Historia Global

Joan Olivares Hoyo

Pràctica 4

Índex• 1. Introducció• 2. Estat de la questió de la historia global• 3. Pensar globalment• 4. Diferencies amb altres corrents historiogràfiques

semblants• 5. Debat sobre l’Origen de la globalització• 6. Evidencies de un món globalitzat• 7. A tall de conclusió obro el debat: La Globalització

suposa el neixament d’un nou període històric i la historia global serà l’encarregada del seu estudi?

• 8.Bibliografia / Webgrafia• 9. Llistat d’imatges

1. IntroduccióEl primer que hem vaig plantejar va ser si els meus avis, pares o tiets tenien consciencia de la globalització. En un dinar familiar vaig preguntar que era la globalització per ells i els meus avis no sabien el que era quan eren joves, que nomes saben el que ara escolten per la televisió. Els meus pares i tiets si que hem van dir que per ells la globalització era un concepte que ja quan eren joves (Anys 70’s) estava bastant acceptat. Per confirmar aquesta teoria vaig fer la mateixa pregunta als avis de la meva novia i a clients habituals del bar on treballo que quadraven en aquesta edat. Tots coincidien en el mateix.

2. Estat de la questió de la historia global

Mazlihs: 1. La historia global és completament nova i original. 2. No és podria parlar d'Història Global abans dels anys 50 i és possible que ni tan sols abans dels 70.3. La definició d'Història Global té dos parts: -l'anàlisi de processos que s'estudien millor en un nivell global més que local, nacional o regional.-l'estudi dels factors històrics que han portat a l'existència d'un món globalitzat, 4. Dona importància als aspectes que o bé van tenir caràcter global en el passat, o bé van posar les bases de la Globalització a nivell planetari

1.

Conrad:

1. Un món global és un món connectat.

2. Un historiador global ha de pensar en termes d'integració, mirant per les dinàmiques que connecten les diverses peces d'aquell trencaclosques que anomenem passat.

3. Te un paradigma diferent, un enfocament posat en la integració i transformacions globals estructurades, la història global és una aproximació molt específica.

4.La història global no només significa mobilitat, interaccions i connexions sinó també els mecanismes que van fer que el món es tornés globalitzat.

2

3. Pensar globalment

Per parlar de Historia Global hem de pensar diferent, hem d’intentar tenir una concepció global de la nostre historia mes recent, i mirar tots els fets que han succeint partint de la base de que tot ests connectat a nivell planetari. Pareu-vos un moment a pensar en la Primera o Segona Guerra Mundial, els dos grans conflictes del s. XX, van afectar a tot el planeta, i van suposar la confluència de moltes cultures diferents, i no és poden explicar ni entendre si no pensem globalment.

4. Diferencies amb altres corrents historiogràfiques semblants

-Història Ecumènica, segons Mazlish

1. La de més llarga tradició

2. Seria la història religiosa, la història en la concepció hegeliana, amb la Raó com a motor, o fins i tot el materialisme històric de Marx.

-La Historia Mundial, segons Mazlish

1. Confusió que existeix alhora de trobar una definició.

2. S'interpreta com "tota la història del mon".

3. El problema de la historia mundial és que els pobles i cultures no occidentals han estat arrastrades a un sistema global comú, i això nomes ho explica la historia global.

*El tret distintiu de la historia globa és l'estudi dels factors històrics que han portat a l'existència d'un món globalitzat.

5. Debat sobre l’Origen de la globalització

1. La globalització podria sorgir amb l’inici de les primeres civilitzacions humanes, fa uns dos o tres mil·lennis, quan comença a desenvolupar-se la activitat comercial com a motor de l’intercanvi cultural.

2. La globalització també podria haver començat quan comença el procés d’expansió i conquesta d’Amèrica al s.XV per part dels europeus i és van iniciar les primeres veritables rutes comercials mundials.

3

4

2. La revolució industrial entre el 1870-1914 a partir de millores en les comunicacions físiques: la màquina de vapor de James Watt de 1763 va permetre sumi ús en vaixells de vapor i de locomotores. L'evolució tecnològica v permetre la transmissió d'informació. Tots aquests avenços van produir un augment de la activitat comercial i del trànsit de persones, el que va permetre l'emergència d'una veritable economia global.

5

6

7

8

4. Després de la Segona Guerra Mundial i que és va consolidar entre les dècades de 1980 i 1990.La globalització presenta vincles estructurals amb desenvolupaments passats, però ara es desenvolupa totalment. La globalització a partir d’aquests anys és evident.

9

6. Evidencies de un mon globalitzat1. El planeta és una sola història. 2. El món s'ha convertit en un entramat social, econòmic, polític i cultural on el temps preval sobre l'espai, i on pràcticament tot recorda a un món globalitzat. 3. Probablement et despertes amb l'alarma de la teva cel·lular, fabricat i publicitat en diferents països i el venen al teu.4. Els productes que consumim són d’arreu del món.5. Veus la televisió hi ha anuncis de Nike, Nestlé, Ford, i altres companyies que tenen presència a tot el món, en general tota la programació és global.

7. A tall de conclusió obro el debat: La Globalització suposa el neixament d’un nou període històric i la historia global serà l’encarregada del seu estudi?

En que s’assembla el mon d’avui amb el món de l’any 1789? 1. La historiografia tradicional ha estat eurocentrista, perquè fins al s.XV nomes existien els europeus i uns homes amb la pell groguenca que vivien molt lluny. La geografia limitava la historiografia, però ara aquestes barreres s’han superat i ja podem parlar d’un planeta global. 2. A banda de que no tenien ni iphone ni McDonald’s, és una societat totalment diferent i el món sencer és transforma en categoria històrica.

3. Els problemes mes importants són globals, canvi climàtic, desigualtat, terrorisme (ISIS). 4. Els grans avenços tecnològics també s’expandeixen globalment.5. De la mateixa manera que existeix la historia medieval o moderna, ha sorgit la historia global per estudiar aquesta nova etapa.6. La necessitat per una història global és real. S’ha de trencar amb el local, el nacional, i fins i tot amb les fronteres continentals del coneixement.7.Tornant a la meva hipòtesis inicial de que la globalització és un fet recent he de dir que continu pensant el mateix, la difusió de la informació ara és instantània, i permet un món connectat o mes ben dit globalitzat a temps real.

8.Bibliografia / Webgrafia• BibliografiaMazlish, B. (2006). The new global history. New York, NY: Routledge.Conrad, S. (2016). What is global history?. Prinston universitary press.

• WebgrafiaDx.doi.org. (2016). Sobre los orígenes del proceso de globalización. [online] Available at: http://dx.doi.org/10.17502/m.rcs.v1i1.22 [Accessed 3 Nov. 2016].https://www.academia.edu/6366075/Historia_global_historia_mundialhttp://historiaglobalonline.com/2016/09/21/como-ser-un-historiador-global-por-serge-gruzinski/

9. Llistat d’Imatges• 1. Bruce Mazlish neix el 15 de septiembre de, 1923, i actualment és professor emèrit

del Departamento de Historia en el Massachusetts Institute of Technology. Destaca pels seus estudis en la historia de la globalització i la historia de la ciutadania global, i ha treballat dur per difondre aquestes noves corrents.

• 2. Sebastian conrad neix al 1966 a Heidelberg, és un alemany historiador amb un enfocament en la història mundial, història colonial, la història de la historiografia i la història de l'Àsia oriental. Des de 2010 és professor d'Història Moderna a la Universitat Lliure de Berlín.

• 3. http://webs.xadica.cat/cervesaencatala/104-hist-sumer.htm• 4. Rutes comercials s.XVII.• 5. Vapor de James Watt.• 6. Daguerrotip.• 7. Tren de Vapor.• 8. Marconi i la patent de la radio.• 9. Logotips de empreses globals.