I

El II Simposi va ser tot un exit Com ja us varem anuncrar en I'anterior Butlletí, els proppassats dies 25, 26 i 27 d'octubre va tenir lloc, al Museu de la Ciencia, el I1 Simposiurn sobre espais naturals en arees metropolitanes i periurbanes. L'esdeven~ment, tot un exit, va aplegar mes de dos-cents especialistes en el tema, molts dels quals procedents de pa'isos europeus i americans.

Els problemes i experiencies que es deriven de la convivencia entre ei medi urba i I'entorn natural, varen protagonitzar les sessions.

La clausura de I'encontre va corre: a carrec del batlle de Barcelona, Pasqual Maragall, que valora molt posltrvament la In~c~atlva. (vegeu-ne mes ~n?ormac~o a I ~nterior)

El dia 16 de desembre celebrem el 500 aniversari de Can Coll Quan llegiu aquestes línies, de ben segur que ja haurem celebrat el 500 aniversar~ de la masia de Can Coll. Perque en quedi constancia, s'ha editat un petit llibre sobre la historia i continguts de la masia, avui Centre d'Educaci6 Amblental

Coincidint amb la celebració del 5e centenari, s'inaugurara I'aula rural: una nova experiencia dins el programa educatiu de Can Coll.

L'aula rural, que acomplira una doble iunció, com a lloc de treball i exposició, arrodonira, també, les activitats Experimentem la granja i Aproximació al món rural.

L'ermita de Sant Cebria i Santa Justina

No h~ ha cap dubte respecte als encants, I

encanterls, que envolten I'erm~ta de Sant Cebr~a I Santa Just~na SI m'ho permeteu, JS donare les raons de tal afirmac~o Aquesta esglesiola, anomenada posterlorment de Sant Cebria d Horta, s'a~xeca a la criiilla entre el torrent de la Font de la Llet I el que s orlgna al Turo ae la Magarola, justament darrera del barrr de Montbau

Tot i ser ben reconeguda /'antigor de la petlta ermita, no es disposa de documentació escrita dels seus orígens, I amb prou feines dels seus avatars al llarg de la h~storia. Tal vegada per aixo resta oculta als estudiosos i enamorats de les pedres antigues, i no es citada en els principals textos recopilatius.

Com que es obrada amb ll~corella, roca propla de la serra, es pot afrrmar que Sant Cebr~a I Santa Justlna es una esgiesiola genulnament collserol~na Amb el pas del temps, l 'erm~ta ha patit nombroses mod~ficac~ons La mes important ha estat el canvl d orlentaclo de la porta, que ara es troba a la facana de llevant La rao d aquest

canvi podia tenlr explicació pel fet dewtar l'entrada al recinte per una zona (ponent) on es facil topar amb I'aigua o el fangue~g de la riera ve'ina. També es podria pensar en I'arrossegament d'una part del prirnitiu accés (camí, graons, etc.) per la forca de les aigües del torrent. El fet que no existeixi massa documentac~ó escrita, fins i tot que l '~sgles~ola hagi patit un canvi d'or~entac~ó, te poc d'extraordinari SI es compara amb el que es creu el seu origen.

Hom d ~ u que Cebr~a fou el brulxoi mes llest i mes savi de la Barcelona paleocristiana (s. 111). De molt lluny venla la gent-a rebre el seu consell I trobar solució als seus problemes. Un dia, quan Cebria sortí a fer la passejada habitual, topa amb una donzella extraordinaria; ei seu nom era Justma. Tan commogut queda el mag davant la bellesa de la noia que ~mmediatament 1 1 demana la ma. Pero, ai las!, Just~na ja havia donat el seu amor a un altre. En prendre la fe cristiana, havia dec~d~ t dedicar el seu cos I la seva anima a Crist per la resta dels seus dies.

La negatlva de Justina no amoina massa el

bru~xot, que estava orou segur dels poders dels seus f~ltres I encanterls Cebr~a prova de canvlar la voluntat de la nola amb totes les seves males arts, oero no se'n sort1 de cap de les maneres Trist I avergony~t, dec~di f~nalment fer-se frare I, d'aquesta manera, allunyat de les temptaclons carnals, poder segur parlant I sortlnt amb la seva est~mada Just~na

Passats uns anys morí el bisbe de Barcelona, i el frare Cebria, que ja s'havia guanyat Iest~ma I el respecte dels seus germans de religió, fou escollit per reglr la diocesi. Un cop bisbe, aprofitant els seus cone~xements, dicta una oració per protegir els cristians dels embru~xaments I encanteris. Els bruixots, antics amrcs seus, no 1 1 perdonaren la mala passada i el delataren a les autoritats romanes, que el cercaren I I'empresonaren quan celebrava misa. Justina, present en I'acte religiós, també fou presa I, casualitats del desti, acaba compartint amb el bisbe la caldera d'oll bullent on van patir martiri aquells primers cristians.

Els pares de Santa Justrna, gent benestant, posse'ien cases I terres en una de les valls del vessant barceloní de Collserola on els nostres sants martirs s'hawen retrat sovint a pregar I fer pen~tencia. En perdre la filla, volgueren edificar, en el mateix lloc on feien oració els sants, una esglés~a que perpetues la seva memoria i la del bon b~sbe. La mateixa església que -amagada, modificada i capgirada- ha arribat fins als nostres dres.

Text enviat per: Francesc Centelles i Masuet, President de /'associació Amics de Collserola i voluntari del Parc.

I Parc áe CoIhrOI.. núm. 30. Wmbn 1995

Comencen a desapareixer les línies electriques La preocupació pels incendis forestals i pel El principal desmantellament ha estat el de manteniment de la vegetació ha permes la línia de FECSA Valldaura 11 Kv, des de iniciar aquest any un conjunt d'actuacions darrera I'lnstitut Municipal de Psiquiatria de retirada i soterrament de línies fins a carrer Harmonia, passant pel darrera electriques en I'ambit del Parc de del Parc del Laberint, Llars Mundet i Parc de Collserola. les Heures, amb una longitud de 930

metres, 20 suports de fusta i un portic metal.lic.

També es va eliminar la derivació de la línia Valldaura 1 1 Kv cap als punts transformadors 2796 i 1646, amb 450 metres i 14 suports, i que baixava pel Torrent d'en Pallós, entre el Parc del Laberint i les Llars Mundet.

La derivació de la mateixa línia, des del camí de Sant Cebria fins al Centre Municipal de Zoonosi (punt transformador 3004) es va eliminar en part, connectant el tram proxim al Centre de Zoonosi amb la línia de Sant Genís dels Agudells, des de sota el Revolt de la Paella (pk 3,680) de la carretera de Sant Cugat BP-141 7 (Arrabassada) fins al Torrent del Generet amb 360 metres i una torreta metal,lica, podent eliminar 890 metres I 8 suports de fusta. A la zona de les Planes de Barcelona també es va desballestar la línia del Baixador de Vallvidrera (PT-340) des del Camí Cama-Sec fins a I'estació de Ferrocarril del Baixador de Vallvidrera, amb 350 metres i 2 suports de fusta i 4 de formigó.

En tota s'han fet desapare~xer 2 090 m de linies aeries

Referent a soterraments, ha comencat el Pla Quinquennal de FECSA-Valles al terme de Sant Cugat del Valles, el qual preveu una serie de canvis importants per a la millora del servei a la zona de la Floresta.

Aqui, la previsió es eliminar una bona part de les línies aeries d ' l I Kv, substituint-les per línies soterranies d'1 1 i 25 Kv. La primera fase ha comencat aquesta tardor i consisteix a transformar la linia Can Barba- Can Cases d'11 a 25 Kv i soterrar les seves derivacions a I'avinguda Pere Planes (ET 14- Planes) al carrer Nostra Senyora de \'Estrada (ET 134-Desert) i carrer del lvloli (ET 11 6 Tres Torres).

Conclusions del II Simposium sobre espais naturals en Quan es va convocar el Simposi, varem experimentar la primera sorpresa, en confirmar, encantats, la presencia i participació de persones de tanta qualitat com les que varen acceptar fer les ponencies marc, i de relators, ja que al no estar emparada la convocatoria en cap associació internacional, els objectius que ens havíem fixat eren de caire més modest. A partir d'aqui tot va anar sobre rodes, la participació va ser de mes de dos-centes persones, totes elles lligades d'una o altra manera a la tematica que es discutia.

Aixo sol ja constatava un fet important, com és I'extraordinari interes i valor que comencen a assolir els espais naturals periurbans. De les exposicions de treballs i les discussions mantingudes en els col~loquis, la com~ssió científica i els relators, n'extregueren les següents reflexions:

1 .En obtenir una resposta mes enlla del previst, s'ha fet evident que el tema de la relació entre sistemes urbans i periurbans i els seus entorns naturals i rurals, presenten reptes que exigeixen un major estudi i experiencies, així com una major integració i reconsideració de les necessitats institucionals de gestió i legislació.

2. S'ha constatat la globalitat dels problemes ambientals implícits en aquest tema, i el valor de I'intercanvi d'experiencies i de I'examen de les estrategies practicades en els diferents casos, els quals representen esforcos pioners i que constitueixen més aviat una minoria.

3. S'ha evidenciat, tambe, la necessitat de fer una distinció entre els problemes de relació urbanalnatural-rural en els pa'isos industrialitzats i els seus consums

energetics, de materies primeres, etc. La propia producció de residus, dificilment metabolitzable i que afecta els seus entorns i no nomes els immediats sinó que arriben a afectar altres regions del planeta, I la situació de crisis profunda de I'accelerada urbanització al tercer món, en els quals s'imposen mesures d'emergencia per salvaguardar els recursos naturals i assegurar un mínim de condicions de vida a immenses poblacions urbanes, en les quals mes de les 314 parts dels seus habitants viuen en condicions de marginalitat.

4. S'ha reconegut, tambe, que una gran part de la diversitat biologica ex~steix fora dels espais protegits. En conseqüencia, els espais urbans i periurbans entren en la consideració de la conservació i protecció de la biodiversitat, dels ecosistemes i dels paisatges, en un contexte de desenvolupament sostenible amb especial

Dr. leffrey A. ~tScneely, Cap de la Oficina de Biodiversitai de la UKN, va obrir el Simposium amb I? Ponencia inaugural: Ciutats, Natura i Arees Protegides: una introducció general.

Dr, lohn Celecia, ex-Director de Ciencies icologiques de la uiv~sco, va presentar el primer bloc de treball: Relacions Entorn Natural - Ciutat: home, natura i metropoli

Dr. Brian O'Neill, Director General del Golden Gate National Recration Area (California), presenta el segon bloc de treball: Estrategies i models de gestió als parcs metropolitans i periurbans

arees urbanes i periurbanes atenc16 a les poblacions locals. De fet en nombroses ocasions s'iia emfatizat el valor del concepte i practica de Resemes de Biosfera, dins el marc del Programa sobre I'Home I la Biosfera ( i d ~ ~ ) de la UNESCO, en que es mira de reconciliar la conservació de la natura i les alternatives de desenvolupament local que impliquin la participació activa de les poblacions locals. Moltes reserves de la B~osfera es troben a les proximitats de grans ciutats. El paper del ciutada i la seva participació activa en els processos de planificació I gestió, es un tema consensuat i priorltari. Aixo, pero, ex!gelx la integració dels actors involucrats en aitals processos: els científ~cs i tecnics, els responsables en la gest16 i presa de decisions i, molt particularment, de la ciutadania per mitja d'una consulta basada en informació traduida adequadament i, per tant, accesible als diferents sectors de I'esmentada ciutadan~a.

5. S'ha establert en molts casos, la interconnexió entre sistemes productius (ex. horticoles) i sistemes naturals. En ambdos casos s'ha assenyalat el valor de les especies autoctones, sobretot per la rehabilitació i recuperac10 dels ecosistemes I la necessitat de conservar varietats i races domestiques, amb el seu valor, tan genetic com cultural, i amb les seves projeccions de sostenibilitat futura.

El disseny urba de les Brees periferiques constitueix un repte tecnic, científic i estetic, el desenvolupament del qual, en general, encara esta pendent de portar-se a terme. La dificultat ve determinada pel caotic creixement de la superficie de la ciutat i la necessitat de dissenyar dins dels buits del continuum urba. La dificultat s'accentua amb les ineficacies en la canalització de les inversions davant el creixement,

de vegades atavic i anarquic, de la ciutat.

6. Un dels resultats concrets del Simposium, a banda del productiu intercanvi d'inforniació I experiencies, ha estat el fet d'establir les bases d'un marc permanent per facilitar intercanvis d'experiencies de diferents contexts que permetin establir els elements de noves pautes de planificació i gestió.

Els actuals sistemes jurídics presenten una gran diversitat d'instruments de proteccio. Aquests, pero, són insuficients si no van acompanyats dels Instruments de gest10 que garanteixin I'efectivitat de la protecció, i, sense que aixo vagi en perjudici de la població afectada i les seves activitats tradicionals. Es fa necessaris una revisió de les actuals regulacions jurídiques, per tal de dotar-les de capacitat i prou instruments per donar resposta als nous reptes que presenten la qestió i protecció dels espais

Dr. Fernando López Ramon, Catedraric de Dret Administratiu, Facultat de Dret de la Univesitat de Saragossa, va presentar el trecer bloc: Instruments de aestió i

L'equip de la Secretaria del Simposium va rebre nombroses felicitacions per part dels assistents.

legislació

Evolució de la toixonera artificial Les obres de la toixonera continuen endavant. S'han constru'it dues gabies exteriors, cadascuna amb el seu sorral, un abeurador-banyera i I'entrada amb ziga- zaga al cau de vidre, que ja te la base col.!ocada amb peanya de perfils de ferro i solera de formigó.

L'embolcall dels caus de vidre, que te pinta de gran cau, es a punt per a les instai.lacions necessaries que faran confortable, als inquilins, I'estada als nous habitacles: il~luminació, aire condicionat i instal,lació d'aigua.

Les obres de Can Balasc en marxa La rehabditació de la masia de Can Balasc ja marxa. Tal com comentavern en el Butlletí del mes de setembre, aquesta és una obra tecnicament molt complexa i delicada, i, per tant, avanca lentament. A hores d'ara, ja s'han fet tots els recalcaments i els sanejaments estructurals i s'esta finalitzant el primer forjat. Creiem que al principi de febrer estara conclosa aquesta primera fase, que consisteix a sanejar i consolidar, col.locar els forjats i cobrir la teulada.

Una mica mes lluny, també s'han acabat les obres d'arranjament ¡.de reformes a I'area de lleure de Santa Creu d'olorda, les quals han consistit a organitzar millor I'espai annex al quiosc de fusta -s'hi han posat mes taules, s'ha anivellat el terra, s'ha augmentat !'espai d'estacionament, s'ha col,locat una font-, asfaltar de nou el vial que envolta I'area de lleure, i altres actuacions menors que li han rentat !a cara i li han permes un ús mes confortable.

Suggeriments Ens agradaria saber que en penseu de tot aixo. Feu-nos arnbar les vostres opinions sobre el Butlletí, els seus contlnguts,! digueu-nos que hi trobeu a faltar.

Centre d'lnformació Patronat Metropolita del Parc de Collserola Ctra. de PES lesia, 92 08017 Barce 7 ona

Aula rural, una nova experiencia

Els programes Experimentem la granja i Aproximació al mon rural que es desenvolupen des de Can Coll, posen als nens en contacte amb els animals, plantes i altres components del món agricola, per tal d'apropar-10s als processos vitals d'aquests sers I a les activ~tats que els faciliten la vida. Estem convencuts que aquesta experiencia, quan es dóna en un marc de respecte, contribueix a que el nen estableixi una mlllor relació amb tot a110 que I'envolta.

Fa temps, pero, que havíem trobat a faltar un espai de treball específic on poder realitzar un bon grapat de petites tasques relacionades amb I'activitat agricola i pedagog~ca. Un lloc on poder trobar informacions o fer el seguiment del que passa a camps i conreus; un lloc amb materials i instruments diversos per fer petites analis~s; un lloc on reunlr-se amb els infants per poder programar i revisar el que s'ha de fer.

Per tot aixo, aquest curs s'ha treballat per equipar un dels espais de Can Coll com a Aula Rural. L'espai complira una doble funció: aula de treball i exposició.

Com a aula s'hi realitzaran diverses

activitats del programa d'aproximació al món rural, des de I'organització del treball agricola amb els nens, fins a les experiencies proposades a I'estona de recerca. A tocar, en una porxada, els infants hi troben les eines i les maquines.

Com a exposició s'hi trobaran dades i informacions que facilitin la interpretació de I'entorn agrícola de Can Coll. Per permetre aquestes dues funcions simultanies, I'aula s'ha estructurat en diferents espais tematics concrets: "Feines, temps i espais", "Necessitats i resultats", "Eines i maquines", "La vida d'un animal i d'una planta de conreu", "Diversos ambients: molt acompanyats", "El moli i el magatzem". Els tres primers han de permetre una lectura de I'espai agricola de Can Coll en termes de procés productiu, mentre que els tres darrers ens acosten als an~mals i plantes productius i a l'entorn natural on es desenvolupa I'activitat agricola, per tal d'entendre'ls com a components d'un sistema interrelacionat,

La combinació d'elements molt moderns al costat de vestigis de I'antiga destinació de l'espai (paller i quadres per a les ovelles i porcs) ajuden a comprendre I'home com a agent transformador del paisatge.

Noticiari

La visita del governador civil al Parc Aprofitant la seva estada per a la signatura del con\~eni de patrocini que han establert I'empresa Torre de Collserola, S.A i el Patronat, el Sr. Jaume Casanovas va voler coneixer in situ el nou operatlu de prevenció i detecció d'incendis de que disposa el Parc des ci'aquest estiu, basat en la detecció mitjancant raigs infraroigs.

Campanya de col~locació i seguiment de caixes-niu. Per nové any consecutiu, durant eis mesos d'hivern (gener-marc) es dura a terme la col~locació i seguiment de caixes-niu al Parc. Aquesta campanya te un caracter participatiu, es a dir que es realitza amb la colaboració d'entitats i colHectius, que es cuiden, juntament amb els serveis tecnics, de la col.locaci6 i seguiment -ocupació, nidificació, etc.- de cada una de les caixes-n~u instal.lades. També durant els mesos mes freds, entren en funcionament les menjadores, instal.lades arreu, per facilitar I'alimentac~ó dels ocells durant els mesos en que l'aliment es escas. Les dues darreres campanyes i la present, han estat patrocinades per I'empresa NIDO, LA.

Mol tes gracies a tots! Patrocinar el Parc Cobega S.A., empresa concessionarra de Coca-Cola, ha col.laborat amb el Parc de Collserola en la celebració del Se centenari de la masia de Can Coll, avui Centre d1EducaciÓ Ambiental del Parc. Amb el suport de I'empresa, el Patronat ha editat la publicació Can Coll, 500 anys d'historia, guia que permet als lectors coneixer la histbria i evolució del mas, dels seus conreus, i la manera de viure de les famílies que I'han habitat.

Caja de Madrid ha patrocinat per segon any la Campanya de seguiment de Rapinyaires que te lloc els mesos de setembre i octubre al Turó de la Magarola. Enguany, I'assistencia de públic ha estat la mes nombrosa dels darrers anys, amb la vista d'unes 7 100 persones.

Com cada tardor, s'ha dut a terme, als boscos de Collserola, la campanya de tractaments fltosanitaris contra la procesionaria del pi, amb productes i tecniques biologiques no agressives per a les poblacons naturals d'invertebrats, fongs i bacteries. L'lnstitut Municipal de Serveis Funeraris patrocina des de fa tres anys aquestes campanyes, que asseguren I ? bona sa!ut del arbres del Parc.

Torre de Collsero!a S.A., empresa que gestiona la torre de telecomunicacions inaugurada I'any 31, s'afegeix al conjunt de patrocinadors del Parc amb la signatura del conveni de patrocini que varen ratificar el President d'aquesta entitat, i Governador Civil de Barcelona, Jaume Casanovas, i el President del Patronat, Antoni Perez Garzón, el proppassat dia 4 d'octubre. El primer resultat d'aquesta col.laboració sera I'edició d'un fullet divulgatiu del Parc, el qual s'obsequiara gratuitament als visitants dels equipaments del Parc.

Cinc-cents anys d'historia Can Coll per dins

Voluntaris i gestió forestal Els voluntaris són presents al Parc des del setembre de 1991. Des d'aleshores I'organització ha crescut en nombre de voluntaris i en la prestació de serveis.

A banda de les activitats de difusió i guiatge de camins a peu (des dels Centres d'lnformacló, de mitja jornada, de tota la jornada, per a gent gran) i amb bicicleta, una setantena de voluntaris col.laboren amb els serveis tecnics de Medi Natural del Parc fent les següents tasques de gestió forestal:

Inventari forestal, repoblacions, seguiment fitosanltarl, neteges i fotografiar el bosc.

Inventari forestal Trenta cinc voluntaris, repartits en 5 grups, fan aquesta tasca. Han de quantificar el nombre d'especies arbories, arbustives i herbacies de les parcel.les a inventariar. Tambe cal constatar-ne la cota, I'orientació i el pendent; mesurar les escorces i els

diametres dels troncs, i, tambe, determinar I'edat dels arbres i I'estat de regeneració de la vegetacid.

Repoblacions Aquesta tasca consistelx a fer un seguiment fenologic (prendre mesures de I'alcada i diametre dels arbres de repoblació, així com del creixement dels brots). Tambe es quantifica el percentatge de supervivencia de la vegetació. Els voluntaris també fan el seguiment fitosanitari de la repoblació. Cadascuna d'aquestes activitats són dutes a terme mltjant~ant transectes lineals. Actualment, vint voluntaris s'hi han especialitzat.

Seguiment fitosanitari Aquesta tasca comporta fer un seguiment del cicle biologic de la processionaria (Thaumetopoea pityocampa) i de I'escara bat barrinador (Tomicus destruens) Durant el període tardor-primavera, cal coneixer l'estat sanitari de les zones endemiques del bosc i recollir-ne mostres. Hi estan implicats quinze voluntans.

25 de febrer, de Torre Baró a Puig Madrona. Recorregut d'uns 28 km, punt i hora de trobada: sortida Metro Roquetes al carrer Via Júlia, banda Via Favencia, a les 8 del mati, lloc i hora d'arribada: Estació de RENFE del Papiol, a les 17,45 h.

Neteges L'organització dels voluntaris tambe coldabora amb el pla de neteges de Medi natural. Es preveu de fer sis neteges al llarg de I'any. Cada convocatoria aplega entre vlnt i trenta voluntars. Tambe participen a la recollida de branques que puntualment el Patronat organitza a nivell popular.

Fotografiar el bosc Dos voluntaris es dediquen a observar qualsevol anomalia en la vegetació i a fer un seguiment sistematlc captant-lo amb la camera. L'objecte a fotografiar és ampli: un arbre amb símptomes de malaltia, una zona de repoblació, una flor, etc., pero sempre seguint una regularitat que permeti, als tecnics del Patronat, de treue'n les pertinents conclusions i actuacions.

Mes itineraris Grans itineraris per Collserola

Passejades per a la gent gran

17 de marc, Can Coll. Esmorzar a I'area de lleure de Can Coll. Visita de la masia i breu recorregut d'un itinerari de ['entorn. Punt i hora de trobada: Estació de RENFE de Cerdanyola, a les 10 h. Lloc i hora d'arribada: A la mateixa estació, a les 2 del migdia.

Mesurar I'escor~a d'un tronc es una tasca a Curs de formació per ai seguiment fer dins /'inventari forestal f~tosanitari del bosc

Campanya Rapinyaires 95 Setembre Octubre . Totals

Aguila pescadora --- --

Pandion haliaetus - - -

25 3 28 Aguiia marcenca Circaetus gallicus 2 3 ?GjÜEalcada-------p Hieraetus oennatus 2 - - -- - -- -- Aligot vesper Pernis apivorus 1115 29 1144

- -

Mila neare Milvus miurans 14 O 14 2 J --

M1l2 relal Milvus rnilvus 3 O 3 - --- -- - - - --- - - - - - -

Allgot Buteo buteo 13 3 2 4 5 - -- -- . . - .

Aroella --

Circus aeroginosus -

305 --

14 319 --

Es~arver d'estanv Circus cvaneus 2 2 4 Esparver cendrós ---

Circus pygargus 18 O -- - - . . - -. - - .. . - ---- - 18

- -. Astor Accipiter gentilis 3 2 5 - - - -- .- - . - - - -- --- - -- Esparver vulgar - --

Accipiter nisus 292 45 . -. -- - - . - - - -- -

337 Xoriauer Falco tinnunculus 280 67 347 Falcó mostatxut -

Falco subbuteo 69 2 2 -- - . .. . . .

9 1 Falcó pelegrí Falco peregfinus 5 4 9

- - -- - - -- - - - - -- -- -

Cisonva Ciconia ciconia 39 1 O 49 - > -- ciaonva neara Ciconia niara 3 O 3 Aroelles Circus SD. 1 O 1

8 - - - - .- - 8 - - -- - - -. . -- . -- - - -- -- Falcons Falco SP. 15 1 16 .. . . .- Rapinyaires sense identificar

---PP-

152 1 O 162 Totals 2379 254 . 2633

Veure els ocells des de Can Coll A partir del mes de desembre i fins a I'abril, I'usuari del Parc que vis~ta I'equipament de Can Coll es trobara, a més de poder visitar la masia i de fer els itineraris pels entorns, amb un nou servei gulat pels voluntaris.

Des de I'aguait de la Feixa dels Ocells, i prove'its amb prismatics, podreu veure els ocells dels entorns de Can Coll.

Els voluntaris us guiaran en les observacions i us faran descobrir el comportament dels ocells, sovint tan difícils de mirar.

El xiprer El xiprer (Cupressus sempervivens) es originari de la mediterrania.Molt cultivat pels grecs antics, avui dia-nomes crelx d'una manera natural a I'llla de Creta. El seu "cognom ' , sempervirens, expressa la persistencia de les seves fulles. Tambe es duradora la seva vida, ja que, pot arribar a viure 500 anys o mes La seva fusta, ha estat molt preuada al llarg dels temps. Es duradora, lleugera, olorosa i d'exceldent qualitat per treballar-la. La seva incorruptibilitat i res~stencia la feia idonia per fabricar caixes i cofres valuosos.

Tambe es un dels arbres medicinals mes antics, apareix ja en una inscripció síria de fa 35 segles i Hipócrates en va estendre 1'13s com a astringent i antihemorragic.

EIS romans en van construir cases, vaixells i mobles, i fou un element basic en la construcció, la qual cosa el dugué a la quasi desaparició fora dels vivers.

El xiprer es com una sageta llen~ada al cel. La seva energia s'eleva com una flama de foc geliu ue flueix vers I'iniinit, tot intentant?ugir de la terra des del mateix instant en que s'obre a la vida. Es I'arbre mes lligat a les tradrcons espirituals dels pobles mediterranis; marca el camí de tot all0 intern i essencial. Sembla que la tradició d'associar els xiprers amb els cementiris prové del fet que aquest arbre, antigament, estava consagrat a Plutó, el deu dels morts.

E l xiprer es un arbre individualista. La seva energia marca precisament la personalitat interna de cadascun de nosaltres; ens fa ser nosaltres mateixos, ens fa trobar la nostra realitat i adonar-nos que no som part d'una massa social desnaturalitzada, ben al contrari, som persones completes i lliures, sempre que ens reconeguem com a essers que, com el xiprer, tenen la capacitat de tocar amb els peus la terra i amb el cap, el firmament.

Montse Pla. Ars, Natura et Mundi.

'Centre d'lnformacio I Seu de1 Patronat. . Ctra: de I'fsglesia, 92'(Ctra. Vallvidrera- Sant Cugat, km 4,7). 0801 7 Barcelona. Tel. 280 35 52/'280 06 72. kcds : FFCC de la Generalltat. Ba~xador de hlallvtdrera. Horari: cada dla, de 9,30 a 15 .

Mas Pins, Centre d'Educaci(3 Ambiental. Ctra. de Mollns de Rei a,Vallvidrera, km- 8: 0801 7 Barcelona. Tel. 406 95 60. Femers, només vlsite escolars (securrd2ria) concertades.

Can Coll, Centre d1Educaci6 Ambiental, Centre de Documentacld i Recursos EducatIus. Ctra, de Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Valtes. Tel. 692 03 96. Horan: festius, de 9,30 a 15. Feiners vis~tes escolars (EGB, Pre-esc.) concertades

~r,ees de pic-nic. Santa Creu dlOlocda: -,.- 668 96 65 (d~mecres Zancat). Torcenr de s.;: CanColl: 692 5 1 85 (dimarts tancat). . Sta. M Vallv~drera. 280 26 49 .:.:- -. Bombers: Generahtat: 085 Barcelona: 080

Guardia Urbana: Barcelona: 092 Esplugues: 371 33 50 Sant Just: 371 11 50. Sant Feliu: 666 04 00. Molrns de Rel: 668 14 12. El Papiol. 668 56 61. Sant Cugat: 589 22 88. Cerdanyola: 692 12 ,OCI. Montacada: 575 14 00

Auditex: cat. 481 00 42 cast. 481 10 42

Informació transports públic: 412 O0 O0 I I

Plou i fa sol Dades facilitades per I'Observatori Fabra (432 m)

Període

Agost 1995

TMA TM T Tm Tma P PA

31,O 27,3 23,l 18,8 14,4 68,7 218,5

Setembre 1995 30.4 27.6 22.4 14.3 9.4 142.2 360.7

Setembre 1914-1991 33,O 23,5 19.9 16.4 7.4 66,5 418,8

Octubre 1995 25,6 21,2 18,O 14,8 12.4 18,8 379,5

Octubre 1914-1991 23,8 18.6 15.6 12.5 1.7 83.1 501.9

TMA Temperatura maxima absoluta TM Temperatura maxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura m' ima mitjana Tma Temperatura mínima absoluta 5' P Precipitació total mes (l/m ) PA Precipitació acumulada des de 1'1 de gener

Amics dels arbres L'associacio Ars Natura et Mundi ens proposa una nova manera d'apropar-nos a la natura. Entre els seus objectius destaca el d'aprofundir en el coneixement dels arbres, donant-ne una visió diferent perque puguin ser entesos com essers vius, amb un caracter i una personalitat propies.

El Club d'Amics dels Arbres, d'Ars, Natura et Mundi, organitza periodicament excursions guiades per diferents indrets de Catalunya, dins del programa "La cultura de I'arbre: els arbres energies vives".

Ens fan saber que aquest hivern en faran, també, a Collserola, concretament als Vivers de Can Borni i als voltants de la Font de la Budellera

Si en voleu mes informació truqueu a: Ars, Natura et Mundi, t l 414 52 60 o adreceu-vos al C/ Santaló, 36.

I Editor Patronat Metropolita del Parc de Collserola Dissenv I merk ka Sánchez scp . Patrocinat per Planeta Crédito S. A. Dipbsit legal B-48.067-95 lmpres sobre paper reciclat

Parc de Collserola Patronat Metropolita Parc de Collserola Ctra. de I'esglesia 92 Ctra. Vallvidrera-Sant Cugat Km. 4.' 08017 Barcelona Tel 280 06 72 Fax 280 60 74

Activitats d'hivern

Collserola-Tour Passejada per la serra de la ma d 'un expert guia del Parc. Combina el recorregut en autocar amb petites passejades a p e u Cal portar esmorzar i dinar. Sortida a 214 de 10 del matí de la P!. Lesser de rna de Barcelona. Preu: 1.000 ptes. Places En dissabtes

Nits d'astronornia Petites sessions d'1niciaci0 a Iastronomia, observac~o d'estels i altres cossos celests. A carrec de personal especialitzat del Parc. Horari: de 10 a 12 de la nit aproximadament. Preu per persona: 400.-ptes. Places hm~tacies. En d~vendres.

I

Excursions guiades a peu 14 G, de la ma dels voluntaris Sortides a les 9,30 h Places limitades Gratuit En diumenges 1 b ,&-3-~Kk&

Excursions guiades en bicicleta fe11 els itineraris senvalitzats uer a i . .-- -

aurats oer vol untar^; i amb ei suport tecnic de 'La ~ e n d a " . Sortides: a les 10 h. Places limitades Preu: 250.-lstes. En diumenqes. CO-organitza "La Tenda"

i Sortida I arribada a Llars lviundei

Passejades guiades als voltants Tots els A partir de les 10,45, a tots els centres. dels Centres del Parc diumenges També els d~umenges I festius, al Centre i festius d'lnformacio i a Can Coll trobareu un servei d'itineraris guiats per voluntaris. Gratu'it.

Ca! inscripció previa per a totes !es acti&is, duranis la setmana en que es fa I'acii1/itai. També es p o t concertar aquesta activitat per a grups organitzats. Truqueu a l Centre d'lnformació: 280.35.52. Per inscripcions de !es sortides en bicicleta truqueu a "La Tenda": 488.33.60