històries del priorat · 2016. 12. 6. · tual n-420) i la que creuava la part . històries del...

10
Històries del Priorat Desembre 2016 - Número 4 El transport de vi a finals del s.XIX

Upload: others

Post on 22-Aug-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Històries del Priorat · 2016. 12. 6. · tual N-420) i la que creuava la part . Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 4 nord de

Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer

Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 1

Històries del Priorat

Desembre 2016 - Número 4

El transport de vi a finals del s.XIX

Page 2: Històries del Priorat · 2016. 12. 6. · tual N-420) i la que creuava la part . Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 4 nord de

Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer

Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 2

Resum

Al darrer quart del s.XIX la comarca va exportar vi a dojo. A França la fil·loxera feia de les seves i els mercaders francesos no paraven de

comprar vi. En aquest article presentem algunes notícies sobre com es transportava aquest vi.

Foto de portada cedida per Dolors Benaiges Vilalta a qui donem les gràcies.

Page 3: Històries del Priorat · 2016. 12. 6. · tual N-420) i la que creuava la part . Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 4 nord de

Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer

Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 3

El transport de vi a finals del segle XIX

A partir de 1877, aproximadamet, els

vinicultors prioratins venien a vinicul-

tors forans quantitats importants de

vi. Ara, ¿com es transportava aquest

vi?

Amb la inauguració de la línia

ferroviària a finals de 1890 molts

pobles del baix Priorat el portaven

amb carros a l'estació de Marçà,

operació bastant complexa segons

ens explica Josep Vernet del Masroig

a les seves memòries: “[…] la

carretera general a tres Km. de

distància; a la que s’hi arribava per un

camí costerut, ple de pedres i clots;

de manera que per a aportar dos

bocois de vi a l’estació de Marsà a 10

km. de distància, es necessitava el

carro adient, sis mules, i mig dia de

temps.” (1) D’altra banda, com van

veure a l’article Trens que mai van

córrer pel Priorat, segurament bona

part d’aquest vi es va continuar

transportant com abans.

I com es feia abans? Doncs per

camins de ferradura que “solament

eren transitables a peu o amb ani-

mals de bast […] el vi es portava en

bots de pell, que per regla general

eren de mitja càrrega [uns 60 l]. En

posaven un per banda d’animal.” (2) I

si el camí ho permetia, amb carros

que podien portar força pes. Pepito

del Masroig recordava com “havia pu-

jat els antics tombs de les olletes amb

1.500 Kg de raïm.” (3)

I carreteres? Les dues úniques

“carreteres” de què disposava la

comarca: la carretera d'Alcolea (ac-

tual N-420) i la que creuava la part

Page 4: Històries del Priorat · 2016. 12. 6. · tual N-420) i la que creuava la part . Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 4 nord de

Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer

Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 4

nord de la comarca, la que anava de

Reus a les Garrigues passant per

Cornudella i Ulldemolins, amb un

ramalet a Poboleda. Fos com fos, per

camins de carro o per carreteres

primitives, era una tasca dura i pe-

rillosa i voldria dedicar aquest articlet

a la memòria de tants i tants traginers

anònims que la van dur a terme. I ho

faré a partir d'algunes de les moltes

notícies breus que apareixen a la

premsa.

El primer problema era el mal

estat de les vies de comunicació,

fossin carreteres o camins, la qual

cosa provocava accidents que

s'haguessin pogut evitar. Un exemple

de finals de 1877: “Anteayer volcó un

carro en la carretera de Reus á

Falset, de cuyo mal estado varias ve-

ces nos hemos lamentado, cogiendo

al conductor debajo de una de las

ruedas y fracturándose la pierna.” (4)

I també estaven en mal estat els

trams que recorrien l'interior de les

poblacions. “Nuestro corresponsal en

Falset nos escribe indicándonos el

mal estado de una de las cunetas del

Foto cedida per Joan Aymerich Llechá.

Page 5: Històries del Priorat · 2016. 12. 6. · tual N-420) i la que creuava la part . Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 4 nord de

Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer

Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 5

trozo de carretera que atraviesa

aquella población, hasta el punto de

que los vehiculos que la recorren, en

particular de noche, están expuestos

á serios percances. Sin ir mas lejos,

el miércoles último por la tarde un

carro cargado con dos pipas de vino

que pasaba por dicha carretera, cayó

en la cuneta, siendo levantado des-

pues de mucho trabajo, gracias á los

esfuerzos que hicieron varios carre-

teros y algunos vecinos.” (5)

En una comarca bastant mun-

tanyosa com la nostra, inevitablement

carreteres i camins sovint vorejaven

barrancs de consideració la qual cosa

contribuïa a que els accidents fossin

greus. “En la mañana del viernes un

carro procedente de Falset, cargado

de bocoyes de vino y tirado por dos

mulos, al llegar frente á Porrera

despeñóse á un profundo abismo que

hay al lado de la carretera, llegando á

su fondo estrellados carro, bocoyes y

caballerías.” (6) Si els vorals de la

carretera haguessin estat dotats de

proteccions, accidents d'aquesta

mena s'haurien pogut evitar o mini-

mitzar, com assegura el corresponsal

del Diario de Tarragona tot donant

notícia d'un altre accident: “En la

carretera de Falset, kilómetro 28,

ocurrió el domingo último un sensible

accidente de esos que se repiten con

sobrada frecuencia en aquella via y

que son casi inevitables, dadas sus

especiales condiciones. Un carro se

despeñó de una considerable altura

frente al pueblo de las Irlas, quedan-

do completamente destrozado y en

muy grave estado el conductor. Urge

prevenir una nueva desgracia esta-

bleciendo poyos o rodillos al borde

del precipicio.” (7)

L'amplada insuficient de les vies

en alguns llocs també originava

accidents de més o menys consi-

deració: “Sobre las cuatro y media de

la tarde de ayer en la carretera de

Alcolea descendía un carro cargado

con un bocoy de vino procedente de

Porrera cuando al cruzar el puente

que salva el barranco llamado de

‘Pedret’ […], encontrándose con otro

Page 6: Històries del Priorat · 2016. 12. 6. · tual N-420) i la que creuava la part . Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 4 nord de

Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer

Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 6

carro que iba en direccion contraria,

el cual rozó á la caballeria que tiraba

del carro procedente de Porrera, la

cual se apartó súbditamente [sic]

hácia la orilla de la carretera de

suerte que faltando tierra al carro

cayóse al fondo del barranco. Afor-

tunadamente, el conductor que iba

montado en el vehículo salió ileso, así

como la caballería. Tampoco sufrió el

bocoy y sí solo algunos desperfectos

el carro.” (8)

Un segon prob lema era la

inseguretat dels camins. No puc as-

segurar que els robatoris fossin molt

freqüents però sí que no eren un fet

aïllat. La qüestió s'inclou en un marc

més ampli, el de la violència que im-

perava en aquella època, i del qual

tractava l’article anterior. Tant merca-

ders, com cotxes de línia o traginers,

eren objectiu dels lladregots que tro-

baven fàcil escapatòria i refugi en les

muntanyes de la nostra comarca.

Vegem-ne algun exemple. “Escriben

de Cornudella, que el mártes, sobre

las doce del medio dia, fué robado un

comprador de vinos llamado Vernet,

natural de Vilella-alta, en el punto de

la carretera de Falset, llamado

Barranchs fondos, término de Arbolí,

distante dos horas de Cornu-della.

Los ladrones eran tres hombres

enmascarados que, saliendo de sú-

bito al encuentro de Vernet, le pre-

guntaron cortésmente que donde lle-

vaba el dinero, y al contestarles este

que en el zurron, sobre el aparejo de

la caballeria, dirigiéronse á esta, ex-

trajeron del zurron trescientos duros

en plata que habia, librándose de la

incautacion otros cien duros en oro

que se salvaron, á causa de la preci-

pitacion con qué llevaron á cabo el re-

gistro.” (9)

De vegades els lladres aprofitaven

que ja hi eren per fer més d'un roba-

tori: “Por carta particular que tenemos

á la vista fechada en Falset, sabemos

que el miércoles fueron robados el

coche de Reus que se dirije á aquella

villa y dos carreteros en el punto

llamado Coll Negre.” (10)

Page 7: Històries del Priorat · 2016. 12. 6. · tual N-420) i la que creuava la part . Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 4 nord de

Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer

Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 7

Les forces de l'ordre actuaven,és

clar, però sovint arribaven tard, si bé

no sempre: “El 2 del actual cundió la

voz de que en el Coll llamado de la

Taixeta habia sido robado un carre-

tero de los masos de Mora, y tan

luego llegó la notíca á conocimiento

del comandante capitan de la guardia

civil don Prudencio rojas Perez, que

incidentalmente se hallaba en Riude-

cols, dispuso lo conveniente para la

busca y captura de los autores de

aquel, resultando que en la mañana

del jueves fueron capturados por los

guardias...” (11)

De vegades els lladregots no se'n

sortien amb la seva perquè hi havia

qui els plantava cara: “Cerca del Coll

de Alforja se le presentaron entre cin-

co y seis de la tarde de anteayer á un

carretero que se dirigia á Bisbal de

Falset, dos sugetos revolver en ma-

no, exigiéndole el dinero que traia.

Resistióse el carretero, dando un ga-

rrotazo á uno de los ladrones, á quie-

nes derribó y desarmó, escapando

luego en demanda de auxilio á unos

peones camineros que se encon-

traban cerca de aquel sitio, y á su re-

greso habian tomado los cacos las de

Villadiego, con una pequeña cantidad

que llevaba en el carro.” (12)

En altres casos, però, no sembla

que fossin lladregots els que ac-

tuaven sinó que algú aprofitava la

solitud dels paratges per on circu-

laven per a dur a terme venjances

personals. “Por la cartera [sic] de Fal-

set cerca de L'Hostal de la Coixa, iba

anteayer (el sábado) un carro car-

gado de madera, cuyo conductor

yacia cadáver sobre el cargamento,

destrozada la cabeza y envuelto en

una manta, y en cuyas maderas se

veian pegados pedazos de su cere-

bro; deduciéndose de ello que habia

sido muerto de un disparo de arma de

fuego.” (13) El fet del tret al cap i que

no es parli de robatori semblen indi-

car que es va tractar d'un assassinat.

Ara bé, no tots anaven tant lluny

en la seva venjança i n’hi havia que

en tenia prou amb fer-li una bona

mala passada al seu enemic. Si més

no, això és el que sembla que va

Page 8: Històries del Priorat · 2016. 12. 6. · tual N-420) i la que creuava la part . Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 4 nord de

Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer

Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 8

passar al maig de 1893: “Parece ser

que en la carretera de Falset y puesto

denominado Coll de la Teixeta, dejó

un traficante un carro que conducía

dos bocoyes de vino tan solo por

unos momentos y mientras conducía

otros dos á Porrera. Al volver por los

otros dos se encontró con que una

mano criminal se había complacido

en derramar todo el líquido por la ci-

tada vía.” (14) La candidesa de qui va

deixar el carro “aparcat” queda fora

de dubte.

Que els camins eren perillosos ho

recull fins i tot el folklore. A Siurana es

cantava una cançó, basada en un

conte, que deia així:

“Un dia pujant de Reus,

ne vaig trobar quatre lladres

i em van dir que no ho digués

a cap home, ni a cap dona;

a vós us ho dic Senyor,

que no sou home ni dona;

si voleu saber qui són,

són aquí sota la trona.” (15)

A més de tot el que hem dit hi ha-

via un tercer perill: els costums dels

conductors de carros. Pel que sembla

era un costum molt arrelat el fet de

dormir i deixar que els animals, que ja

havien fet el camí moltes vegades i

se’l coneixien bé, anessin passant

via. El mètode, probablement fill de

poques hores de descans sobre tot

en èpoques de molta feina, de ve-

gades fallava i les conseqüències

eren tràgiques: “Dice un colega de

Reus que en la carretera que con-

duce a Falset, y en el trozo que

media desde las Borjas a Alforja, se

encontró muerto en la madrugada del

viernes último, debajo de un carro

volcado que conducia pipas, el con-

ductor del mismo. Se presume que ha

pagado con la vida dicho conductor la

costumbre, tan arraigada en los de su

clase, de dormir encima del carga-

mento durante el trayecto, y dejar à

voluntad de los animales el arrastre,

pues no otra cosa se desprende de la

situación en que fué encontrado.

Nunca han servido de ejemplo tan fu-

nestos resultados.” (16)

Page 9: Històries del Priorat · 2016. 12. 6. · tual N-420) i la que creuava la part . Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 4 nord de

Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer

Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 9

Un altre fet que generava acci-

dents era el de voler més valent que

ningú i desafiar les forces de la natu-

ra, per exemple voler creuar per una

riera o un riuet amb un cabal superior

al normal: “Nos escriben de Porrera

que un traginero de esta villa que ve-

nia del Lloá con tres mulos cargados

de vino, se ahogó inevitablemente

con uno de dichos mulos al intentar

vadear el rio de Gratallops, salván-

dose los dos mulos restantes con sus

cargas respectivas que llegaron a la

orilla opuesta […] desgracia acaecida

por la imprudencia temeraria del

traginero, el cual, a pesar de las

repetidas advertencias, quiso fran-

quear el paso sin medir el peligro á

que se exponia, haciendo todavia, se-

gun se dice, alardes de valentia hasta

mitad de la corriente, siendo arras-

trado por ésta á larga distancia.” (17)

Per tot plegat no és estrany que

algú escrivís el que segueix: “Siempre

hemos notado gran falta de precau-

cion en los carreteros y es un milagro

que todos los dias no tengamos que

lamentar desgracias.” (18)

I finalment també es produïen

accidents en el moment de pujar o

abaixar els bocois del carro: “El alca-

de de Porrera comunica al señor go-

bernador que en la noche de ante-

ayer, hallándose cuatro individuos

cargando un bocoy de vino en un ca-

rro, se desprendió uno con tan mala

suerte que aplastando á uno de ellos

le dejó cadáver instantáneamen-

te.” (19)

Page 10: Històries del Priorat · 2016. 12. 6. · tual N-420) i la que creuava la part . Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 4 nord de

Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer

Núm.4 El transport del vi a finals del s.XIX 10

(1) VERNET ASSENS, Josep. Memòries d’un

vuitantè (inèdites).

(2) Vallès, Joan. “Retalls o reculls d’una

mica d’història del poble”. Canya i Gram.

Butlletí del Masroig. El Masroig: Societat

Cultural i Recreativa Flor de Maig, núm 50,

primavera 2003, p.44.

(3) Pepito. “Adéu a l’últim ruc”. Canya i

Gram. Butlletí del Masroig. El Masroig: So-

cietat Cultural i Recreativa Flor de Maig,

núm 51, estiu 2003, p.67.

(4) Diario de Tarragona, 9.V.1877, p.2.

(5) Diario de Tarragona, 14.XII.1877, p.3.

(6) Diario de Tarragona, 27.I.1880, p.2.

(7) Diario de Tarragona, 22.IV.1887, p.2.

(8) Diario de Tarragona, 22.III.1891, p.2.

(9) La Opinión, 1.XII.1877, p.2.

(10) Diario de Tarragona, 6.IX.1879, p.2.

(11) Diario de Tarragona, 14.IX.1879, p.3.

(12) Diario de Tarragona, 25.XI.1891, p.2.

(13) La Opinión, 22.IX.1885, p.2.

(14) El Correo de la Provincia, 14.V.1893, p.2.

(15) VV.AA. Recull de folklore del Montsant-

Serra de Prades. Tarragona: El Mèdol,

1990, p.19.

(16) Diario de Tarragona, 24.VI.1886, p.2.

(17) Diario de Tarragona, 22.I.1892, p.2.

(18) Diario de Tarragona, 12.XII.1889, p.1.

(19) Diario de Tarragona, 12.XII.1889, p.2.

Notes