www.alcoberro.info 1 ANLISI DEL RESUM DUN LLIBRE PUBLICATRECENTMENT TITULAT TRACTAT DE LA NATURALESAHUMANA DE DAVID HUME (1711-1776) Ramon ALCOBERROTal com explica Miquel Costa en la seva Nota Introductria a ledicicatalanadel RESUMDEL TRACTAT(Barcelona: Ed. LaBusca, 2005),decebut per la recepci del Tractat, o ms exactament dels llibres I i II,ja que el III va sortir desprs del Resum, Hume va decidir-se a publicarannimament (comel Tractat mateix), aquest Resumpresumptamentescrit per un tercer, en defensa i promoci de lobra. (...) La intenci deHume amb aquest pamflet era condensar el Tractat i fer un recull delspunts ms significatius (sobretot lanlisi de la causalitat, del llibre primer,De lenteniment) ambvista a incrementar la seva audincia toteliminant algunes dificultats.Per a Hume la filosofia ha de donar una fonamentaci a la cincia de lanaturalesa humana. Quan analitzem com coneixem, segons lempirisme lesidees innates sn indefensables.Concepte com jo o Du difcilentpoden ser considerats innats. Per tant hem de buscar en lexperincia unprimer criteri de coneixement. Per com que no podem tenir experinciadallqueencaranohapassat, lescepticismeresultainevitable. Lafilosofia, doncs, el que ha de fer -ms mostrar-nos la veritat- s prevenir-nos de lerror. I lerror sovint deriva dusar de forma irreflexiva paraulescom substncia,causa o jo,que no volen dir res empricamentobservable. Daqu la famosa frase humeana: lafilosofiacontingudaen aquestllibresforaescptica,ipretnfer-nosconscientsdeles imperfeccions i els estrets lmits de lenteniment hum.Segons ell, la causa de la mala acollida del seu TRACTAT era atribublems a la forma de presentaci, ms que no al contingut (...) Com diuMiquel Costa: Breument, el Resum se centra en primer lloc en els seusprincipis empiristes delconeixement:la divisi de les percepcions enimpressions i idees, i la dependncia daquestes respecte a aquelles (elsprincipis dassociaci els trobem al final); lanlisi de les nocions de causa isubstncia, i els fonaments de la creena; i en segon lloc en limpacte quetenenaquests principis sobre la metafsica: sobre les idees dssersuprem, de lnima humana, despai i de llibertat. De tots aquests punts, elque Hume analitza amb ms extensi s la noci de causa, que s la pedraangular del seu sistema.Amb aquestes notes volem contribuir a la lectura del RESUM DUN LLIBREPUBLICAT RECENTMENT TITULAT TRACTAT DE LA NATURALESA HUMANA,de manera que en negreta recollim el text (en la trad. de Miquel Costa;publicada per Ed. La Busca) al costat dun breu comentari nostre, que nopot suplir la lectura directa i reflexiva.************************p. 9.- PREFACI Les meves expectatives respecte a aquesta breu obrapoden semblar una mica excessives si dic que les meves intencions snresumir una obra moltms llarga per talfer-la ms assequible a lacapacitat del lector mitj. (...) www.alcoberro.info 2 Lobjectiu del llibre, doncs, ser divulgar en general els principis empiristes.p. 9-10.- El llibre mha semblat que tenia un aire de singularitat i novetatprou significatiu per reclamar [4] latenci del pblic, sobretot pel fet que,simaisarribs a adoptar aquesta filosofia (com sembla que insinualautor),caldria modificar la major part de les cincies des dels seusfonaments. (...)En definitiva lempirisme hume apareix com una alternativa triple, en la mesuraque s una teoria oposada tant (1) al racionalisme (perqu nega les idees innates),com (2) a lepistemologia inductivista provinent de Bacon, i (3) al sentit com queafirma la substantivitat del jo.p. 10.- He triat noms un argument simple, que he resseguit curosamentdel principi al final. s lnic punt que mhe proposat dacabar. La restanoms sn indicacions dalgunes parts particulars que mhan semblatcurioses i dignes datenci. (...)Bsicament del que es tractar al llarg del llibre s de fer la crtica del concepte decausalitat, perqu siaquest es mostra inconsistent, es desmunta tota possibleargumentaci sobre conceptes metafsics i idees innates basades en laplicaci delconcepte de causa.p. 11.- RESUM Lesperit filosfic que tant ha progressat arreu dEuropaaquests darrers vuitanta anys, ha arribat en aquest Regne tan lluny com enqualsevol altre. Sembla que els nostres autors fins i tot han iniciat un noutipus de filosofia que, pel que fa a lenteniment i al profit, resulta msprometedora que cap altra coneguda fins al presentReferncia a la filosofia de la Illustraci i a lempirisme britnic, que es presentacom una revisi dels principis delconeixement [enteniment] icom a teoriaprofitosa. Ms tard el profit o la utilitat seran la base de la filosofia de Bentham iMill.p. 11.- La major part dels filsofs de lantiguitat que es van ocupar de lanaturalesa humana, mostren ms [6] delicadesa de sentiment, sentit justde la moral o grandesa dnima, que no pas profunditat de raonament ireflexi.Simplement sacontentaven a representar elsentit com delshomes amb la llum ms intensa iamb elmillor estilde pensament iexpressi,sense mantenir una seqncia contnua de proposicions,niconvertir les mltiples veritats en una cincia completa.Lempirisme se sap contrari al sentit com dels homes de la filosofia tradicional;en definitiva el suposar sentit com s imprecs i per tant incompatible amb laprecisi de la cincia, Lempirisme proposa una nova concepci del coneixementque vol estar atenta als fets, no a les hiptesis. s estrictament una teoria realista,experiencial i escptica.p. 11.- Per si ms no, val la pena intentar veure si la cincia de lhome ssusceptible de la mateixa precisi que trobem en algunes parts de lafilosofia natural.Hume es considerava a si mateix com un Newton del mn moral. El problema dela filosofia rau en qu hi ha molts mots mal definits o imprecisos (substncia,causa, etc.). cal doncs, cercar un principi clar, precs. Per levidncia no pot estar www.alcoberro.info 3 en les idees innates (que sn confusses ino se sap com shan produt, nisirealment sn universals...) sin en la sensibilitar que s un fet natural.p. 11- I encara que no puguem arribar mai als principis ltims, s unasatisfacci arribar tan lluny com ens ho permetin les nostres facultats. (...)Ell es proposa anatomitzar la naturalesa humana de forma completa, i escompromet a treure noms les conclusions que autoritzi lexperincia.Lempirisme no pretn resoldre elsentitdarrerde les coses (els principisltims) sin que es pregunta pel significat dels conceptes i per la seva connexiamb lexperincia, sempre a partir delprincipide la cpia: noms s veritataquella idea que sabem de quina impressi prov. De fet ms que resoldreproblemes, lafilosofiaempiristaels vol dissoldre, mostrar queestanmalplantejats i per aix mateix plantegen problemes impossibles de solucionar. En lafilosofia emprista hiha sempre la denncia que la ra volanar ms enll delexperincia, de forma illegtima.p. 12.- Lnicfidelalgicasexplicarelsprincipisioperacionsdela facultatderaonarilanaturalesadelesidees; lamoral ilacrtica considerenelsgustosisentiments, ilapolticaconsideraelshomesunits enunasocietatidependentselsunsdelsaltres. Aquest tractat de lanaturalesa humana, doncs, es planteja amb vista a un sistema de lescincies. Lautor ha culminat la part relativa a la lgica i ha establert elsfonaments de les altres parts en lexplicaci de les passions.Lobjecte de lobra de Hume s explicar en teoria del coneixement don provenenles idees i com funciona el raonament (relacions didees/ matria de fet, principi dela cpia...) i en tica lorigen del sentiments morals que deriven de les emocions,no de la ra.p.13.- Com que aquest llibre cont un gran nombre despeculacions moltnoves i dignes datenci, s impossible transmetre al lector una idea justadel conjunt. Per tant ens limitarem sobretot a lexplicaci dels raonamentsfets a partir de la causa i lefecte. Si podem fer entendre aix al lector, potben b servir de mostra per a la resta.El tema bsic del RESUM DEL TRACTAT s la crtica del concepte de causa, quepressuposa la impossibilitat de la de la inducci. Que mil experincies repetides enun mateix sentit no permetin afirmar que lexperincia miliuna repetir lesanteriors s quelcom que pot sobtar al sentit com per que resulta fonamental perpoder fer cincia, atenent-se a les dades i no a generalitzacions abusives.p. 13.- Lautor comena amb algunes definicions. Anomena percepci totall que es pot presentar a la ment, b usant els sentits, b moguda per lapassi, b exercint el pensament i la reflexi. Divideix les percepcions endues espcies, a saber, impressionsiidees. Quan sentim una passi oemoci de qualsevol mena, o rebem les imatges dels [9] objectes externstransmeses pels sentits,anomena la percepci de la ment impressi,paraula que usa en un sentit nou. Quan reflexionem sobre una passi o unobjecte no presents, aquesta percepci s una idea. Les impressions, pertant, sn les percepcions vives i fortes; les idees sn les ms tnues ifebles. Aquesta distinci s evident; tant evident com la que hi ha entresentir i pensar.Es defineixen alguns conceptes bsics de la teoria empirista: percepci, impressi iidea. Els dos tipus de continguts mentals o percepcions (val a dir: all que la nostra www.alcoberro.info 4 ment pot conixer) sn les impressions i les idees: les impressions sn primriesrespecte de les idees, que en deriven. Tota impressi que no provingui duna ideas falsa. s interessant observar que per a Descartes evidncia implica ideesinnates, per a Hume, en canvi, noms sn evidents les impressions sensibles.Evident en Descartes s el que no t contradicci; en canvi per a Hume evidents tot el que copsa la nostra experincia sensible.p. 14.- La primera proposici que planteja s que les idees, o percepcionsfebles, deriven de les impressions, o percepcions fortes, i que no podempensar en cap cosa que no haguem vist fora de nosaltres o sentit dins lanostra ment. Aquesta proposici sembla equivalent a la que Locke es vaesforar tant a establir, a saber, que no hi ha idees innates.El principi de la cpia s epistmicament la concepci de la veritat en Hume; pertant no hi ha idees innates. Tota idea, abstracta o no, que la ment pot conixer hade ser una cpia, val a dir, derivar duna impressi.p. 15.- Aquestes percepcions sn tan clares i evidents que no admetencontrovrsia; mentre que moltes idees sn tan obscures que s gairebimpossible, fins i tot per la ment que les forma, dir exactament la sevanaturalesa i composici. Consegentment, sempre que una idea sambigua, lautor recorre a la impressi que la pot fer clara [11] i precisa. Isi sospita que un terme filosfic no porta cap idea annexa (com s massahabitual) sempre pregunta de quina impressi deriva aquesta idea? I si noes pot aportar cap impressi, conclou que el terme est completamentmancat de significaci. Daquesta manera examina la idea de substncia iessncia; i seria molt desitjable que aquest mtode rigors es practiqusms en totes les disputes filosfiques.Les idees que no deriven dimpressions s obscures, ficcions creades per la ment.Aix substncia i essncia sn mots mancats de sentit, absolutament imprecisos.El significat o sentit dun mot deriva de lexperincia que podem tenir sobre la cosaque aquest mot designa.p. 15.- s evident que els raonaments sobre qestions de fet es basen enla relaci de causa efecte, i que no podem inferir mai lexistncia dunobjecte a partir dun altre llevat que es trobin connectats, b mediatament,b immediatament. A fi dentendre aquests raonaments, doncs, hem deconixer perfectament la idea de causa; i per aix hem de mirar al nostrevoltant per trobar una cosa que sigui la causa duna altra.Dara endavant comena la crtica de Hume a la causalitat. Al menys com a hiptesiel contrari de qualsevol qesti de fet sempre s possible. Per a Hume la causalitatno existeix en el sentit que no hi ha connexi necessria, sin noms hbit ocostum que fan possible una connexi suficient, de caire psicolgic.p. 15-16 .- Aqu hi ha una bola de billar damunt la taula, i una altra bolaque es mou cap a ella rpidament. Xoquen; i la bola que abans estava enreps es posa en moviment. Aquest s un exemple tan perfecte de larelaci de causa efecte com qualsevol altre que coneguem per sensaci oper reflexi. Examinem-lo, doncs. s evident que [12] les dues boles esposen en contacte abans no es transmeti el moviment, i que no hi ha capinterval entre el xoc i el moviment. La contigitat en el temps i lespai sdoncs una circumstncia indispensable en les operacions de les causes. Deforma semblant, s evident que el moviment que s la causa s anterior almoviment que s lefecte. Lanterioritat en el temps s doncs una altracircumstncia indispensable en tota causa. Per aix no s tot. www.alcoberro.info 5 El psicologisme hume. La ment tendeix a creure que una cosa que passa abansduna altra s la causa de la segona, per aix s noms un resultat al qual hemarribat per repetici de lexperincia, no t un sentir necessari. La causalitat snoms una creena; no una exigncia derivada de lexperincia. Sn elsmecanismes psicolgics (constncia, contigitat, anterioritat en el temps) i la foradel costum el que fonamenta lexperincia que no t un caire necessari.p.16.- Ms enll daquestes tres circumstncies de contigitat,anterioritat iconjunci constant,no hipuc descobrir res,en aquestacausa.La causalitat no t, doncs, un caire de necessitat lgica, sin psicolgica. Si no hi hacausalitat, lnic que ens queda s la creenap. 17.- La ra no veu res en la causa que ens faci inferir lefecte. Unainfernciaaix, sifos possible,equivaldriaa unademostracibasadasolament en la comparaci didees. Per una inferncia de causa a efecteno equival a una demostraci, i daix hi ha aquesta prova evident: la mentsempre pot [14] concebre qualsevol efecte de qualsevol causa, i certamentqualsevolesdeveniment a partir dun altre.Tot all que concebem spossible, almenysenunsentit metafsic; perquanestractadunademostraci, elcontraris impossible iimplica contradicci. No hihademostraci, doncs, de la conjunci de causa i efecte. I aquest s unprincipi generalment adms pels filsofs.En lexemple de les boles de billar hi ha prioritat (la primera bola es mou endirecci a laltra), contigitat en eltemps i lespai (les dues boles xoquen) iinferncia que fa la ment (quan considera que la primera bola causa- produeix elmoviment de la segona efecte-). La inferncia, per, no prov de cap impressi i,per tant, no compleix amb el principi de la cpia. La fem per hbit o costum.La causalitat s psicolgica, no lgica. I daltra banda el contrari de qualsevol fets sempre possible. En la ment hi ha dos tipus de coneixements: el de les relacionsdidees i el de la matria de fet. El contrari duna qesti de fet s, en principi,sempre possible,en canvielcontrariduna relaci didees (dun coneixementmatemtic) no ho s. Noms el raonament deductiu s demostratiu; quan en lescoses de la vida funcionem per inducci mai no podem arribar a la veritat perfecta itotal.p. 18.- Daqu se segueix doncs que tot raonament relatiu a la causa ilefecte es basa en lexperincia, i que tot raonament dexperincia es basaen la suposici que el curs de la naturalesa continuar sent uniformement[15] el mateix. Aix concloem que causes semblants, en circumstnciessemblants, sempre produiran efectes semblants. (...) s evident que Adam,amb tota la seva cincia, mai no hauria estat capa de demostrar que elcurs de la naturalesa ha de continuar essent uniformement el mateix, i queel futur ha de ser conforme al passat.Els humans creiem per no sabem que la naturalesa s uniforme per mai nopodem estar-ne segurs. La creena s noms una suposici, un estat de la mentbasat en la probabilitat. Que una cosa sigui probable no la converteix en certa. Elcontrari de qualsevol qesti de fet s possible; daqu lescepticisme empirista.p.18-19.- Tot argument probable es construeix sobre la suposici que hiha conformitat entre el futur i el passat, i per tant no pot servir per provar-la. Aquesta conformitat s una qesti de fet, i si per cas necessita prova, www.alcoberro.info 6 noms admet la prova de lexperincia. Per lexperincia del passat nopot ser cap prova de res en el futur sense suposar que hi ha semblanaentre els dos.(...) [16] Estem determinats a suposar que elfutur sconforme al passat nicament per COSTUM.Un fet no t ms fora que un altre fet i, per tant, els fets no sn raons. El passatno determina el futur; noms per raons psicolgiques (perqu la nostra ment cercaestabilitat) creiem en la causalitat, per que el que va succeir ahir sesdevindrdem s una creena, una hiptesi potser prudent per no necessriament certa.p.20.- Segon, la ment t una facultat dassociar totes les idees que noimpliquin contradicci;Lempirisme s psicologista; lexperincia es basa en la capacitat de memria idassociaci didees.p. 21.- Aquesta conclusi sembla una mica sorprenent; per hi arribemper una cadena de proposicions que no admeten cap dubte. Per ajudar ellector a recordar-ho, les recapitularem breument. No es pot provar capqesti de fet sin a partir de la seva causa o el seu efecte. No es potconixer res com a causa duna altra cosa sense experincia. No podemdonar cap ra per estendre al futur lexperincia del passat, sin que quanconcebem un efecte que se segueix de la seva causa habitual estem del totdeterminatspel costum. Pertambhi creiem, enlefectequesensegueix, a ms de concebrel. Aquesta creena no afegeix cap idea nova ala concepci. Noms modifica la manera de concebre-la, i fa que siguidiferent per la sensaci o sentiment que produeix. En totes les qestionsde fet, doncs, la creena sorgeix nicament del costum, i s una idea queconcebem duna manera peculiar.Resum: Lexperincia s lnic origen del coneixement, una cosa que va succeir enel passat no t perqu necessriament succeir en el futur i la causalitat s unacreena de base psicolgica, fonamentada en lhbit o costum.p.24.- Un cop despatxat aquest important punt relatiu a la naturalesa dela inferncia de la causa a lefecte, lautor torna sobre els seus passos iexamina de nou la idea daquesta relaci.En considerar elmovimenttransmsper unabolaaunaaltra, nopodemtrobar resmsquecontigitat, anterioritat en la causa i conjunci constant. Per al costatdaquestes circumstncies, normalment se suposa que hi ha una connexinecessria entre la causa i lefecte, i que la causa posseeix una cosa queanomenem poder, o fora, o energia. La pregunta s: quina s la ideaannexa a aquests termes?Una idea s falsa si no podem dir de quina impressi prov. Les idees metafsiquessn falses perqu no provenen dimpressions sensibles.Sino hiha connexinecessria entre una impressi i una idea, la idea s falsa la mantenim noms perraons psicolgiques, no lgiques.p.24 .- Per la pregunta encara es mant: quinaideatenimdenergiao poder,niquesiguienlssersuprem? La idea que tenim duna Detat(segons els qui neguen les idees innates) no passa de ser una combinacide les idees que adquirim reflexionant sobre les operacions de la nostrament. www.alcoberro.info 7 Aplicaci a la idea de Du del principi de la cpia, que fonamenta lescepticismereligis hume. El concepte de Du s purament metafsic, no empric i per taninsostenible.p. 25.- Amb tot el que sha dit, el lector fcilment veur que la filosofiacontinguda en aquest llibre s fora escptica, i pretn fer-nos conscientsde les imperfeccions i els estrets lmits de lenteniment hum. Gaireb totraonament queda redut aqua lexperincia; ia ms sexplica que lacreena que acompanya lexperincia no s ms que un sentiment peculiar,o una viva concepci produda per lhbit.Defensa de lescepticisme, s a dir, de la pura impossibilitat de dir resdabsolutament segur sobreles coses osobreel mn. Lempirismemenaalescepticisme com a conseqncia del seu mateix criteri de veritat: el principi de lacpia. Si no hi ha experincia no hi ha evidncia. I tot el que ara s duna manerapodria ser diferent dem: daqu la primacia de la prctica sobre lespeculaci.p. 25- 26.- Lautor insisteix en algunes altres qestions escptiques; i engeneral conclou que assentim a les nostres facultats i usem la ra nomsperqu no podem fer altra cosa. La filosofia ens tornaria completamentpirrnics, si no fos que la natura s massa forta per aix.Pirrnics s sinnim descptics. Pirr dElis (360-270 a.C.) fou el primer escpticgrec. Per contraposar a lescepticisme noms tenim la fora del costum o de lhbitque no t un caire necessari: per naturalesa (costum) tendim a donar sentit a allque no t ni lgicament ni emprica un caire de necessitat.p. 26.- Descartes sostenia que el pensament era lessncia de la ment; nopas aquest o aquell pensament, sin el pensament en general. Aix semblaabsolutament inintelligible, ja que tot el que existeix s particular.Per a un empirista com Hume no hi ha idees abstractes, ni idees generals, tot elqueexisteixrealment sconcret (nominalisme). Tot principi general sunaabstracci que cal fonamentar des de lexperincia concreta. La ment no podriapensar si prviament no percebs.p. 26-27.- Lament nosunasubstnciaenlaqual existeixenlespercepcions de forma inherent. Aquesta noci s tan inintelligible com lanoci cartesiana que el pensament o percepci en general s lessncia dela ment. No tenim cap idea de substncia de cap mena, ja que no tenim capidea que no derivi dalguna impressi, i no tenim cap impressi dunasubstncia, sigui material o espiritual. No sabem res, llevat de les qualitatsi percepcions particulars.Resum de la teoria del coneixement empirista: no podem conixer ms enll delconcret. La paraula substncia en el vocabulari filosfic ms tradicional designavaall que est per sota [sub / stare] i dna coherncia i identitat a les coses. Ocom es deia en vocabulari escolstic: la substncia (home) s el suport delsaccidents (gras, baixet). La substncia s all que no varia quan tots elsaccidents varien; doncs b: per a Hume el concepte de substncia simplement estmancat de sentit. Noms coneixem per lexperincia i la substncia no existeix. Nohi ha quelcom -material o espritual- que estigui fora de lexperincia sensible.Lemprisme s la teoria de la primacia de la sensibilitat respecte a lenteniment i delconcret respecte de labstracte. www.alcoberro.info 8 p. 28.- Ara hem de procedir a explicar el segon volum daquesta obra, quetracta de les PASSIONS. s ms fcil dentendre que el primer, per contopinions que sn igualment noves i extraordinries.Per a Hume ltica no prov de cap relaci didees, ni de cap matria de fet: lespassions sn emocions; no elements racionals i de caire necessari sin productesde la psique (cada hum t passions i emocions diferents, cosa que demostra el seucaire subjectiu).p.31.- Tot alllarg daquest llibre hiha moltes pretensions de nousdescobriments en filosofia; per si alguna cosa pot autoritzar lautor arebre un nom tan gloris com el dinventor, s ls que fa del principidassociaci didees, que interv en la major part de la seva filosofia.Sntesi del psicologisme hume. La unitat en la percepci del mn el fet que elmn no ens sembli incoherent o absurd- depn de lexistncia en la nostra ment detres principis psicolgics: semblana, contigitat i la causalitat: principis meramentpsicolgics per no lgics.p. 31.- La imaginaci t una gran autoritat sobre les idees; i no hi ha ideesque, essent diferents entre elles, no pugui separar, i unir, i compondre entotes les varietats de la ficci. Per malgrat aquest imperi de la imaginaci,hi ha un lligam secret o uni entre certes idees, que fa que la ment lesassoci msfreqentment, i faqueluna, arrandelasevaaparici,introdueixi laltra. Daqu [32]veaixqueanomenemlproposdeldiscurs; daqu ve la coherncia dels escrits; i daqu ve tamb aquell fil oseqncia de pensaments que la persona sost naturalment fins i tot en lafantasia ms desbocada. Aquests principis dassociaci es redueixen a tres;asaber, la semblana: unapinturaensfapensarnaturalment enlapersona que sha pintat; la contigitat: quan es parla de Saint Dennis, laidea de Pars sorgeix naturalment; la causalitat: quan pensem en el fill, ensveiem conduts a posar atenci en el pare. s fcil de concebre lenormeimportncia que aquests principis hande tenir enla cincia de lanaturalesa humana si considerem que, pel que fa a la ment, aquestes snles baules que mantenen les parts de lunivers enllaades entre elles.En resum, la teoria del coneixement de Hume s psicologista i fenomenista, en lamesura que es fonamenta en el principi de lassociaci didees i en la primacia delfenomen sobre el concepte.David HUME: RESUM DEL TRACTAT DE LA NATURALESA HUMANA.Barcelona: Ed. La Busca, 2005, Prleg i traducci a cura de Miquel Costa.