FONTS BIBLIOGRFIQUESANTONIO SANCHIS PALLARES. Historia del Cabanyal. Poble Nou de la Mar. 1238-1897ANTONIO SANCHIS PALLARES. Historia del Cabanyal. Siglo XX y un incierto futuroAA.VV.. El Port de Valncia i el seu entorn urbCartografa Histrica de la Ciudad de Valencia 1704-1910 Ajuntament de Valncia.JOSEP VICENT BOIRA. Valencia barrio a barrio. El Cabanyal-Canyamelar.JUAN BLAT. Vivienda obrera y crecimiento urbano.Valencia 1856-1936JUAN LUIS CORBN FERRER. La Valencia marinera: del Grao a la MalvarrosaAA.VV. Historia de la ciudad. Recorrido histrico por la arquitectura y el urbanismo de la ciudad de Valencia.VICTOR GOSALVEZ. La barraca valenciana.ASSOCIACI CULTURAL FALLA PROGRS-TEATRE. Nuestra Historia. 1897-1997.PEP MARTORELL. El mn mariner del Cabanyal.AA.VV. La Valencia martima del 2000.ROSA PASTOR VILLA. Analisis y recopilacin tipolgica de vivienda en el Cabanyal-Canyamelar. 1900-1936 AA.VV. La ciudad que queremos. Ajuntament de Valncia. Catalogo del concurso internacional publico de ideas para la conexin de Valencia con el frente martimo de la ciudad. COACV.ALTRES.

OBJETIVOS DE LA EXPOSICIN EXPLICAR LA ESTRUCTURA URBANA DEL CABANYAL. EL PROCESO DE FORMACIN DEL TERRITORIO, DE LA TRAMA URBANA Y SU ARQUITECTURA. CARACTERES PROPIOS DEL GRUPO SOCIAL QUE HABIT EL CABANYAL-CANYAMELAR-CAP DE FRANA. SIGLOS XV AL XX

- EXPLICAR LOS DISTINTOS PROYECTOS QUE A LO LARGO DEL SIGLO XX HAN DADO LUGAR A LO QUE HOY CONOCEMOS COMO AVDA. DE BLASCO IBAEZ, INICIALMENTE LLAMADA PASEO DE VALENCIA AL CABANYAL - EXPLICAR LOS EFECTOS QUE HAN TENIDO AMBAS ESTRUCTURAS URBANAS EN LA FORMACIN DE LA OTRA.- EXPLICAR EL LARGO PROCESO DE PROTECCIN DEL BARRIO Y LAS CONSECUENCIAS QUE HA CONLLEVADO LA APLICACIN DE LA LEY DE PATRIMONIO Y LA REDACCIN DEL PEPRI.- EXPLICAR EL PROCESO JUDICIAL Y LA SITUACIN ACTUAL

FOTO AEREA - 2000

CABANYALCANYAMELARCAP DEFRANAZONA D'ANTIGA ACTIVITAT FERROVIRIARELACIONADA AMB EL PORTZONA D'ACTIVITATS RELACIONADESAMB LA PLATJA

SUPERPOSICI LNIES DE COSTA

EVOLUCI LNIES DE COSTA

OBRES DAMPLIACI DEL PORT

1796

ESBS DEL LITORAL DEL GRAU DE VALNCIA 1563

LES PRIMERES IMATGES

PANORMICA DEL LITORAL ANTHONIE VAN DEN WIJNGAERDE. 1563

PARE TOSCA 1722

EL GRAU I EL CANYAMELAR EN LANY 1739, PER NICOLAS BODIN

PLNOL DE RECONEIXEMENT DE LA PLATJA DEL GRAU DE VALNCIA J. CAMACHO - 1784EL CANYAMELAR1761. CONSTRUCCI DE L ERMITA DEL ROSARILA PRIMERA DESCRIPCI QUE ES CONEIX DEL BARRI CORRESPON AL BAR BOUGOING (1793) I EL DEFINIX COM UN POBLET HABITAT NOMS PER PESCADORS I FORMAT PER MODESTES BARRAQUES

PLNOL DE LA PLATJA DE LA CIUTAT DE VALNCIA DESPRS DE L INCENDI SUCCET EN 1796CANYAMELARCABANYALCAP DEFRANA1791. S INICIA LA CONSTRUCCI DE L ERMITA DE N S DELS NGELS

DECRET DE 29 DE MAR DE 1797SE SUSPENEN LES LLICNCIES PER A CONSTRUIR NOVES BARRAQUES

OBLIGACI DE CONSTRUIR CASES DOBRA SLIDAALAR EDIFICIS DACORD AMB UNA LNIA TRAADA PELS ARQUITECTES DEL REIAL PATRIMONI

PLNOL TOPOGRFIC DE LA POBLACI QUE ES PROJECTA EN LA PLATJA DE LA CIUTAT DE VALNCIA I LLOC QUE OCUPEN LES BARRAQUES ILLES ALLARGADES I TANCADES AMB UN PATI INTERIOR

TRES TIPUS DISTINTS DE CASES SEGONS LA SEUA UBICACI: LA FILERA MES PROXIMA AL MAR: cases de planta baixa per a pescadors SEGONA FILERA: cases de dos plantes per a mariners i patrones TERCERA FILERA: cases de tres plantes per a recreaci dels resident a Valncia, que cedien la planta baixa a una famlia de pescadors que cuidaven la casa

EL PROJECTE NO ARRIBA A REALITZAR-SE CAUSA: les condicions sociolgiques dels vens no permeten aplicar de manera estricta les normes del pla RESULTAT: es reordena a partir dunes alineacions la zona ocupada fonamentalment per barraques fins eixe moment

se segueixen donant permissos per a construir noves barraques en els carrers que van sorgint, sempre que guarden les lnies marcades i es permet reparar les barraques existents, gravant progressivament cada una de les tres primeres intervencions. AQUEST CONFLICTE ES MANT DURANT TOT EL SEGLE XIX EL PROJECTE SERVIX DE PAUTA PER AL POSTERIOR TRAAT DE LEIXAMPLE DEL CABANYAL

SUPERPOSICI DEL PLNOL DE 1796AMB EL PARCEL-LARI ACTUALORIGE DE LA TRAMA DE LEIXAMPLE DEL CABANYALFORMACI DELS CARRERS SAN PERE I ELS ANGELS - ROSARI

EL GRAU COM A PUNT DATRACCISEGLE XVI: LOPE DE VEGA, DINS DE LA SEUA OBRA EL GRAO DE VALENCIA FA COMENTAR A DOS PERSONATGES:- Qu te perece el Grao?- Que an es mayor que su fama1729. ETIENNE DE SILHOUETTE ESCRIU REFERINT-SE AL CAM AL GRAU: ES EL PASEO DE MODA Y PARA LOS QUE NO TIENEN CARRUAJES DE SU PROPIEDAD ALGUNAS CARRETAS TIRADAS POR UN SOLO CABALLO ESPERAN A TODAS HORAS EN LAS PUERTAS DE LA CIUDAD1793. JEAN-FRANOIS DE BOURGOING: EN LAS CERCANIAS DEL GUADALAVIAR ESTAN LOS MS BELLOS PASEOS DE VALENCIA: LA ALAMEDA, MONTEOLIVETE Y EL CAMINO DEL GRAO, PUEBLECITO SITUADO A LA ORILLA DEL MAR

1802. SINAUGURA EL CAM NOU DEL GRAU QUE COMPLETA EL VIARI QUE FINS LLAVORS FORMAVEN EL CAM VELL I FONDO DEL GRAU

PLANOL DE LA CIUTAT DE VALNCIAAL SER ATACADA PER EL MARISCAL MONCEY - 1808

POBLE NOU DEL MARENTRE 1837 I 1897 ELS ACTUALS BARRIS DEL CANYAMELAR, CABANYAL I CAP DE FRANA ES CONSTITUXEN EN MUNICIPI INDEPENDENT DE VALNCIA

LA MAR VA RETIRANT-SE AMB MOTIU DE LES AMPLIACIONS DEL PORT I VAN SORGINT NOUS TERRENYS PER A EDIFICAR

AUGMENT DE L'ACTIVITAT PORTURIA, LA QUAL COSA PROPICIA EL SORGIMENT DE NOVES ACTIVITATS LLIGADES DE FORMA DIRECTA A ELLA, EL QUE PRODUX UNA ATRACCI DE M D'OBRA I ORIGINA UNA DEMANDA CREIXENT DE VIVENDES.

AL COSTAT D'A COEXISTIXEN LES FORMES DE VIDA TRADICIONALS: AGRICULTURA I PESCA.

ES TRACEN LES PAUTES PER AL QUE SER EL MAJOR CREIXEMENT DEL BARRI

S'INICIEN ELS TRMITS PER A LA CONSTRUCCI DEL CLAVEGUERAM, VORERES I EMPEDRAT DELS CARRERS

ES PROJECTA EL PRIMER CARRER AMB TOTS ELS ELEMENTS DE L'URBANISME MODERN: EL CARRER DE LA REINA EN EL TRAM DEL CANYAMELAR. ELS SEUS POBLADORS SN PERSONES QUE HAN ADQUIRIT UN CERT GRAU DE BENESTAR, LA QUAL COSA FA QUE APAREGUEN ALGUNES CASES QUE PERSEGUIXEN TINDRE UN POSAT ARISTOCRTIC

PROJECTE DEL CARRER DE LA REINA ENTRE LES SQUIES DEL RIUET I DEN GAS ARQUITECTE AUTOR: JOS SERRANO 1840 PLNOL DEL CANYAMELAR DE 1944

RIADA DE 1957

ACTUAL REINA 45

ACTUAL REINA 43

VALNCIA VISTA AREAALFRED GUESDON - 1855

PLNOL DEL GRAU DE VALNCIA ECHEVARRA Y MELITN 1857IDEALITZACI DEL CABANYAL, RECTIFICAT EN LES SEUES ALINEACIONS1852. CONSTRUCCI DEL FERROCARRIL DE VAPOR VALNCIAVILANOVA DEL GRAU1854. LAJUNTAMENT SOL-LICITA AL BAYLE LA CONSTRUCCI DUN PASSEIG MARTIM O GLORIETA1855. L AJUNTAMENT INTENTA CONSTRUIR UN MERCAT

PLNOL DEL PROJECTE DE CONSTRUCCI DEL TRAM-VIA Y CASERIO ENTRE VALNCIA I POBLE NOU DEL MAR.MANUEL SORNI - 1865

PLNOL DE VICTOR GOZALVEZ EN EL QUE SASSENYALALA ZONA AFECTADA PER LINCENDI DE 1875

EL CREIXEMENT DEL CABANYAL DURANT EL SEGLE XIX

ANYHABITANTSEDIFICISDENSITATHAB/EDIFBARRAQUES1 PISO2 PISOS3 PISOS1796490LA MAJOR PART BARRAQUES I ALGUNES ALQUERES: INCENDINOVES NORMES PER A CONSTRUIR1873857117464,9 1149 (65%)375 (21%)218 (12%)4(0,2%)1875INCENDI: ES CREMEN 250 BARRAQUES NOVES NORMES PER A CONSTRUIR18771043918881129021305,3689(32%)992 (46%)432 (20%)15(0,7%)19001447622616,4700(31%)995 (44%)497 (22%)33(1,5%)

LINCENDI DE 1875 Al llarg del segle XIX se succexen diversos incendis en qu es cremen abundants barraques El mes important s el de 1875 que destrossa 250 barraques

NOVES ORDENANCES MUNICIPALS DE POBLE NOU DEL MAR S'establix normativa que prohibix definitivament la construcci de noves barraques Es permet realitzar nicament tres reparacions en les existents S'han de derrocar al necessitar una quarta reparaci

CONSEQNCIES:

- En poc mes de 15 anys desapareixen unes 460 barraques i es construexen mes de 3000 cases d'obra slida

IDEALITZACI DE LA TRAMA DEL CABANYALRECTIFICANT LES SEUES ALINEACIONS - 1877FERROCARRIL DE BARCELONA. 1862

LMIT DEL CANYAMELAR AMB EL PORT18241800

SQUIA DEN GASCH

AMPLES DE PARCELLA RESULTANT DE LA SUBSTITUCI DE LES BARRAQUES

TIPUS DE VIVENDA SEGONS AMPLE DE PARCELLA

PLNOL DE VALNCIA I ELS SEUS VOLTANTS - 1882

ANNEXIONS. 1870 - 1897 DURANT AQUEST PERODE ES MANIFESTA UNA NECESSITAT DE CONTROL SOBRE LES REES PRXIMES A LA CIUTAT, EL QUE ES CONCRETA AMB L'ANNEXI DELS NUCLIS DE POBLACI PRXIMS: PATRAIZ, BENIMACLET, RUSSAFA, CAMPANAR I TAMB VILANOVA DEL GRAU I POBLE NOU DEL MAR.

LA BURGESIA COMENA A SER CONSCIENT DE LA IMPORTNCIA DEL PORT PER A L'ESTRUCTURA ECONMICA I FUNCIONAL DE VALNCIA

TOT A PORTA AMB SI, L'APARICI DE PROJECTES QUE ARREPLEGUEN LA IDEA D'ORDENACI DE LA PERIFRIA, TRASLLADANT LA PLANIFICACI URBANSTICA DE L'EIXAMPLE A L'ALTRE COSTAT DEL RIU TRIA, ENTRE ELS QUE APAREIX LA PREPARACI DE LES ALINEACIONS DE LES VORES DEL CAM DEL PORT I EL PROJECTE DEL CAM-PASSEIG DE VALNCIA AL CABANYAL.

PLNOL DE MANUEL CORTINA DE 1899 EN EL QUE ES DIBUIXA EL PROJECTEDE PASSEIG DE VALNCIA AL CABANYAL DE CASIMIRO MESEGUER

ALGUNES IDEES DE LA POCA SOBRE EL PASSEIG AL MARPARTIR LA NUEVA VA DE LAS INMEDIACIONES DEL PUENTE DEL REAL Y TERMINAR EN LA PLAYA DE LEVANTE SE OBERVA LA CONVENIENCIA DE UN PARALELISMO CON EL CAMINO DEL GRAO CONSTITUYENDO ESTAS DOS VAS Y LAS TRASVERSALES NORMALES A STAS LA BASE GENERAL PARA URBANIZARSE LA ZONA INTERMEDIA COMO UNIN DE LA CIUDAD CON LA POBLACIN MARTIMA

SI ALGN VARN ESFORZADO CONSIGUE LA CONSTRUCCIN DEL CAMINO-PASEO AL MAR, ACOGIENDOSE A LOS BENEFICIOS DE UNA NUEVA LEY TAN FAVORABLE PARA VALENCIA COMO MAL APROVECHADA, FUNDAR UNA BASE NUEVA DE ENSANCHE QUE HA DE SER LA ZONA DE JARDINES Y EL BARRIO DE LAS FLORES, SATURADO ANTES QUE NINGN OTRO POR LAS AURAS DEL MEDITERRANEO. Martinez Aloy,J. Geografia General del Reino de Valencia.

TEXT DEL PROGRAMA PRESENTAT PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL PARTIT DE FUSI REPUBLICANA DE VICENTE BLASCO IBAEZ

ES CONVENIENTE LLEVAR A CABO EL PROYECTO DEL BOULEVARD DESDE EL ANTIGUO JARDIN DEL REAL A LOS POBLADOS MARTIMOS. VALENCIA TENDRA UN NUEVO PASEO, UNA VERDADERA CALLE MODERNA SEMEJANTE A LA AVENIDA DEL BOSQUE DE BOLONIA EN PARIS, O A LA CASTELLANA DE MADRID, Y LA PARTE MAS EXTERNA DEL CABAAL, DONDE VERANEA VALENCIA, SE UNIRA A LA CIUDAD POR UN CAMINO MAS CORTO

VISTA PANORMICA DE LA COLNIA SANATORI DE LA PLATJADE LA MALVA-ROSA, PROJECTADA PER FRANCISCO MORA EN 1902

PLNOL DEIXAMPLE DE F. MORA DE 1912

URBANITZACI DELS TERRENYS DE ZONA TERRESTRE COMPRESOS ENTRE LES DELIMITACIONS DE LA ZONA MARTIMA DELS ANYS 1872 I 1904 EN LA PLATJA DE LLEVANT. OBRA DE L'ARQUITECTE MUNICIPAL CARLOS CARBONELL - 1915

1917. S'INICIA LA CONSTRUCCI DELS DOCKS COMERCIALS DEL PORT PROJECTAT PER VCTOR GOSLVEZ I AMB DEMETRIO RIBES COM A CONTRACTISTA DE LES OBRES DE FORMIG ARMAT

LNIES DE CREIXEMENT PREVISTES EN EL PROGRAMA DE 1924

1928 -PROJECTE DE VCTOR GOZLVEZ PER A L'AUTORITZACI PER A APROFITAR TERRENYS EN LA PLATJA DE LLEVANT DEL PORT DE VALNCIA, AMB DEST A LA INSTALLACI D'INDSTRIES MARTIMES

OBRES D'URBANITZACI EN EL CARRER EUGENIA VINYES

LA MARINA AUXILIANT

EL PROGRESO PESCADOR

PLNOL DE LA CIUTAT JARD AMB UNA PROPOSTA DE CONNEXI DEL PASSEIG DEVALNCIA AL MAR AMB LA PLATJA A TRAVS D'UNA FERRADURA VIRIA COMPLAENTAMB ELS EIXOS TRANSVERSALS DEL CABANYAL-CANYAMELAR. JOS PADRS - 1931

PERSPECTIVA DEL PROJECTE DE CIUTAT JARD. 1931FOTOGRAFIA ARIA ACTUAL. 2000

PISCINES. 1933EL PABELL FLOTANT. 1930

BARRAQUETES DE BANYS I BERENADORS DE LA PLATJA. 1933PLNOL DE VICTOR GOSLVEZ

1933

FOTOGRAFIA ARIA DELS ATACS ITALIANSAL PORT DE VALNCIA. 1937-1938

PLNOL DE LNIES EN EL QUE ES PLANTEJA UN CANVI DE DIRECCIEN EL TRAAT DEL PASSEIG DE VALNCIA AL MAR, VOREJANT PER ELNORD EL BARRI DEL CABANYAL. 1943

ESBORRANY DEL PLA GENERAL DE 1946

PLA GENERAL DE 1946 EN EL QUE ES PLANTEJA UNA RECTIFICACI DEL TRAAT DEL PASSEIG DE VALNCIA AL MAR, DEIXANT DE DISCRRER PARALLEL A L'AV. DEL PORT I TRAVESSANT EL CABANYAL MES AL NORD, A L'ALTURA DE L'ACTUAL AVINGUDA DEL PINTOR FERRANDIS

PLA GENERAL DE 1966 QUE CONVERTIA EL LLIT DEL TRIA EN UNA XRCIA ARTERIAL I PROLONGAVA EL PASSEIG DE VALNCIA AL MAR FINS A CONNECTAR-LO AMB L'AUTOPISTA DEL MEDITERRANI

PLA GENERAL 1966. PLA DETALLAT DE LA PROLONGACI DEL PASSEIG DE VALNCIA AL MAR I EL TRAM D'AUTOPISTA DEL MEDITERRANI AL SEU PAS PEL CABANYAL. EL TRIBUNAL SUPREM SUPRIMIX L'AUTOVIA DEL MEDITERRANI I LA PROLONGACI DEL PASSEIG

DELIMITACIN INCLUIDA EN EL EXPEDIENTE INCOADO PARA LA DECLARACIN DE CONJUNTO HISTRICO-ARTSTICO. 22-02-1978

1982PROPOSTA GENERAL DE RICARDO BOFILL PER A L'OBERTURA DE VALNCIA AL MAR, EN LA QUE SEREMATA EL PASSEIG DE VALNCIA AL MAR AMB UNA PLAA I ES CONFERIX EL PROTAGONISME DE LA CONNEXI A LA DRSENA INTERIOR DEL PORT

EL RIO COMO HIPTESIS DE CONEXIN2003VALENCIA LITORAL JEAN NOUVEL - 2004

SITUACI EN QU ES PLANTEJA EL PGOU DE 1988NO QUEDEN A PENES SENYALS DE LA IDEA ORIGINAL DEL PASSEIG

P.G.O.U. 1988

P.G.O.U. 1988CHP - 2

OBJECTIUS:REGENERACI I REVITALITZACI DEL BARRI

CONNEXI DEL PASSEIG AL MAR AMB EL PASSEIG MARTIM, PREVI ANLISI I DECISI SOBRE LA SEUA CONTINUTAT O NO

REFLEXIONS

RECONEIX QUE SN INTERESSOS CONTRAPOSATS ELS QUE PERSEGUIX LA PROLONGACI PURA I SIMPLE DE L'AVINGUDA AMB LA SEUA CONFIGURACI ACTUAL I LA PROTECCI INTEGRAL DEL BARRI

RECONEIX COM RONES LES SOLUCIONS INTERMDIES TANT PER AL BARRI COM PER A L'AVINGUDA

RECONEIX QUE EL PGOU APORTA SOLUCIONS ALTERNATIVES PER A SOLUCIONAR LA INTEGRACI CENTRE-LITORAL DE LA CIUTAT I QUE EL PROBLEMA CIRCULATORI QUEDA RESOLT SENSE PROLONGACI

ES QUEDA PENDENT DE PRENDRE LA DECISI SOBRE LA CONVENINCIA O NO DE FINALITZAR UN VELL PASSEIG PENSAT EN EL SEGLE XIX I QUE PERMETRIA VORE EL MAR DES DE LA REIXA DELS VIVERS

EDIFICIS PROTEGITS P.G.O.U. 1988

PLA GENERAL DE 1988 + PLA DEL PASSEIG MARITIM

TREBALL GUANYADOR DEL CONCURS DE 1989

1991

DECLARACI B.I.C.:1993

DECLARACI B.I.C.:1993PECULIAR TRAMA EN RETCULA DERIVADA DE LAS ALINEACIONES DE LAS ANTIGUAS BARRACAS, EN LAS QUE SE DESARROLLA UNA ARQUITECTURA POPULAR DE CLARA RAIGAMBRE ECLECTICISTA

Ley 16/85 del Patrimonio Histrico Espaol (PHE) artculo 21:

2. Excepcionalmente, el Plan de proteccin de un Conjunto Histrico podr permitir remodelaciones urbanas, pero slo en caso de que impliquen una mejora de sus relaciones con el entorno territorial o urbano o eviten los usos degradantes para el propio Conjunto.

3. La conservacin de los Conjuntos Histricos declarados Bienes de Inters Cultural comporta el mantenimiento de la estructura urbana y arquitectnica, as como de las caractersticas generales de su ambiente. Se considerarn excepcionales las sustituciones de inmuebles, aunque sean parciales, y slo podrn realizarse en la medida en que contribuyan a la conservacin general del carcter del Conjunto. En todo caso, se mantendrn las alineaciones urbanas existentes.PROTECCI QUE PLANTEJA LA LLEI DEL PATRIMONI HISTRIC ESTATAL

1994

1997

1998

ALTERNATIVA 11998PROLONGACI PURA I SIMPLE DE L'AVINGUDA AMB LA SEUA CONFIGURACI ACTUAL

ALTERNATIVA 31998PROTECCI INTEGRAL DEL BARRI

ALTERNATIVA 21998SOLUCI INTERMDIA, RONA PER AL BARRI I PER A L'AVINGUDA (segons el PGOU)

HABITATGES AMB INTERS ARQUITECTNIC - PEPRI

HABITATGES AMB INTERS ARQUITECTNIC - PEPRI

VIVENDES PROTEGIDES PGOU AFECTADES PER LA PROLONGACI EN ZONA B.I.C.

LLEI DE PATRIMONI CULTURAL VALENCIArt. 39. Plans Especials de protecci Els plans especials de protecci dels conjunts histrics tindran en compte els criteris:

a) Es mantindr lestructura urbana i arquitectnica del conjunt i les caracterstiques generals de lambient i de la silueta paisatgstica. No es permetran modificacions dalineacions, alteracions de ledificabilitat, parcel-lacions ni agregacions dinmobles, llevat que contribusquen a la millor conservaci general del conjunt.1998

2000

PEPRI . ZONA CENTRE

P.E.P.R.I. DEL CABANYAL-CANYAMELAR PROLONGACI PASSEIG BLASCO IBAEZ. 2000

PEPRI. VIVENDES PROTEGIDES

CUADRO COMPARATIVO DE VIVIENDAS PROTEGIDAS

PGOUP.R.I. AVANCE PLANEAMIENTOPEPRIEDIFICIOS PROTEGIDOSEDIFICIOS CON INTERES ARQUITECTNICOEDIFICIOS PROTEGIDOS321total321totalambientalparcialintegraltotalCAP DE FRANA84330117561057693072CABANYAL24621904653491035027030273CANYAMELAR1266501912054121021041215TOTAL773617549101560

2002

2002

2004AREA DE REHABILITACININTEGRADA CONCERTADA

324 450

UN FUTUR CONDICIONAT PER:- RECURS TRIBUNAL SUPREM- INFORME DEL MINISTERI DE CULTURA MODIFICACI DE LA LLEI DE PATRIMONI CULTURAL VALENCI

- VALNCIA 2007. AMERICAS CUP: obras de embellecimiento

ALGUNS DELS INFORMES EMESOS EN CONTRA DEL P.E.P.R.I. DEL CABANYAL

Opini de Juan Pecourt. Arquitecte UrbanistaInforme pericial de Juan Calduch Cervera. Doctor Arquitecte en UrbanismeInforme dels arquitectes Vicente Garca i Marilda Azulay.Informe de Vicen M. Rosell Verger. Catedratic de Geografia de la U.V.Informe de la Unitat dInspecci del Patrimoni Histric Artstic de la Direcci Territorial de Cultura i Educaci de ValnciaInforme de la Sindicatura de GreugesInforme del Departament dUrbanstica i Ordenaci del Territori de la Universitat Politcnica de Madrid (UPM) Informe del arquitecte Vicente Gallart Torn.Informe del arquitecte Luis F. Herrero.Informe de Pura Duart Soler. Sociloga. Professora de la U.V.Informe de M Rosa Soldevilla Liao. Professora de Historia de lArquitecturaInforme sobre contaminaci acstica. Ana M. Garca Garca. Doctora i professora del departament de medicina preventiva i salud publica de la U.VInforme sobre el valor de la cermica presente en el barri de Da Carmen Sevilla Madrid. Llicenciada en Histria de lArt y professora de lEscola Superior de Cermica de ManisesInforme de D.Francesc Amat Torres. Llicenciat en Geografa i Histria.Informe de lurbaniste Carlos Llop Torn.

*(1) VISTA DEL LITORAL DE VALENCIA, ANTON VAN DEN WYNGAERDE (1563) (STERREICHISCHE NATIONAL BIBLIOTHEK, VIENA)*(45)*(69)*(10)*60-68*(61)*(63)*(220) DETALLE VALENCIA A VISTA DE PAJARO. ALFRED GUESDON (1858). LA ILUSTRACIN PROPORCIONA UNA VISIN DEL ESPACIO INTERMEDIO ENTRE VALENCIA Y EL GRAO. BIBLIOTECA NACIONAL

*(19) PLANO DE VICTOR GOSALVEZ EN E QUE SE REFLEJA LA ZONA AFECTADA POR EL INCENDIO DE 1875*(76)*75BIS*(71) PLANO DE VALENCIA Y SUS POBLADOS MARITIMOS CON EL EMPLAZAMIENTO DE LA CIUDAD JARDIN. JOS PADRS DA UNA PROPUESTA DE CONEXIN DEL EJE DE VALENCIA AL MAR CON LA PLAYA A TRAVS DE UNA HERRADURA VIARIA COMPLACIENTE CON LOS EJES TRANSVERSALES DEL CABANYAL-CANYAMELAR.*(6) - 1937*(77) PLANO GENERAL DE VALENCIA DEL CID. ESTE PLANO APCRIFO, DIBUJADO A PRINCIPIOS DE LOS CUARENTA. DE EL SE DESPRENDE LA PREOCUPACIN DEL AUTOR POR EL FUTURO DE LA AVDA. BLASCO IBAEZ Y PROPONE UNA SERIE DE NUEVAS CONEXIONES PARA ACERCAR VALENCIA AL MAR*1946-PGOU*1966-PGOU*(161) PLANO PORMENORIZADO DE UN TRAMA DE AUTOPISTA DEL MEDITERRANEO A SU PASO POR VALENCIA ENTRE LOS POBLADOS MARITIMOS Y LA PLAYA, AS COMO SU PASO SOBRE LA DRSENA INTERIOR. 1966*(219) ESQUEMA GENERAL DE PROPUESTA DE ORDENACIN QUE LANZO RICARDO BOFILL, ACOMPAANDO AL PROYECTO DEL JARDIN DEL TURIA. EL PASEO DE VALENCIA AL MAR SE REMATA CON UNA PLAZA EN LAS INMEDIACIONES DEL CABANYAL - 1982*1989-CONCURSO COLEGIO*(179)-(180)-(181) PLAN ESPECIAL DE PROTECCIN Y REFORMA INTERIOR DEL CABANYAL-CANYAMELAR - 1998