9 8

6 1

I 9

P9

J

q

n

; o

o

Es foc ja s'ha començatja serà mal d'apagarn'hi haurà qualcun que diràde dia llampant i clarde s'esclat que pegarà:"m'han pegat un llamp forcat"

Sa Comissió Portolanaa tothom vol saludardefensa qui bé Ii facritica es qui l'enganai tu, Rafel, a una planaun poc te vares passarper Io tant te vol donarsi pintant has tengut fama

Sa Pòrtula cinquanta-uté pintat un "Senegal""alcalde" i "consejal"molta gent de Sant Marçalemperd no hi estàs tumira si tens es cap durcanta*en es cadafalmo1teta de gent formalse deia sense fer mal''si quedes m'és igualaixò put més que un lloc comO'

Aquesta Comissióque a Pòrtol se fundàse n'arribarà a parlarRafel pel món redói tu fent de pintoralerta mos has d'estarque t'arribarem a posaramb més brutor que un viró

Noltros estam preparatsper envestir si ve béi en es terme marratxinerno facis més desbaratsaquests homos que has pintatsels tens tan exaltatsque com acabarà no ho sépot ésser que prengui béo que peguis molts d'esclats

i

I

1

J1

i'

Se que fas de cantadorque ho sies ningú ho creumolts diuen ja el sentireupateix un poc de coi6en cantar una cançócanvia un poc de colorsi no, ja ho reparareume va dir es meu hereu:"quan un caragol cuinareucrec que cantarà millor"

Si es pintar tens d'oficijo en fer gloses no suude tan "tonto" i beduuRafel tens un perjudicite durem en es suplicitan m'és si és ase com mulcom dir-te a prendre pes culsi t'agrada aquell ofici

Jo vos salut Portolansamb això faig Io que pucenhorabona per s'escuti des frit tan avengutera fet per bones mans.

Marçal vares presentarde Pòrtol es glosadorsn'has d'estar ben orgullósde veure que bé va anar.

Ho publica es Portuladiari d'envergaduratens un mal que no té curaRafalet, i per venturasa Comissió té culturai tal volta té una unturaque a tu te serviràde moment te xerra clardins Marratxí aItre n'hi hacom tu amb tanta beneltura

Només t'hem avisatperquè mos agrada avisar:procura es no pintarcap quadre si no el t'han datque quedaràs més pelatque un que en som reparatque amb sa mà en es front estài ara, per acabar,te dic: "queda foc colgat".

COMISSIO PORTOLANA

VuIl saludar en Pau Ferrerque es des poble Portolai en so tema des glosarse sap defensar molt bé.

Després en Toni Sociesque és des poble poblerque és des glosadors que séque tengui poques manies.

En Rafel Felanitxerquan glosa sap de què vadamunt es ram des glosarcreis-me que se'n sap desfer.

Madò joana Carteraque és glosadora d'honor%e en tot Mallorca en red6en so ram de glosadorella se'n du sa bandera.

lgual en Mateu Palouun glosador que té vistaque en dia té una pistaa tots les dóna es brou.

Passa a Ia pàgina 10

I

TICIA

3(223)

r

ELS VEÏNATS DE "SARGENTO PROVISIONAL" HAN POSAT RECURS CONTRA L'AJUNTAMENT

Els veïnats del carrer "Sargento Provisional"del PIa de na Tesa han posat un recurs contenciós-administratiu davant l'Audiència Territorial de Ciutatcontra l'Ajuntament de MarratxT.

Tot va començar ara farà més de dos anys,quan l'Ajuntament va aprovar l'asfaltat del carrer"Sargento Provisional". Quan començaren les obreses va aixecar el nivell del carrer, per Ia qual cosaels veïnats es sentiren perjudicats i presentaren re-curs de revlsi6 de projecte. Durant aquests dos dar-

rers anys aquesta ha estat Ia constant: escrits delsveïnats i rebuig de l'Ajuntament, fins que finalmentel passat mes de juliol es va asfaltar el carrer senstenir en compte les al.legacions dels veïnats.

Davant això, set veïnats de l'esmentat carrer,encapçalats per Josep M» Casasayas Bestard, i repre-sentats pel procurador Miquel NadaI Estela, han posatel recurs contenciós -administratiu en contra delsacords de l'Ajuntament sobre l'asfaltat del seu car-rer. Per tant, malgrat el carrer ja estigui asfaltatels veïnats continuen amb Ia seva lluita.

™s va presentar un recurs d'inconstitucionalitatcontn" Ia NOSTRA Ilei de normalització lingüísticaaprovada per unanimitat en el Parlament Balear.

Txerndbil va seguir tirant pols radiactiva.

L'Ajuntament de Ciutat va seguir posant Y iaquesta vegada no tan sols foren tres, com vos deiael mes passat. Ara a cada cartell que anunciava eltorneig de bàsquet posava que es faria els dies 28,29 Y 30 d'agost.

Es va escriure aquesta frase, tal i com Ia veis,a un monument public al Passeig de Sagrera de Ciu-tat: atenció!

"A TOTS ES QUI EMB SA SEUA INICIATIVAI FEINA EN ES COMERC, S'INDUSTRIAI SA NAVEGACIO, HAN CONTRIBUÏT AN1ES PROGRES I SA PROSPERIDAT DESES NOSTRES ILLES.

S\ CAMBRA EN ES SEU PRIMER CENTENARI1886-1986 ES GENIT DE SES ILLES "

AixT queda demostrada Ia cultura d'uns senyors quehan dirigit una entitat tan important com Ia Cambrade Comerç. Increïble, però cert.

La muntanya de Montserrat va sofrir un granincendi.

Van treure en Verstrynge d'A.P.

En Txiqui Benegas va dir: un socialista pot anaramb iot, però no mostrar-lo.

Cort començà a fer ciutat.Va sortir un diari que es diu Illes sportiu, però

resulta que en català només té el títol. Esperem queaixò no es posi molt de moda i no en trobem massa"SOVINT".

Es va aprovar l'autopista d'Inca.

El gran Mike Oldfield va donar un concert sor-presa a Deià.

Va morir el voltor de Son Reus .

Va actuar el Ballet de l'Opera de Kiev.

G.A.V.I.M.

4 DE FRESQUES

OfCOMENCAMENT DEL CURS ESCOLAREl dia 15 de setembre va començar un nou curs

escolar, i enguany sense cap incidència.Com altres anys, el Costa i Llobera farà uns

tallers apart de les hores docents. De moment jaha anunciat els dos primers, un de gimnàstica rítmi-ca, a càrrec de Ia professora Margalida Bibiloni il'altre de ball de bot. El preu per assistir-hi és demil pessetes.

OfMARRATXI JA NO TE ESCORXADOR MUNICIPALDes del 30 de setembre, Marratxí ja no té es-

corxador municipal. L'escorxador, després de moltsd'anys de funcionar, ha hagut de tancar per no adap-tar-se a les normatives vigents, ni haver-hi fet lesobres perquè així fos. Per tant, des del dia 30 homhaurà d'anar a l'escorxador de CARMA o al de Ciu-tat.

OfMARRATXI, MIL NOUS HABITANTSDes del 31 de març de l'any passat fins el 1 d'abrild'enguany, Ia poblaci6 de Marratxí ha augmentat 1001habitants. L'any 85 hi havia 9.134 habitants. DeIs10135 del darrer cens aquest és el repartiment:Nucli Habitants 85 Habitants 86 DiferènciaEs P.d'I. 3.791 4.457 + 666¿a Caban 2.011 2.213 + 202Pòrtol 1.701 1.740 + 39Es PIa T. 1.631 1.694 + 63

OfPAGAMENT DE LA CONTRIBUCIÓEIs propers dies 13,14,15 i 16 del mes d'octu-

bre, es podrà pagar Ia contribuci6 urbana, el dia 13a Sa Cabaneta a l 'Ajuntament, el 14 a Portol al car-rer "José Antonio, 31" (fa mig any que l 'AjuntamentIi canvia el nom per Carrer Major però damunt elsdocuments encara hi figura el mateix nom que hiha a les plaques). EIs dies 15 i 16 al Pont d'Inca,a Ia tenència i el dia 17 al PIa de na Tesa. L'horariserà de 8 a 2 del migdia.

O f U N ANY MES MARRATXI ENVIARACARROSSA A LA COLCADA DE LA BEATAEl proper dia 18 d'octubre es celebrarà a Ciu-

tat Ia Colcada de Ia Beata i un any més el nostreMagnífic Ajuntament hi enviarà una carrossa. Ambaquest motiu hom ha cursat invitació als dos grupsde ball del terme perquè col.laborin i assistesquin3 Ia colcada de Ia Beata.

OfCOBERTES PER AL "RITMO" DE LA POLICIAL'ajuntament va aprovar comprar cinc cobertes

pel "Ritmo" de Ia Policia Municipal.

OfEXCURSIO A LLUCEl diumenge dia 28 i organitzat per U.M. es

va celebrar per quart any consecutiu l'excursió aLluc a peu, i enguany passarà a Ia història pel fetque passà a Pòrtol i a Sa Cabaneta.

A les vuit deI matí del diumenge havia de par-tir un autocar des de cada un dels pobles de Marrat-xí. Idò heu de creure i pensar i pensar i creure queIa gent de Pòrtol, una dotzena, i de Sa Cabaneta,una sola persona, es quedaren amb un pam de nassos,ja que l'anunciat autocar no feu acte de presència,ni cap organitzador per explicar els motius pels qualsl'autocar no s'havia presentat (Visca l'organitzaci6!).

OfROBATORI A LA BENZINERA DE MARRATXIEl divendres dia 26 es va produir un robatori

a Ia benzinera de Marratxí. El robatori fou de Iomés original que es pugui imaginar-se. Damunt lesdues del migdia es va aturar a posar benzina un cot-xe amb dos. joves; un d'ells va davallar i demanàa l'empleat per anar a beure aigua fresca; l'empleatIi digué que dins l'oficina hi havia una gelera ambun càntir d'aigua. EI jove anà a l'oficina a beurel'aigua. Però quina no seria Ia sorpresa de l'empleatquan el cotxe ja se n'havia anat, quan descobrí quede dins una bossa havien desaparegut unes dos^entescinquanta mil pessetes!

OfNOVA DIRECTIVA DEL MARRATXIPresident: Cristòfol MoreyVocals: Mateu NogueraFrancesc CapóGuillem JuanJordi CloquellSebastià CatalàTresorer: Joan XamenaSecretari: GalindoMaterial: Nicolau

Jugadors: Pep Frau, J.A. Orell, J.Bover, J.M. Darder,G. Torrens, Felip, J. Iniesta, J. Rosselló, J.J. Cam-pins, R. Sureda, M. Creus, S. Frau, T. Homar, CTorrens, E. Busquets, J. Salas.Entrenador: Jaume Pardo

OfABANS DE FINAL D1ANY HI HAURAFIRA DE FANG

Abans de final d'any es celebrarà al local deSes Tres Germanes Ia tercera Fira del Fang. Enguanyhom ha nomenat un director de Ia mateixa per dur-Ia a terme.

Es PIa de na Tesa

PASSAT I PRESENT D1UN POBLE

"om dëiem a Por.tula del mes de setembre,el PIa de na Tesa és ara un poble més aviat mortque viu. No em referesc a Ia quantitat de cases id'habitants que hi ha, perquè aquest aspecte pareixque va a un ritme molt ràpid i ascendent. No, aravull tractar d'analitzar punts de caire més espiritual0 més "superestructural", punts que ara han decaigutvertiginosament. La vida del pobIe ha quedat reduidaa les activitats dels dos grups de ball dels quals và-rem parlar el mes passat. Però aquest poble no haestat sempre aixT. Hem tengut moments molt bons,èpoques de moltes activitats culturals i socials, acti-vitats dels i per als joves, perquè aleshores funciona-va encara el Club Jovenil Gaudium, que arribã aarreplegar els seus bons moments més de 50 joves »•entussiastes de l'excursionisme, del teatre, de Ia mú-sica, de l'esplai útil en general. Després es va formartambé al poble el Grup d'Esplai Infantil, que cada )dissabte horabaixa es cuidava de divertir i instruirels al.lots amb música, activitats manuals i altresentreteniments apropiats a les edats dels nins. Tambés'havia format un grup de teatre infantil, encara quefeien obres d'adults. Tot això a part de Ies activitatsesportives típiques: petanca, futbol, etc.

Aquells varen ser anys gloriosos del poble, cadatemporada tenTem una o altra activitat en marxa1 Ia gent anava animada. Hi havia vida, els jovessentien un vitalisme i una energia que escampavenals altres. Hi havia gent que formava part de doso més grups i el temps de dedicació s'havia de re-partir. També record que eren els moments que co-mençava l'agrupació de ball , que aleshores nomésn'hi havia una.

Perd ara Ia realitat del nostre poble és unaaltra ben diferent. De tot això només han surat elsgrups folklòrics i també un equip de bàsquet que demoment se defensa bé. També hi ha equips de futbol,perd d'això n'hi ha arreu i no en parlaré perquè nohi entenc ni és precisament una activitat que facivibrar el cor de Ia majoria de Ia gent del poble. Jome vull referir a grups de gent que es mouen dinsun àmbit més cultural que esportiu i que no tenenafanys de competició. Aquesta era Ia classe de grupsque tenTem al poble. Ha passat el temps i ara jason part del record, com ho poden ésser Ia infànciao els carros amb somereta. Hi ha moltes raons quejustifiquen Ia desaparició d'aquests col.lectius. Unad'elles és el fet mateix del temps: aquells joves araja no s6n tan joves i molts d'ells s6n casats i teneninfants. Una altra és Ia necessitat de trobar Ia diver-sió fora del pobIe, a Ia ciutat. Recordem que en a-quells anys 70 i busques eren pocs els joves que teni-en cotxe o moto, en canvi ara als 16 anys Ia majoriava on vol damunt rodes. Però Ia raó de més pès ésl'absència total d'un cap al davant de Ia joventutdel poble. No es tracta de Ia necessitat d'una personaque es posi a donar ordres a tort i a dret, sinó d'en-coratjar, d'animar i de motivar Ia gent perquè facien el seu temps lliure coses de profit per a ells iper al poble.

El Club Jovenil Gaudium tengué una personaaixí, però quan hagué de deixar el poble, aquest grupde joves es desfé sense remei perquè ningú volgué

seguir les seves passes. Avui hi ha un grup ben grande joves que seguirien fent activitats interessantscom feien els socis del C.J.Gaudium, el club seriael mateix però amb el personal renovat. De tot aixòno hi ha res. No hi ha cap local de reunió, que ésel començament i Io més important en aquests casos.Així, no tan sols es deixen de fer activitats interes-sants sinó que es perd l'amistat. Un gran avantatgei una de les fites d'aquells grups era Ia de conrarl'amistat entre el jovent. No puc deixar de dir queel C.J.Gaudium estava baix Ia tutoria del capellà.El local era de Ia parròquia i això és Ia raó principalque feia que el grup estàs sotmès a Ia vigilànciadel seu representant. Sovint hi havia problemes per-què les idees d'una part i altra contrastaven, peròes trobava Ia solució posant interès i bona voluntat.Ara no tenim aquests problemes, n'hi ha un de mésgreu: el poble ha quedat sense pastor. Un poble, sise vol tenir per tal, necessita un sacerdot, un cape-llà no tan sols és necessari per dir missa, hi ha mol-tes altres coses que, en un poble, si no les fa elcapellà, no les fa ningú.

Hem dit que el PIa de na Tesa va "tenir mo-ments bons i feliços, ara no estam en una bona èpo-ca, esperem que es faci realitat això que diuen que"no hi ha temps que no torn".

JOANA M* MATAS i ALOMAR

PUlG CARAGOLl (1000 m.)

artirem de darrere ses escoles de Valldemossa.Al final de s'asfalt veurem un camt de carro, segui-rem per ell i agafarem una desviació a l'esquerraque mos durà en es PIa des Pouet. En es pouet veu-rem una altra desviació a Ia dreta, l'agafarem i mosdurà a dalt d'un coll. En aquest coll veurem un bancde pedra fet de S'Arxiduc. Seguirem a Ia dreta ien haver pujat uns 200 m. comença el camT de S'Ar-xiduc. A Ia dreta veurem una desviació que va aIa cova que resava Ramon Llull, val Ia pena visitar-la. Després seguirem cap amunt i tornant agafar elcamí de S'Arxiduc que mos durà a dalt de sa Serra,que a s'explanada veurem un redol de pins i una des-viació a Ia dreta que va a Ses Fontenelles. Agafaremel camí, ja de baixada; en haver caminat uns 5 mi-nuts a Ia dreta veurem Ses Fontanelles que són unsaljubs de paret i és una obra molt maca que avuija no es fa. Al cap de poc temps, seguint per avall,veurem una desviació a l'esquerra que mos dura alRanxo den Sutro. En aquest caminoi hi hem de pararmolt d'esment ja que és fàcil perdre'l. Agafaremel caminoi que mos durà a Valldemossa.

Horari aproximat: 4 h.

JORDl CLOQUELL

Es Pont d' IncaENS HA DElXAT MESTRE MlQUEL "BOLERO"

Dia 29 d'agost va morir en el Pont d'Inca mes-tre Miquel Bolero, que havia estat durant molts d'a-nys el lleter del poble.

Des d'aquí enviam el condol a Ia seva família.

MARITA

PONT D'INCA EN FESTES

Durant Ia segona quinzena d'octubre se durana terme unes festes de caire cultural organitzadespels joves de Ia parròquia.

Aquestes inclouran actes esportius, jocs popu-lars, una petita representació de teatre amb acompa-nyament d'una bunyolada, com ja es va realitzar l'anypassat.

També comptarem amb l'actuació de Ia CoralSant Feliu, de Llubí.

Es confeccionarà un programa de festes, comcal, gràcies a l'ajuda dels comerços del poble.

Per tenir-vos al corrent, es farà un cercaviles,que també s'aprofitarà per repartir els programes.

Vos esperam a tots.

j)iccionAri

pOL't'.Cí

I 7(227)

OcA

Edició revisada i corregida

UM.- Expressió que denota desconfiança. Cas d'allu-"nyar-se, es sol expressar alleujament (UF!)

UMANCIPAT-ADA.- Lliure, desvinculat de certes ide-|es (?).

UMBABAICAT.- Umbetumat, umblanquinat, umparda-lat, al.lucinat, enganyat amb bones paraules.

UMBAFAT-ADA.- Fart, ple, sens forces de resistèn-cia. (Fig.) Xiurell que surt del forn mal fet.

) UMBUT.- Denominació de Ia llei aplicada discrimina-,toriament. Fórmula de selecció en oposicions munici-1pals.

UMBUTXACAR.- Umborsar, ficar a Ia butxaca cosaexterna.

UMBAlXADOR.- Polític sense cartera, abans destinatals països àrabs. Avui, al Parlament europeu.

\UMBALATGE.- Matèria inOtil, que cobreix o dessepa-|ra coses trencadisses.

UMBALIT.- 1) Instument polTtic circumstancial2) Curt

UMBALUM.- Cosa desproporcionada amb Ia seva den-asitat, mirat d'un costat o de l'altre.

UMBANYAR.- Ferir amb el banyam.

UMBARAS.- (Fig.) En el joc de cartes, obstacle, des-|torb. Umpatx.

UMBARCAR-SE.- Afiliar-s'hi. Umnamorar-se'n.

UMBAST.- Provisori.

UMBLAI.- Berenada electoral de botifarrons.

UMBLEMA.- Xiurell, umagrama.

^UMBOL.- Peça interior, capaç de moure's alternativa-Jment cap a un o altre extrem.

UMBRONCAR.- Fer camI.

UMBROQUIL.LAT-ADA.- Etim. de Bròquil, coliflori.lUmpatxat d'alguna mossegada fletosa (Tu ja m'en-|tens...)

UMBULLISTA.- Llista electoral improvisada, confu-sa.

UMINENCIA.- Protuberància, bony. Cap visible, finsara.

UMIRAT.- Enclavament geogràfic-administratiu, coin-cident amb els límits de Miratxí.

UMMARAT.- Incondicional traumatitzat en els seusparàmetres afectius.

UMMASCARAR.- Manipular, trucar. (Urbanística icomptabilitat).

UMMESCLAT.- Barreja d'herbes, política i calaix (in-1

tern).

UMMOTLLABLE.- Camaleonic.

UMPANADA.- Pacte secret de govern de Ia dreta,desmuntable. Situació mental a Ia recerca d'una doc-trina coherent.

UMPARAR.- Apadrinar, protegir. (Etim. Nàpols).

UMPERADOR.- "Umpleo" millor remunerat de l'orga-J1 nigrama. Vitalici.

"UMPLEO".- (cast.) Derivat de Ia pràctica comú, pre-^mi de tipus laboral a Ia fidelitat.

UMPIRI.- Aspiració d'expansió territorial (Eufem.Madrid).

I UMPRESA.- Aventura política.

|UMIFORME.- No figura enlloc. Potser ho trobem enrcol.leccions antigues.

UMPLIR.- Vulgarisme emprat per l'oposició que vol1

dir tot Io contrari.

UMANITAT.- Una colla de gent ben avinguda, a l'ho-^ra de fer les fotos.

UMANIMITAT.- Votar en solitari un determinat grup]polític, totes les propostes o dictàmens.

UMGLA.- Part terminal del dit.

UMGLAR.- Designar algú entre un bosc d'aspirantslper un càrrec. (Per corrupció, ]umgla, es refereixJa l'administració local).

, UMOROS-A.- Que fa aigua.

UMIL.- PeI que val, que pot aspirar a més.

UMILIACIO.- Conseqüència de fer cas a l'accepció]precedent.

UMTAR.- Subornar. Sob-urnar.

UMUS.- Organismes provinents de Ia descomposició^d'elements vitencs d'etapes anteriors.

La llista precedent no és més que una petitamostra de Ia versatilitat i expressivitat de l'idiomapopular. Volem expressar el nostre agraïment a totsjaquells que amb bon umor, resignació i paciènciahan fet possible Ia seva publicació.

*«LA COMISSIO CUL-TURAL A

8(228)

CVII)

CAL QUE NEIXlN FLORS A CADA INSTANT

"ncara que l'estiu sigui l'època del merescutrepòs per a Ia major part de les plantes, Ia naturale-sa no fa pauses i l'activitat continua a qualsevol rac6del nostre camp. A vegades de forma inapreciable,cada element del camp està sempre complint Ia sevamissió, Ia qual cosa no és res més que una necessitatde conjunt.

Les herbes anuals que tan sols fa uns mesosens varen oferir el seu gran espectacle de colors,no han pogut resistir Ia calor i han mort, però lesseves deixalles ja s6n damunt terra constituint fulla-ca per després descompondre's amb l'ajut dels micro-organismes i així tornar a Ia terra els elements qued'elIa un dia varen manllevar (carbono, nitrogen, cal-ci, etc...) La fullaca per altra banda serà alimentdels fongs i bolets que ja se preparen per sortir degresca.

Ens podríem ara demanar, per exemple, comva acabar Ia història d'aquella orquídia i d'aquellaabella que a Son Caulelles se varen enamorar en pri-mavera. La flor es va mustiar just després deI ro-manç i amb ella tota Ia planta, doncs ja no teniasentit seguir vivint. Però tot passa i queda i sotaterra va quedar Ia llavor esperant condicions favora-bles per germinar. Una d'elles és Ia d'ésser infectadaper les micorrizes de certs fongs que ja s'estan for-mant aprofitant com aliment Ia fullaca, part de Iaqual pertany a l'Orquídia. Serà a finals d'hivern quantot tornarà començar i per si qualque cosa poguésfallar i, com que l'Orquídia vol tornar experimentarl'aventura sigui com sigui, part d'ella persisteix sotaterra en forma de tubèrcul que també a finals d'hi-vern tornarà a formar Ia planta. El de l'abella jaés una altra història, probablement va cercar nousamors fins que va decidir desaparèixer algun tempsper renovar-se i sofrir Ia metamorfosi.

ri

Mentres tant altres plantes son ara protagonis-tes del nostre camp, tal com les dues figueres entreles quals no hi ha més relació que els noms popu-lars. La figuera de cristià (Ficus carica) és un arbreque ens vol despistar completament ja que ens treufruits i encara no l'hem vist florir. Però en realitatha florit i fructificat en flors que no són flors ifruits que no són fruits. Les primeres estan agrupadesen uns receptacles còncaus que ens passen inadver-tits. Dins ells hi ha tres tipus de flors; una masculinai dues femenines; d'elles, una és estèril i sobre ellaun insecte himenòpter hi posa els ous, també d'ellas'alimenten les larves. Així es polinitzen les altresflors. En aquest receptacle hi ha una gran quantitatde flors i per tant se forment una gran quantitatde fruits agrupats que, de madurs, formen Ia figa.Aquesta no és un fruit sinó un conjunt de fruits. Totaixò no sempre és així i, a vegades, madura Ia figasense que les flors hagin estat fecundades. Hi hafigueres que formen el receptacle floral a Ia tardori el conserven tot l'hivern per desenvolupar-se subita-ment per Sant Joan, donant-mos les "breves" o figuesflors.

BelIis Silvestris

La llet de Ia figuera s'utilitza per untar i ferdesaparèixer berrugues i també com explica P.FontQuer (1), per Ia teoria de simil.lituds s'ha utilitzatcontra inflamacions anals. Diu un coverbo castellà:"Higo chichón, para mi señor; higo maduro, para miculo".

L'altra figuera, Ia de moro (o "chumbera", O-puntia ficus-indica) neix espontàniament en el nostreterme i sol anar acompanyada d'olivardes i esbat-zers. Surt a l l à o n Ia terra ha estat massa explotadaper Ia ramaderia. Es una cactàcia i com totes ellesté el tal.lus amplat per tal d'emmagatzemar aiguai així poder viure en els llocs més àrids i secs. Lesfulles són a penes visibles, són diminutes i efímeresi surten dels mateixos punts on després neixen lesespines. La flor, ben vistosa, sembla néixer del fruitperò en realitat surt del preludi del després seràfruit.

La figuera de moro és una planta d'origen ame-ricà, com tots els cactus, i que no va ésser introduï-da a Ia Mediterrània fins el segle XVI, probablementpels navegants que omplien les bodegues dels vaixellsde figues per prevenir l'escorbut i suposam que tambéles diarrees. Menjada sense mesura provoca una orinaquasi de color sang i que temps enrera va deixarastorats als degustadors d'aquesta fruita. També Iamengen els ocells que no assimilen Ia llavor sinó quemés aviat l'excreten i aixI dispersen Ia planta.

Deixam les figueres per parlar de dues plantescompanyes de temporada amb això de florir; són IaCeba Marina (Urginea Maritima) i Ia Taperera (Cap-paris Spinosa). SOn de les poques flors que poden tro-bar els animalons a final d'estiu. Floreixen ara i sen-se cap enveja de les que ho varen fer en primavera.En aquesta estació, Ia Ceba marina està ocupadaen perdre les seves grosses i brillants fulles que haviadesenvolupat durant l'hivern per tal que amb l'ali-ment emmagatzemat s'origini durant l'agost el seupeduncul floral, que assoleix fins un metre d'alçadai se recobreix completament d'unes floretes de sispètals que se va_n obrint paulatinament formant elsimpressionants raims que 'podem trobar a Son Veríi a Son Pelat. Aquestes flors no tenen l'erotismede les orquídies ni Ia cara dura del Cugot que agla-peix insectes; el seu atribut podria ser "melancòli-ques" doncs vessen color i bellesa, fent-nos enyorançade primavera quan el camp és groc. Però amb lesprimeres pluges de Ia tardor haurà perdut Ia flor,el seu bulb en començarà ja a formar de noves ialhora altres dues plantes s'enllesteixen per agafarel relleu del protagonisme; una sobretot per florir,el Xiprell; i l'altra per fructificar, l'Arbocera.

Abans ens queda parlar de Ia taperera que flo-reix també a l'estiu si és que l'home Ii ho consent.Si és conrada el corrent és recollir els capolls deles flors, abans d'obrir-se, per envinagrar-los. En casde florir ho sap fer bé, amb quatre pètals rosatsque abracen un parell de centímetres. Així ja seriasuficientment destacable però pel que es veu no que-da satisfeta i forma uns estams fil.lamentosos moltllargs i nombrosos, de color rosat i que envolten elpistil, organ reproductor femení que a Ia base tél'ovari que quan és fecundat es transforma en tape-rot. Es el fruit, que també s'utilitza com a condi-ment, però molt menys, pot ésser pel que diu el re-frany: " Tras los requesones toma alcaparrones, eirás en derechura a Ia sepultura". Es curiós que aon més abunda Ia taperera en el nostre terme és

als voltants del cementiri de Santa Maria del Camí,neixent entre les pedres de les parets.

Arriba de ple Ia tardor i és el moment d'unade les nostres plantes més maques i presumides: elxiprelI (erica muIt i f lora) també anomenada bruc. ElXiprell representa el color de Ia primavera d'hivernper excel.lència. Te les flors petites i acampanades,d'un color rosat difTcil de descriure 1 agrupades enraïms. Les fulles són petites, en forma d'agulla decolor verd obscur com si volguessin resaltar el colorde les flors. Dins Marratxí just creix entre Sa Viletai Es CoIl des Pou.

MoIt diferent perd emparentada és l'Arbocera(Arbutus unedo). El parentiu es pot endivinar nomésa Ia flor. Podrfem dir que aquest vegetal és el méspacient del nostre camp, doncs no fructifica desprésd'haver florit sinó que espera tot un any. D'aquí pocmaduraran els fruits de les flors de l'any passat, al-hora que ja treu noves flors. L'Arbocera, si amb a-quest procés no ens té suficientment embulIats, hoaconseguirà quan mengem els seus fruits que, de ma-durs, contenen una quantitat considerable d'alcool,fins un 0'5 per cent.

Finalment som ja de ple a Ia tardor quan cauenles fulles d'aquells ametllers que varen florir abansde Ia primavera. Però Ia història acaba de colorblanc degut a unes floretes que s'estendran per totel terme sortint d'enmig d'una roseta basal de fullesllanceolades. Es tracta d'una margalideta i d'ella nopodem dir res que ja no digui eI seu nom llatí: "Be-IHs silvestris" (dibuix). Després arribarà el fred ambnoves plantes que també voldran sortir per alimen-tar-se i ésser aliment, procrear, continuar el cursde Ia natura o simplement viure. En qualsevol cas,cal que neixin flors a cada instant.

MIQUEL ANGEL FONTDibuix: Vicenç Sastre

(1) P.Font Quer, Plantas Medicinales, el Disc6ridesrenovado. Ed. Labor, 1983

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a:ALIMENTS

©0

Barbarisme Forma correcta

A L M I B A RANXOAATONCALDOF l A M B R E SJAMONMAISM A N T E Q U I L L AM E R M E L A D APASTELQUEMASIFON

almívaranxovatonyinabrou, succarns fredescuixot, pernilblat de les Indiesmantegamelmeladapastíscremasifó

j&

CONSELL iNSULAR DE MALLORCA

10(230)

Ve de Ia pàgina '¿

També hi ha es seu germãen Felip anomenatanava molt despistati en es palco no pujà.

Es més jove s'AlgaidI'ribara a dar-vos lliçonsIi surten bé ses cançonsse pot 'ribar a fer lluir.

Sortigué un saxofonerque també mos va glosarés molt bo per recitari bon repertori que té

Llavors hi ha en Pere GiIque du ses cançons escritessap donar netes ses fitesaquest s'amolla tranquil.

Na Rabassa també en sapcreis que té bona mòlleraaquesta campaneteradu ses coses dins es cap .

Pep VaIlori "eriçona"tu que escrius en es "Dijous"me pareix que tens ets ousben grossos i ja fa estonaDiguem quin crèdit te d6nas'ambient dins el que te mousnomés provoques renousi ara no t'ho dic en bromaguanyaràs quaIquecoronad'un cul podrit de bidonaadornat amb picarols

Qugn feies de locutorja tenies molt mal capNo tens estabilitatí has mester centrar es timoperquè de presentadorjo no hi ha cap glosadorque no el tenguis emprenyatperquè quan fan un glosaten estar a mitjan combatque comença a estar animattu espanyes sa funció

Si llegissis sa revistaque fa es poble portolahauries deixat anarde fer més de paperistaAra te don una pistasi en salut te vols curarper tot Mallorca foràja no te perden de vistaTe creus esser un artistai ets es primer de sa llistar1es quatre botxos que hi ha

Hs glosar surt de dedinsper un que es sent glosadorsempre hi ha de bo a millori en tornar vells tornam nins.

Glosadors d'avui en diano en troben segons a onva desbaratat el móncasi ningú té alegria

A sa glosa mallorquinal'hem de fer ressuscitarIo mateix que un capellàque predica sa doctrina.

Me despedesc Portolansde tots en una vegadasi Io que escrit vos agradaaplaudiu amb ses dues mans.

TOMEU COLL

Ara ja vaig a acabari molta tinta m'ha sobradame'n queda una toneladasense gens exigerari tota és per empleari es qui se desmandaráIi faré una fregadaSi tu fas res i no m'agradate daré una passadaque per tot se'n parlaràno Ia podràs compararamb aquesta que t'he dada

COMISSIO PORTOLANA

Tu et portes d'una maneraque no se pot perdonarllavors t'has de lamentarsi amb so garrot en sa màsempre te venim darreraa sa vila campaneteraper a mi no t'hi pots acostarempeguei't has d'estarmenar glosadors allài Búger, tan prop com estàno dir res a "Sa Cartera"

Tu saps que sa Carteretacent pessetes va pagarper entrar a sentir glosarets amics de sa raquetai tu, mala estella incondretaindigne d'apreciarquan Ia vares veure allàja Ii feres sa grasseta:"padrineta, padrineta"D'aquella criaturetabona al.lota i velletate vares aprofitarMaI llamps es qui et va engendrartraidor més que una geneta

VuIl que quedi ben entèsi sempre t'has de recordarsi tornes organitzarper anar enlloc a glosarIa vagis a contractarsi Ia vols sentir cantarque és ben just, jo me pareixIa pobra no se mereixquan ha pagat per entrarpes palco fer-la pujari ets altres poder cobrari ella que ha hagut de pagaino hagi de cobrar res

C6XST*H -7^J

•jtó. Bloaeg$ìfCn ffim-

No VuI1UtI far «• .»lent<UvBnt Ul comlMtaIUi Vt MT t* MU fun<MHtar!• v« (ufKMr t« ur, tI qu«n itrt(ul prnl4nntrabrài informKW)U fa cKNti o iloMdorI d'on Il «• « noraarMjM

Contestant a n'aquestaglosa de sa COMISSIOPORTOLAMA les dici

No vos d e m a n a v a noves de sa uosttaCOniSSIO,sin6 de s'AGRUPACIO OE GLOSADORS DEBALEARS.A ueure si mos entenem.I ara escoltaU

aquestai

Heu embrutada una plana

però no m'hetf con t e s t a t .

DeI que havia demanat

me n ' h e quedat anb sa gana.

Sa COMJSSIO' PORTOLANA

ja sé que és cosa vost ra .

Llegíssiu be,que poc costa

i donarieu sa resposta

que jo vos he demanada,

Ja m 'ho diu Na Xesca de Ses( Com-

pletes: "Està ben clar...

...que no n'hi ha més de fetes".

11(231)

Bs danesos ens han escrit en catalàPot ser què aqui no sapi-

guem quin idioma parlam, peròés segur que a Dinamarca si queno saben. Hem rebut ta següentcarta des de Dinamarca oferintproductes per al camp de Mallor-ca.

"SrDonDemetrioJ Peña.

met dirigir-se de bell nou a Iaseva Federació per ferl'exposició del següent projecte.

Durant Ia nostra visita per lesIlles en el mesdejuliol, vàrem po-der constatar que els sistemes

• emprats en irrigació, estaven nomassa actualizats. Suposant

Federació petita i mitjana t una etevat cost: el d'una aiguaquenos'aprofitaenel100%ieltemps emprat en Ia distribuciódels tubs i els aspersors

Amb l'entrada d'Espanya al

empresa"Assumpte: projecte

d'irrigació, millores etc.."A&P International, es per-

A

Mercat Comú, Ia competivitat ésun dels factors quc s'han de te-nirencompte.

Donada Ia productrvitat agri-cola de tes lltes, pensam que éspossible contribuir a millorar elssistemes emprat fins ara

"La informació que s'adjuntapermet fer-se una idea, per Iaqual cosa si hi estan interessats,es posin amb contacte

"Atentament, A&P lnternatio-nal,Karup.

l'Informatiu PIMEM del mes de setembre surt a-quest comentari sobre una empresa DANESSA i aixòés tota una llic6, cap al govern de les nostres illesi cap a l'ajuntament, que està més a prop.

Mentres aquesta empresa danessa escriu en per-fecte català el nostre govern i l'ajuntament de Mar-ratxí ho fan en castellà a les actes, als comunicats...

El Govern Balear? el noranta-nou per cent delsanuncis i convocatòries que publica damunt Ia premsas6n en castellà i no és res això, sinó que a moltesrodes de premsa el nostre honorable president parlaen castellà, fent així molt poc envers una normalitza-ció lingüística, i demostrant que estam a anys llumde l'autèntic camí envers Ia normalització.

No fa moIts de dies, per desdir una notícia pu-blicada en un mitjà de comunicació sobre Ia dimissiód'uns consellers, el vicepresident primer va llegirun comunicat en castellà.

Senyors del govern, no és vergonyós per Ia nos-tra comunitat que una ^empresa estrangera tenguimés clar Ia realitat lingüística que no el nostre go-vern i Ies nostres institucions?

Senyors del govern, no vos sembla que desprésde tres anys és molt poc Io aconseguit envers Ia nor-malització?

Per què no fan com a altres indrets una campa-nya per a Ia normalització al carrer, subvecionantempreses perquè retolin en català, ajudar als ajunta-ments subvencionant les plaques dels carrers perquèles posin en català, i moltes altres coses que segurque sabreu dur a terme?

I no veure com una empresa, per més vergonyaestrangera, mos dóna lliçons de normalització lingüís-tica.

JOANET A L1ONSO

Encara que l'invent ensseva implantació aquí està fetade Ia terra. Molt$ n'hi ha quexemple!

sigui molt extern/ Iaamb Ia llengua pròpiahaurien d'agafar l'e-

AL MlRALL, AHIR

Qui som jo que no me reconec?qui és aquest espectreque va i ve en els camins d'enIloc?De qui són aquests ulls que miren?i a qui pertanyen aquestes mansque no me són familiars?Què toca aquest tacte,què miren aquestes pupil.les,on reposa aquest pensament tan alié?De qui són aquests membres,on descansa aquest cap?Aquest cos que ara no és meuque se'n va de micom l'aigua que se'ns escapad'entre les mans? ^. i. A rt C

N'EmiIi Miserachs i Folch feu aquest dibuixfa quasi deu anys sense pensar que esdevindria porta-da de Pòrtula. Però hi té un lloc a Ia nostra revista.Fort i dur, com el seu caràcter i, alhora, esperiti sentiment. Aquestes són les línies mestres que defi-neixen el seu tarannà un tant bohemi, artista al centper cent. Potser no ho sabrà mai, d'aquesta publica-ció, però si Ii arriba, que sigui juntament amb eInostre regoneixement i Ia nostra gratitud.

12(232)

ànceia^HOMENATGE DE COMIAT^

A LA DIRECTORA DEL COL.LEGI"SANTA TERESA" DEL PONT D'INCA

Angela Anta Martín va arribar al centrel'any 1976, dedicant Ia seva sol.licitud i estimacióen un principi als pàrvuls. Durant tres anys consecu-tius va dedicar Ia seva feina entre el centre del Pontd'Inca i el del Polígon de Llevant, deixant un bonrecord entre els alumnes i amistat entre els seuscompanys.

L'acte principal deI comiat fou un sopar al"mes6n Tio Pepe", al qual assistiren un centenar depersones per demostrar amb Ia seva presència l'esti-mació i l'afecte que durant els deu anys s'ha sabutguanyar Sor Angela.

L'any 1982 va ocupar Ia direcció del centredel Pont d'Inca, aconseguint un autèntic ambient defamília entre els pares, alumnes, professors i religio-ses.

Durant aquest darrers tres anys que ha estatal front del centre, va desmostrar Ia seva total efi-càcia. Amb una bona col·laboració amb l'A.P.A. hareali tzat moltes millores, Ia darrera de les quals haestat Ia renovació de les pistes esportives, quan jaconeixia el seu traspàs.

L'Associació de Pares d'Alumnes del col.legiSanta Teresa del Pont d'Inca va fer un homenatgede comiat a Sor Angela Anta Martín, que desprésde deu anys al centre, els tres darrers com a direc-tora, fou destinada a Ia Península.

Després del sopar, feren el parlament i desprésl'entrega d'uns obsequis per part de l'Associació aSor Angela. Antoni Calvo, vicepresident de l'APAIi feu entrega d'una placa commemorativa, una alum-na del centre Ii entrega un ram de flors. EIs alumnesIi regalaren un joc de bolígraf i llapis. Aixímateixels ex-alumnes que assistiren a l'acte Ii feren obsequi

( d'un magnífic rellotge. També el "mesón Tio Pepe"va voler col.laborar amb l'homenatge i va obsequiareIs presents amb una tortada.

Des d'aquestes planes desitjam a Sor Angelatota Ia sort del món en el nou nomenament.

MlQUEL BOSCH

14(234)

#MUSICA A MARRATXI. El proper dia 18, ales 17 hores, tendrà lloc a l'escola Costa i LloberaIa projecció d'un vIdeo del Festival de Bayreuth.Concretament es tracta de Ia gravaci6 de L'or delRhin, de Ricard Wagner. La presentació i els comen-taris seran fets pel pianista Miquel Angel Segura.

També dins el present mes, possiblement dia25, el grup La Quarta Sciencia farà una actuacióa l'església de Sant Marçal.

#PUBLICACIONS REBUDES. Feia estona que noen donàvem compte. I n'hi ha una sèrie: A reveure,vida meva, novel.la de Francesc Aguiló i Tarongí;IV concurs de gloses que inclou els millors glosatspresentats a les festes de Calonge del 85; Dades pera un diagnostic de l'ensenyament de Ia Hengua cata-lana a les llles Balears corresponent al curs 1983-34 editat per Ia Direcció provincial del ministeri d'e-ducació i ciència; Responsabilidad civil y proteccióndel consumidor de Santiago Cavanillas, editat perIa Universitat de les Illes Balears; Memoria 1983-85del Parlament de les Illes Balears; Palau Reial, 1amb un monogràfic especial dedicat al II CongrésInternacional de Ia Llengua Catalana; Escriptors deles llles Balears, primera tongada de biografies edita-des pel Departament de Llengua Catalana de Ia nos-tra Facultat de Filosofia i Lletres conjuntament ambIa Conselleria d'educació i cultura del Govern Balear;V Centenari de Ia Impremta en el Regne de Mallorca1485-1985, catàleg de l'exposició feta a Sa Llonjael passat gener per Ia Conselleria d'Educació i Cul-tura; Brulla quaderns de vocabulari bàsic per al cicleinicial editat per Ia mateixa Conselleria.

¿fAltres publicacions del Govern Balear: DadesDalears 1984, Esport Escolar, La higiene industrialen Baleares d'Antonio RodrTguezi L'educació fTsicaa través del joc, Equipamiento social de las Balea-res, El sistema financiero en las Baleares, La indús-tria en Ia Baleares, aquestes tres darreres patrocina-des per Ia Banca March, GuTa para Ia contratacióny uso racional de Ia energTa elèctrica i D'Economia,revista de l'Institut Balear d'Economia.

^PALAU REIAL, 1.- Acaba de sortir el número6 amb diversos articles d'Eduard Jiménez, EduardJordà, Mariantonia Manresa, Joan Martorell, JoanMayol, Josep Melià, Fernando Merino, Climent Picor-nell i Josefina Sintes.

^PUBLICACIONS MUSICALS.- Les estances mu -sicals editat per Ia Conselleria d'Educació i Culturadel Govern Balear,amb dibuixos de Nils Burwitz ba-sats en els principals esdeveniments musicals de l'I-lla. Conté un text de Basilio Baltasar.

Dossier Música antiga a Mallorca, separata delnúmero 20 d'Estudis BaleIrics que conté eIs següentsarticles: "Aportacions a l'estudi de Ia música mallor-quina: del s. XII al XVI", de Joan Company; "Sobreels joglars a Mallorca", de Biel Massot i Muntaneri Joan Parets i Serra; i "EIs instruments musicalsdel betlem de l'església de Ia Sang", de Xavier Car-bonell.

Pere Josep Canellas i Jaumé 1845-1922, Músicde CãTviã, notes sobre Ia vida i l'obra d'aquest mú-sic calvianer, fetes per Pere Estelrich, Biel Massoti Joan Parets, editades per l'Ajuntament de Calvià.

¿fENCONTRE DE COMPOSITORS VII.- Ja estàen marxa. S'anuncia per al proper mes de novembrea l'Auditôrium i comptarà amb Ia participació deJesús Rodríguez Picó, Carl Mansker 1 Luis de Pablo.Organitzat, com sempre, per Ia Fundació A.C.A. --Area de creació acústica- amb seu a Búger i ambIa col.laboració de l'Institut d'estudis baleàrics, IaConselleria d'Educació i Cultura del Govern Baleari el "Centro para el desarrollo de Ia Música Contem-porânea".

e?I PREMI "TEATRE PRINCIPAL". Convocat pelConsell Insular de Mallorca per a textos escènicsen català. La dotació és de 250.000 ptes i han detenir una extensió d'uns 50 fulls mecanografiats adoble espai. Les obres aspirants hauran d'ésser pre-sentades a les oficines del Teatre abans del dia 15de gener del 1987.

6m°S

RAMON TURMEDA

OLt EMMET2mftT

<*> n > >>

J V i APUlTCgATJ

q P , i .

LlFT AnS

RftDiuACTiV''TQT

<$)>»

qp

J 30Q* EhptniAVO

QUE LtS Ort'ittüfiou? ntriftWEMUfcRi>A tetttrtoJAOßEÜ-

15(235)

(Crònica de Premsa Forana)

• AMB "EL MEDICO DE SU HONRA"HA COMENÇAT LA TEMPORADA TEATRAL

A PALMA

>nguany a Ciutat han estat primerencs. EI pas-sat dia 21 d'agost, suposam que per causes inherentsa Ia programació itinerant de Ia companyia, tinguélloc l'inici de Ia temporada teatral. I va tenir llocal Principal amb el primer muntatge realitzat perIa novella "Companfa Nacional de Teatro Clásico"que dirigeix Adolfo Marsillach, depenent del Ministeride Cultura del Govern Central. Ens hem d'alegrarde Ia creació d'aquesta companyia per quant faràpossible -almenys aquest és el seu objectiu- Ia recu-peració d'aquell teatre tan arrelat en les nostres tra-dicions més caracteritzades i que són una imatgefidel de Ia nostra pròpia historia com a poble. Nomscom Lope, Tirso, Calderón, Cervantes, per citar-netan sols uns quants, ens faran reviure o recordar a-quelIs arguments que tan encertadament saberen aixe-car damunt els escenaris.

Per començar aquesta singladura s'ha elegitun clàssic realment significatiu. TaI vegada no sigulel més apropiat -això ens duria a una anàlisi massacomplexa-, perd hem de constatar que es ben repre-sentatiu del teatre que s'intenta recuperar. "El mé-dico de su honra" és un drama -quasi millor seriaparlar de tragèdia- en el qual es reflexa el conceptede l'honor sense entrar en judicis de cap classe. Enalguns moments l'obra està alleugerada amb unesquantes pinzellades d'humor ben aconseguit, Ia qualcosa Ii dóna naturalment una atracció desitjada quede Io contrari es convertiria en una obra massa densai feixuga. El desenvolupament ho és feixuc, 1 aixòés un defecte, tant del text com del muntatge.S'hauria d'haver acurçat el trajecte final, que homja endevina i sospita.

Malgrat tot es tracta d'un muntatge de granqualitat en eI que Ia direcció escènica i l'escenogra-fia destaquen. També cal destacar Ia interpretacióque fa José Luis Pellicena com a personatge princi-pal i el secundari i difTcil de Francisco Portes.

Esperem veure noves aportacions de Ia compa-nyia.

i• FEDRA AL TEATRE PRINCIPAL

>a clàssica obra grega FEDRA fou representadaal Teatre Principal aquests dies passats.

La posada en escena per Ia companyia d'EmilioHernández es basa en el mite grec, perd traslladata l'època inicial de Ia Guerra Civil Espanyola (1936).

EIs personatges principals de l'obra originals6n respectats a Ia versió "espanyola", això és elprefecte d'Hipòlit, Teseu, Fedra, Ia Criada i el ma-teix Hipòlit. També és respectat bàsicament l'argu-ment de l'obra clàssica: es posa de relleu, en primerlloc, l'educació que rep Hipòlit per part del seu Pre-fecte, el temperament de Teseu per afrontar qualse-vol problema que es presenti a Ia casa o fora d'ella,el prefecte obstinat en l'educació d'Hipòlit, Ia Criadaen el seu paper clàssic d'adobar i consolar situacionsdifícils dins Ia casa i, per ú l t im, el paper de Fedraque és en definitiva el nucli central que fa giraral seu entorn tots els demés personatges: l'enamora-ment de Fedra pel seu fill Hipòlit, Ia seva particulardeclaració d'amor vers ell mentre el seu marit Teseués absent, concretament a Ia guerra i posteriormentel desenllaç fatal que es produeix quan Teseu, a Iaseva tornada, se n'adona del problema i el seu fillHipòlit fuig i més tard mor.

Obra representada per actors de primera líniacom^ són Pedro Maria Sánchez, Héctor Colomé iMagüT Mira principalment ens fan passar una bonaestona veient i escoltant una bona obra de teatre,no gaire complicada, més bé bona de mastegar i defàcil assimilació per part de l'espectador que se'nva ben satisfet d'haver assistit al Principal.

ANTONI CANYELLES I OLIVEROctubre del 1986

JOAN GUASP

16(236)

EIs el treball d'un poble que forma essencial-ment Ia seva personalitat, i a Portol som gent treba-lladora. Famílies que elaboraven pebre, bons ollers,bons picapedrers, però tots els portolans, més poc0 més molt, hem estat fonamentalment agricultors,homes i dones que conraven Ia terra de reguiu o desecà. Mos agradi o no, el duim dins l'ànima al camp.Encara avui n'hi ha que no fan res més que conrarIa terra i n'hi ha -Ia major part- que tenen altresocupacions per guanyar-se el pa, però dediquen part

^ del seu temps lliure a sembrar, llaurar, regar... eItrosset de terra que els deixaren els pares o queells mateixos han comprat.

Aquest caràcter de gent de camp té Ia sevamàxima expressió als mesos d'agost, setembre i octu-bre amb Ia collita de metles i garroves. Qui mésqui manco n'és ferit d'anar-hi a sa metla i a sa gar-rova. Però ja no és com abans. Altre temps els por-tolans feien tota Ia temporada de metles i garroves,al poble i a les possessions dels voltants. Cuidores1 batedors s'espargien per Son Sales, Es Caülls, SonSureda, Puntiró... Fins i tot hi havia al.lots que co-mençaven l'escola més tard, ja dins l'octubre, perpoder acabar Ia temporada de collir. Possessions comXorrigo i Sarria -aquesta a Establiments- veien arri-bar els dilluns dematí una tractorada d'al.lots, quasinins molts d'ells, eren al.lots de Pòrtol. Estaven aIa possessió tota Ia setmana, collien metles de sola sol i el dissabte horabaixa tornaven al poble con-tents cridant i cantant damunt el remolc del tractorperquè havien treballat i guanyat unes pessetes ambmolt d'esforç i suor, i el dilluns dematí altra voltacap al sementer.

•K». «T -Kl.-'.7V-'V*'-'*3S^>

*i***r-

Amb Ia venguda deI turisme es produí un canvimolt gros. Molts de camps s'abandonaren i per collirles metIes i les garroves se llogà gent de Ia PenTn-sula, i cadascú s'arreglà com pogué.

Les metles s6n, sens dubte, Ia tasca mes dura.Les garroves tenen l'ombra del garrover i se cullenja més entrat el setembre i a l'octubre. La collitade les metles és al ple de l'agost i del setembrequan encara el sol pica de bon de veres. Sang precio-seta, quina lluna a les dotze del migdia en Ia solituddel camp i el silenci que només romp el plany deles branques atupades pels cops secs dels garrots!

I a més, les metles duen molta de feina: sebaten -o s'espolsen o se tomen- se porten, palen,trien, trenquen i a Ia fi se venen. Les garroves setomen i se cullen i ja se poden dur al mercat.

A MarratxT, segons un estudi molt interessant-"El Almendro"- editat per Ia delegació a Balearsdel ministeri d'Agricultura l'any 1980 amb text i fo-tografies de Ventura RubI, de les 5.489 hectàreestotals del terme n'hi ha 2.667'5 d'ametlers, el nombretotal d'ametlers és 331.488 i Ia producció anual ésde 1.100.000 Qgs de metles, més del 50% d'arbresforen plantats entre 1900 i 1925, Io que vol dir quemolts són arbres vells, i de les 94 varietats de met-les que anomena, les més abundants a Marratxí sónCanaleta (gomõs). Pons (Pons Bord), Pota, Verdereta,Pou (Pouets), Lluques, Duran, Andreu i altres. Entreaquestes altres hi hauríem d'aficar unes varietats

'-*

Cases de Comassema

més modernes o importades com s6n Tot-Nostros,Totsols, Marcona, Cristo Morto, etc.

I cada any se cullien les metles i les garroves1 arriben a formar part de Ia vida del poble a finalsde l'estiu: "si n'hi ha un espletarro, si no n'hi hacap ni una, si van bé de preu, si sa gelada va fernet, si les hem de vendre enguany o l'any que ve"... |i el poble canta les ametles i les garroves:

Ametleret abundósde vorera de camíhas estat agre per mii per altres ben sabor6s

Bon arbre és un garroverque fa garroves tot l'anyquan H cuien ses d'enguanyJa té ses de l'any qui ve i

I les olives? No. A Portol no hi ha oliveres.Perd sT que n'hi ha a Muntanya. AlIa se n'anavenpel novembre ja ben entrada Ia tardor al.lotes i do-nes de Pòrtol a collir oliva. Partien cap a Bunyolaen carro, de Bunyola a Sóller amb so tren i de Só-ller a peu o en carro per un camT de bTstia ca ales possessions de Balitx, Tuent, Montcaire, Ca'n Tor-rella, Ca'n Miquelet, Son Canals, Ca'n Prohom, Ca'nBleda... Tot era Muntanya. Un món nou. Hi feia freda Muntanya, i per no gelar-se les mans encalentienun mac al foc i el duien dins eI paner, i de tanten tant el se posaven dins les mans per escalfar-se.Duien també un didaIet al dit fndex perquè no esfes malbé quan collien l'oliva. Estaven a les posses-sions de Muntanya fins ben prop de Nadal, i en totaquest temps només tornaven a Portol un pic o dos.Feien vida a Ia possessió, collien durant eI dia i dor-mien a les cases. Cobraven tres reials de jornal cadadia i, en acabar Ia temporada, tres mesures d'oli-cada mesura eren setze litres-. Més envant ja forenset pessetes de jornal i quatre mesures d'oli. I cadacollidora tenia mig litre d'oli cada setmana. Feienmuies de pa torrat amb oli verjo. Quin oli i quinpa! I els vespres, enrevoltant Ia. foganya de les casesvora el foc... Muntanya... les llargues vetlades detardor... fins que el cos se retia. Que mos ne po-drien contar de coses de Muntanya!

Vaig anar a collir olivaen es poble d'Orientno me donaren calentper això és que m'he amagrida

D'aquI a quinze diesi un poquet mésanirem a matinesamb ses calces finesi els tafoners

Cada any anau a Muntanyajo no sé què vos hi feisallà hi folgau i reisi jo pas Ia vida estranya

Sa vida del tafonerno és molt bona si dormiaperd de sa nit fa diasempre du son endarrer

17(237)

Un ametler ben revengut

S'art des collir olivaés un art molt perillósal.lotetes aferrau-vosque amb doblers no compren vida

No me cans de mirars'enfront d'aquesta tafonaperquè es qui habita em dónarallant amb ell qualque estonamés aliment que es menjar

Diuen que demà te'n vasa Muntanya Magdalenapassaria una novenaque es majoral que vos menaen arribar t'engegàs (1)

PERE J. AMENGUAL BESTARDsetembre 1986

(1) Les gloses d'aquest treball me les digueren saPadrina Apol.ldnia i Ia seva filla Maria. D'elles ide Na Catalina Franca vaig agafar Ia informació so-bre Ia collita de les olives.

00

COC-J

X

Comunitat Autònomadetet

niesBaleanConteUería de Cultura

S

CANÇONS I GLOSES DE SA VERMADA

EBa vermada és una de les activitats pagesesmés arrelades en aquesta petita vila del Raiguer queés Santa Maria del Camí. La vermada no era solsuna feina, era tot un esdeveniment que sens cap dub-te capgirava el poble, per Sant Mateu ja començavaaquella allau d'anades i vengudes amb carros benatepits de portadores reblides de rems, i al cap altard diari de cada jornal voltes pel poble dels "taisde vermadores" cantant i glosant (1).

Cada vinater de Ia vila, que era propietari d'un con-junt de quarterades de vinya, aproximadament perSant Mateu llogava un bon "tai de vermadores" -do-nes casades, velles i fadrines- que durant unes tressetmanes vermaven per ell. Quan vermaven, aquestconjunt de dones pageses cantaven cançons que havienaprès de les seves padrines o mares en vermadesanteriors, solien ésser cançons populars i tradicionals,cançons glosades i codolades, que moltes vegadeseren d'un picat ben lluent.

Quan havia acabat Ia tasca diària als vinyets, ja aposta de sol, el carreter anava a cercar el "tai" iel portava a Ia vila, però abans d'anar cada vermado-ra a ca seva, feien -qualcant- un parell de voltespels carrers principals del poble. Aquestes volteseren ben animades i vitenques, a cada carro hi haviauna bona somada de dones, que durant les voltes can-taven i reien de granat. Cantaven cançons i glosesamb una tonada del vermar, publicada per Josep CapóJoan (2) cançons populars i codolades. Però sens capmena de dubte el plat fort i esperat eren les glosescantades sobre els quefers del vermar, una xafarderiaque havien sentit, un darrer esdeveniment succeïti les de picat, que a voltes evidenciaven algú o feienenvermellir de bon de veres a una fadrinanga/go.Mentre feien Ia volta, si trobaven una fadrina Ii en-flocaven una glosa ben picant, els fadrins granatstambé rebien. També es glosava quan passava davantun forn, taverna, barri o carrer important.

Aquestes cançons i gloses se solien cantar engrup, emperò si el carreter tenia bona veu i sabiaagafar tonada cantava a duo amb Ia vermadora quemillor cantava. Tot seguit teniu una mostra d'aques-tes gloses recollides per Josep Capo: (3)

"Venim, sf de sa vermadaper això tenim pocs Jocses rems són petits i pocs1 prou cak>r que hem passada.

Presumida, presumidaper què presumeixes tant ?mira que ses presumidessolen quedar sempre en plant.

Ara m'ho acaben de dirsempre m'ho havia pensatqualque trebai deus tenirtan vei i no t'has casat.

Ses madones de sa plaçano saben cuinar llegumen cuinar fava paradahi posen s'oli des llum

L'últim dia de Ia vermada, cada "tai" engalana-va el carro amb un bellveure ben gros, adornat decintes de molts de colors, i aixI aquest dia el carre-ter traginava rém ben plantós. Acabada Ia tasca ide tornada a Ia vila, feien més voltes que els altresdies, cantant i glosant de granat fins que els queda-ven forces. Després al vespre, el vinater convidavaa sopar el "tai" a ca seva, acabant en festa i sarau,ball de bot per llarg.

Aquest festós costum desaparegué durant IaGuerra Civil i Ia dura postguerra. Malgrat tot despréscontinuaren les voltes diàries en carro pel poble can-tant i glosant fins ben entrats els anys 60. En elsquals degut als progressos de Ia tècnica: tractors,maquines de capolar rém, portadores de goma i sacsde plàstic, fuita dels joves del camp, "boom del tu-risme", etc. va fer que any rere any es cantàs cadacop menys, fins que desaparegué i no es cantà més-Ia vermada, ja era una cosa on sols treballaven qua-si exclusivament joves- (5).

Hi ha altres gloses recollides per Joan RamisAguiló (6) i publicades a Coanegra a números passats,cal assenyalar que Ia tonada recollida era Ia que can-tava als voltants de l'any 50 el "Salero TTpic de Fon-tanella" i difereix un poc de Ia publicada per JosepCapó (2), si bé Ia diferència deu ser deguda a quècada cantador hi realitzava alguna modificació.

Les gloses del vermar ara són lletres i tonadaimpressa, el progrés i Ia crisi del camp acabarenamb una tradició ben popular i ben viva dins el sen-tir dels santamariers.

BERNAT CALAFAT

Notes1.- Calafat, B. "EIs nostres vinaters", Coanegra 2,novembre 81, p.22.- Capó, J. "Santa Maria del Camf' a "Corpus de toponímia de Mallorca" Palma 1962, p.l4823.- Capó, ibídem, 1481-834.- Grau, V. "Entrevista a madò Magdalena Gelabert"Cerdana" Coanegra, 2, p.l25.- Capó, j. "Història de Ia vila de Santa Maria delCamT" tom H, 1985, p.278-96.- Ramis Aguiló, J. "Breu referència a sa "tonadades vermar" de SAnta Maria" Coanegra 23, agost-octubre 85, p.l4

20(240)

R E F L E X I O N S

"ocabadat vaig quedar quan un bon dia del pas-sat mes vaig veure com tots els diaris de Ciutatdeien que el govern psoecialista de Madrid ens haviaposat recurs contra Ia Llei de Normalitzaci6 del Ca-talà. Em vaig sentir profundament insultat, i mésgreu em va sebre que els qui ho feien eren uns es-trangers que tant els fa que es parli catal3 en elsjutjats o no. Aquesta és una prova més del centralis-me-imperialisme a què estam sotmesos des de Ma-drid. Es quasi ben segur que el TC dicti a favor delspsoecialistes perquè "tot el que hi ha a Madrid queno va de Madrid, Madrid ho ha de controlar. Faltariamés!". Llavors, serem una vegada més discriminatsi minoritzats (que aniria contra I'Estatut que diu queel català és oficial juntament amb el castellà i queno hi ha cap motiu per discriminar ningú). Seguiremessent pobladors de segona categoria. El català estaràprohibit a una sèrie de llocs, serà il.legal en uns al-tres, no vàlid en altres, i aquT cal fer-se Ia pregunta:Es aixo un idioma co-oficial? Es co-oficial aquellque només es pot emprar en una sèrie de llocs i mo-ments? ¿Es lògic que un poble que va veure que elcatalà era durant una bona part de Ia seva històrial'única llengua del país, ara Ia vegi marginada i sot-mesa sota una altra (si bé hermosa i respectada) im-posada?

Això ha estat un enfrontament Balears-Madriddirecte. Allò que el Parlament Balear va aprovarper unanimitat, els de Madrid, recurs. S6n això auto-nomies? Si tot el que un parlament aprova i és deIa importància d'aquesta llei, sempre posen recurs,ens trobam en una situació en Ia que les lleis haurande passar dos grans i llargs escalons, que a vegadesfaran que aquesta llei sigui inútil. Així queda demos-trada Ia poca sensibilitat de Ia gent de Madrid enversles autonomies i envers les llengües que no són l'es-panyol. Aquí el que demanam és que allò que és nos-tre ho sigui ara i sempre i per tot i per a tots. L'ú-nic que pot fer front als recursos és Ia nostra feinacontínua per a Ia causa de Ia llengua, animant a quetothom Ia parli per tot, i a Ia vegada una mica més

d'exemple per part de les autoritats (especialmentgovern i ajuntaments) aniria molt bé.

Es veu venir, diran que els d'allà tenen raó,però això sí, perdrem amb honra i amb Ia conscièn-cia tranquil.la d'almenys haver-ho intentat. Ens atura-ran els peus uns que no entenen cap paraula de l'idi-oma que discriminaran, que no saben el que significael català per tots els països que tenim Ia sort i Iacultura de saber-lo parlar i que ells no tenen. Nosaben valorar el tresor que és una llengua ni el sa-bran valorar mai. Tampoc no el podran aficar davallterra com volen, mentres hi hagi gent com Ia balear,Ia catalana, Ia valenciana, l'andorrana, Ia catalanadel Nord, l'algueresa i Ia de l'Aragó oriental. El ca-talà és una cosa quasi genètica que duim dedins elshabitants d'aquests països i encara el control genètic(que jo sàpiga) encara no és possible. Que ho sàpi-guen!!

Ara més que mai cal que posem més fortesles nostres posicions, ara més que mai hem de de-mostrar qui som i el que volem. EIs pobles són fets,i els recursos, papers que quasi ningú ha llegit. Lagent mor, però les idees mai!!

GABRIEL ANGEL VICH I MARTORELL

Circulantper carretera,mirauprim amb eIfoc

SHwfumodor,notiraurauimk>McfeoaMibnpwbiMrtadiraukmMI.FMfcMntpodríwproKxwMKMifrataLPemouquepercabrtocbastamolpociqueekmafeoOM Q nxyj 00 tofflpl.te*4fothM**i

Evttemtí*

CONSELLINSUARDE MALLORCA T*&.

U¿ CeMiïçAr iAM^

"Crec que quan es tracta d'aprendre unamatèria escolar, quant més sàpiga el mestre,tant menys avançaran, probablement, elsal.lots"

A.S. Neill

Gl ja fa uns anys que Ia mos preparen. EIs burò-crates i "trepas" ho fan del tot conscients.

DeI mestre d'un temps al d'ara Ia diferènciano és massa grossa (és poca).

Abans, el totxo corresponent en una mà i el"puntero" en l'altra (els nins en ordre i el cap cot).Avui el vfdeo en Ia mà dreta, l'ordinador en l'esquer-ra, el macramé enganxat a una cama i l 'altra trepi-jant Ia revista escolar i al cervell Ia idea de sumarels punts de tots aquests cursets (els nins, marejats,juguen a "el ahorcado" o a "barcos" quan no s'es-criuen tendres paraules d'amor).

Abans i ara se segueix passant per alt el sub-jecte passiu (que no és tan actiu com se diu) de l'e-ducació: l'alumne.

I jo crec que tot son bones intencions pero esdiu que tant el cel com l'infern n'estan plens d'inten-cions bones.

I dins aquest bullit, enmig d'aquesta desorienta-ció i aprofitant-la, ens han enflocat una llei del pro-fessorat que segueix Ia consigna del divideix i vence-ràs: estableix diferents categories entre els mestresi el major premi és el de ja no fer de mestre, elde ser director o coordinador d'alguna cosa que s'in-ventarà si cal, pero ja no estarà en contacte ambles "feres": els alumnes.

I passa que Ia forma de pujar a una categoriasuperior és molt fàcil: basta estar atent al BOE iapuntar-se a totes les renovacions, a tots els projec-tes, a tots eIs cursets, a totes les escoles d'estiu...

I Ia gent s'hi apunta! Es clar, en aquest mónque vivim estar en el "darrer bramul", "en Ia crestade Ia ola" o simplement "al loro" és santa obligació.

I Ia progressia moltes vegades se desentén delsassumptes quotidians i lluita de forma altruista (diu)per uns grans ideals, per una escola on tothom esdiverteixi aprenent, o s'aprengui sota l'aparença dediversió, o se simuli aprendre sota l'aparença de di-vertiment.

Esta molt bé que els mestres ens renovem, vol-guem seguir aprenent, però hem d'estar alerta a cau-re en aquesta espiral de Ia carrera docent, deixantde banda o espatarrant al de sempre, el feble, elnin.

MAGDALENA TORELLO

^L'ALTRA "CONSAGRAClO DE LA PRIMAVERA"21(241)

O«OO^i^t>neixent Ia meva afició envers de Ia Música,dos Amics, per separat, han coincidit aquest f i n a ld'estiu en obsequiar-me amb uns llibres (novel.les)que tenen Ia Música com a fons. I encara més: amb-dós volums tenen autor cubà i estan ambientats aLa Habana. EIs títols en qüestió són: "La Consagra-ción de Ia Primavera" d'Alejo Carpentier i "Tres tris-tes tigres" de Guillermo Cabrera Infante.

Parlaré només del primer. Les referències musi-cals són més evidents. En el propi títol Ja les tenim.(La Música, en el segon, s'ha de sentir més entrelínies, encara que porti un capítol amb l'enginyóstítol de "Bachata"... tot un joc de paraules: suggerenta més no poder).

La història narrada per Carpentier és més omenys Ia següent: Vera, ex-ballarina russa dels Ba-llets de Diaghilev arriba a Espanya enmig de Ia Gue-rra Civil. Enllà es troba amb Enrique, exiliat cubàque lluita a favor de Ia República.

La parella comença unes relacions, primer amis-toses i després sentimentals, acabant per establir-se a La Habana. Enrique com a arquitecte (haviaestudiat amb Le Corbusier) i Vera com a professorade Ballet a Ia seva pròpia acadèmia.

Mentres els aconteixements polítics anteriorsa Ia Revolució de Fidel Castro es van succeint, apa-reix com a fons (i heus aquí Ia referència t i tu larde Ia narració) el Ballet d'Strawinsky, que vol muntarIa protagonista.

Aquesta "Consagració de Ia Primavera", aquestsuposat muntatge cubà, Ii serveix a l'autor com excu-sa per parlar-nos de Música. De Ia Música del segleXX. Així sorgeixen els noms de Falla, Cage, CowelI,Louis Amstrong... I també, és clar, apareixen les fi-gures de Nijinski, Pavlova, Balanchine...

La Cultura musical d'Alejo Carpentier és vastis-sima. Fou col·laborador del diari "La Nación" i elsseus articles musicals (recopilats en tres toms titu-lats genèricament "Ese musico que llevo dentro". Edi-torial Letras Cubanas, La Habana 1980) són d'obligadalectura. Així com també el seu volum "Ia Músicaen Cuba".

Llibre aconsellable als interessats, ja no sola-ment per Ia Música, sinó per tota Ia història del se-gle XX.

PERE ESTELRICH i MASSUTI

C U n n < l t o Ii.L.

i*ri.ttto biM« 2•.Sil

INTRODUCTK)NLcnto J.w tefapo rubato

-"»f«*, i*

IGOR STRAviNSKY (La consagració de Ia primavera)

22(242)

Un Bach poc conegut (Thomaskirche)

L E I P Z I G

Capital del Bachisme, cor de Ia Música, Ciutatde les Cantates... s6n algunes de les possibles deno-minacions de Leipzig, perquè de fet és tot això imés (assenyalem, per exemple, que és una de Iesciutats més importants en l'edició tant de llibrescom de partitures).

En un altre nivell musical és el bressol de Wag-ner i fou Ia seu del primer conservatori alemany,fundat per Mendelssohn l'any 1843.

Bach visqué en aquesta ciutat per espai de vint-i-set anys, des del 1723 fins Ia seva mort esdevingudael 1750. Fou una època de plenitud artística i espiri-tual, viscuda entre Ia composició, els serveis musicalsde" les esglésies de Sant Tomàs i de Sant Nicolaui el magisteri a l'escoIa de Sant Tomàs.

Es realment emocionant passejar-se davall lesaltes arcades de Ia Thomaskirche que encara retenenels ecos de les Passions que el Mestre hi executà;o sentir algunes de les seves composicions organís-tiques a l'orgue de Ia Nicholaikirche; o escoltar -isentir profundament- les àries i els recitatius de IaCantata 202 que Ia soprano desconeguda oferia públi-cament al peu de l'estatua del Geni... L'estàtua!Una de les representacions més conegudes de JoanSebastià i no per això menys emotiva. Quina joiapoder-hi depositar un humil ram de flors!

L'esperit bachià es veu amplament i forta re-compensat i agombolat en aquell fantàstic Leipzig.No pareixia veritat, però era, existia. I s'obre alsqui el cerquen, et mostra els seus secrets i et deixasomniar a través de sutils ritmes i melodies que úni-cament l'oïda anímica pot captar. A Leipzig quasi pareix que et pots trobar Bach al viu, perquè en espe-rit Ia seva presència és constant.

*b-c

La Thomaskirche, seu bachiana

jísr~iDW r+ >^r^««r -í*s~~~~.

El "famós" monument de Leipzig

23(243)

'Jer*Jtnnr.

Gravat antic de l'església de Sant Tomàs

.-jtMt*J-

L1ART DE LA FE

Aquest podria ben bé ser un títol per resumirl'obra de Bach a Leipzig. La Fe, el profund senti-ment religiös, Ia fidelitat a unes creences... es con -vertiren, en les mans de Bach, en un Art. L'Art deIa Fe. Tftol tret partint d'una de les seves obresmagnes: L'Art de Ia Fuga, composició històrica comcap per ser Ia darrera. Inacabada, plena de cianciamusical... difTcil i estranya.

L'estada de Bach a Leipzig, quant al nombrede composicions, ens donaria per parlar llargament.Quasi podríem dedicar-li una sèrie sencera d'articles.No és el cas. I és que de les arcades de Sant Tomàs,sortiren quantitat d'obres mestres, no sempre -pera no dir mai- valorades en el seu temps. No és Iaprimera vegada que parlam de Ia poca atenció quees donà a Bach en vida. El seu estil era "antic" (?).Fins i tot els seus fills així eI qualificaren. L'Artdemanava altres sorpreses: L'adéu al Barroc... Ia ben-vinguda al classicisme!

Enumerar les composicions de l'època 1723-1750 no és fàcil (només Ia llista de les Cantates jaés de per si llarga). Però no podem deixar d'anome-nar-ne unes quantes, les més significatives -ja queno les més genials... totes ho s6n- les més conegudes-conegudes popularment, ja que no a fons. Mai acaba-rem de revisar l'obra de Bach-, les "de sempre":

Passions (segons Sant Joan, Sant Mateu iSant Marc -aquesta perduda-)

Oratori de NadalCantates d'església i algunes profanesSuites angleses ger a claveSegon Clavierbüchlein, per a n'Aina Mag-

dalenaSis MotetsMagnificatL'Art de Ia Fuga

Final de l'eixidaEIs sotasignants a l'ombra del Mestre

PERE ESTELRlCH I MASSUTIBIEL MASSOT I MUNTANER

I

24(244)COL.LABORADORS: Miquel Aguil6, Pere J. Amengual i Bestard,F.J.Arce, Lluís Aspiroz, Guillem Bosch i Roca, Bernat Calafat,Jordi Cloquell, Tomeu CoIl, Comissió de glosadors de Pòrtol,Pere Estelrich i MassutT, Pau Ferrer, Miquel Angel Font, JoanGuasp, Marita Lladó, Pau Lladó, Emili Miserachs, Joana Ma

Matas, MiquelMutiSureda, Pere GiI, Antoni Roca i Jerez, Ra-mon Rosselló, Vicenç Sastre, Magdalena Torelló, Cristòfol Triesi Serra, Antoni Vaquer i Ramis, Gabriel A. Vich i Martorell.

CONSELL DE REDACCIO: Miquel Bosch i Auba, Antoni Canyellesi Oliver, Rafel Ferrer i Sanxo, Biel Massot i Muntaner.Imprès als tallers "Apóstol y Civilizador" (Petra). DL: PM 529/81

"wjtefrrnaúut'¿¿¿fafaz^

S'Escola Vella, s/n07141-Pòrtol

Número 53, octubre del 1986

&>

LA CONSELLERIA DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL DEL GOVERN

BALEAR TE, COM A UN DELS OBJECTIUS FONAMENTALS DOTAR A

TOTES LES LOCALITATS DE LES ILLES BALEARS, D'UN CENTRE

SANITARI ADEQUAT A LES NECESSITATS DE CADA POBLE.

AOUEETA POLITICA DE DOTACIO DE CENTRES SANITARIS HA FET

POSSIBLE QUE ACTUALMENT FUNCIONIN AMB UN RENDIMENT OPTIM

34 CENTREE, REPARTITS EN TOTES LES ILLES I QUE N'HI HAGI

14 A PUNT D'INCORPORAR-SE A LA XARXA SANITARIA. AIXO IM-

PLICA UNA COBERTURA SANITARIA DEL 60 %. EVIDENTMENT, EN-

CARA QUEDA CAMI PER RECORRER. NO OB$TANT, A HORES D'ARA

HI HA 6 PROJECTES EN FASE DE REDACCIO I S'ESTAN ESTUDIANT

LES PROXIMES INVERSIONS QUE AFECTARAN UN TOTAL DE 10 PO-

BLES.

PERO, S'HA DE DIR QUE LES OBRES I L'EQUIPAMENT D'AQUESTS

CENTRES SANITARIS NO HAURIA ESTAT POSSIBLE SENSE LA COL-

LABORACIO DE TOTS I CADA UN DELS AJUNTAMENTS OUE S'ACO-

LLIREN AL PLA D'INVERSIONS DEL GOVERN BALEAR.

GOVERN BALEARConsdlena He Sanitat i Seyuret<tf Socwl