historia del disseny (resum) + altres conceptes
TRANSCRIPT
Activitat d’inici de curs
Conceptes
1. Què es el disseny?
Disseny: s'entén com a tal a l'art d'ordenar i compondre elements de la mateixa classe per formar un tot, amb un sentit estètic o una finalitat d'ús determinada.
El disseny té el seu origen en el canvi social que els països industrialitzats van patir a finals del segle XIX i principis del XX, un fenomen més lligat a l'economia que a l'expressió creativa i l'art. Va sorgir i es va desenvolupar en moments de gran avenç econòmic i industrial. Com que es fenomen relacionat amb l'expansió del consum i la producció i, per tant, contribueix a un canvi social.
Es pot parlar de disseny de sabates, de moda, de joguines, i de tot tipus d'activitat que suposi crear objectes perquè la gent els usi, se'ls posi o simplement els miri.
Per al rector de l'Escola de Disseny d'Alts de Chavón, Stephen Kaplan, el disseny és el "motor de la indústria i el comerç: 'art aplicat'."
Es pot dir que Disseny és un conjunt de tècniques destinades a expressar de forma palpable o visible una idea o un concepte, o, en altres paraules, materialitzar una idea. Això quan ens referim a Disseny Visual.
El que disenya es el disenyador.
2. Compara, defineix i contextualitza: Diseny, artesanía i invent.
Disseny, en resum, és la planificació i realització d'objectes i ambients per a ús i estades de les persones així com de processos i programes d'activitats humanes.
Artesania és l'art i les obres dels artesans. Un artesà, és la persona que realitza treballs manuals, sense l'ajuda de màquines o de processos automatitzats. No hi ha, per tant, dues artesanies exactament iguals.
Invent es refereix a la cosa inventada o l'acció i efecte d'inventar, trobar o descobrir alguna cosa nova o desconeguda. La persona que realitza l’acció d’inventar s’anomena
inventor. Els invents poden basar-se en idees prèvies o objectes ja existents. El procés d'invenció pot incloure modificacions o innovacions que deriven en una cosa inèdita.
3. Que suposa disenyar i quines finalitats té aquesta activitat?
Tots els dies i a tot arreu, estem envoltats d'objectes sobre els quals molt poques vegades ens preguntem com i per qui van ser creats. En rigor, el disseny ens envolta, està en tot el nostre entorn i moltes vegades gairebé no ens adonem d'això.
4. Ens quins àmbits actua el disseny?
o Disseny de l'entorn o disseny ambiental: s'ocupa de resoldre problemes d'urbanisme i paisatges, així com també econòmics i d'ambientació i decoració en general.
o Disseny arquitectònic: s'ocupa de tot el relacionat amb la projecció i la construcció d'edificis i obres d'enginyeria, ambientació i decoració d'edificis, parcs i jardins, i elements urbans.
o Disseny industrial: comprèn des dels cargols i peces de màquines, els elements prefabricats per a la construcció i el mobiliari de tota classe fins les màquines de tot tipus, des d'una bicicleta fins a un avió, passant pels electrodomèstics.
o Disseny gràfic: es refereix a tot tipus de composicions, plànols, dibuixos, cartells, portades de llibres, diaris i revistes, fotografies, projectes de propagandes, etc.
5. Què vol dir rediseñar?
Tornar a diseñar alguna cosa que ja ho havia estat per millorar-ne les condicions.
Relaciona aquestes definicions:
-Diseny i funció: Disenyar alguna cosa pensant, posant enfàsi en la funció que haurà de cumplir, tenint en compte tots els requisits necessàris.
-Diseny i moda: Disenyar alguna cosa pensant, o posant ènfasi en l’estètica d’aquest objecte, utensili, eina, roba, etc. Tenint en compte la moda de l’època, però sobretot en com es visualitzarà aquest.
-Diseny i rediseny: Disenyar alguna cosa pensant, o posant ènfasi en millorar el invent ja fet, s’hauria de tenir en compte totes les errades comeses en l’anterior i interntar millorar-les.
Origens Disseny Gràfic
S’inicia a partir de la industrialització.
És al segle XIX quan apareix el Disseny Publicitari com a tal, els anuncis gràfics per a esdeveniments, establiments i productes. Artesans, impressors i dibuixants s'encarregaven d'aquestes tasques (Arts gràfiques), encara que existeixen famosos exemples en què artistes de l'època s'encarregaven de la publicitat gràfica dels seus establiments preferits, com va ser el cas de Toulouse Lautrec i els seus cartells pel Moulin Rouge.
El disseny gràfic neix amb la finalitat de diferenciar, potenciar la creativitat i les expressions plàstiques, posant la tecnologia al servei de les persones. Amb aquesta filosofia, neix un dels moviments iniciadores del disseny gràfic, el Arts & Crafts personalitzat en la figura de William Morris.
No obstant això, no serà fins als inicis del segle XX quan comencen a asseure's les bases teòriques i la definició d'estils i processos, la investigació i experimentació per part de l'Escola de la Bauhaus. El disseny gràfic sempre ha estat estretament lligat als corrents artístics de cada època i en moltes ocasions la linea de separació entre ambdues disciplines, és molt difusa.
Arts and Crafts
"Arts and Crafts" (Arts i Oficis). Reacció contra l'estil victorià.
El moviment Arts and Crafts va sorgir en les últimes dècades del segle XIX com a reacció contra el primer estil industrial, que s'havia desenvolupat a Anglaterra al llarg d'aquesta centúria. L'anomenat estil victorià.
Es diu que quan els visitants de la Fira Universal de 1851 arribaven al Crystal Palace de Londres, a més de sorprendre's pels avanços tècnics, se sorprenien pel mal gust de tot el que es fabricava en massa. De manera que la idea de progrés industrial va començar a barrejar-se amb la intuïció que era necessària una reacció que retornés als objectes de la vida quotidiana una certa dimensió estètica, que acompanyés a les funcions naturals per les quals eren fabricats. Aquesta reacció es va denominar Arts and Crafts, Arts i Oficis, ja que va pretendre elevar la dignitat social i estètica del disseny i de totes les arts aplicades, integrant-les en un entorn arquitectònic harmoniós i bell.
Primeres propostes.
Encara que la major part dels ciutadans anglesos del XIX romanien apàtics o satisfets amb el nivell estètic aconseguit per la seva poderosa indústria, les reaccions al recarregat estil dominant en l'època es van iniciar a la fi de la dècada de 1840.
Des del punt de vista de l'acció el Arts & Crafts va experimentar una embranzida important en 1861 quan William Morris va fundar l'empresa Morris, Marshall, Faulkner and Company, coneguda generalment com Morris and Company.
En 1890 Morris va fundar la Kelmscott Press, una impremta artesanal de la qual van sortir tiratges reduïts d'alguns dels llibres impresos més acuradament produïts de tota la història, i que va ser capaç d'exercir una poderosa influència sobre les grans editorials comercials durant diverses dècades.
Principis del Arts & Crafts
Entre les idees més característiques del Arts and Crafts es troben principis filosòfics, ètics i polítics, tant com a estètics. Destaquem els més importants:
Rebuig de la separació entre l'art i l'artesania. El disseny dels objectes útils és considerat una necessitat funcional i moral.
Rebuig dels mètodes industrials de treball, que separen al treballador de l'obra que realitza, fragmentat les seves tasques.
Proposta d'un retorn al medievalisme, tant en l'arquitectura (amb el neogòtic) com en les arts aplicades.
Proposta de l'arquitectura com a centre de totes les activitats de disseny. Una idea que seria recollida pel racionalisme de principis del segle XX.
Proposta d'agrupació dels artesans en guildes i tallers, seguint el model medieval de treball col·lectiu.
Proposta del treball ben fet, ben acabat i satisfactori per a l'artista i per al client.
William Morris
Art Nouveau
El desacord entre art i tecnologia que va aombrar gairebé tot el segle XIX, va ser resolt per aquest estil, que impulsa el desenvolupament de les tècniques constructives l'ús massiu de materials com el ferro, el formigó, cristalls. La producció en sèrie va començar en la Revolució Industrial.
L'estètica experimenta una fascinació pel fantàstic, el mític, la influència de civilitzacions orientals. Hi ha una atracció pels elements decoratius i la simetria com a principi de rector lligat a l'ornamentació natural, exaltant la línia que roman en perpetu moviment, que es converteix en element estructural.
La decoració supera el seu rol d'adorn per constituir-se en un mitjà per definir la forma, la que es mostra viva, dinàmica i harmònica.
A la fi del segle XIX, durant un breu i brillant període, el Art Nouveau, sorgit entorn de 1890 i que va començar a apagar-se poc abans de la Primera Guerra Mundial, va dominar el panorama cultural. La seva elegància curvilínia i les seves formes orgàniques inspirades en la naturalesa caracteritzaven des dels mobles domèstics i l'art decoratiu fins a l'arquitectura i la publicitat. Fins i tot avui dia, més d'un segle després de l'aparició del Art Nouveau, artistes i dissenyadors segueixen inspirant-se en els elements florals i trets i colors naturals d'aquest estil imperible.
Louis Comfort Tiffany
Hector GuimardAcceso al MetropolitainParís, França
Modernisme
El modernisme consisteix en la renovació de les activitats artístiques i literàries de les obres fetes fins a abans de finalitats del segle XIX, que és quan comença aquest nou art en un començament en països europeus, això enfront de la cerca d'una nova manera d'expressar idees i de crear productes i utensilis que al seu torn tinguessin un component estètic important per així sortir de la uniformitat estètica amb la qual es convivia en aquells anys.
La idea és que es comuniqui a través del disseny una nova forma de veure la realitat, posar al servei de les persones un nou llenguatge artístic, un llenguatge simbòlic, cridaner i generador de sensacions noves.
L'anterior també s'aconsegueix gràcies al desenvolupament de noves tècniques i mètodes per confeccionar els diferents elements usats comunament per les persones, ja anessin d'ús domestic com a eines o immobiliari.
La revolució industrial va portar amb si el desenvolupament de noves matèria primeres per a la construcció d'habitatges, això va ser una gran innovació en l'arquitectura, un exemple clar d'això és que en les obres edificades es comencen a utilitzar materials com el ferro i el vidre.
El fenomen mes destacable d'aquest modernisme és la socialització de l'art, que té tot un rerefons ideològic – ètic, on l'artista i dissenyador ha de tenir en compte la individualitat de l'home, ha de tenir en compte al subjecte i a les seves problemàtiques en un moment determinat de la història, per així satisfer les seves necessitats i contribuir a la idea que és que el dissenyador és un agent social que inventi i creu solucions a les persones.
El dissenyador ha promoure que el seu disseny en ser funcional no deixa de ser art, sinó més aviat reafirma el caràcter creatiu i innovador del seu treball, el disseny.
Els dissenyadors solien ser artistes multidisciplinaris que passaven de la pintura, a l'arquitectura o al disseny relacionat amb immobiliari.
El modernisme porta amb si una nova actitud cap a la naturalesa amb una mirada des d'un punt de vista integrador per a les diferents àrees del disseny i de l'art, com al seu torn es transforma en un fenomen cultural a nivell mundial, el llegat del qual va ser fonamental per a les disciplines artístiques i acadèmiques.
Autors
Alfons Mucha
Ivancice, 1860-Praga, 1939
Pintor i dibuixant txec.
Instal·lat a París, va ser un dels impulsors del art nouveau.
Va realitzar cartells, estampes i il·lustracions, col·laborant en LÍllustration, Monde Illustré i altres publicacions.
Després de retornar al seu país en 1910, es va dedicar a la pintura històrica.
La seva principal obra pictòrica és l'Epopeia Eslava, gran conjunt de quadres històrics en els quals es combina l'estil tradicional amb certs matisos de simbolisme, de vegades cruel.
En 1939, quan es trobava pintant Tres edats, va ser detingut a Praga. Va morir poc després de ser alliberat.
Rose
Monaco Monte Carlo
Princezna Hyacinta
Leslie Carter
Josef Hoffmann
Pirnitz, 1870-Viena, 1956
Arquitecte, decorador i urbanista austríac.
Va ser deixeble d'O. Wagner i va participar, juntament amb J.M. Olbrich i altres arquitectes, en la creació del moviment avantguardista de la Secessió (1897).
La seva obra es caracteritza per l'acurat tracte de les superfícies aconseguit a través de decoracions geomètriques; destaca el palau Stoclet de Brussel·les per la seva calculada elegància d'estil (1905-1911).
Moravia Black & White Mocha Cup
Sitzmachine
Henry Van de Velde
Anvers, 1863-Zurich, 1957
Arquitecte, decorador i pintor belga.
Va assistir de 1882 a 1884 a l'Acadèmia de Belles arts d'Anvers i va continuar els seus estudis de pintura a París (1884-1885), fet que li va permetre entrar en contacte amb els artistes impressionistes i simbolistes.
Posteriorment, la lectura de J. Ruskin i l'obra de W. Morris li van portar a reflexionar sobre la relació entre art i societat, i va centrar des de llavors la seva activitat en el camp del disseny i la producció d'objectes decoratius i mobles. De 1896 és la casa Bloemenwerf (Uccle, Brussel·les), la seva primera obra arquitectònica, per la qual també va dissenyar el mobiliari.
Es va convertir en un dels principals artífexs del Art Nouveau i va difondre els seus principis en obres com a Observacions generals per a una síntesi de les arts (1895).
Va dirigir a més en Weimar, cridat pel gran duc de Sajonia, el Kunstgewerbeschule Institut, antecedent directe de la Bauhaus.
Boekentoren
Clock
Havana Tobacco Company
Werkbund Institut
Werkbund Institut, canviaria el concepte vist fins al moment i on una de les influències més positives en el camp del cartelismo és la de l'austríac Lucian Bernhard, en les mans del qual el cartell és deliberadament homologat a l'anunci, potenciant en ell les dades informatives mínimes, sense ornaments, figures ni motius compositius de cap tipus. El cartell autènticament modern s'inicia amb Bernhard.
L'afany integrador del seu refinat estil li condueix a dissenyar els seus propis alfabets, densos i potents, per aconseguir així la total harmonia.
Les definicions que comencen a donar-se del cartell alemany a partir de 1908 seran utilitzades amb semblants paraules pels més famosos cartellistes dels anys trenta i fins i tot més endavant. Alemanya no considera ja
el cartell com un art, sinó com un mitjà de comunicació entre l'anunciant i el públic. No ha de contenir informacions detallades i només exigeix d'ell que estableixi una clara i exacta connexió entre emissor i receptor.
Werkbund Theatre, Cologne (from the Werkbund Exhibition) 1914. Kunstvollen Werkbund & German Expressionist Architecture. By Henri van de Velde
Si ens posem a comparar els cartells vists en aquella època amb els de l'actualitat podem notar que a sofert uns canvis més alla de de la mateixa forma de plasmar el cartell juntament amb la nova tecnologia que existeix; també se'ls dá un missatge més enllà que d'una simple imatge representariva del producte, es busca donar una relació
entre l'objecte amb la persona sigui bé o dolent tot té el seu motiu i el gir que se li vulgui donar.
La imatge corporativa
Peter Behrens
Hamburg, 1868 - Berlín, 1940
Arquitecte alemany.
Va iniciar la seva carrera com grafista dins del moviment Art Nouveau, encara que a partir de 1900 va començar a dedicar-se també a l'arquitectura, especialitat en la qual aviat va evolucionar cap a un estil geomètric i auster que es convertiria en modèlic per a l'arquitectura industrial.
Va ser director artístic de l'empresa alemanya AEG, per la qual va dissenyar fàbriques i habitatges per als treballadors, i va establir el paper de l'arquitecte com a dissenyador industrial humanizante de l'entorn tecnològic.
Entre les seves obres exemplars per a la nova arquitectura destaca la nau de turbines per AEG a Berlín, construïda amb formigó colat, acer vist i grans vidrieres de vidre pla.
Al costat d'ell van treballar joves figures tan importants per a l'arquitectura moderna com Walter Gropius, Mies van der Rohe i Le Corbusier.
Peter Behrens’ House Door
Der Kuss
Turbine Hall
Café HAG
Cafè HAG és una marca mundial de cafè descafeïnat propietat de multinacionals nord-americanes Kraft Foods.
La marca es va originar a Bremen a Alemanya el 1906 i va prendre el seu nom de la companyia de títol Kaffee Handels-Aktien-Gesellschaft, o Kaffee HAG.
L'empresa va ser creada per Ludwig Roselius, co-desenvolupador del procés de descafeïnat primer comercial.
En les dècades de 1920 i 1930 Kaffee HAG va ser conegut per la publicació dels àlbums Cafè Hag d'emblemes heràldics.
General Foods va comprar l'empresa nord-americana Roselius el 1932 i la companyia alemanya original el 1979. L'ortografia de Cafè HAG es va estandarditzar el 1990. Tant Cafè HAG i Sanka són ara propietat de Kraft Foods, que es va fusionar amb General Foods el 1990.
Tintes Pelikan
Els començaments de la Companyia Pelikan es remunten al químic Carl Hornemann, que el dia 28 d'abril de 1838 va fer als seus clients una oferta de pintures a l'oli, aquarel·les i el que es denominava "farbige Dinten", és a dir, tintes de colors. Aquesta llista de preus -que es conserva fora de perill en els arxius de Pelikan- va constituir la fundació de la línia de fabricació de la companyia, a partir de la qual s'ha desenvolupat la marca comercial Pelikan, coneguda a escala mundial.
El petit emplaçament de fabricació va seguir creixent i va ampliar constantment la seva gamma de productes. Els productes escolars es van crear a partir de les pintures, com, per exemple, l'estoig d'aquarel·les Pelikan, que s'ha convertit en un element quotidià essencial en les classes d'art a Alemanya. El "Dinten" va generar, d'una banda, els famosos instruments d'escriptura de Pelikan i, per una altra, els seus accessoris d'oficina amb tintes per a impressores de raig de tinta i cartutxos de tòner.
Cartells comercials
Lucian Bernhard
15 març 1883-29 Maig 1972
Va ser un dissenyador gràfic alemany, dissenyador tipogràfic, professor, dissenyador d'interiors, i l'artista durant la primera meitat del segle XX.
Va néixer a Stuttgart, Alemanya, el 15 de març de 1883, Emil Kahn en una família jueva, però el 1905 va canviar al seu pseudònim més conegut.
Va ajudar a crear l'estil de disseny conegut com Plakatstil (Style Pòster), que va utilitzar imatges reductiva i pla de color, així com Sachplakat ('objecte cartell »), que restringia la imatge per simplement l'objecte que s'anuncia i el nom de la marca. També va ser conegut pels seus dissenys de sabates Stiller, cigarrets i llumins Manoli Priester.
Encara que ell va estudiar breument a l'Akademie a Munic, va ser en gran part autodidacta.
Es va traslladar a Berlín el 1901, on va treballar com a dissenyador de cartells i director d'art per a revistes.
El 1920 es va convertir en professor de l'Akademie der Künste fins a 1923, quan va emigrar a Nova York.
El 1928 es va obrir l'Estudi Contemporani amb Rockwell Kent, Paul Poiret, Pablo Bruno, i Erich Mendelsohn, on va treballar com a artista gràfic i dissenyador d'interiors.
A partir de 1930 va treballar sobretot com a pintor i escultor fins a la seva mort el 29 de maig de 1972.
Més cartells de Lucian Bernhard
Hans Rudi Erdt
Hans Rudi Erdt va néixer al sud de Baviera el 1883.
Després de sortir de l'escola, va estudiar a l'Escola de Munic Industrial.
El 1905 es va traslladar a Berlín, on es va convertir en un artista del cartell comercial. Influït per l'obra de Ludwig Hohlwein i Bernard Lucian.
Durant la Primera Guerra Mundial va produir cartells per al govern alemany. Això inclou els O-Boats Out!, Una pel · lícula sobre la guerra submarina.
Hans Rudi Erdt va morir el 1918.
Julius Gipkens
Julius Gipkens nascut el 16 de febrer 1883 a Hannover.
Va ser un dissenyador gràfic alemany, il · lustrador i pintor, que va ser especialment reeixida com a dissenyador gràfic i cartellista.
La seva agència de publicitat va dissenyar el Sarotti Mohr.
Va treballar a la Casa de Hohenzollern-Arts.
Va ser el responsable de diverses revistes, incloent per Simplicissimus.
Era un membre de la Deutscher Werkbund.
El disseny innovador dissenyat cartells publicitaris, de manera que el 1907 per l'empresa de calçat Leiser o 1913 un cartell amb un Kohlebrikett únic per a l'empresa "Emperador". Durant la Primera Guerra Mundial, va dissenyar cartells per emetre bons de guerra o botí de guerra alemanya (1917)
En el període de la República de Weimar, va dissenyar gràfics publicitaris i embalatges.
Va dissenyar motius per teixits de decoració, va crear una sèrie de gràfics per a cobertes de llibres
El 1933 va emigrar als Estats Units. Sobre la seva vida fins a la mort l'any 1968 no es coneix.
Ludwig Hohlwein
Nascut el 27 de juliol 1874 a Wiesbaden - 15 setembre 1949 a Berchtesgaden
Va ser un artista alemany cartell.
Es va formar i va exercir com arquitecte fins 1906 quan va passar a disseny de cartells. Hohlwein de les adaptacions de les imatges fotogràfiques es basava en una comprensió profunda i intuïtiva dels principis gràfics.
El seu ús creatiu del color i les composicions arquitectòniques dissipa qualsevol suggeriment que ell utilitza les fotos com un substitut per al disseny creatiu.
Hohlwein va néixer a la regió de Rin-Main d'Alemanya, encara que ell i el seu treball s'associen amb Munic i Baviera al sud d'Alemanya. Hi havia dues escoles de "Gebrauchsgrafik" a Alemanya en el moment, del Nord i del Sud. Alts contrastos tonals Hohlwein i una xarxa de formes entrellaçades va fer el seu treball instantàniament reconeixible.
El dibuix era perfecte des del principi, res semblava aliè a ell, i, en qualsevol cas, res suposava un problema per a ell, les seves figures estan plenes de tocs de color i un joc de llums i ombres que els treu dels seus antecedents i els dóna substància.
Fase més important artísticament Hohlwein era abans de la Segona Guerra Mundial en els anys 1912-1925.
Una gran varietat de les seves millors cartells es remunta a aquest període.
Va desenvolupar el seu propi estil amb formes ben definides, colors brillants i una humor.
Al 1925, ja havia dissenyat 3000 anuncis diferents
Peter Saville
Va néixer a Manchester el 9 d’octube de 1955.
Es un director artístici diseñador gàfic anglés.
Va entrar a l’escena musical després de conéixer Tony Wilson que el va introduir al
segell disgografic, Factory Records on va fer molts disenys per artistes com Joy Division
o New Order.
New Order - Power, Curroption & Lies 1983 New Order - Temptation 1982
Joy Division – Unknown Pleasures 1979
Al 1979 es va trasladar a Londres on es va nombrar director artístic de Virgin Records i de DinDisco, treballant per artistes com Roxy Music, Duran Duran, Zas!, Ultravox i Orchestral Manoeuvres in the Dark.
Orchestral Manoeuvres in the Dark, 1980 Ultravox – Quartet 1982
Més tard va fundar l’agencia de diseny Peter Saville Associates, però amb la portada
del primer àlbum de Joy Division, Unknown Pleasures, havia creat el look new
wave que li va donar el reconeixement d’altres dissenyadors. Des d’aquell moment i, a
partir de l’any 1982 com a Peter Saville Associates, crearà l’imaginari d’una gran part
dels amants de la música rock.
OMD, Visage, Brian Eno, Wham!, China Crisis,King Crimson, Aztec Camera, Depeche
Mode, Peter Gabriel, Paul McCArtney, Pulp, Suede, Goldie, Björk, Everything But the
Girl, Beth Orton, etc. Són alguns dels músics que encarregaran d’aquest estudi la
creació de les cobertes dels seus discos.
Beth Orton - Daybreaker 2002
Andrew Warhol
Andrew Warhol va néixer a Pittsburgh, EUA al 1928 i va morir a Nova York al 1987.
Artista plàstic nord-americà.
Va iniciar els seus estudis d'art a l'Institut Carnegie de Tecnologia, entre 1945 i 1949. En aquest últim any, ja establert a Nova York, va començar la seva carrera com a dibuixant publicitari per a diverses revistes com Vogue, Harper 's Bazaar, Seventeen i
The New Yorker.
Alhora va pintar llenços la temàtica es basava en algun element o imatge de l'entorn quotidià, de la publicitat o el còmic. Aviat va començar a exposar en diverses galeries. Va eliminar dels seus treballs qualsevol tret expressionista fins a reduir l'obra a una
repetició d’una serie d’algun objecte de la cultura de masses, el món del consum o els mitjans de comunicació.
Els exemples més representatius són les sèries dedicades a Marilyn Monroe, Elvis Presley , Elizabeth Taylor o Mao Tse-tung, així com el seu cèlebre tractament de les llaunes de sopa Campbell, obres totes elles realitzades durant els anys 60. També va treballar amb CocaCola o situacions reals, com accidents, lluites de carrer, funerals o suïcidis, dins d'aquesta temàtica Electric chair és una de les seves obres més significatives.
Marilyn Monroe
Llaunes de sopa Campbell
El 1963 va crear la Factory, taller on es van reunir al seu voltant nombrosos personatges de la cultura underground novaiorquesa.
El 1963, va iniciar una carrera cinematogràfica: Empire, Kiss, Chelsea girls., The love i Women in revolt.
Electric Chair, 1967 (pàgina anterior)
Chelsea girls, 1966
James Montgomery Flagg
Il·lustrador nord-americà
Va néixer el 18 de juny de 1877 a Pelham Manor, Nova York.
Des dels 12 anys els seus dibuixos van aparèixer en revistes de tirada nacional. Als 14 publicava a la revista "Life" i poc forma part de "Judge Magazine". Des de 1894 a 1898 va ser alumne de l'Art Students League de Nova York i, als 20 anys, va cursar estudis de belles arts a Londres i París.
Va il·lustrar llibres, portades de revistes, vinyetes polítiques i còmiques, va treballar a la publicitat i als anuncis. Va arribar a ser el dibuixant millor pagat dels Estats Units.
Reconegut pintar el retrat més conegut de Sam que figurava en un cartell de l'Exèrcit per atreure reclutes, pintat el 1917. El cartell mostra a Sam amb el semblant seriós, els llavis estrets i el dit índex que apunta directament a l'observador. En grans lletres estan les paraules: "VULL QUE FORMES PART DE L'EXÈRCIT DE ESTATS UNITS!". El cartell va resultar tan eficaç en la inscripció de reclutes que l'hi va usar novament en la Segona Guerra Mundial.
Va morir el 27 de maig de 1960 a Nova York.
Cartell Oncle Sam, 1917
Wake Up America,Civilization Calls Every Man Woman and Child!
Definicions i Oilt Aicher - Lex Drewinsky
PICTOGRAMA
Pictograma ve de picto, del llatí, significa imatge, picture en anglès, i gramma, del grec, significa paraula; així, pictograma ve a significar imatge-paraula, o sigui, un significat que pot ser expressat en una única paraula.
Tots els pictogrames s'expliquen per si mateixos, no necessiten anar acompanyats per paraules per a la seva comprensió ni tampoc necessiten ser interpretats. Té l'objectiu d'informar i/o senyalitzar.
Les formes dels pictogrames són extremadament sintetitzades i reduïdes a la seva expressió més bàsica per poder entendre’ls en qualsevol idioma o cultura.
Per exemple: els pictogrames de «home» o «dona» expliquen aquest significat d'extrema síntesi. Cap d'ells indica tret personal algun de les persones representades, si és jove o vell, maco o lleig, si és de raça blanca o negra, casat o no; no informa de gens excepte el que representa el pictograma: Home - dona.
SIGNE
Tota classe d'imatges, dibuixos, pintures, fotografies o escultures.Han de tenir certa semblança amb l'objecte al fet que es refereixen. Així, el retrat d'una persona o un diagrama són signes icònics per reproduir la forma real. No son reals, si no transcriuen segons un codi algunes condicions de l'experiència. Característiques: ser naturals, convencionals, analògics i d'estructura digital.
SIMBOL
Un símbol és la representació perceptible d'una realitat. Els símbols són pictografies amb significat propi. Un símbol és tot allò al que se li pot atribuir un significat. Normalment el símbol és molt ric en significats. Els símbols estan vius ja que neixen, es desenvolupen i moren.
Ex: el color negre és símbol quan se li atribueix el significat de dol, funerari, defunció, etc
Se li atribueixi un significat concret, i en segon lloc perquè es pugui considerar símbol aquest significat ha de ser arbitrari, és a dir el significat ha de ser el fruit d'un acord per així poder arribar a una futura comunicació sense malentesos..
SENYAL
Es un signe, senyal, marca o mitjà que informa, avisa o adverteix alguna cosa. Aquest avís permet donar a conèixer una informació, realitzar un advertiment o constituir-se com a recordatori.
Els senyals han de ser reconegudes per la major quantitat de gent possible. Han de ser situades en llocs visibles per estar en condicions de cridar l'atenció.
Els senyals de tràfic o trànsit són aquelles que organitzen i regulen els desplaçaments dels vehicles. Estan situats als carrers o carreteres i assenyalen la velocitat màxima permesa, la prohibició del pas, l'obligatorietat de detenció i altres qüestions vinculades al trànsit.
Un senyal també pot ser un gest que realitza una persona per advertir a una altra una determinada circumstància. Aquest tipus de senyal pot ser feta mitjançant un moviment de mans o dels braços.
Per a la física, un senyal és una variació del corrent elèctric o d'una altra magnitud que s'utilitza per transmetre informació. Per exemple: “El telèfon no té senyal”, “El senyal indica que el telèfon està ocupat en aquest moment”.
IDEOGRAMA
Un ideograma o ideografia és un símbol gràfic que representa una idea. Exemples d'ideogrames inclouen els sistemes de senyalització per trobar llocs específics, com és
el cas dels aeroports i altres contextos on la gent no està familiaritzada amb el llenguatge del lloc i es troba allà, com també podrien ser els nombres aràbics i els símbols matemàtics, els quals són utilitzats a tot el món sense importar com es pronuncien en llenguatges diferents.
El terme “ideograma” és comunament utilitzat per descriure sistemes d'escriptura logogràfics com són els jeroglífics egipcis i els caràcters xinesos. No obstant això, els símbols en sistemes logogràfics generalment representen paraules o morfemes més que idees.
Otl Aicher (1922 – 1991)
Va estudiar escultura a l'Akademie der Bildenden Kunste (Acadèmia de Belles Arts) de Munic. El 1952 es casa amb Inge Scholl.
Al 1953, amb la seva esposa i juntament amb altres col·laboradors entre els quals hi destaca Max Bill, funda a Ulm la Hochschule für Gestaltung(HFG), l'Escola Ulm, una escola de disseny que seguia els principis de la Bauhaus i que es va convertir en un referent a Alemanya els anys 50 i 60. A l'escola, Otl és profesor de comunicacions visuals mentre que el seu amic Max n'és el director. Dieferencies d’opinions sobre l’escola provoquen que Max sen vagi al 1956.
L'HFG crea grups de treball independents dintre de la propia escola encarregats del desenvolupament de noves idees i conceptes per a la indústria, posteriorment Otl col·labora en els dissenys de ràdios per a Braun que es van convertir en el signe d'identitat de la marca.
El 1962 dirigeix el grup de disseny que crea la imatge corporativa de Lufthansa. Otl es converteix en director de l'HFG entre el 1962 i el 1964. L'any 1967 és l'encarregat del disseny visual dels Jocs Olímpics de Munic.
Lex Drewinski
Famós cartellista mundial, estudi en la Facultat de Pintura, Art Gràfic iEscultura de l'Acadèmia Estatal d'Arts de Polònia, ha rebut premisinternacionals i ha participat en la Biennal Internacional del Cartell de MexicoIX edicion com a jurat.
El seu disseny es caracteritza per prendre com a eix central els temes socials, utilitza i deforma símbols o monogrames de caràcter internacional donant-los una nova perspectiva. Gairebé en 10096 dels seus cartells són minimalistes, no existeixen molt elements gràfics i el contingut total de tintes en els seus disseny solen ser de 2 o 3 incloent el suport.
Definicions de forma
Segons el seu origen les formes es classifiquen en:
Naturals: són les que provenen de la pròpia naturalesa; per exemple les flors, els núvols, les figures d'animals i les d'éssers humans.
Artificials: són les que han estat construïdes per l'ésser humà; per exemple, un llum, undibuix abstracte o el disseny d'un vestit
Atenent a la seva estructura les formes poden classificar-se en:
Geomètriques: són les que s'organitzen a partir d'un ordre matemàtic. Per exemple un quadrat o les cel·les hexagonals d'un rusc.
Orgàniques: tenen un perfil i una superfície interior irregulars. Poden ser naturals, com els arbres, o artificials com el disseny per a una tela.
Classificació segons la seva estructura diferencia entri:
Planes: tenen dues dimensions, com les fulles de paper.
Volumètriques: tenen tres dimensions, per exemple una pilota.
SiluetaLa silueta és la representació d'una forma mitjançant un sol color.S'utilitzen siluetes per destacar l'essencial d'una forma, o per imitar un efecte de contrallum.
ContornEl contorn és la línia que voreja el perfil d'una figura. Al mónreal les formes no tenen contorn, per això en triar aquest recurs ensallunyem d'una representació fidel a la realitat. Generalment s'utilitzen contorns per dibuixar formes sense detalls, i per aconseguir un efecte visual de simplicitat i claredat.
DintornCridem dintorn a totes les línies, els colors i les textures que configuren la superfície d'una forma. Es tria aquest recurs quan es volen descriure formes detalladament, destacant l'interior de la figura pel que fa al seu perfil.
Formes tancades
Les formes tancades tenen vores definides, per això es perceben fàcilment i es destaquen de les formes situades a la seva al voltant. Per tant, les siluetes i les figures dibuixades a força de contorns, que no deixen trams sense traç, poden considerar-se formes tancades.
La qualitat visual més destacada de les formes tancades és que simplifiquen l'aspecte de les figures i fan centrar la vista sobre elles.
Formes obertes
Les formes obertes són aquelles que trenquen els seus contorns deixant que els colors i les textures del seu interior s'entremesclin amb els de altres superfícies.Per representar formes obertes és necessari barrejar els grafismes i els colors entre elles de manera que no es percebi on acaben unes i on comencen les altres.La principal qualitat visual de les formes obertes és que produeixen sensació de transparència i lleugeresa, i es perceben amb més dificultat que les formes tancades.
Superposició
Si sobre un suport pla dibuixem o peguem formes que es tapenparcialment estem creant un efecte d'espai tridimensional.
Disminució de la grandària
Quan sobre un suport pla dibuixem o peguem formes de diferents grandàries aconseguim crear un efecte de profunditat.
Definicions color
El color denotatiu
El color és un element essencial de la imatge realista ja que la forma incolora aporta poca informació en el desxiframent immediat del representat. Pensem en una mateixa fotografia en color o blanc i negre.
Així, quan el color està sent utilitzant com a atribut realista, descriptiu, de la representació (en el nostre cas fotogràfica), es defineix com a color denotatiu.En aquesta divisió s'estableixen tres categories: color icònic, color saturat i color fantasiós.
El color icònic
És una diferenciació redundant del propi color denotatiu, que s'usa quan aquest exerceix una funció clarament potenciadora i identificadora del realisme de la imatge: la vegetació és verda, el cel és blau.
L'addició d'un color natural accentua l'efecte de realitat, permetent que la identificació sigui més ràpida. Així el color exerceix una funció de realisme que se superposa a la forma de les coses: una maduixa resulta més real si està reproduïda en el seu color natural.
El color saturat
Fa al·lusió a un cromatisme exaltat de la realitat mostrada per la imatge. Els colors d'aquesta representació es veuen alterats i són més densos, més purs, més lluminosos.
El color fantasiós
És una altra variant de la denotació cromàtica realista que esdevé de la manipulació fantasiosa del color de la imatge, que no obstant això deixa sempre recognoscible la iconicitat de la forma representada.
Aquesta alteració expressiva crea una ambigüitat o dissociació color-forma, fins al punt, que aquesta pot quedar semioculta per l'alteració cromàtica. Exemples d'aquest apartat serien els múltiples efectes (virats, acolorits selectius, solaritzacions, etc.) obtinguts pel tractament digital de la imatge, on sense alterar la forma només es veiés afectat el color.
El color connotatiiu
És un component estètic que afecta a les subtileses perceptives de la sensibilitat. El color connotativo és l'oposat al denotativo. Fa referència a significats no descriptius ni realistes del representat, sinó a valors psicològics, simbòlics o estètics, en els intervenen múltiples factors d'àmplies subjectivitats.
El color psicològic
Fa referència a les diferents impressions que emanen de l'ambient creat pel color, que poden ser de calma, de recolliment, de plenitud, d'alegria, opressió, violència...
(La psicologia dels colors va ser estudiada per Goethe, que va examinar l'efecte del color sobre els individus)
El color simbòlic
Els colors, també suporten un significat simbòlic més o menys reconegut, si bé altament condicionat per altres factors adjacents. Així s'estableix com el color .
El color esquemàtic
És el color considerat exclusivament com a matèria cromàtica i extret de qualsevol context icònic. S'utilitza per acolorir els objectes de disseny i els missatges gràfics. El color esquemàtic és combinable en tons i matisos, però sempre s'usa com a color pla.
Dins d'aquesta distinció del color esquemàtic s'inclouen les categories definides com a color emblemàtic i color senyalétic.
L'emblemàtic
És un color simbòlic, pràctic i utilitari, creat sota l'esperit corporativista, per ajudar a identificar i memoritzar, organitzacions, o institucions de l'entorn social. Són colors emblemàtics, els que emplenen símbols com les banderes nacionals i els colors institucionalitzats pels partits polítics, clubs esportius...
El senyalètic
Fa servir tota la força del color esquemàtic, per convertir-se a la base d'un amplíssim repertori de signes gràfics de fort impacte visual que coneixem com a codi senyalétic.
Són colors d'alta saturació, emprats en la seva condició de "colors plans", en el seu grau de major esquematització i visibilitat.
S'apliquen per senyalitzar i centrar l'atenció en punts estratègics (de carreteres, carrers, fàbriques...), expressant un significat concret segons el color, així: vermell, prohibició (girar, aparcar, fumar); groc: perill (contaminació, electricitat); blau: informació (aparcament, minusvàlids...)
Aquests colors segueixen les formes i normes de senyalització utilitzada en cada cas, com els senyals de tràfic, codis aeri o marítim, seguretat industrial, etc...