Nocturn en Sol menor, op.83 núm. 6 de Max Bruch.

L’obra pertany al recull de vuit peces per a clarinet, viola i piano, com-post entre 1908 i 1909. En una etapa de maduresa del músic alemany, mostra la culminació de l'estètica Romàntica, amb un clar homenatge a la forma clàssica. Seguint l'estela de Johannes Brahms, s'allunya del nou paradigma musical proposat per Liszt i Wagner, i manté estructu-res que podríem trobar en grans mestres com Mozart o Schumann, però amb una harmonia cromàtica i expressiva pròpies del Post-Romanticisme

Piano Quintet op.1 en Sol menor de Samuel Coleridge-Taylor.

Composta el 1893, es tracta de la primera publicació del compositor anglès d'arrels sud-africanes. D'un estil eminentment romàntic, perce-bem en el seu llenguatge influències del seu mestre Stanford, de Dvôrak, i del propi Elgar qui, després de conèixer-lo, afirmà que es tractava d'un dels joves amb més talent de l'època. Coincidint amb el centenari de la seva mort, aquesta és una ocasió idònia per recuperar un compositor força desconegut, mostrant com en pot ser de competent i interessant la seva música.

Piano Quintet op.44 en Mi b Major de Robert Schumann:

Compost el 1842, juntament amb els quartets de corda i el quartet per a piano, estem davant l'únic quintet del compositor alemany; composi-tor que, juntament amb el seu deixeble i amic Johannes Brahms, pot ser considerat com el màxim referent de la música cambrística del Ro-manticisme. Dedicat a la seva dona Clara Wieck, excel�lent pianista de reconeixement internacional, es tracta d'una obra d'elevada dificultat tècnica, i de caràcter vigorós. No només és actualment una peça fre-qüent en concerts d'aquesta formació, sinó que també instaurà el Piano Quintet com un dels grans gèneres de la època, i suposà una gran in-fluència per compositors com Dvôrak, Brahms, Elgar, Shostakovich, etc.

PRIMERA PART

L. Beethoven (1770-1827)

Sonata en Do m, op.13 I-Grave-Allegro di molto e con brio II-Adagio cantabile III-Allegro, ma non troppo

F. Chopin (1810-1849)

Estudi en Do m, op.10 núm.12 Balada en Sol m, op.23

Pausa 10 minu ts

SEGONA PART

M. Bruch (1838-1928)

Nocturn, op. 83 núm. 6

S. Coleridge-Taylor (1875-1912)

Piano Quintet en Sol m, op.1 I-Allegro con moto II-Larghetto

R. Schumann (1810-1856)

Piano Quintet en Mi b M, op.44 I-Allegro brillante

Format per Sergi Miró i Oriol Capdevila, violí 1r; Blanca Coll, violí 2n; Laura Vaquerizo, viola; Raquel Pabán, violoncel; i Jordi Matas, piano. Aquest quintet, nascut el setembre del 2011, ha obtingut qualificacions excel�lents al Conservatori Superior de Música del Liceu sota la tutela del professor Michel Wagemans.

El quintet

Sonata op.13 en Do menor de Ludwig van Beethoven.

És una de les obres més conegudes del geni de Bonn. Aquesta sonata per a piano, popularment coneguda com la Patetica -pel caràcter trà-gic de l'obra-, va ser composta el 1798, als seus 27 anys, i coincideix amb el moment que comença a notar els primers símptomes de la se-va sordera. La Sonata podria haver estat lleugerament inspirada en la també Sonata en Do menor de Mozart, del 1784, formada també per tres moviments amb caràcters similars als de Beethoven.

Estudi op.10 núm.12, en Do menor, de Frédéric Chopin.

De la mateixa manera que amb la Sonata de Beethoven, aquest estudi de Chopin és de les peces més escoltades del compositor, i és també especialment coneguda pel seu sobrenom, en aquest cas, d'estudi Re-volucionari. Compost el 1830, és l'últim dels 12 estudis que dedicà al seu amic Franz Liszt. En aquesta obra podem veure el patiment del compositor polonès per la seva pàtria que, el novembre d'aquell ma-teix any, intentava debades revoltar-se contra el domini de l'imperi rus.

Balada op.23 en Sol menor, de Frédéric Chopin.

Composta entre 1835 i 1836, durant els primers anys de vida del compositor a París, es tracta no només d'una de les obres més cone-gudes i representatives de Chopin, sinó també de les més interpreta-des en concert pels més grans pianistes del XX. El mateix compositor hauria afirmat que era una de les seves peces predilectes. La obra, en un sol moviment de magnitud considerable, podia haver estat inspira-da en un poema -una balada- del seu compatriota i amic Adam Micki-ewicz, compost el 1828, i que suscità a nivell intel�lectual la subleva-ció polonesa contra Rússia de 1830; d'aquí el caràcter anàleg en diver-sos passatges a l'estudi Revolucionari..

Les obres