grups focals, un apropament qualitatiu... o com trobar el camí per a sensibilitzar als...
TRANSCRIPT
GRUPS FOCALS un apropament
qualitatiu…
…o com trobar el camí per a sensibilitzar als professionals
Grup de treball:.M.Ballbe, M.Contel, I.Feria,F.Fonseca,S.Mondon
La història… Sóm un grup de treball que es troba i fa feina des
del febrer de 2013. El nostre objecte de treball és la sensibilització
dels professionals de la Salut Mental. Calia trobar un mètode d’abordatge i
d’investigació. Es decideix fer un estudi qualitatiu utilitzant la
tècnica del grup focal. Per aconseguir arribar a la impressió subjectiva. La impressió objectiva ens la dóna la
bibliografia.
L’objecte dels abordatges qualitatius és la comprensió de la realitat complexa i subjectiva del professional o del pacient.
Aquesta tècnica permet identificar problemes comuns experimentats per la majoria dels participants.
I es decideix aquest format perquè estem tractant amb les creences, els mites , les actituds i la sensibilització dels professionals i aquest tipus d’ abordatge és altament sensible a la seva detecció.
Objectiu de l’estudi Conèixer les actituds, les percepcions, les
vivències, les barreres, les resistències i les dificultats dels professionals per l’abordatge del tabaquisme en l’àmbit hospitalari de salut mental. (categories principals)
Es pretén identificar perquè els professionals estan poc sensibilitzats davant d’aquest tema.
La tècnica de consens són les tècniques concretes per augmentar la sensibilització
Què és un grup focal (grups de discusió o focus group)
Introduït per Merton i els seus col·laboradors a principis del segle XX. És la tècnica més utilitzada pels professionals de la salut per a realitzar estudis qualitatius.
Inicialment i encara ara molt utilitzats en estudis de mercat. Investigació social.
Simulen un reproducció teatral de la realitat en condicions més o menys controlades.
Alguns autors suggereixen que hauria de ser una tècnica complementària a altres tècniques d’avaluació.
Metodologia L‘enfocament es basa en el paradigma de la
teoria fonamentada que permet construir conceptes a partir de les observacions dels investigadors (Glaser i Strauss 1967)
La teoria fonamentada utilitza: El mostreig teòric fins la saturació de les
categories: quan amb els grups ja no s’obtenen dades noves.
El mètode comparatiu constant, per codificar i analitzar les dades.
Per a a la categorització i codificació de les dades s’utilitzarà el software AtlasTi o NVivo.
Una fase de preparació: composició del grup i nombre de grups. Cal tenir en compte dos criteris: la heterogeneïtat: dimensions intragrupal i
intergrupal. Cal que hi hagi compatibilitat comunicativa.
Factors a tenir en compte:GènereEdat/generacióStatus laboral Ideologia relacionada amb l’estudi.
els recursos disponibles: temps i diners.
Treballar com es contacta amb els participants. Cal que el grup no estigui “contaminat”. Millor que no es coneguin o es coneguin poc. Incentivació a la participació: recordatoris i
detall El local: lloc agradable,al voltant d’una taula… L’inici de la reunio. El desenvolupament de la reunió.
El moderador marca el ritme i el to de la reunió, explica els objectius, agraeix la presència, introdueix el tema i recorda la confidencialitat. Cal que provoqui el desig de discutir.
Pot tenir unes preguntes obertes preparades per poder orientar i explorar les àrees d’interès de l’estudi.
Format dels grups
6/10 professionals Temps:1,15-1,30 h. Una moderadora 2 observadores de la comunicació no verbal. Gravació i posterior transcripció (amb permís dels
assistents i compromís de retorn) Els participants participen de forma voluntària i firmen
consentiment informat i un petit qüestionari. Es preserven els principis de confidencialitat i anonimat. No hi ha remuneració econòmica però si simbòlica en
forma de pastes,cafè i un detall.
En la nostra experiència…(octubre 2015)
Es realitzen tres grups: Un de professionals de SM de l’àmbit clínic Un de professionals de SM de l’àmbit de la gestió I el darrer de professionals de SM dels dos àmbits.
Total persones convidades a participar (enviament de carta): 55
Persones que varen participar: 24 Persones que van rebutjar des d’un principi: 7 Persones que mai van contestar: 14 Persones que no podien assistir: 5 Persones confirmades que no es van presentar
al grup: 5
Dades quantitatives
Dades quantitatives
Total assistents: 24 Assistents al primer grup: 6 Assistents al segon grup: 5 Assistents al tercer grup: 13
De l’ambit de la salut mental hospitalària catalana, citats de forma oberta i voluntària (mitjançant una carta) i repartits en tres grups focals realitzats durant tres dilluns consecutius del mes d’octubre de 2015.
Descripció participants grupsN= 24Grups:
. Grup 1: 6 (25%)
. Grup 2: 5 (20,8%)
. Grup 3: 13 (54,2%)Sexe:
. Dones: 17 (70,8%)Edat:
. 30-60 anys (47 )Anys experiència laboral:
. 21 anys (6-35 )
Tots els participants: en la categoria de “molt o mig motivats”, un sol participant catalogat de poc motivat…la resta mig o poc motivats no contesten o no venen…
Descripció participants grups Professió:
. Psiquiatria: 11 (45,8%)
. Infermeria: 8 (33,3%)
. Psicologia: 4 (16,7%)
. Ter. Ocupacional: 1 (4,2%)Tipus de Centre:
. Públic: 17 (70,8%)
. Concertat: 7 (29,2%)Tipus de Servei:
. Aguts/Detox/UPD: 14 (58,3%)
. Hospital de Dia: 5 (20,8%)
. Subaguts/MiLLe: 1 (4,2%)
. Ambulatori: 1 (4,2%)
. Combinacions: 3 (12,5%)
Descripció participants grups Clínic vs. Gestió:
. Clínic: 17 (70,8%)
. Gestió: 6 (25%)
. Clínic i Gestió: 1 (4,2%)Aborda el tabac:
. Habitualment: 10 (41,7%)
. De vegades: 9 (37,5%)
. Sempre: 4 (16,7%)
. Rarament: 1 (4,2%)Formació en tabac:
. Sí: 17 (70,8%)
. No: 7 (29,2%)Fumador/a:
. Mai fumador: 12 (50%)
. Ex-fumador: 9 (37,5%)
. Fumador: 3 (12,5%)
Les vivències dels professionals… Per la recaptació:
malgrat haver pensat i haver-hi (potencialment) molts professionals; a l’hora de concretar: dificultats!
complexa, frustrant de vegades: cartes , trucades…. serveix força la coneixença i el “tu a tu”! Més fàcils de convèncer els més motivats!
El primer grup, el primer dia, la primera estona….ambient fred i “despistat”, costa arrencar, a les primeres a nosaltres!.feia mesos que esperàvem aquell moment! I poc a poc el grup es va implicant ( en paral·lelisme
amb el que ha passat amb el tabaquisme!) La gent molt oberta, discurs molt ric i entusiasta. Aportació de molta “experiència”.
Les vivències dels participants… En els grups hi ha pocs silencis i molta reflexió, la qual
expliciten. S’impliquen força a nivell verbal i no verbal. Dilemes i discrepàncies: sobret tot quan es coneixen Autocrítica i heterocrítica Diferències entre clínics i gestors: uns responsabilitzen
als altres i els altres no se senten al·ludits. Creuen que hi ha hagut una transformació progressiva
d’ells mateixos i una major sensibilitat. Hi ha interès en la formació. Agraïment per obrir espai per pensar i repensar. Se’n van contents i molts d’ells han vingut contents,
disposats, compromesos i motivats.
Les preguntes del moderador Per què malgrat conèixer les evidències sobre tabac i
salut mental, els professionals no les posem en pràctica?
Que hauria de passar per tal que el tractament del tabaquisme es considerés tan prioritari com el tractament d’altres malalties?
Que li cal a un professional per tal d’integrar l’abordatge del tabac a la pràctica diària de la mateixa forma que altres rutines?
Imagineu que han passat 10 anys i esteu treballant en una “unitat perfecta” que aplica totes les recomanacions i evidències en quant al tractament del tabaquisme. Com us sembla que es pot haver aconseguit?
Les nostres categories principals són: les resistències i els elements que faciliten:els
facilitadors…(resultats preliminars)
Les categories principals (facilitador)
No ha costat tant arribar fins aquí i ara ja hi som, com seguim?”
El seu significat Evolució sociocultural, major sensibilització
Cita literal (verbatim) “Sóc exemple de transformació cap a ajudar a deixar de
fumar” Cal potenciar també l’empoderament del pacient Hasta ahora este tema nos ha preocupado, ahora
tenemos que ocuparnos, ya hemos hecho el cambio cultural.
Les categories principals (facilitador) De la prohibició a l’ingrés i a la vivència com oportunitat de salut Les mil oportunitats d’or dels sanitaris per intervenir: les deixem
passar?
El seu significat No prohibició sinó validació De vegades potser s’equivoca l’enfocament: primer cal motivar.
Cita literal (verbatim)L’actitud que tenim els professionals determina l’evolució
Els pacients s’adapten quan els professionals oferim recolzament Darrera d’una cigarreta electrònica que s’utilitza hi ha algú amb
una preocupació pel tabac.
Les categories principals (facilitador)
Molta feina feta amb continuïtat i des de prismes diferents
El seu significat La implicació i recolzament institucional i també dels
caps immediats
Cita literal (verbatin) Cal “anar a la una” La implicació és millorable Els caps estan sensibilitzats? Infermeria més rigidesa i els metges més permissius?
“Ara no toca “: el pacient té mil fronts oberts, pobre! ( i el professional també!)!
El seu significat No es percep com una prioritat a psiquiatria Percepció que tampoc és el moment a l’ingrés
Cita literal (verbatim)El tabac: la “germaneta dels pobres”.Els professionals d’addiccions potser són més
laxes amb les recaigudes i la norma?
Les categories principals (resistència)
Les categories principals (resistència)
El seu significat
El tabac: tema “maria” ,és el menors dels mals del pacient
Baixa percepció de risc associat
Cita literal (verbatim)Quan hi ha malaltia física, ja hi ha argument!El tabac és una addicció de les petites.A urgències: “guerra de guerrilles”.
Les categories principals (resistència)
Els permisos: una dificultat afegida!
El seu significat Manca de formació: poques eines! Considerar el tabac encara com a eina de socialització i
“terapèutica” Poca supervisió
Cita literal (verbatim)El missatge social que ens arriba del tabac és prohibicionisme pur: li diríem a un pacient que és pagués el tractament de metadona?.
El fumar et fa més home, més dona, és relaxant,afavoreix la socialització i les connotacions negatives són a mig/llarg termini
Cita literal …
No ens podem relaxar, hem de tirar endavant, i hem d’aconseguir moltes més coses. I a més a més d’una manera objectiva, científica i rigorosa.
I la bibliografia que diu?
El personal sol anticipar més problemes relacionats amb la prohibició de no fumar (Voci et al 2010) Augment de l’ansietat i l’estrès del pacient, Més alteracions de conducta Augment d’altes voluntàries.Ratschen et al (2009)
Ratschen et al (2009)
Els mites… El tabac s’ha utilitzat com a “eina terapèutica”
(Dickhens et al,2004; Lawn&Condon 2006)
Existia la creença que fumar amb els pacients millora la relació terapèutica (Ratschen et al, 2009)
I el mite que la pacient de salut mental i addiccions “no pot deixar de fumar”, malgrat que els estudis demostren que aquests pacients també estan motivats (Green&Clark 2005,Procahska et al 2004; Siru 2009)
Resistències…
En un estudi a Anglaterra, el personal de salut mental presenta més oposició que el personal de l’hospital general ( McNally et al , 2006).
En l’estudi de Lawn&Condon (2006), s’enquestava a infermeres de salut mental i aquestes justificaven l’ús del tabac basant-se en el dret a l’autonomia del pacient
Així i tot…
Les dues terceres parts estaven d’acord a implementar les unitats sense fum
El personal que creia que la prohibició ajudaria als pacients a deixar de fumar en general estaven més a favor de la prohibició completa.
A Austràlia (Wye et al 2010)
Estudi que avaluava les actituds del personal i les barreres per la implantació d’unitats sense fum, es conclou que la majoria del personal opinava que l’entorn sense fum milloraria la salut laboral, però no la càrrega laboral ni faria la unitat més segura.
Les principals barreres eren: Por a patir agressions El fet que la majoria de pacients continuarien
fumant després de l’ingrés La manca de formació
Els professionals que fumen…
El personal fumador anticipa més resistències i més l’estament d’infermeria. (Voci et al 2010, McNally 2006 ).
El personal fumador respecte al no fumador en general té una actitud més negativa cap a les prohibicions completes (Weinberger et al 2008;Dwyer et al 2009; Parks et al 009;Steiner et al 2009, Ravara et al 2011; Hehir et al 2013, Ballbè 2015)
Ratschen et al 2009 Estudi en 25 unitat d’hospitalització al Regne
Unit, es va detectar que només un 50% havia rebut formació específica en tabaquisme. A més els que no l’havien rebut estaven menys motivats i no sentien com a responsabilitat seva abordar aquesta qüestió durant l’ingrés.
I els 40% de metges desconeixia les interaccions del fum del tabac i la medicació psiquiàtrica i a més tenien coneixements erronis sobre els tractaments substitutius de nicotina.
La manca de formació…
Existeix poca formació (Green&Hawranik 2008, Ballbè 2012)
El personal pregunta poc sobre el consum de tabac, s’ofereix poc consell i poc tractament (Tajima et al 2009, Ballbè 2012)
.
Conclusions
Sembla que la impressió subjectiva (grup focal) i l’objectiva (bibliografia) van en la mateixa línia.
Cal fer informe final complet amb les comentaris, resultats, conclusions i recomanacions. per tenir identificades les barreres i les
resistències I dissenyar intervencions (tècniques de
consens).
Tècniques de consens Formació de Mediadors/Formadors Creació de grups multiprofessionals periòdics
per discutir i compartir en els diferents contextos on es treballa: AP, hospitals…
Valorar la realització de nous grups: amb persones fumadores amb professionals de les Unitats d’Infanto-
Juvenil …
Ha calgut aprendre, endinsar-nos en un món desconegut: el de l’avaluació qualitativa i en concret el dels grups focals.
Ha calgut recavar bibliografia, llegir, escriure el protocol, consensuar, buscar…
Ha calgut coordinar-nos, apropar-nos, improvisar, ser flexibles.
Hem acabat sent “més que un grup”! Estem entusiasmades!!.
Encara queda feina per fer i la seguirem fent Seguirem informant i compartint...