APUNTES HISTORIA

En el sistema radiofonic y el sistema televisiu sobri la porta a les empreses privades. El sistema frances adptará frente a la xarxa de telegrafía óptica una actitud de lideratge, el debat més interesant es produirá a França. El sistema de correus savia vastit sota la tutela de les cases reals y era una xarxa d kom k le aprtaba ingresos a lestat y no discriminaba y garantia LA Privacitat de tots els usuaris. Xarxa de telegrafía optica us exclusiu estat. La comparacio no es ilegitimA , no admet un us intensiu. Finalmnt lestat frncs adpta la dcsio de restringir la XARXA de telegrafia óptica per a lus estatal amb loposicio de molta gente. En la decisio final van privar , es va considerar el nou model destat , la VERtebraCIO DEL Territori , lorde public , l, LOGISTIKA …, arguments que van avalar l a decisio per una xarxa estatal de telegrafia optica lus de l QUAL quedaba restringida per a ELESTAT. Xapés es el fisic que encapcelara aquest projecte , per tant es un prjecte estatal. La codifiicacio de la esta xarxa va aHBER una certa retroalimentació amb els anglesos. El que interesaba era lograr una codificacio que pugera asegurar amb un minim de senyals transmetre un major nombre de textos y un nombre de textos cada cop mes complexos. Aquesta es la primera xarxa de telecomunicacions de la historia. La transimision es muy rapida a pesar de no ser instantanea. Se constituye un RED Que se extiende espacialmente cada vez más. Un cos tecnic especializat amb la realitzacio en la comunicacio. La impremta produia textos , pero ara parlem de la constitucio de xarxes de telecomunicacio. Aquest es un cos tecnic que es reconvertira per a la telegrafia electrica , despres per a la telefonioa… tenem el nucli huma , la base sobre la cual es desarrollara aquesta xarxa de comunicació. Grup humá especializat en la tecnología de la comunicació- imprempta. Xarxa de comunic que aspira a la instantaNeitat. La legitimacio cultural , hem insistit mol en la legitimaCIO política, y la legicitimacion cultural. El nou model de relacions es públic , tots el ciudatans interactuen entre ells. Parlabem de 4 protagonistes , franca anglaterra , alemania y eeuu , eeuu sincorporará a la com , amb un cert retard , pero cuan ho fasen de seguida no només es ficarán a la alzada de europa , sino que comenzaran a SOBREpasar europa , sobretot a apartir de la telefonia. No podria dejRSE sin riesgo

en manos privadas. La decision de dajr el telgrafo a la empresa privada fue fundamental en l HISTORIA de la COMUNICACIO. Amb el despleg de la tgelegrafia electrica eeuu optara PER UN Model ue anirá reproduint en les xarxes comincatives. Eeuu optará finalment per entregar a lemopresa privada el desenv aquella primera xarxa de comunicativa. Cmpetencia entre bella xarxa (telegrafia optika) y nova xarxa ( telegrafi electrica). La electrica encarna tots el avanzos del mon de la ciencia y tecng del segel XIX. En un primer moment es françca es desestima la telegrafia electrica. La asamblea financia la intervencion xk el inventor tiene su misma REPrsntcn de la kom. El telegrafo electrico no es un invento serio. El naiximent va sr traumatic , smpre k apreix un disp de com es crea un conflkicte a la hora de raconar velles models y desplegar nous disp de kom. El k permitia la trelegrafia electrica , sense mes problemes , era lus privat , naturalment , ya no teneies problemes ,m si feia llum , bon dia mal dia , de dia , de nit……. ETC… Que sadmeta lus privat no diu que es questione la gestio estatal de la xarxa. Es púlica pero lus progresivament sanira obrint a altres arees. Dos aspectes a comentare , las agencias de noticies; serán fonamntls per a el desenvplupamnt de la prensa de masses. Que multiplica les seues tirades x milers de mnera imparable a mesura k avanza el segle XIX. Aksts agncies de noticies naixen amb un veinatge sospitós amb el poder , amb lestat. Es constitueixen les tres unikes agencies de noticies del mon durant decades a franca , alemania y anglaterra , conferintlos molt poder a lordre internacional. Es repartirán el pastiss de la comunicacio , cada escuna sencarregara de produir la actualitat de cdascuna de les arees del planeta sota la seva jurisdiccio. El segon aspecte a comentar , el que inventa la prensa del segle XIX, no es la informacio sino la actualitat. EL MES RELEVANT es lactualitat , es el camí que comença a reseguir la industria mediatika per conseguir nun direct que arribará amb la radio y que dsprees la tv portará a les darreres conseq. El trafic teelgrafic sera fonmntalmnt la activitat finacniera y la bursatil. Es interesant la VALORacio que es fa de lus de la xarxa telegrafica en termes de generacio de valor , no nomes elñ que supuosa deingresos , sino el nou model deconomia que permet bastir la nova xarxa. La xarxa telegrafica , suposadament, auria permés un augment de com