PortfolioPortfolio

GR

UP

I NÈ D I T D I S S E N Y

Portfolio

G R U P I N È D I T D I S S E N Y és una empresa preparada per donar un servei integral en el món del disseny gràfic.

Va començar la seva activitat l’any 1992 i des de llavors, els nostres mitjans i la nostra formació estan en un procés de continua actualització per poder oferir el millor servei possible als nostres clients.

Disseny corporatiu. Creació d’imatge d’empresa o activitat i la seva aplicació (papereria, targeteria, cartells ...

Disseny editorial. Maquetació de llibres, revistes, catàlegs, il·lustracions, gràfics ...

Disseny publicitari. Creació de díptics, anuncis en revistes, premsa, cartells ...

Disseny web. Creació de pàgines web, banners publicitaris, animacions en flash.

Disseny multimèdia:Creació de productes interactius, en suport web, CD, DVD ...

Muntatge i edició de vídeo, lliurament en vhs, dv, DVD.

Conversió dels formats de vídeo analògic i pel·lícules de 8 mm a format digital en suport CD i DVD.

Edició fotogràfica. Retoc fotogràfic, foto muntatges, escaner d’imatges, diapositives, negatius. Creació d’àlbums de fotografies virtuals en CD, DVD

Donem solucions a qualsevol necessitat gràfica que sol·liciteu:

corporatiudisseny

CORPORATIUCORPORATIU

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

pe

r a

un

a Bo

tig

a d

e m

oBl

es r

úst

ics

CLI

ENT:

CO

LON

IAL

STO

RE

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

pe

r a

un

a em

pres

a fa

bric

ant

de

mo

bles

rú

stic

s

CLI

ENT:

OR

IGIN

AR

IUS S.C .P.S.C. P.

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

pe

r a

un

a em

pres

ade

serv

eis

de

cli

mat

itza

ció

i g

as

CLI

ENT:

BU

XÓ

ELECTRIC GASBUXO BUXO

ELECTRIC CLIMABUXO

ELECTRIC CLIMA

imat

geS

co

rpo

rati

veS

DeF

iNit

iveS

per

a L

eS D

oS

Div

iSio

NS

D’U

Na

empr

eSa

De

cLi

mat

itZa

ciÓ

i g

aS

CLI

ENT:

BU

XÓ

ELECTRIC GASBUXO BUXO

ELECTRIC CLIMABUXO

ELECTRIC CLIMA

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

i ap

Lic

ació

a t

arg

eta

de

viSi

ta p

er a

un

a Bo

tig

a d

e Bi

Jute

ria

i co

mpL

emen

tS

CLI

ENT:

MIM

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

pe

r a

un

a em

pres

a d

e d

isse

nY

tÈX

tiL

per

a La

LLa

r

CLI

ENT:

DU

QU

E C

ON

EXIO

N

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

pe

r a

un

a em

pres

a im

port

ado

ra d

e tÈ

Xti

L

CLI

ENT:

DE

MIL

LE

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

pe

r a

un

a em

pres

a d

e m

ecan

itZa

ts in

du

stri

aLs

CLI

ENT:

GA

RB

EN S

.L.

APLI

CAC

IÓ D

E LA

IMAT

GE

CO

RPO

RATI

VA

DE

GAR

BEN

, S.L

., A

TARG

ETA

DE

PRES

ENTA

CIÓ

CLI

ENT:

GA

RB

EN, S.

L.

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

per

a u

na

empr

eSa

de

co

nSu

LteS

d’a

Stro

Log

ia i

apLi

cac

ió a

tar

get

a d

e vi

Sita

CLI

ENT:

NA

HIR

, SC

P

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

pe

r a

UN

a re

StaU

rad

ora

d’o

BJec

teS

i ap

Lic

ació

a t

arg

eta

de

viSi

ta,

CLI

ENT:

DE

BO

RD

ON

S

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

per

a u

na

empr

esa

de

topo

gra

Fia

i ap

Lic

ació

a t

arg

eta

de

visi

ta,

CLI

ENT:

SIC

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

pe

r a

un

a g

raFó

Log

a i a

pLic

ació

a t

arg

eta

de

viSi

ta

CLI

ENT:

Sra

. TER

RA

N

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

per

a u

na

lud

ote

ca

infa

nti

l

CLI

ENT:

MÓ

N M

ÀG

IC

APLI

CAC

IÓ D

E LA

IMAT

GE

CO

RPO

RATI

VA

DE

MÓ

N M

ÀGIC

A T

ARG

ETA

DE

VIsI

TA I

TARG

ETA

IDEN

TIfI

CAT

IVA

CLI

ENT:

OR

IGIN

AR

IUS

APLI

CAC

IÓ D

E LA

IMAT

GE

CO

RPO

RATI

VAD

E M

ÓN

MÀG

IC A

bO

Nu

s h

ORA

RIs

I PAP

ERER

IA

CLI

ENT:

MÓ

N M

ÀG

IC

Ludoteca

C

LIEN

T: C

YB

ER A

SGA

RD

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

per

a U

N c

iBer

caF

É

cre

ació

d’im

atg

e c

orp

ora

tiva

per

a u

na

empr

esa

d’a

sses

ora

men

t so

Bre

pag

amen

t i s

ign

atu

ra e

Lec

trÒ

nic

a

CLI

ENT:

ISI

GM

A

APLI

CAC

IÓ D

E LA

IMAT

GE

CO

RPO

RATI

VAD

’ISIG

MA

A TE

RGET

A D

E PR

ESEN

TAC

IÓ

CLI

ENT:

ISI

GM

A

APLI

CAC

IÓ D

E LA

IMAT

GE

CO

RPO

RATI

VA D

’ISIG

MA

A PA

PERE

RIA

CLI

ENT:

ISI

GM

A

editorialdisseny

EDITORIALEDITORIAL

MAQ

UET

ACIÓ

I PR

EPAR

ACIÓ

PER

IMPR

EMTA

D’U

N B

UTL

LETÍ

BIM

ENSU

AL D

E 8

PÀG

INES

PER

A U

N B

UFE

T D

’AD

VOC

ATS

CLI

ENT:

BU

FET S

OC

IAS

HU

MB

ERT

BUFET SOCÍAS HUMBERT

JULIO-AGOSTO 2005

3

a) En el supuesto de transmisión

onerosa (compraventa) o lucrativa

(donación), la diferencia entre los

valores de adquisición y transmisión

de los elementos patrimoniales.

b) En los demás supuestos, el valor

de mercado de los elementos patri-

moniales o partes proporcionales,

en su caso.

El valor de transmisión se hallará

formado, cuando se transmitan a título

oneroso, es decir, cuando exista una

contraprestación, por:

1. El importe real por el que dicha

adquisición se hubiere efectuado.

2. El coste de las inversiones y me-

joras efectuadas en los bienes adqui-

ridos y los gastos y tributos inheren-

tes a la adquisición, excluidos los

intereses, que hubieran sido satisfe-

chos por el adquirente.

3. En el supuesto de que el inmueble

estuviera afecto a una actividad eco-

nómica, se considerará el valor de

adquisición el valor contable, mino-

rado en las amortizaciones fiscal-

mente deducibles, computándose en

todo caso la amortización mínima,

con independencia de que se hubiera

computado como gasto.

En cambio, cuando se transmitan a

título lucrativo, por ejemplo cuando se

realice una donación, el valor de adqui-

sición será el valor asignado a lo donado

en el Impuesto sobre Sucesiones y Do-

naciones más los gastos y tributos inhe-

rentes a la adquisición, excluidos los in-

tereses, que hubieran sido satisfechos

por el adquirente.

El valor de adquisición obtenido se

actualizará mediante la aplicación de

los coeficientes que se establezcan en la

correspondiente Ley de Presupuestos

Generales del Estado. Los coeficientes

se aplicarán de la siguiente manera:

a) Sobre los importes a que se refie-

ren números 1 y 2 del apartado ante-

rior, en función del año en que se

hayan satisfecho.

b) Sobre las amortizaciones, aten-

diendo al año al que correspondan.

Es muy importante distinguir entre

inmuebles afectos y no afectos a activi-

dades económicas. En el caso de inmue-

bles no afectos a actividades económicas

el cuadro de coeficientes a aplicar sobre

el valor de adquisición es el siguiente:

Año inversión Coeficiente

1994 y anteriores 1,1690

1995 y 31/12/1994 1,2350

19961,1928

19971,1690

19981,1463

19991,1257

20001,1040

20011,0824

20021,0612

20031,0404

20041,0200

20051,000

juliol-agost 2005.indd 3

01/07/2005 23:46:24

BUFET SOCÍAS HUMBERT

JULIO-AGOSTO 2005

2

pleo, o cambio de empleo, u otras aná-

logas justificadas.

Otra condición que debe cumplirse

es que la residencia habitual del contri-

buyente debe ser habitada de manera

efectiva y con carácter permanente en

un plazo de doce meses contados a

partir de la fecha de adquisición o ter-

minación de las obras. No obstante,

este plazo se puede incumplir en los

mismos supuestos que en el apartado

anterior. Tampoco se considerará in-

cumplida la condición cuando el con-

tribuyente disfrute de vivienda habi-

tual por razón de cargo o empleo y la

vivienda adquirida no sea objeto de

utilización, en cuyo caso el plazo de 1

año empezará a contar desde la fecha

del cese.

Definido pues, el concepto de vi-

vienda habitual, la transmisión de la

misma se hallará exenta de tributación

a efectos de Impuesto sobre la Renta de

las Personas Físicas en los siguientes

supuestos:

a) Con ocasión de la transmisión por

mayores de sesenta y cinco años.

b) Cuando el importe total obtenido

por la transmisión se reinvierta en la

adquisición de una nueva vivienda

habitual. Cuando el importe reinver-

tido sea inferior al total de lo perci-

bido en la transmisión, únicamente

se excluirá de tributación la parte

proporcional de la ganancia patri-

monial obtenida que corresponda a

la cantidad reinvertida. El plazo de

reinversión del importe total obteni-

do en la nueva vivienda habitual no

podrá ser superior a dos años.

3. Fecha de adquisición

La fecha de adquisición del inmueble

tiene una gran importancia para calcu-

lar el importe de la posible ganancia o

pérdida patrimonial sujeta a tributación.

La fecha de adquisición será:

- La que conste en escritura pública.

- La fecha de fallecimiento del causa-

habiente, en caso de herencia, siempre

y cuando se haya aceptado la herencia

y elevado a público dicha aceptación.

- En los contratos privados, la fecha

de incorporación al registro público,

de muerte de uno de los firmantes o

de entrega al funcionario público

por razón de su cargo.

4. Valor de adquisición y de

transmisión

En el caso de que la transmisión de un

inmueble no se halle exenta, el importe

sujeto a tributación de la posible ganan-

cia patrimonial se determinará de la si-

guiente forma:

La fecha de adquisición del inmueble

tiene una gran importancia

para calcular el importe de la posible

ganancia o pérdida patrimonial

sujeta a tributación

juliol-agost 2005.indd 2

01/07/2005 23:46:23

Boletín Informativo

BUFET SOCÍAS HUMBERT

MAYO - JUNIO 1999

Roger de Llúria, 123 1º 2ª • Telf. 93 487 37 28 / 93 487 28 55

l análisis de las modificaciones

del Impuesto sobre la Renta de

las Personas Físicas finaliza en

este boletín, estudiando principal-

mente los aspectos referentes a la

gestión del impuesto.3) Transparencia fiscalinternacional.Se ha realizado una matiza-

ción respecto al grupo de control

de la sociedad, en que se tiene en

cuenta al cónyuge además de las

personas unidas por vínculos de

parentesco.

4) Derechos de imagen.No se han producido modifica-

ciones importantes.Título VIII. Institucionesde inversión colectivaRespecto a las Instituciones de

inversión colectiva en paraísos

fiscales, el criterio de tributación

de rentas positivas generadas se

asimila al tratamiento del Im-

puesto de Sociedades, sustitu-

yendo el criterio de devengo por

el de imputación contable: se im-

putan rentas positivas derivadas

del mero incremento de valor li-

quidativo no realizado.Se presume un rendimiento

mínimo del 15 por ciento del va-

lor de adquisición de la acción en

cada ejercicio, salvo prueba en

contrario.En definitiva, se intenta pena-

lizar a los fondos situados en pa-

raísos fiscales.Título IX. Gestióndel impuesto

Los límites a partir de los cuáles

existe la obligación de realizar la

declaración de renta han variado

sustancialmente .Los contribuyen-

tes no tendrán que declarar si ob-

tienen las rentas exclusivamente

de las siguientes fuentes:a) Rendimientos del trabajo,

con el límite de 3.500.000 pe-setas brutas anuales en tributa-ción individual o conjunta.b) Rendimientos del capital

mobiliario y ganancias patri-moniales sometidos a reten-ción o ingreso a cuenta, con el límite de 250.000 pesetas anuales.

c) Rentas inmobiliarias im-putadas a que se refiere el ar-tículo 71, con el límite que se establezca reglamentariamente.No obstante, el límite referen-

te a los rendimientos del trabajo

será de 1.250.000 pesetas cuando

los contribuyentes perciban di-1

El Impuesto sobre la Renta de las

Personas Físicas (III)E

Sin título-3 1

28/02/2007 1:23:47

BUFET SOCÍAS HUMBERT

Boletín InformativoJULIO - AGOSTO 2005 Roger de Llúria, 123 1º 2ª · Telf. 93 487 37 28 / 93 487 28 55

1

La tributación de la transmisiónde un inmueble en el IRPF

1. Introducción

En el presente artículo se analiza-rá la tributación, a efectos del Im-puesto sobre la Renta de las Per-sonas Físicas, de la transmisión de un inmueble. Analizaremos las transmisiones onerosas (compra-venta) y las lucrativas (donación). En este último caso solo analiza-mos la tributación del donante, ya que el donatario estará sujeto al Impuesto sobre Sucesiones y Do-naciones.

También consideraremos si el inmueble se halla o no, afecto a actividades económicas. Este he-cho es de gran importancia para calcular la tributación, puesto que si el bien fue adquirido con ante-rioridad al 31/12/1994 se puede beneficiar de un régimen fiscal es-pecial, siempre y cuando no esté afecto a una actividad económica. Para considerar un bien desafec-tado de la actividad económica, deberá pasar un periodo superior a tres años sin tener relación con dicha actividad.

La venta del inmueble puede producir a su transmitente una ga-nancia patrimonial, sujeta a tribu-tación del IRPF, según lo que es-tablece el art.31.1, del Real Decreto Legislativo 3/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el

texto refundido de la Ley del Im-puesto sobre la Renta de las Per-sonas Físicas:

“1. Son ganancias o pérdidas patrimoniales las variaciones en el valor del patrimonio del contribuyente que se pongan de manifiesto con ocasión de cualquier alteración en la com-posición de aquél, salvo que por esta Ley se califiquen de rendimientos.”

2. Exenciones

La transmisión de un inmueble que sea la vivienda habitual del sujeto pasivo puede hallarse exen-ta de tributación. El concepto de vivienda habitual lo establece el artículo 53 del Real Decreto 1775/2004, de 30 de julio, por el que se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, y lo define como aquella edificación que constituya la residencia del contribuyente durante un plazo continuado de al menos tres años. Este plazo se puede incumplir cuando se pro-duzca el fallecimiento del contri-buyente o bien concurran circuns-tancias que necesariamente exijan el cambio de domicilio, tales como celebración de matrimonio, separación matrimonial, traslado laboral, obtención del primer em-

juliol-agost 2005.indd 1

01/07/2005 23:46:23

BUFET SOCÍAS HUMBERT

Boletín InformativoSEPTIEMBRE - OCTUBRE 2006 Roger de Llúria, 123 1º 2ª · Telf. 93 487 37 28 / 93 487 28 55www.bufetsociashumbert.com

1

IEL PROYECTO

DE REFORMA FISCAL DE 2006

Reducción del tipo máximo

de la tarifa, unido a la eliminaciónde un tramo de la escala de gravamen y un aumento del tipo mínimo

hasta el 24 por ciento.

ntroducción.

El pasado 22 de junio el Pleno del Con-greso de los Diputados aprobó el Proyec-to de Ley del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y de la modificación parcial de las leyes de los impuestos so-bre Sociedades, sobre la renta de no resi-dentes y sobre el Patrimonio.

Las principales modificaciones que recoge el citado proyecto de ley son los siguientes: ▪ Modificación en el concepto de ca-pacidad económica gravable: en este punto se tratarán la reducción del tipo máximo de la tarifa, unido a la eliminación de un tramo de la escala de gravamen y un aumento del tipo mínimo hasta el 24 por ciento. Se compensa la supresión del primer tramo con la aplicación de una cuota íntegra cero hasta 17.360 €; los efectos sobre la presión fiscal que se ejerce en los diferentes tramos de renta y tipos de rendi-mientos se efectuará en una exposi-ción detallada posteriormente.▪ Rentas derivadas del trabajo por cuenta ajena: los cambios a desta-car en este apartado se pueden re-sumir en dos aspectos fundamen-tales, el primero consiste en un aumento de las reducciones por rentas del trabajo que concretare-mos posteriormente y el segundo en el fomento de las pensiones complementarias privadas de las rentas medianas y bajas.▪ Modificación en el tratamiento de las rentas derivadas del capital mo-biliario o del ahorro que determi-nan una tendencia a la dualización del sistema fiscal: esta dualización del sistema de cálculo del IRPF, consiste en el establecimiento de

dos bases imponibles, una base im-ponible que tributa según una escala de gravamen progresiva que incluye todos los rendimientos generadores de renta (trabajo, capital inmobilia-rio, actividades económicas, inte-gración y compensación de rentas, ganancias y pérdidas patrimoniales) excepto las rentas derivadas del ahorro, y otra base imponible que tributa a un único tipo proporcional del 18 por ciento, compuesta por todos los rendimientos del capital mobiliario (incrementos patrimo-niales, depósitos bancarios, libretas de ahorro, seguros y dividendos). ▪ Cambios en el tratamiento de las rentas procedentes del capital in-mobiliario: en el citado proyecto se introduce un transformación que afecta a los límites constituidos en la legislación vigente respecto a los gastos deducibles, los cuales no po-drán superar el importe de las ren-tas percibidas, esta transformación consiste en la supresión del límite máximo de la cuantía de deducción de dichos gastos, estableciendo una excepción referente a los gastos procedentes de la financiación aje-na y los de reparación y conserva-ción, el exceso de los cuales podrá incluirse en los próximos 4 años. Otra variación relevante es el re-fuerzo del principio de devengo en

MAQ

UET

ACIÓ

MEN

SUAL

PER

PU

BLIC

AR A

LS D

IARI

S: E

L PE

RIO

DIC

O, A

VUI,

DIA

RI

DE

SABA

DEL

L, E

L PU

NT,

DIA

RI D

E TE

RRAS

SA ,

REG

IÓ 7

I EL

NO

U 9

, DE

LA P

ÀGIN

A IN

FORM

ATIV

A D

EL C

AMPU

S VI

RTU

AL D

E LA

UO

C

CLI

ENT:

UN

IVER

SITA

T O

BER

TA D

E C

ATA

LUN

YA

Campus Virtual

www.uoc.es

Full informatiu de la Universitat Oberta de Catalunya. Núm. 40

EDIUOC (www.ediuoc.es) és un projecte editorial que neix per inicia-

tiva de la Universitat Oberta de Catalunya. Des que es va crear ja ha

publicat més de dos-cents títols repartits

entre materials didàctics de

la UOC i les col�leccions Biblioteca Oberta, amb Enciclopèdia Catalana (22

títols); Manuals (32 títols); L

ibro & Web, amb Edhasa (llibres que porten

associades pàgines Internet); Empresa Oberta, amb Gestió 2000, i Biblio-

teca Lectus Universitària, amb Lectus Vergara (que edita materials en disc

compacte).

A més de difondre entre el món universitari les publicacions de la Universitat

Oberta de Catalunya, l'editorial té l'objectiu d'elaborar nous productes que com-

binin els sistemes tradicionals d'edició amb les noves tecnologies de la comuni-

Novetats editorials

de la Universitat Oberta

CURS DE MATEMÀTIQUES ESPECIALS

PER A ENGINYERIA INFORMÀTICA

Editen: EDIUOC - Lectus Vergara

Teresa Sancho (coordinadora)

Col�lecció: Biblioteca Lectus Universitària

CD-ROM

Aquesta obra és pensada per a les persones que volen iniciar estudis d'enginyeria

informàtica i que necessiten reforçar la seva base matemàtica. També és útil per a

qui, treballant ja, desitgi ampliar o refrescar els seus coneixements. Al contingut hi

trobareu teoria, exercicis pràctics, personatges importants del món matemàtic,

curiositats numèriques, etc.

APRENENTATGE

I VIRTUALITAT

Josep M. Duart i Albert Sangrà (editors)

Col�lecció Biblioteca Oberta

Editen: EDIUOC i Proa. 264 pàgines

Els editors d'aquest recull d'articles volen

posar a l'abast dels professionals de l'educació,

del disseny gràfic i del disseny de programari

educatiu la traducció de textos recents que

els poden ser útils a l'hora d'elaborar els propis

materials didàctics multimèdia. S'hi han afegit

altres textos inèdits, escrits per professionals de

la UOC.

MANUAL

D'ANTROPOLOGIA

SOCIAL

Josep Ramon Llobera

Col�lecció Àgora - Biblioteca Oberta

Editen: EDIUOC i Proa.

351 pàgines

Els antropòlegs socials van començar a mirar

més enllà de l'escala reduïda i simple de les

societats alienes, i van interessar-se també

pel món de la modernitat, com explica

l'autor d'aquest llibre. L'antropologia

contemporània s'encarrega de temes tan

variats com l'imperialisme cultural, la sida,

la feminitat i la masculinitat, el turisme,

la neteja ètnica...

INTRODUCCIÓ A

L'ECONOMETRIA

Manuel Artís, Jordi Suriñach, Miquel Clar, Tomás del Barrio i

Montserrat Guillén

Col�lecció Manuals, 18

Editen: EDIUOC i Edicions de la Universitat de Barcelona. 208

pàgines

L'econometria combina l'ús de l'estadística amb els models teòrics

establerts i proporciona una eina quantitativa que permet extreure

conclusions a partir de l'observació de dades i de la modelització

dels fenòmens. Sovint aquestes tècniques poden servir per a fer

prediccions, establir explicacions de certs comportaments i avaluar

escenaris. Aquest volum forma part de les novetats publicades en

Edicions de la Universitat Oberta

de Catalunya i l'editorial Gedisa

han signat un conveni per a

llançar una nova col�lecció de

llibres amb el nom d'"Educación

y Nuevas Tecnologías". Aquesta

col�lecció posarà a l'abast del

lector les obres interessants que

donin una visió actualitzada de

les conseqüències que l'aparició

de les noves tecnologies tenen

en els processos educatius.

La nova col�lecció publicarà els

documents valuosos de temes

relacionats amb els entorns vir-

tuals d'aprenentatge i les estra-

tègies d'educació virtual. Els

coordinadors de la col�lecció

són Josep M. Duart i Albert

Sangrà, professionals de la

UOC especialistes en educació i

noves tecnologies. El consell de

redacció d'aquesta col�lecció

és integrat per experts d'arreu

del món en aquesta matèria.

NOVA COL�LECCIÓ

“EDUCACIÓN Y NUEVAS

TECNOLOGÍAS”

La UOC és una universitat

especialitzada en la formació

universitària via Internet, mi-

tjançant el Campus Virtual, la

xarxa que connecta i comuni-

ca tota la comunitat UOC. Els

estudiants des del seu domicili,

amb l'ajut de materials didàc-

tics multimèdia, segueixen el

procés d'aprenentatge, guiats

i estimulats pel seu tutor i els

seus consultors. El període lec-

tiu s'iniciarà el mes de setem-

bre de 1999.

La sollicitud d'accés a la UOC

es pot fer trucant al telèfon

d'informació (902 141 141) o

bé per Internet (www.uoc.es).

També es pot tramitar des dels

centres de suport de la UOC:

el del Barcelonès (Barcelona-

Drassanes, 3-5 Barcelona), el

del Bages (Manresa), el del Gi-

ronès (Salt), el del Baix Camp

(Reus), el del Segrià (Lleida), els

del Vallès Occidental (Sabadell

i Terrassa), el del Baix Llobre-

gat (Sant Feliu) i als punts de

suport i altres punts concertats

amb entitats col�laboradores

d'arreu de Catalunya i del món,

com Brussel�les i Andorra.

Obert l'accés a la Universitat

Oberta de Catalunya

Amb la finalitat que els estudiants de la Universitat Oberta puguin organitzar el seu itinerari formatiu i adequar-lo a les

seves necessitats laborals mentre completen els estudis, la UOC implanta aquest curs la titulació progressiva en els estudis

de Ciències Empresarials, Administració i Direcció d'Empreses, enginyeries tècniques en Informàtica de Sistemes i de Gestió,

i en els nous estudis de Documentació (2n. cicle). La titulació progressiva ofereix a l'estudiant la possibilitat d'organitzar

els seus estudis homologats per etapes, cada una de les quals té un reconeixement acadèmic i una vinculació amb el món

laboral. Així, els estudiants podran obtenir l'acreditació d'uns determinats nivells de coneixements tècnics per mitjà de cer-

tificats universitaris, sempre que acabin amb èxit un itinerari docent específic i obtinguin un nombre determinat de crèdits

sobre el total del pla d'estudis.

T I T U L A C I Ó P R O G R E S S I V A

La Universitat Oberta de

Catalunya obre el termini

per a sol�licitar l'accés a

Psicopedagogia (2n. cicle),

Dret, Humanitats

(1r. i 2n. cicles),

Ciències Empresarials,

Administració i Direcció

d'Empreses (2n. cicle),

enginyeries tècniques

en Informàtica de Gestió

i en Informàtica

de Sistemes, Filologia

Catalana i els nous

títols de Documentació

(2n. cicle) i el propi de

Graduat Multimèdia. El

termini per a presentar la

sol�licitud és del 22 de

març al 30 d'abril.

Com s'estudia

a la UOC?

Com se sol licita

l'accés a la UOC?La formació universitària en l’entorn del Campus Virtual

Campus Virtual www.uoc.es

Full informatiu de la Universitat Oberta de Catalunya. Núm. 35

ESTUDIS CURS

1999-2000

Psicopedagogia

(2n. cicle)

Dret

Humanitats

(1r. i 2n. cicles)

Filologia Catalana

Documentació

(2n. cicle)

Ciències Empresarials

Administració i Direcció

d'Empreses

Enginyeria Tècnica

en Informàtica de

Sistemes

Enginyeria Tècnica

en Informàtica

de Gestió

Graduat Multimèdia (títol

propi inter-universitari UPC-

UOC)

Accés obertdel 22 de març al 30 d’abril

Campus Virtual

www.uoc.es

Full informatiu de la Universitat Oberta de Catalunya. Núm. 46

La UOC ofereixestudis a Iberoamèrica

La Universitat Obertade Catalunyai el Grup Planetahan forjatuna aliançaper oferir estudisuniversitarisvia Interneta tot l'Estat espanyoli Iberoamèrica.L'oferta comença

amb tres titulacionsuniversitàries,cursos d'accésa la universitati cursos de postgrau.D'aquesta manera,

la UOC amplia el seumodel universitari

no presencial a escalaglobal, projecteque anirà incorporanten un futuraltres llengües.

Amb vocació de servei públic, la

UOC es disposa a treballar a esca-

la mundial; per la qual cosa ha

establert una aliança amb el Grup

Planeta. La UOC, que ofereix els

estudis en llengua catalana,

obrirà la formació també a l’es-

panyol. La universitat virtual no

descarta incloure, en un futur

proper, altres idiomes, com

l'anglès.En el seu primer any de funcio-

nament en espanyol, la UOC ofe-

reix les dues titulacions amb què

va començar la Universitat ara fa

cinc anys: la diplomatura en

Ciències Empresarials i la llicen-

ciatura en Psicopedagogia. A més,

també ofereix el títol propi -jun-

tament amb la UPC- de Graduat

Multimèdia, 37 cursos de forma-

ció contínua, el curs d'accés a la

universitat per a més grans de 25

anys i l'MBA-D interuniversitario

(UPC, UAB, UB, UOC). La UOC

preveu el desplegament de noves

titulacions universitàries homolo-

gades durant els cursos vinents

que permetin anar incorporar a

l'àmbit de parla hispana l'oferta

que ara ja funciona en català. Per

tal de donar un servei millor, la

Universitat pensa establir punts

de suport i d'informació a diver-

ses ciutats, com ara Madrid,

València i Sevilla, entre altres.La UOC, universitat d'iniciativa

pública gestionada per una fun-

dació privada, ha fet una progres-

sió en els estudis, de 200 estu-

diants el curs 1995-96 a 18.200

estudiants en l'actualitat. Té 800

tutors i consultors en xarxa; 350

persones, entre professorat i per-

sonal de gestió, amb dedicació

completa; 600 assignatures i cur-

sos totalment desenvolupats, 14

centres de suport distribuïts pel

territori català, Andorra,

Brussel·les i Madrid. A més, la

web de la UOC, que recentment

ha estat renovada, és una de les

deu adreces més importants de

l'Estat espanyol en nombre de vi-

sites, al voltant de 435.000 se-

gons dades de l'OJD.El Grup Planeta, creat fa cinquan-

ta anys, és un dels primers grups

empresarials de comunicació a

l'Estat espanyol. És líder en el sec-

tor editorial i en la creació de

continguts culturals educatius i

d'oci i és el grup editorial amb

més presència a l'Amèrica Llatina,

amb filials a l'Argentina, Mèxic,

el Brasil, Colòmbia, Xile, l'Equa-

dor, l'Uruguai i Veneçuela.

Campus Virtualwww.uoc.es

Full informatiu de la Universitat Oberta de Catalunya. Núm. 43

Obert el període d'accés als

estudis de la Universitat Oberta

N O V E T A T S

La Universitat Oberta de

Catalunya (UOC) obre el

termini per a sol�licitar

l'accés als seus estudis per

al curs acadèmic 2000-

2001. Aquest curs, la UOC

estrenarà la llicenciatura

de Psicologia i el segon

cicle de la llicenciatura de

Filologia Catalana. També

es comença el programa de

doctorat sobre la Societat

de la Informació i el

Coneixement. El termini per

a presentar les sol�licituds

és del 25 de març al 3 de

maig.

El periode lectiu començarà

el mes de setembre.

Com s'estudia

a la UOC

Com s’hi sol�licita

l'accés

Accés obertdel 25 de ma-rç al3 de maig

La UOC és una universitat especia-

litzada en la formació universitària

via Internet, mitjançant el Cam-

pus Virtual, la xarxa que connec-

ta i comunica tota la comunitat

UOC. Els estudiants, des de casa,

amb l'ajut de materials didàctics

multimèdia, segueixen el procés

d'aprenentatge, guiats i estimulats

pel seu tutor i els consultors.

D'aquesta manera, l'estudiant

segueix els estudis al seu ritme.

A més, el sistema de titula-

ció progressiva de la UOC

permet adquirir una

acreditació de deter-

minats nivells de

coneixements tèc-

nics fins a acabar

tots els crèdits

que comporten

l'obtenció del

títol corres-

po-nent.

La sol�licitud d'accés es pot

obtenir trucant al telèfon

d'informació de la UOC (902 141

141) o per Internet (http://www.

uoc.es). També es pot tramitar

des dels centres de suport de la

UOC: al Barcelonès (Barcelona),

al Bages (Manresa), al Gironès

(Salt), al Baix Camp (Reus), al

Baix Ebre (Tortosa), al Baix Llo-

bregat (Sant Feliu de Llobregat),

al Segrià (Lleida), al Vallès Occi-

dental (Sabadell i Terrassa) i als

punts de suport concertats amb

entitats col�laboradores d'arreu

de Catalunya i de fora, com a

Madrid, Brussel�les o l'Alguer.

La UOC comença la inscripció dels estudiants per a la nova llicenciatura de Psicologia. El programa consta de 300 crèdits

i es pot realitzar en quatre anys acadèmics. El seu objectiu és la formació de professionals de la psicologia capaços

d'entendre els fonaments i dinàmiques del comportament humà i de donar una resposta als canvis socials, educatius i

culturals que comporta la societat de la informació i el coneixement. Seran els primers estudis universitaris de psicologia

per mitjà d'Internet a l'Estat espanyol.

D'altra banda, la UOC iniciarà el segon cicle de la llicenciatura de Filologia Catalana, al qual podran accedir totes les per-

sones que hagin fet un primer cicle de qualsevol llicenciatura de Filologia. La llicenciatura, amb una càrrega lectiva de 300

crèdits que es poden superar en quatre anys acadèmics, té l'objectiu de dotar els estudiants d'una sòlida formació de base

lingüística i literària, a més d'especialitzar-los en diverses matèries optatives.

Psicologia i segon cicle

de Filologia Catalana

ESTUDIS CURS

2000-2001

Administració i

Direcció d'Empreses

(2n. cicle)

Ciències Empresarials

Documentació(2n. cicle)

Dret

Enginyeria Tècnica

en Informàtica

de Gestió

Enginyeria Tècnica

en Informàtica

de Sistemes

Filologia Catalana

(1r. i 2n. cicles)

Humanitats(1r. i 2n. cicles)

Psicologia

Psicopedagogia

(2n. cicle)

Graduat Multimèdia

(títol propi UPC-UOC)

MAQ

UET

ACIÓ

MEN

SUAL

PER

PU

BLIC

AR A

LS D

IARI

S: E

L PE

RIO

DIC

O, A

VUI,

DIA

RI

DE

SABA

DEL

L, E

L PU

NT,

DIA

RI D

E TE

RRAS

SA ,

REG

IÓ 7

I EL

NO

U 9

, DE

LA P

ÀGIN

A IN

FORM

ATIV

A D

EL C

AMPU

S VI

RTU

AL D

E LA

UO

C

CLI

ENT:

UN

IVER

SITA

T O

BER

TA D

E C

ATA

LUN

YA

Campus Virtual

www.u

oc.es

Full informatiu de la Universita

t Oberta de Catalunya. Núm. 49

El Club UOC

és una comunitat

de persones q

ue

estan vinculades

a la Universitat Oberta

de Catalunya.

Actualment

formen part del C

lub

més de 27.000 perso

nes

relacionades p

er mitjà

d'un espai virtu

al

que facilit

a

la comunicació,

la participació

i la col·la

boració

entre elle

s

i els ofere

ix

una plataforma

de serveis.

Club UOC, una comunitat

oberta més enllà

dels estudis

La Universita

t Oberta ha fet possible la

formació d'una comunitat de persones

inquietes pel seu progrés personal i profes-

sional, familiaritzades amb les noves te

cno-

logies i que utilit

zen Internet com a eina

habitual en la feina i per a comunicar-se

. El

Club UOC, nascut el mes de juny de 1999,

fomenta els vincles entre professio

nals, es-

tudiants, titulats i

totes les persones que

participen en el procés de desenvolupa-

ment personal dels qui han confiat la seva

formació a la Universitat Oberta.

Són membres per defecte del Club UOC to-

tes les persones que tenen o han tingut una

vinculació amb la Universitat Oberta de Ca-

talunya, siguin actuals estudiants (d

'estudis

reglats, de Formació Continuada o del curs

d'accés per a més grans de 25 anys), estu-

diants que ja s'h

an graduat, professors o

personal de gestió. El Club també està obert

a familiars i amics dels m

embres que ho

sol·licitin

, els quals d

'aquesta manera po-

den accedir als serveis b

àsics del Club i gau-

dir dels avantatges que ofereix.

L'entorn virtual del Club UOC ofereix

avantatges culturals i descomptes comer-

cials en diversos establiments, e

mpreses i

institucions. D

isposa d'espais de conversa,

fòrums temàtics i p

rofessionals, h

umor... Al

mateix temps proporciona els serveis n

eces-

saris per a reprendre els estudis, c

ontacte

amb associacions diverses i facilita

els trà-

mits acadèmics. E

l Club també organitza

activitats lúdiques i c

ulturals per als se

us

membres; el mes de juliol passat es va fer

una sortida per a practicar esports d

'aventu-

ra al Pallars Sobirà i aquest m

es d'octubre

s'ha arribat fin

s a la vall de Boí.

S E R V E I S I R E C U R S O S D E L C L U B U O C

Formació en línia:

hi ha tallers d'Internet i possibilita

t de petits

reciclatges en temes concrets mitjançant paquets

formatius en línia.

Formació UOC:

ofereix avantatges pel que fa als preus dels

programes de Formació Continuada.

Secretaria Virtual:

permet fer tràmits d

e tipus acadèmic amb la UOC.

Borsa de treball:

ofereix tot un seguit de serveis de projecció

professional i a

ccés a la borsa virtual de treball.

Cooperativa de consum:

és un accés a la cooperativa de consum de la UOC,

La Virtual.

Bústia personal:

facilita una adreça de correu electrònic gratuïta,

personal i intransferible.

Àrea professional:

és un espai obert a la participació per a debatre i

posar en comú temes d'actualitat estructurats e

n

diverses àrees. A més, fa

cilita enllaços als col·legis

i associacions professionals.

Associacions:

són enllaços amb les associacions de la UOC.

Biblioteca Virtual:

dóna accés als catàlegs de la UOC i a altres tipus

de catàlegs.

Internet:

hi ha accés als cercadors més potents. P

ermet la

selecció personal de recursos i dóna accés als

preferits de manera independent del navegador.

En el futur també possib

ilitarà l'accés a un servei

d'hostatge de pàgines web i facilita

rà mecanismes

de teletreball.

Petits anuncis:

és un espai on es poden oferir productes o serveis

a la resta de la comunitat.

Oci i cultura:

hi ha cafè virtual, tertúlies (xats), cartellera de

cinemes, espectacles,

teatre, activitats,

conferències, botigues virtuals, viatges, motor,

jocs, cuina... També enllaça amb serveis diversos i

mitjans de comunicació electrònica.

Campus Virtualwww.uoc.es

Full informatiu de la Universitat Oberta de Catalunya. Núm. 51

Lletra,

Lletra, a més de ser un portal sobre qualsevol tema

vinculat a la literatura catalana, és un espai de

continguts sobre autors, obres, moviments, editorials i

col·leccions, revistes, premis i gèneres. L’espai virtual vol

contribuir a la divulgació i l'ensenyament de la literatura

catalana creant un hipertext viu i en creixement continu.

El coordinador del projecte, Jaume Subirana, afirma que

“l'objectiu és presentar i difondre la literatura de manera oberta

i gratuïta”. L'espai virtual ha estat creat a partir dels materials

docents d'assignatures dels Estudis d'Humanitats i Filologia

de la UOC i altres materials oferts per diverses institucions

amb les quals s'ha arribat a un acord. Jaume Subirana

destaca: “Lletra és el lloc central de pas per a la literatura

catalana a Internet per a oferir l'accés a tot el que facin els altres,

més el que se'ns pugui ocórrer a nosaltres”. La web de Lletra,

que actualment està formada per un centenar de pàgines

web i prop d’un miler d’enllaços, anirà creixent gràcies a la

col·laboració d’altres entitats i arribarà a triplicar els

continguts d'aquí a uns mesos.

Cadascun dels temes de la literatura catalana que presenta

Lletra es desenvolupa mitjançant un text explicatiu i

diversos recursos, com fotografies, textos, un autor que

recita l'obra en format àudio o vídeo, un recull del que es

pot trobar a la Biblioteca de Catalunya, un enllaç amb una

llibreria virtual per a comprar exemplars o un enllaç amb la

fitxa de "Qui és qui a les lletres catalanes".

Lletra també inclou un apartat de notícies on es recullen les

últimes novetats en el sector de la literatura catalana, gràcies

a l'acord establert amb Vilaweb. A més, hi ha un cercador

perquè sigui més fàcil la cerca d'un tema concret i enllaços a

associacions d'escriptors, a biblioteques en línia i a una

selecció de llibreries virtuals.

L'espai virtual Lletra ha estat creat amb el suport de la

Institució de les Lletres Catalanes i amb la col·laboració de

la Biblioteca de Catalunya, Grup Enciclopèdia Catalana,

Grup 62, Centre Català del PEN Club, Vilaweb, Associació

d'Escriptors en Llengua Catalana, Serra d'Or i la Xarxa

d'Universitats Joan Lluís Vives.

Què hi podem trobar actualment

la literatura catalana a Internet

· Autors: més de 30 autors de la literatura catalana de tots els temps, des de Bonaventura

Carles Aribau, passant per Josep Carner, fins a Miquel Martí i Pol o Joan Brossa.

· Gèneres: la poesia modernista i l'assaig a la postguerra. Hi ha enllaços amb pàgines de

poesia catalana a Internet.

· Períodes i moviments: el Barroc, la Il·lustració, el Noucentisme, el Renaixement i la Renaixença.

· Editorials i col·leccions: els llibres de l'Óssa Menor, Edicions 62, Editorial Selecta i l'Avenç.

Conté enllaços amb les editorials catalanes que hi ha a Internet.

· Revistes: Ariel, Dau al Set, Germinabit, L'Avenç, La Llumanera de Nova York, Poesia

i Serra d'Or. Hi ha enllaços amb les revistes de literatura catalana que hi ha a Internet.

· Premis: els Jocs Florals, la Nit de Santa Llúcia i els premis literaris en llengua catalana.

W W Wwww.uoc.es/lletra

Els Estudis

d’Humanitats

i Filologia

de la Universitat

Oberta de Catalunya

(UOC) han

creat Lletra,

el primer espai

virtual de literatura

catalana a Internet.

MAQ

UET

ACIÓ

I PR

EPAR

ACIÓ

PER

A IM

PREM

TA,

DE

LA R

EVIS

TA S

EMES

TRAL

DE

12 P

ÀGIN

ES, “

CAM

PUS

VIRT

UAL

” D

E LA

UO

C

CLI

ENT:

UN

IVER

SITA

T O

BER

TA D

E C

ATA

LUN

YA

La UOC organitza usobre autoformació i

Més de dos-cents especialistes

europeus van participar en el

5è. Col·loqui Europeu sobre

l’Autoformació amb el títol

d’"Universitat oberta, formació

virtual i aprenentatge", que va

tenir lloc els dies 16, 17 i 18 de

desembre de 1999 a Barcelona.

Més de dos-cents especialisteseuropeus van participar en el5è. Col·loqui Europeu sobre

l'Autoformació amb el títol d’”Universitatoberta, formació virtual i aprenentatge",que va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 dedesembre de 1999 a Barcelona.

El congrés va ser organitzat per la UOC,la Universitat de Nantes i el Groupe deRecherche sur l'Autoformation en Fran-ce (GRAF), institució que aglutinaexperts francesos en aprenentatge iautoformació.

Aquest congrés te lloc anualment aFrança i és coordinat per el GRAF.Aquesta institució, que agrupa especia-listes d'universitats franceses en forma-ció a distància, estudia el model pedagò-gic de la UOC per tal de fer-ne una apli-cació a la zona de la francofonia. Aquestva ser un dels motius pels quals es vadecidir organitzar la cinquena edició aBarcelona. Per això un dels objectius del

partir de la irrupció de les tecnologiesde la informació i la comunicació, jaque representen la introducció de tècni-ques de treball cooperatiu, debats ifòrums que estableixen vincles entreestudiants i professors. Lourdes Guàr-dia, de l'Àrea Acadèmica de la UOC, vaargumentar que "els estudiants ja noestaran aïllats durant el seu procés d'au-toformació" i va destacar la importànciadels entorns virtuals d'aprenentatge, deltreball en grup, de la interactivitat i dela immediatesa. Lourdes Guàrdia varecalcar que l'aplicació de les tecnolo-

col·loqui va ser la presentació del modelpedagògic i dels diferents projectes queporten a terme els professors i investiga-dors de la Universitat Oberta.

Entre les conclusions del congrés es des-taca la desestimació del concepte d'auto-formació com un model d'exclusió en elcamp formatiu i com un sistema d'estalvide recursos econòmics o com a "germàpobre" de la formació presencial. Segonsels professors i especialistes presents en elcongrés, aquest concepte ha canviat i

s'entén com una opció que ha de facilitarl'accés a la formació. Com va apuntar enla intervenció d'inauguració del congrésel rector de la Universitat de Nantes, YanTanguy, "l'autoformació té l'objectiu d'o-ferir una igualtat d'oportunitats en la for-mació a totes les persones".

En el congrés es va subratllar que calrepensar el concepte d'autoformació a

En el congrés es va subratllar que cal

repensar el concepte d’autoformació

a partir de la irrupció de les

tecnologies de la informació i la

comunicació

10 Campus Virtual

gies en l'ensenyament necessita partirsempre d'un projecte pedagògic quedetermini els mecanismes de la forma-ció en xarxa.

Per la seva banda, el representant delGRAF, Séraphin Àlava, es va mostrar par-tidari d'aprofundir en el debat continuentre els tecnòlegs i els pedagogs per talde trobar solucions conjuntes. El profes-sor de la Universitat de Bordeus, DidierPaquelin, va apuntar la ràpida implanta-ció d'Internet en el camp de la formació,ja que "el 2001 representarà un 15% dela formació en general". Paquelin vaplantejar la necessitat que la mundialit-zació respecti la diversitat cultural.

Trenta presentacions a quatre tallers

El congrés es va estructurar en quatretallers que aprofundiren en les línies deltreball cooperatiu, la universitat virtual,la formació virtual i l'autoaprenentatge, ien els aspectes socials de les comunitatseducatives virtuals. A més de les més detrenta presentacions de diferents projec-tes i debats que es varen portar a termeals tallers, el col·loqui va oferir sis con-ferències entre les quals hi va haver inter-vencions del representant del departa-ment d'educació de la UNESCO, EttoreGelpi; el professor de la Universitat deMontpeller, Jaques Guigou; el directordels estudis i del suport tècnic a l'AFPA(França), Jean-François Nallet; el profes-sor dels Estudis d'Informàtica i Multimè-dia de la UOC, Francesc Vallverdú, la res-ponsable del servei de Documentació dela Biblioteca de la UOC; Marta Enrech iel rector de la Universitat Oberta de Cata-lunya, Gabriel Ferraté.

Als tallers es van presentar diversos tre-balls de la Universitat Oberta, com elsdels estudis d'Humanitats, sobre l75a sociabilitat als fòrums del Campus Vir-tual, o els de Dret, sobre democràciaelectrònica i pedagogia. Els Estudis d'Eco-nomia i Empresa van presentar el plante-jament de l'assignatura Informàtica apli-cada a la gestió com a model de treballcooperatiu, mentre que un equip de pro-fessors d'Enginyeria Informàtica va expo-sar la recerca portada a terme en el campde les eines interactives aplicades a l'en-senyament no presencial. Els estudis de

Pedagogia i Psicologia varen realitzar untaller sobre l'experiència dels seminarispràctics virtuals.

El col·loqui també va ser una platafor-ma de presentació dels diversos siste-

un congrési virtualitat

El col·loqui també va ser una

plataforma de presentació dels

diversos sistemes de gestió i de

disseny formatiu de la UOC en el

camp acadèmic, la biblioteca i la

formació contínua

Títol: Aprenentatge i virtualitatCol·lecció: Biblioteca ObertaAutors: Josep M. Duart i Albert SangràPVP: 2.900 ptes.

El llibre ofereix un recull d'articles d'autorsnord-americans, fins ara inèdits en llengua ca-talana, sobre el disseny gràfic del programarieducatiu. També s'hi han inclòs articles deprofessionals de la UOC que han aportat la se-va experiència en aquest camp. L'objectiu del'obra és oferir als professionals de l'educació,del disseny gràfic i del disseny de programarieducatiu un punt de referència a l'hora d'ela-

borar els seus materials didàctics multimèdia.

Títol: Manual d’antropologia socialCol·lecció: ÀgoraAutors: Josep Ramon Llobera PVP: 3.300 ptes.

L'antropologia social ofereix una perspectivainteressant sobre el món actual i la moderni-tat i tracta de temes tan diversos com l'impe-rialisme cultural, la feminitat i la masculinitat,la sida, el turisme o la neteja ètnica. Aquestaobra omple el buit que hi ha en llengua cata-lana d'un manual introductori d'aquesta disci-plina. L'autor ha volgut oferir una visió global i comparada de l'evoluciódels sistemes econòmics, socials, polítics i ideològics de la societat.

Títol: Introducció a l’econometriaCol·lecció: Manuals, 18 Autors: Manuel Artís, Jordi Suriñach, Mi-quel Clar, Tomás del Barrio i MontserratGuillénPVP: 2.200 ptes.

Aquest llibre constitueix una introducció a lestècniques economètriques que permeten sin-tetitzar i analitzar les relacions que es pro-dueixen en el món empresarial. L'econome-tria combina l'ús de l'estadística amb els mo-

dels teòrics establerts i això la converteix en una eina quantitativa pera l'observació de dades i per a l'establiment de prediccions.

Títol: Història de la Catalunya modernaCol·lecció: Biblioteca Oberta Autors: Joaquim Albareda i Salvadó, PereGifré i Ribas PVP: 2.990 ptes.

El llibre és una visió integradora i actualitza-da de l'evolució històrica dels segles XVI alXVIII a Estat espanyol i Europa. L'anàlisi es faa partir de les bases humanes i materials i dela valoració de les transformacions econòmi-ques. També explica la dinàmica social i cul-tural, la situació política de Catalunya durant la monarquia hispànicaabsolutista i la creació dels estats moderns, entre les dinasties dels Àus-tries i dels Borbons.

Lourdes Guàrdia, va recalcar que

l’aplicació de les tecnologies en

l’ensenyament necessita partir

sempre d’un projecte pedagògic qeu

determini els mecanismes de la

formació en xarxa

Novetats editorials de la UOC

www.ediuoc.es

Campus Virtual 11

mes de gestió i de disseny formatiu dela UOC en el camp acadèmic, la biblio-teca i la formació contínua. Per la sevapart, el rector de la UOC va presentarel projecte del Metacampus en la con-ferència "Cap a una universitat global:metacampus".

En la sessió de clausura, el cap de l'ÀreaAcadèmica de la UOC, Albert Sangrà, vaconcloure que un dels principals objec-tius de l'esdeveniment s'havia acom-plert: el debat i el contrast dels diferentspunts de vista sobre l'autoformació i l'a-profundiment en l'entesa mútua.

Els Estudis d’Economia i

Empresa de la UOC s’han

consolidat en els cinc anys que

fa que funcionen i actualment

tenen més de quatre mil

estudiants d’Empresarials i sis-

cents d’Administració i

Direcció d’Empreses (ADE),

xifra que significa gairebé el

40% dels estudiants de la UOC.

Afronten el futur mirant cap a

la globalització, la

digitalització i el medi

ambient, les tres grans

especialitzacions en què s’han

estructurat uns estudis

dissenyats pensant en la

societat de la informació.

Els Estudis d’Economia i Empresade la UOC tenen una diplomaturaen Ciències Empresarials (de 185

crèdits) i un segon cicle en Administra-ció i Direcció d’Empreses (de 150 crè-dits). Els estudiants d’Empresarials de laUOC poden accedir a la llicenciaturad’ADE un cop ja tenen la diplomatura,i d’aquesta manera obtenir totes duestitulacions. Al llarg dels dos semestresdel curs 1999-2000, 2.800 estudiantsnous s’han incorporat a la diplomaturai a la llicenciatura de segon cicle.

Mentre la diplomatura d’Empresarialsprepara professionals en la gestió de lesdiferents activitats de l’empresa i en lacomprensió de la seva organització i elseu funcionament, la llicenciaturad’ADE és construïda expressament per-què els estudiants puguin utilitzar elsinstruments d’anàlisi de la realitateconòmica i obtinguin coneixementsper a la presa de decisions de l’empresaen un entorn complex i canviant.

La personalitat dels Estudis d’Economiai Empresa de la UOC es caracteritza permantenir una formació clàssica enCiències Empresarials i, a més a més,aportar una particularitat pròpia en lalínia d’especialitzacions en àrees temà-tiques que es consideren importants pera entendre l’evolució de la societatactual des d’un punt de vista econòmic.Segons el director dels Estudis, JordiVilaseca, "l’estudiant d’Econòmiques dela UOC té la garantia d’aprendre elmateix que a les universitats presen-cials, amb l’afegit d’especialitzar-se enun dels tres eixos que hem dissenyat:globalització econòmica, noves tecnolo-gies i medi ambient".D’aquesta manera, el programa docent

s’ha nodrit de continguts que especial-ment incideixen en el procés d’interna-cionalització econòmica, en els proble-mes i avantatges que ofereix la societatde la informació i en la importància dela gestió mediambiental. L’objectiu ésoferir uns estudis que, sense negligir elsaspectes bàsics de l’economia, s’especia-litzin en el que s’ha anomenat "econo-mia digital" i a analitzar com el noucontext social i tecnològic modifica elparadigma economicoempresarial. Pertal d’assolir aquest objectiu, s’ha aplicatun esperit dinàmic que aporta la capa-citat de renovar continguts, rectificar-ne i adaptar-se a les necessitats delsestudiants. Un dels aspectes que s’hatreballat durant cinc anys i es treballaactualment és detectar les necessitatsdels estudiants i crear materials i assig-natures per a donar-hi resposta. Aquesttreball ha produït una revisió delsantics plans d’estudi de la diplomaturad’Empresarials.

El director dels Estudis subratlla laimportància d’incloure l’especialitzacióen medi ambient a Economia i Empre-sa: "Els temes mediambientals històrica-ment han estat patrimoni dels biòlegs idels ecòlegs. Però actualment la disci-plina econòmica també se’n fa càrrecper dues raons: la primera, perquè elsrecursos naturals són escassos i l’econo-mia és la ciència que gestiona els recur-sos escassos; i, la segona, perquè tambéés una nova oportunitat economicoem-presarial de futur que s’ha de conèixer iper a la qual hem de preparar els estu-diants que s’hi vulguin especialitzar".

Des del mes de setembre de 1999, elsestudiants de la UOC poden obtenirtitulacions que els acrediten d’uns

determinats nivells de coneixement(l’anomenada "titulació progressiva").En la diplomatura de Ciències Empresa-rials els estudiants poden obtenir uncertificat en Comptabilitat, Economiafinancera, Màrqueting, Logística inte-gral o Relacions laborals. En la llicen-ciatura d’ADE els estudiants opten auna nova graduació progressiva sobreGestió de l’empresa internacional is’està enllestint també l’especialitzacióen Medi ambient i gestió empresarial.

El professorat

Els Estudis d’Economia i Empresa de laUOC compten amb deu professors pro-pis, formats per especialistes en diversesmatèries que puguin donar unacoherència als estudis a partir de lamultidisciplinarietat. D’aquesta mane-ra, els professors estan dividits per lesàrees d’Economia i matemàtica, d’Em-presa i de Comptabilitat fiscal i dret.

Pel que fa als professors col·laboradors,166 consultors i tutors fan el seguimentde la formació dels estudiants. Els pro-fessors col·laboradors han estat triatsamb l’objectiu de configurar un con-junt que combini l’experiència profes-sional amb el coneixement acadèmic.És per això que hi ha professionals qua-lificats i docents d’altres universitats.Per altra banda, s’intenta que hi esti-guin implicats tots els territoris de parlacatalana. Per això actualment es comp-ta amb professors tant del Principatcom del País Valencià i les illes Balears.

Els consultors i tutors de la UOC confi-guren una peça clau en el model delsEstudis d’Economia i Empresa de la

Jordi Vilaseca: “Preparem els economistes de la societat de la informació”

Economia i Empresa la globalització ec

Jordi Vilaseca: "Preparem els economistes de la societat de la informació"Els Estudis d’Economia i Empresa tenen, des del curs passat, els primers diplo-mats en Ciències Empresarials per la UOC. Són una primera promoció que hansuperat els 185 crèdits i que ara cursen el segon cicle d’Administració i Direcciód’Empreses. Jordi Vilaseca, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i di-rector dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, explica les competènciesque han obtingut els titulats: "El grau de competència d’un economista no es va-lora pel coneixement que té de coses molt concretes, sinó per la seva manerad’entendre la realitat. Després dels estudis que han fet a la UOC, una de les co-ses més importants que han après és analitzar la realitat en termes economico-empresarials". A partir d’aquí, cada estudiant s’especialitza en una sèrie de temessegons les assignatures que ha triat i l’itinerari que ha seguit.

L’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació i l’aplicació en el

camp econòmic han tingut una importància cabdal per a formular els estudis dela UOC. Jordi Vilaseca explica que "després de l’aparició d’Internet i de l’aplicacióde la telemàtica amb finalitats empresarials, econòmiques i financeres, el para-digma econòmic ha canviat. Podem dir que ens trobem davant d’un nou contexteconomicohistòric. Per tant, la formació en ciències empresarials també s’ha d’a-daptar. Penso que a la UOC aconseguim formar els economistes per a aquest noucontext actual que alguns han anomenat ‘societat de la informació’".

8 Campus Virtual

UOC i, segons que especifica Jordi Vila-seca, creen una professió nova en elcamp de la docència: "si des del profes-sorat propi i la direcció dels Estudis dis-senyem i coordinem els estudis, els con-sultors i tutors són, en darrera instàn-cia, els qui en garanteixen la qualitat".L’objectiu final és configurar un equipde docents que, des d’un punt de vistainterdisciplinari, prepari els estudiantsd’Economia i Empresa de la UOC per aintegrar-se a les organitzacions empresa-rials o crear-ne de noves.

Uns materials didàctics innovadors

Des de la posada en funcionament dels Estudis d’Economia i Empresa, ja s’-han editat un centenar de materials didàctics en suport paper, en CD-ROM,en web i en vídeo. Per les especials característiques que presenten, desta-quen els següents:

· Història del pensament econòmicAquesta assignatura es presenta als estudiants en un CD-ROM que, amb unelevat grau d’interactivitat, integra imatge, música, gràfics i texts. L’equipd’autors dels materials és compost pels professors Lluís Argemí, Jordi Vila-seca, Joan Torrent, Joan Tugores i Josep M. Vidal. L’objectiu és oferir elsconceptes, els autors i els contextos econòmics bàsics de la història. D’a-questa manera, l’assignatura aporta la cultura econòmica bàsica que ha deconèixer qualsevol llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses. Ungrup d’estudiants ja han estudiat amb aquest material el primer semestredel curs 1999-2000.

· Temes actuals de direcció comercialAquest material alterna la informació en xarxa i en CD-ROM. Segons quedestaca la professora Inma Rodríguez, una de les integrants de l’equip d’au-tors d’aquest material, "el nostre objectiu és combinar una exposició teòri-ca amb una part molt pràctica, una simbiosi necessària per a aprendre màr-queting". Per mitjà del CD-ROM s’accedeix a vídeos que l’estudiant hauràd’analitzar. L’assignatura, que ja ha funcionat el primer semestre d’aquestcurs, s’estructura en quatre temes: màrqueting internacional, màrqueting aInternet, màrqueting ecològic i màrqueting postmodern. Inma Rodríguezassenyala que els tres darrers temes són totalment nous en una diplomatu-ra o llicenciatura.

· Informàtica aplicada a la gestió Aquesta és una assignatura que, a partir del segon semestre d’aquest cursacadèmic, es presentarà totalment reformada. Segons un dels coordinadorsdel material, el professor Carlos Cabañero, el material mira de crear equipsinterdisciplinaris entre els estudiants d’Economia i Empresa i els d’Informà-tica. Mitjançant la creació de grups de treball cooperatiu, els estudiants re-solen casos en els quals s’han d’aplicar els coneixements d’economia i in-formàtica. Segons Cabañero, "hem buscat oferir eines que ajudin en elprocés de prendre decisions i d’entendre l’entorn en què economistes i in-formàtics han de treballar conjuntament". Tot el material es treballa en xar-xa amb l’aplicació de programes de gestió de treball cooperatiu com el Lo-tus Notes.

Els estudis dia a dia

123456

sa mira capconòmica

Campus Virtual 9

CUADRE XIFRES

4 Campus Virtual

Centre de Suport del BagesEdifici del Consell Comarcal del BagesMuralla de St. Domènec, 2408240 ManresaTelèfon: 93 877 50 75

Centre de Suport del Baix CampC. Escorxador, s/n43202 ReusTelèfon: 977 33 80 08

Centre de Suport del BarcelonèsAv. Drassanes, 3-508001 BarcelonaTelèfon: 93 481 72 72

Centre de Suport del GironèsC. Major, 17217190 SaltTelèfon: 972 40 50 67

Centre de Suport del SegriàC. Canyeret, s/n25007 LleidaTelèfon: 973 72 70 77

Centre de Suport del Vallès Occidental(Sabadell)Av. Barberà, 17508203 SabadellTelèfon: 93 720 70 55

Estudis virtuals a andorraPl. de la Germandat, s/nSt. Julià de Lòria (Andorra)Telèfon: 07 376 84 18 06

Centre de Suport del Vallès Occidental(Terrassa)Rambla d’Egara, 34 3r pis08221 TerrassaTelèfon: 93 733 92 00

Centre de Suport del Baix Llobregat(St. Feliu)Torre del Roser, C. Joan XXIII, 1408980 Sant Feliu de LlobregatTelèfon: 93 685 71 65

La UOC al territoriCentres de Suport

Activitats

La UniversitatOberta inaugural’edifici Drassanes

El president de la Generalitat, JordiPujol, i l’alcalde de Barcelona,Joan Clos, van inaugurar, el 28 de

setembre passat, l’edifici Drassanes, queacull el Centre de Suport de la Universi-tat Oberta de Catalunya del Barcelonès il’Associació de Mestres Rosa Sensat, enun acte en què van participar el presi-dent de la Fundació Artur Martorell,Antoni M. Badia i Margarit, la presiden-ta de Rosa Sensat, Tina Roig, i el rectorde la UOC, Gabriel Ferraté.

L’edifici de Drassanes és propietat de laFundació ‘la Caixa’ i el té llogat alDepartament d’Ensenyament de laGeneralitat, que va cedir l’immoble a laUOC, a la Fundació Artur Martorell i al’Associació Rosa Sensat, tal com es vaacordar en el conveni signat per aques-tes institucions. L’edifici és al barri delRaval de Barcelona (avinguda Drassa-nes, 3-5) i té tres mil metres quadratsdistribuïts en quatre plantes.

L’adequació de les instal·lacions ha cos-tat 233 milions de pessetes, la meitatdels quals han estat aportats pel Depar-tament d’Ensenyament i l’altra meitatper les institucions que les utilitzen.Actualment, aquest centre de suportofereix servei a prop de quatre mil estu-diants que té la UOC a les comarquesdel Barcelonès i el Maresme.

Sala d’actes per a activitats

A la planta baixa de l’edifici, compartidaper la UOC i Rosa Sensat, hi ha la recep-ció, un vestíbul que acull exposicions iuna sala d’actes polivalent on es portena terme les activitats al centre de suport.A la sala es podran fer projeccions,

debats, conferències i d’altres activitatsd’extensió universitària. En aquesta plan-ta també hi ha la biblioteca —amb mésde 50.000 volums—, una mediateca, unarxiu sobre temes d’educació i unabiblioteca infantil experimental.

La segona planta de l’edifici ocupa més de800 metres quadrats i és on hi ha el cen-tre de suport de la UOC. En aquest centrehi ha oficines, sales d’estudis i de reu-nions. Els estudiants hi poden realitzargestions acadèmiques, tràmits administra-tius, reunions amb professors o estudiar.

A la inauguració, el president JordiPujol va parlar de la importància decara al futur immediat de l’actualitzaciódels coneixements dels mestres i profes-

sors a Catalunya per tal que estiguinpreparats per a continuar fent la sevafeina en un marc social nou, on les tec-nologies tenen una rellevància que vaen augment. Per la seva banda, l’alcaldeJoan Clos va destacar que l’edifici cons-titueix la recuperació d’uns equipa-ments al Raval que "són una aportacióclau al conjunt d’instal·lacions ques’han posat en funcionament al barri.”

En aquest sentit, a més de ser el referentterritorial per a tots els estudiants de laUOC de les comarques del Barcelonès iel Maresme —on resideix més de lameitat de la comunitat de la UOC—, elcentre vol esdevenir un espai de dina-misme cultural de la ciutat de Barcelonai d’integració en el seu entorn social.

La UOC a Madrid i a l’Alguer

Atès que la UOC ha engegat diverses línies de formació en castellà aquestcurs (Formació Continuada i el títol propi Graduado Multimedia), la uni-versitat ha obert un punt de la UOC a Madrid. És al Centre Cultural Blan-querna (c/ Serrano, 1). Aquest punt, que actua com a delegació de la Uni-versitat Oberta a Madrid, ofereix informació, permet la consulta de tots elsmaterials didàctics que edita la UOC per als seus estudis, possibilita la con-nexió al Campus Virtual i facilitarà la realització d’exàmens a Madrid.

Aquest curs la UOC també disposarà d’un punt a l’Alguer, després de l’a-cord amb l’Ajuntament d’aquesta ciutat de Sardenya, la Universitat de Sàs-ser i Òmnium Cultural de l’Alguer. El punt de la UOC a l’Alguer és al Cen-tre de Recursos Maria Montessori (via Carlo Alberto, 33). El punt de la UOCa l’Alguer va ser inaugurat el mes de gener passat. El conveni signat per laUniversitat de Sàsser, l’Ajuntament de l’Alguer i la UOC permet als ciuta-dans de l’Alguer tenir a la seva disposició un punt d’informació de la UOC,on també es podran matricular, consultar els mòduls didàctics i fer exà-mens. Els punts de la UOC a Madrid i l’Alguer se sumen als que la Universi-tat té a Brussel·les i Andorra.

Febrer i març

Les TIC i l’empresa del VallèsJornades. Del 7 de febrer al 31 de març.C.S. del Vallès Occidental. Sabadell

Comunicació i gènereExposicions i xerrades.Del 16 de febrer al 15 de març.C. S. del Baix Camp. Reus

Obres mestres de la història del cinema

Cinefòrum. Del 17 de febrer al 16 de març.C. S. del Gironès. Salt

La societat de la informació

Cicle de conferències.Del 17 de febrer al 16 de març.Edifici Rubí. Rubí

Política a Internet i periodisme digital

Taula rodona. 24 de febrer.C. S. del Barcelonès. Barcelona

Creació col·lectiva per mitjà d’Internet: música

Taller. A partir de l'11 de març.C. S. de S. Feliu de Llobregat

Creació col·lectiva per mitjà d’Internet: art

Taller. A partir de l'11 de març.C. S. del Gironès. Salt

Seminari sobre criminalitat informàtica

Taula rodona. 17 de març.Fundació Caixa Manresa (Manresa)

Noves tecnologies a les aules

Jornades. Per confirmar.C. S. del Barcelonès. Barcelona

Qualitat de la docència

Taula rodona. Per confirmar.C.S. del Vallès Occidental. Terrassa

Des d’aquest mes de gener, Aula Activa ja fa 24cursos i té prop de 2.300 estudiants. Els cursos esdivideixen en les àrees d’Empresa (8), Idiomes (4),Humanitats (5), Psicologia (2) i Informàtica (5).Gairebé la meitat dels estudiants cursen progra-mes de l’àrea d’Empresa, i la resta es reparteixen

entre les altres. Des del mes de gener, ja espoden seguir els nous cursos de Màrque-

ting per Internet i Disseny gràfic imaquetació per ordinador.

Aula Activa, que recentment ha renovat la pàginaweb, és una iniciativa en la qual participen l’edi-torial RBA, Vang3 (La Vanguardia i TV3), EDIUOCi la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Ésun servei formatiu que ofereix cursos d’interèsprofessional i cultural, a partir de l’oferta de lesdues universitats que hi participen. L’àmbit d’acti-vitat d’aquesta iniciativa és tot el territori de l’Es-tat espanyol; per la qual cosa els cursos s’oferei-xen en castellà i en català. Gairebé tots els cursos

d’Aula Activa es poden convalidar per títols delliure elecció tant de la UOC com de la UCM. Laparticularitat d’aquests cursos és que, per a cur-sar-los, no cal haver obtingut un títol universitariprèviament. Amb aquesta iniciativa es dóna accésa una formació de qualitat universitària a moltespersones que no han pogut cursar estudis univer-sitaris i que volen obtenir un títol que acrediti lescompetències que tenen per tal de millorar en elseu camp professional.

Aula Activa ofereix 24 cursos a més de dos mil estudiants

Ensenyament Obert ha encetat una

nova línia de formació en el camp

de la formació professional, que en-

globa el curs d’accés als cicles for-

matius de grau superior per a més

grans de 20 anys i els cursos de for-

mació superior (CFS).

Campus Virtual 5

Ensenyament Obert, iniciativa en laqual participen Enciclopèdia Catalana ila UOC, té, aquest curs, prop de milestudiants, la majoria dels qualssegueix els cursos d’accés als estudisuniversitaris per a més grans de 25anys. Aquest curs, però, ofereix per pri-mera vegada, els cursos de formaciósuperior (CFS).

L’objectiu dels CFS és oferir una forma-ció professional de qualitat a les perso-nes que per raons laborals o territorialsno poden accedir a la formació profes-sional presencial. Aquests estudis sónels primers cursos de formació profes-sional superior a distància que hanestat dissenyats seguint al detall lesdirectrius dels cicles formatius degrau superior —la nova formacióprofessional.Els cursos d’Ensenyament Obert s’a-drecen a persones que ja treballenen el seu camp professional peròno han tingut una formacióespecífica i volen millorar i siste-

matitzar la seva feina.

d’afavorir l’intercanvi personal entrel’estudiant i els docents, es fan troba-des presencials.

Cada curs té les seves particularitats prò-pies, però tots tenen en comú que elscontinguts han estat treballats des d’unpunt de vista molt pràctic, amb aplica-cions a situacions reals i facilitant einesde treball cooperatiu i d’autoavaluació.

Segons Carles Comín, director acadè-mic d’Ensenyament Obert, "l’experièn-cia dels primers estudiants dels cursosde formació superior és molt positiva.Són persones molt exigents, que dema-nen problemes concrets i solucions quevolen aplicar als seus llocs de treball"."La dedicació dels estudiants", afegeixComín, "se situa entre una i dues horesdiàries". S’espera que els primers estu-diants puguin acabar un curs en tressemestres.

www.obert.com

També es dirigeixen apersones sense formacióque volen entrar almón laboral.

El primer semestre del curs 1999-2000 s’han posat en funcionamentels cursos de formació superior deSecretariat, Administració de siste-mes informàtics i Gestió comercialen màrqueting. Més de cinquantaestudiants ja han seguint aquestaformació aquest primer semestre delcurs acadèmic 1999-2000.

Per a accedir als cursos es pot haverfet el batxillerat, FP-2 o equivalent,la prova d’accés per a més grans de20 anys de la Generalitat o un cicleformatiu de grau superior. També s’hipoden inscriure les persones que acre-ditin una competència professionaladient amb el curs de què es volenmatricular.

Materials didàcticsi metodologia UOC

Aquests cursos de formació professio-nal segueixen la metodologia de laUOC. Els materials didàctics són elabo-rats per professors especialistes en elcamp de la formació professional i quealhora són docents en centres onimparteixen les assignatures de manerapresencial.

Els estudiants reben els materialsdidàctics a casa. Són mòduls formatiusen paper, que desenvolupen els aspec-tes teòrics de cada matèria. Alhora elsestudiants es connecten al Campus Vir-tual d’Ensenyament Obert, des d’on espoden baixar els mòduls didàctics enformat web. Aquest material en línia ésmés orientat a abordar els aspectespràctics de l’assignatura. D’aquestamanera, l’estudiant segueix els cursosdes de casa o des d’allà on té un ordi-nador instal·lat, al seu ritme. Per tal

Ensenyament Obertestrena els cursos deformació superior

www.aulaactiva.com

2 Campus Virtual

El grup Santillanai la UOC s’alien performar professorsa distància

La UOC i el Grupo Santillana hanposat en funcionament l’empresaFormación Interactiva de Docentes(Fidoc), amb la intenció d’elaborareines, materials i cursos que per-metin la formació i l’actualitzaciódel professorat d’ensenyaments nouniversitaris. Fidoc, que té la seusocial a Madrid, ofereix cursos adistància de 3, 6 o 9 mesos mit-jançant les tecnologies de la infor-mació i la comunicació. Es potobtenir més informació a:www.fidoc.com.

La UOC dia a diaCentre de Suport al Baix Ebre

Aquest mes de febrer obrirà les portesel Centre de Suport de la UOC alBaix Ebre, situat al carrer Alfara deCarles, 18, de Tortosa. Aquesta ini-ciativa ha estat possible gràcies a unconveni signat amb l’Ajuntament deTortosa i el Consell Comarcal delBaix Ebre. Els prop de 250 estudiantsdel Baix Ebre, el Montsià, la Terra Al-ta i la Ribera d’Ebre ara podran utilit-zar aquest servei. El Centre de Suporttambé estarà a disposició dels estu-diants que té la UOC al nord del PaísValencià. La inauguració oficial seràben aviat.

El Club UOC encara més obert

El Club UOC (www.club.uoc.es) s’haobert més. Des de fa alguns mesos,totes les persones que tinguin o ha-gin tingut una vinculació amb laUOC poden fer membres del clubels seus amics i familiars. La consi-deració de membre del club és au-tomàtica i vàlida per a qui ha estu-diat diplomatures, llicenciatures ienginyeries, Formació Continuada icurs d’accés per a persones mésgrans de 25 anys.

Màster virtual d’”Instruments imercats financers”

Els Estudis d’Economia i Empresa dela UOC imparteixen juntament ambla Borsa de Barcelona i la Universi-tat de Barcelona un màster via In-ternet d’"Instruments i mercats fi-nancers". El curs és format per dospostgraus: "Instruments financers" i"Mercats financers". La novetat d’a-questa segona edició del màster —inaugurada al mes de novembre—és que una trentena d’estudiants se-gueixen el curs en castellà. El màs-ter, de 450 hores de durada i unacàrrega lectiva de 30 crèdits, vaadreçat a professionals de les àreesfinanceres de les empreses, llicen-ciats en Econòmiques i diplomats.Forma part del programa de Forma-ció Continuada de la UOC, estudisque compten amb la col·laboraciódel Banco Santander.

Solsona ja té un punt de suportde la UOC

Gràcies a un conveni de col·laboracióentre la UOC i el Consell Comarcaldel Solsonès, la ciutat de Solsona sesuma al conjunt de ciutats i pobla-cions que disposen d’un punt de su-port. El rector Gabriel Ferraté i JoanSerra, president del Consell Comarcaldel Solsonès, van signar el conveni eldia 1 de desembre passat. El punt éssituat a la carretera de Basella, núme-ro 1, de Solsona, on té la seu l’Ofici-na de Serveis a la Joventut del Con-sell Comarcal del Solsonès. El Centrede Suport del Bages servirà de re-ferència a aquest punt i coordinaràles seves activitats. Amb aquest, jasón 16 els punts de suport que laUOC té desplegats a Catalunya i aEuropa.

La UOC lliura els primerspostgraus de Formació ContinuadaLa UOC va celebrar el seu primer acte de lliurament de diplomes de postgrau el mesde febrer passat. Dels 257 estudiants que es van diplomar en els programes de For-mació de Postgrau, 63 ho varen fer per primera vegada en cursos de postgrau i 74en cursos d’especialització. La resta van seguir la quarta edició dels cursos d’actualit-zació.

El director general d’Universitats, Antoni Giró, va presidir l’acte de cloenda de cur-sos i el lliurament de títols, que va tenir lloc el dia 2 de febrer passat al Centre deSuport de la UOC al Barcelonès. Durant l’acte, Miquel Bonet, president d’ABR Con-sulting, va pronunciar una conferència titulada "La intel·ligència emocional aplica-da al desenvolupament personal i professional".

UOC i UPF debaten sobre humanitatsi tecnologiaUna trentena de professors i investigadors de diferents universitats es van reunir enla II Setmana de Debat sobre l’Ensenyament Universitari de les Humanitats, que vatenir lloc al mes d’octubre a la Universitat Pompeu Fabra. En les jornades es va ana-litzar la relació entre les tecnologies de la informació i les humanitats. Van ser orga-nitzades per la facultat d’Humanitats de la UPF i pels estudis d’Humanitats i Filolo-gia de la Universitat Oberta. La història de l’art, l’arqueologia, el llibre digital o l’hi-petext són alguns del temes que s’hi van debatre. La conferència inaugural va ser acàrrec del professor Alfons Cornella, amb el títol Creure’s el futur… o res.

Eeeeeeeeeeeeeeeeeee

La UOC vista per... Ffffffffff

Postgrau deperiodisme digitalamb El Periódico"Periodisme digital: disseny i gestió deprojectes a Internet" és el nom del pri-mer postgrau no presencial sobre perio-disme digital al territori espanyol. Elcurs, una iniciativa de la UOC amb elPeriódico de Cataluña, és coordinat pelperiodista i director de Lavínia TV,Antoni Esteve. L’objectiu del curs ésintegrar el paper dels mitjans de comu-nicació en la societat de la informació,analitzant les possibilitats que ofereixInternet i aprofitant al màxim els seusrecursos. El curs s’adreça als professio-nals que es dediquen al periodismedigital, a les persones interessades en eltema i als llicenciats en Ciències de laInformació. Actualment hi ha 40 estu-diants que segueixen aquest postgrau,que té una durada de 225 hores i unacàrrega lectiva de 15 crèdits.

La UOC arribarà a13.000 estudiants elsemestre vinentEl segon semestre del curs 1999-2000,la UOC tindrà 3.300 estudiants nousque començaran alguna de les titula-cions universitàries que ofereix la Uni-versitat. Aquests estudiants s’afegeixenals gairebé 10.500 que hi havia a laUniversitat l’octubre passat i comença-ran el període lectiu al mes de març.Durant la campanya d’accés que laUniversitat va portar a terme el setem-bre, 3.740 persones van demanar cursarestudis a la UOC, de les quals final-

La Biblioteca de la UOC ha

posat darrerament en

funcionament serveis virtuals

innovadors en el camp de les

biblioteques universitàries. Així,

s'ha convertit en un nou model

de biblioteca virtual que

evoluciona juntament amb un

nou model d'universitat.

Un nou model de ba una comunitat u

Els canvis socials actuals han portatel sistema d’aprenentatge a un noucontext, al qual les biblioteques

s’han d’adaptar. D’aquesta manera,segons explica la cap de la Biblioteca dela UOC, Adoració Pérez, "la bibliotecaesdevé un element imprescindible enaquest nou procés d’aprenentatge i had’adaptar les seves línies i els serveis aaquesta nova realitat.” D’aquesta mane-ra, a la UOC s’ha creat un nou conceptede biblioteca, que esdevé una bibliotecaque s’encamina cap a la personalitzaciódel servei d’informació, documentació iformació en el marc de la societat delconeixement... un camí cap a la biblio-teca digital. La particularitat del modelde la Bibliotèca de la UOC és que, a mésdels serveis tradicionals de les bibliote-ques, els usuaris tenen a l’abast tota unasèrie de serveis virtuals en xarxa als qualspoden accedir les 24 hores del dia, totsels dies de l’any. Els usuaris poden dema-nar els documents per mitjà del CampusVirtual des de qualsevol indret on puguin

accedir a Internet i rebre’lsa casa o a qualsevol altrelloc que hagin especificat. Amés del préstec, la Bibliote-ca Virtual permet consultarl’estat de les comandes oanul·lar-les.

Mitjançant el catàleg de laBiblioteca Virtual de laUOC trobem documentsen suport físic i documentsdigitals. Per als primerss’han desenvolupat aplica-cions per a consultar-los idemanar-los en línia, men-tre que es poden rebre físi-cament allà on l’estudiantvulgui. Al catàleg virtualen trobem resums, elsíndexs, la fitxa bibliogràfi-ca i la caràtula. A més, s’hitroben els materials didàc-tics, la bibliografia recoma-nada pels estudis i especia-litzada en Internet, obresde referència i bibliografiaen general.

Pel que fa als documentsdigitals, es poden consul-tar directament a la xarxa.

A la Biblioteca de la UOC hi ha catalo-gats prop de 30.000 documents. D’altrabanda, la Biblioteca té accés a altres fonsbibliogràfics mitjançant acords ques’han pres amb altres universitats i insti-tucions, fet que pertmet tenir a l’abastinfinitat de documents de tot el món.

Els estudiants demanen els documentsper mitjà del Campus Virtual i els reben

a casa —o al lloc que hagin indicat— enmenys de 48 hores. També els podenrecollir als centres de suport que la UOCté al territori. El curs 1998-99 la comuni-tat UOC va fer prop de 13.000 préstecs imés de 600.000 consultes a documents irecursos de la Biblioteca.

Aquest volum evidencia que, a mesuraque creix la comunitat universitària dela UOC —actualment més de 13.000persones—, creix la Biblioteca Virtual,que s’adapta a les necessitats dels usuarisposant-los més serveis a l’abast. Des quees va crear, el curs 1995-96, l’incrementacumulat dels recursos disponibles de laBiblioteca de la UOC a la xarxa (pàginesweb, bases de dades, enllaços, etc.) supe-ra el 1.500 per cent.

Els serveis de la Biblioteca han estatadaptats a les necessitats dels membresde la comunitat universitària segons elsentorns virtuals de cada usuari. D’aques-ta manera hi ha una biblioteca virtualper a les titulacions homologades(UOC), per a Graduat Multimèdia, per aFormació Continuada, per a Formacióde Postgrau, per a Ensenyament Obert,per a Aula Activa i per a membres delClub UOC.

Serveis per a una comunitat virtual

El Servei de documentació de la UOCofereix, per una banda, informacióbibliogràfica de qualsevol tema específici, d’altra banda, té en marxa el Serveid’Obtenció de Documents (SOD).Aquest servei permet obtenir, electròni-cament, documents que no estan dispo-nibles al catàleg de la UOC. L’estudiantrep la informació a la bústia personal,amb la particularitat que, els professio-nals d’aquest servei sempre miren dedescriure a l’estudiant l’itinerari que hanseguit per a trobar la informació. La res-ponsable de la Biblioteca de la UOC,Adoració Pérez, indica que d’aquestamanera "es procura que l’estudiant siguicada vegada més autosuficient i apren-gui a trobar la informació que necessita.

6 Campus Virtual

biblioteca perniversitària

Més enllà de laBiblioteca Virtual

Durant les 7es. Jornades Catala-nes de Documentació celebra-des a Barcelona el novembrepassat, el rector de la UOC, Ga-briel Ferraté, va impartir unaconferència inaugural amb el tí-tol "Informació i documentacióen la societat del coneixement.Els reptes d’un nou mil·lenni".La conferència va tractar de lesimplicacions que té la societatdel coneixement en els docu-mentalistes i els canvis profes-sionals que els demanaran.

Segons Ferraté, els actuals siste-mes d’aprenentatge i de gestiódel coneixement estan en crisi iles necessitats de documentaciótambé es van modificant; en elnou context cal trobar noves so-lucions: "El repte ara és fer ac-cessibles els beneficis de la in-formació i la documentació enqualsevol moment i lloc, de ma-nera personalitzada". El proble-ma és fer-ho en un context mésglobal, complex, imprevisible iinterdisciplinari i amb recursoslimitats.

El rector de la UOC va apuntarque assistim a un canvi de para-digma que significa un pas de laconcentració a la dispersió, dela propietat a l’accessibilitat, dela competició a la cooperació,de la biblioteca local a la biblio-teca global, de l’emmagatze-matge de la informació a la ges-tió de la informació. Els nousdocumentalistes, per tant, "nohauran d’oferir més informacióa més persones, sinó que hau-ran de transmetre com es trobala informació de manera perso-nalitzada".

El canvi que significa el pas delsegle XX al XXI en el món de lesbiblioteques és, segons el rec-tor, el de passar de les xarxes fí-siques de biblioteques a les bi-blioteques digitals. La telefoniamòbil ens ajudarà a accedir a lainformació, un aparell integraràel telèfon amb el llibre digital iens permetrà l’accés a tota la in-formació per mitjà del satèl·lit.El resultat, especifica Ferraté,serà l’accés a "la nostra bibliote-ca, portàtil, personal i persona-litzada que ens permetrà llegir,consultar, manipular o difondreal lloc que ens convingui qualse-vol dels documents i llibres ‘di-gitals’ que conté, que hem ela-borat o que hi hem col·locat desde la xarxa".

Un servei de documentació no s’ha delimitar a oferir el que hom troba, sinóque ha de transmetre com es troba".

La Biblioteca de la UOC ofereix a lacomunitat l’accés a una base de dadesdigital pròpia constituïda per materialdocent en diferents formats, materialcomplementari, revistes digitals i recur-sos d’Internet. La Biblioteca també dónaaccés a tota una sèrie de bases de dadesespecialitzades en Internet, educació adistància i matèries que configuren l’es-pecificitat de la Universitat. Aquest ser-vei és força interessant, ja que la Biblio-teca fa una subscripció a les bases dedades de pagament i ofereix als estu-diants l’accessibilitat a la informaciógratuïtament. A més de bases de dadesinterdisciplinàries, on hi ha l’AcademicASAP (260 revistes a text complet) i

l’agència Reuters (3.500 publicacionsperiòdiques), aquest apartat conté unarelació de les publicacions dels diarisoficials estatals (com el BOE) i de lescomunitats autònomes (com el DOGC).Entre les bases de dades hi ha La Ley,Aranzadi, European Bussines ASAP,Computer ASAP, Mathscinet o WestLaw. En total la Biblioteca disposa d’uncentenar de bases de dades, de les qualsla majoria són a text complet.

El valor afegit de la Biblioteca Virtual dela UOC, i el que la diferencia més d’unabiblioteca convencional, és la possibili-tat d’accedir a una gran quantitat d’in-formació endreçada per mitjà de laxarxa sense haver-se de desplaçar. Comdiu Adoració Pérez, "no cal que els estu-diants es desplacin físicament per bus-car la informació: la tenen a casa seva".Entre les obres de referència a l’abast esdestaquen l’Enciclopèdia catalana i l’En-ciclopèdia britànica, que es poden con-sultar completes i actualitzades. D’altrabanda, hi trobem 174 revistes electròni-ques a text complet i la versió electròni-ca de les revistes editades per AcademicPress.

La Biblioteca, a més de ser un subminis-trador d’informació, té en marxa diver-ses iniciatives en xarxa, com una sèriede cursos formatius per a aprendre abuscar documentació per mitjà de laxarxa i a utilitzar la Biblioteca.

Una biblioteca a mida

Un dels serveis estrella que la Bibliotecaha posat en marxa recentment és la dis-tribució electrònica de sumaris de revis-tes (DESU). Aquesta és una aplicació quepermet a l’usuari rebre a la bústia perso-nal de correu electrònic els sumaris digi-talitzats de les revistes que es reben a laBiblioteca que l’interessen, amb la possi-bilitat de demanar els articles que vul-gui. La Biblioteca Virtual de la UOCactualment té 1.200 sumaris i resums dedocuments i 2.650 sumaris de revistes.

En la línia dels serveis a mida, la biblio-teca té en funcionament unservei de difusió selectivade la informació (DSI), quefacilita que els investiga-dors puguin estar al dia deles darreres novetats rela-cionades amb el seu campde recerca. Actualment fun-cionen una vintena detemes diferents entre elsquals hi ha hipertext i edi-ció electrònica, comerçelectrònic, ensenyament adistància i aplicacions delmultimèdia en el desenvo-

lupament de materials educatius.

El servei de notícies selecciona notícieso articles amb una periodicitat diàriasobre temes específics d’interès per a unusuari o grups d’usuaris. Actualment hiha actius els temes d’informàtica jurídi-ca, organitzacions virtuals i màrquetingelectrònic. Finalment, la Biblioteca de laUOC ofereix serveis a mida i participaen la creació de materials didàctics odels espais dels estudis.

Campus Virtual 7

Nombre de documents 29.288

Préstecs totals 12.898

Nombre de consultes 604.408

Nombre total de connexions a la Biblioteca 182.474

Mitjana diària de connexions 290

Mitjana de durada de connexió 8 min 20 s

Dia de més activitat Dimarts

Dia de menys activitat Dissabte

Hora de més activitat 18–19 h

Hora de menys activitat 4–5 h

La Biblioteca en dades (curs 98-99)

La UOCestrenael DoctoratPublicació de l’IN3

Economia i Empresa, cap a la globalitzacióPàgines 8 i 9

Entrevista a...David Serrat

Editorial

Reptes per al 2000

Durant aquests darrers mesos que ens separen del segle vinent, continua el creixement de la UOC, consolidat amb la signatu-

ra d’un contracte programa de tres anys amb el Comissionat per a Universitats i Recerca. S’hi fixen els recursos que la UOC rebrà segons els estudiants per any i els crèdits de que s’han matriculat per curs.

El contracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat contracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activitacontracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activitacontracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activitacontracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activita de l’activitat contracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora.

UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activitacontracte programa també esta-bleix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activita de l’activitat contracte programa també esta-bleix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora UOC haurà d’assolir en la millo-ra de la qualitat de l’activitacontracte pro-grama també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat de l’activita de l’activitat contracte programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora.

UOC haurà d’assolir en la millora de la qua-litat de l’activitacontracte programa també estabmillora de la qualitat de l’activitacote programa també estableix els objectius que la UOC haurà d’assolir en la millora de la qualitat.

Un nou model de bibliotecaLa biblioteca de la UOC ha anat evolucionant des del seu naixement juntament amb el model d’universitat que representa la UOC.

Pàgines 6 i 7

Congrés sobre autoformació i virtualitat Més de dos-cents especialistes europeus van participar en el 5è Col·loqui Europeu sobre l’Autoformació, organitzat en aquesta edició per la UOC i la Universitat de Nantes.

Pàgines 10 i 11

S’inaugura l’edifici Drassanes

Pàgina 4

Novetats editorialsPàgina 11

La revista Campus Virtual de la UOC inclourà a partir d’ara un suplement informatiu dedicat a les activitats de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), el nou institut de recerca que posa en funcionament la Universitat Oberta. En aquest primer número, es parla del Doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement i de la càtedra de recerca IBM-"la Caixa".

Editorial

Reptes per al 2000

Durant aquests darrers mesos

que ens separen del segle

vinent, continua el creixe-

ment de la UOC, consolidat

amb la signatura d’un contracte progra-

ma de tres anys amb el Comissionat per

a Universitats i Recerca. S’hi fixen els

recursos que la UOC rebrà segons els

estudiants per any i els crèdits de que

s’han matriculat per curs.

El contracte programa també estableix

els objectius que la UOC haurà d’assolir

en la millora de la qualitat de l’activitat

docent, de la recerca, dels serveis i les

relacions amb la societat. Amb motiu

de la signatura d’aquest contracte, s’ha

reajustat la programació acadèmica;

amb la qual cosa el curs vinent

començarà la llicenciatura en Docu-

mentació (2n. cicle) i el Graduat Mul-

timèdia, juntament amb la UPC.

D’altra banda, el Govern de la Generali-

tat i les universitats públiques catalanes

iniciaran el procés de desenvolupament

del Metacampus, xarxa de campus vir-

tuals d’abast mundial amb capacitat

multilingüe. El desembre passat, la

UOC —per encàrrec de l’International

Council for Distance Education

(ICDE)— va acollir universitats a

distància de tot el món per incorporar-

les a aquest projecte.

També cal destacar l’esforç que la UOC

fa els darrers mesos en l’adaptació de les

seves xarxes de telecomunicació, tant

per l’increment del nombre d’estu-

diants com per l’adaptació al nou marc

de liberalització de les telecomunica-

cions.

Finalment aquest darrer semestre ens

ha portat, a més, la sobtada desaparició

de Carles Ferrer Salat, president del

Consell de la Fundació per a la Univer-

sitat Oberta. A ell dedica un emocionat

record el rector Gabriel Ferraté a les

pàgines d’aquesta revista.

Documentació

i Graduat

Multimèdia

La UOC començarà al setembre

els estudis de Documentació (2n.

cicle) i el títol propi Graduat

Multimèdia (UPC-UOC).

Pàgines 8 i 9

Universitats

virtuals reunides

a la UOC

Una vintena d’universitats

virtuals de tot el món es van

reunir al desembre a la seu de la

UOC per buscar una estratègia

per a treballar conjuntament.

Pàgines 10 i 11

Més presència

a les comarques

barcelonines

Pàgina 4

Novetats

editorials

Pàgina 11

Els materials

didàctics

en suport

digital Pàgines 6 i 7

Club UOC:

un espai per a després

dels estudis Pàgina 3

Entrevista a...

Miquel Puig Pàgina 12

MAQ

UET

ACIÓ

I PR

EPAR

ACIÓ

PER

A IM

PREM

TA,

DEL

BU

TLLE

TÍ P

ERIÒ

DIC

DE

4 PÀ

GIN

ES, “

IN3”

DE

LA U

OC

CLI

ENT:

UN

IVER

SITA

T O

BER

TA D

E C

ATA

LUN

YA

Un guia en l’absència del mestre

La majoria de persones utilitzem eines i re-

cursos diversos amb la finalitat d’aprendre

nous conceptes, noves matèries o, sim-

plement, augmentar el nostre coneixe-

ment. Moltes vegades, per exemple en

l’obtenció d’una titulació universitària,

ens veiem “obligats” a adquirir certs con-

tinguts que no ens són gens atractius: no

hi veiem ni la utilitat, ni la necessitat, ni la

“gràcia”. Idealment, el “mestre” és qui ens

permet -i ens permetrà- passar aquest

“tràngol” amb un esforç raonablement

petit. Tanmateix, no sempre es pot o es vol

tenir un “mestre” al costat. En l’absència del mestre no tenim alterna-

tiva: cal fer aquest viatge sols amb una bo-

na “guia”. El tutor intel·ligent o e-tutor no

és un suplent del mestre presencial, sinó

una guia que ens ajuda en aquest viatge

didàctic. Perquè necessitem una guia que

ens mostri la ruta que hem de seguir, els

monuments i els museus de visita obliga-

da, els paisatges de bon contemplar, els

racons de difícil accés... És evident que el

viatge -ni que només sigui una successió

de visites- no és ni transferible ni repetible

i que, en tot cas, no es pot reduir a un àl-

bum de fotos on només queden recollides

quatre instantànies. Per treure’n partit cal

“viure” el viatge, parlar amb les persones,

improvisar sobre la marxa, perdre’s una

mica... I la nostra guia ens ha de permetre

tot això.

Si aquest viatge es fa sense preparació

prèvia, necessitarem molt temps per a arri-

bar a copsar la realitat del lloc. Si el viatge

el preparem adequadament des de casa, la

immersió serà més fàcil. Si, a més, tenim la

sort d’anar acompanyats d’un mestre, un

bon amfitrió, serem capaços de conèixer

i entendre millor un lloc i una cultura di-

ferents dels nostres. Les tecnologies de la

informació són una molt bona eina per a la

preparació del viatge que ens ha d’ajudar

a entendre millor la realitat. Tant de bo que

la guia i l’amfitrió sempre anessin junts;

però, en cas que ens manqui l’amfitrió,

agrairem disposar d’una bona guia que

ens permeti moure’ns amb comoditat i

aprofitant tot el que puguem de la nostra

experiència.

Teresa Sancho i Francesc VallverdúProfessors d’Enginyeria Informàtica de la UOC.

Opinió

Recerca sobre formaciói sistemes intel·ligents La càtedra de recerca IBM/’la Caixa’ es va crear gràcies als acords presos per la Fundació ‘la Caixa’, l’empresa IBM

i la Universitat Oberta de Catalunya per tal de fomentar la investigació en el camp de la formació i els sistemes

intel·ligents.Després d’un any de recerca, ja ha començat a donar els primers fruits amb aquest projecte. Les línies de recer-

ca de la càtedra són en el treball sobre l’extensió del sistema del tutor intel·ligent o e-tutor a diversos entorns

temàtics i no únicament a les disciplines tècniques.

“Els professors i investigadors treballen en el desenvolupament d’eines d’autor, de seguiment d’activitats per a

l’estudiant i de recomanació a l’estudiant per part del professor”, explica Cristina Nogués, directora dels estudis

d’Informàtica i Multimèdia de la UOC. D’aquesta manera també es preveu el desenvolupament de nous espais

de simulació interactiva i la incorporació de recursos informàtics que facilitin l’aprenentatge no presencial i per-

metin el treball en grup. En aquest sentit, serà important l’aplicació de sistemes que facin possible l’intercanvi

de notes, la integració del so i de la imatge i l’accessibilitat de totes les persones mitjançant la superació de

barreres tecnològiques.

La càtedra de recerca IBM/”la Caixa” desenvolupa un

sistema de tutor intel·ligent Internet Interdisciplinary Institute 3

La UOC es prepara per a estrenar el DoctoratL’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), institut de recerca sobre Internet que la UOC posa en funcionament aquest curs acadèmic, aplegarà a partir del mes de setembre vinent el doctorat sobre la Societat de la informació i el coneixement, un doctorat pioner en el món tant per la seva metodologia com pel seu contingut.

Publicació periòdica de l’IN3

Av. Tibidabo, 39-4308035 Barcelona

Tel. (93) 253 23 00Fax (93) 417 64 95

El programa del doctorat sobre la Socie-tat de la informació i el coneixement —el primer i únic doctorat que impartirà la UOC— serà interdisciplinari, interu-niversitari i internacional. El seu model pedagògic es fonamentarà en la no-pre-sencialitat i, quan es faci necessari, es combinarà amb elements de presencia-litat.

Això permetrà que els qui s’hi doctorin siguin professionals competents en l’àmbit de la societat de la informació i del coneixement i es formin com a espe-cialistes proveïts de capacitat crítica per a entendre la societat de començament del segle XXI. Un altre dels objectius és fer adquirir als doctorands una formació sòlida en els àmbits científic, tecnològic i humanístic. Se’ls facilitarà l’adquisició de les capacitats tècniques i metodolò-

giques necessàries per a fer treballs de recerca en l’àmbit de la societat de la informació i es fomentarà el pensament i la recerca a escala global.

El caràcter interdisciplinari del docto-rat, que farà que els diferents estudis universitaris i professors de la UOC hi estiguin implicats, vol articular diferents aproximacions a l’impacte de les TIC a la societat. Per aquest motiu s’adreça a una àmplia gamma de llicenciats.

Cada doctorand configurarà el seu propi itinerari amb l’ajut d’un tutor que el conduirà des del començament fins a l’elaboració de la tesi doctoral. L’estructura del programa es compon de tres parts diferenciades: període docent, període de recerca i període d’elaboració de la tesi doctoral.

El període docent, que serà d’un mínim de 21 crèdits acadèmics, permetrà al doctorand l’obtenció d’un certificat de docència. Aquest període estarà format per cursos fonamentals de caràcter general, fonaments teòrics de la socie-tat de la informació i cursos metodolò-gics. Pel que fa al període de recerca, de 12 crèdits, conduirà a l’obtenció d’un diploma d’estudis avançats, que acreditarà la suficiència investigadora del doctorand, havent defensat prèvia-ment el projecte de recerca davant d’un tribunal.

El doctorat seguirà un model peda-gògic personalitzat de tutorització de la recerca. Per això, una de les figures importants del procés de doctorat a la Universitat Oberta de Catalunya serà

la figura del tutor que apareixerà en el moment de la inscripció del doctorand en el programa i l’acompanyarà fins a trobar el director de tesi.

El potencial de la Universitat Oberta de Catalunya en la gestió de sistemes d’informació es posarà a l’abast de la persona que cursa el doctorat per tal que utilitzi al màxim les possibilitats que les tecnologies de la informació i de la comunicació li donen pel que fa al món de la recerca.

En definitiva, el programa del doctorat vol ser una contribució a la comprensió del paper de la informació i el coneixe-ment en el món d’avui.

MAQ

UET

ACIÓ

I C

REAC

IÓ D

E LE

S IL

·LU

STRA

CIO

NS

DEL

LLI

BRE

“EN

TEN

ENT

L’EC

ON

OM

IA”

DE

144

PÀG

INES

D’E

DIO

UC

CLI

ENT:

ED

ICIO

NS

DE

LA U

OC

I. Els problemes econòmics

Joan Tugores QuesGonzalo Bernardos Domínguez

Decisions, interrelacions, mercats, equilibri, organització són, termes clau.Les decisions les adopten persones o institucions, consumidors, empreses, enspúblics, sindicats, institucions, genèricament anomenats "agents econòmics".

Les decisions d'aquests agents econòmics responen a algun tipus de com-portament intencionat, racional, que respon a uns determinats objectius.

Naturalment, l'anàlisi de les decisions dels agents econòmics és molt im-portant; però ho és tant o més la manera com les múltiples decisions queconstantment adopten múltiples agents interactuen entre si. És crucial d'e-xaminar com les decisions dels consumidors de comprar (o no comprar) i deles empreses de produir (o no produir) contribueixen a determinar què sónels mercats: el lloc en què conflueixen aquestes decisions i es determina l'e-volució dels preus en funció de l'escassesa o l'abundància relativa dels diver-sos béns i serveis.

Quan s'analitzen les decisions dels agents econòmics i la seva interrelacióen els mercats, examinem el sistema econòmic des de les unitats bàsiques:consumidors, empreses, mercats, etc. Adoptem un enfocament microeconò-mic. En canvi, quan ens preocupem dels resultats agregats d'aquestes decisionsen l'àmbit d'un país o un estat, per exemple per examinar no solament l'evolu-ció de la producció d'un determinat bé i l'evolució del seu preu, sinó també l'e-volució de la quantitat global de béns i serveis produïts anualment per un paísi l'evolució del nivell mitjà de preus, adoptem una perspectiva macroeconòmi-ca. Aquesta distinció és important, i útil, en economia, referida més a l'enfoca-ment dels problemes econòmics que no pas al fons, ja que és obvi que lesmagnituds macroeconòmiques, com el popular "índex de preus al consum"(IPC), no són res més que el reflex agregat, conjunt, de l'evolució dels preusdels més de 500 articles que actualment el componen.

Així, després d'aquest primer capítol d'introducció a alguns conceptes i rela-cions bàsics, els capítols Els agents econòmics: consumidors i empreses iEstructures de mercat i comerç internacional presenten les bases de la microe-conomia. A continuació, els capítols Introducció a la macroeconomia, El fun-cionament de la macroeconomia: el model IS-LM i Problemes macroeconò-mics es dediquen a la macroeconomia.

9

Cada punt de la figura indica unadeterminada combinació de béns,aliments i mobles.

La línia RS mostra, les possibili-tats de producció de l'economia.

Si anem traient successives uni-tats de recursos (hores de treball) dela producció d'aliments per a desti-nar-les a produir cada vegada mésmobles, veurem com s'anirà configu-rant la línia, recta en aquest cas, queuneix S i R. Cada un dels punts d'a-questa línia correspon a una deter-minada forma de distribuir els recur-sos de l'economia entre la producciód'aliments i la de mobles. Marca lespossibilitats de producció d'aquestaeconomia, donats els seus recursos i donada la tecnologia amb la qual es po-den transformar els recursos en aliments o mobles. Aquesta línia s'anomenacorba de possibilitats de producció (encara que en aquest cas és una líniarecta) o corba de transformació. Marca les possibilitats de producció quans'utilitzen tots els recursos amb la millor tecnologia disponible, i en aquestsentit també s'anomena frontera de possibilitats de producció (FPP).

L'FPP delimita clarament dos tipus de combinacions de béns: les que sónfactibles amb els recursos de l'economia i la tecnologia disponible, que són lesque hi ha situades per sota i just sobre la línia de l'FPP, i les inaccessibles per aaquesta economia, que són les que hi ha situades per sobre de l'FPP.

3.2.2. El cost d'oportunitat creixent

Les possibilitats de producció d'u-na economia, es troben en la taula 1i recollides en la figura 2 que podemveure a continuació.

En aquest cas, partint del punt R,en què l'economia està íntegramentespecialitzada en el bé Y, sostreurerecursos per a produir una primeraunitat de X implica renunciar "no-més" a 1 unitat de Y, de manera queel cost d'oportunitat de la primeraunitat de X és d'1 unitat de Y.

En canvi, per a passar d'1 unitatde X a 2, cal renunciar a 2 (9 - 7)unitats de Y, de manera que el cost

14 Entenent l’economia

Taula 1

Figura 2

Unitats del bé

X Y

0 10 Punt R

1 9

2 7

3 4

4 0 Punt S

Índex

Introducció ........................................................................................ 7

I. Els problemes econòmics ................................................................ 91. Escassetat i elecció ............................................................................ 102. Especialització i intercanvi: cooperació i conflicte .......................... 103. Organització econòmica .................................................................. 12

3.1. Qüestions bàsiques .................................................................... 123.2. Les possibilitats de producció: el cost d'oportunitatd .............. 13

3.2.1. Les possibilitats de producció: l'FPP ................................ 133.2.2. El cost d'oportunitat creixent.......................................... 14

4. El funcionament dels mercats: demanda, oferta i equilibri ............ 154.1. Demanda.................................................................................... 154.2. Oferta ........................................................................................ 164.3. Equilibri del mercat .................................................................. 17

4.3.1. Un concepte important: l'elasticitat................................ 184.3.2. Equilibri de mercat i benestar ........................................ 19

5. Aplicacions dels mecanismes de mercat .......................................... 205.1. Desplaçaments de la demanda.................................................. 215.2. Desplaçaments de l'oferta.......................................................... 21

6. Efectes dels impostos ........................................................................ 227. Algunes aplicacions al comerç internacional .................................. 248. Mercat enfront d’intervencionisme:

eficiència i fallades del mercat ........................................................ 25

II. Els agents econòmics: consumidors i empreses........................ 291. L'empresa i la transformació de recursos ........................................ 29

1.1. L'empresa: conceptes bàsics ...................................................... 301.1.1. Objectiu de l'empresa ...................................................... 301.1.2. Beneficis econòmics i costos d'oportunitat .................... 301.1.3. Les possibilitats de producció de l'empresa .................... 311.1.4. Eficiència tècnica ............................................................ 321.1.5. La funció de producció i la substitució entre factors .... 33

Atès que quasi sempre la corba de demanda té pendent negatiu, i per tantles variacions de preu i quantitat van en sentit contrari, és habitual veure defi-nida l'elasticitat de la demanda de manera que s'ignori el signe menys, per atreballar només amb valors positius. Així, és usual la definició: ED = – (% va-riació quantitat / % variació preu).

L'elasticitat de la demanda es pot expressar així mateix com a (ja amb signecanviat):

De manera que, per a uns valors donats de preu i quantitat, l'elasticitat s'as-socia amb el pendent de la corba de demanda. Si la corba de demanda és moltaplanada, això significa que petites variacions en els preus donen lloc a canvisimportants en les quantitats: ∆q/∆p és gran, i per tant ho és l'elasticitat. Es diuque la demanda és (molt) elàstica.

En canvi, si la corba de demanda és molt empinada (relativament propera a lavertical), les variacions en el preu afecten relativament poc la quantitat de de-manda: ∆q/∆p és petit i es diu que la demanda és inelàstica o relativament rígida.

Es poden fer consideracions anàlogues respecte a l'elasticitat de l'oferta.

4.3.2. Equilibri de mercat i benestar

Una de les aplicacions addicionals de les corbes de demanda i oferta i el seuequilibri de mercat és analitzar les implicacions en termes de benestar de con-sumidors i productors.

Considerem la figura 6. El punt A situat sobre la corba de demanda es potinterpretar de la manera ja conegu-da: ens informa que al preu pd laquantitat que els compradors estandisposats a adquirir és Qo. Però tam-bé té una interpretació alternativa:ens indica que el preu que, com amàxim, els compradors estan dispo-sats a pagar per la unitat Qo és pre-cisament pd (en el sentit que, si elpreu fos més alt, no s'arribarien avendre Qo unitats del bé). En l'equi-libri de mercat,el preu se situa final-ment a pm, i s'intercanvien Qm uni-tats. Per tant, per a cada una de lesunitats compreses entre 0 i Qm,com és ara la unitat Qo, el preu queels consumidors estaven disposats a

19Els problemes econòmics

Figura 6

∆∆ q/q ∆∆ q pED = – = –

∆∆ p/p ∆∆ p q

1.1.4. Eficiència tècnica

Un pla de producció tècnicament factible, tenint en compte l'estat actual dela tecnologia, es denomina un mètode, una tècnica o un procés de producció.

Un procés és tècnicament eficient si obté una producció determinada utilit-zant les quantitats mínimes de factors.

En altres termes, un mètode de producció que genera el mateix output queun altre, si utilitza més quantitat d'algun recurs i quantitats no inferiors delsaltres, serà tècnicament ineficient.

L'eficiència tècnica proposa, pertant, que no s'han de malbaratar re-cursos.

La taula 2 presenta quatre combi-nacions de capital i treball que per-meten de produir una unitat d'un bé.

En la figura 13, observem que elsprocessos A, B i C són tècnicamenteficients. Com que cap no dominaels altres, entre els tres mètodes non'hi ha cap que utilitzi menys delsdos factors alhora, o que utilitzimenys d'un factor i la mateixa quan-titat de l'altre factor que un altre mè-tode. En canvi, el procés D és tècni-cament ineficient, perquè està domi-nat pel C, que permet d'obtenir lamateixa producció (una unitat d'out-put) emprant dues unitats menys defactor treball. L'àrea vermella mostratots els mètodes dominats pel C.

Per tant, el criteri de l'eficiènciatècnica indica tres possibles processosper a la producció d'una unitat del bé(A, B i C) i rebutja el quart (D).

Molt probablement, una empresapodrà combinar els mètodes bàsics.Si, per exemple, pot produir una uni-tat de producte combinant al 50 %els mètodes A i C, això voldria dirque el punt E també representaria un procés eficient (vegeu la figura adjun-ta). Si les diferents tècniques es poden combinar en qualsevol proporció, leslínies (en verd) que uneixen els punts A, B i C mostrarien totes les formespossibles i tècnicament eficients de produir una unitat de producte. Aquestssegments que connecten B amb C i C amb A han de tenir pendent negatiu;passar d'una tècnica eficient a una altra vol dir que cal augmentar l'ús d'unfactor i baixar el de l'altre.

32 Entenent l’economia

Figura 13

Taula 2

Procés Capital Treball

A 20 100

B 60 20

C 30 30

D 30 50

Entenentl’economiaJoan Tugores Ques (Coordinador)Gonzalo Bernardos DomínguezCristina Carrasco BengoaMartí Oliva Furés

Xavier Ponce Alifonso (Col∙laborador)

cre

ació

de

form

ula

ris

inte

rns,

per

al

dep

arta

men

t d

e vi

sat

de

la d

emar

cac

ió d

e ba

rcel

on

a d

el c

oac

CLI

ENT:

C

OL·

LEG

I D

’AR

QU

ITEC

TES

DE

CA

TALU

NYA

D

EMA

RC

AC

IÓ D

E B

AR

CEL

ON

A

L'arquitecte sota signant Sr./a.

amb número de col·legiat comunico per la present, quefins nou avís, autoritza a:

NOM N.I.F.

Per retirar els meus expedients de les oficines col·legials, previ pagamentde totes les despeses col·legials corresponents.

Barcelona, a

Signat:

L'/Els Arquitecte/s

Col·legi d'Arquitectesde CatalunyaDEMARCACIÓ DE BARCELONA

AUTORITZACIÓ PERMANENTPER RETIRAR ELS TREBALLS

Col·legi d'Arquitectes

de Catalunya

DEMARCACIÓ DE BARCELONA

Data d'emissió del full d'encàrrec:

Data Registre del full d'encàrrec:

Client:

Emplaçament:

Visat:

Treballs pendents:

L'arquitecte sotasignant manifesta la seva voluntat de renùncia a la

gestió col·legial dels treballs abans referenciats. En conseqüencia, assumeix

íntegrament com a pòpies les responsabilitats de facturació, cobrament

i eventuals reclamacions que es poguéssin produïr, exonerant al Col·legi

d'Arquitectes de Catalunya de qualsevol responsabilitat al respecte

Barcelona, a

Signat:

L'/Els Arquitecte/s

SOL·LICITUD DE NO GESTIÓ DE COBRAMENT

DELS HONORARIS PER PART DEL CoAC

Col·legi d'Arquitectesde CatalunyaDEMARCACIÓ DE BARCELONA

L'arquitecte sota signant Sr./a.amb núm. de col·legiat, número de N.I.F

Domicili professional:C. P.: Municipi:

actuant en el seu propi nom i representació.MANIFESTA: que el que susbscriu es fa responsable de la liquidació a

ASEMAS de tots els treballs que presenti a visar eximint, per aquest

motiu, al CoAC de qualsevol tipus de responsabilitat.Per tot això,

SOL·LICITA que no es tramitin per part del CoAC liquidacions a ASEMAS

de cap dels treballs que es presentin a visar al meu nom, fent-se responsable

personalment de la seva tramitació l'arquitecte que subscriu, exonerant

al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya de qualsevol responsabilitat al

respecte.

I per que així consti, formulo aquesta petició, als efectes oportuns.Barcelona, a

Signat:

L'/Els Arquitecte/s

Aquest imprès no és un model oficial, es tracta d'un formulari orientatiu

SOL·LICITUD DE NO TRAMITACIÓD'ASEMAS PER PART DEL CoAC

Col·legi d'Arquitectes

de Catalunya

DEMARCACIÓ DE BARCELONA

AUTORITZACIÓ PER RETIRAR EL PROJECTE

SENSE GESTIÓ DE COBRAMENT

L'arquitecte sota signant Sr./a.

amb número de col·legiat

Al no haver sol·licitat la gestió de cobrament del Visat núm.

demana retirar l'esmentat expedient de les oficines col·legiats, previ

pagament de les despeses corresponents.

Així mateix, AUTORITZA a

amb D.N.I. número

expedit el diaper que ho faci en el seu nom.

Barcelona, a

Firma de

Firma de la

l'Arquitectepersona autoritzada

El Cap de Visat

il·lustracióil·lustració

IL·LUSTRACIÓIL·LUSTRACIÓ

DIV

ERSO

S PR

OJE

CTE

S C

ON

SIST

ENTS

EN

RET

OC

AR, D

ON

AR C

OLO

R I P

REPA

RAR

PER

A LA

SEVA

IMPL

EMEN

TAC

IÓ E

N IN

TERF

ÍCIE

S GRÀ

FIQ

UES

, DE

IL·L

UST

RAC

ION

S.

Els

proj

ecte

s re

sulta

nts,

son

dife

rent

s pr

oduc

tes

de f

orm

ació

int

erna

, en

for

mat

m

ultim

èdia,

per

clie

nts c

om W

inte

rthu

r, En

desa

i Ep

son

CLI

ENT:

NEX

E

DIV

ERSO

S PR

OJE

CTE

S C

ON

SIST

ENTS

EN

RET

OC

AR, D

ON

AR C

OLO

R I P

REPA

RAR

PER

A LA

SEVA

IMLE

MEN

TAC

IÓ E

N IN

TERF

ÍCIE

S GRÀ

FIQ

UES

, DE

IL·L

UST

RAC

ION

S.

Els

proj

ecte

s re

sulta

nts,

son

dife

rent

s pr

oduc

tes

de f

orm

ació

int

erna

, en

for

mat

m

ultim

èdia,

per

clie

nts c

om W

inte

rthu

r, En

desa

i Ep

son

CLI

ENT:

NEX

E

DIV

ERSO

S PR

OJE

CTE

S C

ON

SIST

ENTS

EN

RET

OC

AR, D

ON

AR C

OLO

R I P

REPA

RAR

PER

A LA

SEVA

IMLE

MEN

TAC

IÓ E

N IN

TERF

ÍCIE

S GRÀ

FIQ

UES

, DE

IL·L

UST

RAC

ION

S.

Els

proj

ecte

s re

sulta

nts,

son

dife

rent

s pr

oduc

tes

de f

orm

ació

int

erna

, en

for

mat

m

ultim

èdia,

per

clie

nts c

om W

inte

rthu

r, En

desa

i Ep

son

CLI

ENT:

NEX

E

DIV

ERSO

S PR

OJE

CTE

S C

ON

SIST

ENTS

EN

RET

OC

AR, D

ON

AR C

OLO

R I P

REPA

RAR

PER

A LA

SEVA

IMLE

MEN

TAC

IÓ E

N IN

TERF

ÍCIE

S GRÀ

FIQ

UES

, DE

IL·L

UST

RAC

ION

S.

Els

proj

ecte

s re

sulta

nts,

son

dife

rent

s pr

oduc

tes

de f

orm

ació

int

erna

, en

for

mat

m

ultim

èdia,

per

clie

nts c

om W

inte

rthu

r, En

desa

i Ep

son

CLI

ENT:

NEX

E

DIV

ERSO

S PR

OJE

CTE

S C

ON

SIST

ENTS

EN

RET

OC

AR, D

ON

AR C

OLO

R I P

REPA

RAR

PER

A LA

SEVA

IMLE

MEN

TAC

IÓ E

N IN

TERF

ÍCIE

S GRÀ

FIQ

UES

, DE

IL·L

UST

RAC

ION

S.

Els

proj

ecte

s re

sulta

nts,

son

dife

rent

s pr

oduc

tes

de f

orm

ació

int

erna

, en

for

mat

m

ultim

èdia,

per

clie

nts c

om W

inte

rthu

r, En

desa

i Ep

son

CLI

ENT:

NEX

E

multimèdiadissenyMULTIMÈDIAMULTIMÈDIA

CRE

ACIÓ

D’U

N D

VD V

IDEO

. El

pro

ject

e in

clou

l’edi

ció i

el m

unta

tge

del v

ideo

,la

crea

ció d

e l’a

utor

ia de

l DVD

(nav

egac

ió, m

enús

, ext

res .

..) la

car

àtul

a i l

es p

orta

des.

CLI

ENT:

TO

REL

LÓ

CRE

ACIÓ

D’U

N D

VD V

IDEO

. El p

roje

cte

incl

ou l’

edic

ió i

el m

unta

tge

del v

ideo

,la

crea

ció

de l’a

utor

ia d

el D

VD (n

aveg

ació

, men

ús, e

xtre

s ...)

la ca

ràtu

la i l

es p

orta

des

CLI

ENT:

CEI

P M

ON

TSE

NY

CRE

ACIÓ

D’U

N D

VD V

IDEO

AM

B U

N R

ECU

LL D

E PRO

JEC

TES F

ETS P

EL C

LIEN

T,

PER

A LA

FIR

A D

E C

ON

STRU

MAT

. El p

rojec

te in

clou

l’edi

ció i

el m

unta

tge

del v

ideo

, la

crea

ció d

e l’a

utor

ia de

l DVD

(nav

egac

ió, m

enús

, ext

res

...) l

a ca

ràtu

la i l

es p

orta

des.

CLI

ENT:

CA

RFE

R S

AU

NA

S, S

.L.

����������������������������������� ������������������������� � ��� �� ��� � � � ��������� �­­��������

��

��

� �� � � � � � � � ���

���

����

�����

�����

����

�

���

���

� �

������� �� ����������������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ��������������� �� �� ����������� ����������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ��������������� �� �� ����������� ����������������� � �� ����������� ���������������� �� �� ��������������� �� ��� �������������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ����������� ����������������� �� �� ����������� ����������������� �� �� ����������� ����������������� �� �� ����������� ���������������� � �� ��������������� �� ��� �������������

����������� � ����

������� �� �� ����������� ����������������� �� �� ����������� ����������������� �� �� ��������������� �� �� ����������� ������������������ �� �� ��������������� �� �� ��������������� �� ��� �������������

������� �� �� ����������� ����������������� � �� ����������� ��� ������������� �� �� ����������� ���­������������� �� �� ��������������� �� �� ����������� ����������������� �� � ��������������� �� �� ����������� ���������������� �� �� ����������� ����������������� �� �� �������������� �� �� ����������� ��� ������������� �� �� ������ ������������ � �� ����������� ���������

publicitari

PUBLICIT

dissenyPUBLICITARIPUBLICITARI

cre

ació

d’u

n d

ípti

c p

ubl

icit

ari i

mpr

èspe

r a

un

a em

pres

a d

e se

rvei

s d

e c

lim

atit

zac

ió i

gas

CLI

ENT:

JA

VIE

R B

UX

Ó,

S.A

.

Ens trobarà a:

c/ Comerç, 1-308003 Barcelona

TELÈFONS D'INFORMACIÓ319 90 04 - 319 10 12

FAX319 12 09

%

E-mailelectricgas@adv.es

@

MantenimentClimatització

ElectricitatFontaneriaTeleprocés

Gas

QUI SOM?

Electrigas Javier Buxó S.A. és una

empresa dedicada a fer de la seva

qualitat de vida el nostre objectiu.

Estudiem cada cas de manera

personalitzada per fer l'instal.

lació adient a les

seves necessitats. El

nostre personal especialitzat i la

nostra experiència ens avala.

I estem al seu servei les 24 hores

QUÈ LI OFERIM?

• Pressupostos i projectes sense

compromís

• Servei permanent les 24 hores

• Manteniment i instal·lacions

doméstiques i industrials: calefacció,

fontaneria, il·luminació

• Instal·lacions domèstiques

i industrials

• Xarxes informàtiques

• Gas

• Climatització

• Manteniments integrals

• Electricitat i estudis energètics

HORARIDE 8 A 20 H

DE DILLUNS A DIVENDRESOPCIONAL 24HORES

l

cre

ació

D

e c

aLeN

Dar

iS

PerS

ON

aLiT

ZaTS

im

PreS

OS,

Per

a u

Na

emPr

eSa

De

Serv

eiS

De

cLi

maT

iTZa

ció

i g

aS

CLI

ENT:

JA

VIE

R B

UX

Ó,

S.A

.

cre

ació

d’im

atg

es e

n f

orm

at e

lec

trò

nic

impr

ès,

per

publ

icit

ar d

ifer

ents

ac

tes

inst

itu

cio

nal

s d

e la

uo

c

CLI

ENT:

UN

IVER

SITA

T O

BER

TA D

E C

ATA

LUN

YA (

UO

C)

cre

ació

de

díp

tic

impr

ès p

er p

UBL

icit

arU

na

seU

deL

co

L·Le

gi d

’arq

Uit

ecte

s d

e c

ataL

Un

yaC

LIEN

T:

CO

L·LE

GI D

’AR

QU

ITEC

TES

DE

CA

TALU

NYA

D

EMA

RC

AC

IÓ D

E B

AR

CEL

ON

A

cre

ació

de

targ

etes

de

feli

cit

ació

de

nad

al im

pres

es

per

a u

na

empr

esa

de

serv

eis

de

cli

mat

itza

ció

i g

as

CLI

ENT:

JA

VIE

R B

UX

Ó,

S.A

.

cre

ació

de

targ

etes

de

feli

cit

ació

de

nad

al im

pres

es

per

a u

na

empr

esa

de

serv

eis

de

cli

mat

itza

ció

i g

as

CLI

ENT:

JA

VIE

R B

UX

Ó,

S.A

.

cre

ació

de

4 pa

nel

ls d

e 2

m x

1 m

, O

n e

s M

OsT

ra in

FOrM

ació

sO

Bre

el M

Od

ern

isM

e a

san

T jO

an d

espí

CLI

ENT:

AJU

NTA

MEN

T D

E SA

NT J

OA

N D

ESPÍ

cre

ació

de

car

TeLL

S im

preS

oS,

per

pU

BLic

iTar

diV

erSe

S eX

poSi

cio

NS

CLI

ENT:

C

OL·

LEG

I D

’AR

QU

ITEC

TES

DE

CA

TALU

NYA

D

EMA

RC

AC

IÓ D

E B

AR

CEL

ON

A

cre

ació

de

car

TeLL

S im

preS

oS,

per

pU

BLic

iTar

diV

erSe

S eX

poSi

cio

NS

CLI

ENT:

C

OL·

LEG

I D

’AR

QU

ITEC

TES

DE

CA

TALU

NYA

D

EMA

RC

AC

IÓ D

E B

AR

CEL

ON

A

cre

ació

de

Targ

eS e

N F

OrM

aT e

Lec

TrÒ

Nic

Per

PUBL

iciT

ar d

iFer

eNTS

ac

TeS

cU

LTU

raLS

CLI

ENT:

C

OL·

LEG

I D

’AR

QU

ITEC

TES

DE

CA

TALU

NYA

D

EMA

RC

AC

IÓ D

E B

AR

CEL

ON

A

cre

ació

d’a

NU

Nc

i PU

BLic

iTar

i deS

TiN

aT a

Pre

MSa

, Pe

r a

UN

a eM

PreS

a d

e Si

GN

aTU

ra e

Lec

TrÒ

Nic

a

CLI

ENT:

FIR

MA

PR

OFE

SIO

NA

L

cre

ació

de

plàn

ols

impr

eso

s, d

esTi

naT

s a

pUBl

iciT

ard

iVer

sos

pro

Jec

Tes

arQ

UTe

cTÒ

nic

s pr

om

oG

UTs

per

la

cla

U d

’or

CLI

ENT:

IM

MO

BIL

IAR

IA L

A C

LAU

D’O

R

cre

ació

de

plàn

ols

impr

eso

s, d

esTi

naT

s a

pUBl

iciT

arU

n p

roJe

cTe

arQ

UTe

cTÒ

nic

pro

mo

GU

T pe

r fe

ma3

CLI

ENT:

FEM

A3 P

RO

MO

CIO

NS

webwww disseny

WEBWEB

div

erso

s pr

oje

cte

s d

e c

reac

ió e

N F

orM

at e

Lec

trÒ

Nic

de

baN

Ner

s, ic

oN

es, g

ràFi

qu

es, M

apes

i iN

terF

ície

s per

a La

uo

c

CLI

ENT:

UN

IVER

SITA

T O

BER

TA D

E C

ATA

LUN

YA (

UO

C)

div

erso

s pr

oje

cte

s d

e c

reac

ió e

N F

orM

at e

Lec

trÒ

Nic

de

baN

Ner

s, ic

oN

es, g

ràFi

qu

es, M

apes

i iN

terF

ície

s per

a La

uo

c

CLI

ENT:

UN

IVER

SITA

T O

BER

TA D

E C

ATA

LUN

YA (

UO

C)

DIS

SEN

Y I C

REAC

IÓ D

E PÀ

GIN

A W

EB(h

ttp://

ww

w.c

oac.

net/B

arce

lona

/fhom

ebaix

.htm

) PER

A l

A SE

u D

El B

AIx

llo

BREG

At

CLI

ENT:

C

OL·

LEG

I D

’AR

QU

ITEC

TES

DE

CA

TALU

NYA

D

EMA

RC

AC

IÓ D

E B

AR

CEL

ON

A

altresaltres

ALTRESALTRES

cre

ació

de

PaN

eLLS

eN

FO

rMaT

iMPr

ÈS,

aMB

iNFO

rMac

ió d

e La

UO

c

CLI

ENT:

UN

IVER

SITA

T O

BER

TA D

E C

ATA

LUN

YA

cre

ació

De:

PO

rTaD

a, c

ON

TraP

OrT

aDa

i car

ÀTU

La

Per

a U

N c

D-r

OM

MU

LTiM

ÈDia

De

La U

Oc

.

CLI

ENT:

UN

IVER

SITA

T O

BER

TA D

E C

ATA

LUN

YA

cre

ació

de

Pac

KaG

iNG

Pe

r a

UN

PrO

dU

cTe

d’U

Na

emPr

esa

de

siG

NaT

Ura

diG

iTaL

CLI

ENT:

FIR

MA

PR

OFE

SIO

NA

L

cre

ació

eN

FO

rMaT

iMPr

ÈS,

De

TarG

eTa

D’iN

ViTa

ció

De

BOD

a, P

OrT

aDa

i car

ÀTU

La D

e c

D

CLI

ENT:

SR

A. R

OS

a la fí alliberemals nostres paresd'una gran

càrregA ...

rentadoresi més

pel desordre acumulat ...

butxaqueS

escuradesrentadores ...

mala lleT

D'EXISTÈNCIES

ESGOTAMENT

a la fí alliberemals nostres paresd'una gran

càrregA ...

rentadoresi més

pel desordre acumulat ...

butxaqueS

escurades rentadores ...

mala lleT

D'EXISTÈNCIES

ESGOTAMENT

per tot això,ens agradaria

que ens acompanyèssiuen aquesta data

tan assenyalada!!

Xavi i Meritxell

data: 23 de juliol de 2005

hora: 18.00 h

lloc: Esglèsia Sant Just i Pastor

localitat: Sant Just Desvern

cel·lebració: restaurant Escut de Vallirana

ens

casem!

DIF

EREN

TS P

ROJE

CTE

S D

E FO

TOG

RAFI

A AR

TÍST

ICA

CLI

ENT

DIF

EREN

TS P

ROJE

CTE

S D

E FO

TO M

UN

TATG

ES

CLI

ENT

Violeta P arra Sandoval, 2, 4t 2a · 08960 · Sant Just Desvern · 625 132 626

grupinedit@grupinedit.com

·

www.grupinedit.com