,0, per a tot el territori nacional llevat d'Andalusia occidental i sud-oest d' Extremadura, i 1,5.

Combinació dels diferents modes de vibració Donat que l'edifici vibra a la vegada en tots els seus modes, és necessari sumar els efectes combinats de tots ells. És el que es denomina 'superposició modal espectral’. Tricalc utilitza la ‘Combinació Quadràtica Complerta’, tal com indica la norma NCSE-94.(A NCSE-02 s’indica el mètode de l’Arrel Quadrada de la Suma de Quadrats modificat, que el programa no utilitza.) Per a cada nus o barra, l' efecte ponderat ‘S’, que pot ser el desplaçament, la velocitat, l'acceleració o un esforç, ve donat per l'expressió:

essent: r: nombre de modes de vibració.. v: coeficient d' amortiguació, en tants per 1. w: freqüència angular, de manera que f sigui menor o igual a la unitat. Tricalc permet a més indicar quants modes de vibració es desitgen considerar en aquesta combinació.

%, , ,

, ,

MpM

M Md

d i d k ii

n

i k ii

n

d ii

n=⋅

⎛⎝⎜

⎞⎠⎟

⋅⋅=

= =

∑

∑ ∑

Φ

Φ

1

2

2

1 1

100

M M M M Mi k i x i x k i y i y k i z i z k i yy i yy k ii

n

i

n

i

n

i

n

i

n

⋅ = ⋅ + ⋅ + ⋅ + ⋅ ======∑∑∑∑∑ Φ Φ Φ Φ Φ, , , , , , , , , , , , , .2 2 2 2 2

11111

1 0

( )( ) ( )

S S S

v f f

f v f ff

i j ijj

r

i

r

ij jii

j

= ⋅ ⋅

≡ =⋅ ⋅ + ⋅

− + ⋅ ⋅ ⋅ +=

==∑∑ π

π π ωω

11

2 3 2

2 2 2 2

8 1

1 4 1

/

;

Has

h S

igna

tura

Coa

c: W

Nbj

Dqa

1XX

lpfb

IdltG

WF

Evn

B0o

=



101FR070610 pag 7


Consideració dels efectes combinats de les direccions d'estudi. Donat que es coneix ‘a priori’ la direcció del sisme més desfavorable, no n'hi ha prou amb estudiar de forma independent els efectes de l'acció sísmica en dues direccions ortogonals. La norma espanyola NCSE solament indica que, en el cas de calcular els modes de vibració de forma separada per a cada direcció, s'ha de sumar al pèssim esforç degut a una direcció el 30% del pèssim esforç de la direcció ortogonal. És la denominada, en la bibliografia clàssica, ‘regla del 30%’, que no és utilitzada pel programa. La bibliografia actual, considera més precís multiplicar els efectes de cada direcció horitzontal per un factor de 1,12. Per a considerar aquest factor en el programa, n'hi ha prou amb introduir, com a coeficients de majoració de les hipòtesis horitzontals de sisme (‘5’ y ‘6’), un valor de 1,12 en lloc de 1,0 com es sol definir (veure el LLISTAT D'OPCIONS).

Centre de masses i centre de rigideses L' aplicació de les forces horitzontals obtingudes en el centre de masses de cada grup o forjat, provoca una torsió en cada forjat, si no coincideixen els centres de massa i de rigidesa del grup. En tot cas, sempre s'ha de considerar (encara que a Tricalc és opcional) una excentricitat accidental, de valor segons la normativa aplicada. La norma NCSE considera a més, una excentricitat addicional d' un 1/20 de la màxima dimensió del pla, amidat ortogonalment a la direcció de sisme considerada. Si s'ha habilitat la consideració de la massa rotacional, i s'ha definit una determinada acceleració rotacional (angular), es produeixen també unes rotacions addicionals degudes a elles.

Càlcul d'esforços. Un cop obtingudes las forces estàtiques equivalents a l' acció sísmica, en les hipòtesis ‘5’ (direcció X+, X-), ‘6’ (direcció Z+, Z-) i ‘24’ (eix vertical Y+, Y-) i en cada mode de vibració, es pot procedir al càlcul d' esforços en la forma habitual. El programa obté així els desplaçaments, girs i esforços de cada mode de vibració i direcció, combinant-se posteriorment, en cada hipòtesi de sisme, mitjançant la ‘combinació cuadràtica complerta’. Per exemple: per obtenir el moment flector Mz de la hipòtesi ‘5’ en una determinada secció, s'obtenen els moments Mz produïts pels modes de vibració de dita hipòtesi i es combinen aplicant la ‘combinació quadràtica complerta’.

SECCIONS Definició de les característiques geomètriques i mecàniques dels perfils

Cantell H

Es el valor de la dimensió del perfil en el sentit paral·lel al seu eix Y principal, en mm. Ample B

Es el valor de la dimensió del perfil en el sentit paral·lel al seu eix Z principal, en mm. Àrea Ax

Es el valor de l'àrea de la secció transversal d'un perfil d'acer, en cm2, corresponent al valor A en la taula "B.1 Perfils IPN" de la norma EA-95 (Cap.2). En una secció rectangular ve donada per l'expressió:

Àrea Ay

Es l'àrea a considerar en el càlcul de les tensions tangencials paral·leles a l'eix Y principal de la secció transversal d'un perfil d'acer, en cm2. El seu valor es calcula amb l'expressió:

essent Iz: Inèrcia segons l'eix z. e: Gruix del perfil en el punt en el que es produirà la màxima tensió tangencial deguda al tallant Fy. Sz: Moment estàtic d'una secció corresponent entre la fibra, paral·lela a l'eix Z principal, exterior i el punt on es

produirà la màxima tensió tangencial deguda al tallant respecte l'eix paral·lel a l'eix Z principal que passi pel centre de gravetat de la secció. En la taula "B.1 Perfils IPN" de la norma EA-95 (Cap.2) correspon al valor Sx.

El valor d'Ay correspon aproximadament a l'àrea de l'ànima en els perfils en forma d'I. En una secc

i. memÒria...· ordre fom/3460/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.1-ic...

Documents