la veu del clot' - extracte
DESCRIPTION
Resum de la Monografia Comunitària del Clot.TRANSCRIPT
1
2
PART I ANÀLISI I CONTEXTUALITZACIÓ GENERAL
1 Característiques de la Comunitat
DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI
Alguns dels elements destacables del territori que hi apareixen son:
o Zona poblada des de l’època romana
o Pas d’una sèquia anomenada Rec Comtal que abastava d’aigua la ciutat de Barcelona i en i
feia del Clot un territori propici per al cultiu, paisatge que cap al segle XIX deixaria pas a les indústries i petits tallers.
o L’arribada del ferrocarril al barri a partir del 1854 va contribuir a que esdevingués un
enclavament industrial amb un nucli obrer que es va acompanyar d’un augment significatiu de la població provinent de la resta de Catalunya i Aragó
o Durant el s. XX, va perdre la seva imatge industrial degut a la desaparició de les antigues
fàbriques i el recobriment de les vies del tren. Això va fer possible la recuperació d’alguns espais per a l’ús de la ciutadania com el Centre Cultural la Farinera, el Parc del Clot, entre d’altres.
o Fins l’any 2006 el Clot i Camp de l’Arpa formaven un sol barri, a partir de la divisió
efectuada per l’Ajuntament en el Plenari del Consell Municipal del 21 de desembre de 2006, on el Clot i Camp de l’Arpa passen a ser dos barris amb entitat pròpia tot i que continuen compartint molts recursos administratius, educatius i sanitaris, projectes socials, culturals i lúdics.
o El barri del Clot com a centre Polític ja que en ell es localitza la Seu del Consell Municipal
del Districte, és punt de trobada de partits polítics, així com dels càrrecs electes com el regidor del Districte.
o Punt important d’intercanvi entre transports: metro, autobús i tren. El trànsit dels mitjans
de transport i les seves rutes han marcat la història del barri.
o Els mitjans de transport i les seves vies així com les actuacions urbanístiques generen opinions que oscil·len entre els que valoren positivament la millora de la mobilitat de les persones i les que acusen el caràcter fracturat que li donen al barri.
o El Clot disposa d’espais qualificats com a zones verdes, entre els quals destaca el Parc del
Clot. Lloc històric de trobada i espai central de la vida del barri.
“El barri s’ha transformat d’una manera espectacular aquest darrer segle”.
“És un barri que està bé, amb les comunicacions que hi ha, ho tens bastant resolt. És molt important per a un barri que hi hagi comunicacions”.
3
DEMOGRAFIA DE LA COMUNITAT
Dades més significatives corresponents a la població del barri:
o A gener 2011: 27.379 habitants, dels quals un 51,8% són dones i un 48,16% són homes. Són
percentatges similars al Districte de Sant Martí.
o Alta densitat de població que supera àmpliament les taxes de Sant Martí i de Barcelona. Després del seu barri veí Camp de l’Arpa.
o La piràmide poblacional és regressiva, amb una baixa natalitat i mortalitat.
o Les persones de nacionalitat estrangera sumen un total de 3.871 habitants, representen el
18,75% de la població del barri.
o De la població estrangera assentada al barri el 28,85% son de diferents nacionalitats europees, mentre que el 71,14% son persones d’altres continents. Destaquen pel seu nombre la població Xinesa amb un 17%, Itàlia (16%), Marroc (16%), Perú (15%), Equador (13%), Bolívia (13%), Colòmbia (10%).
En les últimes dècades, l’establiment de persones de diverses procedències socioculturals ha aportat una major diversitat al barri, fet que és viscut com un canvi social important
Històricament el Clot ha estat un barri d’acollida per la població migrant degut, principalment, per la seva condició d’assentament industrial, i per tant, de lloc d’oportunitat de treball. Actualment: Nascuts a la ciutat 54,6%, Resta de Catalunya 6,98%, Resta d’Espanya 19,65%, Resta del món 18,75%
La composició social i cultural de la migració (nacional i internacional) al barri ha canviat ràpida i significativament i això es fa visible per als seus veïns i veïnes.
Durant l’any 2011 el nombre de persones que han arribat al barri és superior al nombre de persones que se n’han anat. Tot i que també s’està produint el retorn de persones i famílies als seus països d’origen. Situacions conegudes i viscudes de manera propera per ciutadania i tècnics.
La població immigrada destaca les dificultats viscudes en el procés d’arribada i les actuals a l’hora de poder realitzar un procés migratori. Analitzant també les diferències respecte anys anteriors.
“El tipus de barri condiciona el tipus d’immigració que hi arriba. El Clot és un barri mitjà i la immigració que hi ha al barri té aquest mateix nivell”.
“Hi ha molt immigrants que han vingut sols i després han vingut les seves famílies. Això ha fet que augmentés la població i que cada cop ens coneixem menys. El Clot ha deixat enrere l’ambient de poble que caracteritzava als barris de la Barcelona d’abans dels 90”.
“Con la coyuntura económica actual está muy difícil conseguir llegar aquí y regularizar tu situación. Si somos ciudadanos del mundo tenemos derecho a que nos acojan en cualquier país, poner impedimentos es una injusticia. La gente que llega ahora lo va a tener muy difícil, ahora mismo hay más gente que sale de España de la que entra. Los únicos que vienen son estudiantes becados por el gobierno de Perú o con préstamos a bajo interés para estudiantes”.
4
L’ECONOMIA DE LA COMUNITAT
El Clot ha estat històricament un barri de comerciants.
En el barri es troba una important zona comercial que integra l’Eix Clot, l’històric Mercat de Bellcaire i Encants Vells i el Centre Comercial Les Glòries ubicats en zones limítrofes al barri.
En el teixit comercial del barri conviuen comerços històrics com la Pastisseria la Palma o la botiga de joguines La Paloma, amb comerços de recent obertura i aquells que son regentats per persones de diferents procedències culturals.
Les relacions de proximitat i de veïnatge que es generen des de l’activitat comercial són molt comentades i es té la sensació que faciliten la cohesió.
Existeix l’Eix Clot amb la voluntat de potenciar la bona oferta existent de comerços de qualitat i crear una xarxa de serveis professionals associats per als i les clientes del barri i de Barcelona.
La població estrangera té una important presència comercial al barri: la població xinesa regenta basars, perruqueries, bars i botigues de roba. Població asiàtica botigues de comestibles, Dones i locutoris. Comunitat Llatina restaurants criolls, botigues de consums i locutoris.
Aquesta nova realitat comercial introdueix canvis en les relacions comercials i culturals. La substitució i la presència del comerciant “autòcton” pel del estranger genera diverses opinions i posicionaments.
La crisi econòmica afecta al teixit comercial del territori: el petit comerç es veu obligat a canviar d’estratègies comercials per mantenir-se o tancar.
La crisi econòmica afecta al conjunt de la Comunitat, aquesta situació és percebuda àmpliament tot i que des de diferents prismes: persones que creuen que l’impacte per al barri ha estat “lleu” i persones que reconeixen patiment i pobresa.
“ La gent del barri agraeix molt el tracte proper i educat que se li ofereix en botigues com la nostre, tot i que no els hi hagis venut res, se sorprenen de com els has atès. Tinc la sensació que la gent jove va molt a centres comercials ja que aquests els hi afavoreixen una comoditat en els horaris i la gent té pressa. La clientela que ve als petits negocis del barri ho fan per el tracte que se’ls ofereix. El producte no és la clau, no té valor, el que la gent busca és el bon tracte. “
“Al barri hi ha gent que està patint aquesta crisi, sobretot han vist modificat el seu poder econòmic, però no retallen les despeses, sinó que regularitzen el que gasten”.
“El comerç té un paper important al barri ja que fa cohesió”
HISTÒRIA DEL MOVIMENT ASSOCIATIU
Diferents esdeveniments històrics, com ara la “Setmana Tràgica”, “la Guerra Civil i la postguerra”
entre d’altres, han ajudat a definir tant el caràcter del barri com el seu moviment associatiu i de participació.
5
La població es va organitzar en diferents tipus d’associacions: obreres, cooperatives, ateneus, entitats culturals, etc.
Es destaca la funció realitzada per totes les entitats tant les històriques com les de recent creació. Algunes d’elles:
o Associació de Veïns Clot- Camp de l’Arpa: que es va crear per fer eco de les reivindicacions de millora del barri. Actualment continua la seva lluita reivindicant equipaments, participant activament de la redefinició de projectes urbanístics, i altres accions derivades de la crisi actual.
o La Federació d’Entitats del Clot –Camp de l’Arpa que aglutina una part important de les
entitats del barri i que gestiona des del 2004 a través d’un model de gestió Cívica, el Centre Cultural la Farinera del Clot i des del 2008 l’Espai Antoni Miró Peris.
o La Pinya Coordinadora de Joves del Clot- Camp de l’Arpa i la seva contribució a la Festa
Major.
L’associacionisme immigrant és poc present al territori tot i que destaca el Centre Cultural Islàmic Català.
També destaca al territori l’Associacionisme de Dones, sociocultural i solidari.
En definitiva un associacionisme divers i arrelat
Destaquen les relacions de cooperació entre ciutadania, recursos tècnics i administració a l’hora de donar resposta a diferents problemàtiques identificades al barri: projecte RADARS.
Es compta amb diversos Projectes Comunitaris com ara Projecte d’escales, Camins escolars-Espais Amics.
“Durant la dictadura no hi havia associacions ja que estava prohibit, després de la mort de Franco, es va fundar l’associació de veïns del Clot-Camp de l’Arpa, en la qual hi havia inclús un capellà. Va començar amb molta força i il·lusió, al principi es van aconseguir molts èxits com la recuperació del Parc del Clot, a mode d’equipaments. Encara ara, l’AAVV lluita per més equipaments”
“Les grans entitats i associacions han de fer una reflexió profunda entorn al barri i les seves necessitats reals. Això s’ha de generar des de les persones que hi participen.”
“Participar en un projecte que s’està duent a terme al barri com és Radars, m’ha donat la perspectiva de barri que té moltes entitats i entitats molt implicades que hi participen. Participen entitats molt arraigades, de fa molt de temps i entitats noves que representen diferents realitats culturals. Que hi hagi un espai intercultural és important i necessari”.
HISTÒRIA ADMINISTRATIVA I POLÍTICA
El Clot és un barri amb intensa activitat política i presència en la vida dels partits polítics. Prova d’això són les nombroses organitzacions polítiques que hi ha al barri, així com la participació en temes relacionats amb la política i el caràcter reivindicatiu de moltes entitats que resideixen al Clot.
A part dels partits polítics existeixen altres grups de caràcter polític:
6
o Des de La Forja (un centre “okupat”), opera l’organització juvenil ARRAN
o El moviment anarquista té el seu arrelament al barri i juntament amb altres col·lectius
gestiona el centre social “okupat” i autogestionat La Revoltosa.
o A nivell de ciutat existeixen plataformes o entitats que porten a terme accions al territori: com per exemple “Unitat Contra el Feixisme i el Racisme”
o El moviment 15-M ha tingut presència al barri amb el naixement d’una assemblea que es
reuneix a la Plaça Font i Sagué.
o Les associacions del Clot participen a nivell de ciutat en diferents òrgans de participació promoguts per l’Ajuntament i el Districte; Consell Ciutadà de Districte, Consell de Barri.
“El barri del Clot i el districte de Sant Martí potser han estat els més reivindicatius de Barcelona. També Nou barris”. “La gent veu que per canviar les coses el que s’ha d’aglutinar per aconseguir coses, ho han de fer de manera conjunta, no ho poden fer sols”.
2 Anàlisi sectorial
TREBALL I OCUPACIÓ
El Clot s’ha vist afectat pels efectes de la crisi econòmica.
Al desembre del 2012 un total d’aturats 1.934 persones, un 1,72% respecte al total d’aturats de la ciutat de Barcelona
L’increment de l’atur i la falta d’ofertes representen una preocupació important que es reflexa en moltes de les opinions recollides.
Hi ha opinions que expressen dificultat de trobar feina per les persones immigrades.
Recursos d’informació i orientació en matèria laboral a disposició del barri ubicats al Clot o proximitats: Oficina de Treball, Fundació Claperós, Punt d’informació Juvenil amb el programa Antena Jove, Barcelona Activa, entre d’altres.
Algunes persones apunten un canvi en la predisposició autòctona envers certes feines que en no
tenien demanda entre la població espanyola i que ara tornen a tenir-ne.
“L’atur juvenil i la precarietat laboral afecta al barri”.
“La vivencia de la situación del mercado de trabajo en el barrio es que no hay ocupación y que Sant Martí es el distrito con más paro de todo Barcelona. Se detecta disconformidad ante la ausencia de acciones concretas por parte de la administración para dar respuesta a esta situación”.
7
EDUCATIU
El barri compta amb els següents recursos educatius formals: 2 guarderies públiques, 4 guarderies
privades, 3 centres d’ Educació Infantil i primària, 1 Institut públic, 1 centre concertat d’educació infantil, primària i secundària.
La situació de crisi i els ajustos pressupostaris en l’àmbit educatiu són aspectes que preocupen i generen malestar general. Tant la ciutadania com els recursos tècnics destaquen els efectes negatius de la situació actual, així com els impactes futurs sobre les noves generacions.
Presencia de l’educació no formal al barri a través de moltes iniciatives en el terreny socioeducatiu que ofereixen una educació enfocada a l’oci al temps lliure. El barri compta amb 4 entitats orientades als més petits.
o La representativitat de tota la diversitat cultural existent al barri no sempre és present tot i
que s’estan duen a terme accions per treballar la interculturalitat.
o Les persones que participen d’aquestes entitats valoren com a necessària la creació d’una plataforma socioeducativa del temps lliure que permeti el contacte i generi espai de trobada entre associacions i entitats del sector.
S’està duent a terme una experiència d’aprenentatge i servei que contempla formació i acompanyament en la creació d’un programa de radio jove.
Existeixen Associacions de mares i pares (AMPES) que formen part de la coordinadora d’AMPES.
Com a altre recurs educatiu no formal destaca la Ludoteca El Xalet del Clot amb molta afluència i molt coneguda per les famílies on la presència de la diversitat cultural és molt baixa.
Les veus de les persones exposen que la situació actual dels centres dista de models anteriors. Es percep un bon nivell de qualitat educativa.
“La situació als centres educatius és molt dolenta i els professors estan molt preocupats. S’ha reduït el professorat, no hi ha diners per material i fins que no passen quinze dies no es cobreixen les baixes”.
“Caldria crear una plataforma socioeducativa de lleure, que fos un espai de trobada de les associacions i col·lectius que tinguessin a veure amb l’acció educativa en temps de lleure. Aquest espai podria ser per compartir experiències i però també per fer front comú a les reivindicacions més concretes”.
“A la ludoteca tenim poca immigració, només un 1%. Estem ubicats al Clot de la Mel i aquí hi ha poca immigració, és un zona del barri que es va edificar nova fa 12 anys. La majoria dels nostres usuaris venen de l’escola concertada dels jesuïtes de la Rambla Guipúscoa. Allà també tenen pocs alumnes de procedència estrangera, només la ràtio mínima que els deriven des de serveis socials”.
Cal fer un replantejament de l’educació tant a les escoles com als instituts. Cal reflexionar entorn les noves formes de relació entre les persones. Introduir d’una manera clara l’educació social als espais educatius, no només als espais d’educació formal, sinó també els espai d’educació no formal”.
8
SANITARI
El barri és atès des d’unes àrees bàsiques de salut diferents a la divisió territorial del barri. Part del
barri és atès des del CAP Clot i altre part des del CAP Encants. La ciutadania mostra el seu malestar per la llunyania i les dificultats de transport.
Les farmàcies com a recursos sanitaris de proximitat que tenen relació directa amb els veïns i veïnes. En algunes ocasions aquests recursos se senten que podrien ser més reconeguts per l’administració com a interlocutors clau.
La situació d’autocura de les persones ha millorat en els darrers anys. La participació d’activitats de promoció de la salut i hàbits saludables són pràctiques cada vegada més extenses.
Problemes de salut més que afecten majoritàriament a la gent del barri: obesitat, l’augment de les malalties mentals vinculades a l’ansietat provocada per la crisi, la hipertensió arterial i les patologies cròniques. Respecte a la gent gran la soledat, deteriorament de la mobilitat, les demències i les malalties terminals.
Els tècnics sanitaris perceben que els centres sanitaris són espais on coincideixen persones de totes les cultures i on s’han donat situacions en les quals operen prejudicis i actituds xenòfobes.
La crisi i les retallades han afectat de manera significativa al sistema de salut: els veïns i veïnes de barri així com els professionals de la Salut aporten la seva visió sobre les conseqüències que esta tenint .
“La situació de salut de la gent ha millorat molt: la gent té molta cura d’ella mateixa. La salut ara ja no només esta delegada als centres de salut, ells per exemple es prenen la pressió a casa”.
“Ens trobem de manera habitual amb demandes que van més enllà d’aspectes sanitaris (sobretot temes socials, de cura, de prestacions). Volen que els hi solucionis els problemes. Per això, en el nostre cas, la figura del treballador social del CAP és imprescindible. És clau. Fa 12 anys que hi és i no sabríem que fer si no comptéssim amb ell. Amb la gent gran sobretot la problemàtica és social i ho vinculem amb el treballador social”.
“Tot i les diferencies culturals que hi ha les persones immigrades s’adapten integren molt bé als sistemes i funcionament dels recursos de salut”.
TEMPS LLIURE, CULTURA I OCI
El Centre Cultural la Farinera es presenta com a equipament cultural de referència.
Destaca també el paper significatiu de les entitats en la promoció de la cultura popular al territori: Castellers de Barcelona, la colla de Diables del Clot, els Falcons de Barcelona, el Ball de Bastons del Clot, entre d’altres.
9
A nivell esportiu el barri disposa de 3 equipaments esportius. També el Parc del Clot destaca com a espai on es practiquen esports habitualment. Destaca, com a acció significativa, la Cursa popular del Clot, Camp de l’Arpa i la Verneda.
La Festa Major és un moment que combina l’àmbit cultural, esportiu, associatiu i participatiu d’una manera oberta i visible. Emmarcat dins de la Festa Major es celebra el Festival de Jocs Populars Tradicionals “Què t’hi jugues?” i aquest any ha acollit el I Torneig Intercultural de Frontenis.
El barri disposa d’una amplia i diversa proposta d’activitats relacionades amb el temps lliure, la cultura i l’esport. Des de diferents entitats, associacions, i grups es percep una certa tendència al creixement d’aquestes. Tot i que hi ha una part significativa de persones no gaudeixen del seu temps lliure al barri.
En general, s’identifiquen diferències culturals en la participació en activitats i associacions del barri i la gestió de l’oci i el temps lliure de les persones immigrades.
“La proporció de persones usuàries als recursos, activitats no es correspon amb el percentatge de persones immigrades del barri”.
“La gestió del temps, l’oci i la cultura és diferent segons la cultura de procedència”.
TREBALL SOCIAL I ATENCIÓ SOCIOASSISTENCIAL
Es percep com una avantatge que l’accés als serveis socials sigui universal, ja que ha permès
detectar noves situacions de vulnerabilitat.
Les dades a nivell de districte apunten Sant Martí és un dels Districtes amb més població dependent. Un dels col·lectius amb majors necessitats socioassistencials es la gent gran. Aspectes com la soledat, la tele-assistència i la demanda de tramitació de prestacions són alguns dels més característics.
Arrel de la iniciativa participativa i comunitària Pla de Futur que es va dur a terme l’any 2010 es va detectar la necessitat de dur a terme un projecte que tingués com objectiu detectar i prevenir casos de dependència i aïllament entre les persones d’edats més avançades, projecte que ara s’ha fusionat amb Radars (iniciativa local).
A conseqüència de la crisi econòmica han sorgit dificultats per accedir a diversos recursos i prestacions, a més a més d’una disminució considerable dels mateixos.
Pel que fa a recursos privats d’atenció socioassistencial hi ha la Coordinadora d’acció social Clot-Camp de l’Arpa, la Parròquia de Sant Martí i la Parròquia de Sant Josep Calassanç, que assumeixen accions d’atenció social en ambdós barris.
“No s’han inventat nous recursos. L’avantatge és la universalització. Abans per accedir-hi l’ICAS demanava la situació econòmica i si superaves un barem ja havies d’assumir tu el càrrec. Aquest canvi ha fet que molta més gent s’hagi apropat a serveis socials i ha permès detectar situacions de risc que potser no s’haguessin detectat”.
“Hi ha una coordinadora d’acció social que fa molta feina en matèria assistencial, fa falta un local per fer aquesta feina, això seria important. Falten mans tot i que hi ha gent sensibilitzada amb el tema”.
10
HABITATGE
El Clot ha experimentat una evolució en el model d’habitatges i la seva composició.
La majoria d’habitatges del barri són blocs de pisos, amb l’excepció de la zona més antiga del Clot, conformada per cases baixes.
Algunes de les aportacions recollides han fet observacions sobre el mal estat dels habitatges, fruit de l’antiguitat dels edificis, així com de la falta de recursos com ascensors o la manca d’ajudes per a la rehabilitació dels edificis.
“Hi ha molta casa antiga en la que no s’ha fet grans reformes, segurament perquè és molt costós. A més a més si vols fer remodelació de façanes per exemple, hi ha una burocràcia que dificulta. Si es facilités potser hi hauria més gent que rehabilités. Ara has de costejar molta part tu”.
“Els meus pares mai no s’han volgut moure del barri, tot i que molts pisos no tenien quarto de bany i els amos del edifici no deixaven fer obres. Al estar de lloguer no podies fer-hi res…Això passa encara ara”.
MEDI AMBIENT
El medi ambient es veu afectat directament per la contaminació. El Clot és una zona amb grans vies
de trànsit de vehicles (Gran Via, Meridiana, Aragó, València, Mallorca i la circumval·lació de Glòries) fet que provoca una exposició a nivells alts de contaminació. Aquest aspecte preocupa als veïns i veïnes del barri i es per això que algunes associacions tant del Clot com de Camp de l’Arpa són molt actives en relació a les reivindicacions ambientals.
Un altre element a tenir en compte és l’estat dels carrers i places del barri que també condiciona el medi ambient. La neteja del barri és un aspecte que preocupa tant a les persones que hi viuen com a les que hi treballen, i que han expressat en contínues ocasions les seves queixes i valoracions respecte al nivell de neteja dels carrers i places públiques. “La contaminació al barri és elevada, el barri esta molt seccionat per grans vies, això és una dificultat. Potser va anar bé que es lluités contra això aquest problema ja que d’aquesta manera es va cohesionar el barri a nivell de les entitats”.
“És un bon barri per viure, però caldria millorar la higiene, les clavegueres fan molta pudor, sobretot quan ha de ploure “.
ESPIRITUALITAT I ESPAIS DE CULTE
De les diferents confessions religioses, aquelles que tenen un espai de trobada i/o culte al barri del
Clot són: la catòlica, la budista, la evangèlica i la musulmana. I aquests espais son: Parròquia Sant Martí, Església catiana Maranata, La comunitat cristiana Sant Pere Claver, l’espai budista Rigpa i Mezquita Hamsa.
“No volem ser un centre tancat, el que es vol, la intenció és obrir el centre a persones que no coneixen el centre. Que sigui un lloc que els ofereixi serveis que no troben”.
11
PART II LA CONVIVÈNCIA
EL MARC DEMOCRÀTIC DE LA CONVIVÈNCIA I L’ESFERA POLÍTICA LOCAL
La percepció expressada per els veïns i veïnes és de bona convivència i inexistència de conflictivitat tot i que s’identifica que aquesta convivència es basa en les aparences.
Al traslladar la “convivència” a l’esfera pública o política sorgeix la seva reglamentació, i és quan trobem una sèrie de lleis, normatives, ordenances, plans, etc, que busquen facilitar la convivència ciutadana, com per exemple: Ordenança de Mesures per Fomentar i Garantir la Convivència Ciutadana a l’Espai Públic i Pla de Ciutadania i Immigració 2012-2015.
El Clot va elaborar el seu Pla de Futur (2010) en el qual hi van participar representants polítics, recursos tècnics i ciutadania. Aquest va ser el “resultat d’un procés participatiu de reflexió i consulta entre els diferents agents, que recollia a partir d’un anàlisi de necessitats, propostes de millora al barri.”. Un diagnòstic que va analitzar 6 eixos de treball: serveis i equipaments, espai urbà, mobilitat, transport i habitatge. Comerç, convivència, prevenció i seguretat, infància i associacionisme i participació.
“Aparentment sembla que hi ha un bon nivell de convivència, no hi ha cap tensió entre autòctons i immigrants”.
IDENTITAT, SENTIT DE PERTINENÇA I PARTICIPACIÓ
Es poden destacar com a elements d’identitat del barri del Clot: els seus espais neuràlgics, el seu
actiu moviment associatiu, les seves reivindicacions històriques, actuals lluites veïnals. Tots ells ressalten els valors socials del barri.
El moviment migratori de les últimes dècades ha representat un canvi important dels valors locals compartits. Amb l’arribada de noves persones de diverses procedències s’han introduït altres maneres de viure i entendre el món. En la dimensió quotidiana encara no tenen una identificació comú amb la identitat de barri tot i que alguns veïns i veïnes tenen una perspectiva positiva en relació a aquest procés.
Els veïns i veïnes del Clot expressen el sentit de pertinença a través de la defensa dels valors del barri i es vertebra a través de la participació social a la vida del barri.
La escassa participació associativa dels col·lectius de persones migrades presenta una situació difícil per a la integració.
Cada vegada més el conjunt d’associacions del barri transmeten la seva inquietud front la baixa participació de la població migrada i expressen la seva intenció de promoure activitats que integrin tota la població.
“La vida comunitària et fa sentir bé. Sents que formes part d’un grup i d’un lloc”.
12
“La gent migrada s’ha de sentir integrada, aquest és el primer pas per fer les coses conjuntes. Arribar a això però, implica temps. Sentir-se orgullós de ser del barri no es fa en dos dies. És important fer el pas a sentir-se el barri com a seu, que sigui el lloc on ha volgut viure, no on ha trobat feina o on ha trobat un pis pe viure (barri dormitori). S’ha de generar el sentiment de pertinença. Com arribar a fer-ho? En primer lloc les accions i passos que puguin fer directament la població, després l’Ajuntament que pot facilitar el procés oferint espais i recursos”.
“Com més implicació al barri, més gent coneixes i això fa que et relacionis més, que et sentis més teu el barri”
“Ens agradaria fer una feina de proximitat més enllà dels òrgans de participació ja establerts i dels representants de cada entitat per arribar a la massa social de les entitats i la ciutadania. Aquest és un tema que tenim pendent i és un punt feble a nivell de participació. Vols i no pots però el cas és que hi ha molts fronts oberts i el temps és limitat”.
ESPAIS, RELACIONS I ACTITUDS VERS LA DIVERSITAT
Els espais compartits generen diverses tipologies de relacions. Per exemple:
o Àmbit educatiu: on es donen un tipus de trobades interculturals que no es reprodueixen en
altres àmbits ja que l’escola obliga a mantenir certes relacions d’igualtat. Són espais on poden escenificar-se relacions interculturals.
o El Parc del Clot és un espai de relació identificat pels i les veïnes del barri, on podem veure a persones de diferents orígens compartint un espai comú, però en grups que solen ser de persones del mateix origen, sense interaccionar entre els mateixos.
o Els comerços són espais d’alta proximitat ciutadana on es desenvolupa una relació comercial
i alhora una relació quotidiana, propera i en moltes ocasions personal i de confiança. Els veïns i veïnes del Clot els identifiquen com espais de relació que han anat perdent força arrel de les noves dinàmiques de consum però que encara estan molt arrelades al barri. Tot i que es detecta que part dels veïns i veïnes mostren actituds negatives vers els comerços portats per persones d’altres procedències.
o Les comunitats de veïns i veïnes són un espai significatiu de convivència. En elles la tipologia
de relacions oscil·len entre pura coexistència, petits conflictes, relacions de tolerància sense interacció i/o relacions de convivència i interrelació.
Al barri del Clot s’identifiquen tres actituds vers la diversitat: hi ha un gruix de població que te un actitud negativa que respon a un baix nivell de tolerància vers la diversitat cultural del moment, També trobem una actitud neutre que agrupa actituds des del respecte fins la indiferència. I finalment hi ha una actitud activa i positiva vers la realitat cultural del barri i que expressa de forma explicita la necessitat de crear espais de relació intercultural.
“El barri del Clot té dos centres neuràlgics, la Plaça del Mercat i el Parc del Clot. Sense aquests dos espais, el barri del Clot, no seria el barri del Clot. Són espais de convivència”.
13
“En els últims dos anys hi ha activitats que s’han fet per fomentar que hi hagi representativitat de tothom en els espais de debat i de decisió des del projecte ICI, però no es compta amb un lloc de trobada espontani, que sigui intergeneracional, on facis relació amb pares, amics, mestres, nens.... un lloc que sigui integrador”.
“S’han viscut certes situacions en les que es feia palès actituds xenòfobes. Em vist com a les sales d’espera de les consultes i davant d’usuaris immigrants fer el comentari d’aquesta gent ha vingut a robar-nos els diners. També ho hem vist en el cas de les llistes d’espera, on les persones autòctones s’han queixat del llarg temps que els ha trigat la programació d’una prova o intervenció i han verbalitzat que això es degut a les persones immigrades”
“Cada vegada que et relaciones amb persones de fora del teu entorn cultural, obres una mica més la teva particular visió sobre el món”.
PERCEPCIONS SOBRE LA SEGURETAT CIUTADANA
La seguretat ciutadana té un component molt subjectiu i es regula segons la percepció de possibles
amenaces que poses en perill el benestar del conjunt de veïns i veïnes del barri. A l’actualitat, al Clot i en molts altres territoris, els índex de delinqüència es mantenen com a conseqüència del deteriorament econòmic generalitzat. Fruit dels col·loquis s’ha pogut observar que en la majoria de casos no s’associa l’augment de la delinqüència amb el fenomen de la immigració, binomi artificialment creat que anteriorment havia tingut un major abast social .
“Hi ha una gran coordinació entre la guàrdia urbana i els mossos d’esquadra que fan un treball comunitari amb els veïns, a les escoles, a les places... arriben molt millor a la ciutadania. No hi ha hagut un augment significatiu dels robatoris”.
“Fa anys em feia respecte el barri del Clot, ara ja no”.
PART III EL PROCÉS D’AUDICIÓ EL PROCÉS D’AUDICIÓ: METODOLOGIA
És un mètode d’intervenció social per modificar una situació partint del coneixement que els mateixos interessats tenen i comptant amb la seva participació en l’acció posterior. És un mètode d’investigació participativa basat en l’escolta activa de la ciutadania, els recursos tècnics i l’Administració, que permet conèixer i tenir en compte les opinions i valoracions de les persones que viuen i treballen al barri, i confrontar-les amb opinions, dades i coneixements objectius.
La realització d’un procés d’audició cobra sentit si posteriorment a aquesta segueix una intervenció social, ja que per tal de poder actuar (individualment, en grup o comunitàriament) s’ha de conèixer
14
aquella realitat. L’escolta comunitària es realitza gràcies als Testimonis privilegiats, persones que tenen o poden tenir coneixements, idees, opinions i propostes no exclusivament personals i subjectives sobre els temes que s’han identificat com claus a la Monografia Comunitària del Clot.
L’audició es realitza a través de col·loquis oberts, tant individuals com en grup. La informació que es recull en els diferents col·loquis és la que posteriorment formarà part de la Monografia Comunitària. I, finalment, la Monografia és un dels resultats d’aquest procés d’investigació. Un document que conté informació objectiva/quantitativa extreta principalment d’informes, documents, estudis sobre el barri, i també informació subjectiva/qualitativa que és la veu de les persones.
Aquest procés s’ha portat a terme en el barri del Clot, on es van realitzar 52 col·loquis, que van comptar amb la participació de 130 persones. La informació d’aquests col·loquis juntament amb les obtingudes de fonts objectives com informes, estudis, etc. van configurar “La Veu del Clot”, és a dir, la Monografia del Barri del Clot.
L’AUDICIÓ EN IMATGES
Centre Cultural Islàmic Català Comissió seguiment del Consell de Barri
AA.VV. Clot-Camp de l’Arpa
Jugadors del Frontón
Jugadors del Frontón
Dones i comunitat, Secció de la Dona de Foment
Espai Tècnic de relació (ETR) Ampliat
15
Directora de TV Clot Jugadors del Frontón
AA.VV. Clot-Camp de l’Arpa
Joves Programa de Ràdio “Dos quarts de Clot”
Directora de TV Clot
Jugadors del Frontón
Grup de veïns
16
LA VEU DEL CLOT
Les persones que han participat al projecte és perquè s'estimen el barri i per tant la seva participació és sempre important perquè son els que volen que el barri millori i entenc que una de les funcions de la monografia és deixar-nos eines per a fer-ho possible.
Personalment m'ha servit per a fer una revisió del barri, del lloc on visc, de com ha canviat el seu paisatge i la seva gent.
A la gent li agrada dir la seva, però si la metodologia hagués sigut molt "incisiva" la gent hagués reculat
El barri el fan els seus veïns i veïnes, de manera que copsar la seva opinió és bàsic per treballar en la seva millora i/o transformació. Per tant, la iniciativa és molt bona
L'espai tècnic de relació m'ha servit per compartir amb d'altres tècnics del territori preocupacions i impressions al voltant de temàtiques que compartim, però que mai havíem posat en comú.
L’elaboració de la Monografia comunitària ha estat un procés molt positiu pel barri, ja que ha estat un procés participatiu en el que han
col·laborat molts veïns i veïnes del Clot.