hau4
TRANSCRIPT
MONESTIR DE SANT PERE DE RODESHISTÒRIA DE L’ART I
AULA 3GRAU D’HUMANITATS
HAU 4
Autora: Irene AlcaideUniversitat Oberta de CatalunyaGirona, desembre de 2011
ÍNDEX
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
ÍNDEX..............................................................................................................................2
1. Introducció...............................................................................................................3
2. Fitxa tècnica del monestir........................................................................................5
3. La vida monacal.......................................................................................................5
3.1. La vida monacal a Catalunya............................................................................7
4. Orígens del monestir de Sant Pere de Rodes............................................................7
4.1. Les excavacions, veu muda del monestir..........................................................9
5. El monestir a vol d’ocell.........................................................................................10
6. El monestir vist des de dins....................................................................................13
6.1. El celler...........................................................................................................14
6.2. L’església........................................................................................................14
7. El claustre i les dependències privades..................................................................26
8. El campanar...........................................................................................................29
9. La torre de defensa................................................................................................30
10. El Palau de l’Abat...................................................................................................30
11. Els tresors..............................................................................................................32
12. Les pintures del monestir.......................................................................................36
13. Bibliografia.............................................................................................................38
2
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
1. Introducció
"El viatger s'aventura, no pas sense emoció, sota les voltes entreobertes en els grans
soterranis que condueixen cap a la cripta de l'església i el porten per passadissos
secrets al claustre, als patis i a les terrasses. Els seus peus trepitgen sense voler les
restes de les tombes violades i s'enfonsen en una capa de pols que potser es recula als
dies de destrucció dels sepulcres de Tassi, Hildesind, Pere i Dalmau. Arreu baixos-
relleus i capitells mutilats, amples lloses que foren cobertes de pomposes inscripcions,
blocs de marbre, l'esclatant blancor dels quals atesta l'antiga destinació. Un immens
portal sobrecarregat de treball del cisell i protegit per la volta d'un vast peristil decora
encara l'entrada de l'església. Per admirar i dibuixar aquesta darrera producció del
cisell gòtic, pareu esment a situar-vos sobre el bloc de marbre que es troba caigut
ignominiosament als vostres peus i que una mà destructiva s'ha oblidat d'arrabassar
(...)"
Jaubert de Paçà, J Recherches historiques et géographiques sur la montagne de Roses
et le Cap de Creus, París, 1833.
Molts són els anys durant els quals el monestir empordanès de Sant Pere de Rodes va
estar oblidat. Aquest monument benedictí estendard del romànic a Catalunya, té, com
moltes construccions contemporànies, uns inicis incerts que donen peu a nombroses
llegendes. En canvi, sí sabem del cert que des del s XVII va ser saquejat en diverses
ocasions tant per part de les tropes franceses, com per bandolers. Així finalment a les
acaballes del s XVIII els monjos el van abandonar. L’abandonament va suposar pèrdues
irreparables de les joies de l’art romànic català que encerclaven les parets del
monestir.
Des que els monjos abandonessin el monestir durant el segle XIX, fins que la comunitat
científica el va redescobrir ja entrat el segle XX, la degradació i la deixadesa van
menyscabar el llegat històric de Sant Pere de Rodes. Després de l’abandonament, la
comunitat religiosa venia concessions als veïns perquè poguessin extreure la pedra.
Així va tenir lloc el desmantellament de la portalada del mestre Cabestany, motiu pel
qual se’n conserven poques peces. Molts dels capitells van ser trobats en el pou del
claustre durant una de les reconstruccions, l’any 1997.
3
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Sortosament, l’any 1930, l’Estat Espanyol el va declarar Monument Històric Nacional.
Aquesta consideració, tot i que va significar l’inici d’un seguit de restauracions, no va
impedir que el monestir i les seves obres fossin el punt de mira de nombroses
espoliacions.
No va ser fins l’any 1952, gràcies a la intervenció de l’arquitecte Martín Almagro, que
es van aturar les espoliacions. Tot i això, gran part del mal estava fet, la major part del
patrimoni artístic del monestir ja era en mans de particulars.
Actualment el monestir
està catalogat com Bé
Cultural d’Interès
Nacional, declaració feta
per la Generalitat de
Catalunya l’any 1997. Les
obres de restauració,
iniciades als anys 30 del
segle passat i que han
arribat fins al nostre segle
XXI, han tingut com
a resultat final un conjunt
substancialment diferent de l’original, malgrat que els propòsits que han guiat la major
part de les restauracions han vetllat per conservar al màxim l’esperit de l’estil romànic
del monument.
Al llarg d’aquest document, s’exposarà la història del monestir, es tractarà l’estil de
vida monacal i es farà un repàs de les estructures arquitectòniques, així com de les
principals obres d’escultura i pintura que han format part de la història de Sant Pere de
Rodes, i que han escrit una part important de la història del romànic català.
2. Fitxa tècnica del monestir
Nom: Monestir de Sant Pere de Rodes
4
Fotografia del monestir l’any 1929. Institut Cartogràfic de Catalunya
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Ubicació: Muntanya de la Verdera (vessant oriental de la Serra de Rodes, parc natural
del Cap de Creus), terme municipal del Port de La Selva, comarca de l’Alt Empordà
(Girona)
Descripció: Monestir benedictí d’estil romànic d’inspiració llombarda, fundat durant el
segle IX. Des del s XI al XIV va ser el centre espiritual més important del comptat
d’Empúries.
Monument Històric Nacional de l’Estat Espanyol des de 1930 i Bé Cultural d’Interès
Nacional de la Generalitat de Catalunya des de 1997.
3. La vida monacal
La incertesa plana sobre els orígens del monacat cristià, del qual tan sols podem
afirmar amb seguretat que a partir de segle III va experimentar un fort impuls. Són
dues les formes més freqüents de vida monacal conegudes a les nostres terres, el
recolliment en solitari dels eremites i la vida en comunitat practicada pels cenobites1
que vivien plegats en llocs, majoritàriament rurals i aïllats de la vida mundana, on es
construïen els monestirs. Cada monestir era un cèl·lula independent però amb un estil
de vida molt similar.
1 Enciclopèdia catalana: Monjo que viu en comunitat
5
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Dues són les corrents monàstiques que destaquen durant l’etapa de transició a l’Edat
Mitjana:
Els monjos celtes d’Irlanda eren hereus de les doctrines de Sant Patrici.
Afavorits per l’aïllament de les invasions que assetjaven Europa, els sacerdots
catòlics van trobar en aquesta illa, el lloc ideal per gaudir de l’allunyament i
refugi que la geografia del lloc els hi brindava. Va ser a partir de l’any 600 que
van iniciar la mobilitat que els va portar a implantar-se des del seu lloc d’origen
fins al nord d’Itàlia, passant per Escòcia, Gal·les, Luxeuil i Borgonya.
L’any 529, Sant Benet de Núrsia va ser el fundador del primer gran ordre
monàstic de l’Europa Occidental. Nascut a l’actual Itàlia, se’n sap poc de la vida
d’aquest religiós. Els dubtes arriben a especular sobre si realment l’ordre que va
fundar va tenir una vida tan brillant i prolífera com se li suposa. De fet el més
rellevant i perdurable de l’ordre és la seva regla de defensa d’un sistema
monàstic llunyà de la pràctica de l’ascetisme del monjos celtes.
A canvi propugnava l’estabilitat, la retirada i sobre tot la senzillesa i discreció.
Pels monjos benedictins, el pitjor enemic de l’ànima és l’ociositat, la mandra.
Per combatre-la es dedicaven al treball intel·lectual i manual.
La ociosidad es enemiga del alma. Por eso los hermanos deben ocuparse en
ciertos tiempos en el trabajo manual, y a ciertas horas en la lectura espiritual.
(Sant Benet de Núrsia, Regla de los monjes, cap 48)
Al segle IX, l’emperador Carlemany va decidir unificar tots els monestirs de l’Imperi
sota la disciplina benedictina. Aquest projecte, però, no va tenir els resultats esperats
atès el trencament de la unitat de l’Imperi mitjançant el Tractat de Verdum, l’any 843.
3.1. La vida monacal a Catalunya
Malgrat la incertesa historiogràfica, sembla que a Catalunya, l’any 385, ja hi ha indicis
de vida monacal arran de la modificació d’un dels articles del concili de Saragossa que
prohibia als clergues fer-se monjos.
Més tard, al segle VI en plena època visigòtica ja tenim documentada l’existència de
quatre monjos nomenats bisbes
6
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Durant l’etapa de l’imperi Carolingi, a Catalunya cada Seu ja tenia una comunitat
canonical que vivia segons la regla Aquisgranesa promulgada per Lluís el Pietós – fill de
l’emperador Carlemany – i, que com s’ha mencionat anteriorment, pretenia unificar els
monestirs de l’Imperi. La Regla Benedictina va posar mesura a les desproporcionades
tendències ascetes dels monjos celtes i a les extravagàncies de les regles orientals.
A partir del segle IX, les terres gironines van ser el punt de difusió de més de cinquanta
abadies projectades per tot Catalunya.
4. Orígens del monestir de Sant Pere de Rodes
L’església de Sant Pere de Rodes és el monument més incomprès, enigmàtic i misteriós
de tot el romànic català, potser la més excepcional de totes les arquitectures
romàniques religioses conservades a Catalunya. És un edifici únic, atípic, en un marc
natural esplendorós(...)L’arquitectura i l’escultura de l’església del monestir
empordanès són un exemple grandiós però aïllat dins el marc dels orígens de l’art
romànic. (Barral, X, 2009, p 142)
Són nombroses les versions, i llegendes, que circulen a l’entorn dels orígens i vida
d’aquest conjunt religiós, però la més creïble de totes és la que documenta l’existència
d’una cel·la l’any 878, depenent de l’Abadia de Sant Esteve de Banyoles i disputada
també per la de Sant Policarp de Rasès. Possiblement uns primers monjos eremites va
ser el primer pas cap al cenobitisme posterior.
Més tard, la consolidació com a monestir, i per tant la independència de l’abadia
banyolina, va venir l’any 944 de la mà del rei de França Lluís IV2, que li va atorgar
protecció i immunitat.
El monestir estava ubicat en el comptat independent d’Empúries i va ser Hildesind, un
dels fills del compte Tassi de Peralada, qui va tenir l’honor de ser nomenat el primer
Abad del monestir.
2 Membre de la dinastia Carolíngia
7
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Arran de la dependència directa de Roma, el monestir va assolir més prestigi i va
guanyar en riqueses i possessions, donades pels comtes de la zona. Fruit d’aquesta
prosperitat és la construcció de l’església, consagrada l’any 1022 i que se significa com
l’edifici més important del conjunt.
En contrapartida per les seves aportacions, els nobles van trobar en el monestir un
centre espiritual adequat al seu rang social, que els cobria les prestacions de la
perduda seu episcopal després dels desgavells ocasionats per la invasió musulmana.
La generositat de la noblesa va arribar a cedir a la comunitat religiosa el proper castell
de Sant Salvador, que complia amb les expectatives de defensa del monestir.
De mica en mica la força i el poder del monestir va arribar a fer-lo senyor de terres que
abastaven des de l’actual comarca de l’Alt Empordà, Girona, el Rosselló i que
allargaven els seus braços fins a Osona, la Cerdanya i el Pallars.
El poder va ser tan gran que va arribar a inquietar els nobles del comptat fet que va
malmetre la idíl·lica relació i va posar-los en peu de guerra contra els clergues, fins al
punt que va haver d’intervenir Roma per tornar les aigües al seu curs.
Les riqueses de la comunitat van revertir en el monestir i en el naixement d’una petita
població, Santa Creu de Rodes. Entrat ja el segle XII es va construir el claustre,
possiblement sobre les restes d’un claustre anterior, ja que les dificultats orogràfiques
del terreny no van permetre l’ampliació, motiu pel qual es va haver de colgar el primer.
També es va alçar una ala d’estances i la galilea3i, a finals de segle, es va erigir la
portalada més important, en mans del mestre Cabestany4. També d’aquest temps és el
campanar.
Durant els segles XIII i XIV el conjunt es va fortificar i, a partir del segle XV, malgrat que
es va aixecar el Palau de l’Abat i la posterior rehabilitació de la nau principal durant el
segle següent, es va iniciar el període de decadència. Finalment el conjunt va ser
abandonat, l’any 1798, quan els monjos es van traslladar a Vila-Sacra, també a l’Alt
Empordà.
3 Enciclopèdia catalana: atri o pòrtic d’una església on, generalment, hi ha tombes de personatges
importants
4 Cabestany és el nom que s’atorga a un escultor de nom desconegut que va ser molt prolífic en edificis
religiosos del Llenguadoc-Rosselló i Girona. El nom li ve donat per ser l’autor del famós timpà de l’església de
Cabestany (Rosselló)8
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
4.1. Les excavacions, veu muda del monestir
Arran de la declaració de Monument Històric Nacional tot un seguit d’excavacions van
posar al descobert l’esplendor que durant segles havia engolit la terra.
Les més rellevants són les dutes a terme a partir de l’any 1989 que van posar de
manifest que l’ocupació del lloc es pot datar abans de l’època medieval. A tall
d’exemple, en la zona del claustre es va localitzar, l’any 1992, una escultura romana,
així com marbres i inscripcions també romanes.
Situat a llevant del primer claustre també es va posar a descobert una edificació
pertanyent al període de l’antiguitat tardana, que podria haver estat en ús fins al segle
XVII. Els materials que s’han recuperat confirmen que ens podem trobar davant d’una
edificació datada al voltant del segle VI, de la qual no en sabem l’ús, o fins i tot
anterior, ja que s’han descobert peces descontextualitzades i datades del període de
l’Alt Imperi Romà, per tant anteriors al segle I aC fins al segle II dC.
Prova de l’existència d’una edificació anterior és el reciclat de peces de marbre romà,
procedents d’estructures com cornises o entaulaments i que es van reutilitzar en llocs
com arquivoltes, en la portada de la galilea, en la portada anterior i el presbiteri.
També durant les excavacions de l’any 1992 es va poder recuperar una estructura
rectangular situada de forma perpendicular al claustre en la seva vessant sud-oriental.
D’aquesta estructura se sap que era de planta rectangular de poc més de 3,5 m
d’ample per 12,5 de llarg, que tenia els murs construïts damunt la roca i que data entre
el segle VII i el IX. Aquesta edificació es va mantenir fins la construcció del segon
claustre.
Més tard es van recuperar dos murs adossats a aquesta edificació rectangular fets de
pedra seca. Aquests murs arribaven fins a la capçalera de l’església actual.
Campanyes posteriors van fer veure la llum a uns murs que van dur a pensar que en el
lloc hi havia hagut un edifici anterior.
9
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Altre vestigi d’aquesta edificació anterior el trobem en la cripta actual, feta a partir
d’un mur semicircular i que es pensa que es correspon amb un reaprofitament
d’aquesta suposada edificació anterior. Possiblement es tractés d’una església, de la
qual no se’n tenen més vestigis i que es relaciona també amb l’aparició de tombes
antropomorfes excavades a la roca a l’interior del temple que coneixem actualment i
que ens aproximen a dimensionar la superfície perimetral d’aquesta antiga església.
5. El monestir a vol d’ocell
El monestir està construït en un dels llocs més bells de l’Alt Empordà. Aquesta bellesa
contrastada entre l’ocasional tranquil·litat del mar i el tall salvatge de les muntanyes
que l’envolten i es conjuga amb l’agressivitat de les inclemències meteorològiques de
forts vents que transformen mar i paisatge i que han fet del lloc un complicat escenari
orogràfic on instal·lar-hi una edificació com la del monestir.
Per tant, l’orografia condiciona la ubicació així com la distribució de les parts. Les
pendents i inclinacions són l’espai que ofereix la falda de la muntanya de la Verdera en
10
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
la qual es s’assenta l’edificació. La impossibilitat de trobar una plana fa que les
edificacions s’hagin de fonamentar sobre terrasses de diferents nivells.
La regla de Sant Benet marcava com s’havien de construir els edificis monàstics. Sant
Pere de Rodes no va ser una excepció i va seguir fidelment les exigències del Sant.
Sota el lema ora et labora – resa i treballa – s’aixoplugaven totes les ordres
benedictines. En base a aquest axioma els monestirs havien de tenir uns habitacles on
els monjos el poguessin complir. És per això que la major part dels monestirs
benedictins tenen unes estances bàsiques i fixes, que són: la biblioteca, el celler, la
cuina, els dormitoris, els escriptoris, l’hospital de pobres, l’hostatgeria, el claustre, la
sala capitular, el menjador o refetor i el cementiri. D’altra banda s’exigia que fossin
construccions aïllades de la vida mundana i capaces de poder sobreviure per elles
mateixes, per la qual cosa tenien horts. Tot pensat per afavorir la vida de reflexió i
pregària.
Les hortes adjacents al monestir també estan ubicades sobre terrasses artificials
reforçades per murs de contenció i construïdes a llevant arrecerades de les
tramuntanades. L’autoabastament i autarquia eren tal que els monjos, a banda de
cultivar tota classe d’aliments per a la pròpia supervivència, eren experts en medicina
natural i subministraven d’herbes medicinals i aliments els habitants de les rodalies.
Les hortes estaven connectades amb l’espai del menjador, estables, cuina i rebost.
11
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Les riqueses agrícoles no eren ni de bon tros l’única font que posseïen els clergues, ja
que tenien drets sobre la pesca de la costa de l’Empordà, l’extracció de corall i els
botins dels naufragis.
El conjunt del monestir està dividit en tres nivells de construcció que s’han anat fent en
diverses etapes. En el primer hi trobem: el celler, l’església i el claustre inferior; en el
segon nivell: el claustre superior i la plaça i en el darrer nivell el sobreclaustre i les
dependències externes.
12
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Situada a la part nord es troba l'església al mur sud de la qual hi ha adossat el claustre,
des d’on s'accedeix a les dependències monacals: menjador o refetor, biblioteca,
magatzems i cel·les. Al nord oest de l'església, es va aixecar, durant el període dels
segles XIII-XIV, el palau de l'Abat. Al sud-oest s’ubicaven els camps de conreu i el
cementiri, que ja no es conserven. També es va construir, una mica allunyat del
conjunt, un hospital per a pelegrins del qual encara es conserven algunes parets.
6. El monestir vist des de dins
Com ja s’ha dit anteriorment, la distribució de tot el conjunt no dóna lloc a gaires
innovacions, atesos els preceptes benedictins. Tot seguit es farà una breu explicació de
les parts més importants del recinte i se’n destacaran els aspectes més rellevants.
Atesa la varietat de dates en què s’ha dut a terme les diferents ampliacions i reformes,
es farà una ressenya de la data de construcció de cada peça descrita.
En el període comprès entre els segles XII i XIV, moment de més esplendor, el monestir
comptava amb una quinzena de monjos, cadascun dels quals tenia unes tasques
concretes assignades que permetien administrar amb prosperitat les terres i el cenobi.
Entre les tasques distribuïdes hi havia les de cambrer, cellerer, infermer, hostatger,
sagristà, obrer i pabordes5 entre altres, aquests darrers s’encarregaven de
l’administració dels territoris que la comunitat posseïa fora del monestir (Fortià, Llançà,
i Viladamat entre d’altres)
A més també es comptava amb les figures de l’Abat i el Prior, així com els preveres,
senyors donats i servents, que malgrat no ser religiosos, vivien amb els monjos.
6.1. El celler
Aquest edifici es va construir entre els segles XVII i XVIII, per la qual cosa el situem en
la darreria de les ampliacions del monestir. Consta de tres plantes aixecades al damunt
d’una estructura més antiga. S’atribueix l’ús de les dues plantes superiors a l’habitatge
de fidels que treballaven el camp o a personal al servei del monjos.
5 el paborde era l'administrador general del capítol
13
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Els espais estan separats per voltes i arcades. Aquí trobem una de les mostres de
reaprofitament de construccions naturals, concretament a l’extrem sud es troba una
part de mur feta amb la roca natural.
Possiblement la construcció del celler sigui conseqüència de l’expansió i proliferació del
cultiu de la vinya que va viure la demarcació en aquest període.
6.2. L’església
L’església és la construcció més important de tot el conjunt, si més no un dels més
rellevants del món medieval. Sobre l’originalitat de la construcció recau aquesta
responsabilitat, però també és la causa de les dificultats que suposa la seva datació.
La millor prova de la seva originalitat i l’absència de paral·lels clars és el desconcert i la
manca d’acord en la seva “classificació” i datació en els estudis i referències que s’hi
ha dedicat al llarg del segle XX (Lorés,I 2002: p, 40)
Es pren com a data de la consagració l’any 1022, per a molts aquesta data no implica
que l’edifici estigués conclòs sinó que, simplement i per raons possiblement
impulsades per interessos polítics, es va optar per consagrar-lo. Consagrar és tant com
fer un confirmació pública dels bens del monestir. Això suposaria una reafirmació i
recuperació pública del poder, subscrita per les altres autoritats eclesiàstiques, que el
monestir havia exercit sobre el comptat i que s’havia desequilibrat pels recels que
aixecava entre els nobles.
La no adequació de l’edifici als paràmetres de l’arquitectura del segle XI ha estat
també un factor influent en els dubtes al voltant de la datació. El fet de tenir elements
propis no permet poder establir comparacions en base a les que es pugui datar de
forma fiable. Mentre que hi ha veus, com la de Domènec Puig i Cadafalch partidàries de
les diferents etapes de construcció, n’hi ha que donen per fet que l’edifici és un
exemple d’originalitat no comparable a cap altra mostra de romànic contemporani.
Es poden diferenciar fins a tres etapes constructives la primeres de les quals s’emplaça
aproximadament durant el segle IX i que comprèn el traçat de plantes i els absis i la
cripta. La segona se situaria al voltant del segle XI a la que s’adjudica l’acabament de
les pilastres i les voltes, els capitells califals, el creuer, els absis i la galilea. A la darrera
14
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
o tercera etapa, mitjans del segle XII, pertanyen les sobreposades capelles de Sant
Miquel i de l’Anacoreta i la portalada.
Com ja s’ha dit anteriorment, els desnivells del terreny es van haver de salvar amb la
construcció de terrasses o excavant en la roca. És el cas de la vessant sud de l’església
que va precisar d’una excavació a la roca que en alguns punt va ser de més de dos
metres.
Així mateix, els fonaments de l’absis l’església primitiva es van aprofitar per fer el mur
occidental de la cripta que es va construir a l’est condicionada per la topografia.
Les mides de l’edifici són 38,20m de llarg i
12,20 d’ample. L’edifici és de planta de creu
llatina amb tres naus i cinc trams separats per
quatre parells de pilastres. Les dues naus
laterals, cobertes per volta de quart d’esfera
que se suporten entre el mur lateral i
l’entremig, acaben en girola i són força
estretes, mentre que el transsepte mesura al
voltant dels 23 metres per 6 d’ample.
L’encreuament està resolt amb una volta de
canó que té el suport de quatre arcs que al
seu temps reposen sobre les quatre
cantonades. El creuer consta d’una sola nau,
està coronat per una volta de canó transversal en el tram que cobreix la nau lateral ja
que aquí es manté la volta de quart d’esfera que hi ha en tot el tram de nau lateral. Al
final, el transsepte desemboca en dos absis semicirculars.
15
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Les pilastres són una part singular de l’edifici ja que tenen uns basaments de 3m
d’alçada sobre els quals reposen pilastres rectangulars i rodones. Les columnes
cilíndriques estan rematades per un capitell corinti o d’entrellaços per damunt dels
quals hi neix un segon ordre de columnes que suporten el pes dels arcs torals que
suporten al seu temps el mur d’entremig. Als peus i capçalera de cadascuna de les
naus hi ha finestres.
La capçalera del temple la forma un absis circular al qual s’uneixen les naus
mitjançant la girola o deambulatori que era l’espai que permetia als devots fer la volta
per darrera l’altar major on hi solia haver el reconditori6. No hi ha documentació
suficient per saber quines relíquies custodiava el monestir durant el segle XII però un
inventari del segle xv reflecteix que hi havia diverses relíquies atribuïdes a Jesucrist,
entre les quals destacaven les sangs procedents de la santa imatge, de la Creu, del
Sant Sepulcre i del Sant Sudari, com també una pedra de la columna on Crist fou lligat
6 Lloc on es guardaven les relíquies.
16
Detall de la cripta
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
i fuetejat, la pedra que utilitzà per pujar a la burra el dia del Ram o la terra roja que
trepitjava Nostre Senyor quan va pronunciar les paraules Pax Vobis.
El deambulatori, d’estructura anular, està cobert per una volta de canó anular. Està
construït en dos nivells que eleven la capçalera al mateix nivell que la nau central. Tots
dos deambulatoris estan coberts per voltes de canó que se suporten al damunt del mur
interior i exterior. La part deambulatòria superior era d’ús restringit dels monjos, aquí
es troben també unes finestres que tenen vista sobre l’interior de l’església. Al mur
lateral del costat nord del creuer hi ha una escala de cargol que conduïa a les capelles
de l’Anacoreta – ja desapareguda - i de Sant Miquel.
Les absidioles estan connectades a l’absis per unes petites naus de volta de canó.
Aquestes estructures d’absis, absidioles i deambulatoris, estan datades entre els segles
X i XI.
Menció a part mereixen els capitells.
D'entrada hi ha una supeditació de l'escultura al seu suport arquitectònic, en la mesura
que una transformació en el pla de l'edifici pot comportar també canvis en l'escultura,
com efectivament succeeix en alguns edificis. En el nostre cas, les variacions
detectades entre un capitell conservat de l'arc triomfal i el del transsepte i gran part de
la nau, així com entre aquests i alguns que pertanyen a la zona propera als peus de
l'edifici, podrien coincidir amb les tres fases constructives del edifici.
Aquestes diferències podrien materialitzar-se en certes novetats en els repertoris, a
variacions estilístiques i en alguns casos qualitatives. (Catalunya Romànica. Vol IX.
Empordà II.)
L’escultura a l’església empordanesa segueix una disposició que té a veure amb la
diferenciació de l’espai de la nau i la seva jerarquització. Una anàlisi amatent revela, a
més, que els capitells mantenen una perfecta relació de simetria a un i altre costat de
la nau, no ja només en la seva tipologia – corintis o d’entrellaços – sinó en els detalls i
les variacions que aquests diferents tipus experimenten (Lorés, I 2002: p, 60)
L’estat de conservació dels capitells no permet en alguns casos poder apreciar la
relació de simetria a què ens fa referència Immaculada Lorés en el seu llibre, però sí
17
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
s’aprecia la simbologia jeràrquica per a la diferenciació de l’espai . El que també s’ha
pogut constatar és que els escultors treballaven els capitells per parelles idèntiques i
que són contemporanis a la data de consagració del temple.
Pel que fa a la decoració es diferencien tres temàtiques: la d’estil corinti, la de cintes
entrellaçades i un tercer que combina tots dos estils.
Capitells corintis: són de gran perfecció tècnica com ho demostra l’ús de la
talla bisellada en canal. Estan decorats amb tres capes de fulles s’acant als angles
superiors i un floró central a la part alta de cada cara. Hi ha divergències a l’hora de
relacionar aquesta decoració, ja que hi ha veus que el relacionen o bé amb l’estil
tardoromà o amb l’estil califal. Marquen l’ordre jeràrquic de l’espai inferior dels dos
primers pilars de la nau, fent de suport dels arcs torals de les voltes de canó de la nau
central.
Capitells d’entrellaços: aquests capitells presenten una estructura
troncocònica més baixa que la dels corintis. Es caracteritzen pel predomini de la
18
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
composició geomètrica feta a partir del trenat de cintes planes de doble estria. Són
d’estructura rígida, el terç superior és de forma paral·lelepípeda i la inferior cilíndrica,
sense que hi hagi una difuminació del pas d’una forma a l’altra. El collarí pot variar de
la forma llisa a la motllura, que gairebé sempre sobresurt de la base del capitell. Alguns
d’aquests capitells presenten variacions com figures d’animals als angles, mentre que
d’altres, més propers a la inspiració carolíngia, dibuixen formes entrecreuades formant
diversos motius. Aquesta és la seva singularitat ja que és estrany trobar aquest estil,
més predominant en zones meridionals com el Vallespir que en terres catalanes.
Se solen situar a modus de suport de les voltes de canó divisòries entre les naus i com
a segon ordre de suport als arcs torals, per damunt dels corintis.
Capitells d’estil mixt: són d’estructura
similar a la dels capitells d’entrellaços i més curta
que la dels corintis. Barregen els dos elements i es
troben com els entrellaçats en el segon ordre.
La major part dels temple que acullen pelegrins tenen com a element clau per
aixoplugar-los una Galilea. Aquest habitacle, avantsala del temple, sovint no es
19
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
considera part de l’edificació però sí el lloc idoni per acollir fidels ja que es considerava
allà els fidels s’impregnaven de la màgia i simbolisme que transmet l’estructura del
temple. Aquí s’enterren els personatges preferents que en vida han tingut un vincle
amb la comunitat religiosa. De fet es pensa que en un principi l’acolliment
d’enterraments privilegiats era la principal funció d’aquest lloc, que està adossat a un
espai exterior que on s’acollien enterraments separats dels de la necròpolis.
Tres arcades separen les tres naus que formen aquest cos que s’adossa a la façana
amb pilastres. El sostre és de volta de canó i les laterals de quart de cercle, seguint el
mateix sentit que les naus del temple. Com en el cas de l’església, les obres per
construir la Galilea van suposar grans obres d’aplanament del terreny. Per aquest
motiu els murs septentrional i occidental són murs de contenció.
La presència d’aquesta avantsala obliga a ordenar l’accés a l’església i al mateix temps
facilitava el del monestir ja que feia de distribuïdor, gràcies a un aporta que es va obrir
en el mur meridional. Aquesta porta, coronada per un arc de mig punt, comunicava
amb un espai exterior i era l’inici d’un sistema de comunicació que portava a l’interior
del monestir i al claustre. De tota aquesta construcció tan sols queda un pas voltat a
sota del campanar.
Per les restes de pintures que s’han trobat, es molt possible que els sepulcres de la
part interior de la Galilea estiguessin decorats amb frescos. Destaquen especialment
dues troballes, la primera d’unes dimensions de 1,75m de llargada per 0,50 d’amplada,
correspon a tres franges vermelles alternades amb d’altres blanques. La segona és una
part de decoració arquitectònica d’entre la que destaca un capitell blanc molt esborrat
i una columna vermella, situat just entre la porta major de l’església i l’antiga porta
d’accés.
Parlar del monestir és parlar dels artistes anònims que han deixat l’empremta al llarg
dels anys. Però si algú té nom propi és justament aquell qui no el té, el mestre
Cabestany. Aquest valorat escultor va ser l’autor de la més famosa portalada de
l’església del monestir que, malauradament, no ha arribat entera als nostres dies ja
que ha estat víctima continuada dels espolis.
20
Portada de la Galilea
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Equivocadament, la portalada del mestre Cabestany és considerada com la portalada
per excel·lència de l’església, quan en realitat hi ha estudis que demostren que n’hi va
haver dues d’anteriors. És el cas de l’anàlisi que el director del museu del Castell de
Peralada i conservador del patrimoni artístic de mateix Castell, Jaume Barrachina, va
publicar l’any 1998 en la revista Locus Amoenus7.
Hasta hace bien poco, al hablar de la perdida portada de Sant Pere de Rodes, se
entendía la obra del Maestro de Cabestany, destruida a lo largo del siglo XIX. Sin
embargo, varios restos arquitectónico-escultóricos conservados in situ son
manifiestamente de una portada, o portadas, anteriores: la del Maestro de Cabestany
quedó improntada en la bóveda de la Galilea y ha conservado hasta hoy buena parte
de la mampostería de relleno posterior, además de parte del zócalo. Es del todo
evidente que los restos de un pequeño arquillo, la arquivolta de billetes y su clave
(conservados hasta la reciente restauración, el primero ahora bajo revoque, y el
segundo y tercero, aún actualmente visibles) quedaban ocultos por la obra del Maestro
de Cabestany que se anteponía a ellos (Barrachina,J (1998/99) Locus amoenus núm. 4
p, 7-35)
L’article fa una enumeració minuciosa de les restes trobades en les diferents
excavacions fetes i algunes de recuperades de l’espoli. Els vestigis, són el testimoni
perdurable d’allò que va ser i ens parlen de tres etapes diferents en les quals es van
construir les diferents portes. Són la prova que porta la veu silenciada per l’oblit i
enterrada pel menyspreu.
Segons Barrachina explica en el seu article les portes s’han sobreposat coincidint amb
remodelacions del monestir. Un breu resum les defineix de la forma que segueix:
Portalada original: datada del segle XI quan es va consagrar el temple.
Possiblement es va construir cap la dècada del 1030. Sembla que els motius que la
decoraven, uns àngels, tindrien certa similitud estilística amb els que hi ha a la finestra
de l’església de Sant Andreu de Sureda (Rosselló). La porta és de tipus quadre amb un
7 Revista que publica treballs d'història de l'art, anàlisi estilística i iconogràfica, estudis sobre fonts textuals i
documentals i ressenyes crítiques de llibres i exposicions. 21
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
vano força ampli amb un marc de quatre trams decorat. Val a dir que aquesta porta
seria anterior a la construcció de la Galilea.
Porta segona: Per a aquesta segona porta Barrachina suggereix una estructura
de doble timpà i mainell, i un arc superior d’emmarcament ja que no suporta
càrregues. De la decoració tan sols ha quedat l’evidència de la seva existència i la
incertesa dels continguts. Se pressuposa que va existir la decoració pel sol fet que
és inherent a l’estil romànic. L’únic vestigi que es conserva és la part posterior d’un
dels relleus del mestre Cabestany, en el qual es dibuixen les restes d’un relleu
anterior. La cronologia d’aquesta portada la situa entre els primers anys del segle 22
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
XII, aquesta data es correspondria amb el temps en què el monestir va ser
catapultat com a centre de pelegrinatge.
La portalada del mestre Cabestany: aquesta és la darrera portalada i la que
se suposa va ser de més qualitat. Es pensa que es va substituir la segona portalada,
malmesa per la guerra entre els anys 1128 i 1130, al mateix temps que es va fer el nou
claustre i possiblement també relacionada amb la reforma de la girola. La datació es
concreta al voltant del segon terç del segle XII.
Els temes escultòrics sembla que van estar centrats en Crist i a episodis de l’Evangeli
com escenes de curacions miraculoses. S’han recuperat algunes peces pertanyents a
aquestes escenes, en concret es disposa de fragments dels miracles: de la curació de
23
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
la mà seca, de la resurrecció de Llàtzer, i de les noces de Canà. També s’apunta la
hipòtesi d’altres escenes del Nou Testament, entre els que hi hauria el moment del
Lavatori i el Sant Sopar, ambdós relacionats amb la funció de pelegrinatge que complia
el monestir.
Als dos costats de la porta hi havia unes figures de gran format flanquejant l’entrada i
que representaven Sant Pere i Sant Pau.
Un aspecte que defineix l’escultura del mestre Cabestany és la tendència que té a
utilitzar models romans, visualitzable sobre tot en les robes, els rostres, i en el cas de
la portalada es pot apreciar en les inscripcions que se suposa tenien un lloc destacat.
S’han diferenciat de dos tipus, les integrades en relleus, com és el cas de l’Agnus Dei, o
en cornises.
Altre aspecte destacat en la composició de la portada és el fet de la disposició d’ordres
sobreposats, deduïda dels capitells que s’han trobat.
Seria molt llarg i feixuc enumerar tots els fragments i troballes relacionades amb el
conjunt escultòric d’aquesta porta, ja que avui dia encara la llista no està tancada.
Malgrat tot, de totes les escenes hipotetitzades o trobades en fragments en destaquen
dues que es corresponen amb els fragments millor conservats del que queda de la
portalada. Es tracta de la vocació de Sant Pere i l’Agnus Dei, els originals de les quals
es troben al museu Frederic Marés de Barcelona, a les quals es dediquen les
explicacions que segueixen:
La vocació de Sant Pere: es tracta d’un bloc de
marbre blanc que possiblement derivi de la porta
anterior ja que a la part posterior s’hi ha trobat altres
relleus més antics. Es tracta de tres figures masculines
dues de les quals estan a dintre d’una barca i sostenen
un rem cadascun, mentre que la tercera, que
representa Crist, es troba a fora en un costat. Els dos
homes que hi ha a la nau són dos deixebles, Andreu i
Pere, aquest darrer fa el gest de sortir de la barca,
mentre que Crist en una gest que recorda el Maiestes
Domini del romànic i bizantí, té unes escriptures en
una mà, mentre que amb l’altra beneeix els seus
24
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
deixebles. Destaquen de l’escena la minuciositat dels cabells, de les ones del mar, dels
peixos i dels vestits, de clara inspiració romana. Al damunt de l’escena es pot llegir
una inscripció llatina Ubis Dominus Aparvit Discipulis i Mari (Nostre Senyor es va
aparèixer als deixebles en le mar). A la Galilea del temple s’exposa una rèplica
d’aquesta peça.
Agnus Dei: o anyell de Déu, simbolitza Jesucrist fent l’ofrena per als seus
pecats en relació a l’ofrena del xai que era sacrificat pels jueus en temps de Pasqua. Es
tracta d’una peça rectangular però de
formes corbes en la part inferior i
superior.al cap de l’animal hi ha una
aurèola amb una creu a l’interior i una de
les potes davanteres de l’animal sosté un
crucifix. Una orla, a modus de màndorla,
encercla l’animal. A la part inferior
d’aquesta orla es pot llegir la inscripció
Agnus Dei. Atesa la forma que té el
fragment es podria pensar que formava part d’una dovella dintre de l’arquivolta de la
portalada. El propi simbolisme de la figura ens parla de la gran importància que podria
tenir dintre del conjunt escultòric.
7. El claustre i les dependències privades
El procés constructiu del nou monestir va continuar pel claustre i els edificis que
l’envoltaven, on s’havia de desenvolupar la vida diària dels monjos entre cada un dels
oficis litúrgics. Era en aquells espais on dormien, menjaven, emmagatzemaven els
aliments, llegien i es reunien diàriament per a llegir la regla, assignar les tasques
setmanals, etc. (Lorés, I 2002: p, 83)
Les estances on es desenvolupava la vida comunitària i més domèstica dels monjos
estaven situades al voltant del claustre. La construcció estava envoltada de galeries
porticades on es trobaven els diferents accessos a les dependències privades. La
diferència d’aquesta distribució amb l’anterior és que les antigues estances es
trobaven desagregades, amb el canvi la visió era molt més de conjunt i comunitat.
25
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
El claustre actuava d’element ordenador i, segons ens arriba pels costumaris
conservats d’altres monestirs contemporanis, també era un espai dedicat a la lectura i
l’escriptura, atesa la bona il·luminació del lloc.
L’edificació es troba, com gairebé passa sempre en aquests tipus de construccions, al
centre del monestir. Tenia a l’est l’edifici tardoantic, a la part nord l’església, al sud hi
ha el refectori de dues plantes i de construcció anterior al claustre i la biblioteca, a l’est
la infermeria i magatzem i a l’oest el campanar, la torre defensiva i l’entrada. La seva
datació és posterior a la del refectori i l’església tot i que no hi ha precisió per fixar-la.
L’espai on es va construir no era un espai lliure ja que se li atribueix la ubicació
d’edificis anteriors a l’etapa de Tasi i fins i tot l’ús com a necròpoli en una primària
distribució cementiri al que aniria del de l’actual claustre i entorn de l’església primitiva
fins al Palau de l’Abat.
L’estat de destrucció en què es trobava el claustre abans de la restauració era
important. Ben aviat es va saber que es tractava d’una superposició d’edificacions ja
que es va trobar un claustre més antic situat al mateix nivell que l’església des d’on
s’accedia per Laporta del transsepte sud i que es dataria entre els segles X i XI. Aquest
primer claustre, de dimensions inferiors al segon, disposava de quatre galeries
cobertes amb volta de canó que recolzaven sobre les arcades, els pilars i els murs
perimetrals. La planta tenia forma trapezoïdal i les galeries s’obrien al pati mitjançant
arcs de mig punt.
Tan sols es conserven en bon estat les galeries de la banda est, on s’han trobat restes
de pintures murals que representen la Crucifixió. Al costat sud també s’han trobat
restes de pintura mural on s’identifica un lleó envoltat d’una sanefa.
La resta de l’edificació va ser inutilitzada per construir el segon claustre.
La nova edificació està datada un segle més
tard, i no coincideix en la totalitat amb el
primer, de fet dues de les galeries del primer
edifici van quedar com un espai soterrat,
mentre que la resta es van colgar. És tracta
d’un construcció d’un nivell superior
condicionada, com tot en el monestir, per
26
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
l’orografia i que formaria part d’una reforma profunda del monestir per causa,
possiblement, d’esdeveniments bèl·lics conseqüència dels enfrontaments de les cases
de Peralada i Empúries. Està situat més a l’oest que el primer per evitar haver de fer
excavacions per rebaixar el terreny rocós.
Aquestes reformes van afectar també la portalada de l’església, la capçalera, i la
façana que va incloure la torre campanar.
Per damunt de l’antiga galeria est, i adossat a l’edifici tardoromà, es va construir un
nou edifici que accedia a la nova galeria. El refectori també es va haver d’adaptar al
nou claustre i es va dividir en dues plantes.
Són poques les restes que ens han arribat d’aquest nou claustre, les parts més
afectades per la destrucció són les parts sud i est. Els passadissos estaven coberts amb
volta de quart d’esfera i galeries amb arcs de mig punt. Fileres de dobles columnes
s’alternen amb pilars massissos. De les quaranta quatre columnes que hi havia en
l’obra original, tan sols es conserven els capitells de quatre, la resta han estat, una
vegada més, víctimes de les destruccions i l‘espoli.
Un dels capitells té decoració vegetal de fulles i palmetes, altres dos, molt en la línia
didàctica de l’estil romànic són representació de la infància de Jesús, la Nativitat i el
tercer representa un grup de monjos. El treball d’aquest capitells mostra el
protagonisme de l’escultura respecte d’altres arts dintre de l’estil romànic.
27
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
En el centre del claustre es troba la bocana de la cisterna, feta de marbre blanc i d’estil
renaixentista. Sembla que durant el segle XVII es va fer una nova reforma en
profunditat que va afectar els edificis del claustre i arran de la qual es va realçar murs
perimetrals per construir noves estances per damunt de les voltes de les galeries.
De les reconstruccions que fins ara s’han fet en el claustre, la més recent es data als
anys vuitanta del segle passat i malgrat va reproduir la vessant arquitectònica, no va
restablir les escultures.
8. El campanar
El campanar va ser un dels edifici que es van incloure en
les reformes del segle XII arran de les campanyes
bèl·liques. Es troba adossat a la part occidental del mur
sud de l’església i per tant fora de la planta. Els
campanars simbolitzaven el poder del monestir, aquest
mesura vint i set metres d’alçada i està dividit en tres
pisos amb finestres. Les finestres dels dos pisos inferiors
estan acabades amb arcs de mig punt sense decorar,
28
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
mentre que les del tercer pis són finestres bessones dividides per columnes cilíndriques
de capitells trapezoïdals. La part superior està acabada amb arquets de mig punt. Per
damunt d’aquests finestral s’observa una sanefa d’arcs cecs d’estil llombard. Coronant
aquest pis hi ha una cornisa còncava, al damunt de la qual s’obren tres garant finestres
circulars al damunt de les quals hi ha una segona sanefa llombarda.
A l’interior de la torre s’han trobat les restes d’unes mènsules que indiquen que
podrien haver format part dels suports dels diferents pisos que tenia la construcció per
tal que els monjos poguessin accedir al campanar.
Es creu que aquesta torre està construïda damunt d’una edificació, possiblement del
segle X, i que podria haver estat una zona de pas al claustre.
9. La torre de defensa
Alineada al campanar, en el costat oest del claustre, hi ha la
torre de defensa, coneguda també com la Torre de
l’Homenatge. Ambdues, estan unides per la façana del
monestir i són de forma similar, però a cop d’ull ja s’observa
l’hermetisme de la torre de defensa que no té cap obertura
a l’exterior, tan sols unes petites espitlleres. L’interior està
cobert amb voltes de canó.
Possiblement siguin també contemporànies en la
construcció, tot i que cal destacar l’edificació defensiva es
va reformar al segle XIV.
La torre, de molt difícil accés, era el refugi dels monjos cada cop que per causa de les
guerres o el bandolerisme, el cenobi era víctima dels saquejos. També feia les funcions
de guaita pel control dels pagesos de la zona i per la possible arribada d’enemics.
Les dues torres simbolitzen el poder del monestir, d’una banda l’espiritual i d’altra de
defensa de les terres tutelades per l’església.
10. El Palau de l’Abat29
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Al nord de l’església es troba el Palau de l’Abat, lloc de residència i dependències
privades de l’abat del monestir. Com en altres edificis del conjunt monàstic, la datació
ha comportat força dificultats i incerteses. Finalment, gràcies a unes restes ceràmiques
localitzades en les excavacions, s’ha situat la data entre els segles XV i XVI.
L’emplaçament de l’edifici estava per sota del nivell de l’església per causes del
terreny. En el centre hi havia un pati a l’entorn del qual es van construir dues ales, una
al nord i l’altra a l’oest i l’accés es feia pel costat sud mitjançant una escala tallada a la
roca.
A l’ala nord hi havia una gran sala rectangular, comunicada amb el pati a través d’un
porxo i una de més petita que eren la part més íntima de l’edifici. L’altra part, la de
l’oest, estava dividida en dos àmbits, un dels quals donava també al porxo i un tercer
espai que comunicava amb l’exterior.
Al costat sud de l’edifici hi havia la porta que comunicava amb la planta superior de
l’edifici i amb el claustre a través de la part posterior de l’absis de l’església.
Gràcies a les successives recerques arqueològiques s’han pogut concretar dues
reformes d’aquest edifici durant els segles XVII i XVIII, així com també es va posar de
manifest l’existència d’una edificació de nova planta, adossada a la nau lateral nord de
l’església i a una part del transsepte en el qual s'integren elements arquitectònics
pertanyents a l'església: façana, contraforts i banquetes de fundació. A aquest edifici
se’l coneix amb el nom de les Sagristies Noves.
De planta rectangular, constava de tres pisos, comunicats per una escala situada a
l’angle nord-est, dels quals hi ha testimoni de la planta baixa i el primer pis, en la part
oest del conjunt. Les plantes haurien estat cobertes per volta de canó pla. Sembla que
hi hauria hagut dues vies d’accés, la primera per una porta ubicada al mig del mur de
la nau lateral nord de l’església i la segona per la façana oest del transsepte, tot i que
d’aquest segon accés no hi ha la mateixa certesa que amb el primer.
Prèvia a la troballa d’aquest edifici se’n va trobar un altre de més petit, d’uns 12m2,
encaixat a l’angle del mur nord de la nau. Tot i les troballes arqueològiques que s’han
fet en aquest lloc, no ha estat possible datar-lo però si que se suposa posterior al
primer edifici. Com a dada curiosa, aquí es va trobar un llibre que ha documentat
30
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
prolíficament la història del monestir. S’especula que pugui haver estat el lloc on
s’ubicava l’antiga sagristia. La coberta inicial era de fusta, però es va substituir per
volta d’aresta amb l’ampliació del segle XVIII.
En aquesta zona es va poder documentar, gràcies a unes restes òssies, una fase
anterior a la construcció de l’església.
11. Els tresors
“En una iglesia antigua y derruida por casualidad derruyendo la parecilla que por el
lado de la epístola sostenía la mesa del altar mayor, se halló dentro de la tal pared una
caja de madera, de largo cosa de palmo y medio y de ancho, cosa de cinco cuartos y
de elevación igualmente, forrada de lo interior y exterior de tafetán perdido el color,
cerrada con una llavecita.
Dentro de aquella muchos huesitos, con cajita también, dos pañuelitos de seda, dentro
de los cuales había también huesos de mayor tamaño, conservando el color los
pañuelos y dentro de la misma caja, cubriéndolo todo una madera forrada de plata
[...]” Dentro de ella, entre otras de las cosas, hay una cruz de oja de lata, y tres
porciones de sangre presa. Todo ello será cosa muy antigua.” (Ramonet, R, 1987)
Així documenta Ramon Ramonet en el seu llibre “Reliquias de San Pedro Apóstol
encontradas en Cataluña) una carta del marquès de Campmany, datada del 1826, en
referència a la troballa del tresor del monestir.
Sembla que la descoberta va tenir lloc el 1810, quan el monestir era víctima de
l’abandonament i l’espoli, mentre uns treballadors assalariats destruïen una paret. La
troballa, una caixa amb relíquies i objectes, estava en un reconditori i va comportar la
recuperació d’un seguit d’objectes que per la seva gènesi i antiguitat venen a
confirmar que el monestir era un centre de pelegrinatge.
El valor real de les peces no permet considerar-lo un tresor material. El valor que té
aquest conjunt d’objectes i relíquies és espiritual, convertint-lo en un tresor sacre. Així,
el motiu de l’ocultació estaria relacionat amb el perill de profanació que els monjos van
pressentir arran del clima d’inseguretat que la comunitat va viure durant els segles XV 31
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
i XVI. Possiblement l’amagatall va ser tan segur que va caure en l’oblit quan els
clergues van abandonar en cenobi.
L’arqueologia confirma, igualment, que amb posterioritat el reconditori va ser cegat i
l’altar va recuperar la seva ubicació original tornant novament al centre del presbiteri,
al voltant dels segles XIV-XV (...) Donades les grans dimensions de l’altra (...)va ser
necessari l’afegit de dos murets a cadascun dels costats, a manera de contraforts. És
dintre d’un d’aquests murs, molt provablement el meridional, on va ser amagat el
nostre conjunt de peces. (Lorés, I 2002: p, 158)
La caixa era una arqueta amb incrustacions d’os i metall contenia un seguit d’objectes
alguns dels quals van desaparèixer l’any 1936. La major part dels objectes daten dels
segles X i XI i es troben actualment al Museu de Girona. En fem una breu explicació:
L’arqueta: contenia les peces i relíquies d’ossos que es van trobar el 1810.
Està feta de petits llistons de fusta de roure o faig, peces d’os i metall.
D’aquesta peça no s’ha pogut esbrinar la procedència, tot i que sembla que
podria tenir relació amb un tipus d’arquetes que feien els musulmans, per tant a
diferència de la resta d’objecte que descriurem tot seguit, aquest no tindria un
ús estrictament religiós.
32
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Altar portàtil: consta d’un marc de fusta cobert d’argent repujat que envolta
una peça de pissarra que conté les relíquies de la Consagració. La part anterior
té repujada la figura de Crist envoltat d’àngels amb una inscripció en llatí: “Hic
virtus tonantis exaudit pie orantem. Merita sanctorum possunt adiuvari
orantem”, “Aquí la virtut del Tonant (Déu). Els mèrits dels sants poden ajudar el
que resa” Al revers de la peça apareix la figura de Sant Joan evangelista i la
inscripció abreviada del seu nom, i també, la inscripció de “Iosue et Elimburga
fieri iusserunt”, o sigui “Josuè i Elimburga em van manar fer”, referint-se als
donants de la peça. (Masmartí, S 2009: p,39)
Es tracta d’una peça preromànica de baixa qualitat que no ha pogut der datada
amb certesa.
Les mides de la peça són 22 x 14 x 2,5cm.
L’Encolpium: es tracta d’una peça
articulada, preparada per a contenir
una relíquia en el seu interior. Està
feta de bronze i representa una figura
33
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
hieràtica de Crist, clavat amb quatre claus, amb el cap reclinat sobre el costat
esquerre, a l’estil del Maiestas Domini romànic, però flanquejat per una imatge
de la Verge i Sant Joan Evangelista. Al revers s’observa la Verge amb els quatre
evangelistes. Aquesta iconografia es repeteix ja que són peces molt corrents,
preparades per a contenir relíquies de la Vera Cruz o de sants, fetes a partir
d’un motlle. Respecte de la datació, no es pot precisar, ja que correspondria a
un vast període entre el segles VI i XIII.
La crismera: les crismeres són uns recipients de
forma cilíndrica fets per contenir els Sants Olis, que
daten dels segles IV a V. El seu nom original és el
Sanctorum Chrisma del qual ha derivat crismera.
N’hi havia de grans dimensió en forma d’àmfora i de
més petit com la trobada en el tresor de Sant Pere
de Rodes que està feta d’argent repujat amb el
dibuix d’unes sanefes florals, mesura 7cm d’alçada,
2,9 de diàmetre i 9cm de circumferència. Les
datacions fetes per Immaculada Lorés i el Museu
d’Art de Girona, on es troba actualment, la situen
entre els segles IX-X.
El vel de seda: aquesta peça de roba, que originàriament era de color groc
pàl·lid, està formada per quatre talls de roba cosits entre ells. Dos dels trossos
són rectangulars, i els altres dos de forma triangular. Atesa la forma, es pensa
que pugui tractar-se d’un estendard o penó fet que es contradiu amb la
delicadesa de la roba. Data aproximadament del segle XI.
Un segon tresor va poder ser rescatat gràcies a unes excavacions fetes l’any 1989.
Aquesta troballa arqueològica ha permès recuperar 685 monedes d’or i plata,
actualment dipositades al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Les monedes, trobades
dins d’un recipient de ceràmica a la planta baixa del Palau de l’Abat, estan datades
entre els segles XIV i XVI. S’especula sobre la procedència i pren força tal com
menciona Sònia Masmartí en el seu llibre Sant Pere de Rodes, lloc de pelegrinatge que
34
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
es pugui tractar, com en el cas del tresor de l’arqueta, de
donacions de pelegrins. Com diu la mateixa autora, es tracta
de monedes de la Corona d’Aragó, Regne de Castella, Regne
de Portugal, Regne de França, diversos estats italians, arquebisbat de Salzburg, Regne
de Bohèmia, Regne d’Hongria i l’illa de Rodes.
12. Les pintures del monestir
Sabem que la major part dels edificis antics i medievals estaven profusament decorats
amb pintures, ja sigui acolorant les escultures, o bé amb pintures murals. Poques
restes han arribat als nostres ulls, i el monestir de Sant Pere de Rodes no n’és una
excepció. On sí tenim més mostres és en el cas de les miniatures, veiem doncs què ens
diuen les d’aquest cenobi.
Com ja hem dit en l’apartat 7, del claustre es van recuperar unes mostres murals. Les
restes trobades, segons indica Immaculada Lorés, pertanyen a decoracions
geomètriques fetes a base de línies geomètriques i motius pseudovegetals a tot arreu
excepte de l’arc de separació entre les galeries nord i est i al pilar entre arcosolis del
mur meridional de la galeria sud. En el primer trobem una representació de la
crucifixió, en el segon la imatge d’un lleó. (Lorés, I 2002: p, 185)
El Diari de Girona del 23 d’agost de 1993 donava la notícia de la troballa:
35
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Ambdues troballes estaven força malmeses atès que es van passar segles sota terra. A
l’escena de la Crucifixió li mancava el terç inferior
L’església va ser un important centre de pelegrinatge
36
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
13. Bibliografia
AZCÁRATE, José Mª (2007). El arte gótico en España. Madrid: Cátedra
BANGO, Isidoro G (1989). El arte románico. Madrid: Grupo 16 (col·lecció
Historia 16, Historia del arte)
BANGO, Isidoro G (1989). El prerrománico en Europa. Madrid: Grupo 16
(col·lecció Historia 16, Historia del arte)
CONTI, Flavio (1980). Como reconocer el arte románico. Barcelona: Editorial
Médica y Técnica (col·lecció Como reconocer)
CORTÉS ARRESE, Miguel (1989). El arte Bizantino. Madrid: Grupo 16
(col·lecció Historia 16, Historia del arte)
CORZO, Ramón (1989). El arte Visigótico y prerrománico. Madrid: Grupo 16
(col·lecció Historia 16, Historia del arte)
Diversos autors (1979). Historia del arte. Madrid: Anaya
Diversos autors (1987). Historia del arte. Madrid: UNED
Diversos autors (1985) Historia del arte, Barcelona: Vicens Vives
ESPAÑOL, Francesca (1989). El arte gótico (I). Madrid: Grupo 16 (col·lecció
Historia 16, Historia del arte)
GOMBRICH, Ernst Hans (2008). Historia del arte. London: Phaidon Press
Limited
Gozzoli, Maria Cristina (1980). Como reconocer el arte gótico. Barcelona:
Editorial Médica y Técnica (col·lecció Como reconocer)
HAUSER, A (1969). Historia social de la literatura y el arte. Vol I. Madrid:
Guadarrama
MITRE, Emílo (1985). Los monasterios medievales. Madrid: Grupo 16
(col·lecció Historias del viejo mundo)
YARZA, Joaquin (1989). El arte gótico (II).Madrid: Grupo 16 (col·lecció Historia
16, Historia del arte)
37
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Webgrafia
Arteguias [en línia] <http://www.arteguias.com/imagineria.htm> [Consulta: 18
novembre 2011]
Artelista [en línia] <http://www.artelista.com/articulos/news1551/el-codigo-del-
cuerpo.html > [Consulta: 19 novembre 2011]
Canal social [en línia] <http://www.canalsocial.net/ger/ficha_GER.asp?
id=3786&cat=arte> [Consulta: 12 novembre 2011]
Col·laboradors de la Wikipedia [en línia]
<http://es.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_bizantina> [Consulta: 20 de
novembre 2011]
Col·laboradors de la Wikipedia [en línia] <http://ca.wikipedia.org/wiki/Art>
[Consulta: 12 novembre 2011]
Col·laboradors de la Wikipedia [en línia]
<http://ca.wikipedia.org/wiki/Caelus> [Consulta: 18 novembre 2011]
Col·laboradors de la Wikipedia [en línia]
<http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Byzantium550.png> [Consulta: 18
novembre 2011]
Col·laboradors de la Wikipedia [en línia]
<http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Italo-
Byzantinischer_Maler_des_13._Jahrhunderts_001.jpg> [Consulta: 15 novembre
2011]
Enciclopèdia Catalana [en línia] <http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?
NDCHEC=0220638&BATE=art> [Consulta: diverses dates novembre 2011]
Fonsado [en línia] <http://www.fonsado.com/2010/05/el-crismon-en-el-reino-
de-leon-ii.html> [Consulta: 19 novembre 2011]
Mercabá [en línia]
<http://www.mercaba.org/Rialp/M/media_edad_iv_arte1.htm> [Consulta: 23
novembre 2011]
Religion Facts [en línia]
<http://www.religionfacts.com/christianity/history/jesus.htm> [Consulta: 19
novembre 2011]
Slideshare< http://www.slideshare.net/homolicantropus/clase-medioevo-
presentation> [Consulta: 21 novembre 2011]
38
Irene AlcaideHistòria de l’art I
HAU4 Grau d’Humanitats
UOC 2011________________________________________________________________________________________
Sombras de tinta [en línia]
<http://sombrasdetinta.blogspot.com/2010/05/santa-sofia-v-dos-mosaicos-
olvidados.html> [Consulta: 18 novembre 2011]
Studia Humanitatis [en línia]
<https://sites.google.com/site/mercheraspi/lesimatgesalcristianismeoccidental
> [Consulta: 20 de novembre 2011]
Taringa [en línia] <http://www.taringa.net/posts/imagenes/1761330/obras-de-
arte.html> [Consulta: 21 novembre 2011]
XTEC [en línia] <http://www.xtec.cat/~sescanue/romanic/catala/portada-
romanica.html> [Consulta: 22 novembre 2011]
XTEC [en línia] <http://www.xtec.net/~cllorach/webiconografia/bourges.htm>
[Consulta: 26 novembre 2011]
39