Transports Metropolitansde Barcelona

Octubre de 2010

Hora Punta:106

Lhora de la tracci elctricaEntrevista a Francisco Belil Creixell, conseller delegat de Siemens / El Clnic i Sant Pau inauguren estacions de metro remodelades / Dues-centes pantalles informen els clients del bus en temps real

2Hora Punta 3

Els primers cinc cotxes hbrids de la flota de TMB estan a punt per transportar passatgers. A ms, lexperincia positiva amb el prototip del projecte Retrofit servir per transformar 80 busos disel en vehicles ms verds i silenciosos.

Coincidint amb la celebraci de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, la presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Assumpta Escarp, i el

vicepresident executiu de TMB, Ddac Pestaa, van donar la benvinguda a les cinc primeres unitats de vehicles hbrids que la companyia incorpora a la seva flota. Quatre dels autobusos considerats de presrie, s a dir, un avanament del que ser la producci en srie futura sn adquirits a les empreses constructores Castrosua i MAN. El cinqu cotxe s propi de TMB, ja que s el prototip que servir de referncia per al projecte Retrofit de reconversi massiva de busos disel a hbrids. Daqu poc tots cinc autobusos comenaran a circular per Barcelona i altres municipis de lrea metropolitana sota el lema TMB Sostenible - Bus Hbrid.

Aquest s el resultat dun dels reptes que la companyia sha proposat per fer ms verda i menys contaminant la seva activitat i reduir aix limpacte mediambiental que genera. Un comproms que tamb se suma a la resta dopcions que TMB ha experimentat en els darrers temps com ara els busos amb pila dhidrogen, el combustible biodisel 30 (una combinaci de gasoil i olis vegetals), els vehicles de gas natural comprimit (que formen el 28% del total de la flota) i autobusos disel dltima generaci amb la qualificaci Euro 4 i Euro 5, els requeriments ambientals ms exigents.

Els nous busos hbrids, innovadors i verds

Laposta decidida de TMB per la tracci elctrica com una de les millors opcions per a un transport pblic ms net i silencis a Barcelona i la seva rea metropolitana es materialitza en la compra de quatre autobusos hbrids que combinen un motor elctric i motor de gasoil dltima generaci de les empreses Castrosua i MAN. Aquests cotxes se sumen al prototip dautobs disel reconvertit en hbrid dins

Tecnologia hbrida per a uns autobusos ms nets

Reportatge

Coincidint amb la celebraci de la Setmana de la Mobilitat, Transports Metropolitans de Barcelona va presentar les cinc primeres unitats dautobusos hbrids que

sincorporen a la flota de vehicles que presten servei pels carrers de Barcelona i lrea metropolitana.

TMB esdev, una vegada ms, pionera en el comproms de contribuir a la sostenibilitat de les nostres ciutats, impulsant projectes dinvestigaci, amb una clara vocaci de lideratge pblic, destinats a demostrar la viabilitat tcnica, econmica i energtica de la mobilitat elctrica, com a alternativa als derivats del petroli.

Cal tenir present que el transport s el sector dactivitat amb ms consum denergia a Espanya, i que genera el 25% de les emissions de gasos amb efecte dhivernacle. Fins ara, ms del 98% de les fonts energtiques utilitzades en el transport corresponen a productes derivats del petroli. Per aix s important aquesta contribuci de TMB, en una clara aposta per millorar leficincia energtica del transport i reduir els contaminants als mbits urbans.

Lopci de TMB pels autobusos hbrids comporta un important esfor dinversi inicial, ja que el cost daquests vehicles s molt superior al dun disel convencional. Per aspectes com la reducci daproximadament un 30% demissions de dixid de carboni i de consum de combustible, una menor contaminaci acstica o lestalvi econmic en manteniment juguen a favor de la seva implantaci progressiva.

El Pla de Sostenibilitat Ambiental de TMB, recentment aprovat, marca els objectius estratgics de la companyia per protegir el medi ambient. En aquest sentit, sha decidit que totes les adquisicions de nous autobusos siguin de vehicles hbrids o de gas natural comprimit, les dues tecnologies menys contaminants actualment disponibles per al sector del transport pblic. Simultniament, els autobusos disel ms nous seran reconvertits en hbrids mitjanant la collocaci de propulsors elctrics sincronitzats, en el marc del projecte Retrofit, i a la resta sinstallaran filtres de tractament dels gasos descapament.

Barcelona i la seva rea metropolitana disposaran aviat duna de les flotes dautobusos ms eficients i menys contaminants del mn.

Sumari2 Editorial

3La tecnologia hbrida arriba a la flota dAutobusos

8Francisco Belil Creixell, conseller delegat de Siemens Espanya i Sud-oest dEuropa

12El festival Subtravelling obre una segona edici plena de novetats

14Segona onada de la campanya antifrau

15Noves aplicacions de realitat augmentada per a telfons mbils intelligents

16Breus

18Hospital Clnic i Sant Pau/Dos de Maig presenten el seu nou aspecte

20Dos-cents dispositius dinmics dinformaci a les parades de bus

22El Festival Internacional de Jazz de Barcelona far concerts al metro

23Histria de les parades de tramvia i bus

Transports Metropolitans de Barcelona. rea de Comunicaci i Relacions InstitucionalsDirector: Santiago TorresDirector editorial: Oriol PmiesCoordinadora editorial: Lourdes MonteroCaps de redacci: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert PiquRedacci: Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martnez, Pere Paredes, ngels Rodrguez, ngels VidondoCollaboradors: Manel Barriga, Rosario Ibez, Josep Mensin, Miquel Mira, Glria MirCorrecci: Maria RodrguezDirecci creativa: Mario EskenaziDirecci d'art: Josep Llus LaraFotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel ngel Cuartero, Arxiu TMBVersi digital: Jorge Jimnez, Emilio Villegas, Gerard G. de Pando, Moiss Ojeda, Grupo ZetaInfografia: Noah GraImpressi: IngoprintAmb el suport de: Promedios Exclusivas de Publicidad Tiratge: 4.200 exemplars

Imprs en paper ECF

horapunta@tmb.catwww.tmb.catDL B-21926-2008

Trobars ms informaci, amb vdeos i fotos, a lHora Punta Digital: www.horapunta.tmb.cat

Editorial

TMB ha apostat per la tracci elctrica per reduir l'impacte mediambiental de la seva activitat en el transport de superfcie.

del programa Retrofit, que es va enllestir el mar passat i ja fa uns mesos que est en proves de verificaci.

Aparentment sn vehicles similars als que circulen cada dia pels carrers de la ciutat: autobusos del color vermell corporatiu amb un aspecte potser ms renovat, per tenen alguns secrets amagats, com ara diferncies en els motors i el sistema de conducci, la reducci de les emissions contaminants o la millora en el confort. Una caracterstica comuna dels nous autobusos s que mentre estan aturats en semfors i parades no consumeixen gens de combustible ni fan cap soroll, i en canvi sn capaos de recuperar energia durant les frenades.

Dels quatre hbrids nous, tres corresponen al model Tempus desenvolupat per lempresa Castrosua, un prototip del qual va estar en proves en diverses lnies de TMB la primavera del 2009. Desprs dels assajos i de les millores introdudes pel fabricant, se nhan adquirit tres unitats, dues de mida estndard (prop de 12 metres) i un midi (9,5 metres). El cost dadquisici ha estat de 938.000 euros. El quart vehicle s un autobs hbrid de la srie Lions City construt per lempresa alemanya MAN, de 12 metres de longitud i valorat en 320.000 euros. >

4Hora Punta 5

El cinqu cotxe s el prototip que servir de referncia per al projecte Retrofit de reconversi massiva de busos disel

Quatre vehicles, adquirits a Castrosua i MAN, comenaran a transportar passatgers aviat

Un prototip daquest model va estar en proves a Barcelona loctubre del 2009.

Els quatre autobusos hbrids van arribar a les installacions de TMB durant lestiu i ara sincorporaran a diferents recorreguts amb passatgers en lnies servides amb vehicles de caracterstiques semblants, amb base als centres operatius dHorta (cotxera on hi ha el midi) i Triangle (centre que acull els dos busos Castrosua, el MAN i el prototip).

Reconversi de 80 busos disel a hbrids

Desprs de molt desfor, dedicaci i illusi en el projecte Retrofit, la creaci del primer prototipus de bus hbrid reconvertit, que sha portat a terme als tallers del Triangle Ferroviari de TMB amb la collaboraci daltres empreses i entitats com Siemens, Edag i Acci10, ha estat tot un xit, i aix es va demostrar el dia de la presentaci. Les millores es van poder constatar a linstant: conducci ms suau i confortable, sense estrebades (ja que no hi ha canvi de velocitats), motor molt silencis i accelerades ms progressives, entre daltres aspectes.

El projecte dhibridaci, anomenat Retrofit, s una iniciativa pionera a Europa que t com a objectiu actualitzar tecnolgicament i ambientalment un centenar dunitats de la flota dautobusos de TMB.

El primer pas en aquest sentit ha estat la construcci daquest prototip hbrid, que ha passat per un exhaustiu programa dassajos per poder servir de referncia per a la reconversi en srie de dues tandes de 40 cotxes disel, uns 80 en total, en aproximadament sis mesos. De mitjana, el temps que es necessita per hibridar un vehicle disels s duns 15-40 dies, depenent dels recursos disponibles. Sescullen els busos de menys

antiguitat (concretament els vehicles de la flota amb nmero de placa 6700), perqu la inversi sigui amortitzable durant tota la vida til. A ms, el sistema Siemens permet que en un futur es pugui canviar la font denergia, per exemple, per una pila de combustible.

Estalvi de fins al 30% en consum

Amb la tecnologia hbrida saconsegueix reduir fins a un 30% el consum de combustible i les emissions de contaminants, com ara el monxid i el dixid de carboni, els hidrocarburs, els xids de nitrogen, les partcules slides i els xids de sofre, cosa que representa un benefici directe per a la qualitat de laire i la salut dels ciutadans.

Un altre avantatge dels vehicles hbrids sn la disminuci del soroll, tant a lexterior com a linterior, ja que els motors elctrics sn molt ms silenciosos que els dexplosi. Segons els assajos coneguts, la reducci de la potncia acstica pot arribar al 50%. Per als passatgers, a ms, la tracci elctrica suposa una millora del confort, per la ms gran suavitat de marxa. Les acceleracions sn

progressives, el conductor actua menys sobre el fre i no hi ha estrebades perqu no hi ha canvi de velocitats.

La protecci del medi s un dels eixos vertebradors de les poltiques estratgiques de TMB. Per la condici dempresa de transport collectiu, la seva activitat s essencial per al foment duna mobilitat ms sostenible. Per TMB va ms enll i sha marcat lobjectiu de reduir limpacte ambiental que provoca, com a consumidor denergia i altres recursos naturals, duna banda, i com a generador de residus, de laltra.

En aquest sentit, pel que fa a la flota dautobusos integrada per 1.090 unitats que presta servei a Barcelona i deu municipis de lentorn metropolit, sha decidit que totes les adquisicions dara endavant siguin de vehicles hbrids o de gas natural comprimit, les dues tecnologies ms netes que actualment la indstria pot oferir amb garanties per al transport pblic urb de viatgers. Noms sadquiriran, doncs, vehicles ambientalment millorats.

Presentaci dels cinc vehicles hbrids el 28 de setembre a la plaa Margarida Xirgu de Barcelona.

6Hora Punta 7

Un exemple dintegraci

Mario SeguraDirector del departament elctric dEDAG i director del projecte

La participaci dEDAG GmbH & Co. KGaA en el projecte Retrofit Hbrid es resumeix amb la paraula integraci. s aix des de les primeres viabilitats, en qu es van calcular les potncies necessries dels motors i dels equips demmagatzematge, la seva ubicaci i la decisi dutilitzar un sistema dultracondensador. Es defineixen els punts ptims de combusti del motor disel, que, units a una millorada frenada regenerativa, ms confortable per al conductor, i una estratgia start-stop (desconnexi del motor de combusti a les parades que forcen les arrencades en mode elctric), optimitzen el funcionament del vehicle. Tamb soptimitza per a lentorn tant a nivell acstic com demissions; es redueix el nivell de soroll a linterior del vehicle i consegentment lestrs del conductor.

Es dissenyen i calculen els reforos de carrosseria i tots els suports necessaris per a la completa installaci dels diferents subsistemes.

Es calcula el sistema de refrigeraci per als equips electrnics de potncia i motors, aix com ladaptaci del sistema daire comprimit per mantenir la pressi en mode elctric en els sistemes de frens i assegurar el funcionament del sistema de servodirecci amb el motor apagat.

Igualment es fa la integraci electrnica del sistema, que vol dir evitar les collisions pel que fa a comunicacions internes del CANbus (segons la norma SAE J1939) entre unitats electrniques, motor, ABS, tauler dinstruments i el nou sistema embarcat. Per aix sanalitzen els diferents missatges que sn transmesos al CANbus original del vehicle i sutilitzen noms els necessaris que requereix la unitat de control. Posteriorment, sanalitzen els senyals discrets del vehicle i es dissenyen i programen les interfcies electrniques que les condicionen i adapten al mdul de control del sistema, al display del conductor, a laccelerador i al mdul multimdia en temps real (demostrador didctic de lestat del sistema).

Incentivo para el transporte pblico

Juan Luis Castro RodrguezConsejero delegado del grupo de empresas Castrosua

Tempus es el primer autobs con traccin elctrica y sistema de generacin de energa a bordo, desarrollado y fabricado en Espaa. Tcnicamente se trata de un autobs con sistema de traccin elctrico, recarga de bateras mediante conexin a la red elctrica, sistema autnomo de generacin de energa a bordo y recuperacin de energa en los procesos de deceleracin.

Despus de siete aos de abordar programas de I+D+i, en 2008 se desarroll Tempus. Este esfuerzo se ha dirigido al diseo de autobuses urbanos de bajo impacto medioambiental, encaminados al logro de una movilidad sostenible y que puedan suponer un incentivo a la utilizacin del transporte publico.

Tempus es el resultado de una estrecha colaboracin con autoridades, empresas de transporte pblico, universidades y centros tecnolgicos, para el desarrollo de vehculos capaces de colaborar en la mejora del hbitat urbano.

Nuestro vehculo, adems de contribuir a la reduccin de las emisiones de gases contaminantes, reduce el consumo de combustible y por tanto las emisiones de CO2. Est configurado para poder circular en zonas especialmente sensibles de la ciudad, en funcionamiento puramente elctrico, con cero emisiones contaminantes y gran reduccin de nivel de ruido, de forma que contribuye a la accesibilidad de los cascos histricos.

Actualmente se estn produciendo muchos avances en el desarrollo de sistemas de acumulacin de energa elctrica en bateras y en el campo de los motores elctricos de traccin; la mejora de estos componentes lograr vehculos elctricos ms eficientes, y se cubrirn campos esenciales de la movilidad elctrica. Deseamos continuar nuestra estrecha colaboracin con empresas como TMB, desarrollando soluciones para el transporte de pasajeros y fomentando el transporte pblico y el progreso industrial.

Tomando la delantera

Sigfredo MorenoDirector de Buses de MAN Espaa

Tradicionalmente la trayectoria de desarrollo tecnolgico de MAN incluy la tecnologa hbrida, ya desde 1975. A finales de 2009 toda esta investigacin culmin en el modelo MAN Lions City Hybrid Ideas 2, que MAN present en Espaa y promocion entre las empresas municipales de transportes.

La impresin del vehculo fue muy buena, y certific una reduccin del consumo del 30% con respecto a los vehculos disel convencionales y sin necesidad de ningn mantenimiento adicional. La reduccin de emisiones contaminantes es mxima, siempre a nivel EEV (Euro 5 ecolgicamente mejorado), y tambin se reducen de manera drstica las emisiones sonoras, lo que lo convierte en un vehculo ideal para el uso urbano.

Fruto de todo ese esfuerzo, y de la avanzada mentalidad ecolgica de TMB, el pasado 28 de septiembre TMB presentaba el MAN hbrido en la ciudad de Barcelona.

Creo que hemos tomado la delantera en cuanto a la difusin del producto. En cuanto al aspecto exterior, el diseo de la segunda generacin (IDdeas 2) es muy atractivo, lo que ayudar en trminos de imagen a las ciudades.

Opinions

El prototipus Retrofit i un dels estndards de Castrosua el dia la presentaci en societat dels vehicles.

Des daquest any TMB noms compra autobusos ambientalment millorats, s a dir, hbrids o de gas natural comprimit

Un nou projecte: lhbrid elctric-gas

Una altra lnia de treball pel que fa a recerca i innovaci ambiental s el projecte per hibridar autobusos de gas natural comprimit, amb la incorporaci de motors de tracci elctrics, que sest desenvolupant en el marc del conveni establert entre TMB i Gas Natural Fenosa labril passat. En aquest cas se sumarien els avantatges deficincia, silenci i suavitat de la tracci elctrica, duna banda, i els dels motors trmics de gas, molt menys contaminants i sorollosos que els disel. Conv recordar que els autobusos de gas ja sn considerats vehicles ambientalment millorats (EEV en la sigla anglesa). TMB t actualment 296 vehicles de gas natural comprimit i preveu arribar als 500 cap a lany 2015.

Els cinc primers hbrids de la flota

Estndards Castrosua: Els dos vehicles hbrids corresponen al model Tempus desenvolupat per aquesta empresa constructora. Els cotxes fan 11,3 metres de llargada, tenen dos motors elctrics de 67 kW i un motor auxiliar disel de 110 kW a ms dun generador de 85 kW per produir electricitat en marxa i acumuladors per emmagatzemar-la. Els nmeros de srie dels busos sn el 1101 i 1102. Tenen tres portes i capacitat per a 91 persones (14 assegudes, 75 dretes i dues places PMR).

Midi Castrosua: Aquest autobs hbrid tamb pertany al model Tempus de Castrosua i t les mateixes caracterstiques quant a motors, generador i acumuladors, la diferncia amb lanterior s la longitud, de 9,5 metres, i el seu nmero de srie, que s el 1103. Noms t dues portes i capacitat per a 65 persones (15 seients, 49 passatgers drets i una plaa PMR).

Estndard MAN: Vehicle hbrid de la srie Lions City construt per lempresa alemanya MAN, de 12 metres de llargada, tres portes i capacitat per a 87 passatgers (31 asseguts, 54 drets i dues places PMR). T dos motors elctrics de 75 kW cadascun, alimentats per acumuladors dalta capacitat situats al sostre del vehicle. A ms, el cotxe disposa dun motor disel auxiliar de 184 kW de potncia i dun generador de 145 kW.

Prototipus Retrofit: Est basat en un autobs disel de la marca Iveco de la flota de TMB amb nmero de placa 6735. El motor de gasoil t 245 CV de potncia, combinat amb els dos motors elctrics de 67,5 kW cadascun i un generador de 180 kW. El bus fa 12 metres de llarg, t 3 portes i capacitat per a 95 usuaris (25 seients, 68 persones dretes i dos llocs PMR).

Altres mesures per ambientalitzar el 100% de la flotaPel que fa a la flota disel actual (uns 800 cotxes, dels quals 122 fan servir biodisel 30), els ms nous seran reconvertits en hbrids dins del projecte Retrofit, els ms antics seran substituts per cotxes de gas natural o hbrids, i la resta sactualitzaran ambientalment mitjanant la collocaci de filtres de partcules i dxids de nitrogen. Tota la flota sadequar a curt termini als requeriments ambientals ms exigents.

A ms, TMB ha aprovat recentment el Pla Director de Sostenibilitat Ambiental, com a recull sistemtic de les lnies de treball en la recerca de la mxima eficincia energtica, la reducci de limpacte de la seva activitat en el canvi climtic, la millora de la qualitat de laire i la contribuci al desenvolupament duna cultura cada vegada ms sostenible, en el marc de la poltica de responsabilitat social de la companyia.

8Hora Punta 9

La R+D+I aporta solucions i augmenta la nostra qualitat de vida

Aquest enginyer barcelon format a la Universitat Politcnica de Barcelona, als Estats Units i Frana s el ms alt directiu de Siemens a Espanya. Francisco Belil Creixell (1946) va destacar en el sector qumic abans dincorporar-se a Siemens, poc desprs dhaver estat designat directiu de lany per lAssociaci Espanyola de Directius. Des del 2006 s conseller delegat de Siemens, responsabilitat a qu ms recentment ha afegit la de conseller delegat per a tota la regi sud-oest dEuropea.

Francisco Belil Creixell Conseller delegat de Siemens Espanya i Sud-oest dEuropa

La relaci entre Siemens i TMB s histrica. El 2006, amb motiu de la construcci i posada en marxa de la lnia 9/10 de metro, es va fer un pas

endavant amb la constituci del centre tecnolgic Cetecam per al desenvolupament de la conducci automtica. Quin balan es pot fer daquesta collaboraci?Estem molt satisfets de la collaboraci que hem mantingut en aquests ltims anys i creiem que els resultats han estat positius. La lnia 9/10 de metro de Barcelona ja s la lnia sense conductor ms llarga dEuropa i una referncia en qu es fixen tots aquells que vulguin implantar una infraestructura daquest tipus. La collaboraci amb els professionals de TMB ha estat molt enriquidora i hem aconseguit una cosa que ens proposem cada dia amb els nostres clients: innovar de manera conjunta per donar respostes ptimes a necessitats concretes.

La relaci entre totes dues corporacions sha ampliat i reforat ms recentment, amb el projecte Retrofit de reconversi dautobusos disel a hbrids. Quina s la participaci de Siemens en el projecte?Siemens subministrar els components necessaris per a la realitzaci de la tracci elctrica de 80 autobusos disel, que es convertiran aix en vehicles hbrids de la flota de TMB a Barcelona. Segons lacord al qual hem arribat, el lliurament es far per parts: 20 autobusos el 2010, 40 el 2011 i 20 el 2012. A ms, fruit daquest acord TMB tamb ha provat un prototip equipat amb tecnologia hbrida ELFA. Es tracta dun sistema de tracci desenvolupat per Siemens que garanteix uns alts nivells de flexibilitat, cosa que permet configuracions individuals en funci de les necessitats concretes del vehicle i que recupera la mxima energia possible de la frenada.

Aquesta combinaci, junt amb una adequada gesti de lenergia, permet importants reduccions de combustible (fins al 40%) i emissions de CO2. En aquest sistema, no hi ha necessitat de canviar els components si en un futur es vol modificar la font denergia, i afavoreix una gran flexibilitat en el disseny del vehicle.

Quines han estat les dificultats ms importants per dur-lo a terme?Ladaptaci dun vehicle convencional dissenyat especialment per tenir una propulsi amb un motor trmic a un vehicle totalment elctric, a ms dadaptar el sistema de control i gesti del motor.

Entrevista

Text Oriol Pmies Fotos Siemens

Amb els professionals de TMB hem aconseguit innovar de manera conjunta per donar respostes ptimes a necessitats concretes

El prototip de Retrofit est acabat i en disposici de circular. De quina manera beneficiar els ciutadans aquest projecte innovador?Els ciutadans comptaran amb autobusos ms cmodes, eficients i que contaminin menys. Per exemple, les parades dautobusos podran arribar a ser una zona lliure demissions, ja que poden funcionar en mode elctric. A ms, aquest nou sistema s molt ms silencis, ja que redueix fins i tot un 50% la contaminaci acstica i en mode elctric el soroll s molt baix. Finalment, magradaria ressaltar que la conducci s ms confortable per als passatgers i el conductor, ja que selimina la caixa de canvis i la transmissi.

El context de crisi econmica incideix en el desplegament de projectes dinnovaci com aquest?No hi hauria dincidir. Sempre cal invertir en innovaci, per mantenint-la en el temps, ja que creiem que no s convenient aturar projectes fonamentals per al futur. La R+D+I ens aporta solucions a problemes concrets i ens augmenta la nostra qualitat de vida. >

10Hora Punta 11

Quan altres indstries tanquen o es deslocalitzen, Siemens continua apostant per Espanya i Catalunya

El projecte de la lnia 9/10 de metro s una referncia i per aix rep visites de tot el mn

A Siemens portem la innovaci en el nostre ADN. Per exemple, lany passat vam invertir 3.900 milions deuros en R+D+I, 100 milions ms que lany anterior.

Pel seu coneixement del mn del transport, quina posici creu que ocupa TMB en el pla internacional quant a impuls i implantaci de tecnologies avanades a les seves xarxes?TMB s una referncia a nivell mundial. El projecte de la lnia 9/10 de metro s una referncia i em consta que rep visites de delegacions de tot el mn interessant-se per una infraestructura daquest tipus.

Existeixen noves possibilitats de collaboraci entre les dues empreses en benefici del transport pblic metropolit?Segur que s. Siemens disposa duna mplia cartera de productes i solucions destinats a ajudar les ciutats a gestionar la seva mobilitat duna manera ms eficient i sostenible. TMB s un dels nostres principals clients i ens agradaria que els seus reptes fossin els nostres i innovar de manera conjunta.

Siemens celebra aquest any el centenari de la seva implantaci a Catalunya, concretament fa un segle que va fundar la seva fbrica a Cornell de Llobregat, en plena rea metropolitana de Barcelona. No hi ha gaires multinacionals que puguin acreditar un arrelament semblant...Aquesta fbrica s una mostra del comproms de Siemens amb leconomia catalana i espanyola. Portem ms de cent anys i ens sentim molt orgullosos, ja que hem contribut al desenvolupament del pas i volem continuar fent-ho molt temps ms. A Catalunya, hi ha algunes empreses centenries, per molt poques amb fabricaci continuada des de fa ms dun segle.

Quina creu que ha estat la principal aportaci de Siemens a leconomia i la societat catalana i espanyola al segle XX?s difcil subratllar un sol aspecte, ja que hem estat partcips de fites molt importants en la histria del nostre pas. Creiem que el nostre comproms amb la innovaci ns un exemple.

Daltra banda, comptem amb dues fbriques a Catalunya. Per ser fort, un pas necessita apostar tamb per la indstria i per molts dels ingredients que es donen a la nostra fbrica de Cornell: esfor, disciplina, qualitat, formaci... En altres paraules: excellncia en la fabricaci, desenvolupament de productes dalt valor afegit i exportaci. En temps difcils s necessari apostar pel futur, tal com van fer els nostres avantpassats fa 100 anys. Quan altres indstries tanquen o es deslocalitzen, Siemens continua apostant per Espanya i Catalunya, com demostra lobertura de les nostres modernes i verdes oficines a Cornell.

Quines llions poden extreures, en termes destratgia industrial, de la trajectria de la fbrica Siemens de Cornell en aquests cent anys?En aquests cent anys, la factoria ha sabut adaptar-se a les diferents realitats del mercat, per sempre ha mantingut la seva aposta per la innovaci i la qualitat. Aix, lempresa ha passat de fabricar motors trifsics, motors de corrent continu, generadors i transformadors, a convertir-se en un centre de competncia mundial de material ferroviari. De fet, el 70% dels productes i sistemes que es fabriquen aqu sn per a lexportaci a pasos com la Xina, Rssia, Alemanya, els Estats Units o lndia, entre daltres.

En lactualitat aquesta fbrica s un referent internacional en tecnologia ferroviria. El futur del transport s el ferrocarril?

En distncies entre 400 i 700 quilmetres no tinc cap dubte que el tren dalta velocitat ser la soluci ms demanada per la seva comoditat, seguretat, rapidesa, puntualitat i sostenibilitat. El gran avantatge dels trens dalta velocitat s que les estacions solen ser al centre de la ciutat, la qual cosa augmenta la comoditat i lestalvi de temps per al passatger.

Daltra banda, en termes mediambientals, en un trajecte de 500 quilmetres el tren posa a latmosfera lequivalent al pes duna maleta (7 quilograms) de CO2, mentre que lavi hi posa el duna persona (70).

12Hora Punta 13

La Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro incorpora enguany una nova categoria oberta als usuaris i amb el mbil com a eina de filmaci.

Desprs de lxit obtingut lany passat, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha engegat una nova edici del Subtravelling.

La Segona Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro se celebra del 15 al 24 doctubre i inclou una nova modalitat amb el nom de Roda a TMB.

Aquesta nova categoria safegeix a les tres que conformen el programa del Subtravelling, s a dir, la de Microcurts, Campus i Palmars, i consisteix en un concurs amb convocatria pblica per rodar un microcurt de tres minuts mitjanant un telfon mbil a les installacions del metro i als autobusos de TMB.

Prviament els interessats shan pogut inscriure i penjar les seves creacions a la web del festival, www.subtravellingfestival.tmb.cat, i han comptat amb un nou punt de participaci i de visualitzaci de curtmetratges, lEspai Merc Sala, la nova sala dexposicions de TMB, situada al passads de connexi entre els dos vestbuls de la lnia 5 de lestaci de Diagonal.

Els guardonats daquesta categoria, que es donaran a conixer durant la cerimnia dentrega de premis, semportaran un viatge per a dues persones al Festival de Canes, un mbil Sony Ericsson Vivaz i una subscripci dun any al portal dstreaming (reproducci en temps real) de cine Filmin.

Una programaci plena de novetats

El 15 doctubre es dna el tret de sortida de la mostra amb lacte dinauguraci a lestaci de metro dUniversitat, que per a aquest esdeveniment cultural sha ambientat com a sala de projecci.

El director de cinema Jaume Balaguer s lencarregat de presentar la programaci dun Subtravelling ple de

La segona edici del Subtravelling implica els clients del transport pblic

Actualitat

LEspai Merc Sala oferia als aspirants les pautes bsiques per crear un curt.

Collaboraci amb lAcadmia del Cinema Catal

TMB i lAcadmia del Cinema Catal van signar el 15 de setembre un conveni de collaboraci, subscrit pel vicepresident executiu de TMB, Ddac Pestaa, i el president de lAcadmia, Joel Joan (foto).

Grcies a aquest conveni, el festival Subtravelling de TMB ha incls enguany un espai de difusi (un minicinema a lestaci dUniversitat) dels curtmetratges participants i guanyadors de la segona edici dels Premis Gaud, que organitza lAcadmia per promoure la cinematografia catalana.

Per la seva banda, lAcadmia del Cinema Catal participa en lacte dinauguraci del Subtravelling amb la presncia del director Jaume Balaguer.

El cineasta Jaume Balaguer, presentador de l'obertura del festival

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

hora punta.pdf 1 04/10/10 17:01

novetats, entre les quals hi ha la projecci (el 21 doctubre a les set de la tarda) dels curtmetratges finalistes dels Premis Gaud, grcies a un acord amb lAcadmia del Cinema Catal.

Com en ledici anterior, el Subtravelling projecta les millors creacions dels gneres danimaci i ficci i tamb dna protagonisme als usuaris de TMB, que amb el seu vot a www.subtravellingfestival.tmb.cat poden triar els curts guanyadors.

La secci Microcurts segueix presentant-se com un programa de 15 curtmetratges de tres minuts, la selecci dels quals va a crrec de lorganitzaci. Enguany, aquesta categoria se subdivideix entre histries de ficci i danimaci, amb un premi tamb diferenciat per a cada tipologia. Des del 6 doctubre els interessats poden votar pel seu curt preferit a www.subtravellingfestival.tmb.cat, i aix participen automticament en el sorteig dun viatge a Los Angeles.

Dins la categoria Campus sescullen 12 curtmetratges realitzats per alumnes

de les escoles i universitats de cinema de Catalunya. Aquesta secci, que presenta el director del Festival de Sitges, ngel Sala, pretn potenciar les produccions de nous talents. Satorga un premi una cmera HD o un xec regal amb el mateix valor per a equipaments a la millor pea audiovisual.

I per ltim hi ha la secci Palmars, que se situa fora de la competici i que gaudeix de les creacions ms premiades del panorama internacional amb una selecci de curts dels festivals de cine ms prestigiosos. El director del festival Mecal, Roberto Barrueco, presenta curtmetratges procedents de certmens com Cortocircuito, Clemont-Ferrand, Filmets, Berlinale i Canes, entre daltres.

Ledici 2010 del Subtravelling compta tamb amb una taula rodona (el 22 doctubre a les sis de la tarda) que, sota el ttol Difusi del curtmetratge: els nous reptes, reuneix destacats professionals del cinema i se centra a facilitar eines i coneixements als nous directors i realitzadors.

El 23 doctubre els participants estan convidats a la gran festa del Subtravelling per assistir al lliurament dels guardons als curtmetratges guanyadors de les dues categories a concurs. Tamb satorgar el viatge a Los Angeles a lusuari guanyador del sorteig.

La selecci dels millors moments del Subtravelling es podr visitar fins al 15 de desembre al nou espai expositiu de TMB, lEspai Merc Sala.

+ www.subtravellingfestival.tmb.cat

14Hora Punta 15

Una campanya contra els defraudadors

Actualitat

La campanya Qui la fa, la paga adverteix els incvics de les conseqncies de viatjar sense bitllet.

La segona onada de la campanya antifrau, amb el lema Qui la fa, la paga, dna continutat al primer missatge, Et creus molt llest?, i recorda que al bus i al metro hi ha agents dintervenci que detecten els viatgers sense bitllet vlid.

Des del 20 de setembre els usuaris de les xarxes de metro i autobusos poden trobar fullets, cartells, adhesius sobre les validadores i

espots a Canal Metro amb el missatge Qui la fa, la paga, lema de la segona onada de la campanya contra lincivisme i el frau. Fins a finals daquest mes aquest material far mfasi en les sancions que comporta viatjar sense un ttol de transport vlid.

La primavera passada es va desplegar la primera onada daquesta campanya, amb el lema Et creus molt llest?. Es tractava dinterpellar els defraudadors i posar en evidncia la seva conducta incvica, a ms dadvertir-los de les conseqncies que t el fet de viatjar sense bitllet.

Sanci de 50 a 600 euros

La segona part de la campanya se centra ara a recordar que tant al bus com al metro hi ha agents dintervenci que detecten els viatgers sense bitllet vlid, per als quals la sanci va de 50 a 600 euros.

La difusi de missatges antifrau es fa parallela a la implantaci de diverses mesures sobre el terreny. Shan reforat els efectius dinterventors i vigilants al metro i al bus, sestan substituint barreres de peatge en set estacions del metro perqu siguin ms efectives, sha elevat des del gener la sanci mnima per frau de 40 a 50 euros i shan implantat millores tecnolgiques en la gesti de les multes.

Grcies a una intervenci reforada i ms efica (demanar el bitllet per comprovar-lo), del gener a lagost daquest

Empleats i vigilants, agents de lautoritatEls empleats de Metro i el personal de les empreses contractades per a determinades funcions de suport, com els vigilants de seguretat, tenen en els actes de servei la consideraci dagents de lautoritat en lexercici de les seves funcions, especialment les de vigilncia immediata de lobservana, pels usuaris i tercers en general, de les regles que estableixen les lleis i els reglaments. Ho diu la llei ferroviria, aprovada pel Parlament el 2006, que especifica a ms que aix t conseqncies a lhora dexigir responsabilitats als que ofereixin resistncia o cometin desacatament, dobra o de paraula, contra ells.

En efecte, el Codi Penal preveu que els que atemptin, intimidin o es resisteixin als agents de lautoritat siguin castigats amb penes de pres, dun a tres anys. Aquest precepte s el que ha aplicat una sentncia recent, del jutjat penal nmero 20 de Barcelona, per condemnar un jove que el 7 de mar va atacar tres agents de control i intervenci (ACI) a lestaci de Collblanc de la lnia 5. Els tres empleats van voler interceptar els dos autors dun robatori amb violncia a linterior dun tren, i van ser agredits i insultats per un dells. La condemna s a un any de pres per un delicte datemptat a agents de lautoritat, multa i indemnitzaci per les tres faltes de lesions.

any shan obert 43.641 expedients per frau, un 6% ms que en el mateix perode de lany anterior. Al metro se nhan obert 33.105 (el 3% ms) i als autobusos 10.536 (prop del 20% dincrement).

Coincidint amb linici daquesta nova campanya antifrau, TMB ha contractat els serveis duna empresa de seguretat per acompanyar els agents dinspecci i control als autobusos, prctica ja habitual al metro. Desprs duna prova pilot, portada a terme als mesos de juny i juliol, sha iniciat el desplegament de quatre parelles de vigilncia, en torns de mat i tarda, per totes les lnies de bus de la companyia. Tamb sha creat la figura de lauxiliar de validaci, que se situa a lentrada del vehicle per recordar als usuaris que no poden entrar sense validar el bitllet.

TMB ha creat aplicacions de realitat augmentada per a telfons mbils intelligents, que ajuden a moures amb transport pblic. La principal sanomena TMB Virtual, s gratuta i permet planificar rutes, localitzar parades i saber quan arribar lautobs. En el seu primer mes de vida frega les 10.000 descrregues.

TMB ha desenvolupat aplicacions de realitat augmentada per a telfons mbils intelligents o smartphones que fan ms fcils els desplaaments amb transport

pblic. Sentn per realitat augmentada la superposici dinformaci virtual (aqu sn lnies, parades, estacions, temps de trajecte...) en la visi del mn real.

Ja fa ms dun mes que est disponible laplicaci TMB Virtual en una versi per als telfons iPhone 3GS i iPhone 4, descarregable de franc a travs de liTunes Store dApple, i una altra per als que fan servir el sistema operatiu Android (HTC i altres), que es pot baixar de lAndroid Market. Durant el primer mes de disponibilitat, gaireb un total de

TMB Virtual, la brixola del transport al mbil

Les aplicacions de realitat augmentada de TMB funcionen a l'iPhone i al sistema Android.

10.000 persones shan descarregat laplicaci (8.392 a la botiga virtual dApple i 1.444 a la dAndroid). A ms, els usuaris lhan valorat amb un 4 sobre una puntuaci mxima de 5, en el cas de liPhone, i amb un 4,5 tamb sobre 5, la dAndroid.

Una de les funcions, anomenada On sc, ajuda a trobar les parades de bus i metro que hi ha ms a la vora. Posant el telfon en posici horitzontal, laparell es converteix en una brixola i cada parada es mostra com una fletxa que assenyala el cam per arribar-hi. Una altra possibilitat s dibuixar directament el trajecte amb Google Maps. Un cop sobre la parada, es desplega la informaci sobre les lnies que hi passen, el temps darribada del proper bus i les alteracions del servei que lafecten, si nhi hagus.

Tamb s molt til la funci de planificaci de rutes Vull anar, semblant a la de la web de TMB del mateix nom, amb lavantatge que el telfon registra automticament la posici de lusuari al carrer i pot agafar aquest punt com a origen del trajecte. Tamb inclou el servei TMB iBus, que dna la previsi de temps darribada dels autobusos a una parada, a partir de la informaci recollida pel sistema de localitzaci de la flota.

Atraccions del Barcelona Bus Turstic a un clic

Una variant del TMB Virtual s laplicaci de realitat augmentada Bus Turstic Virtual, que serveix per orientar els usuaris daquest transport doci. El telfon mostra, sobre la imatge real de ciutat, les parades ms properes indicant la distncia en metres a cadascuna i la lnia que hi passa. A ms, permet consultar un grfic amb les tres rutes i les 44 parades del Barcelona Bus Turstic, tot situant els punts dinters del voltant. En aquest primer mes, laplicaci sha descarregat ms dun miler de vegades i ha obtingut la valoraci mxima, un 5 de 5.

16Hora Punta 17

TMB se suma a la lluita contra la desnutrici infantilMitjanant una de les accions concretades al conveni de collaboraci amb lONG Accin Contra el Hambre (ACH), TMB ha aconseguit ms de 1.100 euros amb la recollida de tiquets restaurant entre els seus treballadors.

Aquesta acci, que es va dur a terme durant els mesos de juny, juliol i agost, va aconseguir recaptar un total de 163 tiquets restaurant per valor de 1.124,34 euros, que aniran adreats a combatre les causes de la desnutrici infantil a les zones ms desafavorides del planeta.

TMB va signar el 14 dabril un conveni de collaboraci amb aquesta ONG per reforar la lluita que aquesta entitat humanitria porta a terme per combatre la

Ens han visitat8 de setembre: L9/10 i CCMMetro de Mil (Itlia) 13 de setembre: CCMSndica de Greuges de Barcelona (foto)12 i 16 setembre: metroDSB Copenhaguen (Dinamarca)17 de setembre: CRTCompanyia dautobs de Leipzig (Alemanya)17 de setembre: L9/10 Delegaci de metro dOslo (Noruega) i Vancouver (Canad)3 i 21 de setembre: ZF IIDirector de recursos humans de Metro Madrid8 i 30 de setembre i 1 doctubre: L9/10 i CCMMetro de Budapest (Hongria)

Breus

Imatge de la campanya per recaptar tiquets restaurant.

Sabeu queAl Barcelona Bus Turstic el 88% dels seus passatgers sn turistes que sallotgen a la Ciutat Comtal durant la seva estada. Una bona part, un 68%, hi ha arribat en avi i disposen dun estatus elevat: el 42% pernocta en hotels de ms de tres estrelles. La gran majoria sn estrangers que estan de vacances i s el primer cop que visiten Barcelona.

La prctica totalitat dels passatgers es mostren satisfets amb el servei i li atorguen una puntuaci de 8 punts sobre 10, nota que supera al voltant dun punt la nota mitjana que reben serveis similars daltres grans ciutats. Un 70% recomanaria el servei amb tota seguretat. De fet, un ter dels entrevistats lhan utilitzat perqu els el van recomanar.

Font: Enquesta de satisfacci del Barcelona Bus Turstic (juny 2010), Gabinet dEstudis de TMB.

Creix el passatge del BBT durant l'estiuEl Barcelona Bus Turstic (BBT) va registrar 705.000 viatges els mesos de juny, juliol i agost daquest any, xifra que representa un increment del 3,3% respecte al mateix perode de lany anterior. Aquesta dada es pot relacionar amb levoluci favorable de lafluncia turstica a Catalunya i la consolidaci del Barcelona Bus Turstic com una oferta molt ben valorada pels visitants que desitgen conixer els principals punts dinters de la ciutat de manera independent i amb un transport pblic especialment pensat per a les seves necessitats.

Destaca lincrement de passatge del 7,5% al mes dagost, el de ms afluncia turstica, que equival a 19.000 viatges ms respecte al mateix mes del 2009.

Aquesta temporada sha estrenat la nova web (www.barcelonabusturistic.cat),

TMB Educa amplia el programa per a secundriaTMB Educa continua creixent amb la nova activitat TMB es mou per leducaci, un taller en qu els alumnes de segon cicle de lESO podran potenciar el seu programa de Diversificaci Curricular promogut pel Consorci dEducaci de Barcelona, i aix contribuir a millorar lxit escolar i la igualtat doportunitats educatives.

El taller, de 10 sessions de treball de tres hores cadascuna, estprogramat en un entorn real en qu els estudiants aprenen les assignatures del curs duna manera prctica en diferents mbits i amb professionals de les estacions i tallers de metro, centres de control i oficines corporatives de lempresa. Lestructura

La campanya per reduir el CO2 supera els 3.500 participants Desprs de ms dun any des de linici de la campanya de TMB Canviem CO2 per flors 5 de juny de lany passat, la contribuci de 3.574 participants ha perms estalviar 278.288 quilos de CO2, segons dades del 5 doctubre. Canviem CO2 per flors s una acci de comunicaci interactiva online per fomentar la utilitzaci del transport pblic com a via per reduir les emissions de dixid de carboni (CO2) que es generen en la combusti dels carburants orgnics i que provoquen lefecte hivernacle. La plataforma central de la campanya s el lloc web www.canviemCO2xflors.tmb.cat, en qu es convida els usuaris a calcular la quantitat de CO2 que es deixa demetre a latmosfera quan escullen no fer servir el transport

Aquest estiu hi va haver un 3,3% ms de viatgers que l'estiu anterior al Barcelona Bus Turstic.

Maria Dolors Rius, presidenta del Consorci dEducaci, i Ddac Pestaa, vicepresident executiu de TMB, en lacte inicial del projecte.

Cartell de la segona fase de la campanya.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

opi METRO.pdf 1 16/04/10 13:09

desnutrici infantil. El conveni, signat per Santiago Torres, director de lrea de Comunicaci i Relacions Institucionals de TMB, i per Natlia Anguera, delegada territorial dACH a Catalunya, inclou altres accions a desenvolupar durant el 2010.

TMB tamb es compromet a difondre internament la tasca dACH, aix com a emetre espots daquesta entitat per Canal Metro durant els dies previs al 16 i 17 doctubre (dies mundials de lalimentaci i de leradicaci de la pobresa, respectivament).

Altres accions que shan estipulat com a collaboraci amb ACH sn la cessi despais a les installacions del metro per fer-hi una exposici i la rpida i gil activaci de diferents canals de comunicaci, tant interns com externs, per demanar ajuts i suports en casos demergncies o catstrofes humanitries.

+ www.accioncontraelhambre.org / 902 100 822

que, a ms de tota la informaci de les rutes i els descomptes en les atraccions i establiments associats, t un canal especfic per adquirir a distncia els bitllets de manera anticipada i aix beneficiar-se duna reducci en el preu.

Una altra novetat que ofereix el BBT s la creaci de perfils a les xarxes socials Facebook (www.facebook.com/Bcnbusturistic) i Twitter (@Bcnbusturistic).

El Barcelona Bus Turstic ofereix tres rutes (dues de permanents i la tercera dabril a octubre) amb 44 parades, que permeten un s illimitat de la xarxa durant un o dos dies, segons la modalitat de bitllet. La flota la integren 67 autobusos de dos pisos i set jardineres, tots accessibles per a persones amb mobilitat reduda.

+ www.barcelonabusturistic.tmb.cat

que segueix el taller est basada en el coneixement del funcionament i gesti de la xarxa de transport de TMB, per aprendre qu significa el servei de la xarxa de transport i com afecta la mobilitat dels ciutadans.

El conveni de collaboraci el van firmar el 21 de setembre el vicepresident executiu de TMB, Ddac Pestaa, i la presidenta del Consorci dEducaci, Maria Dolors Rius i Benito, desprs que es desenvolupessin dues proves pilot durant el curs 2009-2010.

privat per fer un determinat trajecte, i tot seguit sels proposa crear la seva prpia flor i plantar-la en un jard virtual com a smbol de la contribuci a la protecci del medi ambient. Al lloc web, un comptador actualitza constantment les dades del nombre de participants i el dixid de carboni estalviat. Al mateix microsite, shi pot trobar informaci sobre limpacte del fenomen del canvi climtic a Barcelona i la seva rea metropolitana, i recomanacions sobre qu pot fer cadasc a la vida quotidiana per reduir les emissions de CO2 i frenar daquesta manera lescalfament global.

+ www.canviemCO2xflors.tmb.cat

18Hora Punta 19Mn Metro

Ja shan enllestit les obres de remodelaci de les estacions dHospital Clnic i Sant Pau /Dos de Maig de la lnia 5, millores que beneficiaran uns 55.000 i 30.000 usuaris respectivament en dies laborables.

Els treballs de rehabilitaci de les estacions dHospital Clnic i Sant Pau/Dos de Maig (L5), inclosos en el programa que TMB porta a terme per actualitzar estacions

antigues o amb gran volum de passatge, han consistit en la renovaci de parets, paviments, sostres, escales, llums i senyalitzaci. Les remodelacions integrals tenen com a objectiu deixar les estacions com noves, tant en les parts visibles com en les invisibles.

Lalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va visitar les dues estacions remodelades, on va reivindicar un servei pblic de qualitat per a tothom i va destacar la importncia de les inversions en infraestructura realitzades, amb ms quilmetres de xarxa de metro i ms estacions. Durant la visita, lalcalde va estar acompanyat tamb per la presidenta de TMB, Assumpta Escarp.

A Hospital Clnic i Sant Pau shan reconfigurat els vestbuls per aprofitar millor lespai, amb un nou disseny que facilita els fluxos de persones. Sha

Hospital Clnic i Sant Pau es vesteixen de gris i vermell

La remodelaci de totes dues estacions s'ha dut a terme desprs de fer-les accessibles

La principal intervenci ha estat el recreixement de les anadanes per situar-les al mateix nivell dels trens.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va visitar les dues estacions rehabilitades.

substitut la pavimentaci, els graons, els sostres i els revestiments de les parets, amb materials delevada resistncia i acabats amb tonalitats clares per augmentar la sensaci de lluminositat; sha millorat la illuminaci i sha renovat la senyalitzaci informativa i tot el mobiliari.

Shan utilitzat materials com el terratzo per als paviments i acer vitrificat per als paraments de les parets, on salternen els colors gris i vermell i lacer inoxidable. El cel ras s una trama metllica formada per plaques de relliga dacer galvanitzat desmuntable, de color gris als vestbuls i passadissos, i vermella a les andanes. Els autors dels dos projectes, AZM i lestudi Mora-Sansvisens, han jugat amb aquests colors i amb el blau de la lnia 5 com a trets distintius daquestes dues estacions properes a hospitals.

Ms estacions adaptades

Amb una inversi global de 4,1 milions deuros, aquestes intervencions shan fet desprs de les obres dadaptaci per a persones amb mobilitat

Avana l'ampliaci de lintercanviador dArc de Triomf

Des del 30 de setembre funciona el nou vestbul de la lnia 1 de lestaci dArc de Triomf, incls en les obres dampliaci, renovaci i accessibilitat per a persones amb mobilitat reduda que porta a terme el Govern en aquest intercanviador per millorar la comoditat dels viatgers en els desplaaments i la correspondncia entre metro i Rodalies. Amb aquesta actuaci, la xarxa de metro ja disposa de 113 estacions adaptades, de les actuals 138, cosa que suposa un 82% del total.

Aquest vestbul, situat a la banda propera al passeig de Sant Joan, ara t 3.000 m2 de superfcie, mentre que abans noms en tenia 160. Est adaptat a persones amb mobilitat reduda, amb un ascensor entre carrer i vestbul i quatre ms entre el vestbul i les andanes. Tamb continuen les obres de renovaci del segon vestbul previst, situat a la plaa dAndr Malraux i que sampliar fins als 2.200 m2 de superfcie.

Els dos nous vestbuls previstos en el projecte multipliquen lespai original per millorar la qualitat del servei, facilitant la mobilitat dels 16.000 usuaris de mitjana que utilitzen aquesta estaci diriament. Tamb es millora laccessibilitat, la comoditat i la intermodalitat entre la lnia 1 del metro i els servei de Rodalies.

La reforma integral de Virrei Amat, ms a prop

Ja shan licitat les obres dampliaci, remodelaci i millora de lestaci de la lnia 5 de Virrei Amat, que permetran adaptar-la a persones amb mobilitat reduda.

Amb un pressupost previst de 9,3 milions deuros, el Govern ha impulsat aquestes millores, que suposaran lampliaci dun dels dos vestbuls existents per installar-hi tres nous ascensors i escales mecniques per connectar els diferents nivells. Tamb es doblar lespai actual, es reformar tota larquitectura interior, es construir un accs adaptat, sadequar i renovar el nivell de les andanes i shabilitar una nova sortida demergncia.

Totes aquestes actuacions permetran millorar la mobilitat dels usuaris daquesta estaci, que concentra habitualment unes 9.500 entrades diriament.

reduda (PMR) que du a terme el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques i que inclouen la installaci dascensors. En tots dos casos, lactuaci principal ha estat el recreixement de les andanes en uns 15 centmetres, per situar-les al mateix nivell dels estreps dels trens. Als vestbuls de Sant Pau, shan installat barreres de control del tipus ms efectiu, amb un pas especial per a PMR.

Hospital Clnic s una de les estacions amb ms afluncia de la xarxa, amb uns 55.000 usuaris els dies feiners, mentre que per Sant Pau nhi passen uns 30.000.

En anys anteriors, shan remodelat, dins del mateix programa de TMB, les estacions de Joanic, Alfons X i Llucmajor (L4), Sants Estaci, Drassanes i Liceu (L3), Santa Eullia (L1) i Pubilla Cases (L5). Amb els treballs de remodelaci a Sant Andreu i Santa Coloma (L1), seran quatre les estacions de metro que shauran reformat integralment durant aquest any. Pel que fa al 2011, est previst remodelar les estacions de Sant Ildefons (L5), Bellvitge (L1) i Glries (L1), a ms de les andanes de Fondo i Universitat (L1).

20Hora Punta 2121Mn Bus

La informaci dinmica beneficia els usuaris de 200 parades

TMB sha comproms a elevar la qualitat en els serveis de transport que presta, i la informaci en temps real als usuaris dautobusos s un element bsic de qualitat.

La implantaci de dispositius dinmics dinformaci a les parades de bus ja beneficia, en una primera fase, 200 parades servides per 76 lnies de TMB, 152 amb

pantalles dinformaci a lusuari (PIU) connectades a la xarxa elctrica i 48 pantalles alimentades per energia solar.

Les 200 pantalles disponibles faciliten informaci visual sobre el temps estimat darribada dels prxims autobusos, a partir de la informaci subministrada pel sistema de geolocalitzaci

De tot arreu

La UITP celebra el seu 125 aniversariAquest any, lAssociaci Internacional de Transport Pblic (UITP) est de festa pel seu 125 aniversari, i ho va celebrar amb un acte central a Brusselles, el 19 de setembre, amb una desfilada de vehicles de transport pblic histrics, en qu va llanar missatges com ara que el transport pblic necessita un finanament estable a llarg termini. Tamb, per la UITP, les ciutats exigeixen una nova cultura de mobilitat urbana, en qu aquesta sigui tractada com un dret fonamental per a tothom i tots els esforos se centrin a limitar les congestions del trnsit i fer del transport pblic una alternativa atractiva i cmoda als cotxes. La UITP, fundada el 1885 com la primera plataforma internacional per al sector de transport pblic, avui en dia sha convertit en el centre del coneixement, un promotor dinnovaci i el defensor per al sector de mobilitat. La UITP representa milers dactors de mobilitat tant urbans, locals i regionals com nacionals de ms de 90 pasos.

La Targeta Rosa ofereix descomptes en productes i serveisDes daquest octubre, els titulars de la Targeta Rosa gaudiran de noves prestacions com ara descomptes en ptiques, podlegs, odontlegs, ortopdies i en serveis daudiologia, aix com en equipaments culturals, musicals, esportius o fins i tot en determinats serveis als mercats municipals. Aquests avantatges se sumen a les prestacions que fins ara tenia el carnet, com laccs gratut o a preu redut als transports pblics, als museus municipals i a les installacions esportives pbliques. De la mateixa manera, els titulars daquesta targeta, dirigida a persones grans o amb discapacitat, tamb es beneficiaran de determinats serveis als mercats municipals, com ara un preu molt redut o la gratutat del servei de lliurament a domicili de la compra, i de descomptes en establiments dequipament de la llar i perruqueries. La Targeta Rosa, que es va crear lany 1980, t ms de 250.000 persones titulars, en les seves modalitats gratuta i reduda, de les quals un 91% sn ms grans de 60 anys i un 9% sn persones amb discapacitat.

Innotrans 2010, el mn ferroviari reunit a BerlnDel 21 al 26 de setembre es va celebrar a Berln (Alemanya) lInnotrans 2010. Aquesta fira, que es fa cada dos anys, es considera la ms important del mn en matria ferroviria i s on es presenten les ltimes novetats en tecnologia del transport, components innovadors, vehicles i sistemes. Aquest any va comptar amb ms de 2.400 expositors entre els quals hi havia una nodrida representaci catalana i de lEstat espanyol. TMB va estar representada mitjanant lassociaci Railgrup, que tenia el seu propi estand. Com a temes dactualitat es va presentar el nou material rodant per a la lnia automtica del metro de Roma, dispositius dinformaci dinmica per a estacions i trens, i sistemes de CBTC de diversos fabricants, entre daltres.

associat al SAE. Les del tipus PIU, a ms, incorporen un sistema dudio que sonoritza la informaci que mostra la pantalla quan es prem el bot corresponent del comandament que porten els invidents.

Una altra prestaci de les pantalles PIU s la possibilitat de mostrar, en una lnia de text ressaltada en color vermell, avisos relacionats amb el servei. Aquesta prestaci sest utilitzant per alertar sobre alteracions de recorregut amb motiu de competicions esportives, festes populars i altres esdeveniments al carrer.

El desplegament de les PIU a les parades sest fent en el marc del contracte per a lexplotaci del mobiliari urb entre lAjuntament de Barcelona i lempresa JCDecaux. Per aix totes les pantalles estan acoblades a marquesines situades dins del terme municipal, del tipus Palli o Foster. En canvi, les anomenades parades solars que promou lEntitat Metropolitana del Transport sn mobles independents que poden associar-se a marquesines o a pals, i es distribueixen per diferents municipis. Les que donen servei a parades per on passen lnies de

TMB sn a Barcelona (22), el Prat de Llobregat (4), Esplugues de Llobregat (4), Cornell de Llobregat (4), Montcada i Reixac (4), Sant Joan Desp (3), Sant Adri de Bess (3), Sant Just Desvern (2), Santa Coloma de Gramenet (1) i lHospitalet de Llobregat (1).

La mateixa informaci de les previsions darribada a les parades est disponible al conjunt de la xarxa en el sistema TMB iBus, via dispositius mbils personals i al web de TMB.

Les PIU han comenat a difondre missatges de text que adverteixen dalteracions del servei programades

22Hora Punta 23

Les coses no han estat sempre com sn ara. La histria del transport pblic ens descobreix que els viatgers no van disposar inicialment de parades per esperar el tramvia ni de marquesines per aixoplugar-se.

En el seu origen els tramvies no tenien parades fixes; paraven a demanda dels passatgers que volien baixar o quan un vianant

feia un gest per pujar. El sistema de parades fixes es va implantar gradualment el 1906 de la m de Les Tramways de Barcelona, per no es van reglamentar fins al 1910. Es van senyalitzar pintant en un pal de la lnia aria unes franges amb la bandera espanyola. Lany 1946 franges o punts vermells sobre fons blanc van substituir la bandera.

Pel que fa als autobusos, la Compaa General de Autobuses la primera empresa dautobusos de Barcelona senyalitzava les seves parades a les voreres, amb requadres de rajoles de color vermell, lescut de la companyia i la paraula Aturada. Lany 1955 van comenar a implantar marquesines a les parades per protegir els viatgers de les inclemncies del temps (fins i tot es va fer una prova de dotar-ne una, la de lavinguda del Tibidabo, amb un sistema de calefacci per infraroigs). Les primeres marquesines es van installar a les places de Catalunya, Urquinaona i Rovira, davant lestaci de Frana, a Pedralbes (origen de la lnia 64) i a la Diagonal, davant el Club de Polo (origen de lautobs P).

Lany 1960 es van comenar a substituir els tradicionals indicadors de parada per unes vistoses plaques metlliques de 37x51 centmetres inserides en marcs de farga i fixades generalment en un far denllumenat pblic o en uns pals de color negre. A les plaques shi fixaven unes tires serigrafiades en qu sindicava la lnia, el recorregut i lhorari. Ms tard

Quan els tramvies no tenien parades

Marquesina a la plaa Catalunya el 1956.

Parada tipus TB dels anys seixanta.

aquestes tires metlliques es van substituir per impresos autoadhesius, un sistema ms senzill i econmic. Ls daquesta mena de parada, denominada tipus TB, es va generalitzar a tota la xarxa dautobusos i es va aplicar tamb a les lnies de troleibusos i posteriorment a les de tramvies. Per a autobusos i troleibusos, les plaques eren de color groc i les indicacions de color negre sobre fons groc; per als tramvies, les plaques eren blanques i les indicacions de color vermell sobre fons

Cultura Histria

Les estacions dUniversitat i Passeig de Grcia de la lnia 2 es convertiran en lescenari de la 42a edici del Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Grcies a lacord a qu TMB ha arribat amb els promotors daquesta histrica mostra musical, els dies 28 i 29 doctubre, a partir de dos quarts de vuit del vespre, la banda

Charlie Moreno Project oferir dos concerts gratuts en directe per als usuaris del metro que sacostin al suburb a gaudir de la bona msica.

Com a aperitiu, el dissabte 2 doctubre un vehicle especial del Barcelona Bus Turstic va acollir lactuaci de la Barcelona Hot Street Parade durant un trajecte pels carrers ms cntrics de la ciutat.

El Festival Internacional de Jazz de Barcelona celebra enguany ledici 42 fidel a la seva tradici de qualitat. Al cartell daquest any destaquen noms de referncia com Sonny Rollins, Chick Corea, Richard Galliano, Jamie Cullum, Chucho Valds i Kenny Garrett, per tamb hi ha altres talents procedents tant de lescena internacional (Donny McCaslin, Kurt Rosenwinkel...) com de lmbit local (Triez, Perico Sambeat...) i interessants finestres (Marlango, Fanfarlo, Micah P. Hinson...).

A ms, el festival ofereix concerts gratuts en llocs inslits com el metro de Barcelona, exposicions, conferncies i fins i tot espais per a la comuni entre jazz i gastronomia.

TMB collabora en aquesta edici amb la projecci dun espot promocional a travs de Canal Metro i la distribuci de fullets als autobusos, entre daltres.

El metro de Barcelona respira jazz

blanc. Quan es van suprimir els tramvies, les plaques van passar a ser sempre grogues.

Parades amb publicitat

Posteriorment va aparixer el pal de parada amb publicitat anomenat Vidal Hospital, en referncia a la persona que el va dissenyar, Miquel Vidal Hospital. El pal de parada era de color negre i la planxa informativa de color groc; a sobre shi enganxaven tires adhesives amb els recorreguts i horaris de les lnies. A la part superior daquesta planxa hi havia les paraules Parada bus.

Respecte a les marquesines, el 1963 es va elaborar un projecte per installar-ne 40 a les principals parades de tramvies i autobusos de la ciutat. Loctubre daquest any es va installar el primer prototip a lavinguda del Generalsimo Franco (actual avinguda Diagonal). Durant aquest any sen van installar sis ms. El 1968 ja shavien installat 83 marquesines. Aquest tipus de marquesina es va continuar installant durant els anys 70 i 80, fins a larribada del nou model (la Palli del 1987, la ms estesa avui dia).

Els msics del metro de Porto, convidats a la 8a edici del Festival de MsicsDe l11 al 13 de novembre tindr lloc al vestbul principal de lestaci dUniversitat una nova edici del Festival de Msics al Metro. Un tast musical que TMB i lAmuc (Associaci de Msics de Carrer) ofereixen cada any per donar a conixer els intrprets que actuen habitualment als 32 punts de les installacions de la xarxa del suburb.

La principal novetat denguany la protagonitzar lacord a qu ha arribat Metro de Barcelona amb Metro de Porto per a lintercanvi cultural dels seus projectes musicals. En aquest sentit, la banda del metro de Porto Os Andantes participar al festival el primer dia amb un concert gratut.

Per la seva banda, els msics seleccionats del projecte de Barcelona Hugo Guerrero, Enric dArmengol, Cuni Massa i Santiago Castillo viatjaran a Porto per participar com a banda en el projecte musical de loperador portugus.

La programaci de la vuitena mostra de msics del metro combinar diferents estils com troba urbana, pop-rock, jazz, soul, msiques tradicionals i populars i un grapat de melodies instrumentals interpretades amb guitarra, arpa, flauta i viol, entre daltres.

Un total de 200 formacions musicals actuen de manera habitual a la xarxa de metro, grcies a lacord assolit entre lAmuc, el Districte de Ciutat Vella de lAjuntament de Barcelona i Transports Metropolitans de Barcelona.

La Barcelona Hot Street Parade va actuar a bord d'una unitat dels busos turstics de TMB.

CM

Y

CM

MY

CY

CMY

K

hora punta.pdf 2 04/10/10 17:01