Transports Metropolitansde Barcelona

Juliol / agost de 2010

Hora Punta:104

L'intercanviador més potentEntrevista a Assumpta Escarp, presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona / Metros del món treballen junts al grup Nova / Serveis especials, la polivalència del bus en la mobilitat ciutadana

2Hora Punta 3

Compromís complert: des del 26 de juny, la línia 9/10 de metro uneix l’intercanviador de La Sagrera, a Barcelona, amb les terminals de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet, i Gorg, a Badalona, i té capacitat per multiplicar els viatges diaris.

La línia automàtica 9/10 continua avançant per Barcelona i ha posat en servei un altre tram de metro, entre les estacions de Bon Pastor i La Sagrera passant per la d’Onze de

Setembre, al districte de Sant Andreu. Són 2,8 quilòmetres de túnel d’elevada significació, ja que la nova terminal, La Sagrera, és un poderós punt d’intercanvi amb les línies 1 i 5 de metro, sense oblidar les línies urbanes i interurbanes de bus que hi paren en superfície.

La potència de l’intercanviador encara creixerà d’aquí uns mesos, quan els trens de Rodalies de les línies R3, R4 i R7 s’aturin a l’estació que s’està construint sota la Meridiana. I més endavant hi arribarà també la línia 4 de metro, precisament a través del túnel i l’estació que inicialment fa servir la línia 9/10.

Amb l’arribada a La Sagrera (anteriorment anomenada Sagrera-Meridiana, per diferenciar-la de Sagrera TGV), es completa l’anomenat tram 4 de la línia 9/10, que comprèn els dos ramals del sector Besòs: el de Santa Coloma de Gramenet, identificat com a línia 9 i de color taronja, inaugurat el desembre del 2009, i el de Badalona, retolat com a línia 10 i de color blau cian, estrenat l’abril passat, així com una part del que serà el tronc comú de la línia 9/10, entre Bon Pastor i La Sagrera.

Complicitat i esforç compartit

Abans de l’estrena del nou metro amb públic, el mateix dia 26 al matí va tenir lloc l’acte institucional d’inauguració, amb intervencions del president de la Generalitat, José Montilla, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Montilla va destacar el salt endavant que està fent la infraestructura del transport públic sota l’impuls del Govern: “En poc més de mig any, haurem posat en servei més quilòmetres i estacions de metro del que s’havia fet en els quinze anys anteriors”, va destacar. També va censurar l’incivisme i el frau. Hereu, per la seva banda, va >

El metro automàtic s’endinsa a Barcelona

Reportatge

Des d’aquest juliol, la xarxa de metro de Barcelona supera els 100 quilòmetres de via. Es tracta d’una fita històrica, entorn a la qual conflueixen molts somnis, il·lusions,

esforços i la feina de milers i milers de persones, d’empreses i d’administracions públiques que, des dels anys 20, han contribuït a fer que el metro de Barcelona sigui avui en dia un metro de referència a tot Europa per la seva capacitat d’innovació tecnològica i de qualitat en la prestació del servei.

A finals del mes de juny es van posar en funcionament dues noves estacions de la línia 9/10: La Sagrera i Onze de Setembre. Amb aquesta ampliació, s’uneix el potent intercanviador de La Sagrera amb els dos ramals de la línia automàtica amb origen a Santa Coloma i Badalona, i s’integra plenament en el conjunt de la xarxa.

Durant el mes de juliol s’inauguren dos nous trams de metro. El primer a la línia 2, que es prolonga des de Pep Ventura a la nova estació Badalona Pompeu Fabra; el segon, a la línia 5, entre Horta i Vall d’Hebron, on connecta amb la línia 3. Malgrat la conjuntura econòmica, el Govern de la Generalitat no ha deixat d’invertir en infraestructures ferroviàries, prioritzant aquest transport col·lectiu perquè és el menys contaminant, el més còmode i segur i el més competitiu amb el vehicle privat. Aquesta voluntat ha permès culminar tots aquests projectes i que, com va dir el president Montilla, en mig any s’hagin posat en servei més quilòmetres i estacions de metro del que s’havia fet en els quinze anys anteriors.

Transports Metropolitans de Barcelona felicita tota la ciutadania en assolir la fita del centenar de quilòmetres de via de metro que vertebra i cohesiona el nostre territori i ens apropa més els uns als altres. Alhora, refermem el nostre compromís de treballar per prestar cada dia el millor servei a tots els nostres usuaris. •

Sumari2 Editorial

3La L9/10 obre un nou tram fins a La Sagrera

8Assumpta Escarp, presidenta de TMB

12Primer Ral·li d’Autobusos Clàssics

13El Sub ModaFAD, aparador de la moda independent al metro

14Una nova donació de vehicles beneficia projectes solidaris

15Nova imatge dels centres d’informació

16Breus

18TMB comparteix experiències amb altres metros del món

20Els serveis especials de bus faciliten la mobilitat dels ciutadans

22Es presenta el llibre Barcelona Metro a Metro

23El tramvia jardinera R-1754

Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions InstitucionalsDirector: Santiago TorresDirector editorial: Oriol PàmiesCoordinadora editorial: Lourdes MonteroCaps de redacció: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert PiquéRedacció: Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martínez, Pere Paredes, Àngels Rodríguez, Àngels VidondoCol·laboradors: Manel Barriga, Raquel Díaz, Rosario Ibáñez, Josep Mensión, Miquel Mira, Glòria Miró, Òscar PuigdollersCorrecció: Maria RodríguezDirecció creativa: Mario EskenaziDirecció d'art: Josep Lluís LaraFotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMBVersió digital: Jorge Jiménez, Emilio Villegas, Gerard G. de Pando, Moisés Ojeda, Grupo ZetaInfografia: Noah GrañóImpressió: IngoprintAmb el suport de: Promedios Exclusivas de Publicidad Tiratge: 4.200 exemplars

Imprés en paper ECF

horapunta@tmb.catwww.tmb.catDL B-21926-2008

Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’Hora Punta Digital: www.horapunta.tmb.cat

Editorial

Unes 20.000 persones van estrenar el nou tram el primer dia. A dalt: accés a les andanes a La Sagrera; a sota: primers usuaris a Onze de Setembre.

4Hora Punta 5

La conducció automàtica és la novetat més atractiva per als usuaris. Grup mostrant el bitllet inaugural (centre) i festa ciutadana al carrer (dreta).

El potent intercanviador de La Sagrera integra plenament la línia al conjunt de la xarxa

La línia 9/10 completa amb èxit la posada en servei dels últims 2,8 quilòmetres del tram 4

ressaltar la normalitat amb què s’ha executat la nova línia de metro, que passa “sota desenes i desenes d’habitatges on viu molta gent”, i va agrair la complicitat dels veïns i l’esforç inversor de la Generalitat per fer possible aquesta infraestructura.

Després dels discursos hi va haver festa, fora i dins del metro. La primera tarda unes 20.000 persones van visitar les estacions i els trens automàtics de la nova línia. Com ja és habitual, les portes d’andana i l’arquitectura de les estacions van ser novetats molt ben acollides.

La línia 9/10 té freqüències de pas d’un tren cada 6 minuts en els ramals i de 3 minuts al tram comú, entre La Sagrera i Bon Pastor. Des del 26 de juny l’horari és l’habitual a la xarxa de metro. Amb els 2,8 quilòmetres estrenats, ja en té 11,1 en servei comercial (comptant les cues de maniobres), dels 47,8 que tindrà quan estigui completada, previsiblement cap al 2014. Abans, el 2012, segurament es podrà estrenar el sector del Llobregat, entre Zona Universitària, l’aeroport i la Zona Franca.

El president de la Generalitat, José Montilla, entre l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el conseller Joaquim Nadal, adreçant-se als assistents a la festa popular de la Sagrera.

Referència internacionalBarcelona es consolida com a referent internacional en tecnologia eficient aplicada al metro. Sumant els 11 quilòmetres de la línia 9/10 i els 2 de la línia 11, ja són 13 quilòmetres de metro automàtic sense conductor, i 15 estacions equipades amb portes d’andana, la màxima garantia de seguretat i confort per als clients.

Per respondre a l’interès que desperta aquesta experiència, el Railgrup (l’associació que agrupa el sector ferroviari espanyol) va organitzar unes jornades internacionals els dies 16-18 de juny, en què destacats experts, entre els quals hi havia diversos directius i tècnics de TMB, van exposar els aspectes més significatius i innovadors del projecte. A més, els assistents van tenir l’oportunitat de visitar les instal·lacions de la línia 9/10 i el Centre de Control de Metro.

6Hora Punta 7

Un proyecto hecho realidad

Emilio BonillaGerente del Railgrup

Pocas veces habremos visto tal cantidad de entusiasmo proveniente de diferentes personas, trabajando además para diferentes empresas, en la consecución de un objetivo común. Con esta simple frase se puede definir el proyecto de infraestructuras de transporte más importante de los últimos años: la línea de conducción automática de metro L9/10.

Con casi 15 kilómetros de longitud y 52 estaciones, la mayor parte de ellas basadas en un concepto de diseño de pozo, totalmente innovador en el sector, se utilizaron hasta cinco tuneladoras simultáneamente para perforar los 13 kilómetros de túneles, por lo que esta línea ya es un referente mundial en lo que a construcción de metros se refiere.

La seguridad tanto en la fase de construcción –con un control geológico exhaustivo – como en la fase de explotación (evacuación de personas, compartimentación, señalética, puertas de andén...) y las comunicaciones han sido otros de los pilares del proyecto.

También su gestión presenta aspectos novedosos, por ejemplo la concesión de las estaciones a empresas, incluyendo la construcción y un contrato de mantenimiento que garantiza el retorno de la inversión, así como los gastos de mantenimiento durante el período considerado.

Prácticamente coincidiendo con la inauguración del tramo 4 de la línea 9/10, el Railgrup organizó en Barcelona, conjuntamente con TMB, FGC y GISA, unas jornadas internacionales dirigidas a técnicos y profesionales del sector ferroviario.

Las jornadas, de dos días de duración y uno de visitas técnicas, destacaron los aspectos más relevantes del proyecto, expuestos por técnicos y directivos que han tomado y toman parte en sus diferentes etapas.

En las mismas jornadas se celebraron dos mesas redondas: Soluciones para la implantación de metros automáticos y El reto del mantenimiento de la línea automática L9/10.

La jornada de visitas propuso tres alternativas: visita al tramo en funcionamiento, a los talleres y a las estaciones; el centro de control y la tuneladora.

Como Railgrup estamos orgullosos de haber contribuido al desarrollo de este proyecto y seguiremos apostando por la realización de actividades que mejoren y potencien la competitividad del sector ferroviario nacional. •

Un bon moment per mirar enrere

Sebastià BuenestadoDirector general de Metro

L’arribada de la línia 9/10 a La Sagrera és quelcom més que una nova inauguració. Des de l’obertura de la línia al desembre aquesta no ha parat de créixer i ha suposat un repte tècnic i operatiu per a tots.

Ara és un bon moment per mirar enrere i adonar-se de tota la feina feta. Ha estat un període d’activitat intensa, on la compatibilitat entre l’explotació comercial i les proves han requerit l’optimització del temps i els recursos. En aquest procés s’ha posat en servei una explotació de línia amb bifurcacions, que és una novetat per a nosaltres i certament també per als clients.

Aquest darrer tram fins a La Sagrera ha estat el més curt dels inaugurats, però el més rellevant en termes de mobilitat, ja que s’assoleix la plena connectivitat de la línia 9/10 amb la resta de la xarxa de metro i s’afavoreix la mobilitat entre Barcelona, Santa Coloma i Badalona, i en especial a barris com Bon Pastor o Llefià, que durant anys han reivindicat el metro.

El metro que ha arribat a aquests llocs, després de tant de temps, no és un metro qualsevol: és un metro d’última tecnologia, un metro automàtic. És la referència de futur de la nostra xarxa. De fet, ara a La Sagrera la visibilitat de la línia automàtica és molt més alta. Ara més gent pot apreciar-ne les característiques: les portes d’andana, els trens sense cabina... Per a molts clients serà el primer cop que veuran una línia d’aquest tipus, una línia automàtica que marca el camí de futur de TMB i posa en relleu l’interès constant per millorar el servei oferint més seguretat i flexibilitat als clients.

Aquest ha estat un petit pas en el llarg camí de l’automatització i, en concret, per a la construcció completa de la línia 9/10, però ja som una de les xarxes amb més quilòmetres de metro automàtic pesant (és a dir, de gran capacitat) a Europa. Els resultats ens han d’animar a continuar per aquest camí. Cal agrair l’esforç de totes les persones de TMB que han participat en el projecte. Per a alguns ha estat un procés d’anys, i de vegades és difícil mantenir l’empenta i la il·lusió sense que es puguin tocar els resultats; malgrat això, tot el conjunt de l’empresa ha mantingut durant anys l’esforç per tirar endavant aquest projecte tot i la seva complexitat.

Ara, finalment, tot això que hem treballat, discutit i somiat és una realitat que es pot tocar i gaudir. •

Opinions

De dalt a baix, andana de La Sagrera, vestíbul i exterior d’Onze de Setembre.

El disseny arquitectònic de les noves estacions és singular i alhora funcional i accessible

Dues estacions més per al districte de Sant AndreuEl nou tram de metro comprèn dues noves estacions que suposen una important millora de la mobilitat per als residents al districte de Sant Andreu. En totes dues destaca un disseny arquitectònic de qualitat, singular i alhora funcional, per assegurar la màxima accessibilitat.

Onze de Setembre és en una nova plaça, a la confluència de la rambla Onze de Setembre i el carrer Virgili. Dóna servei als veïns de la rambla Onze de Setembre del barri de Sant Andreu, al Poliesportiu Municipal Francisco Calvo, al Centre Cívic de Sant Andreu, a les escoles Turó Blau,

Pegaso i Can Fabra, a l’Institut Príncep de Viana i a l’Escola d’Art i Disseny de la Llotja. També és a prop de la Biblioteca La Sagrera - Marina Clotet, el casal de barri Can Portabella, el Parc de la Pegaso, el conjunt d’equipaments de la Fabra i Coats, el Centre Cultural Can Fabra, l’eix comercial de Sant Andreu i la zona comercial d’Onze de Setembre. Es tracta d’una estació tipus pou de 30 metres de diàmetre i 31 metres de profunditat. L’accés des del vestíbul fins a les andanes es fa a través d’escales mecàniques i també disposa d’ascensors per a persones amb mobilitat reduïda.

Els acabats interiors, els revestiments i l’arquitectura d’aquesta estació han anat a càrrec de l’arquitecte Tomàs Morató, que també es va encarregar de l’estació contigua de Bon Pastor i hi ha aplicat un mateix estil amb tons grisos i blancs, amb materials com la ceràmica i el vidre retroil·luminat en els revestiments.

La Sagrera és sota el carrer Felip II, entre la Meridiana i Juan de Garay, i comparteix accés amb la línia 5. Dóna servei als veïns del barri de la Sagrera; a les escoles El Sagrer, Rosa dels Vents, Pompeu Fabra i l’Estel, a l’Escola Bressol Icària i a l’IES Joan Fuster. També és a prop del mercat municipal de Felip II, la pista poliesportiva municipal de la Sagrera, al CAP La Sagrera i el casal d’avis La Palmera, així com la Biblioteca Garcilaso, l’Espai Jove Garcilaso, el Centre Cívic La Sagrera, l’espai cultural Nau Ivanow i la zona comercial de la Sagrera.

La Sagrera és una estació tipus pou rectangular de 38 metres de llarg i 19 metres d’ample, situada a 38 metres de profunditat. L’arquitectura interior ha anat a càrrec dels arquitectes Gabriel Mora i Carmina Sanvisens. En aquesta estació predomina l’acer inoxidable als sostres i les parets, on també hi ha panells de vidre retroil·luminats. L’accés del vestíbul fins a les andanes es fa mitjançant trams dobles d’escales mecàniques i també hi ha dos ascensors per a persones amb mobilitat reduïda. •

8Hora Punta 9

“A la línia 9/10 hem posat la tecnologia al servei dels ciutadans”

Fa tres anys que Assumpta Escarp i Gibert presideix TMB, responsabilitat que compagina amb la tercera tinència d’alcaldia a l’Ajuntament de Barcelona i les vicepresidències de l’Entitat Metropolitana del Transport i l’Autoritat del Transport Metropolità. Viu, doncs, en primera línia una expansió històrica de la xarxa de metro que va començar el 2008, amb la prolongació de la línia 3, i ara s’està fent realitat, amb la posada en servei de la línia 9/10 i l’ampliació de les línies 2 i 5.Assumpta Escarp Presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona

C om valora la posada en funcionament del primer sector de la línia 9/10?—Ha estat la consecució d’un repte important. Són 11 quilòmetres i 11

estacions a les ciutats de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, una part important del que serà d’aquí uns anys el metro automàtic més llarg d’Europa. Però, a més, suposa l’assoliment de reivindicacions històriques de barris com el del Bon Pastor, que feia dècades que reclamaven un transport públic eficient i d’alta capacitat.

—Com a companyia, s’han complert les expectatives de TMB?—Operar la línia 9/10 ha suposat un canvi estructural i dels processos dins l’empresa. I el que és més important, en els mesos anteriors hem creat un sistema de treball diferent en la relació amb els titulars i executors de la infraestructura, Ifercat i GISA, i amb les empreses constructores i proveïdores. Això ha permès que TMB no es limités al seu paper d’operador, que no estiguéssim simplement esperant a rebre la línia per posar-la en marxa, sinó que hem estat presents activament en el procés previ de concepció del sistema, i suposa un salt qualitatiu i un factor per a l’èxit final.

—Els 11 quilòmetres de la línia 9/10 ja són més que els de la línia 14 de París, que era la referència pròxima fins ara en metros pesants automàtics.—La referència és ara Barcelona, a Europa. Ja ho hem estat en la fase de projecte i execució, i ho som ara que tenim el tram 4 en marxa. Tenim visites freqüents de responsables institucionals i directius d’empreses d’arreu del món, hem celebrat seminaris monogràfics per presentar el nostre metro internacionalment, i hi ha un gran interès per la nostra experiència, no només pel que fa a l’operació a la línia sinó també pel centre de control, que és impressionant. També tenim la línia 11, que és un exemple de conversió d’una línia convencional en automàtica. Però els elogis no només vénen de fora, també els usuaris estan encantats amb les portes d’andana en totes les estacions, i la conducció automàtica s’està assimilant com un avantatge, perquè el personal està més disponible als mateixos trens o a les estacions. El que compta és la capacitat de resposta.

—Al capdavall, d’aquests primers 11 quilòmetres de metro automàtic s’ha de destacar la gesta tecnològica que implica o el servei que presta als ciutadans?—La gesta tecnològica la posem al servei dels >

Entrevista

Text Oriol Pàmies Fotos Pep Herrero

“Si hi ha alguna cosa metropolitana és la mobilitat. On arriba el metro, arriba la cohesió social”

10Hora Punta 11

ciutadans. La línia 9/10 té una clara funció metropolitana i de relligament de les altres línies de metro, una funció de cohesió i vertebració territorial, i la fa possible amb una tecnologia molt avançada, fins i tot en relació amb altres línies automàtiques. Són objectius indestriables: es tracta de moure la gent i moure-la amb qualitat, una cosa al servei de l’altra.

—Amb el creixement de la xarxa de metro que s’està experimentant, hi ha més possibilitats de guanyar quota de mercat per al transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona?—Sí, un guany del transport públic com a sistema, respecte del cotxe privat. Ens faltaven connexions metropolitanes, i a través de la línia 9/10 ho anem aconseguint. Hem de tenir en compte que es tracta d’una línia de prop de 48 quilòmetres i amb 20 intercanviadors. I ens faltava una xarxa de trens de Rodalies més integrada, i també ens hi anem acostant. Tot això ens ha d’ajudar a fer créixer el conjunt del transport públic i rebaixar la mobilitat privada.

—Augmenta també la capacitat del transport públic per vertebrar la realitat metropolitana…—Sempre he entès el transport públic com a instrument de cohesió i equilibri territorial. Si hi ha alguna cosa metropolitana és la mobilitat. On arriba el metro, arriben molts altres elements de cohesió social. Quan poses en servei una estació no només connectes aquell barri, sinó que connectes la ciutat respecte d’aquell barri. Quan va arribar la línia 3 a Nou Barris, dèiem: “No es tracta que ells puguin baixar, es tracta que la ciutat conegui una part d’ella mateixa”.

—En un context econòmic advers i de restriccions pressupostàries, es pot mantenir aquest esforç inversor?—En moments de crisi es fa més evident aquesta necessitat de cohesió. Per això hem procurat que les aportacions de les administracions al funcionament del transport públic no disminuïssin, que es mantinguessin les inversions en curs i, com a màxim, que es periodifiquessin les inversions previstes en projectes no iniciats.

—Com afronta la crisi TMB?—El moment de crisi ens ha d’ajudar a ser més austers i estrictes en termes de despesa corrent, que hem de restringir. Però al mateix temps hem d’aprofitar per preparar-nos per a la sortida de la crisi, per estar molt ben situats en termes de competitivitat. Hem de mantenir l’aposta tecnològica, la planificació estratègica de la xarxa d’autobusos, amb vista a la creació de serveis d’altes prestacions per competir directament amb el vehicle privat, i el compromís per la sostenibilitat de la mateixa flota de superfície. TMB ha de sortir de la crisi enfortida com a organització, perquè haurem après a ser molt més austers i eficaços, i enfortida en els aspectes de competitivitat i modernitat, tant pel que fa a la tecnologia com al medi ambient i la relació amb la societat.

—Es veuran aviat novetats en l’aspecte ambiental?—Tota la nostra actuació com a empresa es regeix per la recerca de la màxima contribució a la mobilitat sostenible amb el mínim impacte ambiental. Viatjar en transport públic té un efecte directe en l’estalvi d’emissions i és un benefici per al planeta, com recorda gràficament la nostra campanya Canviem CO2 x flors. Ara, les tecnologies avancen i per això tenim l’oportunitat de fer passes importants en l’adopció de sistemes més nets de transport, com els autobusos híbrids, equipats amb motors de combustió i elèctrics, que incorporarem aquest any.

“Mantindrem l’aposta tecnològica, la planificació estratègica de la xarxa d’autobusos i el compromís per la sostenibilitat”

“TMB ha de sortir de la crisi enfortida com a organització, en competitivitat i modernitat”

La presidenta de TMB visita l'Espai Mercè Sala amb Manel Nadal, secretari de Mobilitat; a baix, en l'acte de presentació de les parades solars de bus.

A la pàgina anterior, Assumpta Escarp en la inauguració del tram La Sagrera - Bon Pastor de la línia 9/10.

També augmentarem la proporció de flota propulsada amb gas natural comprimit, mantenint l’aposta per aquest combustible més net que vam començar fa gairebé deu anys. •

12Hora Punta 13

El primer Ral·li d’Autobusos Clàssics va reviure, amb una notable expectació, la història del transport públic dels últims cent anys, amb 23 vehicles i un recorregut de 40 quilòmetres.

Els apassionats del transport públic van poder reviure el diumenge 13 de juny l’emoció d’un viatge en cotxes d’època curosament

restaurats i conservats. TMB, Sagalés i l’Associació per a la Recuperació i Conservació d’Autobusos (ARCA) van organitzar el primer Ral·li d’Autobusos Clàssics Barcelona - Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

Centenars de persones i famílies senceres es van acostar a l’avinguda Maria Cristina, punt de sortida de l’expedició i d’exhibició estàtica dels vehicles participants, i amb les seves càmeres de fotografia van captar les millors instantànies dels 23 vehicles de fins a cent anys d’antiguitat que van participar en aquesta passejada històrica.

El tret de sortida de l’espectacular processó d’autobusos el va donar la presidenta de TMB, Assumpta Escarp, i el director general del Transport Terrestre, Manel Villalante, tot onejant una bandera de carreres. A partir d’aquest moment, els autobusos van enfilar la Gran Via en direcció nord. Fora de Barcelona, per minimitzar les afectacions al trànsit, l’itinerari va seguir rutes secundàries i vies urbanes, per la carretera antiga de Montcada, la Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda i Palau-solità i Plegamans, fins a arribar a Caldes de Montbui. A Caldes la comitiva va fer un recorregut per l’interior de la població i els vehicles es van instal·lar en parcs tancats visitables a la plaça de la Font del Lleó, i a les cotxeres de Sagalés.

Entre els autobusos de totes les èpoques que van participar al ral·li es van poder veure algunes de les millors peces

Un segle d’història del transport públic surt a passejar

El Sub ModaFAD vesteix de glamur l’intercanviador de Diagonal

Actualitat

del patrimoni històric de TMB, com ara el Dodge de fabricació nord-americana, del 1936, i el Chausson 59, del 1955, restaurat recentment amb els colors d’Urbas.

L’empresa Sagalés hi va aportar, entre altres unitats, un Chevrolet del 1928 i el Ford AA del 1929. Per la seva banda, ARCA va lluir el Pegaso 6035 articulat, del 1968, i el Pegaso Unicar 5023, del 1975, i Soler i Sauret un Chevrolet del 1933, entre d’altres. També van aportar autocars de les seves col·leccions Carrosseries Beulas i Autocorb.

Un transport d’època que es rejoveneix

Aquesta diada festiva i cultural inoblidable volia commemorar que fa més de cent anys Barcelona va ser pionera a establir una línia urbana d’autobusos. A més, pretenia fomentar el transport públic i la cultura de la

Els vehicles històrics participants en el ral·li van protagonitzar una exposició prèvia a l’excursió.

El Dodge de la col·lecció de TMB circulant durant la part final del ral·li.

mobilitat sostenible, que fa més d’un segle que es practica en benefici del país, mitjançant la difusió del patrimoni històric que les tres entitats organitzadores restauren i conserven amb notable dedicació i esforç.

L’entusiasme dels assistents al ral·li va demostrar un cop més que, al capdavall, el transport públic és molt més que un moviment mecanitzat de viatgers d’un punt a un altre. En aquest sentit, la història constata l’estret lligam que hi ha hagut entre l’evolució de les ciutats i del seu urbanisme amb la mobilitat i els mitjans de transport col·lectiu, un vincle que continua sent visible en les xarxes urbanes i interurbanes actuals, lògicament modernitzades i adaptades als temps. •

+ primaveracultural.tmb.cat

Diverses escenes, abans i durant la desfilada, del Sub ModaFAD celebrat a l’intercanviador de Diagonal.

Els dissenyadors més representatius de la moda independent barcelonina van participar en la primera desfilada de moda al suburbà.

El metro de Barcelona va ser l’escenari d'un esdeveniment pioner en el món de la moda: el Sub ModaFAD, que va tenir lloc el 17 de juny a les 21 hores i que va transformar

l’intercanviador de Diagonal (L3-L5) en una autèntica passarel·la de moda.

Els coneguts dissenyadors Josep Abril, Txell Miras, El Delgado Buil, María Escote, Juan Vidal, Gori de Palma, Andrea Ayala, Krizia Robustella, The Mystic Onion, Gerogina Vendrell, Sebastián Barneche, American Pérez, Diana Dorado, David Cabra, Cati Serra, Georgina Ordinas, Lenfanterrible, Karlotalaspalas, Ricardo Andrez i José Caballero van voler participar en aquesta cita que commemorava el 30 aniversari de ModaFAD.

Els dissenyadors més representatius de la moda independent barcelonina van presentar atrevides peces amb el predomini del negre, el blanc i el vermell, i van destacar les transparències dels teixits utilitzats per Josep Abril i les peces de cuir d’El Delgado Buil.

Moda en viu al metro

L’espectacle d’exhibir moda en un lloc tan urbà com el metro va ser sorprenent. Els usuaris de les cintes transportadores de l’intercanviador de Diagonal es barrejaven amb els models en un insòlit i original escenari.

El muntatge de l’esdeveniment va sorprendre els viatgers que a aquelles hores circulaven per l’estació, ja que podien observar com es maquillaven i pentinaven els models a través de la transparència d’un backstage ubicat al passadís central de l’intercanviador.

Els 200 assistents convidats es dispersaven al llarg de bancs ubicats al centre de l’intercanviador, transformat durant unes hores en una llarga passarel·la de moda. Entre ells, hi havia els guanyadors del sorteig d’entrades que es va fer entre els usuaris a través del web primaveracultural.tmb.cat.

Transports Metropolitans de Barcelona va aliar-se per a l’organització d’aquest esdeveniment amb la institució referent del disseny i la moda a Barcelona, ModaFAD, una llançadora internacional de dissenyadors emergents que anualment dóna a conèixer els joves valors de la moda experimental i

d’avantguarda de la ciutat.Aquesta activitat era una de les més esperades

del programa Primavera Cultural de TMB, un seguit d’accions d’àmbit cultural de diferents disciplines (arts escèniques, música, art gràfic i audiovisual, literatura, moda, etc.) que aquesta primavera ha tingut lloc a la xarxa de metro i d’autobusos. •

+ www.fad.cat+ primaveracultural.tmb.cat

14Hora Punta 15

Els de Diagonal i La Sagrera són els primers centres convertits en Punt TMB de les cinc oficines actuals on els viatgers es poden adreçar per plantejar qüestions relacionades amb el transport públic de Barcelona i l’àrea metropolitana.

Punt TMB és la denominació que tenen a partir d’ara els Centres TMB d’Informació i Atenció al Ciutadà (CIAC), un canvi de nom

que respon a la intenció de matisar el servei que fan, alhora que adopten un nou disseny, una nova iconografia i una nova tipografia, l’helvètica TMB.

El primer Punt TMB va presentar-se al juny a Diagonal (L3-L5) i la remodelació es va estenent a la resta dels centres, situats a les estacions de Sagrada Família (L2-L5), Sants Estació (L3-L5), Universitat (L1-L2) i La Sagrera (L1-L5). A més a més, després de la reforma, el centre de Diagonal torna a centralitzar la recollida i posterior recuperació dels objectes trobats a les xarxes de metro i bus. Cada Punt TMB disposarà de la mateixa nova imatge externa, però es diferenciarà en la seva imatge interior, que tindrà motius decoratius diferenciats.

Una atenció més directa

Aquest canvi de plantejament coincideix amb la voluntat d’expandir la xarxa de Punts TMB en funció de les necessitats creixents per part dels ciutadans de Barcelona i la seva àrea metropolitana, per fer-los més accessibles a totes les persones que utilitzen el transport públic.

El Punt TMB de Diagonal disposa de zones ben diferenciades des d’un punt de vista operatiu, on l’espai per als clients és el més important i el més ben delimitat per facilitar una atenció directa i personalitzada. Es compon de dues parts: una destinada a

Vuit minibusos en desús cedits en benefici d’entitats i ONGs

Actualitat

El Punt TMB, el nou espai d’informació i atenció al ciutadà

El Pla de Cooperació i Solidaritat va distribuir l’any passat cent vehicles i material divers a municipis i entitats. Aquest any ja se n'han donat nou.

V uit minibusos de la flota de Transports Metropolitans de Barcelona han estat cedits en les darreres setmanes a entitats d’atenció a discapacitats físics de la

Federació Ecom i a diversos projectes de cooperació internacional.

A finals de juny la Nexe Fundació i l’associació UNES Sant Feliu van rebre, respectivament, un vehicle equipat amb plataforma elevadora per a l’accés de cadires de rodes. Tots dos minibusos havien estat retirats recentment de la flota activa i tenen encara una vida útil estimada de 10 a 15 anys. L’ONG Conductors Solidaris de Catalunya s’està encarregant d’adequar l’interior dels minibusos a les necessitats de les entitats receptores, perquè puguin transportar més cadires de rodes.

Nexe és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1991 a Barcelona que té com a objectiu oferir una atenció global i interdisciplinària als nens que presenten algun trastorn de desenvolupament, així com a les seves famílies.

UNES és una associació esportiva especialitzada en el bàsquet en cadira de rodes que disposa, des de fa 26 anys, d’una escola d’iniciació i tecnificació d’aquest esport adaptat.

El 8 de juliol, d’altra banda, es va signar un conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i cadascuna de les entitats receptores d’un total de sis microbusos per a projectes de cooperació identificats pel Consell Metropolità de Cooperació Internacional al Desenvolupament de l’AMB.

Vehicles per al desenvolupament

Les entitats beneficiàries d’aquestes darreres donacions van ser Uniacc, amb destinació a la República del Congo; Bombers Humanitaris, amb destinació a Bielorússia; Itran, amb destinació al Marroc; Fundación Ideal, amb destinació a Colòmbia; Fundació Akwaba, amb destinació a Costa d’Ivori, i el projecte Ressoc, amb destinació a El Salvador.

Amb aquestes darreres donacions ja són nou els vehicles cedits enguany a entitats: el 22 d’abril es va entregar un altre minibús adaptat a la Fundació Apindep Ronçana, una associació que treballa per la integració de les persones discapacitades a Catalunya.

Les donacions s’han fet dins del programa de cessió d’actius en desús del Pla Director de Cooperació i Solidaritat de TMB. L’any 2009, dins d’aquest programa es van adjudicar a municipis de diversos països i entitats sense ànim de lucre un total de cent vehicles, a banda de material informàtic i d’altres tipus, per valor de 712.000 euros. •

Acte de donació de dos microbusos a dues entitats de discapacitats físics de la Federació Ecom.

Un canvi d'imatge i de plantejament marca la futura expansió de les oficines d'informació.

Objectes perduts al metro i el busEl tret diferenciador del Punt TMB de Diagonal és l’oficina d’objectes perduts, on arriben tots els objectes trobats a les instal·lacions del metro, busos de TMB, Barcelona Bus Turístic, funicular, telefèric de Montjuïc i Tramvia Blau, i on queden dipositats durant un període de temps.

A qualsevol Punt TMB, els clients poden consultar si s’ha recuperat l’objecte perdut i, en cas afirmatiu, poden anar a Diagonal a recollir-lo.

actuacions de curta durada que requereixen una resposta àgil i ràpida (com rebre informacions, fer bescanvis o sol·licitar mapes o fullets) i una altra que es reserva a qüestions que requereixen més inversió de temps, com plantejar queixes, reclamacions, demanar emissió de factures o fer la gestió de troballes. •

16Hora Punta 17

Reunió de l’ATUC a les instal·lacions de TMBEl 16 de juny va tenir lloc al centre operatiu del Triangle Ferroviari la reunió de la comissió executiva de la l’Associació d’Empreses Gestores dels Transports Urbans Col·lectius (ATUC).

Aquesta associació està integrada per les empreses d’autobusos, metros i ferrocarrils, públiques i privades, responsables del transport col·lectiu urbà de les principals ciutats de l’àmbit estatal, amb un índex de participació superior al 78% de viatgers en autobús, del 100% de viatgers en metro i de tota la xarxa de Rodalies Renfe.

El director general d’Autobusos, Ignasi Armengol, va actuar d’amfitrió d’aquesta reunió, en què es van aprovar provisionalment els comptes de resultats del 2009, es va debatre sobre la preparació del proper congrés –que tindrà lloc a Sant Sebastià–, la nova imatge corporativa de l’associació i l’organització de les diferents comissions de treball que la integren.

A més de celebrar la reunió ordinària, els membres de la comissió executiva van poder visitar la recentment inaugurada línia 9/10 i el Centre de Control de Metro (CCM).

Entre els objectius d’aquesta associació hi ha la potenciació de l’ús del transport urbà, la defensa de la qualitat del servei i el desenvolupament tecnològic. L’ATUC promou al llarg de l’any seminaris, jornades i comissions de treball, i lidera estudis d’investigació de la funció del transport públic als nuclis urbans.

Les empreses que la integren, entre les quals hi ha TMB, estableixen gràcies a la seva participació contactes i intercanvis amb organismes i associacions nacionals i internacionals. •

+ www.atuc.es

Convocatòria de projectes artístics a l’estació de Drassanes

Fruit de la col·laboració entre el centre cultural Arts Santa Mònica, l’Agència Catalana de la Joventut i TMB neix Mònica al carrer, una convocatòria per a la producció de projectes a l’espai públic de l’estació de Drassanes (L3) i el seu entorn.

Aquesta iniciativa pretén crear vincles entre la ciutadania i l’art emergent, mitjançant el diàleg que s’estableix en un espai de constant flux humà com l’estació de metro de Drassanes, que té de mitjana 30.000 usuaris els dies feiners.

L’objectiu de Mònica al carrer és facilitar el desenvolupament de projectes d’intervenció cultural de temàtica i format lliure a l’espai públic. Aquests projectes poden implicar aspectes relacionats amb la creació artística, la comunicació i les ciències. La convocatòria està dirigida a joves de fins a 30 anys nascuts o residents a Catalunya i a col·lectius en què la meitat més un dels seus membres compleixi aquests requisits.

La selecció de projectes anirà a càrrec d’un jurat independent de l’organització format per experts provinents del món de la comunicació, les ciències i les arts. Es valoraran les iniciatives que plantegin l’experimentació al voltant d’aspectes relacionats amb l’espai públic i, més concretament, respecte a les possibilitats de produir i difondre propostes culturals. En les valoracions es tindrà en compte la relació del projecte amb l’entorn on s’inscriu, així com les vinculacions amb les realitats del barri i el seu teixit associatiu.

La presentació pública dels projectes seleccionats es farà durant la tardor d’aquest any. •

+ www.artssantamonica.cat

Ens han visitat—12 de juny: Estació de Mercat NouDistricte de Sants-Montjuïc

—15 de juny: L9/10Membres de la comissió executiva de l’ATUC

—17 de juny: L9/10 i CCMDelegació de Seül

—18 de juny: L9/10 i CCMAssistents a les Jornades Tècniques de la L9/10 (Railgrup)

—18 de juny: L9/10Delegació de l’operador STIB i Ifercat

—21 de juny: CCMDelegació del Vietnam

—23 de juny: L9/10Delegació de la Conselleria de Transports de la Generalitat Valenciana

—8 de juliol: CCMUniversitat de Delft (Holanda)

Els guanyadors de la gimcana recullen els premis Unes 250 persones van assistir el 9 de juny a l’entrega oficial dels premis de la 22a edició de la Gimcana TMB de Barcelona. El lliurament de premis es va caracteritzar per una gran afluència de públic i un ambient marcadament festiu.

L’acte, que va tenir lloc a l’Espai Jove Fontana del Consell de la Joventut de Barcelona, va estar presidit pel segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, i pel director de l’Àrea de Màrqueting i Ingressos Accessoris de TMB, Jorge Carles-Tolrà.

Els guardons concedits als guanyadors (equips classificats amb més puntuació) van consistir en viatges i equips de recuperació postgimcana. També es va atorgar un premi especial Centres Cívics, al qual optaven tots els equips designats per aquests centres en la seva prova especial.

Fruit de la col·laboració aquest any de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, tots els assistents van ser obsequiats amb un sac de compost, un producte de reciclatge de la prova Escultura vegetal.

La Gimcana TMB de Barcelona, organitzada per Transports Metropolitans de Barcelona amb la col·laboració de Mundo Deportivo i de l’Ajuntament de Barcelona, va canviar de data aquest any i es va celebrar el 8 de maig, en comptes de tenir lloc al setembre en el marc de les Festes de la Mercè. Més de 3.400 persones, agrupades en 842 equips de quatre van participar a les proves. •

+ www.bcn.cat/gimcanatmb

TMB es posiciona amb força a les xarxes socialsDes de principis del 2010, TMB té una forta presència a les xarxes socials digitals, que la posiciona com l’operador de transport públic pioner en aquest sector a Europa, amb una estratègia de comunicació 2.0 sòlida que es fonamenta en quatre canals online que cada dia guanyen més adeptes.

La pàgina a Facebook de TMB és una de les més actives, on els usuaris poden conèixer la seva activitat i comunicar-s’hi directament. Actualment el nombre de seguidors de la pàgina és superior a 1.800, amb una tendència clarament ascendent. La mateixa perspectiva de futur té el perfil de Twitter, per mitjà del qual s’adrecen missatges a més de 900 subscrits.

Els canals de TMB a YouTube i Flickr són també plataformes òptimes per a la comunicació amb la ciutadania, en les quals es fan servir recursos audiovisuals propis d’interès per als internautes.

Mitjançant tots aquests canals ja s’estan vehiculant estratègies de comunicació 2.0 que fan que els usuaris dels serveis de TMB s’impliquin i siguin partícips de l’activitat diària de l'empresa. Cada mes són gairebé 600 les opinions que arriben a través de tots els canals a les xarxes socials, i durant els propers mesos estan previstes diferents accions online innovadores amb l’objectiu d’establir converses i incrementar la participació dels seguidors i amics de TMB. •

+ www.youtube.com/CanalTMB+ www.flickr.com/photos/tmbarcelona/+ www.facebook.com/TransportsMetropolitansdeBarcelona+ www.twitter.com/TMB_Barcelona

Breus

Els membres del Railgrup van visitar amb gran interès el Centre de Control de Metro (CCM). A la foto, acompanyats d’Òscar Playà, responsable del CCM (dreta).

Grafisme del programa d’intervenció artística a l’espai públic Mònica al carrer.

L'equip guanyador de la gimcana amb Ricard Gomà, segon tinent d'alcalde d'Acció Social i Ciutadania de l'Ajuntament (esquerra), i Jorge Carlos-Tolrà, director de l'Àrea de Màrqueting i Ingressos Accessoris de TMB.

Ignasi Armengol, director general d'Autobusos, va rebre els membres de l'ATUC al Triangle.

Sabíeu queEl 4t Concurs de Relats Curts Online ha rebut un notable alt

En una enquesta als participants del 4t Concurs de Relats Curts Online de TMB, aquests atorguen una valoració elevada al certamen (7,5 en una escala del 0 al 10) i prop del 90% dels inscrits manifesten que millora la imatge de TMB. Els aspectes positius més destacats són que fomenta la cultura, l’afició a llegir i escriure i la participació de la ciutadania. La meitat dels participants han reenviat o compartit algun relat a través del web del concurs. El perfil del participant és el d’una persona jove o de mitjana edat, ocupada i client habitual de TMB.

Font: 448 entrevistes a participants de l’edició 2010 del Concurs de Relats Curts Online de TMB.

18Hora Punta 19

Les organitzacions membres del grup Nova al món

Món Metro

Recentment s’ha celebrat la trobada anual de la fase 12 del treball del grup de metros Nova, en el qual participa TMB.

L'any 1994 es va crear un grup internacional de benchmarking de trens metropolitans per iniciativa de diversos operadors d’arreu del

món. Les diferents dimensions de les xarxes metropolitanes van determinar la creació de dos grups de benchmarking: CoMET, on es concentren metros amb més de 500 milions de passatgers a l’any, i Nova, on s’agrupen metros de mitjana capacitat a partir del 1997. TMB participa en el grup Nova des del 2007.

La principal meta del Nova es basa en l’establiment de mesures objectives per determinar els posicionaments dels diferents operadors i dur a terme estudis per localitzar i proposar les millors pràctiques de gestió en l’àmbit del transport públic ferroviari.

Metros del món

Les organitzacions que integren el grup Nova gestionen més de 1.519 quilòmetres de xarxa i donen servei a més de 3.600 milions de passatgers anuals. Formen part d’aquest grup, a banda de TMB, els operadors de metro de les ciutats de Bangkok, Buenos Aires, Delhi, Lisboa, Milà, Mont-real, Nàpols, Newcastle, Rio de Janeiro, Singapur, Taipei, Toronto i Sydney.

El grup Nova el coordina el Railway and Transport Strategy Centre (RTSC). Aquest centre està adscrit a l’Imperial College de Londres i va ser creat el 1992 per donar servei a la indústria del transport.

La manera de treballar del Nova és similar a l‘IBBG, el grup de benchmarking de transports de superfície (vegeu l’Hora Punta 99). Així doncs, es fan tres tipus de seguiments:—Key perfomance indicators: seguiment permanent dels indicadors de funcionament clau de les empreses estudiades. Permet comparar una empresa amb una altra, així com mesurar la seva

Organitzacions ferroviàries de tot el món associades per millorar el servei

El grup Nova analitza millores en la gestió del transport públic ferroviari

evolució d’un any a l’altre.—Clearinghouse studies: són estudis generals puntuals i suggerits pels operadors membres que permeten analitzar i comparar un tema concret. Es basen en intercanvis de pràctiques i en l’elaboració de qüestionaris, amb la seva anàlisi posterior.—Case studies: són estudis concrets i puntuals fets en profunditat i molt especialitzats i que, per la seva complexitat, requereixen cert temps d’elaboració.

A més d’aquests estudis, també es fomenten els contactes entre els diferents membres mitjançant fòrums, visites o

preguntes directes per donar resposta a temes d’interès puntual.

Trobada anual del Nova a Sydney

L’abril passat es va celebrar a Sydney la reunió anual de la fase 12 del grup. Durant tres dies es van presentar els resultats dels estudis fets durant l’any, es va compartir la situació dels diferents membres i es van prendre decisions rellevants per al futur del grup, així com les estratègies a seguir.

Els principals punts que es van tractar van ser els efectes de la crisi, amb una disminució de la demanda que no afecta

tots els operadors de la mateixa manera; l’ampliació de xarxes i les automatitzacions, en què destaca especialment el ràpid creixement dels metros asiàtics respecte als metros europeus; les millores en informació als clients, amb la posada en comú dels nous sistemes que s’utilitzen; i les millores en la infraestructura, que se centren en les inversions per modernitzar els equipaments de senyalització.

Pel que fa als estudis duts a terme durant la darrera fase, es van abordar principalment tres temes. D’una banda, les estratègies que cal seguir per afrontar la crisi mundial, amb l’anàlisi comparativa de

tarifes, finançament i sostenibilitat dels metros. D’altra banda, a nivell operatiu, es va presentar una comparativa sobre el nivell de control de la seguretat ferroviària de cadascun dels membres, així com les recomanacions de millora. I, per últim, pel que fa al material mòbil, contínuament es revisen els procediments per assolir la màxima fiabilitat. En aquesta fase l’atenció es va centrar en l’ús de la flota en hora punta i en la fiabilitat dels trens.

La propera trobada del grup Nova està prevista a l’octubre a Nàpols, on es discutiran els estudis que es faran durant el 2011. •

L'intercanviador de la Torrassa avança

Des del 16 de juny funciona un nou vestíbul provisional a l’estació de metro de Torrassa, de la línia 1, situat a l’avinguda Torrent Gornal a l’altura del carrer del Montseny. Aquest nou accés, construït a nivell de carrer, és un edicle provisional habilitat mentre es porten a terme els treballs d’ampliació, adaptació i millora del vestíbul de la línia 1, inclosos en les obres de construcció de l’intercanviador de la Torrassa que permetran la correspondència amb la línia 9/10 i, en el futur, amb Rodalies.

Concretament, s’ampliarà el vestíbul de la línia 1 i s’adaptarà a persones amb mobilitat reduïda, amb tres ascensors per connectar l’exterior, el vestíbul i les andanes. L’ampliació de l’estació actual de Torrassa, la nova estació de la línia 9/10 i l’intercanviador entre les dues línies tindran un cost aproximat de 56 milions d’euros per al Govern de la Generalitat.

El futur intercanviador de la Torrassa tindrà una superfície útil d’uns 800 m2 i dos accessos: un a l’avinguda de Catalunya a tocar amb l’avinguda Torrent Gornal, i l’altre és el que ja hi ha a l’avinguda Torrent Gornal. S’adaptarà a persones amb mobilitat reduïda, amb cinc ascensors: un per connectar l’exterior amb el vestíbul del futur intercanviador, dos per enllaçar el vestíbul amb les andanes i dos més per connectar amb les andanes de l’estació de la línia 9/10.

Imatges del vestíbul provisional a l'estació de metro de Torrassa (L1). A sota, com quedarà el nou espai.

20Hora Punta 21

Més de 250 serveis especials l’any 2009 donen fe de la necessitat de continuar treballant més enllà de les línies regulars, en uns serveis especials en què el bus es mostra polivalent, flexible i eficaç.

A l’àmplia varietat d’esdeveniments que Barcelona acull cada any, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) també hi aporta el seu granet de sorra, ja sigui

per iniciativa pròpia o bé en col·laboració amb alguna altra entitat. Els autobusos de TMB estan disponibles per millorar la mobilitat dels ciutadans i contribuir a la promoció del transport públic.

Des del departament de Disseny de l’Oferta de Bus de TMB s’encarreguen de fer realitat aquesta fita. Els seus membres es dediquen a planificar, gestionar i preveure aquests serveis: des de les llançadores d’autobusos necessàries per talls programats de metro afectat per obres, passant per les visites institucionals a la ciutat o el transport per als assistents als concerts musicals. És el que anomenem serveis especials. L’any 2009 es van planificar més de 250 serveis de diferents tipus i han comportat una suma de més de 20.000 hores de feina del personal d’autobusos, i en la seva totalitat (tret dels serveis purament socials) han significat uns ingressos extres per a la companyia.

Serveis especials per a tots els gustos

Entre els múltiples serveis que es gestionen, hi ha diferents categories:—Serveis comercials: Una empresa externa contracta el servei de diversos autobusos a TMB. Com a exemples més clars hi ha els busos turístics que sol·licita el Barça per a la rua de celebració d’un títol amb l’afició, els rodatges d’espots publicitaris i pel·lícules en un bus o bé l’autobús que porta els usuaris des de l’aparcament Sant Genís al parc d’atraccions del Tibidabo, perquè els visitants deixin el cotxe i arribin al parc en transport col·lectiu.—Serveis d’explotació per a esdeveniments: Potser és el servei especial més conegut i que els usuaris agraeixen més. Autobusos de TMB faciliten l’arribada dels assistents a les fires de Montjuïc i Gran Via, a la Feria de Abril al Fòrum, als partits al Camp Nou i als concerts i esdeveniments esportius

Un suport a la mobilitat ciutadana i a la promoció del transport públic

21Món Bus

al Palau Sant Jordi, entre molts d’altres. Depenent del contracte final entre l’empresa sol·licitant del servei i TMB, els usuaris han d’abonar o no el preu del bitllet.—Serveis institucionals: Atès l’ampli ventall d’entitats nacionals i internacionals que volen conèixer les xarxes de metro i de bus de la ciutat, com ara la UITP (International Association of Public Transport) i l’ATUC (Asociación de Empresas Gestoras de los Transportes Urbanos Colectivos), esporàdicament s’organitzen visites per mostrar la xarxa de TMB. —Serveis alternatius de transport ferroviari: Els autobusos són l’alternativa al metro quan aquest té trams en obres. Normalment són talls molt puntuals del servei, només afecten algunes estacions i uns dies concrets, però els usuaris necessiten comptar amb una segona opció de transport públic per continuar movent-se per la ciutat en el seu dia a dia.

Parlem de metro, però també de talls al Funicular i al Telefèric (generalment per a la revisió anual de les instal·lacions), als Ferrocarrils de la Generalitat o a Rodalies. Actualment està fora de servei el tram Sant Andreu Arenal - Arc de Triomf. Aquest tall afecta diàriament unes 57.000 persones. En aquest cas, TMB també rep la petició del servei per cobrir el recorregut en bus entre aquestes dues estacions els dies feiners al matí. Sempre és un servei gratuït per a l’usuari.

Aquest tipus de servei especial és el que acumula gran part de les hores totals, ja que s’allarga en el temps i genera molta demanda. Només comptant les llançadores d’autobús que es van muntar pels talls de les línies 2 i 5 de metro l’estiu passat representen més del 50% de les hores invertides en el conjunt de serveis de l’any. —Serveis d’acció social: La cara més solidària de TMB. El departament d’Acció Social organitza periòdicament excursions per a pacients de l’Institut Guttmann, nens i nenes de col·legis d’educació especial i membres de la Fundació Pere Mitjans. El servei sempre va a càrrec d’un conductor solidari que ho fa desinteressadament i fora de l’horari laboral. Cada any també es recullen a l’aeroport del Prat nens i nenes sahrauís que vénen a passar l’estiu a Barcelona acollits per famílies catalanes.—Serveis interns: Són serveis d’explotació propis, normalment es demana un autobús per testejar recorreguts. L’Oficina Tècnica d’Autobusos necessita comprovar sobre segur si les parades es poden ubicar en un lloc concret o si un autobús gran pot girar per un determinat carrer. A més, es demanen serveis per provar vehicles amb noves tecnologies de propulsió, sistemes de seguiment i d’informació al client.

Els serveis especials que més es planifiquen són per a transport d’esdeveniments esportius, concerts, fires i visites institucionals.

Al llarg del 2009 es van sol·licitar i fer més de 250 serveis especials, cosa que representa unes 20.000 hores de servei del personal

Darrere de tota aquesta varietat de serveis, també hi ha un gran engranatge que s’encarrega de fer que tot això funcioni. A banda de saber quan planificar el servei i gestionar la petició, també cal tenir en compte moltes altres variables que influeixen en la determinació final del servei en qüestió.

Les claus de la planificació

Per a cada un dels serveis cal traçar el recorregut que farà l’autobús (tenint en compte les obres, talls de trànsit...), fer una estimació del passatge i en funció d’això valorar la quantitat i el tipus de vehicles necessaris, també cal calcular la regularitat i la freqüència de pas per absorbir la totalitat de la demanda i finalment consultar la disponibilitat de la flota d’autobusos a cada cotxera, a més del seguiment i control per part del Centre de Regulació del Trànsit (CRT) un cop comença al carrer cada servei especial.

L’èxit de tot plegat passa perquè aquests serveis extres siguin compatibles amb l’oferta regular de la xarxa de bus que TMB ofereix diàriament. Amb tot el que això comporta: tenir una àmplia disponibilitat, no només de vehicles sinó també de conductors, per poder compaginar l’activitat principal de l’empresa amb aquest rellevant suport a la mobilitat, del tot imprescindible per contribuir a la promoció del transport públic, al servei dels ciutadans. •

Servei de transport alternatiu amb motiu dels talls per obres de Rodalies Renfe.

Un dels serveis especials més populars és el desplaçament de clients a esdeveniments de la ciutat com ara fires (superior) o concerts (inferior).

22Hora Punta 23

L’any 1906 van entrar en servei diversos cotxes oberts anomenats jardineres. Els remolcs van ser creats a imatge i semblança dels cotxes motors. El tramvia remolc 1754 i el motor jardinera 129 van sobreviure a la història.

Els remolcs jardinera de la sèrie 1751 a 1757 van ser construïts l’any 1951 per l’empresa Maquitrans, aprofitant diverses

peces d’altres tramvies més antics. La societat Maquinaria y Elementos de Transporte SA (Maquitrans) va ser creada l’any 1941 per fer-se càrrec del manteniment i la reconstrucció de la flota de tramvies i la construcció de troleibusos.

Aquests cotxes van ser construïts amb l’objectiu de fer funcions de remolc, formant tren juntament amb els cotxes motors tipus jardinera de la sèrie 125-133, de Macosa. Només circulaven durant la temporada d’estiu, especialment els diumenges, a les línies que portaven als banys de la Barceloneta. Van ser uns dels tramvies més populars que circulaven pels carrers de Barcelona. Malgrat aquesta popularitat, als seus conductors els produïa cert terror circular amb el remolc, ja que patinava a causa de la manca d’adherència a la via pel seu poc pes.

Dos supervivents

L’estiu del 1963 van circular per darrera vegada. L’any 1966 van començar a ser desballestats als tallers de Sarrià, a excepció del tramvia remolc 1754, que va continuar prestant servei al costat del tramvia motor jardinera número 129. Aquest tren va sobreviure gràcies a una agència de viatges anglesa que preparava visites a Barcelona des de Londres, incloent un viatge en jardinera. Es tractava d’una espècie de servei especial turístic. Com que es van anar suprimint vies, però,

El tramvia remolc jardinera R-1754, a punt de fer 60 anys

La jardinera motor 129 i el remolc 1754 circulant pel carrer Rogent el 1970.

El remolc jardinera va participar en la presentació de la Fundació TMB l’estiu passat.

la jardinera ja no va poder circular més i va quedar apartada per fer només serveis especials. Al final només sortia a les cerimònies de clausura de diferents línies.

El tramvia remolc 1754 va circular per última vegada la matinada del 19 de març de 1971, en el darrer viatge dels tramvies de Barcelona, acoblat al cotxe motor número 129 (que portava diverses autoritats) transportant la banda de música de la companyia. Després va ser traslladat a la cotxera de Diputació a sobre d’un camió.

El 1980 la composició va ser restaurada per a l’exposició del Born Trens i estacions del febrer de 1981. Més tard, el cotxe motor 129 va ser traslladat a la cotxera del Tramvia Blau i el remolc 1754 a un magatzem proper. El 1986 el remolc es trasllada a la cotxera de Sant Martí. El 1987 és restaurat novament per posar-lo a la fira de joguines de la Gran Via el dia de Reis i el gener de 1988 torna a la cotxera de Sant Martí, on s’està fins a l’any 1989.

Entre els anys 1991 i 2005 es conserva a Castellar de n’Hug, a càrrec de la Fundació del Museu del Transport del Clot de Moro, on va ser restaurat a l’Escola de Restauració de la fundació. Des de l’any 2006 pertany a TMB, quan l’empresa va

Cultura Història

L’últim acte de la Primavera Cultural va acollir la presentació del llibre Barcelona Metro a Metro, una obra en format guia que permet conèixer l’origen del nom de cada estació del suburbà i acostar-se a llocs d’interès del seu entorn.

El passadís del funicular de Montjuïc va ser l’escenari el 22 de juny de l’acte de presentació del llibre Barcelona Metro a Metro, de l’Editorial Alrevés, i del qual

és autora Marta Torres Muñoz, presidenta de l’Associació Barcelona Metro a Metro. L’acte va comptar també amb la presència del director general de Metro, Sebastià Buenestado, així com de l’escriptor britànic resident a Barcelona Matthew Tree, autor del pròleg del llibre.

El guibre (guia i llibre alhora), com l’anomena l‘autora, és una obra per ser viscuda, per conèixer l’origen del nom de cada estació de metro i per acostar-se a llocs d’interès des d’un punt de vista inèdit. També es mostren les singularitats històriques, arquitectòniques i lúdiques de cada estació de metro, així com d’indrets destacats del seu entorn. Es tracta, per tant, d’una guia de la ciutat de Barcelona i d’algunes poblacions metropolitanes, a través de les estacions de les diferents línies de la xarxa de metro, on s’inclou informació i recomanacions personals de

'Barcelona Metro a Metro', més que una guia i més que un llibre

l’autora que poden ser d’interès per a totes les persones que visiten la ciutat i també per a tothom que vulgui redescobrir Barcelona amb aquestes propostes.

L’autora inclou, a més, suggeriments de bars i restaurants propers a les estacions de metro perquè els lectors que ho vulguin puguin provar les recomanacions dels veïns. D’aquesta manera, l’escriptora demostra amb la seva obra que a Barcelona encara queden curiositats per descobrir i que cada estació de metro amaga un trosset d’història de la ciutat.

Un llibre que creixerà en format web

Transports Metropolitans de Barcelona ha volgut col·laborar, promoure i donar suport a aquesta iniciativa per difondre els valors culturals, històrics i socials associats a l’obra i del metro com a mitjà de transport col·lectiu, així com a element dinamitzador i eix central de la proposició del llibre.

Properament, aquesta iniciativa es veurà ampliada amb la versió web del llibre, des d’on els lectors i visitants podran aportar també les seves opinions, afegir informacions, recomanacions pròpies i renovar coneixements, i així formar una xarxa de persones amb interessos comuns al voltant de Barcelona i d’algunes poblacions metropolitanes. •

+ www.bcnmetroametro.com

Acte de presentació del llibre amb l’autora, Marta Torres, al centre.

tornar a fer-se càrrec dels vehicles de la fundació amb la intenció de recuperar-los i restaurar-los.

Actualment la carrosseria del motor jardinera 129 encara pot veure’s, sobretot a l’estiu, circulant per la línia del Tramvia Blau, ja que l’any 1986 es va muntar sobre el truck del tramvia número 9 d’aquesta línia, donat de baixa l’1 de maig de 1985 pel mal estat de la caixa original. •

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

hora punta BUS.pdf 1 17/06/10 16:30