StuDocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Historia econòmica - apuntes de clase

Història Econòmica (Universitat de Barcelona)

StuDocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Historia econòmica - apuntes de clase

Història Econòmica (Universitat de Barcelona)

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Historia econòmica- Introducció

Rev. Industrial: augmenta la riquesa per càpita, no el nivell de vida, perquè la esperança de

vida segueix sent la mateixa.

Teoria i practica

Practica: 5 proves (1a no avaluable), es consideren les 3 millors notes (40%)

60 % Examen final

Continua: 2 obligatòries, 3 optatives (escollir una). Més de un 4 al final per fer mitja

Única: les 5

1. La gran divergència1.1. L’evolució de l’economia mundial en el molt llarg termini i els orígens de la gran divergènciaCreixement lent (economies preindustrials)

s. XVIII i XIX creixement econòmic. Origen Gran Bretanya amb la Revolució Industrial (màquina

de vapor). Holanda (2n país més ric) la té més tard.

A partir del 1820 , en les economies industrials, sorgeix el “creixement econòmic modern”:

economies on la industria té un paper molt important.

LA GRAN DIVERGENCIA

La industria permet la economia d’escala (més producció, menys costos). En canvi, l’agricultura

te rendiments decreixents d’escala. Es genera una desigualtat dins de cada sector, doncs un

augmenta el rendiment i el altre s’estanca.

1.2. Demografia i règims demogràfics durant l’època preindustrial: Malthus i la gran divergènciaSostre malthusià va canviant en funció de la tecnologia, de les característiques que estem

analitzant. Si la tecnologia produeix més aliments, podrem anar superant el sostre malthusià,

el qual deia que si el nivell de població sobrepassava el nivell de producció, llavors tots seriem

més pobres i tornarien a morir més gent i passaríem a nivell de subsistència un altre cop.

La revolució industrial ens permet augmentar la quantitat d’aliments que podem produir i per

tant permet aquest creixement de la població. Però abans de la revolució industrial Malthus

havia analitzat el que succeïa a la població, l’anomenat sostre malthusià, que provocava que si

la població superava el nivell de producció, la gent moria i tornaven a nivell de subsistència.

Quan augmenta la població cauen els salaris i a la inversa.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

1.3. El dinamisme de la Gran Bretanya i d’Holanda durant

l’època moderna: agricultura, comerç i manufacturaExcedent: el que produeixes de més i portes al mercat a vendre. Quan estàs en nivell d

subsistència no hi ha excedent, tot el que produeixes ho necessites per viure.

El mercat era dominat per l’oferta, no predominava la demanda com avui dia, perquè es un

mercat molt fragmentat, hi havia el que hi havia, moltes expedicions comercials fracassaven i

els productes no arribaven a terra (al mercat per poder vendre’ls).

El mercat estava restringit a un tipus de productes molt cars, perquè els comerciants si x

expedicions fracassaven, poder suplir les pèrdues amb les z expedicions que arribaven a terra.

Al segle XI i XII els costos de transacció encara són elevats i només es comercien productes de

luxe.

Les fires: disminueixen els costos de transport perquè traspassen als comerciants i als

compradors en un punt acordat, llavors tots dos guanyen.

La lletra de canvi: per evitar pagar o moure diners amunt i avall, evitar costes de transacció.

Les espècies eren tant importants: perquè ens ajudaven a prevenir malalties, ens ajudaven a

conservar els aliments i, fins i tot, amagar el mal gust quan ja estaven “passades, perquè no

estiguessin tan malament”.

L’objectiu de Portugal era carregar-se el monopoli que tenia Venècia de les especies. Portugal

arribarà a les índies per evitar el control que tenia Venècia sobre les rutes cap a Europa. Els

portuguesos aconsegueixen substituir a Venècia sobre la colònia d’espècies. Són líders fins que

comença ha haver-hi competència amb els imperis de Gran Bretanya i d’Holanda.

Tots els vaixells que entren al port britànic tenen que tenir la bandera britànica. Gran Bretanya

ficava traves a Holanda. I això reforçava les estructures comercials britàniques (agafaven més

poder).

Gremis (vella draperia): sorgeixen a la època feudal, característica comuna s’espera que

ofereixin millor qualitat i una sèrie de requisits que es compliran. La gent que compri aquest

productes està disposat a pagar el preu que sigui mentre rebin aquesta qualitat. Els gremis era

un sistema monopolístic, poca producció amb preus molt alts. Per tant, els productes són de

qualitat, de luxe.

Nova draperia o Domestic System o Putting out system: Productors que sortiran del gremi per

poder produir amb condicions que no siguin les del gremi, per poder produir productes de

menor qualitat, però a la vegada menor preu, per satisfer la demanda de les famílies mitges

que no es poden permetre els productes d’un gremi. Mitjançant l’organització de xarxes

d’encàrrec domiciliari un comerciant – empresari requeria un producte, o una part d’ell

(empreses que escapen del control gremial i se’n van a les zones rurals).

En el Domestic System era la pròpia família rural o urbana qui produïa i venia autònomament

els gèneres de nova draperia o lli i els productes es comercialitzaven als mercats urbans.

Aquest sistema és flexible però no controla tot el sistema productiu, no pot dependre del

sistema de demanda i oferta, perquè aquesta gent que treballava des de casa aquest no era el

seu treball principal, sinó que treballaven al camp. Llavors, en diferents moments del any

tenien que estar segant per recollir els aliments i no tenien suficient temps per fer treballs

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

extres com cosir i crear roba. Aquest sistema té uns costos de control elevats, és molt difícil

controlar la qualitat.

Economies preindustrials són de base agrària: Al voltant del 1700, aquest sector ocupava la

major part de la població ocupada, consumia la major part del capital i produïa la major part

dels béns que es consumien. Analitzar el sector agrari al segle XVIII, era analitzar tota

l’economia.

La població tenia menys ingressos que en l’actualitat però necessitaven la mateixa quantitat

d’aliments (dedicaven una part molt important de l’ingrés al compra d’aliments) ⇒ Al 1770 era

el 60% de la despesa mentre que el 2001 era un 10%. Importància del sector agrícola

determina que l’evolució en aquest sector determina l’evolució global de l’economia. Limitació

en les importacions d’aliments durant aquest període (no hi havia cap país capaç de generar

suficients excedents).

Qualsevol moviment de mà d’obra de l’agricultura a la indústria (pas previ a la industrialització)

implica un augment de la productivitat al sector agrari. ⇒ Cada treballador agrari ha de produir

aliments per ell i una part dels aliments que necessitaran els treballadors industrials.

Tipus de creixement de la producció de l’agricultura:

Augment extensiu: augmentar la parcel·la, produir en més terra per superar el sostre

malthusià.

Augment intensiu: augmentar la productivitat amb la mateixa parcel·la amb adobs i regant-lo

més o podant-lo millor, etc.

2. La Revolució Industrial, 1780-18502.1. Els condicionaments de la Revolució Industrial: institucions,

dotació de factors i mercatsPerquè la revolució industrial sorgeix a Gran Bretanya i perquè ho fa quan sorgeix?

Què és la Revolució Industrial? Es pot definir com el canvi estructural que és dóna, quan es

produeix el pas d’una economia bàsicament agrària a una economia de base industrial. En una

primera instancia la trobem a Anglaterra en el darrer terç del segle XVIII/ principis segle XIX.

Anglaterra i Holanda estaven econòmicament més desenvolupades per iniciar aquest procés

econòmic que la resta d’Europa. En ambdues el comerç hi jugava un paper molt important i

gaudien d’una tecnologia similar. Si més no, hi ha tres grans diferencies:

- Polítiques comercials diferents: Anglaterra, al ser un país més gran, gaudeix d’un

mercat interior més gran. Un cop sorgeixes les rutes de comerç amb Europa (índia i

xina), aquests països tenen una gran entrada de teixits molt valuosos i barats. La

producció tèxtil Holandesa no hi pot fer competència i desapareix la industria

manufacturera. Gran Bretanya, en canvi, puja aranzels i protegeix la seva industria

manufacturera, així la manté.

- Recursos naturals diferents: Anglaterra té carbó i Holanda no (molt important per la

Rev. Industrial). Xina també té carbó (veure salaris).

- Salaris elevats: Anglaterra té uns salaris més elevats que permeten un estalvi. Això

afavoreix la compra de màquines a les fàbriques, de manera que, ni que siguin cares,

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

et surt a compte la inversió (t’estalvies pagar salaris alts amb la màquina). A més, en

una economia de salaris alts, tens incentius econòmics en formar als teus fills per que

dintre d’uns anys el seu salari sigui més elevat i la inversió en educació sigui favorable.

Algunes zones de la Xina també estaven força desenvolupades econòmicament, però no

gaudien dels avantatges que si tenia Anglaterra.

El canvi tècnic i les innovacions tecnològiques sorgides en aquesta època son el motor del

creixement econòmic modern i de la Revolució Industrial (Ex: la màquina de vapor). Els

coneixement tecnològics estan dispersos en molts països, però no es suficient per que

afavoreixi el creixement econòmic, Es necessiten una sèrie de condicionants:

- Desenvolupament del sector agrari (Revolució Agrària)

- Institucionals: També es necessita un canvi en les institucions que també afavoreixin que hi hagi

aquestes transformacions. Canvis en el Marc Legal, que afavoreix la innovació i defineix el

sistema de patents, de manera que es crea un incentiu per a la innovació. Revolució Científica

Del Antic Règim al Estat Lliberal : tothom es igual davant de la llei, de manera que tens un

mecanisme legal que defensa el negoci, la propietat privada i la economia en general, A més, la

gent pagarà els impostos en funció del ingressos que es tenen (les alta estrats de la societat

pagaran impostos).

- Dotació de Recursos Naturals: existència d’extensos jaciments de minerals, els costos de

transport segons la situació geogràfica (el més barat es el marítim). Tenir carbó va ser un factor

determinant per Gran Bretanya. A més, es una illa amb rius navegables, fet que afavoria molt el

transport.

- Expansió del mercat i impuls del comerç: urbanització, millores en el transport i salaris alts.

- Millores del camp:

o permet alimentar una població creixent

o ocupació en altres sectors alliberant mà d’obra

o augment dels ingressos dels camperols i augment de la demanda de productes

industrials,

o acumulació de capital i estalvi que afavoreix la inversió en el sector industrial.

Sector agrari: Hi ha revolució agrària tant a Anglaterra com a Holanda. Les millores en el sector

agrari els hi permet incrementar la seva riquesa. En el segles XVI, hi ha producció de tèxtils,

però amb la arribada de tèxtil de la índia i la Xina, els dos països tenen postures diferents.

Anglaterra instaura un sistema de tancats (valla), major protecció de la propietat privada.

Augmenta la capacitat d’innovar, ja que en un tancat, tu et quedes tot el rendiment d’aquesta

innovació perquè pots protegir-lo.

Desigualtat: Una societat més desigual fomenta la Revolució Industrial. Necessitem que es

generin societats desiguals perquè hi hagi gent disposada a treballar en determinats sectors

amb salaris baixos. Els augments de productivitat al camp fan que de sobte sobri gent al camp.

La gent es queda sense feina i emigra a la ciutat. A la ciutat els hi paguen una mica més que al

camp, però segueix sent un salari baix.

Diferencies salarials a les ciutats: expansió de la urbanització, augment de la demanda de

productes agraris (mercat), foment de l’educació i de la inversió en capital humà (element que

impulsa el canvi tècnic). Les economies de salaris més elevats permeten tenir més incentius

per incorporar la mecanització.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Resum: l’adopció de determinades invencions només es rentable a Anglaterra. Millores en

innovacions que permeten un augment de productivitat. Per tant, el canvi tècnic afecta al

mercat laboral, ja que després de introduir les màquines, el salaris baixaven, la mà d’obra

deixava de ser necessària.

Què són les institucions? Marc mental social i legal en el qual es desenvolupen les activitats

econòmiques. També podríem dir que són restriccions dins les qual els agents econòmics han

de prendre les seves decisions.

Característiques institucionals tant d’Anglaterra com d’Holanda.

- Parlament: poder polític

- Administració pública moderna: capacitat de recaptació d’impostos suficient per a poder pagar

el seu deute. Poden emetre deute públic.

- Plantejaments en política econòmica bastes en el liberalisme polític i econòmic (després

d’aplicar el proteccionisme per protegir l’industria interna).

Holanda: liberalisme comercial / Gran Bretanya: Liberalisme polític

Holanda no pot fer la transició energètica ja que només disposa de energia orgànica. En canvi,

Anglaterra disposa de carbó. L’energia obtinguda amb carbó hagués sigut insostenible

aconseguir-la amb materials orgànics com la fusta.

Si augmentes la producció necessites un mercat que et compri aquests productes. Es molt

important l’impuls de la demanda. El mercat i la demanda nomes es satisfan amb l’expansió

comercial.

Fort procés d’especialització, que afavoreix l’expansió del mercat. La Revolució Industrial

afavoreix l’expansió comercial interior i exterior, també per la millora del transport.

La industrialització és més intensa en aquelles zones amb nivells de formació més elevats i amb

un nivell de vida més alt. Els indicadors per saber la formació de la gent serien alguns com

l’alfabetització.

2.2. El canvi tècnic i organitzatiu: determinants i conseqüènciesQuè és un canvi tècnic? Aquelles innovacions que es converteixen en un motor del creixement

econòmic.

Quan s’inventa la màquina de vapor es un simple invent, una innovació. Es anys després quan,

veient l’impacte que ha tingut en el creixement econòmic de una economia, es considera un

canvi tècnic. El canvi tècnic porta una caiguda de preus. Malgrat no es visible en el preu,

paguem el mateix per un producte millor i/o amb és prestacions.

Elements del canvi tècnic

Coll de l’ampolla: econòmicament, en un procés productiu, succeeix quan hi ha un embús o

una incapacitat d’absorbir feina. Es soluciona reorganitzant la plantilla, contractant més gent o

augmentant la productivitat de la empresa. La seva resolució permet el creixement del conjunt

de l’empresa. Bàsicament, part del procés productiu on la productivitat és menor que en la

resta de processos.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Com a canvi tècnic Permet que es generin augment de productivitat molt grans dins de

procés productiu, sempre i quan es pugui traslladar el coll d’ampolla a altres parts del procés

productiu.

Macro-innovació: nou producte nou sector, nova maquinaria.

Micro-innovació: millores en maquines ja inventades.

Encadenament: impulsar la demanda en un sector diferent del qual s’origina l’impuls.

- Inter-sectorials

- Intra-sectorials

Els canvis tècnics, al llarg de la historia, han provocat nombroses escombrades de certs oficis

en el mercat laboral (exemple: filadores).

Invenció: descobrir una cosa nova

Innovació: invents aplicats a un procés productiu que permet obtenir millores productives i

beneficis.

Difusió: quan aquestes innovacions arriben al conjunt de la economia. No només son

invencions aplicades a un procés productiu, sinó que son un conjunt de innovacions que

afecten a molts àmbits de la economia.

Tecnologies d’ús general: màquines ideades per a un procés productiu concret i que són útils

per a altres processos difusió tecnològica (màquina de vapor, eines informàtiques,...)

Micro i Macro-innovacions

- Learning by doing (fabricació de la màquina)

- Learning by using (el mecanisme més utilitzat per millorar la productivitat durant la Revolució

Industrial, junt amb el anterior)

- Learning by learning (estudi científic de la màquina)

L’augment de la productivitat tarda en arribar, I finalment s’esgota.

Putting out System

- Avantatges

o Menys cost de mà d’obra

o Menys inversió en capital fix

o Menys risc i més adaptabilitat davant de les oscil·lacions de la demanda

- Inconvenients

o Menor control del treball qualitat i quantitat

o Majors costos de transport

o Oferta rígida davant de gran oscil·lacions de la demanda

Sistema Fabril

- Avantatges

o Major control del treball i dels processos productius

o Major control de la qualitat

o Menors costos de transport i de transacció

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

- Inconvenients

o Majors costos de la mà d’obra

o Majors inversió en capital fix

o Major risc

Com funciona una màquina de vapor¿?

Problemes de la màquina de vapor: en un vaixell¿?

Productivitat: producció/ total treballadors o màquines o inversió o temps

Diferencia eficiència sistema fabril o sistema gremial: es més eficient perquè aconseguim

baixos preus. En el sistema gremial, dona la resposta és més eficient a la demanda en el seu

context.

2.3. Els increments en la productivitat i la seva distribució: el

debat sobre el nivell de vidaDiferencia entre creixement (PIB per càpita) i desenvolupament (indicadors de salut, educació,

llibertat política, desigualtat social...): en el desenvolupament creixem econòmicament i a més

incorporem altres indicadors.

Durant la revolució industrial hi ha un gran creixement econòmic. Però als inicis, si observem

els indicadors dels primers 50 anys, hi ha una davallada molt important dels nivells de vida de

la població anglesa. La desigualtat ens permet explicar el creixement amb un empitjorament

dels nivells de vida. Mentre una part de la població creixia econòmica, l’altra (la majoria) van

veure caure els seus salaris.

Engels descriu la situació de la classe treballadora de la classe obrera de l’època. Dickens

també parlava de les ciutats brutes, poc sanes, parla de la boira (pol·lució). Segons aquests

autors, el que es descriu es que la Revolució Industrial porta nivells de vida dolents, llargues

hores laborals i de mala qualitat de vida.

Una part important del creixement econòmic s’aconsegueix gracies a la fabricació de més

màquines. No serà fins la part final del segle XIX que el canvi tècnic tindrà un impacte

important.

Indicadors

- Salaris reals:

o Finals segle XVIII/ ppis XIX: els salaris cauen, i esta directament relacionat amb un

empitjorament del nivells de vida de la població. El motiu es el augment de la

productivitat del camp emigració a la ciutat en massa pressió a la baixa dels

salaris.

o Mitjans XIX: augmenten els salaris per l’aparició de sindicats, conflicte social, ...

- Nivells de vida:

o PIB per càpita: L’impacte de la Rev. Industrial es gran i positiu.

o Alçada dels reclutes: serveis militars, migracions i presó (només dades masculines).

Augmenta l’altura mitjana fins al 1830 relació amb nutrició

o Esperança de vida: baixa la natalitat infantil fins al 1830

o Formació (alfabetització i escolaritat): evolució positiva. Cada vegada hi ha mes gent

que sap llegir i els nens van més anys a l’escola. L’augment de la urbanització porta a

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

que hi hagi mes facilitats per alfabetitzar-se i per tenir els nens a l’escola. Tot i les

millores, són moderades i segueixen sent baixos.

o Drets civils: augmenta fins al 1820, per la forta repressió de la mobilitat obrera.

o Índex del desenvolupament humà (IDH): permet capturar amb un únic número totes

les variables anteriors. Evolució positiva.

- Alçada: en les zones urbanes, l’empitjorament dels nivells de vida es pitjor que en les zones

rurals, per això l’alçada es inferior. Tot i que el nivell de vida era més alt en les zones rurals, la

gent havia de emigrar perquè no hi havia feina al camp, en canvi a la ciutat hi havia

expectatives de trobar més oportunitats. En general, els nivells de vida havien empitjorat en els

dos llocs.

- Hores treballades: el nivell de vida empitjora a mesura que treballem més hores. Les hores

treballades augmenten notablement fins al 1830, ja que en les fàbriques les jornades laborals

són molt llargues i no hi havia dies de festa. Comencen a caure les jornades laborals i els salaris

augmenten (guanys socials i laborals, sindicats, conflictivitat,...)

- Esperança de vida: era més elevada a les zones rurals. Elevada taxa de mortalitat infantil.

Desigualtat

Bona part de tots els guanys de la rev. industrial, no es traslladen als augments dels salaris,

sinó que es generen beneficis per les empreses motores de la rev. industrial, que dona com a

resultat una gran desigualtat social. Augmenten els beneficis dels capitalistes.

Indicadors¿?

Primera Guerra mundial, Gran depressió i la Segona guerra mundial generen una igualtat del

estat de benestar de la societat.

Índex de Gini: s'utilitza per mesurar la desigualtat en els ingressos. Quan és més gran es més desigual. Durant la revolució industrial, va créixer durant la primera meitat, i cau a finals del segle XIX.

Indicadors polítics

Sufragi censatari: només voten els que paguen impostos. Gran part de la població queda exclosa de la presa de decisions (classe treballadora). Sorgeixen sindicats.

Sufragi universal masculí

Sufragi universal

Impacte Ambiental

contaminació

3. Industrialització i divergència en el segle XIXCom es va difondre la revolució industrial i perquè?

3.1. El creixement econòmic modern i el procés

d’industrialitzacióLa industrialització comença a Anglaterra, i es difon a: Estats Units, Alemanya, França, Suïssa i

Bèlgica.

Diferències

Anglaterra s’industrialitza en els sectors tèxtils, ferrocarril i maquinaria lleugera.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Alemanya s’industrialitza en el sector de grans empreses d’equipaments, de bens d’equip i de

maquinaria (motors, ascensors,...)

Estats Units similar a Alemanya

Suïssa: rellotges i xocolata. Desavantatge de costos de transport (no té mar). Avantatge:

exportar rellotges i xocolata implica que tenen més valor afegit i els costos de transport pesen

menys, de manera que els hi segueix quedant marge.

Països de la perifèria europea: Espanya, Italià, Astrohungria, Holanda, nòrdics i Japó.

S’industrialitzen mes tard.

Característiques d’aquest període

El canvi tècnic segueix avançant i apareixen noves tecnologies sorgeix la segona revolució

industrial (sorgeix en els altres països i sobre la base de l’electricitat, la producció química, el

motor d’explosió,...)

Creixement econòmic modern: modernitzen la seva economia quan anem a un procés

d’industrialització que transforma la estructura economia (de economies agràries a economies

industrials).

El marc institucional canvia en aquests països, on el liberalisme econòmic, el paper de la

llibertat economia i la propietat privada tindran un paper important.

Molta inestabilitat en el segle XIX, a Europa es difícil començar aquests procés de

transformació. Alemanya, per exemple, encara no existeix al principi del segle, Italià tampoc.

França està en plena Revolució. La situació no afavoreix la industrialització.

La revolució industrial necessita capital, per invertir. Anglaterra tenia un sistema financer molt

desenvolupat, que connecta estalvi amb inversió. A la borsa, les empreses renuncien a una

part de la seva empresa a canvi d’un finançament extern.

Transició energètica important: em passat d’economies de base orgànica (camp) a economies

de base inorgànica (carbó, petroli). L’energia del fluxe (renovable) vs. Energia d’estoc (més

potent però no renovable, las acumulat durant molts anys i la gastes amb poc temps).

Període de les transicions demogràfiques: una transició demogràfica es el pas d’un règim

demogràfic pre-industrial (altes taxes de mortalitat i natalitat - Malthussià) a un altre

d’industrial (fort creixement de la població), per donar pas posteriorment a un de post-

industrial (taxes molt baixes de mortalitat i de natalitat).

Aquest gran creixement de la població es dona perquè cau la mortalitat:

L’augment de la urbanització i la industrialització comporta un millor nivell de vida.

Millora la alimentació gracies als transports ( es poden obtenir aliments d’altres parts

del món en el cas d’un mala collita, i arriben productes més calòrics que permeten una

millor dieta – Patata).

La natalitat tarda uns anys a ajustar-se (entre una i dues generacions). Durant aquestes dues

generacions hi ha un boom demogràfic:

- Caiguda de la mortalitat permet un major número de dones en edat fèrtil

- Estabilitat de les pautes demogràfiques culturals durant una generació

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

- El creixement econòmic afavoreix la natalitat

-

Caiguda de la natalitat:

- Sobreviuen més fills

- Escolarització (entrada tardana al món laboral). L’han de mantenir durant més anys.

- Augmenta la formació de la dona i augmenta la taxa d’activitat de la dona.

- Milloren els anticonceptius

Electricitat: es pot generar cremant carbó, fent pantans o amb molins de vens. La pots fer en

un altre lloc i traslladar-la. Es una gran avantatge, ja que no depens de cap recurs concret.

Itàlia pot industrialitzar-se perquè té electricitat gracies als seus grans rius i les pendents dels

Alps.

Petroli: ocupa molt menys que el carbó.

Característiques 2a Revolució Industrial:

- Expansió industria a d’altres països sobre la base de l’expansió del Ferrocarril (permet reduir els

costos de transport terrestre), de la producció de l’acer (a gran escala) i la difusió de l’ús de

maquinària (motor explosió).

- Aparició de noves tecnologies i nous sectors (electricitat, petroli, sector químic, ciment...). Ex: el

convertidor Bessemer.

- Nous mitjans de transport i de difusió de la informació

- Organització científica del treball (Taylorisme) i cadena de producció (Fordisme)

3.2. La segona revolució tecnològica i l’emergència de noves potències econòmiques...

A partir del s. XIX s’observa un alentiment del creixement econòmic a Gran Bretanya

Climateri Britànic: creixement moderat. Segueix creixent però a un ritme més lent que a la

resta del món.

Estructura de la producció estava basada en els sectors manufacturers tradicionals

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

- empreses petites o mitjanes: la segona revolució implica que apareixen nous sectors que

necessiten empreses grans.

- majors costos de treball: els sindicats tenen cada vegada mes força i mes capacitat de pressió

per demanar millores laborals i socials. Les empreses son menys competitives.

- polítiques proteccionistes dels països veïns obliguen a orientar la producció cap al mercat

colonial. GB perd mercats europeus en els sectors en els quals es líder.

- canvis en el comportament de la inversió: Té un sistema financer molt eficient, que capta

estalvi i l’orienta a la inversió que creu més bona. Les inversions s’orienten cap a l’exterior, ja

que el sector tèxtil de GB cada cop es menys productiu no atrau les inversions. Cada vegada el

sector financer es cada vegada més important.

Balança de Pagaments = Balança Comercial + Balança de Capital BP = 0

BC = X-M

BK = I + Re + R +SF + T

Com hauria de ser la balança comercial d’un país que te un sector manufacturer líder?

POSITIVA

A mitjans del s. XIX, GB perd el lideratge i la balança comercial es torna negativa. Tot i això, la

balança de pagaments segueix positiva, ja que es compensa el dèficit de la balança comercial

amb la balança de capital per l’eficiència del sector financer i sector serveis. El sector financer i

el sector de serveis tenen creixement mes moderats que la industria, per això es dona el

Climateri Britànic. GB seguirà sent líder en el sector tèxtil, però en altres sectors perd

importància.

Bèlgica, al tenir una estructura econòmica similar a GB, pateix una situació similar.

FIRST COMMERS: primer grup de països que comencen a industrialitzar-se: França, Alemanya,

Estats Units, Bèlgica i Suïssa.

Industrialització: Fenomen Regional: La industria es concentra en un espai. Tenen uns costos

fixos, i a major producció, els reparteixes entre més unitats. La producció en la industria té un

rendiment creixent a escala. Per això es concentren, per produir més.

Els països del segon cercle d’industrialització, no tots els països ho aconsegueixen exitosament

(late comers).

Alemanya

Hi ha certa tradició manufacturera abans de 1840. Però hi ha certs obstacles que no permeten

la industrialització fins l’últim terç del s XIX.

- El mercat alemany es petit i fragmentat: Alemanya en si no existeix fins al 1871, creació de

l’Imperi Alemany. Era un conglomerat de territoris amb barreres aranzelàries i dificultats per

comercialitzar. Falta mercat interior. Dificultat per aplicar polítiques econòmiques unitàries i

aplicar aranzels comuns, fins al 1833 que es crea una unió duanera que permet un lliure comerç

intern i un mateix aranzel exterior.

- Aquest mercat fragmentat té elevats costos de transport i de transacció

- Elevada competència britànica: augmenten els aranzels, però tampoc tenen demanda interna.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

- Gran producció cerealista i encara existeixen les relacions feudals al camp: existència d’una

gran massa de població pagesa amb escàs nivell de vida Fracàs de la industrialització a partir

de reformes al camp.

FERROCARRIL:

- permet abaratir els costos de transport

- integració del mercat interior

- va fer possible la posada en explotació del rics jaciments carbonífers de la conca del Ruhr

(abundància de carbó)

- Però son necessaris requeriments financers importants, ja que construir la xarxa i l’equipament

ferroviari es molt car. Apareix un model d’industrialització on les empreses ferroviàries van

lligades als bancs alemanys que finançaran el ferrocarril.

- L’estat i jugarà un paper central: impulsant la unificació, la construcció de la xarxa ferroviària,

mantenint la propietat de bona part dels recursos miners, i potenciant l’ensenyament general

(primària) i tècnic. Afavoreix la innovació tècnica, jugant un paper important en la segona

revolució tecnològica.

Estats Units

Es un país que te una gran quantitat de recursos naturals. Element importantíssim per la

revolució industrial. Primer productor de gas natural, de petroli, de coure, de carbó, de zin,

plata, or, …

- Al 1800 son pocs habitants, s’acaben d’independitzar, falta mà d’obra i esta en formació (força

inestabilitat política).Els salaris son elevats, mercat amb força capacitat adquisitiva.

- 1820-1860: exportacions de cotó, utilitzat per els britànics en la seva revolució industrial, que

impulsa la economia nord-americana.

- Els estats del sud tindran un augment en els nivells de vida (per exportacions de tabac i més

matèries primes) i demanden els productes manufacturats que produeixen els estats del nord.

El sud vol ser un país lliure canvista exportador de matèries primes. El nord vol polítiques

proteccionistes que evitin la entrada de productes manufacturats de GB. Sorgeix la guerra civil,

guanya el Nord, imposa polítiques proteccionistes i aboleix l’esclavitud.

Al 1900 es converteix en la primera potencia econòmica mundial.

França

El creixement de la població es molt baix, de manera que el PIB per capità es molt alt. Tindrà

dificultat per adoptar la primera onada de innovacions (revolució i guerres napoleòniques),

però aprofitarà la segona.

- poc carbó, però te rius amples i pendents (electricitat)

- la producció manufacturera consisteix en productes diferents respectes els altres països

(tints, perfums). Qualitat en comptes de quantitat.

- procés d’industrialització basat en el mercats exterior.

- Mà d’obra molt qualificada, química i maquinaria hidroelèctrica

Bèlgica i Suïssa son països petits que fan un procés d’industrialització basat en el mercat

exterior. Bèlgica té carbó barat, tèxtil i siderúrgica (similar a GB), Suïssa te uns costos de

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

transports molt elevats, té mà d’obra molt qualificada i aprofita la segona onada perquè te rius

i aprofitarà la electricitat i altres sectors com la química.

LATE JOINERS: països que no s’industrialitzen abans del 1860, ja que s’han especialitzat en la

exportació de matèries primes i recursos naturals. Els preus dels productes manufacturats

cauen, a diferencia dels recursos naturals (augmenta la demanda dels països industrialitzats),

per això s’especialitzen. Abans del 1860, els països exportadors de matèries primers i recursos

naturals tenen uns preus de exportacions que evolucionen millor que els preus de les

importacions (guanyen més els productors de de primeres matèries i s’especialitzen en

aquesta activitat). A partir del 1860, els preus els productes manufacturats augmenten. Els

productors de matèries primes i recursos naturals perden capacitat de compra. Per comprar la

mateixa quantitat de manufactures han de produir més. Al produir més baixen encara més el

preu, de manera que hauran de produir encara més. Han de canviar el seu model productiu,

perquè sinó la excessiva especialització els i impedeix el desenvolupament. Això passa a països

com Espanya, Itàlia, Holanda, Noruega, Suècia, Austro-Hungria, Rússia.

Èxit: Holanda, Països Escandinaus i Japó.

3.3. La divergència de la perifèria i les seves causesIrlanda i Portugal son els únics països europeus que creixen per sota de la mitjana mundial, ja

que no s’industrialitzen.

Tots els països Europeus creixen per sobre de la mitjana mundial. I tos els que s’industrialitzen

creixen per la mitjana mundial.

Els que no s’industrialitzen s’especialitzen en la producció de primeries matèries i recursos

naturals, uns els hi va bé i a altres no.

Les diferencies entre els nivells de vida dels diferents països augmenta. Raons: industrialització

i a globalització.

Desindustrialització: un país industrialitzat, en comptes de créixer econòmicament, desapareix

la manufactura i el país acaba especialitzant-se en la producció agrària. Impacte negatiu sobre

la economia. Avui en dia, Europa s’ha desindustrialitzat en els últims anys (fabriques tèxtils

Igualada tancades). Importem de Xina

Hi ha molts països que tenen industria (Índia i Xina, grans productors manufacturers). Arriba la

revolució industrial (a GB sobre la base del tèxtil, que es hipercompetitiva) i sorgeix una gran

competència a aquests països, i es tornen mes pobres, perdent un dels puntals de la seva

modernització econòmica, per això s’especialitzen cada vegada mes a la producció de matèries

primes i recursos naturals. Això els hi afecta el creixement a mitjà i llarg termini. Que un país

s’industrialitzi provoca que un altre es desindustrialitzi.

Com augmenta la demanda de matèries primes per part de tots els països en procés

d’industrialització, permeten un creixement dels altres països sobre la base d’exportacions de

primeres matèries, tot i que no arriben a industrialitzar-se. Evolució desigual dels països de la

perifèria. Els països que son capaços de produir aquests productes naturals demandats per els

països industrials, inicien un procés de creixement econòmic molt important sobre la base de

les exportacions. Aquests països queden endarrerits en quant a qualitat de vida (IDH).

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Els països que tenien economies mes grans i mes diversificades (tenien industria, però no

havien aplicat les millores de la revolució industrial, de manera que no hi poden fer front) com

la Índia, Xina o països Africans, son els que pateixen més.

Invasió de productes manufacturers de GB

Quan un país comença a exportar recursos naturals acaben succeint una sèrie de

circumstancies que provoquen que el sector manufacturer va perdent competitivitat.

Fenòmens: malaltia holandesa, colonialisme, la loteria de recursos naturals. El Japó acaba

encadenant una sèrie d’elements positius que el lliuraran del patiment d’aquest fenomen.

La producció manufacturera britànica s’exporta a bona art del món. Productes de major

qualitat a menor preu. Reacció natural dels altres països es protegir la seva industria, que

aniran sucumbint a l’arribada de l’imperi britànic. Un seguit de guerres impedeixen les

polítiques proteccionistes. Guerres de l’Opi permeten obrir el mercat de la Xina.

Desindustrialització de la Índia. Japó trenca el proteccionisme quan els EEUU posa vaixells

apuntant al palau imperial.

Relació Real d’Intercanvi RRI = P exports / P imports

Evolució positiva del preu de les exportacions a la perifèria durant bona part del període (gran

demanda). Els preus dels productes manufacturats cauen (per els canvis tècnics).

Volatilitat en el preu de les exports.

Malaltia holandesa (països exportadors recursos naturals): Cap a finals dels anys 60, Holanda,

havent descobert una gran quantitat de jaciments de gas, les exportacions van créixer però va

augmentar l’atur i va caure la inversió. Existeix una paradoxa, ja que el nivell de vida de la

població no s’ha vist beneficiat de haver trobat aquests jaciments (sembla que en principi seria

una font de riquesa). S’exporten els recursos naturals, es guanya molt en dòlars, però has de

comprar la moneda local. Com demandes una gran quantitat de moneda local, puja el seu

preu, puja el tipus de canvi (apreciació). Destrueix un altre sector de la economia que era

eficient (manufactura), degut a la pujada del tipus de canvi, augmenten els preus de les

manufactures també, surt mes a compte importar des de l’exterior que comprar al mercat

local. Deixa de ser competitiu, augmenta l’atur i disminueix la inversió en el sector.

Cura: exportar i invertir amb la moneda estranger per no incrementar el tipus de canvi i no

destruir el sector manufacturer.

Volatilitat dels ingressos fiscals per la volatilitat dels preus de les commodities ( el que afecta

mes a la economia es que els preus variïn molt). El productes manufacturats tenen preus mes

estables, no com els recursos naturals, que tenen preus molt variables.

Impacte sobre l’ingrés de les empreses en el llarg termini

Apreciació del tipus de canvi.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

4. La primera globalització econòmica en el segle XIX4.1. L’evolució del comerç i la integració dels mercats de

productesLa primera globalització es produeix en paral·lel amb la difusió de la industrialització – Tema 3

(meitat s XIX fins 1a GM).

TRES POTES: Durant la globalització hi ha una gran expansió comercial, època de les grans

migracions en massa (moviments lliures de persones) i el flux de capitals i la inversió mundial.

Causes de la expansió comercial:

- Els costos de transport cauen gràcies a les innovacions de la segona revolució tecnològica. Els

preus dels productes cauen i es poden exportar mes fàcilment. Més fàcil exportar.

- Les polítiques comercials que afavoreixen el comerç (lliurecanvistes). Cauen els aranzels.

- Expansió de la demanda per la difusió de la industrialització. Creix la industrialització i es

demanden molts productes naturals, creixement demogràfic molt important, i augment del

nivell de vida.

- Augmenta la mobilitat del factor treball i es posen menys impediments als moviments de

capital i inversions.

Els països s’especialitzen en el que saben fer mes bé i la resta ho importen. La economia

mundial hi acaba guanyant, augmenta el comerç. Els preus varien molt menys i son més

baixos.

Com que la caiguda dels costos de transport cauen tant, tot i que a partir del 1900 algun països

tinguin polítiques proteccionistes, la globalització segueix.

Els preus entre els llocs d’origen i els llocs de destí cada vegada son més semblants. Son més

volàtils al principi, si hi ha més barreres oscil·len molt més. El canvi tècnic ens porta reducció

dels preus dels productes.

Com més pes té el sector exterior en els països, més intensa es la globalització. EEUU queda

fora de la globalització, el sector exterior te molt poc pes en la seva economia. GB esta

intensament globalitzada.

El lliurecanvisme acaba molt abans de la fi de la globalització. 1860: unificació Alemanya i gir

proteccionista, polítiques industrials EEUU després guerres secessió,... Molts països es tornen

proteccionistes però, com els costos de transport son tant baixos, la globalització segueix

creixent (el comerç no creix tant intensament).

Costos de transport:

- Millores transport terrestres

- Difusió ferrocarril

- Nous materials: formigó i asfalt impacte en trajectes curts

- Millores Marítimes

- Vaixell de vapor, vaixells més ràpids, més regulats. El vaixell de vent depèn del vent,

el vaixell de vapor manté una velocitat (fiabilitat del comerç)

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

- Millores tècniques associades a les millores en els vaixells (primera etapa, vaixell de

vapor millora comerç regional i de productes d’alt valor afegit; expansió al comerç

internacional a partir de 1860).

- Noves infraestructures (Canal de Suez: connecta Àsia amb Europa, Canal de Panamà:

connecta EEUU, 1913)

- Construcció de canals (connexió als Grans Llacs dels EUA).

- Ferrocarril

- 1830-1850: Expansió per la Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, França i els EUA

(integració del mercat interior i expansió del sector del ferro i de l’acer).

- 1850-1870: Expansió per la perifèria d’Europa (Espanya, Itàlia, Àustria-Hongria).

- 1870-1913: Expansió per Amèrica Llatina, Àfrica, Índia i expansió a l’oest dels EUA (al

1869 els EUA ja han connectat les dues costes). Malgrat això, les densitats que

s’assoleixen a Amèrica Llatina i Àfrica son baixes.

Millores en les comunicacions:

-Correus: Millora acompanyant el procés de millora dels transports

-Telègrafs: Innovació tècnica associada a l’electricitat ⇒ Millora transmissió instantània

d’informació (1870, els continents ja estan connectats)

Polítiques comercials:

S’apliquen polítiques lliurecanvistes que afavoreixen el comerç. Aquestes només ho son durant

un període (1850-1880), després es torna al proteccionista. No es torna al lliurecanvisme fins

després de la 2a GM.

Mercantilisme: conjunt d’idees econòmiques que predominaven en les èpoques dels grans

imperis (espanyol, portuguès, britànic,... s. XVI i XVII). Aquestes idees consideren que la riquesa

es mesura en l’acumulació de metalls preciosos (or i plata). Aquestes polítiques faciliten

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

aquesta acumulació. Polítiques proteccionistes a la compra i polítiques de foment per a que no

hagis de comprar a fora i afavorir la industria local. Monopolis, lleis de navegació (posa la

prohibició de que qualsevol comerç es faci amb un vaixell d’origen diferent), prohibicions a les

importacions, protecció de l’agricultura i aranzels d’exportació. Segons els mercantilistes, quan

importes ets més pobre, perquè envies diners a fora. Una mina et fa ric.

Problemes: contraban, aranzel òptim i grups de pressió.

Com arriba el lliurecanvisme?

1848 Llei de Grans: política de GB que liberalitza la entrada de blat de les colònies exteriors al

mercat britànic. En aquesta època (R.Industrial), hi ha una gran quantitat de treballadors

industrials. GB protegeix el sector domèstic, impedint entrada de cereals de fora. Els

manufacturers compren els productes locals. El preu del blat es més car, surten perjudicats els

treballadors, paguen més car el seu consum. Els industrials també en surten perjudicats,

perquè han de pagar un salari més alt si els preus son més alts. Beneficia als grans terratinents

agrícoles que produeixen el blat.

Pèrdua de pes polític per part dels agricultors + augment del pes polític dels industrials +

creixement de la població + extensió vot classe mitjana. Els industrials acaben imposant les

seves tesis, permeten l’entrada de blat barat de fora, i permet mantenir els sous més baixos.

S’inicia el procés lliurecanvista.

- Gradual procés de liberalització comercial en països petits: Holanda, Suïssa, Dinamarca,

Noruega i Suècia

- Països mantenen protecció: EUA, Espanya, Alemanya, Àustria – Hongria i França. Tenen un pes

molt important del sector agrari en la presa de les decisions polítiques.

1860 Tractat Cobden – Chevalier (GB – França): acord comercial entre BG i França. Gracies a

aquest tractat es produeix aquest procés d’acceleració lliurecanvista que permet la primera

globalització.

- Compromís de reducció aranzelària

- Clàusula nació més afavorida: Una millora en un acord comercial amb un tercer afavoreix

automàticament als signants de la clàusula. Impulsa la Globalització, ja que permet una caiguda

aranzelària general entre tota la xarxa de països amb acords comercials.

Difusió dels acords bilaterals

Obertura comercial forçada de països asiàtics: Xina, Japó i Turquia

Expansió productes industrials i de matèries primeres + construcció FFCC + expansió oferta

monetària

Al 1870 es dona el gran impuls comercial i de la globalització.

1880: Difusió industrialització. Progressiu creixement de les polítiques proteccionistes a

mesura que els països es van industrialitzant (Alemanya, EEUU, unificació italiana).

Retorn a polítiques proteccionistes amb poc impacte sobre el comerç per la caiguda dels

costos de transport (excepte Gran Bretanya)

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

- Guerra Franco – Prussiana: acaba amb la victòria alemanya, Alsàcia y Lorena (França) passen

formar part d’Alemanya. Creació imperi alemany 1870. Alemanya imposa que França pagui les

conseqüències de la guerra.

- Termes d’intercanvi (compares preu exportacions amb preu importacions). Evolució de la

Relació Real d’Intercanvi favorable a productes manufacturats. Com que cada vegada son mes

cars, interessa fabricar-los.

- Polítiques per afavorir la industrialització en països que s’industrialitzen (polítiques

proteccionistes per protegir les industries).

- Crisis agrària a Europa (arribada de grans de les noves Europes) proteccionisme

Gir proteccionsita 1880-1914:

Pujen els aranzels, pero no tan com en la època mercantilista.

Poítiques proteccionsites dins dels imperis, prohibint el comerç fora de les seves colonies.

A mesura que el sector industrial adqureix més força, …

Tolerància als càrtels i als monopolis. A finals del s. XIX els càrtels son potenciats. A Alemanya,

les empreses locals es reparteixen el mercat mundial permetint que s’exponadeixin les

industries alemanyes.

4.2. El sistema monetari internacional i els mercats de capitalsHi ha una gran expansió de moviment de capitals paral·lela a la expansió del comerç. També hi

ha una expansió a la inversió, ja que s’inicia un programa de construcció d’infraestructures

ferroviàries amb capital de països industrials, que inverteixen en la construcció. Els països

industrialitzats son els principals inversors.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

A mitjans del s.XIX, la norma eren els patrons bimetàl·lics: els pagaments de les coses petites

ho pots pagar amb un metall, i les coses cares amb un altre, a més tens suficient oferta

monetària. El problema entre els bimetàl·lics es que el preu entre els dos metalls ha de

mantenir-se constant. En el moment en el que comencen a variar, el metall dolent expulsa el

bo (Llei de Gresham).

Es més facil controlar la massa monetaria en una economia bimetàl·lica, ja que aixi no depens

només d’un metall.

Quan només hi ha un patró es deflacionari.

PATRÓ OR:

- Convertivilitat: els banc central han de ganatir que aquesta moneda es convertible en or (tantes

reserves com massa monetària). Si dos països tenen convertibilitat, poden garantir la llibertat

de moviment, ja que s’estableix un tipus de canvi fix entre totes les monedes que segueixen

patró or.

- Llibertat de moviment d’or

Comencen amb aquest patró Anglaterra i Portugal, segueix Alemanya al 1871 després de la

guerra Franco-Prussiana, i més tard s’hi afegeixen la resta dels països.

Mecanismes d’ajust:

- Desavantatges:

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

o Els treballadors suporten els mecanismes d’ajust

o Les polítiques deflacionaries tenen molts costos

Objectiu fonamental del Banc Central actualment? Fixen el tipus d’interés per mantenir els

preus.

...

4.3. L’emigració massiva: causes i conseqüènciesDurant la primera globalització observem les migracions massives europees.

CAUSES:

- creixement demogràfic: bona part dels països europeus es troben en un moment de la

transició demogràfica ( període en que la mortalitat baixa i la natalitat segueix sent alta).

- creació d’oportunitat laborals a altres parts del món.

- poques restriccions a la migració, sobretot al principi del s.XIX.

- cauen els costos de transport, més població pot pagar el viatge.

- incentius per emigrar gràcies a la caiguda dels salaris

IMPACTE:

- Aporta mà d’obra als països receptors

- Contribució al creixement econòmic dels països expulsors:

o Reducció de la pressió demogràfica

o Remeses d’emigrants: envien diners a les famílies que es queden al país d’origen.

o Mercats ètnics: italians que marxen a argentina, importació d’oli a argentina

4.4. Els efectes de la globalització i les llavors de la seva destrucció: política econòmica, evolució de la desigualtat i

imperialismeIMPORTANT

Els més beneficiats de la globalització han sigut les classes mitjanes mundials. Les classes

mitjanes europees i americanes, tot i se inicialment més riques, han sortit perdent perquè dins

dels països ha augmentat la desigualtat, ja que la gent rica s’ha fet encara més rica.

Aquest gràfica explica el descontent de una part de les classes mitjanes que veuen la

globalització negativament.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Per aquest motiu, actualment s’està desfent la globalització. La pressió política dels sectors

que surten perden de la globalització porten a situacions que provoquen el final de la

globalització (1a GM).

Al s.XIX, a Europa, els que estan en sectors nous i dinàmics, surten beneficiats de la

globalització. Els sectors tradicionals es veuen perjudicats per la alta competència exterior. Per

això aquest últim sector esta a favor del proteccionisme.

A les Noves Europes, augmenta la desigualtat per l’augment de l’oferta i de la segmentació de

treball. La massiva arribada d’emigrants de baixa qualificació provoca que els seus salaris

disminueixin. Augmenta la desigualtat dins del país. Els autòctons estaran a favor del

proteccionisme i en contra del immigrants (moviments racistes).

Apareixen a les dues bandes del atlàntic moviments per millorar els drets de la classe obrera

(marxisme, anarquisme,...)

5. Guerra, depressió i desglobalització, 1914-19505.1. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències

econòmiquesCAUSES

La primera GM es el resultat de tres grans conflictes:

- Nacionalisme polític: cada vegada incrementa més amb el sorgiment d’aquest estats nous

industrials.

- Rivalitat econòmica: emergeix Alemanya amb un PIB important, expansió del proteccionisme

- Expansió colonial: repartiment polític del món (Alemanya no hi participa).

Detonant: guerra dels Balcans (Bulgaria/Serbia) – assassinat de Francesc Ferran

Triple Aliança vs. Triple Entesa Itàlia es canvia a mitja guerra EEUU entra 1917

Es converteix en una guerra de resistència econòmica, de desgast, i el resultat es una derrota

econòmica. Suposa un esforç bèl·lic i econòmic i augmenta el paper de l’estat en l’economia

(impostos). L’estat segueix intervenint un cop acaba la guerra, tampoc redueix la pressió fiscal.

Augment del paper de les dones en l’activitat econòmica per substituir al homes de les

fàbriques. Innovacions de la 2a revolució tecnològica aplicades a l’armament, i provoquen una

destrucció major.

RESULTATS

Alemanya té revoltes interiors i per resoldre-les abandona la guerra (armistici). Té una derrota

econòmica. La entrada dels EEUU decanta el resultat de la guerra. Gran pèrdua humana

(militars, civils i no nats = 20M = 10% població europea), destrucció econòmica i malestar

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

social (incompliment promeses a treballadors i camperols que van anar al front, i triomf de la

revolució russa). Creix la demanda de democràcia i de la millora de les condicions de vida de la

classe treballadora. Estancament econòmic.

No es pot considerar un accident, com es creia que va ser. Genera uns canvis molt profunds.

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA GUERRA !!

- POLÍTIQUES:

o Lliga de Nacions: garanteix la pau i polítiques internacionals fracàs. EEUU no hi

participa. A partir del anys XX creen anuaris estadístics de tots els països.

o Canvis de fronteres: reconfiguració Europa central. Polònia manté corredor de

Normandia (ll.GM), creació de nous estats.

o Fortes imposicions sobre l’exèrcit alemany (derrotat)

- Final de la Globalització

o Fi del capitalisme liberal

o Problemes monetaris: suspensió del patró or

Expansió de la massa monetària

Augment del deute públic

Problemes per la convertibilitat de les monedes: control de les transaccions

financeres

La guerra no era esperable i resulta ser molt costosa, cosa que deriva en una gran inflació per a

poder finançar la guerra. Gasten totes les reserves, han de posar impostos, però com no es

suficient, els estats s’endeuten (demanen l’estalvi dels ciutadans interiors i als Estats Units) i

decideixen imprimir diners, incrementant la massa monetària i generant una gran inflació. Al

expandir la oferta monetària, la gent demanda canviar el patró or, i s’acaba amb aquest patró.

Per garantir la convertibilitat has de tenir les mateixes reserves que massa monetària. La gent

va a canviar les reserves i s’acaben. Surten del patró or.

Final de la primera globalització, no lliure circulació, barreres a la mobilitat de capital,

productes i persones.

Cada guerra suposa una major intervenció de l’Estat en l’economia. El principal acreedor passa

a ser els Estats Units, en comptes de Gran Bretanya. Alemanya deu les reparacions de guerra:

major deutor.

- Col·lapse del comerç mundial

o Orientació de la producció a l’esforç bèl·lic (des-abastiment dels mercats)

o Augment dels costos de transport (assegurances, proteccionisme i altres)

- Substitució del comerç europeu

o Retirada de determinats mercats per esforç bèl·lic

o Presència de nous actors internacionals: EUA (a Amèrica Llatina) i Japó (a Àsia).

Aquests països ocupen mercats de bens de consum no duradors que tradicionalment

ocupaven els europeus. Reforça la seva expansió manufacturera i econòmica.

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA PAU

El tractat de Versalles el 28 de juny del 1919: Els vencedors imposen una reparació de guerra,

pròxima al deute que havien contret els aliats per finançar l’esforç bèl·lic. A més, demandaran

el desmantellament de la marina i de l’imperi colonial alemany.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

J. M. Keynes era assessor del govern britànic en el tractat de Versalles. Preveu que a Alemanya,

el retorn d’aquest deute, li suposarà conseqüències futures nefastes, inestabilitat econòmica i

social. França i Bèlgica exigeixen a Alemanya les reparacions, ja que també havien de pagar

deutes a Gran Bretanya i EUA, Alemanya els hi va demanar al finalitzar la guerra Franco-

Prussiana.

Els països vençuts tenen major desequilibris macroeconòmics que els vencedors, i tenen

menys marge d’actuació per a reduir la inflació, ja que han de fer front a les reparacions

imposades. Països amb expansions monetàries molt grans tenen problemes amb la inflació

(per controlar la inflació s’ha de deprimir la economia, parar-la, i amb això aconseguim que

augmenti l’atur, baixin els salaris,... els costos socials de les mesures antiinflacionàries son

enormes, provoquen revoltes i malestar social). Els països que han perdut no poden prendre

aquestes mesures, i se’ls hi fa més difícil recuperar la economia. El tipo de canvi s’enfonsa.

Els països vencedors podran aplicar polítiques de controls de preus, ja que els desequilibris son

menors i els ajustos també ho seran.

HIPERINFLACIÓ ALEMANA ANYS 20

A partir dels anys 30, totes les polítiques econòmiques preses per Alemanya van orientades al

control de la inflació, derivat del trauma d’aquella època.

No s’apliquen polítiques d’ajust i a més ha de pagar reparacions de guerra. Al any 22 deixa de

pagar perquè es conscient que no pot pagar. França i Bélgica agafen l’exèrcit i van a les mines

de ferro i de carbó a la conca del Ruhr i es cobren el deute amb especies. Alemanya reacciona

amb vagues, resistència pacifica. França i Bèlgica acaben marxant, perquè no obtenen ni el

pagament ni el valor en especies. Els sous dels treballadors alemanys que entren en vaga es

mantenen, i aquests diners es paguen amb expansió de la massa monetària, que implica un

agreujament del dèficit fiscal. Els preus es disparen i la moneda perd la seva funció: perd el seu

valor, la funció de referencia i la funció de reteniment d’estalvi.

Els preus es fixen amb moneda exterior perquè el valor de la moneda local canvia horàriament.

La població prefereix mantenir la seva riquesa amb bens no monetaris.

Els desequilibris pressupostaris agreugen de manera notable la evolució dels comptes

publiques, les compensen amb la una expansió de la massa monetària que agreuja encara més

la inflació i s’entra en una espiral sense sortida.

Conseqüències:

- Encariment de les importacions: la moneda cau en picat i els preus exteriors son molt cars

- Desapareixen els estalvis: producte de la inflació, molts estalviadors s’arruïnen. La classe

mitjana es la gran perjudicada. Aquest sector serà la base del sorgiment nazi, els perjudicats

voldran una manera de recuperar el perdut. Els assalariats tenen capacitat de negociació i

poden mantenir el seu nivell de vida, adaptant els seus salaris a la pujada de preus; igual que

els sectors agraris, venent productes més cars.

Mesures de sortida de la hiperinflació:

- Fer un nou bitllet: treure zeros i posar-li un nou nom

- Fer creure a tothom que no es tornarà a aquesta situació. No es tornarà a eliminar el dèficit

fiscal amb expansió de massa monetària ni que es tornarà a patir hiperinflació.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

- Alemanya aplica polítiques monetàries molt estrictes: separació del banc central del govern,

control pressupostari.

Pla Dawes (1924,EEUU): s’han de replantejar i renegociar les reparacions i deixar diners a

Alemanya per reactivar la seva economia. Més tard es converteix en el Pla Young(1929).

Estabilitzen la economia i reactivar la economia alemanya.

Les reparacions es van acabar de pagar al any 2010.

Conseqüències econòmiques:

- Es creen nous països

- Desintegració del mercat interior:

o Necessitat de construcció de les noves infraestructures

o Necessitat de noves institucions polítiques i econòmiques

- Gran Bretanya perd el paper de principal prestamista a nivell internacional

- Els Estats Units agafen el relleu com a principal acreedor fruit dels crèdits concedits durant la

guerra (Paper central de Nova York com a centre financer internacional)

- Canvis en l’equilibri econòmic internacional

- Debilitament econòmic i polític dels països m’és directament implicats en el conflicte de la I

Guerra Mundial

- Ascens dels països neutrals i dels que se’n van mantenir al marge

- Estímuls per a la industrialització de determinades àrees del món que fins ara havien quedat al

marge

Gran Bretanya perd el paper principal que havia tingut i l’agafa els EEUU. EEUU no vol tenir un

paper principal en l’escenari internacional. Els hi costa assolir-lo: no entra en la Lliga de

Nacions.

Canvis importants en l’equilibri econòmic internacional: els països implicats en la guerra tenen

un gran debilitament econòmic, els països neutrals van estar al marge i van créixer, i hi ha

països que surten beneficiats de la pèrdua d’importància de l’economia europea.

LA GUERRA ES UN PUNT D’INFLEXIÓ ENTRE LA PRIMERA GLOBALITZACIO I LA SITUACIÓ DELS

ANYS 20 I ANYS 30.

5.2. El lent camí cap a l’abisme: el creixement desequilibrat dels

anys vintEls països neutrals (també GB i EEUU) havien tingut pocs desequilibris, van recórrer a la

expansió monetària per salvar el dèficit però de manera molt moderada. Inflació moderada.

Apliquen polítiques de control de preus (deflacionaries) alenteixen el creixement econòmic, ja

que frena la economia (es puja en tipus d’interès i puja l’atur). Als anys 20 tenen un control de

preus estabilitzat.

Els països del conflicte con França i Itàlia, tenen desequilibris molt mes grans. Com que els

costos socials de les polítiques restrictives son enormes, no poden aplicar-les. Estabilitzen

l’economia a uns preus més alts (costos socials). La inflació es controla reconeixent que la

situació no es igual que abans de la guerra, reconeixen una devaluació de la moneda.

Estabilitzen la economia a uns preus més alts.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Els països que pateixen processos d’hiperinflació, com Alemanya i Àustria, perden el control de

la moneda i entren en una espiral inflacionària. Els preus es disparen per reparacions,

construcció,...

Aquells que han tingut menys desequilibris son aquells que han de aplicar polítiques més

restrictives, i son els que tenen un pitjor comporta ment de la seva economia (crisis). Els que

realment no controlen els preus reconeixen la situació al final del conflicte i s’estabilitzen a u

nivell superior de preus. Els que pateixen hiperinflació, després de estabilitzar la economia

comencen a créixer d’una manera molt important.

FELIÇOS ANYS 20:

Als anys 20 hi ha un gran creixement econòmic a EEUU. Millora el nivell de vida de la població,

en un període en el qual es difonen bona part dels bens de consum duradors que s’han difós

en la segona revolució tecnològica. Els bens de consum durador son: electrodomèstic i

automòbils. Hi ha un consum massiu d’aquests bens que porten a una millora del nivell de vida

de la població nord-americana, més tard europea.

Aquests productes es difonen perquè les millores tecnològiques i de producció (producció en

cadena - Ford) tenen un impacte en els preus, que cauen en picat (reducció costos). Ara aquest

productes son més assequibles i poden ser consumit per una classe mitjana emergent que te

capacitat de compra. Consum de masses.

No n’hi ha prou en la baixada de preus, apareixen nous mètodes financers, que permeten que

la gent pugui acumular una certa quantitat per consumir aquests productes. Es facilita el

crèdit. Difusió del petroli es molt important (motor d’explosió), també arriben nous materials.

Canvis en el sector agrari (EEUU): nova maquinaria (tractor), nous cultius, fertilitzants químics i

extensió de les explotacions ramaderes intensives permeten reduir costos i augmentar molt la

productivitat. Enfonsament del preus i expansió de la oferta. A més, després de la guerra,

Europa torna a produir productes agraris i matèries primes, també provoca una caiguda de

preus.

Els agricultors s’endeuten per comprar nova maquinaria per augmentar la productivitat per

mantenir els beneficis tot i la caiguda de preus. Però com mes augmenta la producció, més cau

el preu, i mes difícil es tornar el crèdit. Espiral de baixada de preus. Endeutament generalitzat,

el sistema bancari s’estanca.

Baixen els costos de producció, energia més barata, primeries matèries més barates. Els sous

no baixen en el sector industrial, per tant aconsegueixen més poder adquisitiu. Impacte positiu

sobre la resta de sectors.

Els salaris augmenten molt poc i la capacitat de consum s’estanca (causa important de la gran

depressió). Els beneficis de les empreses cauen en mans dels empresaris. EEUU creix de

manera desigual.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

EEUU: Creixement de la productivitat molt gran per les innovacions directament relacionades

amb la 2a revolució tecnològica. Distribució desigual dels guanys de productivitat. Alentiment

en el creixement del consum privat ⇒ Crèdit. Excedents de capital (inversió a Alemanya i a la

Borsa)

FRANÇA: Política monetària és un objectiu secundari (no estan dispoats a aplicar les polítiques

de ajust necessàries per restablir els preus) per part de les polítiques públiques. Problemes

importants per augment de la inflació i per l’augment del deute exterior. Estabilització

monetària a partir del retorn patró or tard (Poincaré, 1926).

GRAN BRETANYA: Política monetària és l’objectiu principal per part de les polítiques

econòmiques que s’apliquen, deflacionaries (importància de la City a l’hora de fixar les

polítiques econòmiques, garantir els interessos per seguir sent un centre de referencies

financer internacional, perquè la gent no tregui els seus estalvis). Retorn al patró or mateixa

paritat, d’abans de la guerra (salvaguarda dels interessos relacionats amb el sector financer).

Obliga a aplicar estrictes mesures de control de preus i intenses polítiques restrictives que

acaben deprimint l’economia (i generant atur).

Europa perd mercats tradicionals (americà Llatina i Àsia). Té un pes menor en el comerç

mundial. Es centra en la producció de béns d’equip. Sense retorn a la situació de pre-guerra

per l’arribada de nous actors a nivell internacional (EEUU i el Japó). Impuls de la

industrialització dels països de l’Est (polítiques proteccionistes).

Aparició de nous productes. Sobreproducció i caiguda de preus. Augment de la producció per

suplir la producció europea durant la I Guerra Mundial (pujada de preus). Retorn a la

producció europea a partir dels anys 1920 (caiguda de preus). Augment de la productivitat

(innovacions relacionades amb la 2a revolució tecnològica). Canvis en les polítiques

econòmiques dels països: afavoreixen l’autoconsum i l’augment de la protecció aranzelària.

Alta volatilitat dels preus genera una forta dependència de les seves fluctuacions.

RETORN AL PATRÓ OR

Durant els anys 20 s’apliquen polítiques per tornar a la situació d’abans de la guerra, on el

patró or tenia un paper important. S’ha de garantir la convertibilitat(reserves) i la lliure

circulació del or per a que el patró or funcioni.

Els països neutrals volen tornar a la situació anterior a la guerra i mantenir la paritat de abans

del conflicte. França reconeix que la seva situació posterior no es la mateixa que la de abans i

tornarà a una paritat diferent(inferior, es devalua la moneda, augmenten les exportacions) ja

que ha sortit més afectada de la primera guerra mundial i té desequilibris més grans.

Sobrevaluació moneda GB (baixen exportacions).

Escassetat de divises important i concentració de l’or en poques mans. Nou sistema monetari

internacional: Patró or canvi

- L’or no circularà com a moneda

- El canvi es fixa amb l’or o amb una moneda convertible (dolar i lliura)

- Reserves dels bancs centrals en or o en divises convertibles

- Llibertat per triar el moment de l’estabilització

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

PROBLEMES

- Necessitat de mantenir l’equilibri pressupostari en contextos econòmics complicats. Depens

de més gent, es més inestable. Si un país perd la convertibilitat al patró or, els països que

tenen reserves en aquella moneda, perden reserves.

- Les prioritats en les polítiques econòmiques respecte a les existents abans de la Primera

Globalització, han canviat (importància de les polítiques socials i dificultats per implementar

polítiques restrictives) ⇒ Inestabilitat i especulació

- Gran necessitat de reserves

- Els EUA no exerceixen de banquer mundial

- EUA ´es un gran inversor mundial però amb unes característiques diferents a les d’abans de la

I Guerra Mundial:

- Préstecs en cartera a curt termini (sector privat), susceptibles de canviar d’inversió ⇒

Inestabilitat

- Important acreedor internacional

- Recordem: Inversió de la Gran Bretanya es caracteritzava per ser, majoritàriament, inversió

directa (llarg termini)

- Amb menys Reserves, RU seguia sent el banquer mundial (països opten per la lliura)

- No es respecten les regles del joc

- Els països amb dèficit no apliquen polítiques deflacionistes

- Els països amb superàvit, esterilitzen les entrades d’or (no fan polítiques expansives i no

transmeten l’augment de reserves a la base monetària).

Les economies lligades al patró or tenen un marge molt petit per aplicar polítiques monetàries,

ja que els costos socials son majors. L’objectiu era un tipus de canvi fix, perquè afavoria el

comerç i la inversió. Actualment l’objectiu es mantenir els preus.

5.3. Les causes de la Gran Depressió i la seva difusió en l’àmbit

internacional¿En un context de salaris estancats com aconseguim que les classes mitges consumeixin més?

A través de crèdits pots mantenir elevades les taxes de consum encara que els salaris estiguin

estancats ja que els deutes es traslladen al futur. Però el problema d’això acaba sent

l’endeutament de la majoria de les famílies.

Als beneficiaris dels augments dels bº empresarials amb aquest diners no es que consumeixin

més, sinó que inverteixen. Llavors hi ha afluències molt grans de diners cap a borsa (accions) i

al sector immobiliari. Llavors aquest mercats son propensos a fer bombolles, ja que son

mercats que...

Al sector agrícola hi ha sobreproducció mundial de productes primaris i això comporta la

baixada de preus sobre aquests productes.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Indicador de desigualtat: (gràfic)

La crisi no genera desigualtat, son les polítiques econòmiques que s’apliquen el que ho genera.

A qui va afectar més la gran depressió als rics o pobres? Als rics, ja que tenien borsa i habitatge

i son els dos sectors que més van perdre, llavors es van veure més afectats ja que eren els que

encara havien tingut algo de diners. En canvi, les classes obreres els seus salaris es van

estancar i van patir per igual, però la majoria no tenia diners suficients per invertir en cap

d’aquest dos sectors, per tant, es van veure menys afectats.

Objectiu de la borsa: finançament, cedir part de la nostra propietat a canvi de diners. ¿Per què

invertir si l’empresa a la que es vol invertir porta anys tenint pèrdues? Llavors l’interès és que

el preu de l’acció augmenti (valor deslligat al dividend). Llavors els accionistes volien les

accions per canviar-les pels préstecs concedits dels bancs.

¿Quin problema té si la borsa baixa? Que no només els accionistes perden diners, també tots

els bancs (Que han intercanviat diners per accions).

Crac borsari (crac del 29):

A mitjans del 1932 és el moment màxim del crac. L’índex no es recupera de l’any 29 fins al

1958.

Aquesta situació afecta a:

Als que no en saben i han entrat per especular.

A la resta de l’economia.

Cisis al sistema financer (bancs).

Hi ha una gran sobreproducció, llavors s’acaba venent per un preu molt més baix.

La massa monetària es el... au28 si expandim la massa monetària per sobre dels bens que

tenim, apareix la inflació, i al revés apareix deflació. Al crac del 29 la massa monetària cau,

haurien hagut d’expandir la massa monetària per sortir de la crisis. Però al no fer-ho, apareix

la deflació (disminució dels preus sobre els productes). Al entrar l’economia en deflació, hi ha

crisis, deflació, crisis, etc. que acaba ... l’economia de EEUU.

La GD: sense la unió dels 3 elements no s’hagués donat aquesta GD.

El PIB CAU, ELS PREUS CAUEN, ELS SALARIS CAUEN. Per tant, aquests tres elements també

s’han de tenir en compte, a més de la caiguda borsària.

A l’any 29 hi ha eleccions, guanya el partit republicà per mantenir polítiques ortodoxes (no

implicar-se si hi ha crisis al país).

Per sortir de la crisis: s’hauria d’haver aplicat polítiques expansives, recuperació de la demanda

agregada i l’estabilització del sistema bancari.

Crisi sector financer:

Quan hi ha deflació el deute augmenta encara que no es faci res.

Augment i posterior col·lapse de la borsa porta a una reducció de crèdit a l’exterior.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Impacte en aquells països més dependents dels fluxos financers.

Col·lapse del patró or:

Deixen d’aplicar el patró or i llavors, ja no s’han d’aplicar els mecanismes d’aquest patró,

llavors els països busquen devaluar las seva moneda al màxim per... i buscar ser més

competitiu que altres països veïns (polítiques d’empobriment del veí) per així sortir de la crisis

“ a cuesta del vecino” au5.

Gir en la política aranzelària: el aranzel es veu com una possible sortida de la crisis. Posar

traves a les entrades de importacions d’altres països. Si devalues les importacions son mes

cares i si a sobre s’apliquen les polítiques aranzelàries es protegeix més l’economia del país.

Au8

Cuba i Xile son els dos països més perjudicats per la caiguda del PIB ja que les exportacions

d’aquests països cauen quan als EEUU s’apliquen les polítiques aranzelàries.

Com queda la situació internacional sobre el comerç:

EEUU queda tancat

GB i la Commonwealth

Alemanya reforça els seus llaços amb l’Europa de l’est.

La resta del món “campi qui pugui”

Au 15

5.4. Les sortides a la Gran DepressióAu 19

Aquest punt es quasi bé tota la part de la practica 4 de les millores de Roosevelt.

¿Què vol dir que la inversió neta sigui negativa? No invertir ni per mantenir el que ja es té.

Exemple: si van invertir en carreteres, una inversió neta negativa vol dir que no inverteix diners

ni per mantenir aquestes carreteres bé.

Gb i França: la decepció del tractat de Versalles, au 31 (Ho ha resumit molt, mirar llibre i

power + que àudio).

Política econòmica nazi: power...

- autarquia: autosuficiència econòmica, ha de produir de tot el propi país, costi el que costi, per

abastir-se a sí mateix.

6. L’època daurada de l’economia mundial, 1950-19736.1. La Segona Guerra Mundial i el procés de reconstrucció econòmicaEn la II.GM, es impactes van ser més mortífers que en la primera. Els front van ser mòbils i la

destrucció del capital físic i humà va ser enorme. Victoria aliada: EEUU, Unió Soviètica i GB (i

França).Alemanya, Itàlia i Japó vençuts.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Evolució moderada i creixement econòmic als països guanyadors i crisi als països perdedors.

Evolució positiva dels països neutrals (excepte España). Evolució negativa dels aliats

d’Alemanya.

L’IMPACTE DE LA GUERRA

Major control i planificació de l’economia. Molts països comencen a intervenir de manera

decisiva sobre la economia després de la Depressió del 29. Durant els anys 30, ja es veu a venir

el conflicte i per això es preparen abans.

Major despesa militar que en la I.GM: augment dels impostos, control monetari i financer

(emissió de deute, s’endeuten domestica i externament), emissió de diner (augment massa

monetària preus pugen), control i fixació de preus(perquè no pugin donat el augment de la

massa monetària) i racionament (per controlar l’excés de demanda: donat el control de preus,

els preus son més baixos del que haurien de ser). Desabastiment: Apareix un mercat negre en

el qual s’està disposat a pagar més que el preu de mercat.

CONSEQÜENCIES ECONOMIQUES I POLITIQUES DE LA GUERRA

- Forta disminució de la producció (major que en la I.GM)(Fronts mòbils i major destrucció de

industries i infraestructures)

- Paralització de la industria i el comerç (guerra naval)

- Caiguda de la producció agrícola: crisi alimentaria.

PAC (política agrària comú): es on es destina el 60% del pressupost europeu. Sorgeix com a

conseqüència de la guerra. L’objectiu es garantir la producció i suficiència alimentaria per a

maximitzar la producció agrícola.

Malgrat aquesta planificació econòmica, l’augment d’impostos, les mesures de racionament i

control de preus, l’esforç i la mobilització de recursos durant el conflicte es tant gran, que els

països entren en dèficits pressupostaris molt grans i les economies es veuen submergides en

una escassetat de divises, que provocaran unes tensions inflacionàries (pujada de preus). Tant

GB,FR i AL es veuran perjudicades per el conflicte i no tenen capacitat per obtenir divises per

comprar els productes necessaris per seguir amb l’esforç bèl·lic.

Escassetat de dòlars: resultat del conflicte i del dinamisme de la economia nord-americana, hi

ha dificultats per que els altres països aconsegueixin comprar. La economia europea té

problemes estructurals per intentar exportar.

Les conseqüències són:

- Interrupció de les comunicacions que afecten el comerç i comporten costos de transport

significatius.

- Escassetat generalitzada que agreujarà la situació de pujades de preus.

ÈXIT DE LA RECUPERACIÓ

La economia nord-americana esta en una crisis significativa. S’acaba als anys trenta però no es

suficient com per recuperar la seva economia. La gran demanda i esforç per tirar endavant

l’esforç bèl·lic, provoca que la economia nord-americana es recuperi. La ll.GM es la raó per la

qual els EEUU surten de la gran depressió i expandeixen el creixement econòmic.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Al finalitzar la II.GM te una capacitat de producció enorme que s’ha sustentat sobre la

demanda externa dels països immersos en el conflicte bèl·lic. Quan s’acaba la guerra, els EEUU

depenen de la demanda externa, d’economies gairebé destruïdes. Plantegen un canvi

significatiu en la situació, i per mantenir aquesta expansió de la demanda, busca vies per

recuperar les economies europees i japonesa per a evitar que tornin a entrar en crisi després

del conflicte.

Malgrat siguin aliats o enemics, busquen que es recuperin per mantenir la seva demanda i la

seva gran capacitat de producció.

Les economies d’Europa occidental i Japó no poden cobrir necessitats bàsiques, per poder

aconseguir diners i importacions necessiten exportacions que la seva economia destruïda no

pot fer.

Pla Marshall: intenta suplir l’absència de dòlars en aquest entramat que tenim resultat de la

II.GM. Per a que torni a funcionar la economia mundial, s’ha de buscar una manera en que es

pugui suplir l’escassetat de diners. OECE és la organització que canalitzarà les ajudes del Pla

Marshall.

Com funciona? Els EEUU aporten diners amb dòlars a la organització. Els països europeus

inclosos en aquest pla d’ajudes demanden un conjunt de productes per modernitzar i reactivar

la seva economia (també matèries primes i aliments) i ho paguen amb la moneda pròpia. La

OECE tindrà dòlars i el seu equivalent teòric en moneda europea. L’OECE estarà equilibrada en

principi. Davant les peticions dels països europeus comprarà aquests productes als EEUU amb

aquests dòlars. En comptes de pagar directament al proveïdor (EEUU) li paguen al intermediari

(OECE). Els EEUU es paguen a ells mateixos els productes que exporten, amb el compromís de

que en un futur, quan la economia europea es recuperi i les monedes siguin intercanviables,

recuperarà aquest diners invertits. Es com una mena de crèdit que cobrarà quan la economia

europea estigui recuperada.

Es solucionen l’escassetat de dòlars a Europa i es comencen a crear organismes de cooperació

europea, que acaben desembocant en la UE.

Unió Europea de pagaments: organisme que servirà per compensar les balances de

pagaments. Cada transacció implica la necessitat de tenir divises suficients per poder fer front

a les transaccions i equilibrar-les. La unió de pagaments descompensa els equilibris a finals

d’any, anotant cada un dels passos. D’aquesta manera s’estabilitza l’escassetat de divises entre

els països europeus i redueix els dèficits comercials.

CECA (comunitat europea del carbó i de l’acer): coordina la seva producció, ja que són

importants per a fer tancs i vaixells. D’aquesta manera tens control del que pot passar en un

futur, evitant un altre conflicte de tal magnitud (França, Alemanya, Bèlgica, Netherlands i

Luxemburgo). Més tard s’unirà italià i es converteix en la CEE.

Més tard es retorna a la convertibilitat. S’estabilitza el tipus de canvi. Permet l’arribada de una

gran quantitat de capitals dels EEUU. Balança comercial positiva de EEUU que compensa amb

la inversió que fa a Europa, inversió militar i econòmica. Això durarà fins a la Guerra del

Vietnam (finals 60), on la seva balança passa a ser de dèficit.

Tot això succeeix a l’Europa de l’oest.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Europa de l’est: sota la orbita comunista, amb economies planificades amb relació amb la

economia soviètica.

NOU MARC ECONOMIC I INSTITUCIONAL

Europa queda dividida en dos blocs:

- Democràcies populars: l’estat decideix a traves de plans quinquennals quines son les coses

que s’han de produir. Economies de planificació centralitzada. Europa del est i de la Unió

Soviètica.

- Pax Americna: gran predomini econòmic i militar dels EEUU. Condicions econòmiques: el

lliure comerç i el capitalisme.

Nou patró monetari i nou sistema internacional de pagaments: acord de BRETTON WOODS.

Marquen el patró monetari i el sistema de pagaments des de finals dels anys 40 fins al 1973

crisi del petroli. (Sense els països de la Unió Soviètica ni els de la seva òrbita). L’objectiu es

reforçar el comerç mundial i estabilitzar un dels grans problemes de les economies durant els

anys 20-30, els fluxos monetaris. Els patrons ors canvi (sorgits després de la I.GM) dels anys 20

van ser un dels elements que van desestabilitzar les economies mundials, els comportament

de les monedes dels països en el context dels anys 20 va ser un dels elements que va ajudar a

que el col·lapse de la gran depressió s’estengués de manera tant dramàtica a la resta dels

països. S’intenta crear un nou sistema monetari que doni estabilitat al sistema de canvi, que

sigui mes flexible i que eviti els problemes que es van derivar del patró monetari anterior al

voltant de la gran depressió.

S’arriba també a l’acord de que s’han de crear determinats organismes que donin sortida a

aquells països que es troben en problemes a la seva balança de capitals, a la seva balança

comercial, o en el seu sistema macroeconòmic. Es aquí on es crea el Fons Monetari

Internacional i el Banc mundial per intentar solucionar els problemes que puguin sorgir en

determinats moments. Es a dir, es crea un nou patró monetari acompanyat d’un seguit

d’institucions que han de intentar ajudar en moments de desequilibri.

KEYNES vs. WHITE

Es van imposar les tesis de White (representant del EEUU), tot i que els anys han demostrat

que Keynes estava més acertat.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

White planeja un patró monetari on el dolar sigui la única moneda convertible a or. La resta de

monedes son convertibles al dolar. Per equilibrar la teva balança monetària has de garantir

reserves de dolar. Això soluciona l’escassetat d’or i les tensions deflacionaries de moltes

economies que les frenava. Estableix un tipus de canvi fix (modificable). Es defineix un

mecanisme de control: el tipus de canvi no es fix per sempre, s’arriben a uns acords on

apareixen mecanismes que, quan determinades economies tinguin dèficits persistents a la

balança comercial, podran ajustar la seva balança comercial per compensar i podran devaluar.

Aquest sistema es molt mes estable perquè nomes depens dels EEUU. El problema es que

assumeixes que els EEUU sempre ho faran bé. Si els EEUU cau, el sistema col·lapsa.

Dona estabilitat, però quan EEUU entra a la guerra del Vietnam (finals 60): augmenta dèficits

pressupostaris i els compensen amb la emissió de moneda, comportant un augment de la

inflació, la convertibilitat entre dolar i or es posa en qüestió i el sistema col·lapsa el sistema al

any 1973.

Keynes deia que es tan desestabilitzador aquells països amb constants dèficits comercials com

els que tenen molts superàvits comercials constants. S’han de buscar mecanismes de que

redueixin aquets superàvits per compensar els països amb continus dèficits. Deia que el

sistema monetari havia de estar supeditat a les polítiques nacionals que busquessin el creix

econòmic. Aquest sistema comporta que tu has de tenir reserves suficients pe tenir

l’equivalent amb massa monetària, per tant, si la teva política econòmica et portava a haver

d’aplicar polítiques de creixement econòmic que implicaven entrar en dèficit, aquest sistema

seguies tenint problemes. Això s’havia de tenir en compte.

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

6.2. El creixement econòmic en el món: factors, polítiques i modelsCreixement econòmic generalitzat a tot el món. Època daurada del capitalisme (1950-1973).

Anglaterra i Estats Units tenen una taxa de creixement inferior entre 1950-73, ja que ja havien

crescut molt, i es més costós innovar que els països més enrederits. Son els que marquen la

frontera tecnològica.

El Japó i Alemanya són els que més creixen, arrasades durant la ll.GM, hi ha un procés d’ajuda

de la economia d’aquests dos països.

COM ES CREIX

- Altes taxes d’inversió: el sistema financer mobilitza suficient capital i el sector públic juga un

paper important amb la difusió del estat del benestar (reducció de les hores treballades

(jornada 8 hores, vacances,...)).

- Disponibilitat de mà d’obra: incorporació massiva de la dona a treballar, boom demogràfic ,

forts processos de migració (domestica i exterior), important migració del camp a la ciutat.

- També el paper central del progrés tècnic (II revolució tecnològica). Els països que tenen més

possibilitat de seguir creixent són els que la major part del seu creixement s’explica gracies al

canvi tècnic.

Factors d’oferta

Hi ha un augment de l’estoc de capital impulsada per la inversió tant privada com pública.

Augment rendiments agraris (tot i que la superfície cultivada disminueix, també la mà

d’obra, però augment la productivitat).

Energia molt barat en aquest període, disponibilitat energètica

Terciarització de l’economia (importància de la investigació + transferència tecnològica)

Factors de demanda

Procés d’expansió del consum privat:

n - disminueix atur

n - augmenta la renda per habitant i la renda disponible

n - augment de la renda familiar (augment salaris per augment productivitat, i

dona treballadora)

n - augment de la propensió a la despesa: ingressos més estables (prestacions:

seguretat social, educació,...), consum sostingut (canvi estructural)

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

n - impuls consum públic (augment de la demanda sector públic

n - augment comerç exterior

Creació dels containers: estalvi en temps i diners, estandarditzen els mitjans de transport.

ESTABLITAT MONETARIA

- El patró dòlar or

Bretton Woods

Balança comercial positiva EEUU

Compensat per inversions econòmiques i despesa militar a Europa

- Manteniment de forts controls en el moviment de capitals degut a falta d’ajustos

- Control divises

- No es podíem aplicar mesures de reducció de la despesa

Tot i que el creixement succeeix a tot el món, com als anys 60 hi ha un boom demogràfic, el

PIB per càpita es molt inferior a la resta del món que a la Europa Occidental.

6.3. Convergència, divergència i desigualtat a l’època daurada de l’economia mundialCONVERGENCIA

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

EVOLUCIÓ A EUROPA OCCIDENTAL

EL PROCÉS D’INTEGRACIÓ EUROPEU

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001

Marc BadiaDm 11h – Desp. 2412

RESTA DEL MÓN

EXAMEN: part obligatoria (2 preguntes) + 1/3 preguntes (3 punts) 60%

Nota mínima: 2.5/6 = 4/10

Descargado por Albert V. (albertvb4@gmail.com)

lOMoARcPSD|3951001