Miquel Bohigas

GironaFotografies

“No hi ha fotografies que puguin ser negades. Totes les fotografies tenen categoria de realitat. Allò que cal examinar és de quina manera la fotografia pot o no pot donar significat als fets”

John Berger / Jean MohrUna altra manera de contar

Fotografies dʼen Miquel Bohigas ©

Lʼaltre dia a GironaAquell matí em vaig aixecar amb ganes de fer fotos, ves per on! Vaig agafar la motxila i cap

a Girona s'ha dit.

De lluny es veia una boira suau sobre la ciutat, però en arribar-hi el sol ja hi lluïa de ple.

Vaig haver de deixar el cotxe una mica lluny, al pàrquing dels cinemes del pont de la barca.

Abans de travessar el pont a peu, em vaig aturar davant del bingo per fer-hi una foto ben

"americana". Una altra parada obligatòria va ser al mig del pont. En determinades èpoques,

al salt d'aigua de la resclosa que hi ha just a sota del pont s'hi pot veure els peixos com

intenten flanquejar contracorrent el petit desnivell. Però aquell dia no n'hi vaig veure cap.

En arribar a la devesa, el sol, des de darrera de la catedral, projectava unes ombres

allargades damunt el paviment molt fotogèniques. Només va ser qüestió d'esperar que

passés algun vianant per fer alguna foto aprofitant el contrallum. Malgrat que els arbres de

la devesa no estan en el seu millor moment, unes quantes fotos no me les va treure ningú.

En arribar a la plaça dels jutjats, un colom al costat d’una escala em va permetre fer una

composició interessant.

I ja som a la vora de l'Onyar. Les façanes de l'altra banda, retratades mil vegades, eren una

altra vegada una temptació inevitable. Les façanes són sempre les mateixes, però a cada

visita la roba estesa i la llum canviant demanen una nova oportunitat.

I després hi ha les parets de la ciutat, que tant m'agrada retratar. Els petits detalls,

composicions involuntàries, la gent, les ombres, les portes, ... i l'enredadera de la plaça

Fellini, que un cop més, no puc deixar d'enquadrar.

Miquel Bohigas febrer del 2012

© Miquel Bohigas