MOCIÓ ORDINARIA QUE PRESENTA EL GRUP PSOE-ENTESA

El grup polític PSOE-Entesa, i en nom seu Jaume Payeras Serra, amb DNI núm. 18220488-A

presenta al següent plenari, la següent moció per via ordinària i en demana l'aprovació.

Exposa:

Que en base a la Llei 52/2007, coneguda com a la Llei de memòria històrica, que reconeix el dret a

la reparació moral i a la recuperació de la memòria personal i familiar dels qui patiren persecució o

violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, i més concretament en referència als símbols

franquistes que encara resten al nostre poble, és una llei espanyola aprovada pel Congrés dels

Diputats el 31 d'octubre de 2007, partint del text del projecte de llei prèviament aprovat pel Consell

de Ministres el dia 28 de juliol de 2006, sent president del govern, José Luis Rodriguez Zapatero.

Demanam que l'Ajuntament segueixi amb la retirada de símbols franquistes del poble, concretament

del carrer Gómez Ulla, alhora que pregam que s'investiguin quants carrers més carregats d'aquest

tipus de simbologia encara resten a Muro. De més a més, informam que aquest nom de carrer,

Gómez Ulla, ha desaparegut de la nomenclatura de gairebé tots els pobles de Mallorca.

En aquest sentit, consideram adequat recordar que la dictadura del general Francisco Franco fou

condemnada oficialment per una resolució de l'ONU del 12 de desembre de 1946, en la que es

condemnava la forma de govern imposada al poble espanyol amb l'ajuda de les forces feixistes

italianes i alemanyes. El cop d'estat de juliol de 1936 i la dictadura del general Franco fou

oficialment condemnada pel Congreso de los Diputados el 20 de novembre de 2002 pel Consejo de

Europa el 18 de juliol de 2006.

A més:

La Llei 52/2006 de 12 de desembre de 2006, anomenada de la Memòria Històrica, en el seu article

núm. 15, diu textualment:

Artículo 15. Símbolos y monumentos públicos.

1. Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura. Entre estas medidas podrá incluirse la retirada de subvenciones o ayudas públicas.

La llei de Patrimoni 16/1985 de 25 de juny de 1985, en el seu preàmbul, estableix clarament que:

(...) En consecuencia, y como objetivo último, la Ley no busca sino el acceso a los bienes que constituyen nuestro Patrimonio Histórico. Todas las

medidas de protección y fomento que la Ley establece sólo cobran sentido si, al final, conducen a que un número cada vez mayor de ciudadanos pueda contemplar y disfrutar las obras que son herencia de la capacidad colectiva de un pueblo. Porque en un Estado democrático estos bienes deben estar adecuadamente puestos al servicio de la colectividad en el convencimiento de que con su disfrute se facilita el acceso a la cultura y que ésta, en definitiva, es camino seguro hacia la libertad de los pueblos.

Aquesta moció és una proposta legítima que no cerca ni l'enfrontament ni la discussió, sinó el consens i el debat constructiu i seriós.

Aquesta proposta de substitució s'ha d'entendre com una reflexió en present sobre el nostre passat,

com un exercici de democratització i d'homenatge per a les víctimes de la guerra civil i de la

dictadura franquista.

Per tot això demanam al ple de l'Ajuntament de Muro:

La supressió de la nomenclatura del carrer Doctor Gómez Ulla per tal de continuar amb la

substitució dels noms franquistes als carrers del poble, de Mallorca i de tot l'Estat espanyol.

Així ha passat amb noms de carrers tan significatius com General Franco, Goded, Primo de

Rivera...

El més coherent que pot fer l'Ajuntament és continuar aquest procés i donar nom als carrers amb

relació a la història del propi poble tal i com ha passat històricament. Així passa amb carrers com

Santa Anna, Major, Mollet, comte d'Empúries, Jaume I, Santmartí... que estan vinculats directament

amb el passat murer.

Qui era El General Gómez Ulla?

El General Mariano Gómez Ulla (1878-1945) va manifestar un compromís amb l'exèrcit, ja al

servei del règim franquista, fet que el va dur a accedir a tots els graus dins l'escalafó militar.

És durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), quan l'actuació del doctor Gómez Ulla és més

controvertida. També és pel seu paper en aquest període pel que fou honorat i rehabilitat amb tots

els honors a la mal anomenada Zona Nacional, després d'haver estat bescanviat per un metge

republicà, presoner dels feixistes.

El cop d'estat cívic militar del 17 de juliol de 1936 comptà amb la participació dels sectors més

reaccionaris de l'exèrcit, en la seva majoria formats a l'escola “africana” (Franco, Goded, Astray,

Mola, etc.) i les forces paramilitars de la Falange Española de las J.O.N.S i de la Comunión

Tradicionalista, l'anomenat “Requeté”, a més de l'entusiasta col·laboració de les forces polítiques de

dretes i determinats sectors de l'església i el clero espanyol, que des de la proclamació de la II

República, conspiraren i posaren pals a les rodes de les reformes del primer bienni progressista

(1931-1933).

El Dr. Mariano Gómez Ulla era amic i seguidor del líder falangista José Antonio Primo de Rivera, i

empresonat per les seves activitats subversives i terroristes a Alacant. A data de 12 de juliol de

1936, el famós Dr Ulla, estava empresonat a Santiago de Compostela.

La col·laboració del metge militar amb els feixistes estaria també corroborada per les gestions que

va fer l'any 1937 quan encara estava col·laborant amb els republicans a Madrid, juntament amb el

Duque de Alba, ambaixador oficioso de Franco a Londres, perquè el famós cirurgià nord-americà,

Joseph Estman Sheehan, anés a Burgos per fer-se càrrec del serveis quirúrgics de l'exèrcit

franquista. A més, entre les seves amistats hi podem trobar al general Juan Yagüe, conegut

africanista i falangista, futur ministre de l'exèrcit de l'aire durant el primer govern de la dictadura i

responsable de crims contra la humanitat, comesos durant la vaga revolucionària de 1934 i la

posterior Guerra Civil.

A data de 8 de març de 1939, el BOE de Burgos publicava la Orden de 8 de març de 1939,

concedint el càrrec de tinent coronel mèdic a D. Mariano Gómez Ulla. El metge es va posar

immediatament a les ordres del general Franco i ocupà el seu lloc dins l'organigrama de les forces

armades nacionales. El 14 de març de 1939, per ordre directa del general Franco, s'habilitava el Dr.

Gómez Ulla com a inspector metge del serveis mèdics de l'exèrcit franquista, càrrec que ocuparia

fins a la seva mort, el 1945.

El febrer de 1939, el doctor havia estat rehabilitat per ocupar tasques docents a la facultat de

Medicina, una rehabilitació celebrada amb gran entusiasme pels dirigents franquistes, donada la

manca total de professionals de l'ensenyança de grau superior produïda per les depuracions de tots

els graus de l'ensenyament, la repressió administrativa, física i social dels docents.

Durant la dictadura franquista, el Dr.Gómez Ulla fou honorat en repetides ocasions pels seus serveis

al Movimiento Salvador de España.

Ulla pronuncià unes sentides paraules, que deixen clara la seva postura envers el règim franquista:

...”Somos unos pocos los que estamos aquí, pero espiritualmente se hallan todos los médicos de España, para ofreceros y entregaros este modestísimo recuerdo de escaso valor material, que premia vuestros grandes merecimientos por la labor sanitaria que habéis realizado. Tiene este acto un valor espiritual, repleto de cariño hacia el hombre inteligente que nos rige. De todo corazón, os los ofrezco en nombre de los 24.000 médicos españoles que están dispuestos a serviros incondicionalmente, porque, en definitiva, es servir a España y al Caudillo. Dios permita que viváis muchos años, para que sigáis sirviéndoles”...

La relació del Dr.Gómez Ulla amb el poble de Muro ve donada única i exclusivament per la seva

col·laboració militar, professional i intel·lectual amb el franquisme. En el nostre cas, el carrer al

qual dóna nom ha esdevingut un dels més importants i transitats de Muro, amb els canvis

urbanístics. Resulta, a més, curiós, que aquest nom, Gómez Ulla, estigui relacionat amb una

barriada “el poble nou” construïda i desenvolupada precisament en temps de la dictadura, per la

qual cosa resulta incontestable l'afecció incondicional que es manifestaven mútuament Gómez Ulla

i el règim franquista, fins al punt d'esdevenir un “màrtir” de la revolta militar.

L'historiador Josep Mascaró i Passarius, en els annexos de la seva Història de Mallorca, els volums

anomenats “La década de los cuarenta”, no fou capaç de determinar per què tants pobles de

Mallorca comptaren amb un carrer dedicat a la seva memòria, reconeixent que ell personalment, sí

que hi veia una clara intencionalitat política per part de les autoritats franquistes.

Amb la tornada de les llibertats públiques, a la mort del dictador Francisco Franco Bahamonde, el

1975, les noves autoritats municipals, sorgides de les primeres eleccions democràtiques, decidiren

fer un gest valent i democratitzador, eliminant quasi totes les referències toponímiques de la

dictadura.

Per tot això,

Creiem haver demostrat la connivència del Dr. Mariano Gómez Ulla amb els sectors implicats en el

cop d'estat de juliol de 1936 i la posterior dictadura franquista. Hem de tenir present la seva relació

amb el cap de la Falange Española, José Antonio Primo de Rivera i el grau de complicitat amb els

sectors més reaccionaris de la dreta espanyola de l'època. La seva condecoració en ple Bienni

Negre, creim que no és casual. Personatges com el general Juan Yagüe, responsable de crims contra

la humanitat comesos durant la posterior Guerra Civil, ja fou condecorat durant el Bienni per la

seva brutal actuació durant la vaga revolucionària a Astúries, el 1934.

En substitució d'aquest nom de carrer, la coalició PSOE-Entesa PROPOSA nomenar el carrer

CUCORBA

per diferents motius:

En primer lloc, perquè els noms dels carrers d'un poble estan relacionats amb la pròpia història. Així

ho demostra el fet que hi hagi carrers com de sa Riba, Comte d'Empúries, Jaume I, Santmartí,

Mollet... relacionats tant amb persones significatives del poble com també amb entitats que han

donat prestigi al poble. Tal és el cas del grup d'animació infantil CUCORBA, que ha treballat durant

més de trenta anys en la recuperació dels balls infantils de Mallorca i que han prestigiat el nom de

Muro durant tot aquest temps.

CURRÍCULUM

Creació del grup: 1977Número d’actuacions: 3.231

ESPECTACLES ESTRENATS

1977 En Joanet d’es Flabiol, de Francesc Aguiló 1978 N’Espardenyeta, de Jaume Vidal Alcover i Francesc Aguiló 1979 El Dimoni Cucarell, de Guillem d’Efak i Francesc Aguiló 1980/1996 L’Abat de la Real, de Josep Mª Llompart i Francesc Aguiló 1981/1998 Les aventures d’en Pere Pistoles, de Gabriel Janer Manila 1982 La princesa embruixada, de Gabriel Janer Manila 1982/1995 En Toni Mig-Dimoni, de Francesc Aguiló 1983 El Corsari de l’Illa dels Conills, de Gabriel Janer Manila 2001 Prou de mollor, animació infantil 2002 25 anys (1977-2002). Antologia. Vols fer de Cucorba

amb Cucorba?, de Francesc Aguiló

2003 Per fer ballar tot el món!, animació infantil 2004 La lluna la pruna de Francesc Aguiló 1982/2010 Animació Infantil

DISCOGRAFIA

1985 Com un pern de rifa, Digitals, LP i casset 1988 Demà és festa, Digitals, LP i casset 1990 Trencaclosques, Digitals, LP i casset 1993 Les millors cançons infantils (col·lectiu), Swingmedia, CD, LP i

casset 1993 Xica pica pollerica, Ona Digital, CD i casset 1995 En Joan Petit quan balla, Produccions Blau, CD i casset 1998 Cucorba té 3 pallassos, Produccions Blau, CD i casset 2001 Prou de mollor!!, Produccions Blau, CD i casset 2004 La lluna la pruna, Produccions Blau, CD 2004 Madò Pereta canta i conta amb Cucorba, Ona Digital, CD 2006 Cucorba 30, Produccions Blau, CD-DVD 2009 dBàsic Cucorba, Diari Balears, Produccions Blau, CD 2010 Mamballetetes. Cançonetes per a persones petitetes, Ona

Digital, CDCol·laboracions:Al CD “8 unces de contes”, editat pel Consorci per al Foment de la Llengua Catalana, del Govern Balear (1998).“La mestra em fa quedar” al CD Música per la llengua 2002.

“Prou de mollor” al CD Binissalem Acampallengua 2002 de Joves de Mallorca per la Llengua.“En Joan Petit quan balla” i “La mestra em fa quedar” al CD Llança-t’hi, a parlar en català! del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana del Govern de les Illes Balears.“Tiranga de cançons” i “L’acordió” al CD Il·lusions, somnis i fantasies, artistes de les Balears amb Aspace.

VIDEOGRAFIA

1983 N’Espardenyeta. Direcció: Marc Vadell 1999 Les aventures d’en Pere Pistoles, per a Canal 4 Televisió.

Direcció: Joan Bauzà 2006 DVD. Cucorba 30, amb Ona Digital

TELEVISIÓ

1981 TVE Catalunya, Xocolata Desfeta, Les aventures d’en Pere Pistoles 1982 TV2, El Carro de la Farsa, La Princesa Embrujada 1989-1990 TVE Balears, Trencaclosques (20 programes de ½ hora, durant 5

mesos, amb guió i direcció de Francesc Aguiló) 1981/2010 Innombrables actuacions a TVE, Canal 4, M7 i IB3

Hi ha un argumentari que no està recollit en el currículum, que és essencial. I és que, abans de

Cucorba pràcticament no existia el teatre infantil a Mallorca i que fórem els primers en fer animació

infantil, creant una estètica i un llenguatge que després ha estat imitada per pràcticament tots el

grups que ens han seguit. Cançons com "En Joan Petit", "Bugui Bugui", "L'elefant", "La mosca" i

tantes i tantes altres, encara que ara sembli impossible, eren quasi desconegudes a Mallorca. Els de

la nostra generació no les vàrem cantar ni ballar mai ni sabíem que existien. Ara són patrimoni del

poble. I no en parlem de les moltíssimes cançons i danses noves que han aportat a la cultura musical

dels infants, algunes com "La mestra em fa quedar" ja completament popularitzades.

Hi ha antecedents de carrers, places o edificis dedicats a persones no mortes com:

Poliesportiu Toni Tauler a St. Margalida, també el poliesportiu Miquel Àngel Nadal a Manacor i en

Tomeu Penya té una plaça a Vilafranca.

De més a més, el nom CUCORBA fa referència a un joc “la gallina cega” dit CUCORBA, amb una

entrada explícita al DCVB que diu així:

CUCORBA f.:

Joc de gallina cega (Muro de Mall.).

FON.: kukɔ́ɾβə (Muro).

    ETIM.: aglutinació de cuca orba, ‘cuca cega’.

...els pobles que obliden el seu passat, estan

condemnats a repetir-lo....

Pere Ant. Amengual Carrió Joana Mª Català Frontera

Jaume Payeras Serra Joana Mª Boscana Perelló