ANÀLISI:

Presentació Il turco in Italia va ser la tretzena òpera de Gioachino Rossini, autor del primer romanticisme italià. Precisament l’any anterior havia estrenat una obra de temàtica paral·lela L’italiana in Algeri. No hi ha, però, apart del contrast d’àmbits culturals triats, una relació de continuïtat en la trama argumental de les dues obres. L’obra es va estrenar el 14-VIII-1814 a La Scala de Milà. L’obra no va tenir gaire bona acollida. El 1820 Rossini, a Nàpols va fer algunes modificacions, adaptant el context de la representació, afegint o suprimint àries i substituint recitatius per parts parlades. Tot plegat dóna peu a que en la posteritat les versions que ofereix cada teatre puguin presentar algunes variants. L’obra va anar caient en l’oblit fins que Maria Callas la va recuperar en unes notables interpretacions i un enregistrament els anys de 1950. Des d’aleshores l’obra ha anat sent cada vegada més interpretada i enregistrada. Musicalment l’obra és de les que Rossini mostra major influència de Mozart. Sabem que quan va composar Il turco feia poc que Rossini havia vist Così fan tutte de l’autor salzburguès. Es nota la influència particularment en el predomini de peces de conjunt de veus (duets, trios, inclús un quintet). També, en l’argument, en les dues obres citades el personatge que assessora als protagonistes i manipula les situacions és una mena d’intel·lectual (en el primer cas un filòsof i en el segon un poeta). També és interessant fer constar que l'heroïna en aquesta ocasió és una soprano, i no una mezzo, com en el cas de les cèlebres Rossina o Isabella: la coloratura de la protagonista suggereix aquí una personalitat suposadament voluble.

Pel que fa al moment històric l’obra va ser estrenada el 1814. És el final de l’ocupació napoleònica d’Itàlia. El moment explica que la narració presenti un cert atreviment pel que fa a la liberalitat dels protagonistes en els temes amorosos. Val a dir, però, que la moral i la censura, que no deixaven d’existir, obligaven a que el final resultés edificant. Al final de l’obra hi haurà penediments i reconciliacions i “cada ovella al seu corral”. En els comentaris també es pot notar una certa exaltació d’allò italià: es tracta d’una manera discreta d’introduir la reivindicació nacionalista. L’argument segueix la tradició tant arrelada en l’Europa del segle XVIII de presentar històries dites turqueries. Es tracta de localitzar obres literàries i musicals en llocs exòtics, particularment en el curiós àmbit turc i, en general, les corts plenes de turbants al cap, harems i en general costums exòtics per als europeus. Recordem, només per posar un exemple, El rapte en el serrall de Mozart (1782). El llibret va ser composat pel solvent Felice Romani, basant-se en un llibret anterior de Caterino Mazzolà .

p. 1(de 5)

Personatges

p. 2(de 5)

SELIM (Baix bufo)Príncep turc

FIORILLA (Soprano coloratura)

Esposa de don Geronio

GERONIO (Baix bufo)

Personatge de poc caràcter i espòs de

Fiorilla

NARCISO (Tenor lleuger)

Galantejador de Fiorilla

PROSDOCIMO (Baríton)Poeta. És el

personatge que mou els fils de la trama

ZAIDA (Mezzo)

Gitana. Antiga amant de Selim

ALBAZAR (Tenor)Noi que

acompanya Zaida

1’19”

COMPAREM .

Acte 1 (de 2)

A prop del mar a prop de Nàpols (1r quadre) Un grup de gitanos es troben a prop d’unes platges d’estiueig. En el grup hi ha Zaida que va fugir de Turquia per protegir-se de la venjança del seu estimat Selim. Unes dones envejoses de l’harem havien acusat falsament Zaida d’infidelitat. Acudirà de vista Prodocimo, poeta que busca inspiració per a l’argument amorós d’una òpera. També acut Geronio que vol que li llegeixin la bonaventura per tal de saber si podrà dominar la seva lligona dona. Efectivament, també passarà passejant per la costa amb unes amigues Fiorilla, l’esposa de Geronio. La protagonista proclama que és una bogeria estimar una sola persona. Amb aquestes que desembarca un vaixell turc que porta a Selim. Aquest queda encantat d’Itàlia [incidència en l’aspecte patriòtic per part dels autors]. Selim i Fiorilla quedaran entusiasmats l’un de l’altre. S’escandalitzen del flirteig, primer Narciso (aspirant a ser l’amant de Fiorilla) i després el marit d’ella, Geronio. La dona acaba invitant al turc a casa seva a prendre cafè [iniciativa que cal dir seria escandalosa a principis del segle XIX].

A prop del mar a prop de Nàpols (2r quadre) La mestressa de la casa fa servir cafè a Selim. Ella comenta que és un mal costum turc el comprar les dones i tenir un harem. Ell contesta que només va estar enamorat una vegada i que estaria disposat a tenir només a Fiorilla per esposa. Finament arriba el marit. Selim tem que Geronio l’ataqui, però, en canvi, Fiorilla presenta els dos homes i diu que Geronio ha vingut a besar la capa del visitant, cosa que finalment aquell fa. El turc s’estranya de com són de complaents que són els marits italians. Finalment, però, marxa citant a la seva estimada al seu vaixell. Geronio, ja a soles, retreu a la dona la seva infidelitat, però ella replica que és ell que ja no l’estima com abans, fins al punt que l’home acabarà demanant disculpes a la indignada esposa.

Al port (3r quadre) Quan el turc està disposat a marxar amb Fiorilla al seu país, la que es presenta, instigada pel poeta Prosdocimo, és Zaida. Ràpidament es reaviva l’amor de Selim per la seva antiga esposa. Quan arriba Fiorilla, seguida per Geronio i Narciso, i troba a una rival, la despitada italiana es llença sobre Zaida i l’acte acaba amb una baralla, per terra, entre les dues dones.

8’ 30” a Zurich

p. 3(de 6)

Orquestra: Obertura: Simfonia : Típica obertura rossiniana, amb fragments ben airosos.

9’ 49” a Padua

Fiorilla: Ària (cavatina): Non si dà follia maggiore : No hi ha bogeria més gran que estimar un sol amant. Ària de presentació (o cavatina) en què es mostren les conviccions de la protagonista sobre l’amor.

4’ 05”Devia-

Pertusi, 1997

Fiorilla-Selim: Duet: Serva / Servo : Quan la protagonista i el viatger lliguen.

2’ 05”Bartoli-

Raimondi, 2002

6’ 55”Rumetz-Bartoli,

2002

Geronio i Fiorilla: Duet: Per piacere alla signora : Per agradar a la senyora [...] A casa meva no vull turcs ni italians, o et picaré [sic.].

9’ 19”Machaizde,

2009, amb recitatiu previ

La recu-peració de

l’obra

3’ 38”Callas,

1955

Una versió de referència

3’ 14”Caballé,

1982

La mezzo que hi arriba

Al festival Rossini. Bona

3’ 17”Bartoli,

2002

3’ 45”Marianelli,

2007

La més cèlebre

Un duet entre grotesc i bonic

Però ella contraatacarà: Calla! Per a castigar-te hauré de tenir mil amants, nit i dia, al meu voltant.

La cabaletta:

la part ràpida

A un hostal napolità (1r quadre) Selim, després de repensar-s’ho, decideix tornar a Fiorilla. Per això convoca al marit a l’hostal per fer una oferta de compra. Com que el turc veu que el marit no cedirà, arriba a la conclusió que el millor és una fugida o un rapte. Fiorilla també ha citat a l’hostal a la seva rival. Li proposa que sigui Selim qui triï entre les dues dones. Amb aquestes que l'al·ludit arriba i segueix amb els seus dubtes. Això indigna a Zaida, que marxa. L’escena acaba amb un duo amorós entre Fiorilla i Selim, que es citen per trobar-se en un ball.

A un ball d e màscares (2n quadre) Al ball acudeixen Selim, Narciso i Geronio. Aquest últim vol recuperar la seva dona. Els tres homes van disfressats de turcs emmascarats. Fiorilla i Zaida s’han vestit de turques, també amb antifaços. En el ball hi ha una confusió de personalitats i Geronio no pot descobrir qui és Fiorilla. Finalment Narciso se n’anirà amb Fiorilla i Selim amb Zaida.

Novament a l’hostal(3r quadre) Fiorilla veu en aquesta fase de la història que les coses no li han anat bé. Sap per Prosdocimo que Selim marxarà amb Zaida. La dona rep també una carta de Geronio demanant el divorci. Veient que queda abandonada, canta una ària de lament i penediment. Cal recordar que la censura exigia que els personatges que havien actuat de manera indecorosa es penedissin: l’obligació en aquest cas és benvinguda perquè dóna lloc a una difícil virtuosística i llarga ària de lament per a la primera soprano, és Squallida veste e bruna.

A la platja (4t quadre) A instàncies del poeta, tothom acut a la costa a acomiadar la refeta parella de Zaida i Selim. També Geronio i Fiorilla es reconcilien amb una abraçada. Prosdocimo acaba considerant que el final és perfecte. p.4

(de 5)

Narciso: Ària: Intesi! Ah, tutto intesi : Entès, tot entès ... Narciso es lamenta que la molt inconstant de la Fiorilla li ha faltat a la paraula donada i ara prefereix un altre..

Fiorilla: Què: Squallida veste e bruna : Miserable vestit, l’últim color que portaré serà el negre de pena i penediment. Es tracta de la necessària declaració de contrició que s’exigia als personatges que s’havien portat de manera moralment inadequada.

Geronio, Narciso, Zaida, Selim, Fioirlla i cor: Quintet: Oh, guardate che accidente: Ah, quin problema, no reconec a la meva dona!. Típica escena d’embolic

8’ 37”Pertusi i

Antoniozzi

7’ 16”Ramey i

Dara

4’ 33”Lepre,

2007

5’ 16”Lee,2010

11’ 10”Marianelli,

2007

7’ 52”Morozova,

2008

12’ 59”Genova, 2009

A partir de 4’20”

8’ 13”Enreg. Sony 1990, amb

Caballé

Acte 2 (de 2)

Ària de coloratura. Requereix agilitat i resistència

Selim i Geronio: Duet: D'un bell'uso di Turchia : Un bonic costum turc, potser n’has sentit parlar, quan la dona és una càrrega, el marit la pot vendre. I contesta Geronio: Doncs a Itàlia tenim un costum millor, el marit li trenca els morros quasi sempre al comprador.

Amb diàleg còmic

Enregistraments i referències

REFERÈNCIESALIER, Roger. Guia universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007

GENER, Ramon. Il turco in Italia a la webcam de Ramon Gener Barcelona: Liceu, 2012.http://www.youtube.com/watch?v=gVwkPthkc24&playnext=1&list=PL73AB054AD9380C66&feature=results_video

TodOpera. El turco en Italia.http://www.todoperaweb.com.ar/biblio/Turco.html

Viquipedia. Il turco in Italia.http://it.wikipedia.org/wiki/Il_Turco_in_Italia

Diverdi Il turco in Italia http://www.diverdi.com/portal/detalle.aspx?id=45056

Mitjà ENREGISTRAMENTS

CD 1955, EMI. És l'enregistrament que va servir per a recuperar l’òpera, amb el protagonisme de la Maria Callas

CD 1997, DECCA . Dr. Ricardo Chailly. Amb Cecilia Bartoli, Michele Pertusi, Ramon Vargas, Alessandro Corbelli i Laura Polverelli.

DVD 2004, Arthaus. Dr. Thomas Grimm.Amb Bartoli, Raimondi, Macías, Rumetz, Smichtz

Accés íntegre i gratuït amb You Tube

Dr. Jonathan Webb. A Gènova el 2009:

Obertura

1r acte

2nacte

SENCER

LIBRETTO Itralià-castellà

AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, juny 2011 p. 5

(de 5)

Altres guies d’audició

Associació d’amics

12’28”2

2h 41’ 50” a Cremona, 2007

09’19”1

15’00”3

11’35”4

14’16”5

14’19”6

14’14”7

14’18”8

09’39”9

07’34”10

12’59”11

13’01”12

10’12”13

Per Kareol

2h 14’ 33” a Zurich 2002