Títol del document

GEOGRAFIA 2n Batx. Curs 2012-13

UNITATS 1: EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I CATALUNYAUNITAT 2 : ELS CLIMES D’ESPANYA

CLIMES, RELLEU I PAISATGES D’ESPANYA

CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC

Localització: propi dels espais litorals i prelitorals de la cornisa atlàntica i terres gallegues (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Vall d’Aran a Catalunya)

Clima Oceànic o Atlàntic

- S’estén per terres de Galícia, Astúries, Cantàbria, el Pais Bas, l’extrem septentrional de Navarra i la Vall d’Aran

- Presència freqüent de depressions atlàntiques produeixen precipitacions abundants durant gairebé tot l’any, malgrat que són més escasses a l’estiu, això afavoreix la presència de prats i boscos caducifolis

- Nuvositat i humitat ambientals altes- Temperatures suaus (entre 11º i 15ºC) i poca oscil·lació tèrmica- Vents dominants són de ponent, d’intensitat moderada- Varietats del clima:

- Varietat de muntanya oceànica- Oceànica de transició (pàgs. 39)- Mapa pàg. 38

Relleu: predomini zones muntanyoses,és a dir relleu accidentat. Poca agricultura.- A nivell de relleu, cal tenir en compte el següent: les vores muntanyoses de la Meseta, on

destaquen com a serralades principals: la Serralada Cantàbrica, el Massís Galaicolleonés, la Sierra Morena( la part o vorera meridional o sud de la Meseta) i el Sistema Ibèric i Muntanyes de Lleó (pàgs. 14 i 15)

- Conca Hidrogràfica: VESSANT CANTÀBRIC I GALLEC: Quantitat de rius i la majoria cabalosos i relativament regulars i curts (salven desnivells considerables des del naixement fins a la desembocadura).Alguns d’aquests rius són: Sella, Nalón, Narcea, Esva, Sil, Nerbion. Excepció Miño.Mapa Pàg.55

- Les costes : hi distingim la costa cantàbrica (predominen les formes altes i rectilínies. Platges i planes litorals hi són escasses, predominen els penya-segats i les ries del Cantàbric són curtes i estretes, en general), la costa gallega (el tret més característic són les ries). (pàgs. 20 i 21)

Estructura agrària: - Predomini de minifundis o petites explotacions.- Agricultura escassa i conreus que necessiten humitat: patates, blat de moro o pomeres.- predomini d’explotacions ramaderes (orientada especialment al bestiar boví)- població agrària dispersa en”caserios” o poblats

Vegetació:- Bosc temperat caducifoli (amb repoblacions d’eucaliptus). Roures i fagedes.- El tipus de clima afavoreix el prat natural- Predominen conreus que requereixen humitat: patates, pomeres i blat de moro.

Pàgina 1 / 25

Títol del document

CLIMA MEDITERRANI

Localització : s’estén per la part meridional de la façana atlàntica peninsular i per tot el del litoral mediterrani, les illes Balears, Ceuta i Melilla. També és mediterrani el clima d’Andalusia i gran part d’Extremadura.

Clima mediterrani:- Estiu càlid i sec , amb manca de pluges,i hiverns suaus i pluges no massa abundants, a vegades

torrencials , sobretot a la tardor.- El volum de precipitacions oscil.la entre els 400 mm i els 700mm, amb valors més alts cap al nord i a

zones de muntanya.La sequedat de l’estiu mediterrani explica que els rius que desemboquen experimentin un estiatge intens i prolongat, alguns fins i tot s’han assecat totalment algun any. Les pluges de la tardor augmenten el cabal

Relleu:

- El litoral mediterrani és constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies - Serralades : corresponen a les Serralades exteriors de la Meseta: Pirineus (Pirineus axials o

centrals, els Prepirineus), Serralades Litorals Catalanes, Serralades Bètiques (pàgs. 16 i 17) i Depressions de l’Ebre (pàgs. 18 i 19)

- Les costes : el litoral mediterrani es caracteritza per costes baixes i rectilínies, on es poden distingir platges, cales petites, on podem diferenciar el litoral català, el golf de València i costa d’Andalusia i Múrcia (pàgs. 21)

- El bosc d’alzines està molt degradat i en part substituït per pinedes

Estructura agrària: es practica l’agricultura de secà, els conreus bàsics són cereals, vinya i olivera (“Trilogia mediterrània” de secà)

- agricultura intensiva de regadiu en aquelles zones de temperatura més suau. Conreus: hortalisses.- caracteritzada per explotacions de dimensions mitjanes- població molt nombrosa, concentrada en grans pobles- desenvolupament ramader entorn de les grans àrees urbanes: la ramaderia de bestiar és extensiva

a les zones de secà i la de boví i porquí és de tipus extensiva.

Rius:

- llevat de l’Ebre, els rius formen conques petites, amb desnivells acusats- La sequedat de l’estiu explica que els rius que desemboquen en aquest vessant (VESSANT

MEDITERRANI) experimentin un estiatge intens i prolongat com més meridional i més petita és la conca.

- Les pluges torrencials de la tardor produeixen inundacions.

Varietats climatològiques:- Varietat mediterrània d’influència atlàntica- Varietat de muntanya mediterrània- Varietat seca amb menys de 400 mm de precipitacions anuals (pàg. 41)

Vegetació:

Pàgina 2 / 25

Títol del document

- En aquesta zona el bosc d’alzines està molt degradat i en part ha estat substituït per pinedes. A mesura que el bosc es va degradant s’estén la màquia, la garriga i ‘estepa

CLIMA D’INTERIOR o CONTINENTAL

Localitzacióterres d’interior de Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Comunitat de Madrid i enclavaments de l’Ebre i Guadiana.

Clima continental o d’interior

- clima de tendència continentalo d’interior , amb hiverns molt freds. Amb la formació freqüent de bancs de boira hivernal molt extensos, i amb estius molt calorosos i secs (de 22º a 45º)

- amb manca de precipitacions durant tot l’any (325 i 550mm), que limita el tipus d’agricultura i els boscos

- amb rius irregulars, amb crescudes en èpoques de plugues i estiatges a l’estiu

Relleu :

- La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol, ocupa l’espai central de la península (45% de superfície). Té dos blocs:

- Submeseta Nord i Submeseta Sud (pàg. 12)- Les serralades interiors de la Meseta: destaquen el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo

(pàgs. 13)- predomina les zones planes, amb altitud elevada a la Meseta

Estructura agrària:

- conreu de cereals amb rotacions de conreus, per tant parlem de grans explotacions cerealístiques tecnificades

- predomina el bestiar oví a les zones de secà i, a les proximitats dels nuclis urbans hi ha ramaderia industrial

- població escassa i predomini de població envellida a causa de l’èxode rural.

Rius de la Vessant Atlàntica:

- rius irregulars, amb crescudes en èpoques de pluja o desglaç i estiatges a l’estiu- conques molt extenses, arrenquen la majoria molt a prop del Mediterrani, però desemboquen a

causa de la inclinació del relleu de la Meseta a l’Atlàntic.- Destaquen el Tajo, Duero, Guadiana i Guadalquivir.

Vegetació:

- alzinars i pinedes, i a les planes predominen els arbustos, que formen comunitats denses a zones humides i estepes seques i espinoses als sectors més àrids

- conreus de cereals de secà i a la cria de bestiar de llana.

Varietats climàtiques: pàgs. 43- Hiverns llargs i freds amb estius curts, secs i moderats- Varietat de muntanya interior- Zones de precipitacions escasses i domini dels cerç

Pàgina 3 / 25

Títol del document

CLIMA DE MUNTANYA

Localització : es localitza en altituds baixes i mitjanes dels nord de la Península i en altituds elevades i mitjanes del sud

Relleu : relleu abrupte i clima fred

Estructura agrària :

- l’agricultura condicionada pels factors físics, amb precipitacions en forma de neu. Activitats agropecuàries caracteritzades per l’esglaonament dels usos del sòl segons l’altitud

- l’estructura agrària la formen petites propietats d’àrees conreades en valls i a peu de muntanyes - poblament escàs i concentrat en petits nuclis.

Varietats climàtiques :

- Varietat de muntanya oceànica (pàg.39)- Varietat de muntanya mediterrània (pàg.41)- Varietat de muntanya interior (pàg. 43)

CLIMA DE LES CANÀRIES

Localització : arxipèlag canari

Clima

- Es caracteritza per temperatures càlides durant tot l’any, precipitacions escasses (més abundants a l’hivern i mínimes a l’estiu). Tot i així es parla de varietats de clima canari, segons tres factors: situació, altitud i orientació del relleu i corrent marí fred (pàgs. 44).

- Segons l’altitud, es pot distingir tres varietats:-Varietat de costa-Varietat de muntanyes petites-Varietat de cims

Relleu :

- molt complex perquè els seus materials presenten una gran diversitat de formes i disposicions com a resultat dels diferents moment geològics

- Illes i el Teide (pàgs. 23)

Estructura agrària:paisatge agrari caracteritzat per factors físics: sòls volcànics i relleu abrupte- productes agrícoles destinats a l’exportació: plàtans i tomàquets- estructura agrària variada. Hàbitat rural concentrat.

Exercici 1[5 punts]

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestionsplantejades.

Pàgina 4 / 25

Títol del document

Mapa delsclimesd’Espanya

1. Descriviu la informació representada en el mapa.[1 punt]

2. Expliqueu els conceptes anticicló i isòbara.[1 punt]

3. Exposeu les característiques que defineixen el clima temperat oceànic o atlàntic. Esmenteu el nom de cinc capitals de província situades en aquesta zona climàtica. [1,5 punts]

4. a) Expliqueu quins tipus de vegetació prosperen a la zona de clima oceànic. b) Quines característiques presenten els rius d’aquesta zona? [1,5 punts

PAUTES DE CORRECCIÓ

En aquest exercici es proposa la verificació d’una part de l’objectiu general 5 del

Pàgina 5 / 25

Títol del document

currículum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 2 Medi ambient ipaisatges del document de concreció del currículum.L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent.

1) [1 punt]L’alumnat hauria de comentar que es tracta d’un mapa temàtic on es representen eldiversos climes d’Espanya. La llegenda mostra sis tipus de clima: temperat oceànic,mediterranicàlid, mediterraniambhivernfrediestiucàlid, mediterraniambhivernfresci estiu fresc, d’alta muntanya i semidesèrtic. La font és la pàgina web de l’IGN i l’any el2010.(0,5)El mapa mostra com els climes mediterranis ocupen la major part de la superfície de laPenínsula. El clima temperat oceànic domina la façana cantàbrica, Galicia i elprepirineu aragonès i català. El clima semidesèrtic es localitza només a les Canàries ial litoral de Múrcia i Almeria.(0,5)(1)2) [1 punt]Les definicions podrien ser semblants a les següents:Anticicló:massa d’aire sotmesa a altes pressions atmosfèriques.(0,5)Isòbara: línies que uneixen els punts que registren un mateix valor de la pressióatmosfèrica.(0,5)3) [1,5 punts]Exposeu quines són les característiques que defineixen el clima temperat oceànic.Es poden esmentar a tall d’exemple les següents:Temperatures suaus i una baixa amplitud tèrmicaPrecipitacions abundants i ben repartides al llarg de l’any encara que poden disminuira l’estiu.No hi ha cap període d’aridesaAlta nuvolositat i humitat ambiental durant tot l’anyPredomini dels vents de ponent(1)Esmenteu el nom de cinc capitals de província que es localitzin en aquesta zona.Es consideraran vàlides les províncies de la façana cantàbrica, de Galicia, i tambéPamplona. El corrector valorarà si la resposta és pertinent.(0,5)4) [1,5 punts]a) Quins tipus de vegetació hi prospera?Sota el clima oceànic hi prospera el bosc temperat caducifoli, sobretot rouredes ifagedes. La degradació del bosc porta a la formació de landes, vegetació arbustiva

constituïda per brucs i falgueres.L’acció humana ha substituït aquest tipus de bosc en molts llocs per plantacions depinsid’eucaliptus. Tambéalsfons del valls’hanestablertpratshumitsambaprofitaments ramaders.(1)b) Expliqueu com són els rius de la zona de clima oceànic i també quins tipus devegetació hi prospera.L’alumnat hauria de contestar amb una resposta semblant a:A causa de les precipitacions abundants que es donen en el clima oceànic hi ha unaquantitat molt gran de rius, regulars i cabalosos.La majoria són rius curts, a excepció del Miño, ja que neixen a la serralada Cantàbrica,tenen un fort pendent i una força erosiva molt gran.(0,5)

UNITATS 3: ELS RECURSOS DE LA NATURA UNITAT 4.PAISATGE I MEDI AMBIENT

Pàgina 6 / 25

Títol del document

(EL MEDI I LA SOCIETAT)

1. EL MEDI NATURAL: UNA FONT DE RECURSOS PER LA SOCIETAT

Concepte de recurs : es refereix a qualsevol material o energia que la humanitat pot obtenir a partir del medi ambient físic per tal de cobrir les seves necessitats biològiques o necessitats socials.

Són la base de tota activitat humana i engloben elements com el sòl, l’aigua, els boscos, minerals, i diverses fonts d’energia.

Es classifiquen segons la seva capacitat de regeneració:

- RECURSOS NATURALS RENOVABLES - RECURSOS NATURALS NO RENOVABLES

RECURSOS NATURALS RENOVABLES :Es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior a aquell al qual són explotats. Són il·limitats.Exemple: l’energia solar (que es pot considerar inesgotable a una escala de temps humana), el vent, l’aigua, el sòl, les plantes....

RECURSOS NATURALS POTENCIALMENT RENOVABLES:

Ara bé, si l’índex d’explotació excedeix el de regeneració, aquests recursos ambientals potencialment renovables es poden convertir en recursos no renovables: un ús intensiu i prolongat pot arribar a posar en perill la seva capacitat de renovació (una pèrdua progressiva en termes quantitatius així com una degradació en termes qualitatius, que no permetin utilitzar-lo.Aquest seria el cas del sòl: el procés de desenvolupament és l’adequat, el procés de desertització, o el cas de la sobreexplotació i contaminació del mar, de l’aigua,....

RECURSOS NATURALS NO RENOVABLES :Es generen a la natura i existeixen unes quantitats finites.

Són: - combustibles fòssils: carbó, petroli, gas natural - combustibles nuclears: l’urani i varietat de minerals no energètics - metalls com el coureEs poden trobar en determinades quantitats i a diferents llocs de la terra.Es poden utilitzar fins que s’esgotin.El gran repte: trobar materials capaços de substituir els actuals per quan aquests s’exhaureixin.

Ara bé, alguns recursos no renovables es poden reciclar o reutilitzar fins a un cert nivell, aquest seria el cas del coure, l’alumini, el ferro o el vidre.

Quan parlem de reciclar, ho entenem com a reprocessar aquest recurs per elaborar nous productes. Molts materials poden ser reutilitzats encara que perdin part de les propietats originals (sempre que no s’hagi alterat la seva estructura química original).

2.DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS NATURALS

Pàgina 7 / 25

Títol del document

Desigual i irregular: algunes regions disposen de molts recursos, mentre que d’altres en tenen relativament pocs.

No pel fet de ser un país gran hi ha més probabilitat de contenir més recursos ( per ex. la Xina o Brasil)

Recursos i desenvolupament: tampoc està relacionat: alguns països desenvolupats es veuen obligats a importar-los, com és el cas de França. D’altres, no desenvolupats no poden importar-los, però sobretot no poden explotar-los.

Els recursos a Espanya i Catalunya :

Espanya és un país amb dèficit de recursos energètics, és un país dependent des del punt de vista energètic (pàg. 60)

Catalunya, és un país amb pocs recursos energètics i minerals, i de la mateixa manera ha tingut una forta dependència de la producció estrangera. (pàg. 69)

3. EL MEDI NATURAL COM A RECURS PERÒ TAMBÉ COM A PREOCUPACIÓ

Les darreres dècades s’han caracteritzat per un creixent interès per les relacions de la natura i la societat perquè la quantitat, gravetat i persistència de les crisis ambientals ocasionades per la societat han traslladat les preocupacions des de la comunitat científica fins al conjunt de l’opinió pública i des dels països centrals fins a una reflexió global planetària.

L’objectiu es centra ara en repensar les relacions entre natura i societat i a qüestionar l’explotació de la natura i l’especulació dels recursos.

Per tant, celebracions de cimeres internacionals:

Primera Cimera Internacional de la Terra a Estocolm (1972), marcà l’inici de la generalització de d’interès per les problemàtiques ambientals (eren preocupacions eminentment locals i centrades en la contaminació de l’aire i de l’aigua).

El 1972, les Nacions Unides van organitzar a Estocolm,la primera Conferència sobre el medi ambient humà. Amb assistència d’un gran nombre de caps d’estat, aquesta primera cimera mundial va donar una colla de fruits significatius; aprovant una Declaració sobre el medi ambient humà, una Declaració de principis, 109 recomanacions d’acció i una resolució sobre acords institucionals i financers. Els efectes catalítics d’aquests acords van ser molt importants. (pàg.84)

Segona Cimera, reunida a Rio, l’any 1992 , intentaren assegurar un futur sostenible per a la Terra establint acords i principis sobre aspectes ambientals globals tals com el canvi climàtic i la biodiversitat. Els seus resultats més destacats, i amb més repercussió internacional, van ser:

La Declaració de Rio, l’Aliança global per al medi ambient i el desenvolupament:Agenda 21,el Conveni marc sobre el canvi climàtic, el Conveni sobre ladiversitat biològica i la Declaració de principis relatius als boscos. En tots ellses reconeixia clarament la dependència envers la natura i la necessitat derevertir les tendències insostenibles si es vol un futur millor per la humanitat. (pàg.85)

Tercera Cimera, reunida a Johanesburg, l’any 2002. Deu anys més tard, la població mundial ja superava els 6.200 milions, 785milions més que al 1992. La segona cimera de la terra es va celebrar aSudàfrica, un dels pocs estats africans que han sortit de la colonialització,després d’un llarg període d’apartheid.

Pàgina 8 / 25

Títol del document

A diferència de la cimera de Rio, en els treballs preparatoris d’aquesta cimeraes van fer paleses moltes dificultats. Tot i que de l’Agenda 21 i dels convenis sobre el canvi climàtic i la biodiversitat se n’havien derivat un ampli ventall d’iniciatives internacional i nacionals, que havien impulsat canvis positius enmoltes polítiques, tothom reconeixia que la seva efectivitat, a escala global, havia estat molt limitada. A més, els EUA, l’estat que més recursos consumeix i que més contaminació genera de tot el món, no va voler assistir-hi. S’hi va aprovar la Declaració de Johannesbourg sobre desenvolupament sostenible, i, com a novetat, 280 acords entre governs nacionals, institucions internacionals, món empresarial, grups de treballadors, ONG, etc.En conjunt, a Joannesbourg els punts d’acord van ser menys i de menor entitatque els adoptats deu anys abans.

Entre una cimera i altre s’avançà vers una preocupació per les complexes relacions entre natura, societat i tecnologia.

En molts països centrals la lluita ecologista es transforma en opció política (els anomenats “partits verds”, introduint-se en la societat civil que ha començat a conscienciar-se de les necessitats del planeta: reciclatge, estalvi energètic, protecció de la natura, reducció ....

L’interès pel medi ambient és avui clar i decidit potser perquè és necessari reconèixer els problemes ambientals persisteixen i perquè el medi s’ha convertit també en un negoci rendible.

Consciència ecològica i moviments ecologistes (pàg. 85)

4.LES NOVES FONTS D’ENERGIA RENOVABLES (ENERGIES ALTERNATIVES)

Definició

Tipus

Avantatges i inconvenients

Les energies renovables a Espanya: pàg.65

5. CAMINS DE SOLUCIÓ. PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

L’any 1987, una “Comissió Mundial del Medi Ambient i del Desenvolupament”, i arrel de les conclusions de la Cimera d’Estocolm, va publicar un document que ha estat conegut com l’Informe Brundtland”, en el qual es proclamava la necessitat de treballar en la direcció d’un desenvolupament sostenible, entès com aquell que satisfà les necessitats actuals (generacions presents) sense comprometre les necessitats de les generacions futures. Una activitat sostenible és aquella que podrà continuar indefinidament sense malmetre l’entorn. Cal entendre el concepte, doncs, des del punt de vista de la millora de la qualitat de vida dels éssers humans, però mantenint la capacitat de regeneració dels ecosistemes.

A l’Informe Brundtland van quedar definits els tres pilars que s’han de conciliar en una perspectiva de desenvolupament sostenible: progrés econòmic, justícia social, i preservació del medi ambient. (pàgs.84 i 85)

Pàgina 9 / 25

Títol del document

D’aquesta manera es posa en joc el que s’ha anomenat “solidaritat intergeneracional”, es planteja la necessitat de trobar nous models de producció i consum que realment siguin viables per a tots, ara i en el futur.

Les institucions internacionals han acceptat aquesta proposta, almenys en el seu discurs oficial. Així doncs, en els documents aprovats en les darreres Conferències Mundials convocades per Nacions Unides, s’ha demanat reiteradament un progrés en el sentit d’un desen. Sostenible.

El canvi que cal fer per viure de manera sostenible i per tenir cura de la Terra comporta, a la vegada, un canvi de valors per a la major part de persones (formem part d’una gran comunitat de vida i esdevenir més conscients dels efectes de les nostres decisions sobre les altres societats).

El progrés cap a unes activitats productives sostenible ha d’integrar mesures legals, socials, econòmiques i tècniques amb el propòsit d’aconseguir la sostenibilitat a tots els nivells, i ha d’involucrar les persones tant individualment com col.lectivament.

Es tracta de combatre una economia que no té en compte factors ecològics importants, com ara l’esgotament d’alguns recursos naturals, o la contaminació de l’aire i les aigües. (mirar exemple pàg. 24 i 25 del Quadern de CiJ: “El repte de la terra”, nº 89, J. Menacho): internacionalitzar els costos ecològics.

SOLUCIONS PER LA SOSTENIBILITAT(pàgs. 86 i 87)

- L’educació ambiental- El consum responsable- El reciclatge- La banca ètica- L’agricultura ecològica

Pàgina 10 / 25

Títol del document

6. PROBLEMES DEL MEDI AMBIENT ACTUALS

6.1.EL SÒL

Els recursos edàfics (sòl), hídrics (aigua dolça) i forestals (boscos) són alguns dels principals recursos naturals del món. El concepte de sòl te dues accepcions: una està relacionada amb l’edafologia, la capa externa de l’escorça terrestre (A), i l’altra està relacionada amb la noció de superfície o espai disponible (B).

A. El sòl com a part de l’escorça terrestre Segons la primera accepció, el sòl és la capa més externa de la superfície de la Terra, formada per components minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. Aquesta capa sosté la vegetació i permet el desenvolupament de la vida vegetal i animal. El sòl és especialment important com a recurs fonamental per a la producció agrícola i ramadera.Tot i que el sòl pot semblar a primer cop d’ull un recurs molt abundant pel qual no cal preocupar-se excessivament, en realitat cobreix només certes parts de l’escorça terrestre, mentre que d’altres mostren directament la roca mare, de vegades lleugerament alterada pels agents meteòrics.Únicament un 22% de la superfície continental terrestre és adequada per l’agricultura moderna. La resta està desproveïda de sòl, està coberta pel gel, té un pendent excessiu o presenta sòls que per les seves característiques de composició no són adequats per produir aliments. D’altra banda no és estrany que en moltes regions els sòls més fèrtils estiguin ocupats per desenvolupament urbà o industrial, cos que exclou la possibilitat de dedicar-los a la producció agrícola.Les possibilitats d’estendre les superfícies cultivables són més aviat escasses sense un cost ambiental elevat. Aproximadament el 83% de les terres potencialment aptes per al conreu són a les zones intertropicals de l’Amèrica del Sud, banyades per les conques fluvials de l’Amazones i l’Orinoco, i a les zones forestals africanes. El cultiu d’aquestes àrees requeriria una gran quantitat de capital i energia, tant per adequar el territori a l’explotació agrícola com per transportar les collites fins a les regions poblades, molt allunyades. D’altra banda, la desforestació podria incrementar l’erosió del sòl i reduir la diversitat biològica en eliminar un gran nombre d’espècies de plantes i animals propis d’aquests ecosistemes.El sòl és un recurs limitat i alhora fràgil que cal preservar perquè pot perdre’s fàcilment i perquè la seva formació requereix processos d’una durada molt llarga. L’erosió, l’ocupació urbana i la pèrdua de fertilitat són els principals problemes que amenacen la conservació d’aquest important recurs natural.

B. El sòl com a espai habitable El concepte de sòl també es pot referir a la superfície de la Terra en tant que suport sobre el qual es desenvolupa la vida i espai en què tenen lloc les activitats humanes. La construcció d’habitatges i infraestructures, l’agricultura, la indústria i la resta d’activitats necessiten sòl per ubicar-se i desenvolupar les seves funcions. Des d’aquest punt de vista, com que la superfície de la Terra és limitada i la població no ha parat d’augmentar, el sòl ha esdevingut un recurs escàs.Aquest concepte de sòl ha donat peu a parlar dels usos del sòl, que són les activitats a les quals les societats humanes destinen les diverses àrees de la superfície terrestre. De vegades el sòl té més d’un ús alhora (per exemple, agricultura i ramaderia), però sovint els usos són excloents (per exemple, si un determinat sòl es destina a un ús residencial, és a dir, a la construcció d’habitatges, no pot ser utilitzat per a la producció agrària o industrial).Al llarg de la història, la utilització del sòl per satisfer les diverses funcions ha comportat la modificació de la fesomia original de la superfície de la Terra i també l’alteració del sòl en el sentit edàfic,és a dir, n’ha variat la composició o la dinàmica natural (per exemple, quan s’impermeabilitza mitjançant l’asfaltatge o la pavimentació). La conveniència de garantir el manteniment de les diverses funcions del sòl ha portat a la necessitat d’ordenar els usos del sòl.

FONT: Busquets, jaume i altres, Geografia. Ed Barcanova, 2012

La DEGRADACIÓ DEL SÒL és la pèrdua de la capacitat del sòl per suportar la vida humana o vegetal. Podem parlar de diferents graus segons la seva intensitat, de menor a més gran:

- Degradació lleu- Degradació moderada

Pàgina 11 / 25

Títol del document

- Degradació severa- Degradació extrema

Les causes de la degradació del sòl poden ser diverses:La sobrepastura.Les activitats agrícoles i forestals.L’ activitat industrial.Els incendis que, a la vegada, poden estar produïts per múltiples factors: sequedat, abandonament de les explotacions agràries, mala gestió forestal, intencionats, etc.Entre totes les causes però, en destaca una per la seva dimensió i les seves possibles repercussions: LA DESFORESTACIÓ:

Fa 300 anys : el 60% de la superfície terrestre estava coberta de boscos Anys 40: el 45% Actualment: només el 33% de la terra coberta de boscos Es calcula que, al ritme actual de desforestació, els pròxims anys els boscos ocuparan el 25%.

Segons dades de l’informe Word ResourcesInsititute de 1998, es perd cada any un 0’3% d’aquesta superfície

Aquesta pèrdua de massa forestal o bosc segueix un ritme molt més ràpid als països en vies de desenvolupament: Amèrica Central (37%: 2/5 parts), Àfrica tropical: 52%, Àsia monsònica: 42%

El ritme de desforestació supera, fins i tot, el 3% en alguns països, com ara Filipines, Costa Rica, El Salvador.

Les conseqüències de la desforestació l’erosió dels sòls a causa de la desaparició de la coberta vegetal, que reté les

formacions superficials i evita l’erosió produïda per l’aigua de la pluja. La pèrdua de fertilitat dels sòls: la desforestació provoca que la quantitat de fulles i

matèria vegetal morta, que aporta sals minerals, disminueixi. Efectes sobre l’atmosfera : els boscos tropicals produeixen ¼ part de l’oxigen de

l’atmosfera i, a més, absorbeixen grans quantitats de CO2. Per tant, s’agreuja l’efecte hivernacle.

La pèrdua de biodiversitat: la desaparició de valuoses espècies vegetals i animals.

DESERTITZACIÓ

La desertització es defineix com la transformació d’un territori en desert per causes humanes, i conseqüentment la pèrdua de productivitat del sòl. Això passa en regions molt localitzades de zones climàtiques que es caracteritzen per un grau d’aridesa.Causes:aridesa d’un territori + alta variabilitat de precipitacions+ act. humanes(sequera) (explotació de recursos naturals per sobre de les seves possibilitats condicions climàtiques poc favorables)

L’impacte humà sobre ecosistemes fràgils de les regions semiàrides és el detonant dels processos que conduiran a unes condicions desèrtiques.

- el 19% de la superfície de la terra estan sota l’amenaça de processos de desert.El continent més amenaçat és l’Àfrica. Més del 40% de la seva superfície està amenaçat pe aquest fenomen. Si es considera que el 43 % del continent ja està ocupat per deserts , això implica que només el 17% del continent està lliure de l’amenaça del desert.

Pàgina 12 / 25

Títol del document

LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Aquesta contaminació es produeix quan s’afegeixen a l’atmosfera gasos que són resultat de l’activitat humana. (tema a desenvolupar més endavant)

7. MINERALS NO ENERGÈTICS COM A FONT DE MATÈRIES PRIMERES

- La majoria dels processos industrials necessiten mat.primeres per elaborar objectes, i la industrialització ha generalitzat el consum d’energia i de recursos minerals.(entenem com a mat.primera tant les obtingudes de la natura com les semielaborades per la indústria)

- els minerals constitueixen un dels recursos més importants de les soc. Desenvolupades.

- els minerals no energètics son tant o més importants que els energètics. No produeixen energia, però es converteixen en mat. Primeres per la a la construcció, fabricació d’eines,...

- l’extracció de minerals es va iniciar de manera generalitzada durant la Rev. Industrial- principals minerals i localització

8. PROBLEMES DEL MEDI AMBIENT ACTUALS

L’AIGUA

L’aigua i el sòl: dos recursos escassos i necessàris. I dos factors que limiten la producció agrícola.

L’aiguadolça és un recurs escàs i alhora imprescindible per a la vida.El repartiment de l’aigua al planeta: 21 % del planeta és terra i un 79% del planeta és aigua.De l’aigua de la terra només un 3% és dolça, però un 0’60% són aigües subterrànies, un 0’01% són aigües superficials i un 2’39% són aigües polars i glacials.

És un recurs renovable. Els processos d’evaporació i pluja produeixen contínuament aigua dolça que es precipita a tots els continents. Així es renova l’aigua dolça disponible, però també la limita al règim de pluges. Com que les precipitacions no són uniformes a tot el planeta, en determinades zones l’aigua que hi ha és suficient per a les necessitats humanes, mentre que en altres el subministrament d’aigua és insuficient, i això pot comportar importants dificultats per mantenir la pròpia vegetació o població (pensem en gran part de l’Àfrica, l’Orient Mitjà, oest d’EUA,...)

El màxim consumidor d’aigua és l’agricultura, amb gairebé el 70% del total, la resta de l’aigua es consumeix en activitats industrials (20% aprox.) i domèstiques (10% aprox.). Aquest consum o ús depèn dels països (desenvolupats o subdesenvolupats). Mirar llibre pàgina:

Es produeix un ús excessiu d’aigua en un lloc quan se’n consumeix més de la que hi ha disponible en aquell mateix lloc:

Consum diari per països (xifres de litre per habitant i dia) Catalunya : 200 Europa: 125 Los Angeles 500

Pàgina 13 / 25

Títol del document

Japó 300 Sudan 10 Calcuta 20

El Programa de l’ONU per al Medi Ambient estableix la necessitat bàsica d’aigua en 50 litres per persona i dia.

Parlem d’un malbaratament de l’aigua: la cisterna d’un vàter occidental gasta la mateixa aigua que un ciutadà d’un país subdesenvolupat en un dia).

L’ONU alerta de la falta d’aigua dolça. Actualment, més de mil milions de persones (la majoria del Tercer Món) no tenen accés a l’aigua potable i 2400 milions estan mancats de serveis bàsics de sanejament. L’informe de la Cimera Mundial sobre l’Aigua Dolça, celebrada a Bonn (2001) indica que la contaminació i l’escassetat d’aigua per a l’alimentació i la higiene provoquen la mort de 12 milions de persones a l’any.Al Brasil, el país més ric en aigua , 80 milions de persones no tenen accés a l’aigua ( sobre un total de població de 168 milions de persones –l’any 2001-, i això representa el 2’83% de la població del món).

Per atenuar aquesta crisi s’han de posar en marxa accions coordinades en l’àmbit internacional que impliquen els governs però també els usuaris i els que tenen la responsabilitat de gestionar-la.

L’aigua te un paper fonamental en les millores sanitàries , i l’ús d’aigua no contaminada evita moltes malalties.

Malalties associades al consum d’aigua en males condicions:- malalties causades per aigua contaminada o residus procedents dels humans o d’animals, que

contenen bacteris i virus: còlera, tifus, hepatitis i diarrees. Aquestes són les malalties que provoquen més morts al món.

- Malalties causades per falta d’higiene i que es transmeten d’animals parasitaris, com les puces, polls, xinxes,...

- Malalties provocades per paràsits que s’instal.len a l’organisme humà a través de l’aigua- Les afeccions que tenen l’origen en insectes relacionats amb l’aigua, com el mosquit que

provoca el paludisme,...

La majoria d’aquestes malalties es poden evitar i curar amb mesures higièniques i medicaments, però als països “pobres”, el creixement de barris suburbials a les grans ciutats (barraquisme) fa difícil proveir d’aigua potable a milions de persones.

Possibles solucions a l’ús excessiu d’aigua

- Transvasaments: són canals que porten l’aigua d’una zona a l’altra. Mitjançant aquest sistema es pal.lia la falta d’aigua en una zona aportant-hi aigua d’un altre lloc on és abundant. Els transvasaments plantegen alguns problemes que han de ser avaluats, ja que disminueixen el cabal d’aigua del riu des del qual s’extreu l’aigua i exigeixen grans obres públiques que afecten l’entorn natural.

- Ús d’aigües subterrànies. L’ús d’aqüífers pot ser una bona solució a curt termini. (són fonts d’aigua dolça per a rius.......

- La millora de pràctiques agrícoles: més del 90% de l’aigua de reg es perd per evaporació des del terra humit (moltes d’elles per fugues dels sistema de distribució). Si es milloren els sistemes de reg es poden evitar aquestes pèrdues d’aigua: com? Reg per degoteig, reg subterrani, camp de plàstic,...

Pàgina 14 / 25

Títol del document

LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES

Els rius i els mars són ecosistemes de gran importància per a la vida. Constitueixen hàbitats en si mateixos per a un elevat nombre d’espècies animals i vegetals. A més a més, són elements clau del cicle de l’aigua a la Terra i del subministrament d’aigua a les espècies terrestres.

CAUSES DE LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES:

Hem de parlar de contaminació de les aigües degut a l’acumulació de residus (urbans, industrials i agrícoles) que ultrapassa la capacitat per eliminar-los o reduir-los.Pràcticament tots els rius del món actualment estan contaminats, de la mateixa manera que els llacs o la llacunes dels països desenvolupats que s’extreu l’aigua profunda mitjançant bombes a un ritme més elevat que el de la seva capacitat de recuperació i es van assecant les capes freàtiques.

- Els abocaments de petroli: afecta fonamentalment al mar, ja que els grans transports de petroli es fan per mar.

- La contaminació per pesticides i adobs: que s’utilitzen en l’agricultura i que es dissolen amb aigua de pluja, que els arrossega fins els aqüífers i els rius.

- Els residus urbans: l’activitat humana genera aigües residuals que s’aboquen molt sovint sense depurar als rius. A les zones de la costa, aquests abocaments es fan directament al mar.

- Els residus industrials: l’activitat industrial genera metalls contaminants i residus químics i orgànics tòxics. En massa casos aquests residus s’aboquen sense depurar al mar o als rius.

Els recursos hídrics a Espanya (pàg. 54) i a Catalunya (pàg.68)

9. PROTOCOL DE KYOTO

El 16 de febrer del 2005 va entrar en vigor el Protocol de Kyoto, i així es va tancar un període que es va gestar a la Cimera de Rio (1992), va començar a caminar ‘any 1997 a Kyoto i va prendre cos el 22 d’octubre de 2004 a Rússia.

El Protocol és una acord entre països (actualment més de 140) que estableix que, en el període comprès entre els anys 2008 i 2012, el conjunt de països industrialitzats han de reduir les emissions de “gasos d’efecte hivernacle” en un 5’2 % respecte als nivells del 1990. A la U.E. en conjunt li correspon un 8%.

El Protocol estableix un complicat mecanisme de quotes i compromisos que desemboquen en el fet que les emissions entre el 2008 i el 2012 siguin un 5’2% inferiors a les registrades l’any 1990: Les mesures i els procediments per aconseguir els objectius marcats són molt precisos i molt complexos. Cada país esta obligat a una quota de reducció d’emissions en uns terminis determinats, si bé té la potestat de programar-ne el ritme. Per exemple, el govern espanyol ja ha anunciat que ajorna el gruix de les restriccions fins a l’any 2008

El Protocol estableix diferents mecanismes per a reduir les emissions de CO2:

Pàgina 15 / 25

Títol del document

- Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN): els governs dels països industrialitzats i les empreses privades que transfereixen tecnologies netes a països del sud, invertint en projectes de reducció d’emissions o en abocadors, rebran certificats d’emissió que amplien les seves possibilitats d’emetre gasos hivernacle en els seus mateixos països.Per obtenir la certificació de les missions, les parts interessades (país industrialitzat i país receptor del projecte) hauran de demostrar una reducció real d’emissions, mesurable i prolongada en el temps.

- Aplicació conjunta (AC)Aquest mecanisme es diferencia de l’anterior fonamentalment en el fet que l’acord es produeix entre dos països industrialitzats: un dels dos inverteix en l’execució d’un projecte que té per objectiu reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A l’altre país.

Tots dos països en surten beneficiats: el país inversor aconsegueix certificatsper reduir emissions a un preu més baix del que li haurien costat dins les seves fronteres, i el país receptor obté la inversió i la tecnologia.

És innegable que els MDN poden contribuir a reduir emissions futures als països del Sud i potenciar la capacitat de transferència de tecnologies netes. El problema rau, principalment en el tipus de projectes.

- Comerç d’emissions: Si en els dos casos anteriors es tractava de canvi, aquí estem parlant de compravenda en sentit estricte. El CE és una compravenda d’emissions de gasos d’efecte hivernacle entre països que tinguin objectius establerts dins el PK, és a dir, entre els països industrialitzats. Els qui emetin gasos d’EH en quantitats menors a les que el PK els assigna, podran vendre

els seus “drets d’emissió” a altres països, que així veuen ampliades les seves possibilitats d’emetre els gasos esmentats. (Entrarà en vigor l’any 2008 a nivell internacional)

És evident que aquest mecanisme no redueix les emissions, sinó que, en tot cas, significa una redistribució de la qual surten beneficiats els més poderosos. Si no s’estableix una quota total estricta dels drets d’emissió que en garanteixi el compliment, el PK serà un mer estratagema per evitar sancions, no pas un mecanisme per frenar el deteriorament ambiental.

- Boscos que s’ho empassen tot: els boscos són considerats i anomenats pel PK abocadors que “s’empassen “ CO2, de manera que els països que duguin a terme polítiques actives de reforestació veuran incrementades les seves quotes d’emissió. Això ha permès, per exemple, que Austràlia haig aconseguit, a causa de la seva política de reforestació, permís per emetre l’any 2012 un 8% més que l’any 1990. Tot i ser un dels principals països en emissions de CO2 per càpìta i encara no haver ratificat el Protocol.

CONSEQÜÈNCIES MOLT DESIGUALS

El canvi climàtic és un problema global, els efectes del qual, ja visibles, són també globals. Segons l’estudi “Canvi climàtic i salut humana. Riscos i respostes” (OMS), el canvi climàtic i el deteriorament del medi ambient, com ara la contaminació atmosfèrica, la de l’aigua o la del menjar, van provocar 150.000 morts l’any 2000.

Per molt paradoxal i injust que pugui semblar, els efectes afecten les poblacions gairebé en proporció inversa a la seva responsabilitat.Adverteixen ( els informes d’avaluació sobre el C Climàtic)que els impactes més importants seran sobre els recursos d’aigua i sobre la producció d’aliments, sobretot en zones tropicals i subtropicals.També adverteixen que els efectes siguin més grans per als països subdesenvolupats , en termes de pèrdues de vida i efectes adversos sobre l’economia. El PIB d’aquests països s’està veient més afectat per la meteorologia extrema que el de p. Desenvolupats.

Pàgina 16 / 25

Títol del document

Però l’impacte no només és econòmic, les repercussions sobre l’aigua tenen conseqüències sanitàries. I el continent més vulnerable és l’Àfrica.

Davant les catàstrofes relacionades amb el canvi climàtic, les poblacions empobrides són molt més vulnerables abans, atès que tenen menys mecanismes de previsió i d’informació, i fins i tot de mitjans de prevenir-les en cas que se’n tingui informació; durant, sobretot per la precarietat de les pitjors infraestructures i mitjans d’auxili; i després, quan països amb mitjans que ja són precaris i d’escassa capacitat financera per recuperar-se, veuen com la situació encara empitjora a causa d’una catàstrofe.

Un dels efectes més preocupants de l’augment de les temperatures serà l’elevació del nivell del mar. Les conseqüències del CC ja estan afectant la forma de vida i les possibilitats de desenvolupament de

les poblacions dels p. En vies de d.. Cada vegada més persones es veuen obligades a desplaçar-se per fer front a les dificultats per mantenir el seu estil de vida, els “refugiats pel canvi climàtic” ja són una realitat.

Informacions a:Informes anuals del PNUD:http://hdr.undp.org/reports/global/2004/espanol/

Ajuda Oficial al Desenvolupament en EnergiaEnginyeria sense Fronteres i Greenpeace, 2005www.greenpeace.org/espana/reports/ayuda-oficial-al-desarrollo-en

www.crisisenergetica.orgwww.edudaecologica.org/campana.html

Sobre canvi climàtic:Oficina Espanyola de Canvi Climàtic:www.mma.es/cat/oecc/index.htm

Sobre el Protocol:http://archivo.greenpeace.org/Clima/kioto.htm

10. ELS RECURSOS MINERALS COM A FONT D’ENERGIA

1. EL PETROLI

Té una importància econòmica i política excepcional. És un recurs no renovable, cada cop més car És la indústria tecnològicament més avançada. Aquest combustible, juntament amb el gas natural, representa més de la meitat de l’energia que es

consumeix actualment al món (petroli 40% aprox.) Producte estratègic (el que implica la vigilància de les refineries, pous, trajectes, atemptats,.....)

Del petroli s’extreuen:- carburants per a motors d’automòbils i avions- fuel per a indústries i centrals tèrmiques- gas (butà i propà) per ús industrial i domèstic- 1eres. Matèries per a indústria petroquímica que produeix plàstics, detergents, adobs,...

Pàgina 17 / 25

Títol del document

La prospecció i explotació d’un jaciment, l’evacuació i l’emmagatzematge del petroli en brut, així com el refinatge, exigeixen grans inversions i tècniques molt complexes i especialitzades.Això explica que l’explotació sigui a mans de poques companyies capaces de fer les inversions oportunes i subministrar les tècniques necessàries. Algunes d’aquestes companyies són: Standard Oil, Shell Petroleum Corporation, AngloIraniam, BritishPetrolium,...

Fins 2ª Guerra Mundial, el petroli va ser un producte bàsicament americà (1929, els EUA proporcionava el 70 % del total i el continent americà el 84% de la producció total)

A partir de 1950, els països de l’Orient Mitjà van relegar a un 2n. pla la producció del continent americà.El món àrab proporcionava més del 60% de l’exportació mundial.

Els principals jaciments de petroli es localitzen, avui dia, a l’Orient Mitjà ( on es troben 1/3 de les reserves mundials), als EUA, a l’antiga URSS, Mèxic, Veneçuela, nord d’Àfrica i golf de Guinea. (bàsicament els països membres de l’OPEP i alguns altres).

L’OPEP: Organització de Països Productors de Petroli, es tracta d’una organització creada l’any 1960 a la Conferència de Bagdad que ............

Les principals zones industrialitzades del món i, especialment Europa i Japó, en són deficitàries, depenen energèticament dels països productors.Europa rep aproximadament el 50% del petroli que es ven al mercat i el Japó ha arribat a importar el 15% de la venda.

Entre el 1950 i 1970 el petroli era abundant i molt barat, i per això ningú es preocupava de limitar-ne el seu consum. Va ser a partir del 1973, i com a conseqüència de la CRISI DEL PETROL I que es produeix una disminució o desacceleració d’aquest consum.

A partir de 1973, i coincidint amb la quarta guerra araboisraeliana, l’OPEP va decidir incrementar el preu del barril del petroli

Fins aquell moment, s’havia fet una política d’energia barata, però amb aquest increment,.....

Aquesta crisi repercuteix sobre les economies dels països industrialitzats, suposarà un cop molt fort per economies del Japó i Europa, i també dels EUA i Canadà ( de fet els EUA produïa petroli però també era consumidor, a partir de la crisi els jaciments d’Alaska seran rentables)

Això evidencia l’enorme dependència energètica d’aquests països.

La distribució, el mercat i l’evolució dels preus del petroli en els últims 30 anys ha variat considerablement:

1. Des de principis dels anys 70, la producció mundial de petroli s’ ha incrementat en un 30%. El

consum no ha parat d’augmentar i es preveu que, en els 20 anys següents, segons estimacions de l’Agència Internacional de l’Energia, creixerà encara a un ritme de l’1’9 % anual, situant-se en el 2020 en quasi 115 milions de barrils per dia.

2. La utilització del petroli com a arma política per part dels països àrabs l’any 1973, va disparar el preu, que només en un any es van multiplicar per cinc.

3. La participació de l’OPEP en la producció mundial de petroli ha passat de representar el 53% del total (mitjana del 1970-74) al 43% (mitjana del 1997-2001). És una caiguda significativa que va arribar al seu màxim en la segona meitat dels 80 quan els països de l’OPEP només aportaven una tercera part de la producció mundial.

Pàgina 18 / 25

Títol del document

La pèrdua de quota de producció de l’OPEP s’ha compensat amb una major producció de petroli principalment al Canadà, Xina, Brasil,Mèxic, Noruega i el Regne Unit ( en conjunt van passar d’una mitja de 3’1 milions de barrils per dia el període 1970-74, a 12’4 milions de barrils/dia entre 1997-2001). En canvi, els EUA: del 9’3 milions va passar als 6’1, i l’antiga URSS de 7’9 a 6’3, van disminuir la producció en termes relatius i absoluts. En el primer cas, EUA, la caiguda de preus va provocar un increment de les importacions en detriment de la producció. En canvi, la URSS que havia estat el major productor mundial durant els anys 80 superant els 10 milions de barrils diaris, l’obsolència tecnològica dels sector hidrocarburs i la crisi política de la desaparició de l’URSS van repercutir en la caiguda de la producció

4. Resumint, en les darreres tres dècades s’han incrementat la producció de petroli i s’ha incorporat nous productors amb força al mercat mundial en detriment de l’OPEP. Tot i així, els països de l’OPEP continuen aportant més del 40% de la producció mundial i el seu percentatge de reserves provades supera a la de tots els altres països.

L’encariment del petroli va originar: augment da la inflació, causat per l’increment dels preus del transport i mat. primeres, es va disparar l’atur, tancament de fàbriques, especialment aquells que no tenien fonts d’energia pròpies.

Com fer front?Les economies van haver d’aplicar polítiques d’estalvi energètic i estratègies de diversificació energètica per fugir de la dependència, com per exemple la utilització de l’energia nuclear.

El petroli és el combustible fòssil més contaminant, tant per les seves emissions de CO2 que provoca la seva combustió com pels greus efectes que ocasionen els vessaments de petroli al mar, i que produeixen els accidents dels petroliers.

Article de La Vanguardia, dilluns dia 24 de decembre 2007: “Superpotencias el petróleo caro”

Petronacionalisme

Selecció d’exemples de conflictes sorgits a causa dels recursos(Taula de l’Estat del món 2002, pàg. 154)

2. EL GAS NATURAL

El fort increment en la demanda de combustibles i l’accelerat esgotament de les actuals reserves de petroli atorga actualment al gas natural un protagonisme més gran en el panorama energètic mundial.

En la darrera dècada la producció de gas natural ha crescut més del 18% . Es parla que s’ha convertit en una alternativa parcial al petroli, sobre el qual te avantatges de producció i mediambientals.

El gas natural no és una energia neta ni renovable, per tant no és una opció sostenible. Però, no obstant, es tracta de la menys bruta de les tres energies fòssils perquè té un perfil més baix de les emissions de CO2 i de diòxid de sofre, entre altres contaminants. Els experts consideren el gas natural com una energia de transició , entre el vell model basat en el carbó fins a arribar a les energies renovables.

Es presenta en forma gasosa (gas natural no liquat), per tant més difícil de transportar i d’emmagatzemar, però la liqüefacció fa possible que sigui transportat en vaixells o a través de gasoductes.

Pàgina 19 / 25

Títol del document

Té una alt poder calorífic i el seu consum ha anat creixent en les darreres dècades

S’utilitza com a combustible domèstic i industrial, i com a primera matèria en la indústria química.

Els seus jaciments es troben molt més repartits per arreu del món. Però les reserves més grans es troben a Rússia, amb una 30’7% del volum dels jaciments que s’exploten fins ara.

Rússia amb EUA produeixen el 40% del total i els 17 primers països productors el 84% (dades de l’any 2000), i entre aquests 17 països podem trobar Iran, Qatar, Aràbia Saudita, EAU, Veneçuela, Bolívia, Canadà, ....

La OPEP produeix el 40% del petroli, però només el 16 % de gas natural.

La dependència energètica en el cas del gas natural no liquat és molt menor per la major disseminació dels jaciments i per la importància dels situats a Europa Occidental i Amèrica del Nord (Holanda, Regne Unit, Noruega, Canadà, Mèxic, Romania, Argentina,....)

Tot i així, el mercat del gas natural també és motiu de conflictes internacionals i polítics.

A Espanya, el consum de gas natural ha experimentat un important creixement al llarg dels darrers anys. L’any 2005 va arribar als 376.000 gigawatts/hora (GW/h), xifra que representa un 17’6% més que l’any anterior.

La procedència d’aquest gas que arriba a Espanya és importat majoritàriament d’Argèlia, des d’on arriba el 57% del total. Les empreses de distribució compren la resta a països del golf Pèrsic (16%), Noruega (11%) i Nigèria (7’5%), entre altres.

Informació del gas natural a Espanya pàg. 63

3. EL CARBÓ

3.1. Definició:

El carbó és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc. Es fa servir principalment com a combustible fòssil pel seu elevat poder calorífic

1. Classificació:

Els carbons es poden classificar segons els seu poder calorífic, de menys a més són: torba lignit hulla antracita

3.2. Història:

Les Illes britàniques (especialment riques en carbó i on es va iniciar la revolució industrial) són el primer lloc estudiat on es detecta l'ús d'aquest combustible.

Pàgina 20 / 25

Títol del document

Es va començar a usar massivament amb les primeres aplicacions de la màquina de vapor, tant a la indústria (a Catalunya van ser especialment importants els vapors tèxtils) com al transport, sobretot a trens i vaixells. Al segle XX, quan va esdevenir prou car, es va començar a preferir els combustibles líquids (derivats del petroli) per al transport, i a partir de la meitat del segle l'ús de gas natural va anar augmentant a favor del petroli i del carbó a la indústria i a l'obtenció d'energiaL’interès per la producció de carbó depèn del preu del petroli: quan els preus del petroli pugen, augmenta la demanda de carbó i quan els preus baixen la demanda de carbó disminueix.

3.3. Ús:

El carbó s'utilitza majoritàriament com a font primària de calor en calderes industrials i per l’obtenció d’electricitat a les centrals termoelèctriques.El 75% del carbó mundial s'utilitza per a produir electricitat i a Espanya aproximadament un 35%-40% de l'electricitat es genera amb centrals tèrmiques de carbó.L'eficiència energètica global de les centrals de carbó no és gaire elevada, al voltant d'un 25%-27%.També té altres usos més minoritaris, entre els quals es troben, per exemple, els forns de ciment i l'elaboració de carbó de coc a partir de la hulla per a produir acer.

3.4. Localització dels països productors:

Els principals estats productors són:

Xina (2,804 Mt) Estats Units (1,146 Mt) Índia (529 Mt) Austràlia (428 Mt) Àfrica del Sud (283 Mt) Rússia (347 Mt) Indonèsia (180 Mt) Polònia (162 Mt) Kazakhstan (103 Mt) Colòmbia (75 Mt)

La producció mundial s’espera que arribi a 7.000 Mt/any el 2030, la major part a la Xina. El carbó per produir energia elèctrica representaria 5.200 Mt/any; per cuinar 620 Mt/any; i lignit 1.200 Mt/yr.

3.5. Medi ambient:

Actualment els principals problemes que presenta són la contaminació i la sostenibilitat, ja que és un recurs natural en vies d'esgotament.Com altres combustibles fòssils, el carbó, en cremar, emet sobretot a l'aire diòxid de carboni (CO2), un contaminant atmosfèric que es considera el principal gas hivernacle.Una central termoelèctrica de carbó produeix també òxids de nitrogen (NO i NO2) i diòxid de sofre (SO2), causants de la pluja àcida.

3.6. A Espanya i Catalunya:

La mineria del carbó sempre ha estat important, en les darreres dècades es troba en procés d’ajustament i s’han tancat moltes mines.

És un carbó de poc poder calorífic. Les característiques geològiques de les zones mineres fa que sigui cara la seva extracció. No és

competitiu.

Pàgina 21 / 25

Títol del document

S’engruna molt fàcilment, és difícil de transportar. Localització:

La zona més important se situa a Astúries i a Lleó. Zona sud, amb un carbó de menys qualitat: mines de les províncies de Ciudad Real,

Córdova, Badajoz i Sevilla. A Catalunya, Aragó i Terol algunes explotacions de lignits.

Fins al 2010 l’activitat minera s’ha mantingut amb les subvencions de l’Estat i de la Unió Europea. El final d’aquestes subvencions està lligat a:

El compliment del protocol de Kyoto relacionat amb l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Les retallades dels fons públics fruit de la crisi econòmica.

http://www.youtube.com/watch?v=CiEb7C7p88c&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=txt7-HdO9qI&feature=related

4. ENERGIA NUCLEAR

4.1. Definició:

L'energia nuclear és l'energia de lligam que uneix les partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears. Una reacció nuclear és aquella en que el nucli atòmic d'un element resulta modificat, ja sigui alterant-se el seus nivells d'energia, passant a esdevenir un isòtop diferent, dividint-se en dos o més fragments (fissió), o bé unint-se a un segon nucli (fusió).Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural o bé enriquitLa principal característica d'aquesta font d'energia és l'alta quantitat d'energia que pot alliberar per unitat de massa del combustible utilitzat en comparació amb qualsevol altra emprada per l'ésser humà.

4.2. Classificació

Hi ha dues formes diferents d'obtenir energia nuclear: la fissió nuclear,i la fusió nuclear, en la qual dos nuclis atòmics s'uneixen per a donar lloc a un de més pesant.

La fusió es planteja com una opció més neta que la fissió, encara que també es basa en la radioactivitat. No obstant això encara és un projecte teòric no comercialitzat ni viable tècnicament.

S'investiga en centrals de producció elèctrica com l'ITER o el NIF. Als experiments de l'ITER participen entre d'altres Japó i la Unió Europea, mentre que al NIF investiga Estats Units.

4.3. Generació d'electricitat

Probablement, l'aplicació pràctica civil més coneguda de l'energia nuclear és la generació d'electricitat. Per a això s'utilitzen centrals en les quals, com a les tèrmiques, s'obté calor a partir d'un combustible. En el cas de les centrals nuclears, en comptes de cremar el combustible el que es fa és trencar els nuclis atòmics d'aquest per mitjà de reaccions nuclears en cadena. Això comporta afegir una enorme quantitat d'energia inicial, per a començar les reaccions, però després es compensa per l'energia nuclear que s'obté, que es transforma en calor. El funcionament bàsic d'una central nuclear difereix a més del d'una central tèrmica (combustibles fòssils) en altres aspectes colaterals, sobretot de seguretat:

Pàgina 22 / 25

Títol del document

Es necessiten moltes més mesures de seguretat i control molt més estrictes.[3]

La quantitat de combustible necessari anualment en aquestes instal·lacions és diversos ordres de magnitud inferior al que requereixen les tèrmiques convencionals, tot i que també és molt menys abundant a la natura. Les reserves d'urani i les de petroli s'espera que s'acabin al mateix temps, dintre d'uns quaranta anys si el consum d'aquests és com l'actual.

Les emissions directes de diòxid de carboni i NOx en la generació d'electricitat, principals gasos d'efecte hivernacle d'origen humà, són nul·les. En canvi, indirectament, com per exemple en processos secundaris com l'obtenció de combustible i construcció d'instal·lacions, sí es produeixen grans quantitats d'aquestes i altres emissions atmosfèriques contaminants.

Les centrals nuclears generen a més residus radioactius, molt més perillosos i amb els quals no se sap encara que fer. Actualment es guarden en bidons que s'enterren sota terra o al mar. La contaminació nuclear és la més nociva de totes.

4.4. Història

El 20 de desembre de 1951 es va aconseguir generar electricitat amb un reactor nuclear als Estats Units. El 1954 per primer cop es va connectar a la xarxa elèctrica una central nuclear. El 1957 es va crear la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM). Aquell mateix any es va crear l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA). Ambdós organismes amb la missió, entre d'altres, d'impulsar l'ús pacífic de l'energia nuclear. El seu desenvolupament va experimentar a partir d'aquest moment un gran creixement a França. Al seu creixement al Japó va influir la crisi del petroli de 1973, ja que la seva dependència en el petroli per a la generació elèctrica era molt marcadaEl 1979 l'accident de ThreeMileIsland va provocar una preocupació molt considerable de l'opinió pública pel que fa a les mesures de control i de seguretat a les centrals nuclears, que va augmentar el 1986 amb l'accident de Txernòbil i el 2011 amb l'accident de Fukushima.

4.5. Ús de l’energia nuclear

Hi ha 30 països al món que tenen centrals nuclears. Aproximadament el 15% de l'energia elèctrica generada en el món es produeix a partir d'energia nuclear. El 2007 hi havia 439 centrals nuclears en tot el món. El 2008 hi havia 35 centrals en construcció, plans per construir 91 centrals noves i propostes per fer-ne 228 més.

4.6. Energia nuclear a Espanya

A Espanya es va construir la primera central nuclear, la central nuclear José Cabrera, en 1965. Actualment es troben en funcionament vuit centrals nuclears: Santa María de Garoña, Almaraz, Ascó, Cofrentes, Vandellós II i Trillo. Es van paralitzar o no van entrar en funcionament, un cop finalitzades, a causa de la moratòria nuclear les centrals de Lemóniz, Valdecaballeros, Trillo II, Escatrón, Santillán, Regodola i Sayago. Es troben desmantellades o en procés de desmantellament Vandellós I i José Cabrera.

L'any 2002 a Espanya es van produir 63.016 GWh d'energia elèctrica en centrals nuclears, corresponents al 33'9% de l'energia elèctrica anual produïda a l'Estat.

Pàgina 23 / 25

Títol del document

4.7. Medi ambient:

Totes les formes de generació d'energia nuclear generen residus de diversos tipus. Els que són propis únicament de processos nuclears són els residus nuclears, que són radioactius. Aquests residus es classifiquen segons la seva perillositat en residus d'alta, de mitja, de baixa i de molt baixa activitat. Els residus radioactius es tracten de manera diferent de tots els altres

Pàgina 24 / 25

Títol del document

L'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) és un organisme de les Nacions Unides que, entre altres coses, ha establert un seguit de normes de seguretat nuclear. A Espanya l'entitat encarregada de vetllar per la seguretat nuclear i la protecció radiològica és el Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

http://www.youtube.com/watch?v=qXA3e7htOjo&NR=1&feature=endscreen

http://www.ara.cat/premium/economia/Brusselles-exigeix-seguretat-nuclears-europees_0_786521374.html

5 .LES NOVES FONTS D’ENERGIA RENOVABLES (ENERGIES ALTERNATIVES)

Definició

Tipus

Avantatges i inconvenients

Les energies renovables a Espanya: pàg.65

Les principals energies renovables són la solar, l’eòlica, la geotèrmica o mareomotriu, la biomassa, tractament de residus orgànics.

Pàgina 25 / 25