collserola · motxilles de descoberta anem acollserola. collserola el curs al parc 2011 · 2012...

CollserolaEl curs al Parc

2011 · 2012

Recursos per a la visita

Àrees de lleure

Miradors

Punts d’interés

Allotjaments per a grups

Propostes a midaMotxilles de descoberta

Anem a Collserola

COLLSEROLA EL CURS AL PARC 2011 · 2012 Recursos i activitats

81

22.. SSaannttaa CCrreeuu dd''OOlloorrddaa44.. EEll TToorrrreenntt ddee CCaann CCoollll

33.. SSaannttaa MMaarriiaa ddee VVaallllvviiddrreerraa

11.. SSaanntt PPeerree MMààrrttiirr

Àrees de lleureRecursos per a la visita

Com a espai de lleure, Collserola té una gran tradició. És un lloc ideal per desenvolupar activitats recreatives a l'aire lliure.Com a indret natural, la serra permet potenciar usos de lleure diferents. És un bon lloc on jugar i conviure, i on educar enun lleure respectuós amb el medi.

Al Parc hi ha condicionades diverses àrees destinades al lleure, generalment en llocs planers i accessibles des de lescarreteres. Moltes d'elles es troben al voltant dels indrets significatius com les ermites, on tradicionalment s'han aplegatles persones en romiatges i celebracions, i per passar les estones d'oci.

Algunes àrees disposen d'aigua, lavabos, papereres, taules per dinar, etc. Tot i que periòdicament es fan neteges tan de lesàrees com dels camins i marges adjacents, per garantir les condicions adequades per aquest ús col·lectiu, cal lacol·laboració de tothom per mantenir-les en un estat òptim.

Bons punts de partida

Des de les àrees de lleure es poden fer força itineraris a peu i descobrir els valors naturals i paisatgístics dels entorns.A continuació trobareu informació i recursos de les àrees de lleure més ben condicionades per a un ús col·lectiu. No sónles úniques al Parc però sí les més adients perquè els grups puguin fer estades d'un dia.Aquestes àrees són: Santa Creu d'Olorda, Santa Maria de Vallvidrera, El Torrent de Can Coll, Sant Pere Màrtir.

Al Centre d'informació ([email protected]) us indicaran en cada moment quin és l'estat actual dels serveis disponibles i al Centre de documentaciói recursos educatius del Parc ([email protected]) podreu trobar material de suport per preparar l'aprofitament didàctic de cada lloc.

Consulteu també:Com aproximar-se a CollserolaJocs per a estimar el bosc, sobre els animalsMés enllà de la costellada


Recursos per a la visita · Àrees de lleure

82

Sant Pere Màrtir

Situació i accés

L'àrea de lleure de Sant Pere Màrtir es troba situada a recer de lamuntanya del mateix nom, sobre la vall de Sant Just.

S'arriba des d'Esplugues de Llobregat per la carretera que porta a CiutatDiagonal i finalment a la plaça Mireia. L'accés a peu des de Sant JustDesvern es pot fer per la pista de la riera de Sant Just cap al torrent dela font Beca.

Descripció ambient i elements

La muntanya de Sant Pere Màrtir és fàcilment identificable per les

antenes de comunicació que té al cim i que en el seu moment van subs-

tituir un antiga ermita que hi havia.

L'àrea de lleure, tot i no estar al cim, constitueix també un excel·lent

mirador de la vall de Sant Just, que es troba en primer terme, i dels mas-

sissos de l'Ordal, el Garraf i el delta del Llobregat.

A la zona hi podem trobar restes que recorden el seu passat agrícola.

Per això no és estrany trobar-hi ametllers, garrofers i altres arbres

fruiters. L'abandonament dels conreus i els successius incendis que ha

sofert aquest indret han fet que amb el temps l'espai quedés cobert per

prats d'albellatge i matollars que creixen entremig d'antigues repo-

blacions de pi pinyer. Als fondals, on l'aigua és més abundant, també hi

podem veure algunes bosquines.

Punts d'interès de la zona

• Font Beca• Font de la Mandra• Font del Ferro• Mirador dels Xiprers• Mirador del turó d'en Cors• Passeig de les Aigües• Turó d'en Cors (393 m)• Turó de Sant Pere Màrtir (384 m)• Vallvidrera

Itineraris circulars senyalitzats

Passejada de les fonts: 45 minPassejada a can Fatjó i turó de l'Espinagosa: 2 h i 15 minPassejada a Sant Pere Màrtir i Passeig de les Aigües: 1 h i 30 min

1.

Serveis

Bar-restaurant amb WC adaptat, Tel. 934 739 184. Taules, font, àrea depícnic i joc. Accessible en autocar.



83

Santa Creu d'Olorda

Situació i accés

A mig camí entre Molins de Rei i Vallvidrera, Santa Creu d'Olorda estàsituada en una clariana, al costat de la carretera BV-1468, entre el puigd'Olorda i el turó d'en Serra.


La zona de Santa Creu és una gran esplanada envoltada de bosc que es

troba dalt la carena. Per aquest motiu hi ha una bona panoràmica de la

vall de Sant Feliu i del delta del Llobregat.

L'ermita de Santa Creu està documentada per primer cop l'any 1032

però s'hi ha trobat restes preromàniques que evidencien la seva anti-

guitat. Es tracta d'un temple romànic al que amb el temps, es van anar

afegint diferents elements, un d'ells el campanar, que és del segle XVII.

L'ultima restauració és dels anys 1952-1953. Sembla ser que l'edifici on

fins fa uns anys hi havia la rectoria, va ser durant poc temps el castell

d'Olorda.

Serveis

Restaurant i servei de bar; WC adaptat, Tel. 93 668 96 65 / 93 66815 07. Taules, barbacoes, font. Accessible en autocar.


• Àrea de Castellciuró• Font i safareig de can Ferriol• Fornot de les Torres• Pedrera de pissarres negres • Santa Creu d'Olorda• Torre del Bisbe


Passejada a la Torre del Bisbe: 2 hPassejada al Coll d'en Mayol: 20 min

2.



84

Santa Maria de Vallvidrera

Situació i accés

És una àrea de lleure situada a la part central del Parc. Ubicada a lacapçalera de la riera de Vallvidrera, al cantó obac de la carena principalde la serra de Collserola.Es troba al km. 4,7 de la carretera de Sant Cugat a Vallvidrera (BV-1418). S'hi pot arribar fàcilment a peu des del nucli de Vallvidrera, pelcamí de les Nespreres. La facilitat d'accés fa que sigui una de les zonesmés visitades del Parc.Transport públic: Estació FGC del Baixador de Vallvidrera i autobús urbàde Barcelona.


Enmig del fons de la vall, aquesta àrea de lleure està en un paratge de

gran personalitat dins Collserola. La zona rep el nom específic de Parc

de Vallvidrera. Un conjunt de camins permet recórrer aquest entorn d'ús

tradicional, tot travessant boscos humits, fons de vall ombrívols tapissats

de lianes, avingudes arbrades tipus jardí romàntic, etc. Ben a prop hi ha

elements d'interès arquitectònic molt significatius.

Serveis

Restaurant, WC adaptat, Tel. 93 280 26 49. Taules, font i esplanada pera jocs. Accessible en autocar.


• Centre d'Informació del Parc de Collserola• Font de la Budellera• Font de Sant Ramon• Museu-Casa Verdaguer (Vil·la Joana)• Pantà de Vallvidrera• Santa Maria de Vallvidrera• Tibidabo• Torre de Collserola• Turons de Can Pasqual (467 m)


Passejada al pantà de Vallvidrera: 15 minPassejada de les fonts: 20 minPassejada del fondal: 45 minPassejada per l'alzinar: 45 minPassejada a la font de la Budellera: 1 h i 15 minPassejada a la serra d'en Cardona: 2 h i 15 minItinerari dels voluntaris: 2h 15 min

3.



85

Torrent de Can Coll

Situació i accés

Àrea de lleure propera a Cerdanyola del Vallès, ubicada ran de lacarretera de Cerdanyola a Horta (BV-1415), al km. 2.També es pot arribar a peu des de la porta de Parc de la Riera de SantCugat al barri de can Canaletes de Cerdanyola, pels itineraris de pas-sejada.Transport públic: autobús urbà de Cerdanyola, línia Can Coll - Canaletes(dissabtes i feiners), (SARBUS, http://www.sarfa.com Tel. 93 580 67 00).


La zona es troba en la línia de contacte entre el pla i la muntanya. Té un

caràcter seminatural, on conviuen una activitat agrícola important jun-

tament amb àrees de vegetació natural molt ben conservades.

El bosc que predomina són les pinedes de pi blanc amb sotabosc

d'alzines que s'estan refent després d'un llarg període d'explotació del

bosc.

L'espai condicionat com a àrea de lleure és una antiga peça de conreu

de la finca de Can Coll. Ben a prop hi ha els torrents anomenats de Can

Coll i, més avall, de Can Codina, que afegeixen diversitat ambiental. La

vegetació de ribera hi té una bona representació, amb arbres de fulla

caduca i plana, acompanyats d'altres plantes típiques d'ambients humits

com la cua de cavall, les lianes i les molses.


• Camí de Can Codina i torrent de Can Cerdà • Can Coll• Font dels Caçadors• Parc de la Riera de Sant Cugat• Puig de la Guàrdia (199 m)• Santa Maria de les Feixes• Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes • Turó de l'Ermità


Passejada a la font de Sant Pau: 1 hPassejada per la vall de Sant Iscle i turó de L'Ermità: 3 hPassejada al puig de la Guàrdia: 1 h i 15 min

4.

Serveis

Restaurant, WC adaptat, Tel: 93 580 69 86 (horari d'estiu de 9 a 20 h,hivern de 9 a 18h, tancat els dimarts). Taules, barbacoa, font i esplanadaper a jocs. Accessible en autocar.


86

MiradorsRecursos per a la visita

Collserola presenta una topografia de terrenys elevats entre les planes del Vallès i de Barcelona, i entre les valls del riu Llobregat i del Besòs. Situadaenmig de la gran conurbació urbana de l'àrea de Barcelona, té per aquest fet, vocació de mirador.

Qualsevol turó, cim i carena de la serra de Collserola pot esdevenir un bon punt d'observació del territori que l'envolta. La panoràmica més àmplia laveiem des de la Torre de Collserola. Gairebé qualsevol punt del recorregut del Passeig de les Aigües ens acosta per tot el paisatge que mira a mar. ElBarcelonès es pot contemplar àmpliament des d'un lloc tan clàssic com el Tibidabo. Fer una passejada fins el Puig de la Guàrdia, en un dia clar, ensmostra la panoràmica de les planes del Vallès i de la serra Litoral i Prelitoral. Des dels turons de Sant Pere Màrtir observem una bona extensió del BaixLlobregat.

Al Parc s'han arranjat zones específiques per a l'observació del paisatge. L'interès en condicionar aquests llocs és múltiple: d'una banda, propiciar elcaràcter de miradors, d'una altra, eliminar els abocaments de tota mena de deixalles que durant temps s'han produït a les vores de carreteres, ifinalment, recuperar aquests indrets per a funcions pràctiques com ara, facilitar maniobres de canvi de sentit o l'estacionament de vehicles.

Els miradors, un recurs educatiu

Aquests indrets són un recurs excel·lent per a la interpretació del paisatge. Us proposem doncs, que aneu a Collserola i aprofiteu les característiquesdel seu relleu per observar el territori que l'envolta.La diversitat de temes que es poden relacionar amb l'observació del paisatge és immensa i segurament no és convenient ni possible tractar-los tots.

Aquí en teniu una possible selecció:• Fer un estudi des del punt de vista geogràfic (orientació, relleu, identificació d'elements destacats...).

− Situar-nos respecte els diferents punts cardinals (orientar-nos amb l'ajut de la brúixola)− Utilitzar plànols topogràfics de la zona i reconèixer els diferents accidents geogràfics: muntanyes, planes, valls, ciutats, etc.− La influència del tipus de substrat en la formació del relleu. El relleu suau de les valls de Collserola a la zona del Vallès contrasten amb

les perfils més abruptes de la zona d'Esplugues o Barcelona.• Fer una anàlisi del paisatge, dels diferents elements que el configuren, de la seva ubicació i de les interrelacions establertes.

− Detectar i ubicar els diferents elements del paisatge (zones urbanitzades, zones agrícoles, zones industrials, zones naturals no agrícoles,vies de comunicació, línies elèctriques i similars, etc.

− Buscar l'origen històric del diferents elements per veure com ha variat en el temps l'espai que ocupen i la seva ubicació.− El paisatge permet comparar l'ús diferenciat que té o que ha tingut cada part del territori: vall, muntanya, plana,etc. quant a ubicació

del poblament i l'explotació dels recursos.− Reflexionar sobre les interrelacions que hi ha actualment entre els diferents elements.− Reflexionar sobre la problemàtica que suposa l'existència d'urbanitzacions o de cases aïllades envoltades de boscos.− Constatar que l'existència de diferents sectors econòmics condiciona el teixit social− Fer una hipòtesi de l'evolució que pot fer un paisatge concret en el futur.− En quina mesura les carreteres o vies ràpides que travessen Collserola poden afectar a la fauna i la vegetació de les zones properes.− La diversitat de formes de vegetació que podem diferenciar pel seu color i aspecte, són el resultat de la història que han tingut. Hi ha

espais que en diferents moments han patit un incendi, zones amb vegetació de ribera que segueixen els cursos d'aigua, antigues feixesde conreu que s'han abandonat, etc.


Consulteu també:- "Observació del paisatge" (capítol 8 Carpeta Geografia: Anem a Collserola)


Recursos per a la visita · Miradors

87

Mirador de la FontGroga

Situació i accés

Està situat a l'obaga de la carretera de la Rabassada (BV-1417) deBarcelona a Sant Cugat, al km 5,7. Es troba a la capçalera de la vall deSant Medir, sobre la Font Groga. Una de les zones amb millor grau denaturalitat del Parc de Collserola.

Descripció del lloc

Aquest mirador està format per dos espais encadenats on hi ha bancs iarbres de diverses espècies. És fruit de la restauració dels marges decarretera realitzada el 1989. Disposa de 24 places d'aparcament.

Descripció i interpretació de la panoràmica

Tocant al mirador i en direcció nord i nord-est, hi ha força arbres gransque no ens deixen veure el paisatge. Per evitar aquest problema hi hauns bancs sobre els quals podem fer les nostres observacions.

El pendent que tenim als nostres peus ens recorda que som a lacapçalera d'una de les rieres més importants de la Serra: la riera de SantMedir. Aquest curs d'aigua davalla lentament cap al Vallès, entre laserra de la Rabassada a l'esquerra i la de Sant Medir a la dreta. Engeneral hi veiem una vegetació frondosa amb boscos d'alzines, roures ipins. Sota nostre també hi veiem bardissars. El paisatge s'aprecia pocalterat, amb algunes construccions aïllades dalt la carena.

Al final de la vall podem veure alguns camps de conreu que abansocupaven tot el Vallès. Estan envoltats per les ciutats de Badia, Barberàdel Vallès i Sabadell. Encara més lluny, també s'aprecia Castellar delVallès. Al fons d'aquest escenari veiem el massís de Sant Llorenç delMunt i Terrassa que tanca la vista, completament a l'esquerra.

1. 2. Mirador de laRabassada

Situació i accés

Es troba al Km 4,5 de la carretera de la Rabassada, de Barcelona a SantCugat del Vallès (BV-1417), al vessant barceloní.


Hi trobem una gran esplanada just al costat de la carretera. Al límit delmirador hi ha uns pòrtics de fusta que ajuden a emmarcar lapanoràmica. Disposa de 24 places d'aparcament.


Des dels pòrtics centrals del mirador es pot veure una vista esplèndidasobre bona part de la ciutat de Barcelona, emmarcada entre Collserola,Montjuïc i el mar. Dins la ciutat es reconeixen el turó de la Rovira o laMuntanya Pelada i als seus peus barris com la Teixonera, el Carmel i elGuinardó. Darrera es veuen molt bé alguns carrers de l'Eixample bar-celoní. Entre mig de la munió de carrers i cases hi destaquen edificis sin-gulars com la Catedral, la Sagrada Família o l'edifici d'AGBAR. Al fonsde tot hi veiem el port de la Zona Franca.

Mirant cap al SO veiem alguns punts de la Serra com el Tibidabo, l'hotelFlorida, el Parc d'atraccions, l'Observatori Fabra i la torre de Collserola.

Sota el mirador hi ha l'antic poble de Sant Genís del Agudells del queens podem imaginar els límits pel tipus de construcció que en generalpresenten els seus edificis (cases baixes).

Si anem a l'extrem esquerre del mirador, en direcció est, veurem elsbarris de Nou Barris i Sant Andreu i els edificis de Diagonal Mar que des-punten. Les xemeneies de la tèrmica del Besòs ens indiquen que estemveient també altres ciutats com Sant Adrià del Besòs o Badalona.



88

Mirador deCerdanyola

Situació i accés

Situat al km 7,5 de la carretera de Cerdanyola a Horta (BV-1415) és undels miradors de panoràmica més amplia.

Aquesta carretera va ser construïda a finals de segle IX per comunicarels nuclis de can Cerdà i el Patronat Flor de Maig amb la població deCerdanyola del Vallès. Més tard es finalitzar el seu trajecte fins aBarcelona amb un total de 14 km.


És un petit mirador al vessant del Vallès, prop del Portell de Valldaura.L'espai per aparcar és a l'altre costat de la carretera, per tant, cal tra-vessar-la per un pas de vianants. Té un parell de bancs i una barana.


Des del mirador i a primer terme es contemplen els vessants coberts deboscos que baixen en direcció nord cap el Vallès. La masia de can Colldestaca enmig dels boscos.

A segon terme, la comarca ocupada per ciutats i grans vies de comu-nicació. Cerdanyola, Badia, Barberà i Sabadell, Castellar del Vallès iTerrassa, Sant Cugat del Vallès i Rubí.

Enfocant a l'infinit, la serralada prelitoral se'ns presenta amb tota laseva magnitud: Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els cingles de Bertí,el Montseny..., i en dies clars, els Pirineus.

3. 4. Mirador de Montbau

Situació i accés

L' indret és al km 9,5 de la carretera de Cerdanyola a Horta (BV-1415),al vessant sud de la serra. Ha estat fruit de l'arranjament de margesalterats, inaugurat el 1995.


El Mirador de Montbau està situat just a l'alçada del Parc del Laberint ial costat esquerra del torrent de Fondenils. És un espai molt ampli, ambdiverses zones de taules i bancs. Té alguns arbres que en el futur faranuna bona ombra i disposa d'una àmplia zona d'aparcament.


Des d'aquest mirador la panoràmica de la ciutat de Barcelona que se'nspresenta és extraordinària. A l'extrem esquerra s'endevinen les tresxemeneies de Sant Adrià del Besòs, després veiem la pantalla solar dela zona Forum, la torre AGBAR, els barris d'Horta i de Montbau, elVelòdrom d'Horta, el Parc del Laberint, el port de la zona franca, el mar...

A la banda de Muntanya, ja dins l'àmbit de Collserola destaquen:l'Observatori Fabra, el Centre d'acollida d'animals de companyia, elCastell Fortí, el turó de Valldaura i el Forat del Vent, i també s'endevinenel temple del Tibidabo i la Torre de Collserola.



89

Mirador d'en Cors

Situació i accés

Es troba al Km 11,5 de la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera (BV-1468), al costat del coll de l'Espinagosa i situat sobre la capçalera de lavall de Sant Just.


És una gran esplanada que queda encaixada entre el turó d'en Cors i elturó de l'Espinagosa, que es va anar formant per successius abocamentsde runes. L'any 1990 va ser arranjat com a mirador. Disposa de bancs ipins pinyoners. Té 45 places d'aparcament. És un bon punt de partidapels itineraris de Sant Pere Màrtir.


Des d’aquest mirador es pot veure el recorregut que segueix La vall deSant Just, encaixada entre el Turó de Sant Pere Màrtir i la cadena deturons que va pujant des de la Penya del Moro, pel Turó Rodó fins al collde les Torres i que culmina als Turons de Can Pasqual, a l'altra banda dela carretera.Al fons hi ha el nucli urbà de Sant Just Desvern.Més allunyats, a l'altra banda del riu Llobregat, hi ha els massissos delGarraf i l'Ordal. També es distingeix la muntanya de Sant Ramon deGualbes, que ens permet situar altres ciutats com Santa Coloma deCervelló, Torrelles de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, etc. Fins i tot, enun dia clar, podem apreciar una part del delta del Llobregat.

5. 6. Mirador de Torre Baró

Situació i accés

El paratge de Torre Baró, és a l'extrem oriental de la serra de Collserola,on la silueta de Torre Baró estableix els límits del Parc amb els barrisveïns de Roquetes, Trinitat Nova, Torre Baró i Ciutat Meridiana, situats abanda i banda de la carena principal. S'hi accedeix per la carretera Altade Roquetes. Hi arriben els autobusos urbans.


És un espai utilitzat tradicionalment per al lleure. L'any 1989, s'hiconstruí una rotonda-mirador que converteix l'espai en un magníficmirador de la ciutat.Hi destaca l’edifici de Torre Baró, de començaments de segle, situat alcapdamunt, molt evident des dels accessos a la ciutat pel cantó delBesòs.


Des del mirador es veu la ciutat encastada entre serres i turons: elTibidabo, el turó de la Peira, el Carmel..., Montjuïc al fons, i just davant,Nou Barris, Horta, Sant Andreu i Sant Martí. Després, el Besòs que s'obrecamí entre el turó de Montcada i la serra de Sant Mateu. A l'esquerradel riu Besòs, Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona i els primers poblesdel Maresme.


90

Punts d’interésRecursos per a la visita

- Aqüeducte del Vallès (1826)Conducció d'aigua que prové del riu Ripoll. Es va inaugurar l'1 de febrerde 1826. Són visibles 6 ponts situats a Can Canaletes, torrent de SantIscle, torrent de Tapioles, Ciutat Meridiana (2) i barri de Torre Baró.

- Can Coll (s.XV)Masia del segle XV, molt ampliada i reformada en èpoques diferents. Ladarrera remodelació és de 1993. Actualment centre d'educacióambiental del Parc de Collserola. Destinat als escolars d'educacióinfantil i primària.

- Casa gran de la Gleva (s. XV)Va ser erigida a finals del s. XV, al llarg de la seva història ha rebutdiversos noms i ha sofert moltes transformacions. Remodelada el 1987per l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, actualmentfunciona com a restaurant.

- Casal de l'Elèctric (1912)Construït com a hotel, va ser inaugurat per Alfons XIII l'any 1912 ireformat el 1918 per Josep Masdeu i Puigdemasa, mestre d'obres.Actualment és Centre Cívic Municipal.

- Casino de la Rabassada (1911)Escasses restes del que fou una gran construcció modernista edificada aprincipis de segle, però de vida efímera. Es va inaugurar el juliol de 1911i va ser tancat, per imposició governativa, l'any següent.

- Castell del Papiol (s. XII)Castell gòtic del s. XII bastit damunt la roca. Impressionants murs. Arcs,finestres i patis. La primera notícia que se'n té data del 1115.Modernament ha esta restaurat i en l'actualitat és habitat.

- Castellciuró (s.XIV)La primera notícia que es té d'aquests indret data del s. VII, una torredefensiva anomenada Guadallo. Les restes que s'observen actualmentsón les del castell defensiu medieval que Berenguer de Relat va ferconstruir (s.XIV). Edifici de planta trapezoïdal. Formava part de la líniadefensiva del Llobregat, s'hi domina una bona perspectiva del curs baixdel riu.

- Estació de Les Planes (1916)Edifici amb elements modernistes, construït, probablement, el 1916, anyen què es va inaugurar el trajecte del ferrocarril Sarrià-Les Planes. Elprojecte data de 1912. Ben conservada i en servei.

- Forn Ibèric prop Sant Adjutori (s.II-I aC.)Forn de ceràmica força ben conservat. S. II-I aC. Conserva la cambra defoc, de planta quadrada, i restes de la cambra de cocció. Protegit per unaconstrucció i tancat per una reixa.

- Font de la Budellera (Començaments s.XX)A prop del nucli de Vallvidrera, font de molta nomenada, en un esplèndidparatge natural. L'entorn de la font es va restaurar el 1988 segons elprojecte original de J.C. Forestier (1918). L'origen del topònim, que fareferència a budells, té dues versions diferents. Una que el relaciona ambles propietats medicinals de la font per a prevenir i curar els malsd'estómac. L'altra, parla de la proximitat d'una fàbrica de cordes deguitarra perquè, abans, les cordes es fabricaven amb budells d'animalsque es netejaven a la font.

- Font d'en Ribes (1909)A la capçalera del torrent de l'Arrabassada en un indret exhuberant.Construcció modernista amb rajoles, datada el 1909 de clar regust del'època. Remodelada el 1995.

- Font de la Rabassada (voltants1911)A prop de la Font d'en Ribes. També amb parament modernista. Formavapart dels jardins de l'antic casino de la Rabassada. Restaurada al 1995.

- Fornot de les Torres (forn de calç)Restes d'un antic forn de calç medieval. A l'hivern, els pagesos bastienels forns, al bosc, prop de les masies, per coure la pedra calcinal i proveir-se de calç per a la construcció. La cuita, amb llenya, durava unes duessetmanes.

- La Salut de Sant Feliu de Llobregat (s. XVII)Ermita dedicada a la Mare de Déu de la Salut té l'origen a la primerameitat del segle XVII. Edificada sobre una altra ermita medieval iadossada a la Casa Gran de la Gleva.

- La Salut del Papio/ Sta. Eulàlia de Madrona (s. XII)Aquesta bella ermita romànica, situada als peus del puig Madrona, servícom a església parroquial del Papiol fins al segle XIV. La part occidentalés pre-romànica. Des de l'exterior es pot distingir una línia que diferenciadues èpoques constructives: la inferior (s.IX) amb planta i absis rectan-gulars i la coberta suportada per cavalls de fusta; i la superior (s.XI-XIII),amb afegitó dels arcs torals i la coberta amb volta de canó.


Recursos per a la visita · Punts d’interés

91

- Les Escletxes del PapiolSón un curiós fenomen geològic produït per un lliscament de calcàriesen incidir l'aigua sobre una capa de margues. Les calcàries s'han frag-mentat en blocs que tendeixen a separar-se produint esquerdes quearriben a fer uns quinze metres de profunditat per un parell d'amplada.

- Mina Grot (1908-1916)Galeria construïda per conduir l'aigua del Pantà de Vallvidrera fins l'anticpoble de Sarrià. El túnel tenia una longitud de 1500 m per 2 md'amplada. Durant un breu període va circular un ferrocarril per l'interior.

- Museu-Casa Verdaguer Instal·lat a Vil·la Joana. El Museu conté estances de la casa on passà elsseus darrers dies Mn. Cinto Verdaguer, ambientades amb fotografies,retrats, documents, diorames, llibres i originals del poeta.Visites comentades. Tel. 93 319 02 22

- Observatori Fabra (1902-04)Edifici inaugurat el 1907 i finançat per Camil Fabra. El projecte és deDomènech Estapà. L'edifici juxtaposa un cos de planta octagonal i un deplanta rectangular, acabat a l'altre extrem per una torre de planta cru-ciforme. El cos octagonal està coronat per una cúpula giratòria de planxade ferro que conté el telescopi. Situat en un estrep al peu del Tibidabo,la seva silueta forma part del paisatge barceloní.Visites comentades. Tel. 90 250 22 20

- Pantà de Can BorrellSituat al torrent de la Rabassada i prop de la masia del mateix nom, enrecull l'aigua per a l'abastiment de la finca.

- Pavelló de safareig i desinfecció El Castell (1903) Aquest edifici modernista, projectat per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver,és l'únic que es va arribar a bastir d'un complex sanatori antituberculósdel Tibidabo, en mal estat de conservació.

- Pantà de Vallvidrera (1864)La presa del pantà de Vallvidrera es va inaugurar l'any 1864 amb l'ob-jectiu de garantir l'abastament d'aigua al municipi de Sarrià.Considerada com una joia d'enginyeria hidràulica del s. XIX, obra de l'ar-quitecte Elies Rogent. Deixà d'utilitzar-se molt aviat. Al 2003 es vareniniciar les obres d'arranjament del pantà i dels seus entorns.

- Parc d'Atraccions del Tibidabo (voltants 1907)Espai de lleure i gaudi. Informació. 93 211 79 42

- Parc de la Riera de Sant Cugat (1999)És l'espai situat al costa de la riera de Sant cugat, entre la zona urbanade Canaletes i el Parc de Collserola, un espai de transició entre la zonaurbana i el Parc. Es poden observar les espècies autòctones de bosc deribera i el bosc típic mediterrani. Disposa de zona de pic-nic amb aiguapotable

- Passeig de les Aigües (Començaments s.XX)Té un recorregut de 10 km aprox., del Pla dels Maduixers al Turó de SantPere Màrtir, a cota horitzontal. És una passejada agradable i descansada,la seva posició elevada respecte el pla de Barcelona la converteix en unmirador privilegiat del vessant del litoral.

- Pedrera de pissarres negresAntiga explotació de pissarres negres, que s'utilitzaven amb diversesfinalitats: per l'enllumenat de les cases i com a combustible dels forns decalç, com adob per les vinyes, etc. Des del mirador que s'ha construït(mirador dels ocells) es té una bona visió de les formacions geològiques.

- Penya del Moro (Poblat Ibèric)(s.VI-IV aC.)La Penya del Moro és un turó de 276 metres d'alçada situat a ponent delParc de Collserola. Des del cim es pot observar el delta del Llobregat i lesserres del Garraf. En aquest turó s'hi troben les restes d'un poblat ibèricque daten de finals del s. VI aC. Excavat des dels anys 70, l'any 2002 esvan consolidat algunes habitacions que es poden visitar. També s'hitroben els vestigis d'una torre de guaita d'origen medieval.Visites comentades. Tel. 93 480 48 00

- Poblat Ibèric ca n'Oliver (s. VI-IV aC.)Restes d'un poblat dels segles VI-II a.C. situat en un turó damunt deCerdanyola.Visites comentades i itinerari guiat. Tel 93 6923322

- Sant Adjutori (s.X)Ermita romànica (s.XII) de planta rodona (no té absis). Dimensionsreduïdes: 4,4 m de diàmetre interior. Tres finestres. Gran obertura al SWon hi havia la porta. Va fer les funcions de parròquia fins al segle XIV. Esté constància de la celebració de festes i aplecs fins al 1760.

- Sant Cebrià d'Horta (romànica- s. XVIII)Ermita amb possible origen romànic. Ha sofert modificacions. La darrera,probablement, al segle XVIII, en què es canvià l'orientació i es va afegirel petit campanar.

- Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes (s. X-XII)Església romànica (s.XII) a la vall que duu el seu nom. Planta de creu,absis semicircular i volta de canó. Exterior transformat el segle XVI; quans'afegí la porta actual i el campanar. Fou el nucli original de la poblacióde Cerdanyola del Vallès.Visites comentades i itinerari guiat. Tel 93 692 33 22

- Sant Medir (s.XI)Ermita romànica (s.XII). Absis quadrat, volta de canó i campanar decadireta damunt tota la façana. Reformada el 1447. La Penya Regalessiaha restaurat la façana el 1994. Magnífica situació al fons de la vall delmateix nom.

- Santa Creu d'Olorda (s. XI)L'església està documentada des del 1032. Es tracta d'un templeromànic d'una sola nau. En afegir-hi capelles laterals (s.XVI i XVII), laplanta passà a ser de creu llatina.

- Santa Margarida de Valldonzella o Torre de dalt(s.XII)Antic monestir cistercenc femení, dit originàriament Santa Maria. Enresta, en molt mal estat, l'església romànica documentada des del 1175.Absis quadrat i finestra. Coberta en part de bigues i en part de volta.Paratge molt bonic.


Recursos per a la visita · Punts d’interés

92

- Santa Maria de les Feixes (s. XVIII)Ermita reconstruïda el 1759, probablement a partir d'una construcciómedieval. Una sola nau, campanar de cadireta, porxo amb arcades a lafaçana oest. És de propietat privada.

- Santa Maria de Vallvidrera (s. XVI)Antiga parròquia, esmentada el segle X. Fou el nucli original deVallvidrera. Parròquia des del segle XIII. L'església actual és d'estil gòtictardà (segle XVI). Una nau, absis poligonal, campanar de plantaquadrada.

- Sant Pere de Romaní (s.XI)Ermita romànica de construcció senzilla, planta quadrada, absis semi-circular i volta de canó. Campanar de cadireta i rosetó d'època posterior(s.XVIII). Gran torre de senyals annexa (s.XIX).

- Temple del Sagrat Cor del Tibidabo (1961)Iniciat el 1902 per l'arquitecte Enric Saginer i Villavecchia, no es va con-cloure fins al 1961. Manté la unitat formal i estilística, de línies neogò-tiques. Situat al punt més alt de Collserola, constitueix una fitaemblemàtica de la serra i un punt de referència visible a gran distància.

- Torre Baró (Començaments s.XX)Construcció amb aspecte de castell dalt la carena. Bastida a cavall delsegles XIX i XX per la familia Sivatte com a casa de descans i vacancesi probablement inacabada. L'estructura exterior, l'únic que quedavadempeus, ha estat consolidada recentment.

- Torre del Bisbe (s.XII)Edificada per Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona que hi va ferestades. Masia fortificada de grans dimensions i magnífica presència.Actualment té un ús agrícola.

- Torre de Collserola (1990-92)Construïda entre 1990 i 1992 al turó de Vilana (445 m), és obra de l'ar-quitecte britànic Norman Foster. 268 m d'altura. Dotze pisos de plata-formes metàl·liques, on s'ubiquen els equips de comunicació, situadesentre els 64 i els 132 m. Mirador públic a la desena planta, a 150 md'altura i 560 sobre el nivell del mar, en circumstàncies meteorològiquesnormals, permet vistes fins a 70 km. Visites comentades. 93 211 7942.www.torredecollserola.com

- Torre de les Aigües de Dos Rius (1902)Construïda a la carena del Tibidabo, segons projecte (1902) de l'ar-quitecte Josep Amargós i Samaranch . És un volum cilíndric de totxo visti pedra natural, coronat per una cúpula semisfèrica que conté el dipòsitd'aigua. Els motius ornamentals són d'inspiració renaixentista.

- Torre Negra (Començaments s.XI)Aquesta masia està situada al final de la rambla de Can Bell, a prop delcamí de Sant Medir. És una de les edificacions més antigues de SantCugat i té els seus orígens en una de les torres o castell de defensa queféu edificar l'abat Ermengol de Sant Cugat, en el segle XI. Una reformaportada a terme entre els segles XIV i XV li donà l'aparença actual.

- VallvidreraEl nucli urbà de Vallvidrera és constituït, en gran part, per un conjunt decases i xalets modernistes de gran qualitat. Es va annexionar a Barcelonael 1903.

- Viaducte d'en Ribes (1908-09)Pont de 16 arcades damunt el fondal de la Rabassada, ben conservat,que servia d'accés a una edificació mai acabada.



93

Allotjaments per a grupsRecursos per a la visita

ALBERG INOUTMajor del Rectoret, 2 08017 Barcelona Tel.: 93 280 09 85 - Fax: 93 280 18 57e-Mail: [email protected] Web: http://www.inoutalberg.com

Situat a cinc minuts de l'estació dels FGC del Baixador de Vallvidrera, ia 10 minuts del centre de Barcelona.

Te una capacitat total 158 llits en habitacions de 4 a 10 persones.Activitats i excursions a la carta. Obert 24 hores, amb servei devigilància nocturna. Restaurant en self-service o picnics per emportar.Dos sales de reunions amb audiovisuals i jocs, dos terrasses bar, zonade jocs, zona de lectura, i sala d'estar confortable amb audiovisuals,entre d'altres serveis.

CAN SANTOIAv. Montserrat, 104. La Rierada 08750 Molins de Rei

Can Santoi es troba situat en plena Serra de Collserola, al seu sectoroccidental, a uns 5 km de la vila de Molins de Rei i a només 20 deBarcelona. Per accedir-hi, heu d'arribar-vos primer a Molins de Rei iprendre la carretera BV-1468 en direcció a Sant Bartomeu de la Quadra(2,5 km). A continuació us heu de desviar a l'esquerra, en direcció a LaRierada. Passats uns 2,5 km més, arribareu a Can Santoi, que es trobaa l'esquerra després d'una forta, però breu, pujada.

Capacitat per a 44 persones. Menjador de 60m², cuina, sala multiusos,laboratori, sala de reunions, terrat amb instal·lacions solar, cambres decontrol i recinte exterior.

Camp d'Aprenentatge (Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya)Tel/fax: 93 680 29 31

E-mail: [email protected] web: http://www.xtec.es/serveis/cda/a8903085

El Camp d'Aprenentatge Can Santoi ofereix estades a l'alumnat delscentres docents públics i privats d'arreu de Catalunya. Durant l'estadaels nois i les noies poden estudiar interdisciplinàriament aspectes dediferents àrees del currículum escolar mitjançant la descoberta del'entorn i l'experimentació.

Els destinataris de les activitats del Camp són preferentment elsalumnes d'edats compreses entre els 8 i els 18 anys (cicles mitjà isuperior d'Ensenyament Primari, Ensenyament Secundari Obligatori,Batxillerat i Cicles Formatius).

Casa de Colònies (Associació Catalana Cases de Colònies)Dolors Almeda 1-3 local 8 08940 Cornellà de Llobregat (Barcelona)Tel. 93 474 46 78 Fax 93 377 73 44 E-mail: [email protected] web: http://www.esplai.org/accc/indexr.htm


94

El curs 2005-2006 vam començar amb les PROPOSTES A MIDA. Amb aquest nom parlem del suport a centres d’ensen-yament que programeu activitats pel vostre compte a Collserola.

Aquests centres ens expliqueu la vostra proposta i interessos i rebeu gratuïtament assessorament i préstec de materialsútils per fer les vostres activitats a Collserola.

Habitualment inclouen una sessió prèvia al CDRE.

Al llarg d’aquests cursos, podem classificar les propostes rebudes en dos grans grups:

Informació

Centre de documentació i recursos educatius (CDRE) - Can Coll centre d'educació ambientalApartat de Correus 121 - 08290 Cerdanyola del VallèsTel.: 93 692 29 16 Fax: 93 580 76 54 E-Mail.: [email protected] www.parccollserola.net/cdre

1. Quan Collserola interessa per ella mateixa. Exemples: sortides de descoberta de la natura, itineraris geogràfics,

recursos per a crèdits de síntesi, etc.

2. Quan Collserola és part de l’educació ambientaldel centre. Exemples: estudi i comparació de dos “escenaris” com Collserola i el

barri; aproximacions a la diagnosi ambiental de dos indrets; expe-

riències d’aprenentatge-servei, etc.

Propostes a midaRecursos per a la visita


95

Informació i préstec

Centre de documentació i recursos educatius (CDRE) - Can Coll centre d'educació ambientalApartat de Correus 121 - 08290 Cerdanyola del VallèsTel.: 93 692 29 16 Fax: 93 580 76 54 E-Mail.: [email protected] www.parccollserola.net/cdre

Proporcionen recursos diversos per apropar-vos a un coneixementdirecte del medi i valorar la seva rellevància.Amb elles podeu investigar relacions entre els factors ambientals, lavegetació, la fauna, el paisatge, la geologia, així com aspectes d'e-cologia i biodiversitat en diversos ambients.

Estan adreçades sobretot a l'ensenyament secundari, però també podenser útils al cicle superior de primària o a grups interessats en realitzarprojectes o activitats de camp.

Segons els objectius, es poden seleccionar els instruments i materialsnecessaris per portar a terme treballs pràctics en grup, dins o fora del'aula, fins a 30 participants.

Inclouen propostes didàctiques i recursos per fer recorreguts aCollserola, així com una sessió d'assessorament prèvia al préstec..

Continguts generals de les motxilles:

PROPOSTES I FULLS DE TREBALL• Power point amb propostes d'activitats prèvies • Fulls plastificats sobre els procediments de mesura, orientació iregistre de les observacions • Full de presa de dades dels factors ambientals• Full de presa de dades sobre les espècies faunístiques a la ciutat• Full de presa de dades sobre les observacions geològiques a la ciutat• Full d'estudi de la vegetació a la ciutat• Fulls plastificats del vocabulari morfològic de les fulles• Full amb proposta per a elaborar una clau dicotòmica• Fulls plastificats amb Clau dicotòmica simplificada (amb espècies mésfreqüents de Collserola)• Full de presa de dades sobre la vegetació • Full de presa de dades sobre la fauna• Fulls plastificats amb dades fenològiques de les espècies vegetals mésfreqüents• Fulls plastificats dels rastres i restes d'espècies d'animals que viuen aCollserola• Fulls plastificats de les roques i materials de Collserola• Col.leccions de fitxes de plantes 1• Col.leccions de fitxes d'ocells 1

ESTRIS I APARELLS DISPONIBLES • brúixoles• higròmetres• termòmetres• termòmetres de sòl• pala de jardiner• lluminòmetres (testers amb una cèl·lula fotosensible acoplada) • nivells de fuster• flexímetres de 2 m• pals articulats de 2 m, formats per 4 segments• anemòmetres• cellsensors• pol·lúmetres• lupes• recipients-lupes per a l'observació d'animals petits

Motxilles de descobertaRecursos per a la visita

collserola · motxilles de descoberta anem acollserola. collserola el curs al parc 2011 · 2012...

Documents