habitatge_introduccio

23
L’HABITATGE Ricard Valero Departament de Tecnologia Institut Pons d’Icart Tarragona

Upload: jordimartiguiu

Post on 22-Jan-2018

155 views

Category:

Education


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: habitatge_introduccio

L’HABITATGERicard ValeroDepartament de TecnologiaInstitut Pons d’IcartTarragona

Page 2: habitatge_introduccio

1. Característiques de l’habitatge:

L’habitatge ha d’oferir a les persones espais derelació, comunicació, esbarjo, intimitat, higiene,alimentació, treball, estudi, etc. La construcciód’habitatges segueix les lleis i normatives quefixa l’Administració.

Cada cop és més important la construcciód’habitatges sostenibles i fets amb materialsreciclables.

Page 3: habitatge_introduccio

1.1. Tipus d’habitatges:

a) Unifamiliars: Ocupats per una sola família.

a.1) Aïllats: No comparteix parets amb altresedificis. Té jardí al voltant. El trobem en zones debaixa densitat de població.

a.2) Aparellats: Dos habitatges unifamiliarssimètrics que comparteixen una paret mitgera.

Page 4: habitatge_introduccio

a.3) Adossats o alineats: L’habitatge es situa alcostat dels altres formant una filera i compartintdues parets mitgeres.

b) Plurifamiliars: Blocs de pisos, ocupats perdiverses famílies. En zones urbanes on el sòl ésmés limitat. Tenen una comunitat de propietarisper gestionar serveis i instal·lacions comuns(escala, ascensor, etc.).

Page 5: habitatge_introduccio

1.2. L’emplaçament i l’orientació:L’emplaçament determina les característiques iserveis de l’habitatge.El Sol és una font natural de calor i de llum.L’orientació de la casa és essencial per gaudir d’unasensació de benestar i d’un estalvi energètic enil·luminació i climatització.Orientació Nord: En els habitatges orientats al nord,el sol no incideix de forma directa, de manera quenomés rep una mica de radiació solar a primera iúltima hora durant els mesos d’estiu. La despesa encalefacció durant l’hivern és més accentuada enl’orientació nord, per aquest motiu, no sol ser unaorientació òptima per a la majoria de climes que hiha en l’Espanya peninsular.

Page 6: habitatge_introduccio

Orientació Sud: En els habitatges orientats al sud, elsol dóna tot el dia a l’hivern, primavera i tardor. Al’estiu només en les hores centrals del dia,justament quan fa més calor. Per aquest motiu ésuna orientació bona per als climes més freds peròper a les zones on faci més calor, hauran decontemplar la despesa en aire condicionat i tendals.

Orientació Est: En els habitatges orientats a l’est, elsol incideix des que surt fins al migdia, sent unabona opció per a la majoria d’habitatges doncs no hiha una despesa energètica molt accentuada. Lacalor s’acumula durant el dia i s’allibera durant latard-nit.

Page 7: habitatge_introduccio

Orientació Oest: En els habitatges orientats al’oest és el cas oposat a l’anterior. El sol incideixdes del migdia fins al capvespre. No acumulacalor durant el dia per passar un hivern mésconfortable i rep el sol en les hores de més calor,la qual cosa suposa un cost energètic en airecondicionat a l’estiu.

Page 8: habitatge_introduccio

1.3. La distribució interior:

Els espais estan dividits per parets o envans, iacostumen a ser: rebedor, menjador, dormitoris,bany, cuina i safareig, i espais exteriors nocoberts, com balcons, patis, terrasses, etc.

Es poden agrupar en quatre zones:

• Zona de treball i serveis: Cuina, rebost,safareig, lavabo, bany, etc. S’hi fan tasquesdomèstiques i d’higiene.

• Zona per dormir i aïllament: Dormitoris.

Page 9: habitatge_introduccio

• Zona per relacionar-se i estar: Sala d’estar,menjador, estudi, etc.

• Zona d’accés i de circulació: Rebedor,passadissos, porxo, etc.

Page 10: habitatge_introduccio

Disseny de l’interior d’un pis:

Avui en dia s’utilitzen ordinadors i programariespecífic per a fer els dissenys dels interiors delshabitatges. Aquí tens alguns exemples:Edu365

Autosketch

Sketch up

Sweet Home 3D

Page 11: habitatge_introduccio

1.4. Sostenibilitat energètica:

Un habitatge energèticament sostenible ésaquell que redueix al màxim les sevesnecessitats de consum d’energia externa perclimatització, aigua calenta sanitària (ACS) iconsum elèctric.

La sostenibilitat energètica s’aconsegueix demanera passiva (amb aïllaments i dissenyantl’habitatge correctament) i de manera activa(utilitzant energies renovables, com la solar iutilitzant electrodomèstics eficients).

Page 12: habitatge_introduccio

Recursos:

• Energia solar en habitatges comunitaris

• Cases geosolars

• Video energia solar tèrmica

• Edificis ecològics

Page 13: habitatge_introduccio

1.5. Arquitectura bioclimàtica:

Es basa en la construcció d’edificis adaptats a lescondicions climàtiques de l’entorn, aprofitant elsrecursos naturals per reduir el consum d’energia iimpacte mediambiental.

Orientació: L’orientació sud (rep Sol tot el dia) ésadequada per les habitacions més utilitzades, lanord (no rep Sol) és apte per trasters i rebosts,l’est rep una calor agradable el matí (dormitoris).

Page 14: habitatge_introduccio

Protecció solar: Si a la zona sud plantem arbres defulla caduca, a l’estiu farà ombra i a l’hivern quanperd les fulles, deixarà passar el sol. Al nord elsarbres han de ser de fulla perenne per fer de barreraals vents freds del nord.

Sistemes per generar i distribuir aire calent:

• Efecte hivernacle: Grans finestres a la façana sudper rebre la insolació i persianes per evitar lapèrdua de calor a la nit.

• Mur Trombe: Mur construït de pedra o formigóamb obertures a l’inferior i superior per facilitar lacirculació de l’aire i un vidre per crear efectehivernacle.

Page 15: habitatge_introduccio

Funcionament del mur Trombe

Page 16: habitatge_introduccio

Sistema per generar i distribuir aire fresc:

• Xemeneies solars:

• Patis

• Façana ventilada:

Page 17: habitatge_introduccio

Aïllament tèrmic: S’utilitzen materials amb baixaconductivitat tèrmica (Porexpan, poliuretà) enparets i sostres, col·locats en una cambra d’aire.

Les cobertes verdes consisteix en cobrir lateulada amb una capa vegetal que fa d’aïllanttèrmic. Durant el dia absorbeix la calor i per lanit la dissipa.

Page 18: habitatge_introduccio
Page 19: habitatge_introduccio

2. Accés a l’habitatge:Podem accedir mitjançant lloguer o compra. Lespersones que impulsen la construcció d’unhabitatge són els promotors, pot ser:

• Promoció pública: L’Administració pública(Ajuntament, Generalitat, Estat) n’és lapromotora d’habitatges de protecció oficial(per persones amb pocs recursos).

• Promoció privada: El promotor és unparticular, empresa o entitat.

Page 20: habitatge_introduccio

2.1. Lloguer:

El propietari d’un habitatge (llogater oarrendador) cedeix el seu ús a una altra persona(arrendatari), a canvi d’uns diners mensuals. S’hade fer un contracte amb unes condicionspactades.

2.2. Compra:

Sovint cal fer una hipoteca, el banc deixa elsdiners al comprador que els ha de tornarmensualment amb uns interessos. L’habitatge ésla garantia. El notari redacta una escriptura depropietat associada a la compravenda.

Page 21: habitatge_introduccio

El valor de l’habitatge el taxa un pèritindependent. La hipoteca consta de:

• Un període d’amortització: temps pel retorndel préstec.

• Tipus d’interès: percentatge que cobra el bancper deixar els diners (normalment és l’Euribor+ un %).

• Comissions d’amortització: costos per retornardiners anticipadament.

Page 22: habitatge_introduccio

2.3. Documentació administrativa:

• Llicència d’obra: L’Administració autoritza alpromotor l’inici de les obres segons unprojecte.

• Cèdula d’habitabilitat: L’Administració verificaque l’habitatge té les condicions mínimesd’habilitat. Conté dades d’ubicació, superfície,ocupació... Cal per sol·licitar subministramentsd’aigua, gas i electricitat.

• Certificat d’eficiència energètica: Especifica laqualificació energètica de l’habitatge.

Page 23: habitatge_introduccio

2.4. Despeses i impostos:

• Impost de béns immobles (IBI): Impostmunicipal anual, segons el valor cadastral del’habitatge.

• Assegurança: inclou incendi, inundació,robatori, trencament, etc.

• Taxes per serveis municipals: Per recollir lesescombraries.

• Despeses de la comunitat de propietaris: Pelmanteniment d’espais comuns (escala,ascensor, piscina comunitària, etc.).