guia de lectura tots sis - santillana · 2020. 10. 5. · tots sis presentació de l’obra 2020,...

GUIA DE LECTUR A

Tots sisAlegria Julià

ES0000000127811 149699_Guia_Tots_sis_102064.indd 1 18/06/2020 14:15:06

Tots

sis

· P

rese

nta

ció

de

l’o

bra

Tots

sis

· P

rese

nta

ció

de

l’o

bra

© 2020, Santillana Infantil y Juvenil, S. L. i Grup Promotor, S. L.

21

Tots sisAlegria Julià

PRESENTACIÓ DE L’OBRA

L’autora

Alegria Julià va néixer al barri del Guinardó de Barcelona l’any 1945. Va exercir com a mestra durant molts anys, després va fer d’assessora didàctica al Servei d’Ensenya-ment del Català, finalment va tornar a les aules i, actualment, està jubilada. Li agrada el contacte amb els alumnes i el que més la motiva és encomanar als nois i les noies la il·lusió per la lectura i l’escriptura.

Les seves històries són inspirades en fets reals, i hi barreja un punt d’imaginació, una mica d’humor i un pessic de tendresa. També li agrada molt jugar amb les parau-les, amb la seva forma i el seu significat. De vegades escriu contes tot comptant i contant, juga a enfilar monosíl·labs fins a construir una història, escriu contes ver-ticalment i després els complementa horitzontalment fins a aconseguir una història arrodonida. Alguns dels seus contes han estat publicats a la revista Cavall Fort. Des de l’any 1990 va per les escoles i els instituts (n’ha visitat més d’un centenar) a fer fòrums lectors a través de les editorials, de la Institució de les Lletres Catalanes, dins del programa Itineraris de lectura «L’autor a l’escola» i ara també li fa il·lusió fer assessorament a les escoles que utilitzen el programa Xim i Xesca, la web per fomen-tar la lectura i la comprensió lectora.

Les seves obres són Un romà al segle xx, Contes de festa major, De cop i volta, Gent de mar, Contes numèrics una mica histèrics (publicada a Jollibre), Contes verticals, Conta-lles i rialles d’arreu del món, Contes enigmístics i, el més recent, Tots sis (ambdós publi-cats a Jollibre).

L’il·lustrador

Miguel Bustos (La Sènia, 1984) és dissenyador gràfic per formació i il·lustrador per deformació. També complementa la seva feina d’il·lustrador amb l’ensenya-ment, fa de professor en el taller de gravat i serigrafia de l’Escola Eina.

Ha participat en diverses fires i festivals d’il·lustradors, com ara la Small Publishers Fair de Londres, el Gutterfest, el Graf i el Give Print a Chance de Barcelona. L’any


Tots

sis

· P

rese

nta

ció

de

l’o

bra


2

2013 va publicar el primer còmic, El Senyor Romaní (EDT), amb guió de Carme Pons, que va ser guardonat amb els premis Junceda d’Il·lustració 2014. Col·labora en diferents mitjans i revistes com ara El Jueves, El estafador, Barça Kids, Anorak Magazine i Dot Magazine, i fa regularment vinyetes d’humor gràfic a la seva pàgina Humor se escribe con lápiz (www.instagram.com/humor_se_escribe_con_lapiz), des d’on mostra el seu humor, també denominat «Humor pffff».

L’obra

Sis cosins, fills de dos germans, protagonitzen la novel·la: en Miquel, la Marta i en Marçal (fills d’en Toni i la Tònia); la Mercè, en Marc i la Maria (fills d’en Joan i la Joana). Tots tenen noms amb ema, heretats dels seus avis. Els avis paterns tenen una masia on sovint es troben tots els cosins. L’àvia Mercè els anomena el Club de les sis emes.

A Tots sis l’àvia recull diferents aventures i vivències d’aquests cosins, en un relat estructurat per mesos, que, com descobrim al final, escriu com a regal per al seu marit, l’avi Miquel, pels seu setanta-cinquè aniversari.

Per què cal llegir-la?

Les aventures d’una colla de cosins de diferents edats ens acosten a la vida a la vila, però també a l’experiència d’anar a la ciutat en diferents moments (a la cavalcada de Reis, per anar al veterinari, etc.). Els seus jocs, les seves vivències, les relacions entre ells i amb els més grans de la família presenten una realitat familiar molt especial, amb molta complicitat entre els nens i amb un vincle molt estret amb els avis.

A través de les diverses narracions, es mostraran situacions que agraden i d’altres que no agraden, com ara l’adopció del gos (Nit) o la crítica a la situació dels immi-grants al Mediterrani.

Aportació del llibre al desenvolupament de les competències

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Treballar les expressions amb sentit figurat en els contextos

on apareixen.

Gaudir de la lectura com a font d’informació, però també de plaer.

Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Interpretar el text de manera individual i opinar sobre les situacions

que s’hi presenten.



Tots

sis

· P

rop

ost

a d

’ac

tiv

ita

ts

Tots

sis

· P

rop

ost

a d

’ac

tiv

ita

ts

43

Observar com actuen i com reaccionen cadascun dels cosins en les

diferents situacions, i reflexionar sobre com ho farien ells mateixos.

Competència d’aprendre a aprendre

Interpretar el text com una font d’informació i estar obert a tot

el que aporta.

Competència artística i cultural

Dibuixar el que es presenta en alguna descripció.

Fer un mural sobre alguns continguts referents a Àfrica.

Educació en valorsTots sis presenta uns cosins de diferents edats que comparteixen molt de temps junts, però també amb la resta de la família, sobretot amb els avis comuns, els paterns, a la masia. Els valors que es tracten són la complicitat, la imaginació, la llibertat, la vita-litat i la família com a pilar.



Tots

sis

· P

rop

ost

a d

’ac

tiv

ita

ts

4

PROPOSTA D’ACTIVITATS

Llegir i comprendre

La portada · Activitat 1

La primera activitat proposa que els nens i les nenes observin la portada del lli-bre i interpretin la imatge que hi ha. A continuació, se’ls demana que la relacio-nin amb el títol de la novel·la.

Plantegeu-los que exposin les seves interpretacions davant de la resta del grup i destaqueu la importància de ser respectuosos amb els altres, igual com esperen que els altres també siguin respectuosos amb ells i elles.

Citacions i dedicatòries · Activitat 2

Aquesta obra s’obre amb dues citacions molt interessants sobre la lectura, una d’Emili Teixidor i una altra, de David Bueno, ambdues referides a llegir i al pes que té aquesta acció en la vida de les persones i com n’és d’important començar a llegir de ben petits.

A continuació, Alegria Julià fa un parell de dedicatòries, la primera, per a les seves mestres, i la segona, per als seus alumnes: les mestres són les que la van iniciar en el món de la lectura; els seus alumnes són els deixebles als quals espera haver trans-mès aquesta passió.

Els infants hauran d’interpretar el significat d’aquestes paraules. Un cop ho hagin fet de manera individual, demaneu-los que comentin les seves respostes amb la resta de la classe. Aprofiteu per obrir debat sobre la lectura i com condueix el lector a mons nous i diferents, com li obre un camí diferent i allunyat de la realitat, que aporta un munt de coses noves i enriquidores a la seva vida.

L’arbre genealògic · Activitat 3

L’activitat reprodueix l’arbre genealògic de la família i els demana que encerclin els noms repetits amb el mateix color. Després, fa un seguit de preguntes sobre els noms dels cosins, d’on venen, les inicials i per què l’àvia els anomena el Club de les sis emes.

Setembre. Jugant per l’era · Activitat 4

L’activitat planteja un treball sobre l’argument de la narració. Demana als alumnes què passa, quin és el conflicte que desencadena el pànic en la família i què ha fet el prota-



Tots

sis

· P

rop

ost

a d

’ac

tiv

ita

ts

Tots

sis

· P

rop

ost

a d

’ac

tiv

ita

ts

65

gonista del malentès en realitat. També es pregunta de quin conte treu la idea en Mar-çal per amagar-se. Aprofiteu per preguntar a les nenes i els nens si coneixen el conte de Les set cabretes. Entre tots, expliqueu-lo a classe i relacioneu el que fa en Marçal amb el seu argument.

Octubre. A l’hora del pati · Activitat 5

En aquesta activitat, apareix un resum de la narració que ha quedat tallat en secci-ons i apareix desendreçat. Els alumnes hauran de reconstruir el text i copiar-lo.

Un cop fet, podeu comentar amb els infants el que li passa a l’Alba, que reviu el moment en el qual li van dir a la seva àvia que la seva mare era morta. Deixeu que expliquin com s’han sentit quan han llegit aquesta part de la narració i què els ha semblat la manera com l’autora l’ha desenvolupada.

Novembre. Animals al tren · Activitat 6

L’activitat es basa en la interpretació del dibuix que il·lustra aquesta narració. Els infants hauran d’explicar què hi ha i quina relació té amb un moment concret de la història: quan se’n va la llum al tren. A continuació hauran de vincular aquesta situació amb l’arribada del gos, el Nit, a la masia dels avis.

Podeu aprofitar aquesta activitat per parlar dels animals de companyia i el paper que tenen a les famílies. També podeu plantejar la facilitat de tenir animals en un entorn rural, a la masia en aquest cas, davant de la dificultat de tenir-ne en un pis o a la ciutat. Pregunteu-los on creuen que viuen millor els animals i per què.

Desembre. Un estrany al metro · Activitat 7

En aquest cas, l’activitat planteja la lectura d’un fragment de la narració i la reflexió del que s’hi exposa. Els nens i les nenes hauran de relacionar aquesta situació amb la resta de l’argument i interpretar la reacció del Marc, el protagonista, davant de l’estrany del metro.

Gener. Les estàtues · Activitat 8

Aquesta activitat pregunta als alumnes en què consisteix el joc a què juguen els cosins, què els espanta i com esbrinen què és de veritat i com ha arribat allà on és.

Aprofiteu aquesta activitat perquè les nenes i els nens expliquin en quines situaci-ons han tingut por d’alguna cosa que, en realitat, no els hauria d’haver espantat. Hauran d’exposar què és el que va provocar l’equívoc i com es van sentir quan van descobrir el que era en realitat. Parleu del fet que, de vegades, la nostra imaginació ens juga males passades.



Tots

sis

· P

rop

ost

a d

’ac

tiv

ita

ts

6

Febrer. El forat petit · Activitat 9

L’activitat es planteja a partir d’un fragment de la narració. Els infant l’hauran de llegir i, a partir de la situació que es proposa, hauran d’explicar què als ha portat a la situació en la qual es troben.

Aprofiteu l’argument d’aquesta narració per parlar de la interpretació de les coses i de la imaginació. Podeu demanar-los si coneixen algun altre conte o narració on es passi a un altre món per un forat, com per exemple a Alícia al país de les meravelles.

Març. Creació literària · Activitat 10

En aquest cas, l’activitat torna a treballar l’argument del text. La mestra els llegeix un conte que ella ha escrit basat en un fet real. Un malentès és el que desencadena tota la situació i la reflexió que es fa sobre la invisibilitat de les persones a les grans ciutats.

Aprofiteu per obrir un torn de paraula per plantejar la diferència entre viure en un poble o una vila petita i en una gran ciutat, de com actuen les persones en els dife-rents entorns i què fa que sigui així. Com més gent viu en una població més distan-ciament social hi ha entre les persones; els pobles petits i les viles, amb pocs habi-tants, generen relacions més properes perquè tothom es coneix i, en un moment o un altre, comparteixen algun entorn (sigui l’escola, la piscina municipal o la botiga).

Abril. L’anell · Activitat 11

Aquesta activitat demana que els alumnes relacionin el fragment del poema de Josep Carner titulat «La garsa» que se cita en el text, amb l’argument de la narració.

Els alumnes han de veure que la garsa se sent atreta per les coses que brillen i això fa que les agafi i se les endugui al niu, tal com fa amb l’anell de l’àvia.

Pregunteu a les nenes i els nens com se sentirien ells si, per culpa d’ells, desapare-gués alguna cosa de valor dels pares o dels avis. Si ho creieu oportú, ho poden rela-cionar amb alguna vivència i explicar-la a la resta de la classe.

Maig. Excursió accidentada · Activitat 12

L’activitat proposa que els infants relacionin els noms dels personatges que prota-gonitzen un llibre d’Emili Teixidor. A continuació, han de relacionar aquests noms amb el que fa el grup de la Marta durant l’excursió que vertebra l’argument de la narració.

Demaneu als alumnes per quin motiu la mestra valora la imaginació de la mainada del grup. Feu-los preguntes com ara: Al lloc on han anat del Montseny hi ha tots els animals que ells anomenen? Què ha estimulat els nens i les nenes a «veure’ls»?, etc.



Tots

sis

· P

rop

ost

a d

’ac

tiv

ita

ts

Tots

sis

· P

rop

ost

a d

’ac

tiv

ita

ts

87

Juny. Final de curs · Activitat 13

El fragment que es proposa a l’activitat explica una tradició que tenen els alumnes per Sant Joan. Se’ls demana que el tornin a llegir i l’expliquin. També han d’exposar per quin motiu no es fa el mateix amb els llibres de text.

Pregunteu-los què els sembla la reutilització de llibres de text a l’escola, entre ger-mans, amics i companys, etc. Demaneu-los què els sembla i en quin estat els acostu-men a arribar aquests llibres, si es conserven com cal o no, etc.

Juliol. Àfrica · Activitat 14

Aquesta activitat recull una descripció que es fa a la narració i els demana que facin un dibuix que la il·lustri. Un cop enllestits, els poden ensenyar als companys i les companyes i, fins i tot, penjar-los a l’aula.

A nivell de contingut, tot el que fa referència a la immigració, què els porta aquí, com arriben, etc., es treballarà en una activitat de debat.

Agost. Les cigonyes · Activitat 15

L’activitat planteja a les nenes i els nens que expliquin, a partir de la narració, quin és el paper de les cigonyes en la tradició popular, si és habitual que passin per la vila dels protagonistes i com ho interpreta en Marc.

Pregunteu-los si coneixen altres històries pròpies de la cultura popular que tinguin a veure amb els animals i feu que les expliquin, com ara el ratolí de les dents.

Epíleg · Activitat 16

Per tancar el treball de la novel·la, proposem als alumnes que busquin i copiïn el frag-ment on en Marc diu a l’àvia quin és el seu paper en la família.

Es vol que els infants reflexionin sobre les paraules que li diu i que ho posin en con-text: han d’entendre que l’àvia parla des de la vellesa i es planteja que ella ja ha fet tot el que havia de fer, parla de «viure el temps que els queda». En Marc li fa veure que ella és important en el futur d’ell i dels cosins, que encara ha de fer de besàvia i gaudir del que vindrà, animant-la a viure.

Porteu aquesta reflexió al terreny personal i demaneu als alumnes si tenen avis i besavis, quina relació tenen amb ells i si la gaudeixen.



Tots

sis

· P

rop

ost

a d

’ac

tiv

ita

ts

8

En veu alta

Llegim en veu altaProposeu als alumnes que llegeixin en veu alta alguna de les narracions. Podeu fer que cadascú llegeixi fins a un punt per mantenir l’atenció de tota la classe. Aprofiteu aquesta lectura per fer que entonin correctament i perquè interpretin les intervenci-ons dels personatges tenint en compte el que diuen i el context en què ho diuen.

Investigar

ÀfricaProposeu a les nenes i els nens que busquin informació sobre el Senegal, el wòlof i el djembé. En grups de tres o quatre, poden preparar un mural on es presenti de manera gràfica la informació que han trobat.

Un cop fets, es poden penjar a l’aula perquè tothom els pugui veure.

Debatre

La immigracióLa immigració és un tema que es planteja en la novel·la. Es parla de la tragèdia de les pasteres, de la mort al mar, de la inacció dels polítics, de com podem ser solidaris i aportar des de les nostres possibilitats.

Plantegeu totes aquestes qüestions en forma de debat i feu que els alumnes exposin les seves opinions sobre el tema de manera oberta i raonada, però sempre partint del respecte per tothom.

Aprofiteu per estimular les actituds solidàries entre els alumnes. Si teniu alumnes que hagin arribat a Catalunya perquè els seu país d’origen està en guerra o la situació és molt precària, feu que expliquin a la resta del grup la seva vivència personal.


TOTS SISAlegria Julià

NOM: CURS:

Material fotocopiable © 2020, Santillana Infantil y Juvenil, S. L. i Grup Promotor, S. L.

Activitat 1 . La portada • Observa la portada del llibre i explica quants personatges

hi surten i què fa cadascun. Relaciona-ho amb el títol.

Activitat 2 . Citacions i dedicatòries • Torna a llegir les dedicatòries i explica’n el significat.

Llegir no omple el meu temps; llegir omple i afegeix valor a la meva vida!

Emili Teixidor

L’important no és llegir des de ben petits, quan abans millor, sinó gaudir amb allò que es llegeix.

David Bueno

A la memòria de les meves mestres, que em van iniciar en el merave-llós món de la lectura i l’escriptura.

Als alumnes que he tingut al llarg de tants anys de docència, amb l’esperança que els hagi contagiat, ni que sigui una mica, el gest tan fantàstic d’obrir un llibre i llegir.



NOM: CURS:


Activitat 3 . L’arbre genealògic • Fixa’t en l’arbre genealògic dels cosins i encercla els noms repetits amb un

mateix color. Després, respon.

ARBRE GENEALÒGIC DELS SIS COSINS

Avis ROURE

MARÇAL i MARTA

Avis MAS

MIQUEL i MERCÈ

MARIAMARCMERCÈMARÇALMARTAMIQUEL

Avis ROCA

MARC i MARIA

JOANAJOANTONITÒNIA

Per què són el Club de les sis emes?

Quines inicials tenen tots sis?

D’on venen els seus noms?

Activitat 4 · Setembre. Jugant per l’era • Els cosins juguen a fet i amagar, però passa alguna cosa amb en Marçal.

Què passa? On s’ha amagat? En què s’ha inspirat per trobar aquest amagatall? Per què no surt quan el criden?



NOM: CURS:


Activitat 5 . Octubre. A l’hora del pati • Ordena els fragments i escriu l’oració que resumeix l’argument d’aquesta

història.

Quan ho explica als pares descobreixen que la calaixera pertanyia

El pare de l’Alba compra una calaixera a Olot.

se sent com la nena de la foto i reviu el que li va succeir.

a la família del seu pare i que la nena de les fotos era la seva àvia.

L’Alba troba una fotos a dins i, quan se les mira,

Activitat 6 · Novembre. Animals al tren

• Observa la imatge i explica quins animals hi ha al vagó del tren i què passa quan se’n va la llum.

Quina relació té aquest conte amb l’arribada del Nit a la masia dels avis?



NOM: CURS:


Activitat 7 . Desembre. Un estrany al metro • Llegeix aquest fragment de la novel·la i explica qui veu en Marc al metro

i qui creu que és. Per què es pensa que el vigila a ell?

—És Ell! Està viatjant d’incògnit. No t’has fixat com em vigilava?

—Què m’estàs dient, Marc? —pregunta la mare.

Ara sí que no el segueix.

—Doncs això, que aquest senyor tan elegant era el Rei Negre. S’ha vestit així per no cridar l’atenció. T’has fixat en la quantitat de pa-pers que portava a la cartera? Estic convençut que eren els infor-mes de tots els nens i nenes a qui ha de portar regals. (pàg. 70)

Activitat 8 · Gener. Les estàtues • En què consisteix el joc de les estàtues? Què els provoca l’espant? Què resulta

ser, en realitat, i com ha arribat al menjador de casa dels avis?

Activitat 9 · Febrer. El forat petit • Llegeix el fragment següent i explica per què la Marta i en Marçal tornen del

jardí de l’àvia Marta en un estat tan lamentable.

S’asseuen a terra esgotats després de l’aventura que acaben de viu-re. Tenen els cabells plens de fulles menudes i tendres, la cara i les mans plenes d’esgarrinxades i la roba, ai la roba! La mare posarà el crit al cel quan vegi com van de bruts. Tots dos fan una olor estra- nya, una barreja d’herba tallada, de fulles i de detergent. (pàg. 99)



NOM: CURS:


Activitat 10 · Març. Creació literària • Respon les preguntes següents:

Per què en el seu conte la mestra creu que està morta?

Quin malentès ha provocat aquesta situació?

Per què creus que diu que «a les gran ciutats tots som invisibles i transparents»?

Activitat 11 · Abril. L’anell • Quina relació té el fragment del poema «La garsa» de Josep Carner amb

el que s’explica en aquesta narració? Raona-ho.

M’atreuen cases i cambres

on suau, amb pas lleuger,

prenc cosetes perquè lluen:

un tresor que al niu duré.



NOM: CURS:


Activitat 12 · Maig. Excursió accidentada • Relaciona els noms dels protagonistes del llibre d’Emili Teixidor.

• Com es relacionen amb el que fa el grup de la Marta a l’excursió? Copia’n algun exemple del llibre.

Activitat 13 · Juny. Final de curs • Llegeix el fragment i explica en què consisteix la tradició i per què no es fa

amb els llibres.

El Miquel, l’Alba, el Jordi i el Roger han decidit que seguiran la tradi-ció de fa uns anys, i llençaran a la foguera les carpetes, les llibretes i tots els apunts de les assignatures, sobretot les que més els han fet patir. De bon grat llençarien els llibres i tot, però els han de deixar a l’escola per ser reutilitzats.

Això de tirar a la foguera tot el paperam és un costum dels nois i noies de sisè per celebrar que han acabat la primària. Volen fer foc nou, mai tan ben dit, perquè aniran a l’institut. (pàg. 151)

formiga

girafa

marieta

gallina

guineu

mico

Rafa

Nyeu

Piga

Quico

Lina

Tieta



NOM: CURS:


Activitat 14 · Juliol. Àfrica • Llegeix la descripció i fes un dibuix que la il·lustri.

Activitat 15 · Agost. Les cigonyes • Quin paper tenen les cigonyes en la cultura popular? És normal que passin

per la vila? Què passa nou mesos després que hi hagin anat i com ho interpreta en Marc?

Els que criden més l’atenció són els subsaharians, no

pel color de la pell, que també és el cas, sinó per la vesti-

menta que porten. Quins colors més llampants i virolats,

quines túniques plenes de dibuixos, de sanefes, de flors

i ocells; quins mocadors que porten les mares, lligats

al cap d’una manera ben original i estrafolària; i quina

mà de trenetes en els pentinats de les nenes.



NOM: CURS:


Activitat 16 · Epíleg • A l’epíleg en Marc deixa molt clar a l’àvia quin és el seu paper a la família en

el futur. Busca’l i copia’l.

Per què creus que li diu aquestes paraules? Com ho interpretes?



NOM: CURS:


Test de comprensió lectoraTria la resposta adequada a cada pregunta i comprova si has entès bé la novel·la.

1. Els cosins grans són...

a …le Mercè i en Miquel.b ...en Marc i la Marta. c ...la Maria i en Marçal.

2. On viuen els avis dels Club de les emes?

a A la vila, en un pis.b Als afores, en una casa. c Al camp, en una masia.

3. A Setembre. Jugant per l’era, què pensen que li ha passat a en Marçal?

a Que ha marxat de l’era cap al bosc.b Que ha caigut al pou.c Que està inconscient per un cop i no els sent quan el criden.

4. A Octubre. A l’hora de pati, on troba l’Alba les fotos amagades?

a Al fons d’un armari vell.b Al doble fons d’una calaixera antiga. c A la caixa de coses dels avis que hi ha a casa.

5. De quina raça és el gos, el Nit?

a De gossos pigalls.b De gossos pastors.c De gossos de guarda.

6. Quin dia de l’any surt l’home dels nassos? Quants nassos té?

a El dia de Nadal. Tants com dies li queden a l’any.b El darrer dia de l’any. Tants com dies li queden a l’any.c El dia 31 de desembre. Tants dies com l’any.



NOM: CURS:


7. A què juguen en Marçal i la Marta quan perden la pilota a Febrer. El forat petit?

a Tenis.b Futbol.c Ping-pong.

8. Com es diu el joc d’Abril. L’anell?

a L’anell picapedrell.b L’anell vell. c Un anell per a ell.

9. Qui sap seguir les pistes a Maig. Excursió accidentada?

a L’Alba.b L’Amú. c En Dídac.

10. Què valora l’avi Miquel quan diu «—Qui ens ho havia de dir, fa uns anys, que veuríem i viuríem aquesta varietat de gent i de cultures. M’agrada aquesta festa».?

a L’enriquiment cultural.b La diversitat de jocs. c Les músiques i els instruments de llocs diferents.



Solucionari


Tots

sis

· S

olu

cio

na

ri

19

Solucionari

Octubre. A l’hora del pati . Activitat 5

El pare de l’Alba compra una calaixera a Olot. L’Alba troba una fotos a dins i, quan se les mira, se sent com la nena de la foto i reviu el que li va succeir. Quan ho explica als pares descobreixen que la calaixera pertanyia a la família del seu pare i que la nena de les fotos era la seva àvia.

Abril. L’anell · Activitat 11

El poema explica que la garsa se sent atreta per les coses lluents i que, sempre que pot, les agafa i se les endú al niu. A la narració, l’anell de l’àvia, que havien deixat a l’ampit de la finestra, desapareix i després descobreixen que una garsa se l’ha endut.

Maig. Excursió accidentada · Activitat 12

Formiga PigaGirafa RafaMarieta TietaGallina LinaGuineu NyeuMico QuicoEls nens i les nenes fan el mateix amb els rastres dels animals que van trobant, o que creuen que van trobant, i els van posant noms, com ara la salamandra Mandra.

Epíleg · Activitat 16

«Et diré més, has de conèixer i malcriar els nostres fills, els teus besnets, els has de cantar cançons, has de jugar amb ells, els has d’explicar contes, històries, aventures.., tal com has fet amb nosaltres».

Resposta model: perquè no vol que l’àvia pensi que el seu paper a la família ja s’ha acabat, que és vella i que ja no té res més a fer. Li deixa clar que la volen exercint de besàvia i fent amb els besnets que vindran el mateix que ha fet amb els seus nets.

Test de comprensió lectora

1 a; 2 c; 3 b; 4 b; 5 c; 6 b; 7 c; 8 a; 9 b; 10 a.


guia de lectura tots sis - santillana · 2020. 10. 5. · tots sis presentació de l’obra 2020,...

Documents