Curs d’introducció a la solidaritat pel desenvolupament

IV EDICIÓ

BLOC III: Possibles solucions,acció transformadora al nord

Miquel Vallmitjana, cooperativa Germinal, Ecoconsum

A mode d'introducció: Problemes ecològics

Leonardo BoffEl principal problema ecològic

del planeta no és la extinció de les balenes sinó la gana,

totalment evitable, d’una part de la humanitat –els pobres-.

De quina desigualtat parlem?

La copa de cava

20% de la població del món es reparteix

el 82,7% de les riqueses

11,7%

1,9%

2,3%

20% de la població del món es reparteix 1,4 %

de la riquesa

Un quintil = 20% = 1.200 milions de persones (dels 6.000 milliones que poblen el planeta).

Estem aquí!Estem aquí!

Jo no me'n refio gens

d'aquestes àrees!

Gràfica del consum energètic i el PIBI fins ara no hem après a viure d'una altra manera!

Jo em sento enganyat!

o com a mínim ja no es pot seguir la lògica de defensar el creixement econòmic del nord per a que puguem esquitxar les riqueses a la perifèria

Documental: Un crudo despertar

Crash Course. Cris Martenson

Uns exemples de recursos per a introduir-se al final del petroli barat.

Documental: Un crudo despertar

Crash Course. Cris Martenson

Uns exemples de recursos per a introduir-se al final del petroli barat.

Atenció, que us podeu atemorir quan us hi introduïu!

http://www.peakoilblues.com/

Uns exemples de recursos per a introduir-se al final del petroli barat.

5 cèntims d'un dels recursos:

Per exemple, el llibre de Núria Almiron i Marcel Coderch, es pot resumir en 4 premisses:- La societat s'enfronta a un greu problema, que és el zenit del petroli.- Les nuclears no són la solució, sinó part del problema, perquè poden fer de miratge.- Cal dedicar molts recursos per adaptar-nos al món sense el petroli barat -i les nuclears es podrien menjar gran part d'aquests recursos-.- El món després del zenit del petroli és diferent del d'abans. Cal deixar de banda la idea de fer el mateix amb altres fons energètiques.

Jo em pregunto si els nostres governants tenen en compte aquesta amenaça.

Si puja el preu dels combustibles fòssils: - Augmentaria la crisi econòmica que potser s'ha generat perquè han començat a pujar els preus dels combustibles fòssils.- Pujaran els preus de tot, en un context d'augment dels exclosos del sistema econòmic.- Es reduirà la producció d'aliments (petrodependència dels aliments -transport, fertilitzants, pesticides, mecanització- i desviació cap a agrocombustibles), en aquest context de cada cop més gent sense recursos per comprar-los.- I segur que em deixo escenaris molt pitjors...

Jo em pregunto si els nostres governants tenen en compte aquesta amenaça.

Si puja el preu dels combustibles fòssils: - Augmentaria la crisi econòmica que potser s'ha generat perquè han començat a pujar els preus dels combustibles fòssils.- Pujaran els preus de tot, en un context d'augment dels exclosos del sistema econòmic.- Es reduirà la producció d'aliments (petrodependència dels aliments -transport, fertilitzants, pesticides, mecanització- i desviació cap a agrocombustibles), en aquest context de cada cop més gent sense recursos per comprar-los.- I segur que em deixo escenaris molt pitjors...

Si us costa imaginar-vos aquests escenaris podeu visitar Managua, Salvador de Bahia,...allà el nostre sistema capitalista i privilegiat fa temps que els ha condemnat a l'etern subdesenvolupament (recordeu la copa de cava!).

Jo em pregunto si els nostres governants tenen en compte aquesta amenaça. (II)

- No sembla que se'n parli als mitjans de comunicació. O al menys suficientment tenint en compte la importància de l'assumpte.- Potser és contraproduent parlar-ne perquè va en contra dels interessos del sistema capitalisme que vol “créixer” cada cop més.- Potser no es parla perquè no es sap com traslladar aquest missatge a la societat.- La meva impressió és que totes les polítiques són continuistes com si els propers 20 anys seran iguals que els darrers 20 anys. Pequen d'ingenus o d'ignorants? ...o ens volen prendre el pel?

Un horitzó sostenible.

- Estabilitzar la població i el seu consum a 8000 Milions de persones, amb un homogeni i alt nivell de benestar; sense voler créixer més.- Tecnologia per a reduir la petjada ecològica i la contaminació a nivells absoluts propers a 1970 a Europa (més o menys 1980 a Catalunya).- Especial esforç als recursos naturals i als serveis ambientals vitals.

“Els límits del creixement: 30 anys després”, Donella Meadows, 2004.

Com assolir aquest horitzó? (un possible programa mínim de canvi global)

- Salt conceptual: del creixement al desenvolupament humà -mesurat en les seves múltiples dimensions i fugint de la simplicitat del PIB-.- Afavorir la transició ràpida:

- energies renovables i ecoeficiència.- agroecologia- consum responsable (social i ambientalment)- els preus poden reflectir les prioritats.

- Distribució equitativa dels recursos i valorar tots els treballs (cal valorar també el treball reproductiu també conegut com les feines domèstiques).- Protegir i regenerar els sistemes naturals per recuperar els seus serveis.- Relocalitzar l'economia:

- més democràticament controlable.- més adaptada a l'entorn.

“L'Estat del mon”, World-Wach Institute 2008

Com assolir aquest horitzó? (un possible programa mínim de canvi global)

- Salt conceptual: del creixement al desenvolupament humà -mesurat en les seves múltiples dimensions i fugint de la simplicitat del PIB-.- Afavorir la transició ràpida:

- energies renovables i ecoeficiència.- agroecologia- consum responsable (social i ambientalment)- els preus poden reflectir les prioritats.

- Distribució equitativa dels recursos i valorar tots els treballs (cal valorar també el treball reproductiu també conegut com les feines domèstiques).- Protegir i regenerar els sistemes naturals per recuperar els seus serveis.- Relocalitzar l'economia:

- més democràticament controlable.- més adaptada a l'entorn.

“L'Estat del mon”, World-Wach Institute 2008

és a dir: canvi cultural

Qui ha de governar aquesta transició?

Qui ha de governar aquesta transició?

Segurament si tots alhora estirem l'estaca tombarem.

- Massa crítica de poblacions/comunitats i experiències disposades a fer un canvi tant profund de direcció.

- Polítiques públiques que han d'estimular aquestes propostes de canvi, i que les ajudi a desenvolupar-les.

Apuntes sobre la crisis o las crisis de nuestro tiempo. Enric Tello, 2008.

Exemples:- Alimentació: promoure l'agroecologia, promoure que moltes més persones es posin a produir. La relació directa consumidors/productors permet fer més viable aquesta transició (grups de consum/botigues de barri/mercats de pagesos).- Energia: deixar de fer servir els cotxes. Considerar el petroli com un picasso i replatenjar-se el consum cada cop. Invertir en producció d'energies renovables.- Economia: Una altra manera de finançar (estalvi + prèstecs sense interessos -només perquè s'ho val-); reduir per tant deutes, i si pot ser condonar; més radicalment: vaga de bancs (http://podem.cat), enxarxar-se per reduir la monetarització de la nostra vida (http://intercanvis.net), innovar (grup d'economia contrahegemònica (http://decreixement.net).

I no cal oblidar els efectes del canvi climàtic.Per evitar propostes Cianur: Carbó temporalment.

- Menys aigua disponible per a milions de persones. - Possible reducció de la producció agrícola.- Gran crisi biodiversitat.- Risc de l'efecte “llindar”.

Altres diapositives pensades per aclarir alguns temes:

Tenint en compte que:1 dia de consum de petroli equival a milers d’anys de sediments de “dinosaures” (bé... els éssers vius que siguin).3-5 generacions humanes hem estat hipotecant el futur de les altres generacions que vindran.

Bogeria energètica.

Exemples de consum: una família / una setmanaAlemanya : $500.07 Itàlia (Sicília) :  $260.11

Equador :  $31.55 Txad : $1,62

Font: presentació “A comer!”

Agricultura: revolució “verda”

Font: Fernando Ballenilla. www.crisisenergetica.org

Evaluación Internacional del papel del Conocimiento, la Ciencia y la Tecnología

en el Desarrollo Agrícola (IAASTD)

Fet per 400 científics, dels 2004 al 2008, I finançat per la Fao, Oms, Governs, etc, i signat pels governs de 58 països. El director de la recerca Robert Watson, s'ha pronunciat específicament contra el transgènics i demana una moratòria de 30 anys.A l'informe les conclusions especifiques contra els transgènics no són tan clares i dures degut a la pressió dels governs. De tota manera l'informe esta ple de declaracions que son joies aprofitables en favor dels petits agricultors i d'una agricultura sostenible.

sostenibilidadsostenibilidad

prod

uctiv

idad

prod

uctiv

idad

Criteris del comerç just

sistema comercial alternatiuunes condicions laborals i comercials justes i igualitàries

- Salaris per una vida digna- No a la explotació infantil- Igualtat entre homes i dones- Drets laborals

asseguri un mitjà de vida sostenible- Respecte al medi ambient