gitanos cat · com és en josep maria san saturnino benito, “sansa”, fotògraf, periodista i...

octubre 2017 # 1Gitanos cat

La veu dels gitanos de Catalunya # Núm. 9 · Octubre 2017 · Preu 2 €

Gitanos cat

Gegants de Tarragona

# octubre 2017 2 Gitanos cat

3-6 REPORTATGE Josep Maria Sansa, autor de l’exposi-

ció fotogràfica “Som gitanos” i parlament de Valatxo

7–9 HiSTòRiA Exposició “600 anys del poble gitano

a Catalunya” a Reus. Els gitanos a Espanya (edat moderna). Els gitanos sota el regnat de Carles iii.

10 CulTuRA Celebració de la Vii Festa Gitana a

Tarragona.

11 BREuS

12 REliGió Definir-nos constantment.

14-15 MúSiCA Ajuda per al nou disc d’acomiadament

d’en Moncho. Festival de la Rumba Catalana

“Rumba Reus”

EditoriaL

El poble gitano és indiscu-tiblement, i per naturalesa, un poble creatiu i artista. Són nombroses les discipli-nes relacionades amb l’art en estat pur a les quals des-taquem: ballarins famosos, cantants de prestigi mun-dial com Diego El Cigala, Raimundo Amador, Peret, Manzanita, lolita; pintores com lita Cabellut, escrip-tors com Joaquín Albaicín, Juan de Dios Ramírez He-redia o José Heredia Maya; dissenyadores com la Juana Martín, actrius com Pasto-ra Vega, Soledad Miranda i Amara Carmona; comuni-cadores com Tere Peña; cui-ners com Manuel Valencia, i esportistes amb medalles com Patxi Ruiz Giménez i Alberto Fernández Muñoz, entre molts i molts altres professionals.

En aquest número 9 de la nostra revista, volem desta-car artistes nostres, propers, de la ciutat de Tarragona, com és en Josep Maria San Saturnino Benito, “Sansa”, fotògraf, periodista i crea-dor de l’exposició “Som gi-tanos”, de la que en parlem amb molt d’entusiasme i alegria a les nostres pàgi-nes. Es tracta d’un recorre-gut gràfic sobre els costums i les tradicions de la comu-nitat gitana establerta a la Part Alta de Tarragona, per la vida dels nostres Gegants Moros i Gegantons Negri-tos, gitanos tarragonins.

Esteu, tots, convidats a gaudir-la ara a les nostres pàgines. Gaudiu de l’art gitano, entre la resta d’ar-ticles i informacions d’actu-alitat relacionades amb el nostre poble.

la veu dels gitanos

de Catalunya

Gitanos cat

Edita: ConsEll dE lEs ComuniTaT GiTanEs

Produeix: NOu SilVA EquiPSConsell de redacció: Sonia Compadre,

Jacob Dalmau, Francesc Ferreres, Francesc Gassó, Cristina González, Manuel Rivera i

Josep Maria SansaCol·laboren: Nuri Campos,

Manel Carbonell, Gerard Bosch, Salvador Carrasco, Pere Dalmau,

Pere Navarro, Aaron Sentís, iñaki Vázquez

Fotografies: Els seus autorsdipòsit legal: T-784-2015

Tirada: 2.500 exemplars

Artistes de lA visibilitAt

amb la col·laboració de:Editada per:


Reportatge

d’on va sortir la idea del projecte do-cumental d’aquesta exposició?

Del tècnic de gestió de Festes de l’Ajuntament de Tarragona, Xavi Gon-zález i de mi mateix. El Xavi es va fixar, durant diverses festes de Sant Magí i de Santa Tecla, que jo seguia i foto-grafiava al llarg del seguici, la parella de gegants Moros, els dos gegantons

Negritos i els seus portants de sempre, els gitanos de la Part Alta. Es va inte-ressar pel projecte, li vaig ensenyar una selecció de fotografies i tot seguit em va proposar fer aquesta exposició. la proposta em va semblar molt inte-ressant i atractiva i li vaig dir que sí.

durant quan de temps has seguit als

gitanos i els portants del Gegants per fer les fotografies?

Durant les seves sortides en les fes-tes patronals de Sant Magí, a l’agost i de Santa Tecla, al setembre, els anys 2015 i 2016.

a l’Espai Turisme podem veure 36 fotografies, però quin és el total de

Gegants i portador a la façana de la catedral de Tarragona

Creatiu, meticulós, inquiet, enginyós... Josep maria sansa fa lliscar per sobre de cada element, per sobre de cada objecte que capta el seu ull, la invisible emotivitat d’un cor genuí que vibra amb el sentiment verdader, l‘autèntica passió vital.

avui, sansa, ens respon a la nostra entrevista, amb l’emoció contingu-da al seu rostre, i uns ulls vibrants, fruits del precís moment en què l’ar-tista inaugura la seva exposició. sempre gran.

Josep maria sansa, autor de l’exposició fotogràfica “som gitanos”


fotografies preses durant aquest pe-ríode?

uf! Em fa vergonya dir-ho, ja que no les he comptat una a una. Però estic convençut que més de mil, segur.

Com ha estat el procés de tria de les 36 instantànies?

Ha estat llarg i entretingut, per la gran quantitat de fotografies que he visionat i perquè havia de seleccionar les millors i, alhora, les més significa-tives, amb la idea de mostrar la simbi-osi que existeix entre els gegants i els gitanos.

En confiança... quin és el teu favorit de tots els Gegants?

No m’he parat a pensar quin de tots quatre prefereixo, però així, de sobte, potser em decanto pel Negrito. Té un tarannà alegre i una mica “picardiós”, amb el qual m’identifico.

i el més fotogènic?Sense cap mena de dubte, el gegant

Moro. l’escultor, Bernat Verderol, va fer un bon treball amb ell.

i el menys? Em sap greu dir-ho, però per a mi, la

gegantona Negrita és la figura menys

agraïda. la seva estètica no convida tant com la dels seus companys per ser fotografiada.

a qui li dedicaries aquesta exposició, si no ho has fet?

Encara no ho he fet, però està clar que és un homenatge a tot el col·lectiu gitano que viu, des de fa segles, al nucli històric de Tarragona, anomenat Part Alta. Ningú, abans, havia fet res similar. Em consta que hi ha gent interessada, com el lingüista Pere Navarro, que està duent a terme des de fa uns anys, un estudi sobre la parla gitana d’aquesta comunitat i que encara no està publi-cat. A part d’això, cap reconeixement públic, res de res i, la veritat, aquest desinterès em sorprèn i m’entristeix al-hora. No és casual, doncs, que l’exposi-ció es tituli “Som Gitanos”. És el propi gegant Moro qui proclama aquest fet identitari per als seus i en certa mesura també ho fa extensible al conjunt de la ciutadania. Aquí ho deixo.

després de la teva experiència du-rant el teu treball gràfic a Cambodja els anys 2003, 2009 i 2010 vas decla-rar que et vas tornar creient. després de retratar la comunitat gitana, quins canvis has experimentat en tu mateix?

Encara em trobo en aquest procés de conèixer la comunitat gitana, no-més fa tres anys que estic amb aquest treball i, per tant, no he experimen-tat grans canvis. Sí puc dir, que ara, em sento més proper al dit col·lectiu, probablement perquè el conec una miqueta més. És obvi que el desconei-xement fonamenta els prejudicis, el re-buig i, en ocasions, la por.

de la teva vivència a Cambodja en va sortir un llibre. d’aquest recull gràfic sobre els gitanos de Tarragona en sor-tirà un altre?

Espero que sí. De fet, va ser l’editor Alfred Arola qui em va suggerir embar-car-me en aquest projecte, per donar a conèixer la singularitat de dita col-lectivitat gitana, mitjançant la publi-cació d’un llibre documental de gran format, amb fotografies i textos. i les imatges de Som Gitanos, formen part d’aquest estudi de llarg recorregut. En concret, il·lustraran el capítol que exposa les diferents maneres que té aquesta comunitat gitana de participar en els esdeveniments de la ciutat.

Ja estàs pensant en la teva propera ex-posició? Ens pots donar alguna pista de per on anirà?

Reportatge

Joc de paral·lelisme figuratiu


Reportatge

parlament de Valatxo

No he tingut temps de pensar en-cara en la propera exposició, de debò. Tot i que ja he rebut aquests dies al-guna proposició, decent, és clar, i l’he d’estudiar amb deteniment. No puc donar cap pista, perquè senzillament, encara no hi ha res.

Que li diries a una persona que voldria fer el mateix que fas tu ara? Quin con-sell li donaries?

No m’agrada donar consells a nin-gú, a no ser que me’ls demani. En tot cas li diria que es documentés, que fos constant, que prengués paciència i sobretot, que intentés apropar-se

amb respecte i humilitat al grup humà que és objecte del treball. El gran mestre, Ryszard Kapuscinski, deia que per ser un bon periodista s’ha de ser una bona persona. Ja està, doncs, tot dit! n

Em dic Valatxo i soc gitano. Visc en el cos del gegant Moro des que, l’any 1851, el patriarca de la família Ximenis, un gitano fornit de pell bruna, s’hi va encabir a l’interior, es va carregar la figura inerta de prop de cent quilos, va caminar unes passes i, sense vaci·lar, va començar tot seguit a girar sobre si mateix. l’escultor, Bernat Verderol, el va aturar amb prou feines; mentre l’anava frenant amb les seves pròpies mans, cridava exultant una vegada i una altra: “Déu meu, ho hem aconseguit! És un miracle, ho hem aconseguit! Jo li he donat forma, l’he creat, sí, però tu, Ximenis, tu li has conferit ànima, tu li has atorgat el do de la vida.”

En aquella època estava cridat a ser el rei del segui-ci, el monarca de la ciutat. Però, francament, estava d’allò més ensopit, sense il·lusions, desganat... la sole-dat em fustigava sense pietat. la meva vida no tenia sentit, què voleu que us digui? Tanmateix, el meu cre-ador, una persona sensible i observadora, malgrat que aquells dies estava absent embadalit per un estrany lli-bre de poemes persa, se’n va adonar. i en no gaire més d’una setmana, les seves mans parien la bella Maria, la reina i geganta Mora que va esdevenir la meva esposa, just després que un sagal dels Ximenis, fent provatures, l’acompanyés passejant carrer Major avall.

Els GEGanTs moros ErEn FruiT d’un aCuraT EsTudi dE l’obra PErsa El llibrE dEls rEis

la vigília del nostre debut oficial vaig ser testimoni de la revelació que el senyor Bernat li va fer a un beat lle-traferit del seguici, el qual el fuetejava a preguntes per saber de quin curiós passatge del folklore havia sortit aquell parell de gegants, que, a més, eren moros.

l’escultor, segur de si mateix, es va desempallegar d’aquell pesat amb mestria. li va assegurar amb to seriós i engolat, una mica foteta, com si pronunciés un pregó de festa major, que els gegants Moros eren fruit d’un acurat estudi de l’obra persa El llibre dels reis, del poeta Firdousi, on tot just apareixia la imatge de la parella en la cort de Cosroes, en unes il·lustracions del segle XVi. Per acabar de rematar el discurs, li va dir a cau d’orella que, a més a més, s’havia atrevit a modelar el rostre del gegant mascle prenent com a model la cara del gitano més ben plantat de la seva comunitat, conegut per tothom com a Tio Valatxo, però que no ho digués a ningú. El beat va engegar a riure sense parar i, mentre abandonava el lloc, anava repetint en veu alta, sincopat entre riallada i riallada: “No es preocupi, Bernat, que no l’hi diré a ningú, a ningú, paraula de Déu!”

Em va quedar clar que el beat s’ho va prendre a


Reportatge

broma i no es va creure ni una paraula. Coneixia de ben a prop el meu crea-dor, del qual caçava al vol les ironies. Vaig aprendre a interpretar-les; per això mateix, sabia amb plena segure-tat que allò que vaig escoltar era del tot cert. Des d’aquell instant sé quins són els meus orígens i els de la meva amada Marieta. l’embadaliment de l’artista cabussat durant dies entre les pàgines d’aquell estrany poemari estava, doncs, completament justificat.

Els XimEnis al ComPlET ForEn Els arTíFEXs d’aQuElla GEsTa

i per fi va arribar el gran dia! Va ser el 19 de juny d’aquell mateix 1851, per la festivitat del Corpus, quan la meva estimada Maria i un servidor ens vam estrenar en públic. l’expectació dels congregats era màxima, ja que substi-tuíem l’antiga parella de gegants de la ciutat i havíem d’estar, mai millor dit, a la seva altura. A pesar de la inquietud que transpirava l’ambient, recordo que avançàvem segurs, majestuosos, men-tre transcorria la processó. l’apoteosi, però, va esclatar al final del recorregut, a la plaça de la Font. Els espectadors, atapeïts, presenciaven bocabadats la progressió del nostre ball, una dansa en la qual dues figures de dimensions i pes considerables es movien amb harmonia al compàs de la música, marcant els passos endavant i endarrere i evoluci-onant amb giragonses cada cop més trepidants, sense perdre l’equilibri i el componiment reial. Va ser, sens dubte, una proesa. i els Ximenis al complet foren els artífexs d’aquella gesta.

El mEsTrE bErnaT Es Va insPirar En Els indians CaTalans EsTablErTs a Cuba PEr FEr El nEGriTo

Cinc anys després d’aquella memo-rable actuació, el mestre Bernat va acceptar una comanda peculiar: idear un gegant agosarat, completament diferent dels existents, que només per la seva aparença incités el públic a imaginar-se viatjant a indrets exòtics i desconeguts. la ment de l’artista, acostumada a la recerca per transfor-mar fantasies en realitats i viceversa, després d’un periple pel món i els cos-tums del moment, aviat en va trobar el motiu inspirador: els indians catalans establerts a Cuba o que comerciaven aleshores amb la dita colònia espa-nyola, i la relació d’aquests amb els cubans de raça negra, descendents dels esclaus portats d’Àfrica. i així va néixer el Negrito, una mescla entre l’home blanc terratinent del sucre i el

negre, que sovint feinejava explotat en les finques d’aquell. Per cert, els entesos han estat anunciant a bombo i plateret durant anys que el Negrito és un dels pocs gegants de mig cos que existeixen a tot Europa. Home, què voleu que us digui? Sí, és eixerit, bufó i força simpàtic, però potser no n’hi ha per tant. Al cap i a la fi l’anomenen gegantó, oi? Doncs, ja està tot dit.

El nEGriTo TiraVa la Canya a TorT i a drET

quina peça estava fet, el Negrito! Em vaig adonar que ja era viu, perquè en la seva primera sortida l’any 1856, en les festes de Santa Tecla, tirava la canya a tort i a dret. quina barra! inclús ara m’esforço per entendre d’on li brollava aquell instint seductor. Probablement el va heretar dels seus ancestres afrocaribenys, o tal vegada l’hi va encomanar el seu portant, el petit de la nissaga Ximenis, que tenia fama de ser un saltamarges encanta-dor. O potser era una barreja d’amb-dues circumstàncies, qui sap. El cas és que tant les nostres dames com les donzelles es mostraven fascinades amb el seu galanteig. l’escàndol era més que evident. Fins i tot la gent que assistia a les representacions va percebre en l’atmosfera que algun gall estava esvalotant el galliner, perquè va començar a demanar amb insistència una amigueta per al Negrito. les veus del carrer van arribar a orelles del mes-tre Verderol, que es va posar mans a l’obra. Com que ja estava prou instruït en la matèria, no li va costar gens ni mica cisellar la imatge de la gegantona ideal per al Negrito. Era el Sant Esteve de 1859 quan la Negrita va ser presen-tada en societat; el patriarca Ximenis en persona va fer els honors traient-la a ballar. El poble la va acollir de bon grat i la va rebatejar amb el nom de Panxita. Com que el Negrito va caure immediatament rendit als seus peus, l’assossec va regnar de nou al corral.

Des que el Negrito estava pels ossets de la seva Panxita, les sortides del grup eren força més lluïdes, més jovials. Els gegantons són més de la gresca, no tan tocats i posats com la Maria i un servidor. El seu tempera-ment picardiós, també la seva curta alçada i lleugeresa, motivaven que els seus balls esdevinguessin alegres, àgils, i convidaven el públic a la ballaruga. i qui millor que nosaltres, els gitanos, per transmetre i contagiar aquestes sensacions? Més encara: els Ximenis eren mestres, millor dit, doctors en aquesta comesa.

l’ànima GiTana Ens Torna a la Vida

El pas del temps, com ja us podeu ima-ginar, ens va erosionant i envellint les figures. Així que, de tant en tant, hem de passar per les mans de l’escultor. Em ve ara a la memòria quan un tal Barenys, allà per l’any 1985, es va veure amb l’obligació de substituir els cossos de la Marieta i el meu per uns de nous, que ell havia creat i que eren una rèpli-ca dels que havíem ocupat fins aquell moment. Trenta anys més tard van ser objecte d’una acurada i exhaustiva res-tauració. Recordo, també, que la pare-lla de Negritos va mudar, com nosaltres, a una còpia nova dels seus cossos. Si no vaig errat, va ser obra de l’artista tarra-gonina Àngels Cantos, potser al voltant del 2006.

Els anys se’ns han succeït, fins aquest present, al ritme de les nostres actuacions. Els Ximenis, en coopera-ció de vegades amb altres germans gitanos de la Part Alta de Tarragona, han contribuït plegats a reviscolar-nos un any rere l’altre en dies assenya-lats i durant les festes patronals de Sant Magí, a l’agost, i de Santa Tecla, al setembre. Recordo amb especial afecte els portants de les famílies dels Piqueros, dels Batista i, més recent-ment, dels Gutiérrez, els quals, junt amb els eterns Ximenis, són els que ara mateix ens passegen, els que amb el seu esperit gitano envaeixen els nos-tres cossos adormits i activen la nostra consciència. l’ànima gitana ens torna a la vida, i el miracle es produeix. Per això diem amb orgull: som GiTANOS i ho serem per sempre més.

Valatxo, el rei i gegant Moro n

sansa, autor de l’exposició


Història

El la Biblioteca Pere Anguera de Reus va ser, el 25 d’octubre, a les 17 h, el lloc triat per a la presentació de l’exposició sobre la historia

del nostre poble, dins la programació als barris, de les activitats de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017.

impulsada per la Taula del poble gitano de Reus i la regidoria de Benestar Social, l’exposició “600 Anys del poble gitano a Catalunya” és un reflex del moment històric que estem vivint, i un reconeixe-ment d’allò que el poble gitano ha fet a Catalunya des de fa més de sis segles. És a dir, promoure la cultura gitana com a part de la cultura catalana i difondre els seus valors.

A l’acte, van participar Montserrat Vilella, regidora de Benestar Social; Ramon Vilchez, res-ponsable del Programa del Poble Gitano i de la innovació Social del Departament de treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya; Antoni Gabarri, president de l’Associació Gitana Catalana del barri Sant Josep de Reus, mediador de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) i membre de la Taula del Poble Gitano de Reus, i Montse Grau, comissària de Reus, Capital de la Cultura.

l’exposició s’emmarca dins de les accions del Pla integral del poble gitano 2017-2020, de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. Com també, dins el treball de les nostres entitats per trobar les maneres més adients de millorar l’èxit educatiu d’infants i joves, i l’accés igualitari de les dones i nenes a l’educació del nos-tre col·lectiu, i difondre les aportacions de la nostra comunitat a la societat. n

exposició “600 anys del poble gitano a catalunya” a reus

Plafons de l’exposició


Història

els gitanos a espanya (edat moderna)

l’Associació Ensenyants amb Gi-tanos acaba de publicar aques-ta obra, en el marc de les seves

XXXVii Jornades, celebrades a Grana-da aquest mes de setembre de 2017, com a homenatge a l’autor per la seva aportació a la història dels gitanos i del flamenc, per la seva professionalitat, independència, altura moral i amistat. Per expressa voluntat de l’autor, l’obra està disponible per la lliure consulta de tothom a la web de l’Associació.

En el llibre es poden obtenir dades de moltes famílies gitanes, víctimes de l’extermini perpetrat contra els gitanos a la segona part del segle XViii. Com diu el propi autor, la publicació del Gran Fitxer ve a treure de l’anonimat la vida de més de 13.000 persones gita-nes, que van viure a Espanya entre els segles XV i el XViii: “aquí estan els seus noms i cognoms, els seus domicilis, els seus oficis i part de les seves desgràci-es” (p.10). l’obra recull les fitxes dels censos de 1785, 17884 i 1786, que fan referència al conjunt de persones que vivien en cada llar.

Recordem que leblon va publicar, entre d’altres, dues obres imprescindi-bles per al coneixement de la història i la cultura dels gitanos espanyols: los gitanos de España. El precio y el valor de la diferencia (Barcelona Gedisa , 1987 i 1993) i El canto flamenco, entre las músicas gitanes y las tradiciones an-daluzas (Madrid: Cintereo, 1991). l’any 2013 l’institut de Cultura Gitana ator-gava a leblon el prestigiós “Premi de Cultura Gitana 8 d’abril”, per la seva obra i aportació a la historiografia del poble gitano.

qui consulti per internet , a la web “Enseñantes con Gitanos”, el llibre trobarà els noms i cognoms més fre-qüents, repartits per províncies (pp. 20-41); informació d’interès sobre temes marcats per tòpics, com l’en-dogàmia de la política matrimonial dels gitanos (p. 43) i la significativa existència de fins a 146 matrimonis mixtes, en les llistes del 1784 i 1785, amb 59 casos de paios amb gitanes i 57 de gitanos amb paies (pp. 44-45); la piràmide d’edats d’aquella pobla-ció (p.46); el tipus d’oficis dels gitanos i les gitanes i les feines que feien els infants gitanos, amb 5 i 7 anys (46-49); els privilegis que gaudien alguns gitanos (amb cognoms com Montes, Maya, Bustamante, Rocamora, Mon-toya, Jiménez o Hernández , alguns del quals vivien a Tarragona, Valls, Tortosa) que havien servit als terços de Flandes o en la Guerra de Succes-

sió: privilegis com tenir el seu domicili on volguessin, llibertat per a exercir qualsevol ofici i comerciar per fires i mercats (pp. 48-50); les sancions i càs-tics de que podien ser objecte, pel simple fet de ser gitanos (pp. 51- 55).

l’obra té aquesta significativa de-dicatòria: A la memòria de les víctimes de la “civilització” paia. El llibre, efec-tivament, és “la història d’un genocidi programat” com diu el subtítol. una història des de les víctimes gitanes con-cretes, de les famílies tractades amb una crueltat desvelada darrera de les informacions dels fitxers oficials de l’extermini. les fitxes contenen històri-es que impacten i ens acosten al pati-ment real i concret dels gitanos i les gi-tanes d’aquella època. No s’ho perdin els lectors: breus i succintes històries que commouen i parlen de la resilièn-cia de tot un poble.

El lector català interessat pot tenir noticies dels 91 Batista (de Barcelona, Girona, San Pedro Pescador, Olot... ); dels 23 Cargol, Caragol o Caracol (de

Manresa, Vich, Ribas, Santa Coloma de Farnés Figueres, Sant Feliu de Guixols ...); els 55 Carbonell (de Reus, Almenar, Tarragona, Barcelona, Manresa, Fi-gueres, Ampuries...); els 195 Pubill (de llers, Barcelona, Valls, Puigcerdà, Pine-da, Camprodon, Sant Celoni, Terrella de Mongrí ...); els 280 Jiménez o Xime-nez (de lleida, Cambrils, Tremp, Reus, Tarragona, Tàrrega, Solsona, Valls,...); i moltes altres famílies com els Cortés (33), els Malla (84), els Patrach (21), els Puig (10), els Rey (45), els Soler (14), els Valentí (9)…

Deía leblon que “lo ideal sería que los gitanos deseosos de conocer su genealogia —y son muchos— pu-dieran acceder a este fichero por vía de internet”. l’interès i el saber fer de l’amic Jesús Salinas, dissenyador i coor-dinador del llibre, ho ha fet possible. Som davant d’una aportació històrica de primera línia i d’un treball que per-met de mantenir viva avui la memòria d’aquells fets i fer justícia als que els van patir. n

Portada del llibre

Amb motiu del bicentenari de la mort de Carles iii, es van editar o reeditar alguns llibres

d’història sobre les reformes promogu-des durant els vinti-nou anys d’aquell regnat. Aquest seria el cas del llibre del professor Antonio Domínguez Ortiz (Carlos iii y la España de la ilustración, Madrid: Alianza, 2016) al qual volem referir-nos per la seva orientació cap un públic, com diu el mateix autor, dotat d’una formació general. la majo-ria d’aquestes obres inclouen algunes pàgines dedicades “al problema dels gitanos”. En aquest llibre es resumei-xen les clàssiques aportacions d’Hele-na Sánchez Ortega(1) i les de Bernard leblon(2).

Destaquem alguns fets poc cone-guts com la línia argumentativa de l’Expedient sobre la qüestió gitana (1766), del Conde de Aranda, i també l’ informe del Conde de Campomanes i Pedro Valiente, ponents com seri-en, de la Pragmàtica de Carles iii, de 1873. l’Expedient d’Aranda, president del Consell de Castella, recomanaria a la Corona suprimir l’internament en presidis; utilitzar de la millor manera possible als gitanos útils i a la resta, dit amb tota desvergonya, “cortar su existencia”; separar els infants dels seus pares i sotmetre’ls a esclavitud; enviar les noies joves solteres a Índies i als nois a les illes colonials; i als matrimonis dis-pesar-los per tot el país.

Per altra part a l’informe Campomanes-Valiente es proposaven mesures extremes com enviar als aban-donats (els gitanos mai abandonaven els seus fills) i als orfes a hospicis i cases

de misericòrdia. També s’establia l’esco-larització dels infants dels 4 als 7 anys, per tal que aprenguessin catecisme i a llegir i escriure. Els gitanos ja no eren vistos com “heretges”… sinò com un perill públic o polític.

la Pragmàtica de Carles iii, del 1783, preveia l’habilitació dels gita-nos pels oficis i l’exercici de totes les professions, però a canvi havien de renunciar a llur identitat com a gitanos: quedaria prohibida inclús la paraula mateixa de “gitano” en el llenguatge administratiu. la finalitat era l’assimilació per la via coerciti-va. la Pragmàtica evitaria les pro-

postes més dures i severes d’Aranda i Campomanes-Valiente. Domínguez Ortiz afirma que el redactat final fou molt més favorable als gitanos “proba-blement per decisió personal de Carles iii, home just i bondadós”.

A Catalunya, la sedentarització dels gitanos seria tardana. Abans de l’apli-cació generalitzada de les lleis castella-nes, alguns gitanos gaudien del privile-gi de poder comerciar amb cavalls. Això facilità l’aparició d’un grup de famílies gitanes benestants. Els successors, però, de la majoria dels gitanos, sotmesa al règim general, acabarien amuntegats en barraques a les perifèries urbanes. n

els gitanos sota el regnat de carles iii

1) Sánchez, M.Helena (1977): Documentación selecta sobre la situación de los gitanos españoles en el siglo XVIII. Madrid: Editora Nacional.2) leblon, Bernard (1987): Los gitanos de España. El precio y el valor de la diferencia. Barcelona: Gedisa Editorial.

llibres de consulta

Història


Cultura

celebració de la Vii Festa gitana a tarragona

Dissabte 26 d’agost es va celebrar al cor de la ciutat de Tarragona la Vii Festa Gitana. El carrer Cós

del Bou va ser el lloc triat per gaudir d’una multitud d’activitats culturals, gastronòmiques i musicals durant tot el dia.

Des de les 9 del matí fins passada la mitjanit, centenars de persones es van aplegar al voltant de l’epicentre de la festa, per participar de la seva alegria i varietat, que va començar amb un es-morzar de germanor, per seguir amb el campionat de Botifarra i el Vermut Popular.

Ja a la tarda, es va celebrar l’espera-da Trobada Gegantera, amb la partici-pació de colles de diferents llocs de Ca-talunya, i l’actuació especial del Ramsès ii i la Nefertari, els nous Gegants Egipcis de la Colla Gegantera del Passeig Torro-ja, que primer van fer una cercavila pels carrers de la Part Alta de Tarragona, per seguidament fer un ball de gegants que va encantar a grans i petits.

Al vespre, hom va gaudir del karaoke que va precedir al Sopar Popular de Pa-ella i a la Festa de Rumba Catalana amb l’actuació del grup “Arrels de Gràcia”.

Organitzada per l’Associació Gi-tana de Tarragona, i amb el suport

de l’Ajuntament de Tarragona, la Vii edició de la Festa Gitana, ha estat, un any més, un punt de trobada i diver-

sió. Moltes gràcies per la vostra assis-tència i col·laboració. Ens veiem l’any vinent! n

Escenari de la Vii Festa Gitana

Gitanos cat

juliol 2017 # 1Gitanos cat

La veu dels gitanos de Catalunya # Núm. 8 · juliol 2017 · Preu 2 €

Gitanos cat

Dia Internacional del Poble Gitano


La veu dels gitanos de Catalunya # Núm. 9 · Octubre 2017 · Preu 2 €

Gitanos cat

Gegants de Tarragona

revistes publicades


Breus

39 diplomats en les formacions del Pla integral del Poble Gitano

A mitjans de juliol es van atorgar els 39 diplomes als estudiants de les accions formatives anuals del Pla integral del Poble Gitano, en una cerimònia de lliu-

rament, que va tenir lloc al Palau Macaya de la Fundació “la Caixa”, de Barcelona. Des de Gitanos.cat volem felici-tar a tots aquells que han aconseguit el seu diploma, però també a aquelles persones que s’hi han esforçat. Cal seguir formant-se per avançar i esdevenir més competitius.

A la cerimònia, van ser-hi presents personalitats com el Sr. Bernat Valls, Director General d’Acció Cívica i Comu-nitària del Departament de Treball, Afers Socials i Famí-lies de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Ramon Vilchez, Responsable del Programa del Poble Gitano i de la in-novació Social, i el Sr. Manuel Fernández, Vicepresident segon del Consell Assessor del Poble Gitano a Catalunya, a més de comptar amb la presència d’una madrina de

luxe: la Dra. Arnetha Ball, una de les investigadores més prestigioses del món en educació i minories culturals, i professora de la Graduate School of Education de la uni-versitat de Standford.

Retrospectiva, la nova obra pictòrica de lita Cabellut a barcelona

Aquest més d’octubre arrenca amb molta força i presència gitana a Barcelona, de la mà

d’una de les artistes pictòriques més reconegudes del moment.

lita Cabellut, artista plàstica d’ori-gen romaní, presenta a la ciutat una retrospectiva de la seva obra, avalada per la Fundació Vila Casas, i visitable del 5 d’octubre d’enguany al 27 de maig de 2018 als Espais Volart.

És la segona vegada que lita Ca-bellut exposa a Barcelona, des de la seva primera exposició “Trilogía de la duda”, el 2013. Aquesta nova exposi-

ció un recull d’obres pictòriques d’en-tre els anys 2008 i 2017, on l’artista

traspassa els límits convencionals de la pintura per anar més enllà.

Tots som barcelona i Cambrils

Tot i que el aquest número de la revista Gitanos.cat surt uns mesos des-prés dels atacs terroristes perpetrats a Barcelona i Cambrils per mem-bres de l’iSiS, no volem deixar passar l’oportunitat de proclamar la

nostra més rotunda repulsa a aquests fets, i a tots els actes terroristes en generals. Rebutgem la violència i sempre estarem al costat de les víctimes, a les quals fem costat i presentem les nostres condolences. El més gran dels abraços per als innocents víctimes d’aquesta barbàrie.


Religió

deFinir-nos constantment

El color de la pell defineix? la manera de parlar, defineix? la manera de cantar defineix? Els

gustos que el gitano té, el defineix? El ritme del cos i de les palmes defi-neix? la manera de negociar al mer-cat, defineix? l’autoritat de patriarca, defineix? la mera de tractar els vells, defineix? la manera de resoldre els conflictes entre família defineix? Hi ha un conjunt de característiques que la comunitat gitana, amb orgull va defensant i amb certa por de perdre-les les reivindica com si haguessin de ser pures. Estem en un temps que defensar la puresa de cada col·lectiu es fa per desitjar el que diem ideal. De fet la barreja de cultures i de mane-res de fer és inevitable. A l’hora de reivindicar la injustícia de l’holocaust gitano hi estem d’acord. Mai, mai s’ha de repetir. i a la vegada hem de proclamar la injustícia de l’holocaust jueu. Tancar-nos dins el propi grup ens

pot fer ignorar la riquesa dels altres. Feliçment les xarxes socials ens posen en contacte amb tots els qui volem

Més, i el creure? la cultura gitana expressa amb molta intensitat el fet de la mort i també l’habitual referència a Déu. El gitano que s’atreveix a dir que no creu en Déu és ben estrany. Per definició el gitano és creient. Per tant, podem dir que creure és també una definició del ser gitano. Tenim un risc: que hi hagi només una manera de creure. Es pot dir que tradicionalment el gitano ha viscut al recer de l’Esglé-sia catòlica i que ha rebut molt d’ella. Defineix actualment el gitano jove o gran el fet de ser creient. Beneïm-nos. Només que el deure és estar sempre millorant, proposant i enriquint-nos per mantenir la pròpia identitat.

El futur és dels creients que sabem que el Senyor no ens deixa sols. El futur és dels qui mantenint la fe sabem que ens trobarem al Regne. Aquí amb

les nostres festes cristianes avancem la Festa del Cel. Creure és una festa i el gitano ha de ser un exemple per a tots els qui no saben fer festes. Trobar-ser, cantar, lloar, pregar, ballar, menjar, beure… tot és un signe que afavoreix i realitat. que no pari la festa gitana unida a tots als altres creients de sem-pre. n

Pere dalmau, arajai

TARRAGONASE SUMA AL REPTE D’EL CONTENIDOR D'OR

Llença els envasos de vidre al contenidoAr verd i fes realitat un projecte en benefici de la ciutat.El teu gest ens pot fer guanyadors! Més informació sobre el concurs, rànquing i guanyadors a

elcontenidordor.cat

RECICLA EL VIDREI GUANYA!

2017

Col·laboraOrganitza

COMERÇAMIC

construcciones, reformas,mantenimientos y pintura

C. Capuchinos, 35 Bajos Izq.Tel. 977 25 21 7243001 Tarragona

RESTAURANTECocina mediterránea

Especialidades en cocina del DeltaMenú diario

Tel. 977 24 14 64 C. Santa Anna, 3 43003 Tarragona

www.palaudelbaro.es/[email protected]/[email protected]

Plaça de la Font, 2 43003 Tarragona Tel. 977 22 59 41ESPECIALITAT EN ENTREPANS I LLESQUES

DONOCASIÓNCOMPRA-VENTA DE VEHÍCULOS

TALLERES

REVISIÓN COMPLETA

Tels. 627 332 867 / 655 945 748Pol. Ind. Francolí Parcela-9 Nave-1 Tarragona

www.autodonocasion.com

Tel. 977 61 55 16 Fax: 977 62 51 [email protected] www.tecnolimp.es

LIMPIEZAS INDUSTRIALES Y MEDIOAMBIENTALES


Ramon Calabuch i Batista, cone-gut artísticament com a Mon-cho, el gitano rei dels boleros,

ha iniciat una campanya de crowdfun-ding a la plataforma web Verkami amb la finalitat de recollir fons per im-pulsar el seu proper disc “Mis queridos boleros”. un disc d’acomiadament del seu públic de sempre, que pot veure la llum amb l’ajuda de tots nosaltres.

Els temes que composen l’àlbum van enregistrar-se l’any 2010 a Barce-lona, amb la col·laboració dels pres-tigiosos músics cubans Changuito, Abel Marcel, luis Washington , Jorge Reyes, Osmany Betancourt i el Tosco de NG la banda, que havien arribat a la ciutat després d’una gira per Euro-pa. En aquestes sessions van quedar gravades les bases d’un futur disc que mai va arribar a realitzar-se, en patir Moncho amb posterioritat, un greu problema de salut que va comprome-tre les seves cordes vocals i el van obli-gar a retirar-se dels escenaris el 2016.

Moncho ha impulsat aquesta cam-panya de crowdfunding per barrejar, masteritzar i editar en format CD les

cançons enregistrades en aquelles ses-sions, i distribuir el CD mitjançant la col·laboració del segell barceloní Sa-télite K.

A la pàgina web de Verkami po-dreu trobar tota la informació sobre les col·laboracions: https://www.ver-

kami.com/projects/18493-hagamos-posible-mis-queridos-boleros-el-nue-vo-disco-de-moncho

Tot un disc meravellós del que en podem formar part i que ajudarà a que milers de fans puguin gaudir de l’art d’aquest artista. n

Xxxxxxxxxxx

Música

aJuda per al nou disc d’acomiadament d’en moncho

El cantant actuant

moncho en l’actualitat


Música

i FestiVal de la rumba catalana“rumba reus”

Dissabte 16 de setembre, al parc Mas iglesias de Reus, va tenir lloc el 1er Festival de la Rumba

Catalana. Amb assistència de notable públic, hom va poder gaudir d’una programació repleta de ritme i alegria.

Aquest festival neix com una pro-posta de l’associació El Triangle, amb israel Batista com portaveu i la col-laboració de Carles Pitarch de la pro-ductora Juandesafinado Producción.

El festival s’inicià a les 19 h amb l’actuació dels Ai ai ai:, però aquesta vegada, sense l’esperada presentació d’en Moncho, el nostre estimat rei dels boleros, que es va haver d’absentar de la gala. A les 20 h, es va realitzar una presentació institucional per part de

les autoritats, amb Carles Pellicer, alcal-de de Reus, que va explicar com aquest festival es fa encabir dins el progra-ma Reus capital de la cultura catalana 2017, a més de l’agraïment a Aigües de Reus pel seu patrocini i a El Triangle, per la seva iniciativa.

l’acte musical es va reanudar un cop acabada la presentació institucio-nal amb el nebot d’en Peret, Maliu Ca-labuch i la seva banda, en un concert que acabà amb el grup Arrels de Grà-cia, amb Jonatan Giménez. la festa va estar servida, i la diversió, també.

Des de Gitanos.cat aplaudim aques-ta nova iniciativa musical i cultural amb nom de festival. n

miliu Calabuch (nebot d’en Peret) actuant en grup

Cartell del Festival

gitanos cat · com és en josep maria san saturnino benito, “sansa”, fotògraf, periodista i...

Documents