Ciències de la naturalesaBiologia i geologia

4tES

O

SOLUCIONARI DELLLIBRE DE L’ALUMNE

COL·LABORACIONS:

Per al text:

Per al disseny de coberta: Estudi SM

@ 2007 Editorial Cruïlla. Balmes, 245. 08006 Barcelona.

3

Per començar

pàgina 7

1. Al nucli.

2. Sí, si formen part d’un organisme pluricel·lular ambteixits diferenciats.

3. Funció: acció especial d’un òrgan o aparell d’un és-ser viu. Funció de nutrició, de relació, de reproduc-ció.

1. La cèl·lula. Funcions, tipus i organització

pàgines 8-9

1. Les funcions de nutrició, relació i reproducció.

2. a) Sí. Els bacteris i els cianobacteris.

b) Sí, alguns cianobacteris (o cianòfits).

c) Sí (protozous, algues i fongs unicel·lulars).

d) Sí. Animals, vegetals i fongs.

3. Paret cel·lular de cel·lulosa, cloroplast.

4. No tenen metabolisme propi. Tots són paràsits iutilitzen les cèl·lules parasitades per reproduir-se.

2. El DNA i els cromosomes

pàgines 10-11

5. Que guarda la informació sobre les característi-ques que es transmeten de pares a fills.

6. La cromatina són fibres disperses i els cromoso-mes són condensacions de cromatina.

7. Durant la divisió cel·lular.

8. Tenen cromosomes homòlegs c i e.

3. La reproducció cel·lular (I). La mitosi

pàgines 12-13

9. La divisió cel·lular és la reproducció de la cèl·lula endues cèl·lules filles. La mitosi és la divisió del nucli.

10. En la cèl·lula vegetal el fus mitòtic es forma senseintervenció dels centríols i la citocinesi no té llocper estrangulació del citoplasma sinó per formaciód’un mur de cel·lulosa que separa les duescèl·lules filles.

11. No, perquè la molècula de DNA es divideix direc-tament, sense formar cromosomes.

4. La reproducció cel·lular (II). La meiosi

pàgines 14-15

12. Formar cèl·lules haploides. Que l’individu fill tindriael doble de DNA que cadascun dels seus pares.

13. En l’intercanvi de fragments de DNA entre cromo-somes homòlegs.

14. Perquè la segona divisió meiòtica no va precedidade la duplicació de DNA.

15. n = 23 cromosomes.

5. La clonació

pàgina 16

16. La clonació natural es produeix sense manipulacióper part de l’home, per exemple quan un zigot esdivideix en dos zigots independents però genètica-ment idèntics.

17. Per mitosi.

Mapa conceptual

pàgina 17

18. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: eucariotes, bi-partició, meiosi, nucli, quatre.

19. En el citoplasma. En el nucli.

20. Són idèntiques.

21. Mitosi i meiosi.

22. En la mitosi s’originen dues cèl·lules filles idènti-ques, i en la meiosi s’originen quatre cèl·lules fillesdiferents i amb la meitat de cromosomes que lacèl·lula mare.

Ciència pas a pas

pàgina 18

23. Una vegada en la mitosi i una vegada en la meiosi.

24. S’hauria d’eliminar l’entrecreuament.

Treball pràctic

pàgina 19

25. Perquè són cèl·lules que s’estan dividint.

26. Profase: DNA en procés de condensació. Metafa-se: cromosomes formats per dues cromàtides.Anafase: cromosomes formats per una solacromàtida. Telofase: cromosomes en procés dedescondensació.

Activitats d’aplicació i relació

pàgines 20-21

27. a) No, perquè no realitza cap de les tres funcionsque caracteritzen la vida.

b) No, perquè no realitza cap de les tres funcionsque caracteritzen la vida.

c) Sí, perquè realitza les funcions de nutrició, rela-ció i reproducció.

d) No, ja que només realitza la funció de reproduc-ció.

28. a) Energia emmagatzemada als enllaços químicsde les molècules orgàniques. Funció de nutrició.

b) Molècules que proporcionen matèria o energiaals éssers vius. Funció de nutrició.

c) Canvis físics o químics del medi que provoquenuna resposta en l’organisme. Funció de relació.

d) Reproducció cel·lular. Funció de reproducció.

1. LA REPRODUCCIÓ CEL·LULAR

4

29. a) Eucariota i procariota.

b) Eucariota.

c) Procariota i eucariota.

d) Eucariota.

e) Eucariota i procariota.

f) Eucariota.

g) Eucariota.

h) Eucariota.

i) Eucariota i procariota.

j) Eucariota.

k) Eucariota.

l) Eucariota i procariota.

30. Amb les funcions de nutrició i relació.

31. a) Cèl·lula eucariota. 1: membrana plasmàtica; 2:centríols; 3: lisosoma; 4: mitocondri; 5: vacúol;6: citoplasma; 7: aparell de Golgi; 8: reticle en-doplasmàtic; 9: ribosoma; 10: nucli; 11: cromati-na.

b) Cèl·lula procariota. 1: flagel; 2: DNA; 3: citoplas-ma; 4: ribosoma; 5: membrana plasmàtica; 6:paret cel·lular.

32. Components del DNA: desoxiribosa (sucre de cinccarbonis), àcid fosfòric i base nitrogenada. Fun-cions del DNA: emmagatzemar la informació here-ditària i transmetre-la de pares a fills. Perquè lesdues cèl·lules filles rebin la mateixa quantitat deDNA que la cèl·lula mare. Que cadascuna de lescèl·lules filles tindria la meitat de DNA que lacèl·lula mare.

33. Molècules de DNA associades a histones i con-densades en forma de bastonet. No, les cèl·lulessexuals (òvuls i espermatozoides) tenen 23 cro-mosomes, i la resta de cèl·lules, 46.

34. a) Anafase.

b) Metafase.

c) Profase.

d) Profase.

e) Citocinesi.

f) Profase.

35. a) Meiosi I.

b) Mitosi i meiosi II.

c) Meiosi I.

d) Mitosi, meiosi I i meiosi II.

36. d, g, a, e, c, b, f.

37. a) Metafase, perquè els cromosomes ocupen elcentre de la cèl·lula.

b) Telofase, perquè s’han separat les cromàtides,que es comencen a descondensar.

c) Anafase, perquè les cromàtides s’estan sepa-rant.

d) Profase, perquè s’han condensat els cromoso-mes i s’ha format el fus mitòtic.

38. Possibilita la formació de gàmetes amb la meitatdel contingut de DNA. Perquè es formen per dues

divisions cel·lulars seguides, una de les quals no vaprecedida de la duplicació del DNA.

39. En l’intercanvi de fragments del DNA entre cromo-somes homòlegs. Té lloc durant la divisió de lescèl·lules eucariotes productores de gàmetes i as-segura que aquests tinguin la meitat del materialgenètic de les cèl·lules adultes i augmenta la va-riabilitat.

40. a) Dues cèl·lules.

b) 32 cromosomes cada cèl·lula.

c) Quatre cèl·lules de 16 cromosomes cadascuna.

41. a) Dotze cromosomes.

b) Sis cromosomes.

c) Sis cromosomes.

d) Vint-i-quatre cromosomes.

42. a) A l’inici de la divisió cel·lular. Representen cro-mosomes, que són les fibres de cromatina ques’han enrotllat i s’han fet més gruixudes i curtes.

b) Durant gran part del procés de divisió cel·lular.Representen cromosomes duplicats.

b) 1: centròmer; 2: cromàtides.

43. a) Cinc mitosis.

b) 46 cromosomes cadascuna.

c) 23 cromàtides.

d) 23 cromosomes.

44. La duplicació dels cromosomes. Replicació. A lamitosi.

45. a) Sí. Que intercanviessin material hereditari o queexperimentessin alguna mutació.

b) Tres: l’original i els dos mutants.

46. Obtenir productes o cèl·lules que permetin guarirmalalties hereditàries o adquirides.

47. Resposta oberta. Arguments a favor: guarir malal-ties hereditàries. Arguments en contra: controlar lapoblació «fabricant» individus a la carta.

Activitats d’aprofundiment

pàgina 22

48. a) Tres. La A proporciona el codi genètic; la B la ca-pacitat de dividir-se i la C actua com a mare delloguer.

b) A partir d’un òvul no fecundat.

c) A la A, perquè és la que proporciona el codigenètic.

d) No, perquè aquestes cèl·lules es limiten a apor-tar el genoma.

Autoavaluació

pàgina 22

1. Nutrició, relació, reproducció.

2. a) Flagel.

b) Cloroplast.

c) Centríol.

5

d) Mitocondri.

e) Membrana plasmàtica i ribosomes.

3. 1. Nucli; 2. Vacúol; 3. Paret cel·lular; 4. Cloroplast.

Cèl·lula vegetal, ja que té cloroplasts.

4. a, c, e.

5. En els cromosomes sexuals, que en el cariotipmasculí són diferents. 46 cromosomes.

6. Certes: c.

Falses: a, b, d.

7. Profase-metafase-anafase-telofase.

8. En la reproducció sexual, la meiosi té com a objec-tiu produir gàmetes haploides per tal que la fusiódels gàmetes femení i masculí no generi un zigotamb el doble de DNA que els seus progenitors.

9. No, ja que en la reproducció sexual els fills són unamescla de gens al 50 % de la mare i del pare.

Revista de ciència

pàgina 23

1. Resposta oberta.

2. És el màxim nombre de cops que es poden dividirles cèl·lules per tal de regenerar-se.

3. Són cèl·lules que procedeixen d’una mostra decèl·lules que es van extreure a Henrietta Lacks.

4. Les cèl·lules normals es divideixen un nombre de-terminat de cops per tal de regenerar-se; en canvi,les cèl·lules canceroses es divideixen infinitamentmentre es mantinguin en un cultiu adequat, enca-ra que es mantinguin separades de l’organismed’on provenen.

5. Resposta model: La divisió cel·lular dóna lloc adues cèl·lules exactament idèntiques a la primera,i en les cèl·lules HeLa aquestes divisions es podenfer de manera il·limitada. Així, podem reproduirgrups cel·lulars de la mateixa soca per tots els la-boratoris i sense límit. La reproducció asexuald’alguns organismes, com ara els bacteris, és moltsimilar. Es reprodueixen de la mateixa manera:d’un mateix progenitor unicel·lular en surten duescèl·lules exactament iguals que ell i, així, al capd’un temps podem tenir, també, molts grupscel·lulars pertanyents a una mateixa soca.

6. Convindria animar els alumnes a reflexionar sobreles desigualtats nord-sud. Feu que es fixin en el fetque aquestes diferències no tan sols es noten enqüestions econòmiques, sinó també en coses comara les principals causes de mort. La manca de me-

dicaments, tractaments i condicions higièniquesals països en vies de desenvolupament, així comels problemes nutricionals i les guerres, fan queels causants de la majoria de morts siguin malal-ties infeccioses, malalties de l’aparell digestiu i queafecten, sobretot, els infants. Aquestes malalties,als països rics, solen curar-se fàcilment o bé tenenun tractament eficaç contra els símptomes queprovoquen. En els països pobres, en canvi, aques-tes malalties aviat produeixen la mort de les per-sones, que consegüentment, no tenen temps decontraure un càncer.

TIC: L’enllaç us adreçarà al portal web Wikipedia. En lapàgina concreta es parla sobre el límit de Hayflick ila mortalitat (o immortalitat) de les cèl·lules:

«Al principi de la dècada de 1980, el Dr. LeonardHayflick va dur a terme una investigació en el Wis-tar Institute de Filadèlfia, Pensilvània (EstatsUnits), que es va traduir en el descobriment del "Lí-mit de Hayflick".

Hayflick va trobar que el teixit provinent dels pul-mons semblava morir-se després que les cèl·luless’haguessin dividit un cert nombre de vegades (alvoltant de 50). En un segon experiment va deixarles cèl·lules dividir-se 25 vegades, i les va congelardurant un temps. En restablir la temperatura a lescèl·lules, aquestes continuaven dividint-se fins al lí-mit d’unes 50 divisions, i després es morien. Amesura que s’aproximaven a aquest límit d’edat,presentaven cada vegada més signesd’envelliment cel·lular.

Aquest descobriment contradeia el que s’haviacregut des del començament de segle. El 1985,com una explicació de les causes de la vellesa, elDr. Hayflick va postular que la quantitat de vegadesque les cèl·lules humanes podien dividir-se era li-mitada (Hayflick, L., 1965, “The limited in vitro ti-me of human diploid cell strains”, ExperimentalCell Research, 37: 614-636). Per primera vegada laciència enfocava la seva atenció en el creixementcel·lular per explicar la vellesa i els canvis que apa-reixen amb l’edat, i per primera vegada s’establiauna distinció entre cèl·lules mortals i cèl·lules im-mortals. Aquesta distinció es la base d’una quanti-tat considerable de treballs d’investigació sobre elcàncer.

Ara se sap que la vellesa cel·lular és causada perl’escurçament dels telòmers (els extrems de lescadenes de DNA) durant la divisió cel·lular. Quanels telòmers són massa curts, la cèl·lula mor: haarribat al límit de Hayflick.»

6

Per començar

pàgina 25

1. Patrimoni: conjunt de béns que una persona here-ta dels seus ascendents. Sí, perquè els nostres pa-res ens transmeten els seus gens.

2. No, alguns caràcters infantils desapareixen a la ma-duresa a causa, per exemple, de canvis hormonals.

3. La veu, la quantitat i distribució del pèl, la dentició,les glàndules mamàries, l’ovulació i l’esperma-togènesi, l’alçada i el pes, l’aspecte de la pell, laquantitat de neurones, etc.

1. Semblances i diferències

pàgines 26-27

1. a) És un caràcter adquirit, ja que es deu a la in-fluència de les condicions de vida.

b) Sí, tindran cua, ja que els caràcters adquirits nos’hereten.

2. Els caràcters hereditaris es transmeten de pares afills; la seva informació es transportada pels gàme-tes que intervenen en la fecundació. Els caràctersadquirits no s’hereten, ja que els gàmetes no con-tenen la informació sobre aquests caràcters.

3. A la cèl·lula ou no hi ha els caràcters hereditaris, si-nó la informació hereditària aportada per cada undels progenitors.

2. Les experiències de Mendel

pàgina 28

4. Els individus de raça pura per a un caràcter tenenels factors hereditaris iguals entre ells i, per tant,els seus descendents són idèntics entre ells i idèn-tics als seus progenitors per a aquest caràcter; encanvi, els individus híbrids tenen factors heredita-ris diferents entre ells i la seva descendència no éshomogènia.

5. Els colors verd i groc de les llavors. El groc era do-minant i el verd, recessiu.

3. Conceptes bàsics de genètica

pàgina 29

6. a) Homozigots.

b) Homozigots.

c) Heterozigots.

7. Els dos al·lels han de ser d’ulls clars (homozigot).

4. Les lleis de Mendel

pàgines 30-31

8. Homozigot.

9. L’homozigot dominant porta els dos al·lels domi-nants i l’homozigot recessiu porta els dos al·lels re-cessius.

10. a) No, perquè els factors dels gens dominants pre-valen sobre els recessius.

b) NN, Nn, nN.

c) Perquè tres dels quatre genotips que s’obtenendeterminen l’alçada normal (NN, Nn, nN).

d) Que els gens n i N fossin codominants, de talmanera que el genotip Nn determinés una alça-da intermèdia.

5. L’herència dels al·lels

pàgina 32

11. a) No.

b) S’obté aproximadament un 25 %. Sí.

c) Cap.

6. El funcionament dels gens

pàgina 33

12. a) El factor hereditari dominant és llavor llisa i el re-cessiu, llavor rugosa.

b) Tots eren de llavor llisa.

c) LL, llavor llisa; Ll, llavor rugosa, ja que L dominasobre l.

7. Casos especials de genètica mendeliana

pàgina 34

13. a) MN i mn.

b) MN, mN, nM i mn.

8. L’herència a l’espècie humana

pàgina 35

14. No, perquè l’al·lel que determina albinisme és re-cessiu i això vol dir que els dos pares són homozi-gots per aquest caràcter.

15. Anèmia falciforme: presència de glòbuls rojos enforma de mitja lluna, amb poca capacitat de trans-portar oxigen i tendència a aglutinar-se i obturar elscapil·lars a conseqüència de presentar una hemo-globina anormal. Recessiu.

Diabetis: defecte de producció d’insulina per partdel pàncrees. Dominant, però depèn de més d’ungen.

Acondroplàsia: manca de creixement dels ossosllargs. Dominant.

Polidactília: presència de més de cinc dits a les ex-tremitats. Dominant.

Braquidactília: dits més curts del que és normal.Dominant.

9. L’herència dels grups sanguinis

pàgina 36

16. Una persona que porti anti-A i anti-B no pot portarcap tipus d’antigen d’aquest grup. Una personaque només porti anti-A, portarà l’antigen B.

17. Pares (genotip): A0 x B0.

2. L’HERÈNCIA BIOLÒGICA

7

Fills (genotips): 25 % AB, 25 % A0, 25 % B0, 25 % 00.

18. Donant universal: és el que pot donar sang a tot-hom; correspon al grup sanguini 0 (i Rh−).

Receptor universal: és el que pot rebre sang detothom; correspon al grup sanguini AB (i Rh+).

10. L’herència del sexe

pàgina 37

19. El gàmeta masculí.

20. Tots els gàmetes femenins porten un cromosomaX. La meitat dels gàmetes masculins porta el cro-mosoma Y i l’altra meitat el cromosoma X. Així,aproximadament, en la meitat de les fecundacionsel zigot portarà el parell de cromosomes sexualsXX (originarà una nena) i l’altra meitat portarà el pa-rell de cromosomes sexuals XY (originarà un nen).

11. L’herència lligada al sexe

pàgina 38

21. Que el seu pare sigui daltonià i la seva mare siguicom a mínim portadora.

22. Ha de portar l’al·lel de l’hemofília en els seus doscromosomes X. És a dir, el pare ha de ser hemofí-lic (XhY) i la mare, almenys, portadora del gen (XXh).

23. Perquè com que moltes depenen d’un al·lel reces-siu, es poden manifestar en els homes ja que no-més tenen un cromosoma X.

Mapa conceptual

pàgina 39

24. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: al·lels, lleis deMendel, cromosomes, al·lels iguals, heterozigots,recessius.

25. 23 parelles de cromosomes, és a dir 46 cromoso-mes.

26. Llei de la uniformitat de la primera generació filial.Llei d’independència dels gens.

27. Heterozigots per aquest caràcter.

28. Al·lels recessius.

Ciència pas a pas

pàgina 40

29. Prediccions genotípiques: 50% Nn i 50% nn.

Prediccions fenotípiques: 50% de plantes d’alturanormal i 50 % de plantes nanes.

Treball pràctic

pàgina 41

30. En Pere és l’individu 2 de la generació II; la Bertaés l’individu 4 de la generació II; la germana grand’en Pere és l’individu 5 de la generació II.

31. El daltonisme apareix amb més freqüència en elshomes que en les dones. En algun cas, com enl’encreuament entre 3 i 4 de la generació II, es potveure que la mare transmet la malaltia als fills mas-cles.

32. És recessiu. Si fos dominant, totes les filles de laparella haurien estat daltonianes ja que reben uncromosoma X del pare, que porta el gen.

Activitats d’aplicació i relació

pàgines 42-43

33. Gen: fragment de DNA que controla l’expressiód’un caràcter hereditari.Al·lel: cadascuna de les alternatives d’un gen.Cromosoma: molècula de cromatina condensadaen forma de bastonet.Caràcter: cadascun dels trets d’un individu.Homozigot: individu portador de dos al·lels igualsd’un mateix gen en els dos cromosomes homò-legs.Heterozigot: individu portador de dos al·lels dife-rents d’un mateix gen en els dos cromosomeshomòlegs.

34. Sí, si tots dos són heterozigots.

35. 1: Nn. 2: Nn. 3: nn (blanc). 4: nn. 5: Nn o NN (ne-gre). 6: nn. Descendents de 3 i 4: tots nn. Descendent de 5 i6: Nn.

36. F: fosc (marró) i f: clar (blau o verd).

a) Genotip: Ff. Fenotip: fosc.

b) 50 % F i 50 % f.

c) 25 %.

37. a) c.

b) El genotip de l’individu problema és NnLl. Elsdos al·lels per al mateix gen han d’estar situatsen cada un dels cromosomes que formen la pa-rella d’homòlegs i en la mateixa posició.

En A, els dos al·lels del mateix gen s’han col·locaten cromosomes no homòlegs.En B, les dues parelles d’al·lels s’han col·locat enla mateixa parella d’homòlegs (l’enunciat indicaque estan en parelles diferents).En D, les parelles d’al·lels ocupen llocs diferentsen els cromosomes homòlegs.

38. Encreuant-la amb una pesolera nana.

39. a) Certa.

b) Certa.

c) Falsa.

d) Falsa, excepte si són de raça pura.

40. a) En el cas de la pesolera es tracta d’al·lels domi-nants i al·lels recessius; en el cas de la flor de nit,es tracta d’herència intermèdia.

b) CBCB CBCV CVCV

c) Encreuaments Descendents

Dues plantes de flors blanques Flors blanques

Dues plantes de flors vermelles Flors vermelles

Una planta de flors blanques amb una altra

de flors vermellesFlors roses

8

41.

Freqüències genotípiques: LLGG: 1/16; LLgg: 1/16;llGG: 1/16; llgg: 1/16; LLGg: 2/16; LlGG: 2/16; LlGg:4/16; Llgg: 2/16; llGg: 2/16.

Freqüències fenotípiques: 9/16 llisa i groga; 3/16 lli-sa i verda; 3/16 rugosa i groga; 1/16 rugosa i verda.

La tercera llei de Mendel.

42. Genotip de la mosca d’ulls vermells heterozigota iales vestigials: Vvnn; gàmetes: Vn i vn.

Genotip de la mosca d’ulls color sèpia heterozigo-ta i ales normals: vvNn; gàmetes: vN i vn.

43. a) Els al·lels blanc i negre.

b) Codominants.

c) Un 50 % de gallines blanques i un 50 % de ga-llines blaves.

44. a) L’al·lel + és el dominant. Ella és heterozigota peral caràcter i l’al·lel dominant és el que es mani-festa en l’heterozigot.

b) Porta l’al·lel – dues vegades.

c)

d) Els òvuls de l’Alícia poden portar, amb la matei-xa probabilitat, l’al·lel + o l’al·lel –. Els esperma-tozoides d’en Joan portaran, tots, l’al·lel –. Elsseus fills podran portar dos al·lels –, i ser Rh ne-gatiu, o un al·lel + i un altre –, i ser Rh positiu.

45. a) Genotip: 00. Fenotip: 0

b) Pares: AA � AA. Descendència:

b) Genotip: AA. Fenotip: A

b) Pares: A0 � AA. Descendència:

b) Genotip: 50 % AA, 50 % A0. Fenotip: A

b) Pares: A0 � A0. Descendència: b)

b) Genotip: 25 % AA, 50 % A0, 25 % 00. Fenotip:75 % A, 25 % 0

c) Pares: 00 � AA. Descendència:

c) Genotip: A0. Fenotip: A

c) Pares: 00 � A0. Descendència:

c) Genotip: 50 % 00, 50 % A0. Fenotip: 50 % 0, 50 % A

d) Pares: AA � AB. Descendència:

d) Genotip: 50 % AA, 50 % AB. Fenotip: 50 % A,50 % AB

d) Pares: A0 � AB. Descendència:

d) Genotip: 25 % AA, 25 % A0, 25 % AB, 25 %B0. Fenotip: 50 % A, 25 % AB, 25 % B

46. a) No.

b) No.

c) Sí.

d) Sí.

47. De dues dones per a cada home.

48. a) Diploide.

b) 48 cromosomes. Sí, l’ésser humà en té 46.

c) L’última parella de la dreta de la fila inferior.

Activitats d’aplicació i relació

pàgina 44

49. a) No, ja que una característica dels caràcters lli-gats al sexe és que apareguin amb més fre-qüència en els homes que en les dones. Això ésdegut al fet que en els homes, en portar un solcromosoma X, es manifesten tots els seus gensja siguin dominants o recessius.

b) La dona 4 de la generació II, que ha rebut el cro-mosoma X del seu pare.

c) • XhY • XHY i XHXh • XHY i XhY

d) Un dels homes hemofílics hauria de tenir des-cendència amb una dona hemofílica o, almenys,portadora del gen de l’hemofília.

Autoavaluació

pàgina 44

1. a) Espècie, fèrtils.

b) Hereditaris.

c) Adquirits, ambient.

d) Hereditària, genètica.

2. b, c.

3. c

4. a) Homozigot.

b) Races pures.

c) Dominant.

5. a) Tercera, independents, lliurement.

b) Primera, pures, primera, iguals.

c) Segona, caràcter, gàmetes, fecundació.

LG Lg IG lg

LG LLGG LLGg LlGG LlGg

Lg LLGg LLgg LlGg Llgg

lG LlGG LlGg llGG llGg

lg LlGg Llgg llGg llgg

Gàmetes Vn vn

vN VvNn vvNn

vn Vvnn vvnn

Genotips Fenotips

1 VvNn 1 ulls vermells i ales normals

1 Vvnn 1 ulls vermells i ales vestigials

1 vvNn 1 ulls sèpia i ales normals

1 vvnn 1 ulls sèpia i ales vestigials

Alícia Joan

Rh Rh+ – – –

9

6. b.

7. a) Tres.

b) A, B, 0.

c) A i B dominants sobre 0.

8. Els homes, ja que en ells es manifesta quan rebende la seva mare un cromosoma X amb l’al·lel res-ponsable.

Revista de ciència

pàgina 45

1. Resposta oberta.

2. Amb ratolins.

3. El còrtex cerebral.

4. Resposta model: Significa que fan la seva funció,que comencen a transcriure’s per formar la proteï-na per la qual sintetitzen. Quan un gen no s’activa,aquest no es transcriu i, per tant, no «s’aplica» lainformació que porta.

5. Resposta model: En el seu experiment amb rato-lins, Keverne i Surani van modificar els gens quetenen un paper en el desenvolupament del cervell.En uns embrions de ratolí van eliminar els gens dela mare i van duplicar els gens procedents del pa-re. Aquests ratolins van resultar amb el cos gran iel cervell petit. En uns altres embrions van fer elcontrari: van duplicar els gens de la mare i van eli-minar els gens procedents del pare i, com a resul-

tat, van obtenir ratolins de cos petit però amb elcervell molt gran.

6. Podeu encetar un debat entre tota la classe sobrequè és allò que entenem per intel·ligència humana.Expliqueu que el terme «intel·ligència» encara noha estat completament definit, ja que hi ha diversi-tat d’opinions entre els experts sobre què és la in-tel·ligència. D’alguna manera podríeu relacionar laintel·ligència humana amb la capacitat de raona-ment i d’abstracció dels éssers humans; igualmentpodeu fer esment de la capacitat de la parla i de lacomunicació en general que pot establir l’ésserhumà entre els altres components de la mateixaespècie. Podeu explicar que els límits d’aquestescapacitats característiques dels humans estanmolt difuminats quan parlem d’altres primats, comara el ximpanzé o el bonobo, espècies molt prope-res a la nostra.

TIC: La pàgina web enllaçada explica les diferentsparts en què es divideix el còrtex cerebral, ambl’ajuda d’algunes il·lustracions. Primer es mostrenles parts del còrtex d’una manera més morfològi-ca (lòbul parietal, lòbul occipital, etc.), i després esparla de les diferents funcions (còrtex visual, còr-tex somatosensorial, etc.). S’especifiquen les dife-rents àrees i funcions del còrtex somatosensoriali finalment es parla dels centres del llenguatge iles àrees del còrtex que s’hi relacionen.

10

Per començar

pàgina 47

1. Biotecnologia: conjunt de tècniques que utilitzenles propietats bioquímiques dels éssers vius permillorar la producció industrial de diferents tipus desubstàncies.

Avantatges: té aplicacions en medicina, farmàcia,veterinària, agricultura, alimentació, etc.

Inconvenients: contaminació genètica de pobla-cions salvatges, reducció de la biodiversitat, apari-ció de noves al·lèrgies, perill que accidentalmentes propaguin noves varietats víriques o bacteria-nes experimentals, etc.

2. Sí, sense comptar alguns virus, que, per altra ban-da, no són considerats éssers vius.

3. Per bases nitrogenades complementàries A-T i G-C.

1. Estructura de la molècula de DNA

pàgina 48

1. Perquè la molècula de DNA s’enrotlla sobre si ma-teixa, es condensa, per originar un bastonet moltmés curt i gruixut, el cromosoma.

2. Que els nucleòtids d’una cadena s’uneixen alsseus complementaris de l’altra cadena (A-T, G-C).

3. TAAGCTGCAAT.

2. El DNA conté informació

pàgina 49

4. 42 = 16 combinacions (AA, AT, AC, AG, TA, TT, TC,TG, CA, CT, CC, CG, GA, GT, GC, GG). 43 = 64 com-binacions.

3. El codi genètic

pàgina 50

5. Es diferencien pel nombre, el tipus o l’ordre en quèes disposen els nucleòtids que formen aquest seg-ment de DNA.

6. És el conjunt de correspondències entre triplets denucleòtids en el DNA i aminoàcids en les proteï-nes.

7. El gen que porta la informació per al color de cabellfosc es copia i es transporta al citoplasma. Allà, lainformació és traduïda (utilitzant el codi genètic)pels ribosomes en una proteïna (seqüènciad’aminoàcids). Aquesta proteïna és la responsableque es manifesti un caràcter determinat; en aquestcas que es fabriqui el pigment responsable del co-lor del cabell.

4. La informació continguda al DNA s’hereta

pàgina 51

8. a) De dalt a baix: TGCAGAGTGCGCAAC.

a) De dalt a baix: ACGTCTCACGCGTTG.

b) El resultat pot ser que la proteïna no porti a ter-me la seva funció normal, encara que només si-gui perquè ha canviat un aminoàcid.

9. A l’inici de la mitosi els cromosomes són dobles,formats per dues cromàtides; cada cromosomaporta dues molècules idèntiques de DNA. Justdesprés de la mitosi els cromosomes són senzills,cada un porta una molècula de DNA. La replicaciódel DNA es produeix a la interfase, abans d’iniciar-se la divisió cel·lular.

10. Al finalitzar la mitosi, cada cèl·lula filla rep 46 cro-mosomes senzills, és a dir, 46 molècules de DNA.Al finalitzar la meiosi, cada cèl·lula filla rep 23 cro-mosomes senzills, és a dir 23 molècules de DNA.

5. Canvis en la informació genètica: mutacions

pàgina 52

11. Un nucleòtid.

12. No, perquè la mutació no s’ha produït en lescèl·lules reproductores.

6. L’enginyeria genètica

pàgina 53

13. A l’obtenció de còpies de molècules com el DNA.

14. En el fet que si introduïm un gen humà en un or-ganisme tan diferent com un bacteri, aquest pro-dueix la proteïna humana com si fos pròpia.

7. Organismes transgènics

pàgina 54

15. Hormona del creixement humana. Un verí insecti-cida. Són proteïnes.

16. L’enginyeria genètica produeix cèl·lules amb novescaracterístiques que tenen una utilitat pràctica, iuna vegada s’ha aconseguit una cèl·lula comaquesta, convé clonar-la per tenir-ne moltes còpiesidèntiques.

8. Els projectes Genoma

pàgina 55

17. Aconseguir el mapa amb la posició de cada gendintre dels cromosomes, així com la seqüència deles bases nitrogenades que els formen.

18. La conseqüència de l’evolució compartida per totsels éssers vius.

19. Inserció d’un o més gens en les cèl·lules d’un òrgand’un individu per guarir una malaltia hereditària.

9. Aplicacions dels organismes transgènics

pàgina 56

20. Avantatges: augmentar la producció, en evitarl’efecte de l’organisme que provoca la plaga i eli-minar l’ús del plaguicida.

3. GENS I MANIPULACIÓ GENÈTICA

11

Inconvenients: possible contaminació genètica deles varietats salvatges i aparició de noves al·lèr-gies.

21. Estats Units (60 %), Argentina (20 %), Brasil (6 %),Canadà (6 %) i Xina (5 %).

Mapa conceptual

pàgina 57

22. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: DNA, genoma,proteïna, mutació, aminoàcids.

23. Serveix per a sintetitzar una proteïna.

24. Conjunt de gens d’una cèl·lula o organisme.

25. Transgènic: és l’organisme al qual se li ha introduïtun o més gens aliens.

Mutant: organisme que ha patit un canvi en el seu material hereditari de forma espontània o in-duïda.

Ciència pas a pas

pàgina 58

26. Resposta oberta.

27. Resposta oberta. Podria ser del tipus: «Guarimentper mitjà de gens».

28. En guarir o millorar els efectes d’una malaltia here-ditària o adquirida gràcies a la implantació de gensa les cèl·lules afectades.

29. La malaltia hereditària es pateix des del primermoment i a més es transmet a la descendèn-cia.

La malaltia adquirida encara que afecti el DNA espateix a partir del moment d’assolir-la i no es trans-met a la descendència, excepte si afecta els gà-metes.

Treball pràctic

pàgina 58

30. A-3; B-1; C-2

31. Sí. Per mitjà de reaccions químiques que demos-tren la presència de bases nitrogenades i àcidfosfòric.

Activitats d’aplicació i relació

pàgines 60-61

32. a) Els quatre nucleòtids que formen el DNA (adeni-na, timina, citosina, guanina).

b) CATTGCCAGT

c) Perquè les dues cadenes complementàries quela formen s’enrotllen l’una al voltant de l’altra deforma helicoïdal.

33. a) La relació que s’observa és que la quantitat de Tés similar a la de A, i la quantitat de C és similara la de G.

b) Com que les bases són complementàries, és lò-gic que hi hagi una relació entre la quantitatd’una base i la de la seva complementària.

34. a) De la replicació d’un segment de DNA.

b) Que no s’han col·locat correctament les bases i,per tant, s’ha produït una mutació en una de lesdues cèl·lules filles.

35. Seran necessaris 3 168 parells de nucleòtids, jaque per codificar un aminoàcid fa falta un triplet denucleòtids.

36. a) Només s’hereten les mutacions que afecten lescèl·lules reproductores.

b) La radiació ultraviolada del Sol fa augmentar elnombre de mutacions en les cèl·lules de la pelli, per tant, pot provocar càncer.

c) Les radiacions nuclears són agents mutàgens.La presència de càncer en els nens és més altaperquè el nombre de divisions cel·lulars que esprodueixen en el seu cos és més gran que enels adults.

37. a) A una mutació i aquesta és deguda a l’atzar.

b) D’un al·lel recessiu.

c) L’encreuament d’una planta homozigota domi-nant no resistent i una d’homozigota recessivaresistent origina una primera generació heterozi-gota i no resistent. En encreuar dos individus deF1 el resultat és un 25 % de plantes homozigo-tes resistents i un 75 % de plantes no resis-tents.

d) Encreuar plantes resistents per obtenir una raçapura per a aquest caràcter.

e) En la planta que no estava afectada pel fongs’havia produït, a l’atzar, una mutació. Aquestamutació era avantatjosa per a la població de pa-tates. La mutació ha estat l’origen de la diversi-tat.

38. a) Mutació: és l’aparició sobtada i a l’atzar de can-vis en la informació continguda en el DNA d’unorganisme. Mutant: organisme que pateix unamutació. Agent mutagen: tot allò que estimula laproducció de mutacions.

b) A més dosi més nombre de mutacions. Perquèles radiacions són agents mutàgens i els seusefectes són acumulatius.

c) També es produeixen mutacions en condicionsambientals naturals.

39. a) Si canvia la seqüència d’aminoàcids d’una pro-teïna, també canvia la seva funció. La nova proteïna, l’hemoglobina anormal, no pot dur aterme la seva funció.

b) S’ha produït una mutació; en el lloc on hi hauriad’haver una A hi ha una T.

c) Sí, perquè el zigot format amb el gàmeta porta-dor de la mutació la transmetrà a totes lescèl·lules del nou organisme i aquest podrà trans-metre-la a la seva descendència.

40. a) Organisme transgènic: els maduixots transgè-nics. Donant: peixos àrtics. Receptor: els madui-xots. Gen transferit: resistència al fred. Noucaràcter: resistència al fred.

b) Organisme transgènic: soja transgènica. Do-nant: nou del Brasil. Receptor: soja. Gen trans-ferit: el que porta informació per fabricar

12

l’aminoàcid que el fa un aliment més nutritiu.Nou caràcter: aliment més nutritiu.

41. a) Es localitza el gen responsable d’aquesta proteï-na en la cèl·lula humana i es talla. Després es ta-lla el plasmidi d’un bacteri i s’hi insereix el genhumà. El bacteri i els seus descendents que por-ten incorporat en el seu DNA el gen humà fabri-quen l’hormona del creixement i l’aboquen en elmedi en què es cultiven aquests bacteris.S’extreu la proteïna del medi, es purifica is’utilitza com a medicament.

b) Ara el bacteri transformat és capaç de fabricaruna proteïna que abans no fabricava.

c) Que el codi és el mateix per a qualsevol orga-nisme, ja que el bacteri és capaç de traduir elmissatge del gen de l’hormona del creixementde la mateixa manera que ho fa la cèl·lula hu-mana.

Activitats d’aprofundiment

pàgina 62

42. a) Perquè es transmeten de pares a fills.

b) L’existència d’una hemoglobina anormal.

c) El PGH ha permès localitzar el gen en el cromo-soma corresponent i sobretot perquè ha desco-bert la seqüència de les bases nitrogenades res-ponsables de la proteïna.

d) Substituint la parella anòmala de bases comple-mentàries (TA) situada en la posició 17 per la pa-rella correcta (AT).

Autoavaluació

pàgina 62

1. a.

2. c.

3. b

4. c.

5. c.

6. d.

7. c.

8. c.

9. a.

10. Projecte Genoma Humà.

Revista de ciència

pàgina 63

1. Resposta oberta.

2. Un 0,1 %.

3. Tècnica PCR o reacció en cadena de la polimerasa.

4. Resposta model: Perquè encara que les mostresde DNA siguin molt petites, siguin velles o estiguinmalmeses, amb la tècnica de la PCR podem obte-nir-ne moltes còpies i podem allargar les cadenes,de manera que, després, es poden seqüenciar i co-dificar els fragments de DNA.

5. Resposta model: Els significats de les sigles DNA iDNI no tenen res a veure (àcid desoxiribonucleic idocument nacional d’identitat), però sí que hi ha si-milituds entre els dos conceptes. Tant el DNA comel DNI són únics per a cadascun de nosaltres, demanera que ens identifiquen entre la resta d’éssershumans i ens diferencien de la resta. Podeu explicarque el DNI tan sols és un número, però el DNA con-té tot allò que som, tot allò que ens diferencia de laresta i que ens fa únics i irrepetibles.

6. Podeu proposar als alumnes de fer un debat entretots sobre els avenços tecnològics que es relacio-nen amb la identificació de les persones. Animeuels alumnes a pensar com seria el món si el DNAde cadascú de nosaltres estigués seqüenciat i ar-xivat en bases de dades. Podeu preguntar alsalumnes què creuen que podrien fer i què no po-drien fer sense estar observats o vigilats.

TIC: L’enllaç us durà a un article de l’enciclopèdia lliureViquipèdia, on s’explica què és la tècnica de laPCR i quina utilitat té:

«La Reacció en cadena de la polimerasa (PCR de lessigles en anglès de Polymerase Chain Reaction) ésuna tècnica de biologia molecular que té per objec-tiu obtenir un gran nombre de còpies d'un fragmentde DNA particular, partint d'una quantitat mínima.[...] Aquesta tècnica serveix per amplificar DNA.Atès que les tècniques d'identificació i manipulaciódel DNA solen necessitar una gran quantitat deDNA, després de l'amplificació per PCR, resultamolt més senzill identificar amb una molt alta pro-babilitat virus i bacteris causants d'una malaltia,identificar persones (cadàvers, criminals...) o fer in-vestigació científica sobre el DNA amplificat.Aquests usos derivats de l'amplificació han fet quees converteixi en una tècnica molt estesa, amb elconsegüent abaratiment de l'equip necessari per aportar-la a terme.»

13

Per començar

pàgina 65

1. Evolució: és qualsevol procés de canvi al llarg deltemps. L’evolució biològica és el procés de trans-formació de les espècies, que queda reflectit en lavariació de les freqüències gèniques de les pobla-cions.

2. De forma molt negativa, perquè les faria preses fà-cils dels depredadors i probablement provocaria laseva desaparició.

3. Les condicions imperants a la biosfera afavoreixendeterminats comportaments o característiques ien perjudiquen d’altres.

1. L’origen de la diversitat biològica

pàgina 66

1. a) Fixista.

b) No. Encara que evolucionin, les espècies podenextingir-se en qualsevol moment si hi ha unacatàstrofe.

2. L’evolució lamarckiana o transformisme

pàgina 67

2. El fixisme defensa la immutabilitat de les espècies,mentre que l’evolucionisme recolza la idea que lesespècies canvien al llarg del temps.

3. Perquè la informació hereditària és al DNA del nu-cli de les cèl·lules, i qualsevol caràcter que no siguial DNA no pot heretar-se.

3. L’evolució darwinista

pàgina 68

4. No. El que canviarà serà el nombre de conills decada tipus. Augmentaran els conills de pelatgefosc (més de cinquanta), i disminuiran els de pelat-ge clar (menys de cinquanta).

5. La selecció natural. La utilització o no dels òrgans.

4. El neodarwinisme o teoria sintètica

de l’evolució

pàgina 69

6. Dependria del medi en què viu l’individu que ha pa-tit la mutació.

7. Sobre el fenotip.

5. El mecanisme de la selecció natural

pàgines 70-71

8. Que en la població apareguin caràcters nous i queaquests siguin heretables.

9. Per mutacions o per combinacions noves de gens.

10. De si confereix un avantatge adaptatiu o bé impli-ca un desavantatge.

11. a) Una espècie que solament viu en una àrea ge-ogràfica reduïda.

b) El patró evolutiu de les potes és saltacional, jaque es van escurçar en poc temps. La denticióva seguir un patró evolutiu variacional, ja que vatrigar cinc milions d’anys a adoptar la forma de-finitiva.

c) Que els diversos caràcters d’una espècie podenseguir patrons evolutius diferents.

d) Al fet que era una cabra de la mida d’una rata.

6. Les proves de l’evolució

pàgines 72-73

12. Idèntics a les formes vives actuals.

13. Perquè estan adaptades a funcions diferents, peròtenen un mateix patró estructural.

14. Amb els ocells, ja que els humans mantenen du-rant més temps les semblances amb l’ocell queamb el peix.

15. Que tots els éssers vius estan formats per les ma-teixes molècules orgàniques bàsiques.

7. L’adaptació biològica

pàgina 74

16. No. Sembla que els bacteris s’hagin acostumat a lapresència dels antibiòtics quan, de fet, l’adaptaciódels bacteris cal explicar-la com una conseqüènciade la selecció natural.

8. L’especiació

pàgina 75

17. No, ja que en aquestes poblacions es produirienmutacions que actuarien de forma diferent en ca-da població.

18. No, ja que si fossin d’espècies diferents no es po-drien reproduir entre elles.

9. El concepte de biodiversitat

pàgina 76

19. Sobreexplotació pesquera. Desforestació. Conta-minació. Monocultius extensius. Construcció degrans obres públiques. Dessecació de zones humi-des. Sobreexplotació d’aqüífers. Altres causes.

Mapa conceptual

pàgina 77

20. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: fixisme, anatò-miques, selecció natural, sintètica, biodiversitat.

21. Per l’herència dels caràcters adquirits (lamarckis-me) i la selecció natural (darwinisme).

22. Que les espècies evolucionen.

23. Que a més de la selecció natural té en compte lesmutacions i la recombinació genètica.

4. L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS

14

Ciència pas a pas

pàgina 78

24. Probablement perquè no existien. A causa d’unamutació van aparèixer les papallones amb ales fos-ques.

25. Que hauria pogut desaparèixer.

26. Sí, ja que si l’escorça dels arbres s’aclareix, llavorsles papallones d’ales clares passen desapercebu-des pels ocells i, així, deixen més descendents,amb la qual cosa la població augmenta.

Treball pràctic

pàgina 79

27. Sobre la cartolina verda, els escarabats verds no esveuen gaire bé, de manera que el depredador encaptura menys que de bicolors i marrons. Enaquest cas el color verd representa un avantatge.Els escarabats marrons són els que es veuen mi-llor, és a dir, els que menys avantatges tenen.

28. Sobre la cartolina marró els escarabats que mésavantatges tenen són els marrons i els que menysavantatges tenen els verds.

29. Sí. Un exemple clàssic és el de la papallona del be-doll explicat a la pàgina anterior.

Activitats d’aplicació i síntesi

pàgines 80-81

30. Lamarck. Que la utilització d’un determinat òrganfa que es desenvolupi i canviï.

31. Segons Lamarck, l’esforç per arribar a les fullesmés altes dels arbres va allargar el coll de les gira-fes, que van transmetre aquest caràcter als seusdescendents. Segons Darwin, les girafes de collllarg tenien a la seva disposició més aliment (fullesaltes dels arbres) que les girafes de coll curt. Pertant, les primeres tenien probabilitats de sobreviu-re i reproduir-se i, consegüentment, de transmetreels seus caràcters (coll llarg) a la descendència.

32. No, perquè l’exposició al sol canvia el color de lapell, però no els gens que controlen aquest caràc-ter.

33. a) El 6. L’1.

b) Les closques són cada vegada més grosses itambé ho són les punxes que hi apareixen a so-bre. Els canvis són lents i graduals, ja que cadaestrat haurà trigat molt de temps a formar-se.Aquests canvis es produeixen com una respos-ta adaptativa al seu medi.

34. Que les espècies no són immutables sinó que evo-lucionen al llarg del temps.

35. Que tots dos provenen d’un antecessor comú.Perquè la selecció natural ha actuat de manera di-ferent en cada un d’ells.

36. Perquè en el desenvolupament embrionari delsvertebrats es reflecteixen les relacions evolutivesentre peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.

37. a) Els negres, perquè de nit no es veuen tan bé.

b) Els negres.

c) Afavorirà els ratolins de color negre davant delsde color fosc.

38. La guineu a viu a la tundra àrtica, la b als boscos deCatalunya i la c al desert d’Aràbia, cosa que es de-dueix de l’observació dels seus trets morfològics.En cada ambient la selecció natural ha afavorit elcolor del pelatge que camufla més bé l’animal, aixícom la mida curta o llarga de les orelles segons siés convenient conservar calor corporal o perdre’n.

39. a) Amb el pas dels anys la quantitat d’insecticidaper matar una mosca ha augmentat.

b) El canvis en la població de mosques són conse-qüència de la selecció natural. La diversitat en lapoblació de mosques, originada per mutació, hafet que les mosques més resistents al DDT si-guin les que originin més descendència.

40. Resposta oberta. Per adaptar-lo a la teoria sintèticacaldria referir-se a l’últim paràgraf i explicar que lesvariacions succeeixen a l’atzar per mutació, i queaquestes variacions es veurien sotmeses a l’accióde la selecció natural. La selecció natural actuariade manera diferent en cada cas i podria originarespècies diferents a cada illa.

41. a) No actuarà la selecció natural. La població noevolucionarà sinó que acabarà extingint-se.

b) Actua la selecció natural. La població evolucio-na.

c) No actuarà la selecció natural. La població noevoluciona, es manté estable.

d) Actua la selecció natural però la població no evo-luciona.

42. No, ja que s’utilitzen les idees de Lamarck.

Resposta model: [...] Això és perquè per a un as-cendent que es trobava en un ambient determinat,el fet de tenir les ales més curtes va suposar unavantatge adaptatiu. Les gallines d’ales curtes dei-xaven més descendents que heretaven aquestacaracterística; així [...]

43. a) La tortuga de la primera imatge té el col llarg iuna forma de la closca que li permet alçar-lo.L’altra tortuga té el coll curt i la forma de la clos-ca no li permet alçar-lo.

b) La primera procedeix de les illes àrides, en quès’alimenta de cactus. El seu cos està adaptat aaquest ambient, ja que pot aconseguir l’alimentsituat a una certa altura. L’altra procedeix d’illeshumides amb herba abundant; per això aquestatortuga, ben adaptada al seu medi, té el collcurt.

Activitats d’aprofundiment

pàgina 82

44. a) Té més èxit entre les femelles. Sí, però seria ungran desavantatge a l’hora de passar desaperce-buts entre la vegetació quan crien els pollets.

b) La selecció natural actua de manera contràriasobre la població de mascles i sobre la de fe-melles. En el primer cas afavoreix un plomatgevistent per reproducció preferent dels masclesde plomes acolorides. En el segon cas afavoreix

15

la reproducció de les femelles de plomatge ma-rronós.

c) Els camufla i els protegeix dels depredadors.

d) Els mascles es beneficien d’unes banyes gransquan lluiten entre ells per les femelles. A les fe-melles, que no han de lluitar per aparellar-se,unes banyes grans i pesades els fan molta nosa.

e) La selecció sexual és la selecció d’aquells caràc-ters que proporcionen un avantatge a l’horad’atreure una parella i reproduir-se.

Autoavaluació

pàgina 82

1. a.

2. c.

3. c.

4. Certes: b, c. Falsa: a.

5. b.

6. a, b, c.

7. c.

8. a.

9. c.

Revista de ciència

pàgina 83

1. Resposta oberta.

2. Tenen dos petits esperons que són vestigis de lesextremitats posteriors que tenien els seus avant-passats.

3. Pachyrachis problematicus (Israel) i Najash rione-grina (Argentina).

4. Resposta model: La teoria de Lee i Caldwell pro-posa que les serps van perdre les potes quan en-cara habitaven el medi marí, però les restes troba-des a l’Argentina corresponen a unes serps queeren terrestres. La troballa de fòssils de serps te-

rrestres amb potes posteriors, per tant, invalida lateoria que les serps van perdre les potes al medimarí.

5. Resposta model: Es parla de les proves anatòmi-ques o morfològiques (els vestigis de les extremi-tats posteriors en boes i pitons) i de proves pale-ontològiques (els fòssils trobats a l’Argentina i aIsrael).

6. Animeu els alumnes a reflexionar i debatre la qües-tió que es planteja. Es tracta de parlar de la mancade comunicació entre els membres de la comuni-tat científica d’arreu del món. Si escau, podeu co-mentar que, de vegades, altres interessos econò-mics es poden barrejar enmig dels interessospròpiament científics: per exemple, alguns grupsd’investigació depenen de grans empreses i, enqualsevol troballa que es faci, estan obligats a serdiscrets i mantenir en secret allò que han desco-bert per tal d’assegurar-se una continuïtat en lafont que subvenciona les investigacions.

TIC: L’enllaç us redirigirà al portal web Viquipèdia. Enaquesta pàgina s’exposen les característiques del’au fòssil Archaeopteryx i es mostren fotografiesdel fòssil o reproduccions:

«L'arqueòpterix (Archaeopteryx [...] és l'ocell fòssilmés antic que es coneix. El seu cos estava recobertde plomes, però encara conservava trets de rèptil.Va viure en el període Kimmeridgeà, en el Juràssic,fa uns 155-150 milions d'anys. Es considera un ani-mal emblemàtic en l'estudi de l'evolució per ser unatransició entre rèptils i ocells.»

Sota el títol de «Morfologia», hi trobarem algun co-mentari en referència a les dents d’aquesta au pri-mitiva:

«L'esquelet s'assembla bàsicament al d'un dino-saure teròpode, i presenta trets propis d'aquestgrup: una llarga cua òssia, urpes als dits i dents ales mandíbules. La cua, de tipus reptilià, tenia unnucli ossi prim i llarg, i les ales acabaven en unagran urpa de tres dits. Tenia petites dents a la vorade la mandíbula, que era llarga i prima.»

16

Per començar

pàgina 85

1. El color de les flors serveix per atreure els seusagents pol·linitzadors, que en aquest cas són in-sectes. Els insectes, en conseqüència, tenen visiópolícroma.

2. Estalvi en la producció de pol·len; si es pol·linitzéspel vent hauria de produir-ne molt més per garan-tir que algun gra de pol·len arribés a altres flors dela mateixa espècie.

3. Pol·linitzador: agent que actua com a mitjà detransport del pol·len; pot ser el vent, l’aigua o unanimal (insecte, ocell, mamífer...).

1. Ecologia i ecosistema

pàgina 86

1. Relacions alimentàries, la competència per a la re-producció o per a l’espai, la cooperació entre indi-vidus de la mateixa espècie, etc.

2. El medi ambient

pàgina 87

2. Medi: conjunt de condicions ambientals que cons-titueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un és-ser viu o d’una comunitat.

Ambient: conjunt de factors físics, químics i biolò-gics a què és sotmès un ésser viu.

Són termes que signifiquen el mateix, per tant,l’expressió medi ambient, en si mateixa, no té sentit.

3. Òptims: entre 20 i 30 ºC.

Limitants: de 8 a 12 ºC i de 34 a 36 ºC.

Letals: menys de 8 i més de 38 ºC.

4. En un oceà, la llum. En un desert, la humitat.

5. La llum.

3. La vida en el medi aeri o terrestre

pàgina 88

6. Sí. Perquè la majoria es poden traslladar pels seuspropis mitjans de forma molt ràpida.

7. Sí, ja que les superfícies respiratòries han d’estarsempre humides per permetre l’intercanvi de ga-sos.

4. La vida en el medi aquàtic

pàgina 89

8. No, perquè la manca de llum no permet el desen-volupament d’algues i plantes de les qualss’alimenten.

9. Perquè en refredar-se l’aigua en contacte ambl’atmosfera es congela però no s’enfonsa, ja que elgel és menys dens que l’aigua i la mateixa capa degel actua com a aïllant i impedeix que es congeli laresta.

5. Relacions entre organismes

pàgines 90-91

10. No. Perquè les dues necessiten el mateix recurs iel que consumeix o ocupa una espècie deixad’estar disponible per a l’altra.

11. Parasitisme (ectoparàsits).

6. Què amenaça les espècies?

pàgina 92

12. a) Mosques: generalistes. Pandes: especialistes.

b) Una especialista. Perquè en dependre d’un únic re-curs, qualsevol canvi que afecti el recurs repercu-teix de forma molt negativa en l’especialista.

13. La proliferació excessiva dels animals herbívorsque els serveixen d’aliment.

Mapa conceptual

pàgina 93

14. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: abiòtics, bioce-nosi, temperatura, llum, simbiosi.

15. La salinitat, la llum i la temperatura.

16. Biocenosi.

17. El mutualisme, el comensalisme, l’inquilinisme i lasimbiosi.

Ciència pas a pas

pàgina 94

18. a) 2 s.

b) Per minimitzar l’error que es comet en realitzarla mesura.

19. 1 m/s.

Treball pràctic

pàgina 95

20. pH 6, sòls àcids.

21. No, ja que cal tenir en compte altres factors comara la il·luminació, la temperatura, la velocitat del’aire, etc.

22. Resposta model. Per exemple, pesar una mostrade sòl humida, assecar-la en una estufa i tornar-laa pesar. La diferència és l’aigua que contenia. Tam-bé pot fer-se assecant la mostra i posant-la en unembut amb un recipient a sota. Amb una provetas’hi aboca aigua i després es mesura la que s’harecollit en el recipient. La diferència entre la ques’hi ha abocat i la que s’ha recollit serà la que ha re-tingut la mostra.

Activitats d’aplicació i relació

pàgines 96-97

23. a) La temperatura (o la humitat, ja que l’aigua estàgelada).

5. ELS ORGANISMES I EL MEDI

17

b) La humitat.

c) A l’inici de la primavera, la temperatura; a l’estiupot ser la humitat.

d) La disminució d’oxigen dissolt en l’aigua i latemperatura.

24. a) Entre 25 ºC i 35 ºC. Entre 3 ºC i 35 ºC.

b) El saltamartí.

25. a) La línia blava, ja que significa que la temperatu-ra corporal varia amb la temperatura de l’entorn.La sargantana és un animal poiquiloterm.

b) No, perquè la seva temperatura corporal de-pendrà de la temperatura del medi i si la del me-di és alta també ho serà la de la sargantana.

26. a) La quantitat d’oxigen dissolt en l’aigua dismi-nueix en augmentar la temperatura.

b) Sí, perquè l’oxigen pot ser un factor limitant pera les truites.

c) Refrigerar l’aigua o posar-hi un difusor d’oxigen.

27. a) Espècie A: 20 individus. Espècie B: 70 individus.

b) La B. La A.

c) Sí. La xarxa feble no resistiria un corrent ràpid.

28. a) Per evaporació, en els excrements i en l’orina.Són més grans quan la humitat relativa és 0 %,és a dir, molt baixa. Perquè la diferència entre elcontingut en aigua de la rata i el de l’atmosferaés més gran.

b) De l’oxidació de l’aliment ingerit i, si la humitatrelativa és alta, també de l’aigua que ingereixen.

c) Quantitat d’aigua molt baixa.

d) Quan la humitat és alta, les llavors absorbeixenaigua i germinen. Així, les rates ingereixen aiguaamb les llavors de què s’alimenten.

29.

30. a) Un recurs. Un recurs. Una condició ambiental.Una condició ambiental.

b) Pels organismes fotosintètics que la fan servirper fer la fotosíntesi.

31. a) Mutualisme, ja que tots dos en surten benefi-ciats.

b) Parasitisme, ja que un en surt beneficiat i l’altreperjudicat.

c) Comensalisme, ja que un en surt beneficiat i al’altre li és indiferent.

32.

33. a) Les formigues transporten els pugons cap a lapart de la planta més rica en sàvia, els protegei-xen dels seus enemics, els resguarden al’hivern, els estimulen perquè expulsin un líquidensucrat amb el qual eliminen deixalles.

b) Pugons i plantes: parasitisme.

b) Larves de cotxinilla i pugons: depredació.

b) Formigues i pugons: mutualisme.

Activitats d’aprofundiment

pàgina 98

34. a)

b) Termòmetre. Higròmetre.

c) 30,4 g/cm3 = 30,4 · 106 g/m3; 10 g/cm3 = 10 · 106

g/m3. La resta s’haurà condensat, és a dir, estaràen forma d’aigua líquida.

d) Humitat relativa del 50 %. Humitat relativa del87 %.

e) Tenen fulles petites, a vegades transformadesen espines, acumulen aigua a les tiges o tenenarrels molt profundes.

Autoavaluació

pàgina 98

1. b.

2. Un ecosistema.

3. a.

4. Homeoterm: b, e. Poiquiloterm: a, c, d.

5. Certes: b, d. Falses: a, c.

6. Intraespecífiques: competència, cooperació.

Interespecífiques: competència, depredació, co-mensalisme, inquilinisme, mutualisme, simbiosi.

7. a.

8. c.

9. b.

10. b. e.

Revista de ciència

pàgina 99

1. Resposta oberta.

2. Mimetisme batesià i mimetisme müllerià.

3. L’espècie model és tòxica o té mal gust. L’espècieimitadora té un gust agradable.

Exemple Població Comunitat

Els grills d’un prat x

Els pins d’un bosc x

Els éssers vius d’una illa x

Les plantes d’un prat x

El plàncton d’un llac x

Interacció Espècie A Espècie B

Competència – –

Depredació + –

Mutualisme + +

Comensalisme + 0

Tem

pera

tura

(ºC

)

Humitat absoluta (g/cm2)

50

40

30

20

10

0

–10

–20

–30

10 20 30 40 50

18

4. Resposta model: En el mimetisme mülleriàl’espècie model i l’espècie imitadora tenen, amb-dues, els colors vius i un gust desagradable o bésón tòxiques. Aquest mimetisme beneficia els tresbàndols: el depredador (perquè aprèn a no atacarni l’imitador ni el model), l’espècie model (el de-predador no l’atacarà) i l’espècie imitadora (el de-predador tampoc l’atacarà).

5. Resposta model: Sí. És necessari que les tresespècies coincideixin geogràficament. Contrària-ment, no tindria sentit que una espècie imités unaaltra espècie que no viu a la mateixa regió, perquèaleshores l’espècie imitada no trauria cap beneficid’enganyar un depredador que no la podria con-fondre amb l’espècie model. En ser el mimetismeuna relació a tres bandes, és necessari, per tant,que les tres espècies convisquin en un mateixtemps i espai.

6. Podeu proposar als alumnes de fer una reflexió oun debat tot comparant el mimetisme d’alguns ani-mals amb el comportament d’algunes persones.Animeu els alumnes a pensar quins casos conei-xen en què una persona n’imita una altra (en la for-ma de vestir, en la manera de riure, en l’opinió,etc.) o bé en quines ocasions han actuat ells d’una

manera similar. Si escau podríeu deduir entre tots,cas per cas, de quin tipus de mimetisme es podriatractar, segons si l’imitador, el model o bé les ter-ceres persones en surten beneficiades o perjudi-cades.

TIC: L’enllaç us adreçarà a la pàgina web del portal Wi-kipedia sobre el fenomen de la cripsi. En els dosprimers paràgrafs en trobareu una petita descrip-ció:

«Cripsi és un fenomen pel qual un animal presen-ta adaptacions que el fan passar desapercebut alssentits d’altres animals. És un fenomen diferentdel mimetisme, malgrat que freqüentment aparei-xen associats. El fenomen contrari, quan l’animalpresenta trets que destaquen la seva presèncias’anomena aposematisme.

La paraula «cripsi» prové de la mateixa paraula gre-ga (kryptos, el que és ocult) que trobem en cripto-grafia, l’art o ciència de xifrar i desxifrar la informa-ció. Cripsi significa el mateix que camuflatge,malgrat que en biologia s’utilitza en un sentit unamica més ampli que el que camuflatge té en elllenguatge comú.»

A continuació s’expliquen alguns tipus de cripsi ise’n mostren fotografies exemplificatives.

19

Per començar

pàgina 101

1. Clorofil·la: pigment proteic característic de les plan-tes verdes i les algues, contingut habitualment enels tilacoides, que actua com a receptor del'energia lluminosa en la fotosíntesi. Les algues.

2. Que els autòtrofs obtenen matèria orgànica a par-tir de matèria inorgànica. Si utilitzen el Sol com afont d’energia s’anomenen fotosintètics i si utilit-zen els compostos per a obtenir l’energias’anomenen quimiosintètics. Els heteròtrofs sónels organismes que obtenen la matèria orgànica apartir d’altra matèria orgànica.

3. Autòtrofs: alguns bacteris, les plantes verdes, lesalgues i alguns protozous.

Heteròtrofs: molts bacteris, els fongs i tots els ani-mals, invertebrats i vertebrats.

1. Les relacions alimentàries

pàgina 102

1. En no transformar-se la matèria orgànica en inorgà-nica, els productors no disposarien de nutrientsinorgànics.

2. Restes de plantes → cuc de terra → merla → gui-neu

Fulles de roure → eruga de papallona → escarabat→ musaranya → colobra → guineu

3. El cuc de terra i l’eruga de papallona pertanyen almateix nivell tròfic. Són herbívors (productors pri-maris).

La merla i l’escarabat pertanyen al mateix nivell trò-fic. Són carnívors (consumidors secundaris).

2. L’energia a la cadena alimentària

pàgina 103

4. Que queda a disposició dels descomponedors.

5. En general, un carnívor perquè necessita mésenergia per moure’s i capturar les seves preses.Això significa que necessita «cremar» més matèriaorgànica en la respiració i així alliberar més energiaútil per a la seva activitat.

3. El flux de matèria i energia en l’ecosistema

pàgina 104

6. De 3 a 6 baules. Perquè a cada baula, una part del’energia continguda a la matèria orgànica torna almedi en forma de calor (respiració cel·lular). La res-ta passa a la baula següent. Cada vegada l’energiadisponible és menor.

4. El flux de matèria i energia en l’ecosistema

pàgina 105

7. Perquè els diferents organismes contenen quanti-tats molt variables d’aigua.

8. La biomassa d’un llac és relativament baixa peròposseeix una taxa de renovació diària molt alta. Laproducció primària neta de biomassa és molt alta iqueda gairebé en la seva totalitat a disposició delsherbívors.

La biomassa d’un bosc de roures és molt alta peròla major part de biomassa que produeixen quedainutilitzada per als herbívors, ja que forma part deles arrels, troncs i fulles dels mateixos vegetals. Lataxa de renovació diària és molt més baixa si lacomparem amb la d’un llac.

9. 2 350 g/m2/any = 2,35 kg/m2/any.

2 350 g/m2/any = 2,35 · 10−7 t/ha/any.

5. Piràmides alimentàries

pàgina 106

10. És difícil situar-los perquè utilitzen matèria proce-dent de tots els nivells tròfics.

11. No, perquè la biomassa de productors i consumi-dors varia al llarg de l’any. A l’estiu, la biomassa deproductors és molt alta en comparació amb la deconsumidors; en canvi, a l’hivern la piràmide potser invertida.

12.

Mapa conceptual

pàgina 107

13. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: productors, pirà-mides, cadenes tròfiques, xarxes tròfiques, bio-massa.

14. Els descomponedors.

15. Les cadenes tròfiques són relacions lineals entreorganismes i les xarxes tròfiques són relacions en-tre cadenes tròfiques.

16. La quantitat de matèria orgànica que hi ha en un ni-vell tròfic determinat o en el conjunt d’un ecosis-tema.

Ciència pas a pas

pàgina 108

17. No, només un nombre aproximat.

18. La distribució irregular de les T.

19. Augmentant el nombre de mostres.

6. L’ENERGIA EN L’ECOSISTEMA

Oceà Bosc temperat

Consumidors terciaris

Consumidors secundaris

Consumidors primaris

Productors

Cargolaquàtic

Ditisc(larva)

Pollad’aigua

AlguesCanyís

Espiadi-monis Detritus

Cuc de terra

Notonecta

BagraPerca

Bernatpescaire

Colobra

Gra-nota

20

Treball pràctic

pàgina 109

20. Resposta oberta.

21. La cobertura és del 50 %.

Activitats d’aplicació i relació

pàgines 110-111

22.

23. a) Arrels → grills → musaranyes → guineus

a) Arrels → larves d’insectes → musaranyes → ali-gots

a) Arrels → grills → musaranyes → aligots

b)

24. a) Escarabat → picot → esparver

a) Herba → ratolí → esparver

a) Fulles → cabirol → guineu

b)

c) Quan estan separats dels productors en la ca-dena alimentària pel mateix nombre de baules.Sí, la formiga i l’escarabat poden ser omnívors iestar tant en el nivell dels consumidors primariscom en el dels secundaris.

d) Sí, el nivell dels descomponedors. Els fongs i elsbacteris descomponedors.

25. Els conills augmentarien de nombre i això afectariaaltres herbívors i també el nivell dels productors.

26. a)

b) Per exemple:

b) Algues → cargol → polla d’aigua

b) Detritus → cuc de terra → granota → colobra →polla d’aigua

b) Algues → bagra → perca → polla d’aigua

c) Resposta oberta. Recordeu que cada vegada ésmenor l’energia disponible i això fa que el nom-bre de baules no sigui il·limitat.

d)

27. a) El nombre d’individus de cada nivell tròfic.

b) Verd. Groc.

c) Perquè en un prat els productors són, fonamen-talment, herbes de mida petita i a l’estiu el nom-bre d’individus és molt alt. En un bosc, el quepredomina són els arbres i el nombre d’individusés menor.

d) Perquè acostumen a ser de mida gran (rapinyai-res, grans mamífes, etc.) i això fa que el seunombre sigui petit.

28. a) Camp de cultiu: la PPB és menor, però es con-sumeix per respiració, ja que un bosc ha demantenir els troncs, les branques, les arrels,etc., que no fan la fotosíntesi però sí que respi-ren. El que hi predominen són els productors, hiha pocs consumidors i descomponedors i la co-llita es retira i no es posa a disposició dels des-componedors. Per això la PNE és positiva.

b) Bosc equatorial: hi ha consumidors i despompo-nedors que són mantinguts pels productors. Ésun ecosistema en equilibri (malgrat que dinàmic)i per això la PNE és zero.

b) Que els consumidors i els descomponedorsconsumirien més del que produirien els produc-tors. L’ecosistema en aquestes circumstànciesestaria degradat i no podria mantenir-se durantmolt de temps.

Organismes Nivell tròfic

Blat Productors

Llop Consumidors (carnívor)

Voltor Consumidors (carronyaire)

Xampinyó Descomponedors

Bacteri de la putrefacció Descomponedors

Puça Consumidors (carnívor)

Cérvol Consumidors (herbívor)

Conill Consumidors (herbívor)

Oreneta Consumidors (herbívor)

Arrels Musaranyes

Grills Guineus

AligotsLarvesd’insectes

ProductorsConsumidors

primarisConsumidors

secundaris

Pi i pinyesFullesd’arbustosAvellanesHerba

EscarabatCabirolFormigaEsquirolRatolí

EsparverGuineuPicotFormiga (moltesespècies són omnívores)

ProductorsConsumidors

herbívorsConsumidors

carnívors

Algues fotosintetit-zadoresCanyís

Cargol aquàticBagra

ColobraDitisc (larva)Polla d’aiguaBernat pescaireEspiadimonis (larva)NotonectaBagraPercaGranota

21

29. a) Organismes aquàtics, majoritàriament microscò-pics. Larves, petits crustacis...

b) g/m3. En grams, quilograms o tones de matèriaorgànica seca per unitat de superfície o de vo-lum. També en quilojoules per unitat de superfí-cie o volum.

c) Perquè el fitoplàncton creix i es reprodueix moltde pressa. Si se sumés tota la biomassa produï-da pel plàncton al llarg de l’any i es comparésamb la produïda pels consumidors primaris esveuria que és molt més gran.

30.

La biomassa del productors (fitoplàncton) és moltmés gran que la dels consumidors primaris (zo-oplàcton herbívor) i aquesta, al seu torn, és és granque la dels consumidors secundaris (zooplànctoncarnívor, peixos i altres depredadors). Els descom-ponedors no apareixen a la piràmide i utilitzenmatèria morta procedent dels altres nivells.

31. a) Perquè els cavalls s’alimenten de substànciesvegetals molt més pobres energèticament (comara les herbes) que les de les abelles (nèctar).Aquest últim és una substància vegetal molt ri-ca en sucres i, per tant, més energètica.

b) Perquè la seva alimentació es basa en restes desubstàncies animals, que són aliments més ricsque els vegetals des d'un punt de vista energè-tic.

c) Com que el cavall té una eficiència més baixa,quatre cops inferior a la del voltor, cal esperarque el temps que destini el cavall a cercar ali-ment i digerir-lo també sigui més gran.

32. a) 16 kg.

b) Pollastre.

c) Que mengem directament vegetals (produc-tors), ja que així es redueix el nombre de baulesde la cadena i, per tant, es redueix la quantitatd’energia que es «perd».

d) Primer els pollastres i després el gra.

33. a) 130 g/m2/any.

b) Per solucionar aquest exercici suposem que laguineu és un consumidor secundari, de maneraque es troba a la tercera baula de la cadena trò-fica; per tant, si la guineu pesa 18 kg i en cadabaula solament s'aprofita un 10 % de l'energia,caldran 1 800 kg d'herba (1 800 kg d'herba x 10 %→ 180 kg de conills x 10 % → 18 kg de guineu).

Activitats d’aprofundiment

pàgina 112

34. a) 1,52 %. 47,9 %.

b) 107,1 · 106 kJ/ha/any.

c) 25,1 · 103 kJ/ha/any i 543 kJ/ha/any.

d) A mesura que ascendim en la piràmide tròfica,la PN descendeix de forma considerable. És lò-gic, ja que una gran part de l’energia que passad’un nivell tròfic al següent és utilitzada peraquest per realitzar les seves funcions vitals, ésa dir, és tornada al medi en forma de calor. Amés, una altra part passa directament al nivelldels descomponedors amb els excrements.

e)

Autoavaluació

pàgina 112

1. Productors: trèvol, roure, castanyer.

Herbívors: conill, cérvol, esquirol.

Carnívors: llop, tritó, mussol, pregadéu.

Omnívors: eriçó.

2. b.

3. a) fitoplàncton, zooplàncton, truita, bernat pescaire.

b) roure, escarabat, llangardaix, serp, aligot.

c) herba, conill, guineu, àguila daurada.

4. b.

5. Perquè moltes vegades els consumidors primarisno es poden menjar les arrels, les escorces o elstroncs de les plantes i aquesta matèria orgànicapassa directament als descomponedors.

6. Matèria, cíclica, orgànica, fotosíntesi, descompo-nedors, productors.

7. PPN = PPB – Respiració

PSN = Fotosíntesi – Respiració – Deixalles

PNE = Fotosíntesi – Respiració

8. a.

9. En forma piramidal típica, amb la base ampla (con-sumidors primaris) i estreta per la part superior(consumidors secundaris i terciaris).

10. Les piràmides de nombres i de biomassa podenser invertides. La piràmide de biomassa d'unoceà, la piràmide de nombres d'un bosc tempe-rat.

Revista de ciència

pàgina 113

1. Resposta oberta.

2. Són contaminants orgànics persistents (substàn-cies químiques que s’acumulen en els teixits gras-sos, es biomagnifiquen a través de la cadena ali-mentària i afecten negativament la salut i el mediambient).

3. 0,014 ppm. 2 500 ppm.

Consumidors secundaris 47 g

Consumidors primaris 250 g

Productors 1000 g

CONSUMIDORSSECUNDARIS

Energia solar197·108

Respiració36,6·106

Respiració710,6·103

Respiració20440

107,1·106

PPN

25,1·103

PN

543

PN

Excrements309,3·103

Excrements1087

PRODUCTORS CONSUMI-DORS

22

4. Resposta model: Els compostos s’acumulen alllarg de les cadenes tròfiques per un fenomen ano-menat bioacumulació. Una substància abocada almedi sovint és absorbida, en primer lloc, pels pro-ductors primaris, que l’acumulen en la seva bio-massa. D’aquesta manera concentren la substàn-cia en el seu cos, fins arribar a un percentatge queés molt superior al que hi havia al medi. A travésde la cadena tròfica (consumidors primaris, consu-midors secundaris, depredadors, etc.) la substàn-cia va augmentat la seva concentració (com mésamunt es trobi en la cadena alimentària, més con-centrada la trobarem).

5. Resposta model: Perquè, en ser molt solubles engreixos i en dissolvents orgànics, els DDT són moltfàcilment absorbits pels éssers vius i, per tant, podenentrar ràpidament en les cadenes tròfiques fent quees vagin bioacumulant fins arribar a dosis letals. ElDDT, per tant, és un contaminant orgànic molt per-sistent i tan perillós que està prohibit en molts països.

6. Podeu animar els alumnes a elaborar una llista a lapissarra amb les actituds necessàries per disminuir lapresència de COP al medi natural. Individualment po-dríem, per exemple, fer la neteja de casa nostra ambproductes fets a partir de substàncies naturals, dipo-sitar tots els productes químics o residus en llocsadequats per ser tractats, comprar aliments produïtssense plaguicides químics, fer servir productes dellarga durada que no contaminin, etc. A nivell mésglobal, convindria sempre demanar informació perpoder comprar productes que no contaminin en elseu procés de producció (estar informats i informarels altres) i difondre les alternatives als productes quí-mics i evitar així la producció de COP.

TIC: L’enllaç us adreçarà a una pàgina del Departamentde Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya enquè es defineixen els tres conceptes:

«Bioconcentració: és el procés pel qual el produc-te químic s'introdueix en un organisme aquàtic i/opassa a ésser adsorbit per aquest com a resultatde l'exposició d'aquest producte químic a l'aigua,però no inclou la seva ingestió per un règim ali-mentari. La bioconcentració es refereix a una con-dició que generalment s'assoleix en condicions delaboratori en què el producte químic s'absorbeix di-rectament de l'aigua.

[...]

Bioacumulació: és el procés pel qual el productequímic s'introdueix en un organisme aquàtic o te-rrestre com a resultat de l'absorció del productequímic a través de totes les vies d'exposició pos-sibles (per exemple, absorció a través del règim ali-mentari, absorció a través de la pell, absorció a tra-vés de les vies respiratòries). La bioacumulació esmesura, en general, en situacions de camp o encondicions experimentals complexes.

[...]

Biomagnificació: és el procés pel qual les con-centracions d'un producte químic augmentenamb el nivell tròfic en una cadena alimentària. Ge-neralment, en relació amb les substàncies orgàni-ques, les concentracions s'expressen d'acordamb una base normalitzada pel contingut en lí-pids. La biomagnificació es produeix per la trans-ferència d'un producte químic d'un nivell tròfic in-ferior a un nivell tròfic superior a través del règimalimentari.»

23

Per començar

pàgina 115

1. La tala excessiva dels arbres, ja sigui per fer-hi pas-tures o per aprofitar la seva fusta.

Un excés de turisme, la qual cosa implica degrada-ció de l’entorn a causa de les persones mateixes ode les infraestructures corresponents.

Un canvi climàtic com el que està succeint a causad’un consum excessiu de combustibles fòssils.

La instal·lació d’alguna central tèrmica que consu-meixi carbó de mala qualitat i amb la consegüentexpulsió de sofre i, a la llarga, la formació de plujaàcida.

La captura excessiva d’animals o plantes per a lavenda a l’estranger com a organismes exòtics.

L’erupció d’un volcà.

Un canvi en el règim de pluges, per exemple, perl’aparició progressiva d’una cadena muntanyosarelativament propera.

2. Les cinc primeres són per causes humanes. Lesdues últimes no.

3. Mutualisme: relació entre dues espècies en la qualles dues surten beneficiades d’aquesta relació.

Un cas de mutualisme és el dels ocells espluga-bous, que netegen les espatlles d’alguns gransmamífers com els rinoceronts i els búfals; a canvi,aquests últims protegeixen els ocells.

Un altre cas de mutualisme succeeix entre els ve-getals que produeixen nèctar i els insectespol·linitzadors. Els primers alimenten els insectes iaquests pol·linitzen les plantes.

1. Els canvis en les poblacions

pàgines 116-117

1. Si la piràmide té la base més ampla, vol dir queabunden individus en edat prereproductiva, la po-blació està en expansió. Si, contràriament, la pirà-mide està invertida, la població estarà en regres-sió, ja que els individus capaços de reproduir-sesón escassos.

2. a)

b)

3. Que es produiria la mort massiva d’individus.

2. El control de les poblacions

pàgina 118

4. La presència de competidors o de paràsits, o elscanvis en les condicions físicoquímiques del medi.

3. Quan l’equilibri es trenca. Les plagues

pàgina 119

5. Perquè la presència d’un depredador sol fer dismi-nuir el nombre de preses; en aquest cas, la intro-ducció d’un depredador per controlar una plaga soleliminar una certa quantitat dels organismes de laplaga i per tant, permet controlar-la.

6. El DDT és un insecticida que si es fixa al sòl trigaentre 2 i 10 anys a degradar-se. Quan es troba ensuspensió, tot i que pot viatjar grans distàncies, esdegrada amb molta facilitat (1 o dos dies). Malgratque no es dissol fàcilment a l'aigua, pot passar enpetites quantitats a les aigües subterrànies. És unasubstància que s'acumula en organismes com arales plantes i en els teixits grassos de peixos, ocellsi altres animals. Als humans pot arribar-hi pel con-sum de carn o vegetals d'organismes prèviamentcontaminats. Els seus efectes estan relacionatsamb les alteracions del sistema nerviós i immuni-tari. També hi ha estudis que demostren que elDDT està relacionat amb alguns tipus de càncersen humans.

4. El canvis periòdics

pàgina 120

7. Que estan preparats per suportar-los o evitar-los.

8. Cap a la superfície de l’aigua. Que rebrà la radiaciósolar que necessita per fer la fotosíntesi.

5. Els canvis després d’un incendi

pàgina 121

9. Que són canvis cíclics; es repeteixen amb el pasde les estacions i la situació en l’ecosistema tornaa ser semblant a la de l’any anterior.

10. Que es tornaria a iniciar el procés.

6. La successió ecològica

pàgina 122

11. Sempre es produeixen canvis en un ecosistema(pluviositat, temperatures, plagues, espècies inva-sores...).

12. Perquè les condicions ambientals perquè sobre-visquin i es reprodueixin es donen a les últimesetapes de la successió.

7. L’ecosistema: un sistema ecològic

pàgina 123

13. Que els seus depredadors disposaran de menysaliment; augmentarà el nombre de les seves pre-ses (amb la qual cosa disminuirà l’aliment que uti-

7. CANVIS EN ELS ECOSISTEMES

Any 0 1 2 3 4

Nombre d’individus 2 8 32 128 512

Nre

. d’in

divi

dus

1 2 3 4 5 Anys

500

400

300

200

100

24

litzen); els seus competidors disposaran de mésaliment i això afectarà altres poblacions, etc.

Un creixement inusual d’algues i vegetació aquàti-ca comporta un augment de la producció primàriai, per tant, un augment de la biomassa disponibleper als consumidors primaris i, a la llarga, per a laresta dels nivells tròfics. En general, es produeixun augment de l’activitat biològica a tots els ni-vells. Quan aquesta vegetació mori es pot produirun efecte contrari, ja que la seva descomposicióredueix els nivells d’oxigen de l’aigua i, per tant,una reducció dels productors primaris i com a con-seqüència una reducció de la biomassa de la restadels nivells.

14. Que la llacuna reduirà la seva quantitat d’aiguaamb la qual cosa augmentarà l’eutrofització de lesseves aigües (excés de matèria orgànica en des-composició i una falta d’oxigen disponible). Les pri-meres conseqüències són una reducció del’activitat dels productors i de certs organismesque respiren a l’aigua, com ara peixos i molts in-vertebrats. De tot plegat se’n ressenten els con-sumidors primaris i secundaris, tant els que viuendirectament com indirectament de la llacuna.

8. Els efectes de l’activitat humana

pàgines 124-125

15. Perquè les plantes l’incorporen al seu organisme ide les plantes passa als animals.

16. No, ja que malgrat que no els veiem, els gasos sónmatèria.

9. La teoria Gaia

pàgina 126

17. Segons la teoria Gaia, els organismes mateixos dela Terra autoregulen les condicions del planeta per-què aquestes siguin favorables a la seva pròpiaexistència. Així, la presència d’una espècie que al-teri de forma greu aquest estatus i el posi en perill,és molt perjudicial per a l’estabilitat del sistema i,per tant, els mateixos mecanismes responsablesd’aquest equilibri s’encarregaran de reduir aquestaactivitat perillosa o de fer desaparèixer aquestaespècie perjudicial.

Mapa conceptual

pàgina 127

18. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: successió, biò-tic, sòl, nutrients, estacionals.

19. És el nombre de descendents que cada espèciepot produir en condicions ideals.

20. De la disponibilitat de nutrients, de la depredació ide la competència. Amb ritmes (diaris, estacionals,segons les marees).

21. La sobreexplotació agrícola, els residus urbans i in-dustrials, la crema de residus fòssils.

Ciència pas a pas

pàgina 128

22. Resposta model. La fullaraca serveix d’aliment als

descomponedors. Els descomponedors transfor-men la matèria orgànica morta en matèria inorgà-nica, de la qual es nodreixen els productors. Al-guns animals, com els espiadimonis, ponen elsous a les plantes o a les roques on es desenvolu-pen les seves larves, etc.

23. Perquè està formada per una comunitatd’organismes i el seu entorn físic i les interrela-cions entre ells.

Treball pràctic

pàgina 129

24. Resposta oberta.

25. Amb el pas dels dies, les condicions en el recipientcanvien i, per tant, desapareixen uns organismes in’apareixen uns altres.

Activitats d’aplicació i relació

pàgines 130-131

26. a) 250 milions de pugons.

b) El mostreig. No, és aproximat. 25 000 pugons/m2.

27. a) Probablement, la manca d’aliment.

b) Introduir amb ells els seus depredadors naturals.

c) És la població màxima que un hàbitat concretpot sostenir sense degradar-se a llarg termini.És més petita, ja que la població pràcticamentva desaparèixer en sobrepassar aquest límit.

28. a) En introduir paramecis en el tub, la població vacréixer ja que disposava d’aliment abundant(bacteris). En introduir-hi els Didinium, la pobla-ció de paramecis va descendir a l’hora que crei-xia la de Didinium. Al cap de pocs dies, la pobla-ció de paramecis es va extingir i, una mica méstard, també la dels Didinium.

b) Depredador-presa. Els paramecis durant els dosprimers dies creixen en nombre de forma expo-nencial ja que no tenen cap tipus de depreda-dor. El fet d’introduir en el seu ecosistema (eltub d’assaig) un depredador seu com el Didi-nium fa que el nombre de paramecis comenci adecréixer ràpidament. El depredador (Didinium)fa reduir el nombre de paramecis fins al puntque aquests desapareixen completament el cin-què dia. Com que durant aquests dies (del 2 al5) els depredadors troben preses abundants, elseu nombre creix. Una vegada morts tots elsparamecis, els depredadors (Didinium) es quedensense preses i, com a conseqüència, dismi-nueix el seu nombre fins a desaparèixer com-pletament. Al cap de 7 dies, aproximadament,no queden ni preses ni depredadors.

29. a) La població de paramecis assoleix un nivell moltbaix, però quan els Didinium s’han extingit, lapoblació de paramecis torna a créixer. Els para-mecis no s’extingeixen.

b) Sí, ja que els trossets de cartró haurien pogutservir d’amagatall als paramecis.

c) No, ja que hi haurien intervingut altres factors. Elmés probable és que s’hagués mantingut unequilibri dinàmic entre totes dues poblacions.

25

30. a)

b) La població dels pugons creix ràpidament fins al15 de maig; des del 15 fins al 22 de maig, creixmés lentament. A partir d’aquí comença a des-cendir fins al 8 de maig i torna a augmentar.

b) La població de marietes comença a créixer el 8de maig i ho fa bastant ràpidament fins al 29 demaig; des del 29 de maig fins al 5 de juny, creixmés lentament. A partir d’aquí comença a des-cendir fins al 19 de juny i torna a augmentar unaaltra vegada.

c) Els gràfics de totes dues poblacions són simi-lars, però el de les marietes va retardat respec-te al dels pugons uns 15 dies. La causa és quetotes dues poblacions mantenen una relació de-predador-presa. En augmentar el nombre depreses (pugons), augmenta el nombre de depre-dadors (larves de marieta), que fa descendir elnombre de preses. Aquest descens fa reduir lapoblació de depredadors.

31. Ho suportarà millor un ecosistema madur perquè laxarxa tròfica està formada per més espècies. Perexemple, en un bosc mediterrani madur hi ha diver-ses espècies vegetals responsables de la capa arbò-ria, les quals proporcionen diferents tipus de fruits,mentre que en un bosc de pins, que és un ecosiste-ma menys madur, aquests són gairebé els únics ar-bres responsables de la capa arbòria. Si un accidentfes desaparèixer els pins, per exemple a causa d’unparàsit o una plaga, els rosegadors com els ratolins oels esquirols es quedarien sense aliment, mentreque si aquest mateix accident afectés una espècied’un bosc mediterrani madur, hi hauria altres arbresque podrien alimentar els rosegadors.

32. a) Sorra – bacteris, fongs, molses, líquens – sòl for-mat – herbes anuals – herbes perennes – arbus-tos – arbres

b) Bacteris, fongs, molses, líquens.

c) No. Hi ha molts factors que poden influir al llargde la successió.

d) A mesura que la successió avança, augmenta ladiversitat d’espècies.

33.

34. a) Viuen en llacunes d’aigua com ara els aigua-molls.

b) Hi ha una competència parcial ja que cada espè-cie d'ocell s'ha especialitzat, tot i que la majoriad'ells mengen peixos i altres organismes aquà-tics força semblants. Tots ells poden viure en unmateix ecosistema perquè s'alimentend'animals aquàtics que cacen en diferents pro-funditats o fins i tot, en moments diferents deldia. Per exemple, el bernat pescaire menja pei-xos molt semblants al martinet blanc però en zo-nes de la llacuna més profundes, ja que disposad'unes potes i un bec més llarg. En les altresespècies passa una situació semblant.

35. a) El fitoplàncton sofreix un lleuger augment de laseva població durant l'estiu a causa del'augment de la temperatura de l'aigua del mar.Les èpoques de menor quantitat se situen al'hivern. La causa n'és la temperatura, un delsfactors principals per al desenvolupament del fi-toplàncton. El zooplàncton sofreix uns alts i bai-xos més accentuats que el fitoplàncton: la majorconcentració d'individus es localitza durant la pri-mavera i la tardor.

b) No es pot considerar una successió perquè, enaquest cas, els canvis són precisament estacio-nals i cíclics. Les successions són variacions nocícliques que ocorren al llarg del temps (gene-ralment en períodes llargs) i on es produeixencanvis en el nombre i en els tipus d'espèciesque s'hi desenvolupen de manera més comple-xa que en el cas de l'exemple.

36. a) Les plaques fotovoltaiques, els molins de vent oaerogeneradors i les centrals hidroelèctriques.

b) Les centrals tèrmiques generen vapor d'aigua,diòxid de carboni, partícules sòlides en suspen-sió i, en la majoria dels casos, diòxid de sofre.Les centrals nuclears generen molta aigua i va-por procedent de la refrigeració. També generenmaterial radioactiu residual.

37. L'ús de combustibles fòssils fa disminuir la qualitatgeneral de l'aire. La raó és que la mateixa com-bustió genera substàncies residuals i, a més, n'hiha d'altres que provenen, precisament, de la man-ca d'una combustió completa. En el primer grup hitrobaríem el diòxid de carboni i el vapor d'aigua. Enel segon grup hi trobaríem els diferents òxids denitrogen, el monòxid de carboni, el diòxid de sofrei les partícules sòlides en suspensió. A més, durantl'extracció, el transport i el refinament d'aquestscombustibles fòssils també es generen més resi-dus, com ara hidrocarburs diversos, gasos i qui-trans. Les aigües es veuen afectades de maneramés indirecta però no menys important. Són es-pecialment dramàtics els vessaments de cru al

Característica Madur Immadur

Diversitat d’espècies Alta Baixa

Xarxes tròfiques Complexa Senzilla

Relació entre nivells tròfics

Barreja dels tres nivells

Molts productorsi pocs

descomponedorsNre

. de

pugo

nsN

re. d

e m

arie

tes

Dies

Dies

Maig Juny

Maig Juny

26

mar (procedents dels vaixells que transportenaquests combustibles fòssils). Diverses espèciesen surten mal parades, especialment els ocellsque moren perquè no poden volar amb les ales co-bertes de petroli i els organismes que viuen sobreles roques submergides i queden recoberts per ca-pes de petroli. Tampoc s'hauria d'oblidar l'impactenegatiu de tipus econòmic i paisatgístic que supo-sa tenir una marea negra d'aquest tipus.

Activitats d’aprofundiment

pàgina 132

38. a) Els primers dies els protozous més abundantssón els flagel·lats, després apareixen els para-mecis, les amebes i, finalment, les vorticel·les.En tots els casos, excepte en les vorticel·les, lespoblacions augmenten i acaben desapareixent.

b) Perquè canvien les condicions en el cultiu (quan-titat d’aliment, depredadors, oxigen...) i això faque unes poblacions augmentin i unes altresdisminueixin.

c) Successió ecològica.

Autoavaluació

pàgina 132

1. Taxes de natalitat elevada i alta mortalitat de lescries: sardina, puça, mosquit, parameci, saltamartí,llenguado.

Taxes de natalitat baixa i baixa mortalitat de lescries: conill, eriçó, mussol, cérvol, ésser humà, ba-lena.

2. d.

3. a) Densitat.

b) Plaga.

c) Competència.

4. a) Insecticida.

b) Fungicida.

c) Bactericida.

5. Ritmes estacionals.

6. Primària, colonitzada, duna, volcànica. Successió,comunitat, incendi, esllavissada.

7. c.

8. Pluja àcida: SO2, HNO3.

Efecte d’hivernacle: CO2.

Destrucció de la capa d’ozó: CFC, O3.

9. Els adobs i els plaguicides penetren en el sòl i, perfiltració, acaben desembocant als aqüífers i alsrius.

10. L’evolució de la Terra està associada a la vida i quetots dos esdeveniments formen part d’un únic pro-cés evolutiu que té la capacitat d’autoregular-se.

Revista de ciència

pàgina 133

1. Resposta oberta.

2. El conill europeu.

3. La guineu europea i, després, el virus causant demixomatosi.

4. Resposta model: Els europeus van colonitzarAustràlia entre els segles XVII i XVIII. Al segle XIX jahi havia molts colons europeus i moltes famíliesassentades a l’illa. Va ser aleshores quan van de-cidir alliberar una gran quantitat de conills per po-der caçar-los a mode de diversió. Com que elsmarsupials no podien competir amb ells i no hihavia depredadors, els conills es van convertir enuna gran plaga. Els europeus, aleshores, van in-troduir una guineu per poder controlar la plaga,però la guineu va començar a depredar marsu-pials en lloc de conills. Finalment van decidir in-troduir el virus de la mixomatosi, però, tot i quees va reduir la població de conills a un 1 %, elspocs conills supervivents i, per tant, resistents alvirus, van tornar a expandir-se fins arribar, altrecop, a formar una plaga.

5. Resposta model: En un principi els marsupials aus-tralians van resultar afectats per la introducció delconill perquè ambdós animals són consumidorsprimaris, herbívors. D’alguna manera, doncs, es vagenerar una competència entre marsupials i conillsque va perjudicar els primers. Després, en introduirla guineu europea per tal d’acabar amb els conills,els marsupials encara en van sortir més perjudi-cats, ja que la guineu va trobar una presa fàcil enaquests mamífers australians.

6. Convindria fer una reflexió amb els alumnes sobreles conseqüències de la introducció d’espèciesexòtiques en un país. Podeu explicar que les espè-cies introduïdes amenacen l’existència de lesespècies autòctones perquè poden afectar totl’ecosistema i trencar-ne l’equilibri natural. Quans’introdueix una nova espècie, si aquestas’alimenta eficaçment i es reprodueix amb facilitat,molt probablement ocuparà un nínxol ecològicd’una altra espècie que sigui autòctona. D’aquestamanera, la població de l’espècie autòctona pro-gressivament trobarà menys aliment, i per tant esreproduirà menys eficaçment. Amb el pas deltemps, si la situació no canvia, el nombred’individus de l’espècie autòctona anirà minvantfins que l’espècie s’extingeixi definitivament i que-di completament substituïda per l’espècie exòticaintroduïda. Aquesta substitució, finalment, afec-tarà tot l’ecosistema, ja que les xarxes alimentàriesquedaran, a la llarga, lleugerament modificades.Després podeu elaborar una llista amb algunesmesures de protecció per evitar aquests desas-tres, per exemple no comprar animals exòtics (tor-tugues de Florida, llangardaixos, cocodrils, etc.); sija en tenim algun, no abandonar-lo i vigilar que nos’escapi, etc.

TIC: L’enllaç us adreçarà a la pàgina web de la revistadigital Eureka. Clica a «Articles» i a dinsd’«Articles» clica a la pestanya «Medi ambient».Un cop dins, podràs accedir a l’article titulat «In-vasors a casa nostra» on s’explica quines són lesprincipals espècies invasores de Catalunya. Per acadascuna d’elles es dóna una breu explicació decom va ser introduïda i de quina manera afecta elsecosistemes autòctons. Pel que fa a les espècies

27

que van ser introduïdes expressament hi trobem:el castanyer, la figuera de moro, la tortuga de Flo-rida, el visó americà i el cranc de riu americà, en-

tre d’altres. Entre les espècies que van arribar peraccident, es parla de l’alga Caulerpa taxifolia, elmusclo zebra i el mosquit tigre.

28

Per començar

pàgina 135

1. Sí, perquè quan la lava se solidifica s’encongeix iprovoca tensions que esquerden les roques en for-ma de prisma.

2. No, perquè no hi ha desplaçament; són diàclasis.

3. Magma: massa fluida i molt calenta formada perminerals fosos. El canvi d’estat es produeix per re-fredament sobtat, quan el magma arriba a la su-perfície.

1. L’interior de la Terra

pàgines 136-137

1. a) Tres.

b) Als 50 km, als 2 900 km i als 5 100 km.

c) Que hi ha hagut un canvi de materials o del seuestat físic.

2. Si es reprodueix l’estructura de la Terra segons lacomposició química dels materials, comproveuque s’hi indiqui: escorça continental, escorça oceà-nica, mantell superior, mantell inferior, nucli externi nucli intern.

Si es reprodueix l’estructura de la Terra segons elcomportament físic dels materials, comproveu ques’hi indiqui: astenosfera, mesosfera, nucli extern inucli intern.

2. La litosfera i l’astenosfera

pàgina 138

3. Sí, perquè està formada per diferents tipus de ro-ques: granítiques, basàltiques, metamòrfiques isedimentàries.

4. L’astenosfera es troba en estat semifós perquè leselevades temperatures que hi ha sota l’escorça fo-nen les roques. A la mesosfera, les altes pressionssón capaces de resolidificar els materials malgratles temperatures elevades.

5. A l’astenosfera. Per diferències de temperatura idensitat: els més profunds s’escalfen més, es di-laten, es tornen més lleugers i pugen cap amunt;allí es refreden, s’encongeixen i es tornen mésdensos i cauen cap a baix.

3. La transformació del relleu

pàgina 139

6. De les restes de calor que conserva l’interior ter-restre des de la formació de la Terra i de la calorque es desprèn de la descomposició dels mate-rials radioactius presents a l’interior de la Terra.

7. Que es dipositen al llarg del seu recorregut o a ladesembocadura.

8. Lents: desplaçament dels continents, meteoritza-ció química. Ràpids: erupció volcànica, terratrèmol.

4. Deformacions de l’escorça

pàgines 140-141

9. Anticlinal: té forma convexa o d’A, els materialsmés antics estan al nucli. Sinclinal: té forma còn-cava o d’U, els materials més moderns estan al nu-cli.

10. Falla inversa. Falla normal.

11. A: Un plec. Són ondulacions que s’originen en lesroques de naturalesa plàstica en ser sotmesesa esforços de compressió.

B: Diàclasis. Són fractures de les masses rocosesen què els blocs no es desplacen l’un respectea l’altre i, si ho fan, és per eixamplar la fractura.

C: Una falla. Són fractures de les masses rocosesen què es formen dos blocs i aquests es des-placen al llarg del pla de trencament.

5. Els terratrèmols

pàgines 142-143

12. Perquè només es transmeten per la superfície ter-restre.

13. a) A: IX. B: III. C: VII. D: VI.

b) No es pot saber l’energia alliberada perquèl’escala MSK mesura els efectes destructius,que depenen de l’energia alliberada, però tambéde la qualitat dels materials i dels tipus de cons-truccions.

14. Perquè el trencament de les roques té lloc, sobre-tot, als límits entre plaques litosfèriques.

6. Els volcans

pàgina 144

15. Gasos, lava i piroclasts.

16. La viscositat de la lava i el seu contingut en gasos.

Mapa conceptual

pàgina 145

17. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: geològics, quí-mica, físic, litosfera, meteorització.

18. La composició química i el comportament físic.

19. La litosfera, l’astenosfera, la mesosfera, el nucli ex-tern i el nucli intern.

20. Plecs i falles.

21. Meteorització, erosió, transport, sedimentació.

Ciència pas a pas

pàgina 146

22. Cal indicar la direcció de les forces que s’apliqueni la seva intensitat relativa.

23. Comproveu que el plec que es forma és inclinatcap avall, al contrari que l’anticlinal.

24. L’erosió del terreny.

8. L’ESTRUCTURA DE LA TERRA

29

25. Una falla.

Treball pràctic

pàgina 147

26. Cal indicar les diferents parts de la falla: el bloc su-perior, el bloc inferior, el salt de falla i el pla de fa-lla.

27. Cal aplicar esforços de cisallament per fer relliscarels dos blocs en direcció paral·lela al pla de con-tacte.

28. A terratrèmols.

29. Sovint les falles es presenten en grups de fallesparal·leles i disposades de manera escalonada. Po-den distingir dos casos: la fossa tectònica, que ésuna vall envoltada per falles normals, i el massístectònic, que és un massís envoltat per falles nor-mals.

Activitats d’aplicació i relació

pàgines 148-149

30. a) Directe. Avantatges: disposar dels materials ori-ginals. Inconvenients: són molt superficials.

b) Directe. Avantatges: fàcils d’aconseguir. Incon-venients: estan «contaminats» amb materialsde l’escorça.

c) Directe. Avantatges: disposar dels materials ori-ginals. Inconvenients: econòmicament són moltcostoses i encara no permeten accedir a gransprofunditats.

d) Indirecte. Avantatges: fàcils d’aconseguir. Incon-venients: encara que puguin ser similars no for-men part de la Terra.

e) Indirecte. Avantatges: ens proporcionen infor-mació de l’interior de la Terra. Inconvenients: noens permeten obtenir mostres reals de les ca-pes internes.

f) Directe. Avantatges: són mostres originals moltpoc alterades per les roques superficials. Incon-venients: són relativament superficials.

31. a) 1. Litosfera. 2. Astenosfera. 3. Mesosfera. 4.Nucli extern. 5. Nucli intern.

b) La litosfera és la capa més externa i rígida. In-clou tant l’escorça com una mica del mantell su-perior. La litosfera continental té entre 100 i 200km de gruix, mentre que la litosfera oceànica os-cil·la entre 50 i 100 km.

b) L’astenosfera és una capa situada sota de la li-tosfera, i arriba fins als 670 km de profunditat.Les roques es troben en estat sòlid encara quemolt properes al seu punt de fusió, per això ésuna capa plàstica i deformable.

b) La mesosfera comprèn tot el mantell que es tro-ba sota de l’astenosfera. A diferència del’astenosfera es comporta amb més rigidesaperquè els materials no són tan plàstics, ja queles altes pressions compensen les temperatu-res elevades.

b) El nucli extern, situat sota el mantell inferior, arri-ba fins a la discontinuïtat de Lehman a 5100 km.

El nucli extern és fluid a causa de les altes tem-peratures de la zona, per sobre dels 4 000 ºC.S’hi produeixen intensos corrents de conveccióoriginats per les diferències de temperatura.Aquests corrents produeixen camps elèctrics,que són l’origen del magnetisme terrestre.

b) El nucli intern comprèn la resta del nucli. Tot ique les temperatures són de 6 000 ºC, les altespressions regnants fan que els materials es tro-bin en estat sòlid.

32. a) Els materials del nucli intern es troben en estatsòlid.

b) El nucli extern està compost fonamentalmentper ferro i níquel. El nucli intern està compostúnicament per ferro.

c) Les plaques tectòniques són les diverses pecesen què es troba fragmentada la litosfera.

33. Una deformació elàstica.

34. Un plec anticlinal inclinat.

35. a) Sí, perquè poden haver perforat sobre un plecajagut.

b) El B.

36. 1-b; 2-a; 3-c; 4-e; 5-d.

37. El plec ha d’estar corbat cap avall i cal indicar-ne laxarnera, l’eix, els flancs, el pla axial i el nucli.

38. a) No passarà res.

b) Es deformarà.

c) Es trencarà.

39. a) Transformant. Esforços de cisallament.

b) Normal. Esforços de distensió (o extensió).

c) Inversa. Esforços de compressió.

40. a) No. No.

b) Les primàries sí, les secundàries no.

c) Perquè es transmeten per la superfície.

41. El bloc de la dreta hauria d’estar 2 cm per damuntdel mateix estrat que està situat a l’esquerra.

42. a) Sí, a totes dues.

b) S’assemblen en el fet que en tots dos casos esprodueix un augment de la distància entre elsextrems quan els esforços són de tensió, o dis-minueix la distància quan els esforços són decompressió. Es diferencien en el fet que les fa-lles actuen sobre materials no plàstics que estrenquen i es desplacen com a resposta als es-forços.

43. En la falla normal, la distància ha augmentat 6 mm.En la falla inversa, la distància s’ha reduït 5 mm.

44. En les diàclasis no hi ha desplaçament dels blocsfracturats l’un respecte a l’altre, en les falles sí.

45. a-5; b-3; c-4; d-1; e-2; f-6.

Activitats d’aprofundiment

pàgina 150

46. a) A. Anticlinal. B. Sinclinal.

b) Resposta oberta.

30

c) A. L’estrat de més a la dreta. 1. L’estrat mésallunyat del nucli.

Autoavaluació

pàgina 150

1. c.

2. Escorça, mantell, nucli.

3. Escorça, mantell, litosfera, astenosfera.

4. b.

5. a.

6. a.

7. Més de 50 Ma i menys de 60 Ma.

8. a) D, C, B, A.

b) Una falla normal.

c) L’estrat B de la dreta s’ha enfonsat respecte del’estrat B de l’esquerra.

9. a) P, S, L.

b) L.

10. a-3, b-1, c-2.

Revista de ciència

pàgina 151

1. Resposta oberta.

2. A 14 km.

3. La seva enorme duresa, que fa que no pateixi tan-tes alteracions com els altres materials.

4. Resposta model: Són aquells mètodes que d’unamanera al·lusiva ens poden ajudar a conèixer lacomposició de l’interior de la Terra i que permetenexplicar processos geològics. A diferència delsmètodes directes, els indirectes necessiten unprocés posterior més inductiu, de raonament cien-tífic.

5. Resposta model: Els mètodes directes ens apor-ten mostres i proves en la mateixa extracció, enallò mateix que obtenim. Però l’extracció de ro-ques i minerals no és un procés fàcil de dur a ter-me ni econòmic. Els mètodes indirectes, per altrabanda, requereixen menys despesa econòmica, engeneral, i probablement infraestructures més sim-

ples. El principal desavantatge dels mètodes indi-rectes és, segurament, que el temps d’estudis’allarga una mica més i que no sempre podem es-tar segurs al cent per cent de quins són tots elsprocessos que han pogut afectar el material ob-servat.

6. Podeu convidar els alumnes a realitzar una reflexióentre tots sobre la problemàtica de la comercialit-zació dels recursos naturals. Podeu explicar queaixò origina molts conflictes. Podríeu comentarque les guerres esdevenen mecanismes per ex-plotar els recursos naturals sense cap mena decontrol i apropiar-se dels guanys de la venda.Aquests recursos, com el petroli, els diamants,l'or, la fusta, el coure, entre d'altres, van a parar alspaïsos rics i serveixen per produir telèfons mòbils,mobles, joies... Els beneficis de la comercialitzacióvan a mans d'unes elits interessades a mantenir laguerra per seguir guanyant diners. El gran consummundial d'aquests tipus d'articles fa quel'explotació de les matèries primeres sigui molt lu-crativa. Podeu comentar que per trencar aquest ci-cle cal que hi ha hagi una major conscienciació enels països destinataris i unes actituds més estric-tes en el control de l'origen dels recursos.

TIC: L’enllaç us dirigirà a una pàgina web que parla so-bre les formes del carboni:

«Les dues formes més conegudes del carboni, eldiamant i el grafit, presenten propietats molt dife-rents, que es poden explicar a partir de la distribu-ció i unió dels àtoms de carboni en cada compost.La tercera forma més estable del carboni és elful·lerè de fórmula C60, famosa per tenir una es-tructura similar a una pilota de futbol.»

Pel que fa al diamant, s’explica que «en la xarxa deldiamant cada carboni es troba envoltat de quatrecarbonis segons una distribució tetraèdrica.Aquesta distribució es troba en tot el cristall, de talmanera que es tracta d'una estructura gegant. Eldiamant és un sòlid dur i més dens que el grafit.»

Sobre el grafit, trobem que és «una estructura la-minar i dins de cada làmina el carboni es troba en-llaçat a tres àtoms de carboni. Les capes o làminespoden relliscar fàcilment les unes sobre les altres iaixò permet explicar algunes propietats del grafit,com la seva tovor.»

31

Per començar

pàgina 153

1. Antagònic: en estat d’oposició, rivalitat o lluita. Enels sentits que, d’una banda, la geodinàmica inter-na aixeca muntanyes, mentre que la geodinàmicaexterna les erosiona i aplana el relleu, i d’una altrabanda, la geodinàmica interna s’alimenta d’energiaque prové de la mateixa Terra (del seu interior)mentre que l’externa depèn de l’energia solar.

2. Volcàniques. Sedimentàries.

3. Columbrets, Sicília, Eòlies (Lipari, Vulcano, Strom-boli), Santorini, Milos, etc. La seva presència es re-laciona amb la zona de fosses (o de subducció) quetravessa el Mediterrani d’oest a est.

1. La deriva continental

pàgines 154-155

1 . Proves geogràfiques, geològiques, paleontològi-ques i paleoclimàtiques.

2. L’Antàrtida.

3. Pangea.

4. Moviment de separació. Moviment d’aproximació.

2. La tectònica de plaques

pàgines 156-157

5. En dotze. A la placa Eurasiàtica.

6. El moviment horitzontal de cada cèl·lula de con-vecció arrossega les plaques.

7. Perquè a les fosses abissals es destrueix l’escorça.

3. Límits constructius: dorsals oceàniques

pàgines 158-159

8. Perquè hi aflora material magmàtic procedent del’astenosfera que s’incorpora a la litosfera. S’hiconstrueix nova escorça oceànica.

9. Una dorsal oceànica és una serralada submarina.Es forma per consolidació del magma procedentde l’astenosfera que puja fins a la litosfera perl’esquerda d’un rift.

10. S’ha de fer referència al fet que puntualment a lesdorsals (punts calents) poden sortir quantitats ex-cepcionals de lava que acaben emergint de la su-perfície de l’aigua.

11. Una fossa tectònica que recorre longitudinalmentuna dorsal.

12. La part més oriental del continent s’acabarà sepa-rant d’Àfrica i formarà una illa, mentre que l’oceàÍndic envairà la zona central.

4. Límits passius: falles de transformació

pàgina 160

13. Perquè els dos blocs separats per la falla no con-vergeixen ni divergeixen.

14. Perquè els dos blocs que separen les falles trans-formants es desplacen lateralment.

15. Aproximadament uns nou milions d’anys.

16. El desplaçament de la placa Pacífica.

5. La deriva continental

pàgina 161

17. Les zones de subducció coincideixen amb zonesde xoc frontal de dues plaques oceàniques o unaoceànica i l’altra continental. A les zones de sub-ducció les plaques oceàniques es destrueixen is’incorporen a l’astenosfera. Les zones d’obduccióes produeixen allà on xoquen frontalment dues pla-ques continentals que en ser lleugeres nos’enfonsen, sinó que es rebreguen i s’aixequenformant serralades.

18. Perquè a conseqüència del xoc de plaques els ma-terials superficials, més lleugers, es rebreguen is’aixequen formant illes.

6. L’orogènesi

pàgina 162

19. Sí, però només d’origen volcànic.

20. De tipus intercontinental, perquè es va produir entopar dues masses continentals.

21. Pel desplaçament de l’Índia cap al nord.

22. Sí. L’erosió.

7. Distribució de terratrèmols i volcans

pàgina 163

23. Hi ha una clara coincidència entre la situació delsfocus sísmics i les vores de les plaques tectòni-ques.

24. Sí. Escorça oceànica i illes volcàniques.

8. El cicle de les roques

pàgina 164

25. En plutòniques, formades per refredament lent delmagma a l’interior de la Terra, i roques volcàni-ques, formades per refredament ràpid de la lava ensuperfície.

26. En les roques sedimentàries, perquè no han estatsotmeses a pressions i temperatures prou eleva-des per eliminar-ne els fòssils.

27. Es pot tancar sense alguna d’aquestes etapes.

Mapa conceptual

pàgina 165

28. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: litosfera, tectò-niques, Eurasiàtica, constructius, astenosfera.

29. Constructius, destructius i passius. Els construc-tius.

30. En l’Eurasiàtica.

9. EL MOVIMENT DELS CONTINENTS

32

31. Als corrents de convecció de l’astenosfera, la pres-sió de la nova litosfera oceànica i l’arrossegamentde la litosfera oceànica que es destrueix.

32. La formació de serralades, volcans i terratrèmols.

Ciència pas a pas

pàgina 166

33.

34. No, només algunes com per exemple l’Aconcaguasón d’origen volcànic.

Treball pràctic

pàgina 167

35. S’han separat: Amèrica d’Àfrica; Austràlia, l’Índia il’Antàrtida d’Àfrica; Grenlàndia d’Euràsia. S’hanajuntat: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud; l’Índiai Euràsia.

36. Pangea: nom proposat per Alfred Wegener per de-finir el supercontinent format per la unió de tots elscontinents actuals.

Lauràsia: fracció septentrional de la desintegracióde Pangea i format per Euràsia i Amèrica del Nord.

Gondwana: fracció meridional de la desintegracióde Pangea i format per Amèrica del Sud, Àfrica,l’Índia, Madagascar, Austràlia i l’Antàrtida.

Mar de Tetis: massa d’aigua que separava Lauràsiade Gondwana.

37. Es poden fusionar continents o illes però no pla-ques si les seves vores continuen actives. Una placa es pot dividir en dues o més si apareix entreelles una dorsal, com passa, per exemple, al’Àfrica oriental.

38. Resposta model: Si els moviments actuals de lesplaques continuessin igual, d’aquí a uns 30 milionsd’anys es preveuen els següents canvis: expansióde l’Atlàntic i separació d’Amèrica del Nord i delSud; desplaçament de Califòrnia cap al nord; des-plaçament de la península Ibèrica cap al nord-oest;separació d’Àfrica oriental de la resta del continentper formar una nova illa; desplaçament cap al nordd’Austràlia i Nova Guinea; expansió de l’oceà Índici reducció de l’oceà Pacífic.

Activitats d’aplicació i relació

pàgines 168-169

39. a) Pangea.

b) Amb arguments geològics, paleontològics i pa-leoclimàtics.

c) Perquè l’escorça continental és més lleugeraque l’escorça oceànica i mai s’enfonsaria sotad’aquell.

d) Un continent es pot enfonsar però mai fins a de-saparèixer sota l’escorça oceànica, com hauriapassat d’existir un continent entre Amèrica delSud i Àfrica.

40. D’acord amb la teoria de la deriva continental, anti-gament Amèrica del Sud i Austràlia estaven jun-tes.

41. Wegener va utilitzar algunes roques sedimentàriescom a indicadors climàtics: til·lites (clima glacial),carbons (clima tropical humit) i guixos (clima àrid).

a) La franja nord i nord-oest d’Àfrica i Amèrica delSud tindrien clima tropical humit. La franja situa-da al sud de l’anterior en tots dos continents tin-dria un clima àrid. Mentre que el sud d’Àfrica, elsud-est d’Amèrica del Sud, la major part de l’Ín-dia, l’oest d’Austràlia i la meitat est de l’Antàr-tida tindrien clima glacial.

b) Comproveu la correspondència entre els climesde cada una de les zones descrites i la situacióen un mapa actual.

c) Sí. En traslladar al mapa actual els climes de fa290 Ma, obtenim una distribució climàtica im-possible, mentre que tot té sentit en desplaçarels continents segons la proposta de Wegener.

42. Perquè la línia de costa s’erosiona i en topar duesmasses continentals s’aixequen muntanyes.

43. a) Destructiu.

b) Destructiu.

c) Destructiu.

d) Destructiu.

e) Destructiu.

f) Passiu.

g) Destructiu.

44. a) – Nord: Eurasiàtica (col·lisió).

b) – Sud: Antàrtica (dorsal).

b) – Est: Indoaustraliana: (dorsal).

b) – Oest: Nord-americana i Sud-americama (dor-sal).

b) – Nord: Nord-americana i Eurasiàtica (subduc-ció).

b) – Sud: Antàrtica (dorsal).

b) – Est: Nazca, Galápagos i Antàrtica (dorsal) iNord-americana (transformant).

b) – Oest: Indoaustraliana, Eurasiàtica i Filipina(subducció).

c) – Nord: Nord-americana (subducció).

b) – Sud: Sud-americama (transformant).

b) – Est: Nord-americana i Sud-americama (sub-ducció).

b) – Oest: Galápagos (dorsal).

Muntanya Altitud (m) Localització

Pico Mulhacén 3 478 Sierra Nevada

Aneto 3 404 Pirineus

El Veleta 3 398 Sierra Nevada

Pocets 3 375 Pirineus

Mont Perdut 3 355 Pirineus

Maladeta 3 308 Pirineus

Perdiguero 3 221 Pirineus

Pica d’Estats 3 143 Pirineus

33

d) – Nord: Carib (subducció) i Nord-americana (dor-sal).

d) – Sud: Antàrtica (dorsal i subducció).

d) – Est: Africana (dorsal).

d) – Oest: Nazca (subducció).

e) – Nord: Nord-americana (límits indefinits).

d) – Sud: Africana, Aràbiga i Indoaustraliana(col·lisió i subducció).

d) – Est: Pacífica (subducció).

d) – Oest: Nord-americana (dorsal).

f) – Nord: Eurasiàtica i Pacífica (col·lisió i subduc-ció).

d) – Sud: Antàrtica (dorsal).

d) – Est: Pacífica (subducció).

d) – Oest: Aràbiga i Africana (dorsal).

g) – Nord: Galápagos (dorsal).

d) – Sud: Antàrtica (dorsal).

d) – Est: Sud-americana (subducció).

d) – Oest: Pacífica (dorsal).

h) – Nord: Eurasiàtica (col·lisió).

d) – Sud: Africana (dorsal).

d) – Est: Indoaustraliana (dorsal).

d) – Oest: Africana (dorsal).

45. a) Com a conseqüència de la fusió de la capa degel que cobria aquesta zona en l’última glaciació.Reajustament isostàtic.

b) Perquè el desgel no haurà estat el mateix en to-tes les zones.

c) En la zona emmarcada per la corba de 100 cm.

46. 4 125 m

47. a) A la costa pacífica de l’Amèrica central, la placade les Galápagos subdueix sota de la del Carib;a la costa pacífica de l’Amèrica del Sud, la placaNazca subdueix sota la Sud-americana; als ar-xipèlags de les Filipines i el Japó, la placa Pacífi-ca subdueix sota l’Eurasiàtica.

b) Placa del Carib: sismes i volcans; placa Nazca:sismes, volcans, orògens; placa Eurasiàtica: sis-mes i volcans.

c) Límit entre la placa Africana i la placa Antàrtica,entre l’Eurasiàtica i la Nord-americana i entre laNazca i la de les Galápagos.

d) Coincideixen amb dorsals.

48. a) La 3 (dorsal). La 2 i la 4, i la 1 i la 5, que estandisposades gairebé simètricament respecte dela banda 3.

b) Més gran, ja que es tracta de punts simètricsrespecte de la dorsal oceànica.

49. a) La subducció es produeix a la fossa oceànica del’esquerra. L’escorça es crea a la dorsal del cen-tre.

b) Perquè als límits destructius (zones de subduc-ció) es destrueix la mateixa quantitat d’escorça.

c) Ni es crea ni es destrueix.

50. Perquè s’erosionarà.

51. El metamorfisme per augment de la pressió i/o latemperatura i el magmatisme quan la temperaturapuja tant que provoca la fusió de les roques.

Activitats d’aprofundiment

pàgina 170

52. a) La batisfera la van inventar el zoòleg nord-ame-ricà William Beebe i l’explorador oceànic OtisBarton el 1930, i el batiscaf el físic suís AugustePiccard el 1937.

b) En la batisfera cal indicar l’esfera submergible,els cables i la grua. En el batiscaf cal indicar-hiels dipòsits d’aire, les bateries, els tancs de pe-troli, els motors elèctrics, el llast, la quilla esta-bilitzadora, l’esfera de compressió, l’escotillad’entrada, els llums i l’indicador de velocitat ver-tical.

c) La batisfera és una esfera metàl·lica que penjad’un cable que permet baixar-la i pujar-la. El ba-tiscaf consta d’unes cambres d’aire ques’inunden d’aigua per fer baixar l’aparell i que esbuiden per fer-lo pujar.

d) Poc més de 10 000 metres.

53. a) Sí. Exemples d’altres arcs d’illes són les Aleutia-nes i les Antilles.

b) No, es troba sobre una dorsal, la dorsal Atlànti-ca.

Autoavaluació

pàgina 170

1. Deriva.

2. a-3, b-1, c-2.

3. Totes les fletxes han d’indicar separació de pla-ques.

4. Dorsals oceàniques. Fosses abissals o oceàni-ques.

5. Moviment isostàtic.

6. Certes: b, c, g.

Falses: a, d, e, f.

7. Sedimentàries, metamòrfiques, magmàtiques.

8. a, b.

Revista de ciència

pàgina 171

1. Resposta oberta.

2. A tot l’hemisferi sud: Austràlia, l’Antàrtida, l’Índia,Àfrica i Amèrica del Sud.

3. Gondwana i Lauràsia.

4. Resposta model: Perquè quan Glossopteris vaexistir, l’únic supercontinent del planeta estava di-vidit en dos fragments: un de meridional (Gondwa-na) i un de septentrional (Lauràsia). Glossopteristan sols va poder estendre’s pel continent del sud,Gondwana, perquè les seves llavors eren massapesades com per ser traslladades a Lauràsia. Glos-

34

sopteris desaparegué i del continent de Gondwanase’n van formar els fragments que coneixem del’hemisferi sud de l’actual planeta (Austràlia,l’Antàrtida, l’Índia, Àfrica i Amèrica del Sud). Peraquest motiu, els fòssils de Glossopteris tan solsels podem trobar en aquests indrets.

5. Resposta model: N’hauríem d’esperar una distri-bució més àmplia, i no tan sols restringida al’hemisferi sud del planeta. Probablement, si lesseves llavors haguessin estat més lleugeres, Glos-sopteris hauria colonitzat Lauràsia i, en aquest cas,actualment també en trobaríem alguns fòssils alscontinents de l’hemisferi nord del planeta.

6. Podeu animar els alumnes a reflexionar sobre lainestabilitat o la no-permanència de les teoriescientífiques. Podeu comentar que la ciència és unconcepte que avança molt ràpidament: qualsevolnou descobriment pot ajudar a fer-ne un altre o bépot fer trontollar una teoria que ja estava accepta-da. El coneixement científic, per tant, és un procésque està canviant contínuament, aportant cosesnoves, fent-se i desfent-se i, en resum, construint-se permanentment.

TIC: L’enllaç us adreçarà a una pàgina web sobre la de-riva dels continents. En ella s’inclouen animacionsmolt il·lustratives que expliquen algunes de les te-ories de la deriva i algunes de les proves de comva funcionar aquest procés. Cap al final de la pà-gina hi trobem un paràgraf que exposa algunes deles evidències que confirmen la teoria de la deri-va dels continents. Entre elles hi trobarem:

«La presència de fòssils d’animals i plantes mos-tren que aquests éssers van existir en temps re-mots com és el cas del Glossopteris, un tipus defalguera present a Gondwana que ara es troba enllocs tan diversos i distants com l’Amèrica del Sud,l’Àfrica, Madagascar, l’Índia, l’Antàrtida i Austràlia.També, alguns rèptils terrestres com ara el Cygno-nathus del qual es troben fòssils a l’Amèrica delSud i l’Àfrica, el Lystrosaurus a l’Àfrica, Madagas-car, l’Índia i l’Antàrtida respectivament, abonenaquesta teoria. Els fòssils d’un rèptil d’aigua dolça,el Mesosaurus, es troba també a l’Amèrica del Sudi l’Àfrica.»

35

Per començar

pàgina 173

1. Erosió.

2. Modelat del relleu.

3. Peculiaritats d’un indret determinat com el tipus dematerial, l’orientació, el pendent, el microclima,etc.

1. Esculpir el relleu

pàgina 174

1. El vent és aire en moviment i es mou perquè l’airefred pesa més i es desplaça per ocupar el lloc quedeixa buit l’aire calent que ascendeix en ser méslleuger. L’onatge és produït pel vent i aquest depènde l’energia solar.

2. La influència del tipus de roca. Relleus

argilosos

pàgina 175

2. Resposta oberta.

3. No, ja que la vegetació ajuda a retenir el sòl.

3. Relleus càrstics

pàgina 176

4. L’erosió es produeix a conseqüència dels còdolsque arrossega. A més d’erosionar també actua so-bre les roques calcàries de forma química (meteo-rització química) per carbonatació.

5. La imatge correspon a una galeria d’una cova enquè s’observen estalactites, estalagmites i colum-nes.

4. Relleus granítics

pàgina 177

6. Per meteorització i erosió.

7. Humit, perquè l’aigua de la pluja «ataca» la super-fície de la roca i la transforma en una roca fràgil ques’acaba convertint en sorra.

5. Influència del clima

pàgina 178

8. Una zona costanera en què la línia de costa és es-culpida per l’acció del mar, mentre que la zona in-terior pot estar afectada per un riu.

6. Processos gravitacionals

pàgina 179

9. No, només són processos gravitacionals aquellsen què el desplaçament dels materials es pro-dueix per acció directa de la gravetat.

10. La gravetat. L’aigua afecta afeblint les forces quemantenen unides les partícules d’argila.

7. Modelatge de les aigües superficials

pàgines 180-181

11. a) La fosca, ja que està menys erosionada.

b) El dibuix ha de mostrar un gruix més o menysuniforme al llarg de la roca.

12. a) La zona A s’està erosionant i la B sedimentant,ja que en la zona A el corrent és més fort que enla zona B.

b) El dibuix ha de mostrar l’estrangulament delsmeandres fins que acaben desapareixent.

13. Perquè els vessants de la vall són erosionats perles aigües salvatges o de xaragall i pel mateix riuen les crescudes i pels meandres que van canviantde direcció.

8. Modelatge glacial

pàgina 182

14. Perquè durant el seu transport no rodolen sinó quesempre és la mateixa cara la que frega contra lesparets o el fons de la glacera. Les estries són con-seqüència del fregament contra les partícules oarestes més dures que sobresurten.

9. Modelatge eòlic

pàgina 183

15. No. El vent és capaç d’arrossegar materials de zo-nes més baixes a zones més altes.

10. Modelatge litoral

pàgines 184-185

16. Plataforma continental: zona marginal dels conti-nents que s’estén en pendent suau fins als 200 mde profunditat. Està formada per escorça continen-tal.

Talús: escarpament submarí de pendent fort quemarca el límit entre la plataforma continental i elfons oceànic.

Plana abissal: fons marí situat a més de 3 000 mde profunditat. Està format per escorça oceànica.

17. Per diferències locals en la composició o en la dis-posició del material erosionat i per la major in-cidència d’un agent erosiu sobre la zona afectada.

18. Que entri en regressió i acabi sent envaït perl’aigua del mar.

19. Estuari: desembocadura d’un riu en mar obert demanera que el mar penetra en el continent. Repre-senta l’antítesi del delta.

11. L’evolució del relleu

pàgina 186

20. Els agents geològics interns actuen al principi i alfinal, en què s’experimenta un rejoveniment del re-lleu. Els agents geològics intervindrien en totes lesfases. No es pot pronosticar.

10. EL MODELAT DEL RELLEU

36

Mapa conceptual

pàgina 187

21. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: roca, antiguitat,estructura, estrats, glaceres.

22. Del tipus de roca, de l’agent geològic extern que elmodela, de l’antiguitat dels materials, de la sevaestructura.

23. Les aigües superficials, els rius, les glaceres, elvent, el mar.

24. Formes d’erosió més freqüents en els rius: vallsen V, en les zones de muntanya i valls en U, en elstrams baixos. Formes d’erosió més freqüents enles glaceres: valls en U, valls penjades i llacunes.

Formes de sedimentació eòliques: dunes i loess.Formes de sedimentació litorals: platges, deltes,barres, fletxes, tómbols, albuferes.

Ciència pas a pas

pàgina 188

25. Les aigües salvatges o de xaragall.

26. Gravitacional, per despreniment.

27. Un altiplà (relleu tabular).

Treball pràctic

pàgina 189

28. El material ampliat mesura uns 20 cm, aproxima-dament; per tant, els materials més grossos esta-ran al voltant d’1 m.

29. Angulosos.

30. Un sediment glacial.

31. Les fletxes assenyalen estries, senyals evidentsdel fregament del material amb les parets o el fonsde la glacera.

Activitats d’aplicació i relació

pàgines 190-191

32. El de flux.

33. S’erosionarà més el que no té vegetació, ja que lesarrels retenen el terra.

34. 1. Dolina. 2. Gorja. 3. Avenc. 4. Columna. 5. Gale-ria. 6. Engolidor. 7. Estalactita. 8. Estalagmita. 9.Cova. Exocàrstiques: 1 i 2. Endocàrstiques: 3, 4, 5,6, 7, 8, i 9.

35. En un clima humit, ja que la humitat de l’aigua pro-vocarà la meteorització química del granit.

36. 1. Despreniment. 2. Lliscament.

37. De més gran a més petita: la zona amb còdolsgrans, la de sorres i la de llims. Perquè aquestsmaterials es van dipositant a mesura que el riuperd capacitat de transport.

38. L’erosió del fons i el material transportat.

39. a) Per un riu, ja que els còdols són ben arrodonits.

b) És prou llarg com per arrodonir els còdols.

40. a) Relleu granític. Caos de boles.

b) Les boles residuals i la sorra gruixuda originadaper la meteorització del granit.

41. No, perquè la seva capacitat erosiva depèn del fre-gament (i per tant del desplaçament) dels mate-rials que transporta.

42. a) Laterals i centrals.

b) Com a mínim quatre.

43. a) Per la pressió que provoca la neu que s’acumulaal circ.

b) No.

44. L’abundància de materials solts de mida petita imitjana, la manca de vegetació i el vent.

45. a) 1. Volada. 2. Esvoranc. 3. Plataforma d’abrasió.4. Volada d’un antic penya- segat. 5. Esvorancd’un antic penya-segat. 6. Rasa. 7. Volada. 8. Es-voranc. 9. Plataforma d’abrasió.

b) La B, ja que encara no s’ha format la volada (7)ni l’esvoranc (8).

c) Moviments isostàtics o una glaciació.

46. a) Una platja i una fletxa litoral.

b) És la de la direcció en què apunta la fletxa.

Activitats d’aprofundiment

pàgina 192

47. a) A les costes d’emersió.

b) Una vall glacial amb un clar perfil en U.

c) Un fiord.

Autoavaluació

pàgina 192

1. a.

2. c.

3. De despreniment.

4. Sí.

5. a.

6. b.

7. Perquè el vent arrossega els materials petits méslluny que els materials grans, ja que aquests pesenmés.

8. c.

9. d.

10. c.

Revista de ciència

pàgina 193

1. Resposta oberta.

2. A partir de la revolució industrial i, sobretot, al llargdel segle XX.

3. Extracció de minerals com ferro, or, diamants i bau-xita; construcció d’edificis per a habitatges, oficineso serveis públics; construcció de vies de comunica-ció: carreteres, ponts, vies de tren...; construcció deports i espigons; canalització de rius, transvasa-ments o construcció de pantans artificials.

37

4. Resposta model: La resposta a aquesta preguntapot ser força subjectiva. Una de les possibles res-postes seria que els usos imprescindibles sónaquells que ens permeten unes condicions de be-nestar. Malgrat tot, és evident que allò imprescin-dible o allò necessari per al benestar de les perso-nes i del seu context té uns límits que no estangens perfilats, ja que tot depèn de la societat de laqual estiguem parlant. En la nostra, potser els usosmés importants es resumirien en les vies de co-municació, l’habitatge i la canalització de rius o laconstrucció de pantans.

5. Resposta model: Significa fer-ne una gestió millor(en tot el seu procés de disseny, fabricació i ús),sense malgastar energies ni recursos naturals. Sies dissenyen els habitatges, els carrers i els mit-jans de transport d’una manera més òptima, podrí-em aconseguir que aquests fossin més eficaços,que amb menys energia i amb menys recursos na-turals, poguessin realitzar les seves funcions igualo millor que ara. De la mateixa manera, un bon dis-

seny d’aquests i de productes de menys enverga-dura (aliments, roba, ginys tecnològics...), hauriad’implicar una previsió de futur: fer que el seu pro-cés de fabricació i ús generi menys residus, emetimenys gasos a l’atmosfera, etc.

6. Podeu animar els alumnes a reflexionar sobre totallò que implica el procés d’extracció de minerals: latala de boscos de les zones on s’estableixen mines,la posterior perforació de la terra, l’energia ques’utilitza per extreure’n el material, el transport delmaterial extret (energia que utilitzen els mitjans detransport i gasos emesos de la combustió dels car-burants), els residus generats (sovint no s’aprofitatot el material geològic que extreuen), etc.

TIC: L’enllaç us adreçarà a un mapa dels Països Cata-lans. Podeu clicar a qualsevol comarca i aparei-xerà la llista dels minerals que se n’extreuen. Siescau, podeu fer clic a cadascun dels minerals iampliar-ne la informació, així com visualitzar-neuna fotografia.

38

Per començar

pàgina 195

1. Altiplà: elevació del terreny que presenta una su-perfície més o menys plana. Sí, a la vegada que unterreny puja lentament per causes tectòniques oisostàtiques, els rius presents a la zona van ero-sionant els materials. Això permet als rius traves-sar zones que després de milions d’anys assoliranalçades considerables.

2. Correspon als estrats formats per diferents mate-rials i diferents condicions ambientals.

3. Cada estrat ens informa del clima, el tipus de me-di en què es va formar i sovint conserva restesdels éssers vius propis de cada etapa geològica.

1. Reconstruir el passat

pàgines 196-197

1. Els tipus de roques que els formen.

2. a) Horitzontals respecte a la superfície terrestre.

b) Es compleix la llei de Steno: la superfície seràhoritzontal.

3. De més antic a menys antic: A, B, C, D, F. El prin-cipi de superposició dels estrats.

4. La columna estratigràfica ha de correspondre a la fi-gura corresponent. Els materials més moderns esrepresenten en el sostre i els més antics en el mur.

2. Reconstruir la història geològica

pàgina 198

5. Perquè el plegament va afectar els quatre estratsA, B, C i D, i en canvi no va afectar E, perquè en-cara no s’havia dipositat.

6. Es poden representar unes valls resseguint aproxi-madament la xarxa fluvial de manera que arribi aerosionar fins a una part de l’estrat B situat per so-ta del riu.

3. El que expliquen els fòssils

pàgina 199

7. Perquè d’aquesta manera es pot precisar molt mi-llor l’edat de l’estrat.

8. Entre 10 i 15 milions d’anys.

4. Datació absoluta

pàgina 200

9. 10 milions d’anys.

10. 20 milions d’anys.

5. El temps geològic

pàgina 201

11. Precambrià: quasi 4 000 Ma

Fanerozoic: 570 Ma

12. Arcaic: 2 050 Ma

Proterozoic: 1 930 Ma

Paleozoic: 320 Ma

Mesozoic: 185 Ma

Cenozoic: 65 Ma

6. Unitats geològiques de Catalunya

pàgina 202

13. Pirineus, serralada Costanera, depressió Central idepressió Prelitoral o del Vallès-Penedès.

14. Pirineus axials: roques plutòniques (granits) i me-tamòrfiques (esquists, gneis).

Prepirineus: roques sedimentàries (calcàries, con-glomerats, gresos).

15. El cap de Creus i el riu Ebre.

16. Vall d’Aran i Cerdanya (Pirineu axial), Pallars Jussà(Prepirineus), Segrià, Segarra, Osona (depressióCentral), etc.

Mapa conceptual

pàgina 203

17. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: fòssils, absolu-ta, radioactius, actualisme, superposició.

18. Els materials que originen, les formes que genereni les estructures resultants.

19. L’horitzontalitat original dels estrats, la superposi-ció dels estrats i les relacions creuades.

20. Datació absoluta.

Ciència pas a pas

pàgina 204

21. Que fa 8 Ma aquesta zona estava coberta per lesaigües i corresponia a un mar poc profund.

22. Actualisme.

23. Comprovar altres aspectes com tipus de ciment opresència d’ondulacions.

Treball pràctic

pàgina 205

24. 96 milions d’anys.

25. Un gruix de sediments major, ja que el procés dediagènesi comporta una pèrdua de volum.

26. Va sobrevalorar el ritme de sedimentació i no vaconsiderar prou les pèrdues originades per ladiagènesi i l’erosió posterior.

Activitats d’aplicació i relació

pàgines 206-207

27. a) Mars tropicals, d’aigües lluminoses, poc profun-des i ben oxigenades. Que fa 100 milions d’anysera un mar tropical.

11. L’EDAT DE LA TERRA

39

b) Podem suposar que ocuparien un hàbitat sem-blat al dels calamars actuals (des dels 40 m finsals 100 m de profunditat al llarg de la plataformai el talús continental, en aigües amb temperatu-res entre 8 ºC i 1 ºC).

28. Erosió, transport, sedimentació i diagènesi. L’ordrehauria de ser aquest o, si de cas, el sediment espot tornar a erosionar abans de la diagènesi.

29. • Permet conèixer les zones cobertes de gel du-rant l’última glaciació.

• Ens informen de l’edat de les roques (Paleozoic)així com del medi sedimentari en què es van di-positar (marí).

• Una serralada situada a l’interior d’un continentpot ser una empremta de la col·lisió que es vaproduir entre dues masses continentals.

30. a) 0,025 mm.

b) 2 m.

31. Primer es va dipositar el material C, després el B,a continuació l’A i finalment es va produir l’erupcióvolcànica i l’erosió de part dels materials A i B perun riu.

32. a) C, B, D i A.

b) Sedimentació.

c) Entre C i B han passat els anys però es mante-nen les condicions ambientals.

c) D: la situació canvia, els estrats es pleguen il’ambient deixa de ser marí.

c) A: els materials plegats són erosionats i ocupenuna posició continental.

33. a) Sí, la granoselecció de B; el sostre és A i el mur D.

b) D, C, B i A (la columna ha de ser com el dibuixperò vertical i sense l’arbre, D en posició inferiori A superior).

c) El principi d’horitzontalitat original dels estrats iel principi de superposició dels estrats.

34. Entre 170 i 175 milions d’anys.

35. Fanerozoic, Cenozoic, Terciari i Eocè.

36. Perquè a mesura que augmenta l’antiguitat del pe-ríode estudiat augmenten les possibilitats que lesroques d’aquest període hagin estat erosionades,foses o metamorfitzades, i es transformen en al-tres tipus de roques.

37. Els principis d’horitzontalitat original dels estrats,superposició i successió d’esdeveniments, els fòs-sils, esquerdes de dessecació, granoselecció, etc.i totes les empremtes que deixen els processosgeològics (formació i transformació de roques,plecs, falles, etc.).

38. Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Caldesd’Estrac (Caldetes), la Garriga, Montbrió delCamp.

Activitats d’aprofundiment

pàgina 208

39. a) De baix a dalt: A, B, C, D, separat de E per unalínia més gruixuda (llacuna estratigràfica), E i F.

b) El plegament és posterior als materials queafecta (A, B, C i D) i anterior als que no afecta (Ei F). Per tant, el plegament es va produir desprésdel dipòsit del material D i abans de l’E. El prin-cipi de successió d’esdeveniments.

c) L’erosió es va produir després del plegamentdels materials A, B, C i D i abans del dipòsit delsmaterials E.

40.

41. La desintegració d’un element radioactiu és cons-tant per cada element, però varia moltíssim d’unselements a d’altres. La dada que s’utilitza no és eltemps que triga a desintegrar-se totalment, sinó eltemps que triga a desintegrar-se’n la meitat o perío-de de semidesintegració, que oscil·la entre 10−12segons i 1017 anys. Com sempre, hi ha un marged’error i convé utilitzar diferents elements radioac-tius segons s’estudiïn estrats molt antics (isòtopsde vida llarga) o moderns (isòtops de vida curta).

Autoavaluació

pàgina 208

1. Actualisme.

2. Vertadera: b.

Falses: a, c.

3. Granoselecció, estratificació graduada.

4. a.

5. Posterior.

6. C, B, A.

7. Fòssils característics o fòssils guia.

8. En el procés de desintegració d’elements radioac-tius.

9. b, f.

Revista de ciència

pàgina 209

1. Resposta oberta.

2. En la seva salinitat.

3. Dels rius, que contenen una petita quantitat desals dissoltes que aporten al mar i, allà, es van acu-mulant.

4. Resposta model: Segons Halley l’aigua del mar pri-mitiu no era salada perquè era una aigua procedentde la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera

40

primitiva. Aquesta aigua condensada, per tant, se-ria aigua pura i sense sal.

5. Resposta model: La salinitat de l’aigua dependràde l’aportació de nutrients, o de sals dissoltes, delsrius i de la taxa d’evaporació. Els rius poden passarper diferents terrenys, enduent-se amb ells partdel material dissolt en l’aigua. Per tant, segonsquin sigui el curs del riu i per quins materials geo-lògics travessi, l’aportació de sals que faci al marserà diferent. La salinitat del mar també dependràde la taxa d’evaporació d’aquest: si l’aiguas’evapora ràpidament, al cap del temps contindràmés sal que una aigua que no s’ha evaporat tan rà-pid, ja que la sal continguda en l’aigua nos’evapora. Això, per tant, variarà segons la tempe-ratura de l’aigua i de l’atmosfera (una major tem-peratura implicarà una major evaporació de l’aiguai, per tant, una concentració major de sals).

6. Podeu animar els alumnes a reflexionar sobre si ésimportant o no conèixer les dates del nostre pas-sat geològic. Podeu comentar que el fet de saberquina edat té l’univers, el planeta Terra o el marMediterrani pot ser important no tan sols per alnostre mer coneixement, sinó també per entendrequins processos han afectat el planeta i l’univers,com han estat aquests processos i què en podemesperar.

TIC: L’enllaç us adreçarà al portal web Viquipèdia. So-ta el títol de «L’eó Hadeà», s’explica com era laTerra durant aquest període, a mitjans del qual vaser quan es van començar a formar els oceans:

«La Terra primitiva, a principis de l'eó Hadeà, era

molt diferent del món actual. No hi havia oceans il'atmosfera no tenia oxigen. Rebia l'impacte de pla-netoides i altres residus de la formació del sistemasolar. Aquest bombardeig, juntament amb la caloralliberada pels processos radioactius, la calor resi-dual, i la calor creada per la pressió de la contrac-ció, feia que el planeta es trobés completamentfos. Els elements més pesants s'enfonsaren alcentre mentre que els més lleugers pujaren a lasuperfície, creant les diverses capes de la Terra.L'atmosfera primitiva hauria inclòs el material pro-per de la nebulosa solar, especialment gasos lleu-gers com ara l'hidrogen o l'heli, però eventualmenthauria estat eliminada pel vent solar i la pròpia ca-lor terrestre.

Això canvià quan la Terra tenia un radi d'un 40 %de l'actual, i l'atracció gravitatòria permeté la re-tenció d'una atmosfera amb aigua. Les temperatu-res s'enfonsaren i l'escorça del planeta s'acumulàsobre una superfície sòlida, amb zones foses pergrans impactes. Els impactes a gran escala hauriencausat una fusió regional i una diferenciació parcial,portant alguns dels elements més lleugers a la su-perfície o a l'atmosfera. La superfície es refredà rà-pidament, formant l'escorça terrestre en 150 mi-lions d'anys [...]. Entre fa 4000 i 3 800 milionsd'anys la Terra sofrí un període de bombardeig me-teòric. El vapor d'aigua s'escapava de l'escorçamentre que els volcans alliberaven més gasos, for-mant la segona atmosfera terrestre. Els impactesmeteòrics, provinents sobretot del cinturód'asteroides, aportaren més aigua. El planeta esrefredà i es formaren els primers núvols. La plujaoriginà els oceans fa 3 800 milions d'anys.»

41

Per començar

pàgina 211

1. Dinosaure significa: «Llangardaix terrible». Perquèalguns eren carnívors de dimensions molt grans(però menors que les espècies herbívores).

2. La dentició. La capacitat cranial.

3. Perquè s’han trobat ous fossilitzats.

1. L’origen de l’univers i del sistema solar

pàgines 212-213

1. El vulcanisme.

2. L’atmosfera terrestre conté oxigen (21 %), moltmenys diòxid de carboni (0,03 %) i mot més nitro-gen (78 %) que les atmosferes de Venus i Mart; encanvi, les atmosferes de Venus i Mart no tenenoxigen. Sí.

2. L’origen de la vida

pàgina 214

3. Es va reconstruir l’atmosfera de la Terra primitiva is’hi van fer saltar guspires elèctriques per simular elsllamps. Després es va comprovar que havien apare-gut aminoàcids i altres molècules orgàniques.

4. Perquè les condicions que es donaven a la Terraprimitiva, sobretot l’absència d’oxigen lliure a la se-va atmosfera, eren diferents de les que es donenen la Terra actual.

3. El Precambrià

pàgina 215

5. L’aparició de la vida.

6. Els estromatòlits (formats per cianobacteris).

7. La fotosíntesi.

8. Diòxid de carboni (CO2).

4. El Paleozoic

pàgina 216

9. No. En l’aparició de pràcticament tots els gransgrups d’animals coneguts.

10. Que tenen el cos dividit en tres lòbuls longitudi-nals.

11. Les plantes. Perquè els animals són consumidors inecessiten la presència de productors per poderalimentar-se.

12. Canvi climàtic, activitat volcànica intensa il’impacte d’un meteorit.

5. El Mesozoic

pàgina 217

13. Tenir una àmplia distribució geogràfica, ser abun-dants i tenir un esquelet dur que facilita la fossilit-zació.

14. Mol·luscs cefalòpodes.

15. Els rèptils.

6. El Cenozoic

pàgines 218-219

16.

7. El procés d’hominització

pàgina 220

17. El bipedisme, l’augment de la capacitat cranial il’aparició del llenguatge i la cultura.

18. Canvis en la disposició de la columna vertebral, lapelvis i l’orifici occipital.

8. Grans canvis ambientals

pàgina 221

19. L’alliberament d’oxigen a l’atmosfera.

9. Extincions en massa

pàgina 222

20. La que marca el final del Paleozoic fa 250 Ma.

21. Desforestació i consum de combustibles fòssils.

22. Sisena extinció.

Mapa conceptual

pàgina 223

23. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: nebulosa, eons,eres, oxigen, homínids.

24. S’origina la vida, es comencen a diversificar els or-ganismes, els cianobacteris fotosintetitzadors can-vien la composició de l’atmosfera (aparició del’oxigen).

25. El Paleozoic, el Mesozoic, el Cenozoic.

26. Els peixos.

Ciència pas a pas

pàgina 224

27. Un dia equivaldria a 12 328 767 anys.

28. El 15 de novembre. L’11 de desembre.

12. HISTÒRIA DE LA TERRA I DE LA VIDA

Espècie Sorgeix fa... (anys)

S’extingeix fa... (anys)

Homo sapiens 160 000 –

Homo neanderthalensis 350 000 30 000

Homo antecessor 1 000 000 400 000

Homo erectus 1 500 000 50 000

Homo ergaster 1 700 000 1300 000

Homo habilis 2 400 000 1 600 000

Homo africanus 3 600 000 2 300 000

Homo anamensis 4 100 000 3 700 000

42

Treball pràctic

pàgina 225

29. Dicalymene: trilobits; Terebratula: braquiòpodes;Hildoceras: ammonits; Clypeaster: equinoderms;Turritella: gasteròpodes; Venus: bivalves.

30. Per la posició de les valves, dorsal i ventral en elsbraquiòpodes i laterals en els bivalves, i la presèn-cia d’un peduncle que fixa el braquiòpode al subs-trat.

Activitats d’aplicació i relació

pàgines 226-227

31. a) 100 milions d’anys.

b) Arcaic ocuparà els primers 20 cm; Proterozoicels 19,3 cm següents; Paleozoic els 3,2 cm se-güents; Mesozoic 1,85 cm següents i Cenozoicúltims 0,65 cm.

c) Dintre de l’arcaic als 9 cm indicar: aparició delsprimers fòssils.

32. A: tots els continents estan units formant Pangea.

B: Desintegració de Pangea en Lauràsia al nord iGondwana al sud, que al seu torn ja ha co-mençat a disgregar-se. El mar de Tetis separaLauràsia d’Àfrica i Amèrica del Sud. Es reconei-xen les dorsals que separen les plaques.

C: Amèrica del Nord encara està parcialment con-nectada amb Euràsia. Amèrica del Sud i Àfricas’han separat a causa del creixement del’Atlàntic; Madagascar s’ha separat d’Àfrica il’Índia s’aproxima a Àsia. L’Antàrtida i Austràliaencara estan unides.

33. a) Cefalòpodes.

b) Nautilus pompilius: conquilla espiral dividida in-ternament en cambres encara que el cos del’animal només ocupa l’última. El diàmetre de laconquilla oscil·la entre 20 i 30 cm. Viu als oceansÍndic i Pacífic, a poca fondària i s’alimenta decrustacis i peixos petits a més de carronya. Sónunisexuals, la fecundació és interna i són oví-pars, ponen entre 200 i 500 ous una vegada al’any.

34. La dentició.

35. Els mamífers es van originar abans. Peixos, amfi-bis, rèptils, mamífers i ocells.

36. La coexistència de pterosaures i arqueoptèrixs si-tua el paisatge entre el Juràssic i el Cretaci, apro-ximadament entre 200 i 65 milions d’anys enrere.

37. Ordenades: temps en milions d’anys dividit en pe-ríodes de 500 000 anys. Abscisses: capacitat cra-nial en cm3 i començant en 400 cm3.

38. El crani B.

39. a) Augmentant de forma contínua.

b) Al principi l’increment era lent, després moltmés ràpid (creixement exponencial).

c) Variacional.

d) Beneficiós. Perquè li ha permès ser l’espèciedominant gràcies al desenvolupament cultural.

La selecció natural ha afavorit els individus ambmés capacitat cranial.

e) Probablement ja ha assolit el màxim desenvolu-pament en relació a la mida de la pelvis.

40. Una època freda durant la qual una regió extensaroman coberta pel gel i es produeix un descens delnivell del mar.

Durant el Quaternari quan hi va haver diversesèpoques glacials (Donau, Günz, Mindel, Riss,Würm i Dryas).

Perquè van provocar canvis en la distribució de laflora i la fauna.

41. a) Sí. Les baixes temperatures afavoreixenl’acumulació de gel en els continents i, per tant,la disminució d’aigua que torna a l’oceà, la qualcosa provoca el descens del nivell del mar.

b) D’una banda, el descens del nivell de mar per-met unir zones emergides que es trobaven se-parades per mars poc profunds; d’una altra ban-da, els mars gelats es converteixen en «ponts»intercontinentals que permeten transitar sobred’ells.

42. Al final del Paleozoic i al final del Mesozoic.

Activitats d’aprofundiment

pàgina 228

43. a) L’esquelet.

b) Sí, els cocodrils.

c) Les petjades (a part de l’esquelet).

d) Pell: presència d’escates.

d) Gastròlits: tipus d’alimentació.

d) Petjades: mida, pes i tipus de locomoció.

d) Restes fecals (o copròlits): tipus d’alimentació.

d) Ous: tipus de reproducció.

Autoavaluació

pàgina 228

1. b

2. d, c, b, e, a.

3. La primera no tenia oxigen i tenia molt més diòxidde carboni. Tampoc no existia la capa d’ozó.

4. Brou primordial.

5. c.

6. Bacteris.

7. Vertaderes: c, d.

Falses: a, b

8. a.

9. a-2; b-2; c-1; d-3.

10. c.

Revista de ciència

pàgina 229

1. Resposta oberta.

43

2. Les dues espècies tenien més o menys la mateixacapacitat cranial, però els neandertals eren més ro-bustos i presentaven adaptacions físiques i cultu-rals clares per sobreviure en climes freds.

3. Els neandertals van incorporar, de l’Homo sapiens,collarets i altres ornaments per al cos.

4. Resposta model: Perquè com que aquesta espècieva desaparèixer ja fa trenta mil anys i fins fa poc nos’havien desenvolupat noves tècniques que per-metessin treballar amb ADN tan antic, i probable-ment malmès, es creia tècnicament impossible elfet de poder desxifrar el que pertany a l’Homo ne-anderthalensis.

5. Resposta model: Un cop seqüenciat el genoma del’Homo neanderthalensis, aquest es podrà compa-rar amb el de l’Homo sapiens, de manera que espodran veure quines semblances i diferències te-nen. Com que ja s’han localitzat alguns dels gensque participen en diversos aspectes del desenvo-lupament del cos humà, probablement podrem lo-calitzar també aquest gen essencial per al desen-volupament del cervell i comparar-lo amb el delgenoma humà.

6. Podeu encetar una reflexió o un debat amb elsalumnes sobre la importància de conèixer els nos-tres avantpassats, ja sigui coneixent les seves ca-racterístiques o la seva manera de viure. Podeu co-mentar que la nostra cultura no és sinó el resultatd’un procés molt llarg, que, probablement, va co-mençar amb l’home de Neandertal o alguna espè-cie d’homínid anterior. Tots nosaltres som el resul-tat d’una evolució, tan física com cultural, i siconeixem millor els nostres avantpassats podrem,d’alguna manera, conèixer-nos millor nosaltres ma-teixos.

TIC: L’enllaç us adreçarà al format digital d’un númerode la revista Presència. Tot l’article és molt inte-ressant i seria bo animar els alumnes a llegir-lo.Per respondre a la pregunta que es realitza enl’apartat TIC, però, us heu de dirigir a l’última pà-gina, on es mostra, entre d’altres, un mapa ambels jaciments on s’han trobat restes de neander-tals dels Països Catalans. Podreu comprovar quea les illes Balears no n’hi ha, ja que aquests novan arribar-hi. A la pàgina 6 del documents’expliquen detalladament les troballes fetes al’Abric Romaní, a Capellades (Anoia).

44

VOCABULARI

pàgina 232

• A l'est d'Àfrica.

• El Pròxim Orient. Uns 100 000 anys, aproximada-ment.

• Una migració es va dirigir cap a Europa. Una altrava anar cap a Àsia i d'allí es va dispersar per Austrà-lia i una altra pel continent americà. L'últim conti-nent que es va colonitzar va ser Amèrica.

• No. S'han produït moltes vegades al llarg de lahistòria de la humanitat.

• Migració: acció d'anar d'un lloc a un altre, espe-cialment d'una regió o país a una altra per residir-hi.

Sedentarisme: sistema de vida de molts grups hu-mans que, en oposició als nòmades, fixen llur re-sidència en un lloc, si no per sempre, almenys du-rant llargues temporades.

Humanització: acció humana que altera un paisat-ge o un ecosistema, correntment en el sentit dedegradar-lo.

Paleolític: època que correspon a la primera cultu-ra humana coneguda. El nom va ser creat per J.Lubbock per a designar l'època que hom anome-nava «edat de la pedra tallada».

Homínid: primat de la família dels homínids for-mats pel grup dels catarins que actualment inclouun sol gènere vivent, Homo, amb una sola espè-cie, H. sapiens, i una sola subespècie, H. sapienssapiens home.

Raça: divisió de l'espècie humana, dels animals ide les plantes, caracteritzada per certs trets co-muns constants i transmissibles als descendents.

Ètnia: agrupació natural d'individus amb unes ca-racterístiques pròpies.

Emigració: acció de deixar el propi país o regió peranar viure en un altre.

Immigrant: persona d’un país que s'estableix enun altre.

• El grau de pigmentació va anar disminuint a causade la progressiva reducció de la insolació que so-frien les poblacions que emigraven cap al nord.Les poblacions africanes tenien una forta pigmen-tació, les mediterrànies menys i les nòrdiques en-cara molt menys.

L’ENTORN

pàgina 233

• Les feines menys qualificades tècnicament i so-cialment o aquelles en què el component físic ésimportant, com per exemple dones de fer feina ales llars, assistentes, paletes, feines de re-col·lecció del camp, etc.

• Resposta model: Els alumnes poden esmentar ca-sos com ara la manca del permís de residència, el

desconeixement de l'idioma, el rebuig social, la fal-ta de qualificació o de reconeixement dels seus es-tudis, etc.

• Resposta oberta.

DOCUMENTS

pàgina 234

1. Resposta oberta.

2. • Els diferents grups d'una espècie tendeixen a di-ferenciar-se si es troben aïllats durant milersd'anys.

• Perquè una espècie de mamífer es diferenciïd'una altra es necessita com a mínim un miliód'anys.

• V.

• V.

• La migració és un fet molt antic que s'ha repetitmoltes vegades en la història de la humanitat.

3. La cerca de parella, les guerres, la fam, els desas-tres naturals o la superpoblació.

4. La migració individual sol reduir la diferència genè-tica entre les poblacions afectades. La migració degrups més o menys nombrosos i cap a llocs re-mots sol fer augmentar la diferenciació, especial-ment si aquesta població resta més o menys aïlla-da.

5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.

PROPOSTA DE TREBALL

pàgina 235

1.

2.

PROJECTE 1. LES MIGRACIONS HUMANES

Llengües Paraules

Àrab Albergínia, arròs, carxofa, síndria

Alemany Sabó, esquella, crossa

Francès Pantalons, sofà, carro, cremallera

Italià Espagueti, escopeta, partitura

Anglès Golf, bistec, jersei, pijama

Castellà Monyo, coco, cotorra, tomàquet

Paraules manllevades Mots genuïns

Hardware maquinari

Software programari

e-mail correu electrònic

Browser navegador

Èxit sortida

Hacker pirata informàtic

Key clau

Password contrasenya

Stop aturada

45

3. Resposta oberta. Per exemple:

Nom del plat Ingredients principals País o regió d’origen

CuscúsSèmola de blat de moro o d'arròs ambdiversos vegetals (albergínia, tomàquet...) ipetits bocins de carn o peix

Àfrica del Nord

Amanida de col vermella Col vermella, vi negre, cansalada viadafumada Alemanya

Sopa de gulaschCarn de vedella per estofar, ceba, comímòlt, pebre negre, pebre vermell (paprika),tomàquet concentrat

Hongria

Burek (Rotlles de xai)Carn picada de xai, pasta brick, patates,ceba, julivert, ous, comí mòlt, oli d'oliva,pebre negre, pebre vermell

Algèria

Salsa chimichurri Oli d'oliva, vinagre, xili mòlt, orenga, ceba,all Argentina

Feijoada

Fesols negres, peus de porc, costella deporc, orella de porc, cua de porc, alls, arròs,salsitxes de porc, farina de mandioca, ous,bledes

Brasil

Bunyols de plàtan Ous, plàtans madurs, farina, llevat, sucre,llet Cap Verd

Patacones dulces (Plàtan mascle dolç) Plàtans mascles madurs, oli de gira-sol,sucre Colòmbia

Iuca amb salsa Iuques mitjanes, llimones, alls, oli i sal Cuba

Foie gras d'ànecFetge d'ànec, pebre blanc o negre, noumoscada, sal, barreja de quatre espècies,sucre, whisky, xerès

França

Mussaca

Albergínies, patates, carn picada, pebrotvermell, pastanaga, tomàquet, porro, ceba,api, ous, vi blanc, canyella en pols, formatge ratllat, oli i sal

Grècia

Salsa de iogurt Iogurt, alls, cogombre, cullerades d'oli,cullerades de suc de llimona, sal i pebre Grècia

Curri de verdures

Patates, ceba, albergínia, carbassó,tomàquet, pebrot vermell, pèsols, colblanca, xampinyons, mongeta tendra,crema de llet, gingebre fresc, coriandrefresc, salsa de tomàquet, mantega,espècies: pebre vermell dolç, garammasala, tamari, chunky chat masala, rai

Índia

Amanida de tomàquets amb mozzarella Tomàquets, mozzarella, alfàbrega fresca,pebre, orenga, oli i sal Itàlia

TiramisúMelindros, cafè, licor (marsala, moscatell...),panses, formatge mascarpone, ous, sucre ixocolata negra

Itàlia

Sushi

Arròs per a sushi, vinagre, sucre, wasabi(mostassa picant japonesa), shoyu (salsa desoja), nap confitat amb vinagre, llenguado,salmó, tonyina, llagostins

Japó

Sashimi (peix cru)

Peix fresquíssim (llenguado, tonyina,llobarro, sípia, calamar...), shoyu (salsa desoja), rave japonès (wasabi) (mostassapicant japonesa)

Japó

Guacamol Alvocat, ceba, tomàquet, tabasc Mèxic

Quesadillas Farina de blat de moro, aigua, formatgeratllat, sal i oli Mèxic

46

Nom del plat Ingredients principals País o regió d’origen

Tacos Tortillas, julivert, carns (xoriço, porc icansalada viada fumada), ceba, sal, alvocat, salsa de xili, llimona

Mèxic

Enchilada de mole PoblanoTortillas de blat de moro, aigua, pit depollastre, xocolata negra, salsa detomàquet, xilis, formatge ratllat, sal i oli

Mèxic

Tabule Búrgul, tomàquet, ceba, julivert, menta Pròxim orient

Kebab Broquetes de búrgul, xai amb espècies,ceba i pinyons Pròxim orient

Falàfel

Pilota o mandonguilla de cigrons cuits,cebes tendres, alls, julivert, menta fresca,coriandre fresc, pebre de Caiena, comímòlt, coriandre mòlt, llevat en pols, oli

Pròxim Orient

HummusPilota o mandonguilla de cigrons, suc dellimona, salsa tahina (de sèsam), alls, sal,aigua, oli d'oliva, pebre vermell dolç

Pròxim Orient

Chop suey de verdures

Pastanaga, carbassó, col xinesa, pebrotsverds fins, soja fresca, bambú, ceba tendra,gingebre, all, oli de gira-sol, salsa de soja,sal

Xina

Vedella amb bambú i boletsVedella (crostó), bolets xinesos, cebatendra, ou, fècula de patata, gingebre, all,salsa de soja, oli de gira-sol, brou d'au, sal

Xina

Ànec fregit XangaiÀnec, anís estrellat, vi blanc, oli de sèsam,salsa de soja, vinagre, sucre, gingebre, ceba tendra, coriandre

Xina

Arròs tres delíciesArròs, aigua, gambes, pèsols, pernil dolç,pastanaga, ceba tendra, ous, oli de gira-sol, sal

Xina

47

VOCABULARI

pàgina 236

• Fotografia superior esquerra: tala abusiva d'arbres.L'erosió.

Fotografia superior dreta: contaminació atmosfèri-ca per part de la indústria. Pluja àcida, contamina-ció amb metalls pesants, problemes respiratoris ala població.

Fotografia central: contaminació a causa de les dei-xalles humanes. Contaminació de les aigües freàti-ques, problemes de pudors i de plagues de rose-gadors, insectes o altres animals.

Fotografia inferior esquerra: contaminació acústicai atmosfèrica a causa de la presència excessiva devehicles. Problemes respiratoris, nerviosisme, in-somni.

Fotografia inferior dreta: contaminació de l'aigua.Manca d'aigua potable, la mort de la fauna i la flo-ra autòctona.

• Resposta oberta.

• Ecosistema: sistema dinàmic relativament autò-nom format per una comunitat natural conjunta-ment amb el medi ambient que l'envolta. Està for-mat per nombrosos animals, plantes, bacteris,algues, fongs i entre els quals existeixen comple-xes interaccions a través del que s'anomena xarxatròfica.

Clímax: etapa final estable vers la qual tendeixen aevolucionar la vegetació i el sòl sotmesos a uns de-terminats factors ambientals, sobretot climàtics.

Impacte ambiental: impacte que els canvis econò-mics i socials tenen sobre el medi ambient.

Xaragall: regueró que forma l'aigua de la pluja enescórrer-se per un terreny inclinat.

Erosió: depressió produïda a la superfície d'un cospel fregadís d'un altre com ara l'aigua o l'aire.

Residu: producte o substància de caràcter secun-dari que es genera a causa d'alguna activitat gene-ralment humana.

Marea negra: capa erràtica d'olis pesants que co-breix la superfície del mar o d'aigües continentalsa causa d'abocaments de petroli brut o de gas-oil,generalment per accident d'un vaixell transporta-dor o bé per l'erupció de pous petrolífers mar en-dins.

Contaminant: substància estranya que es troba enexcés, però que és tolerada per un organisme.

Diversitat: paràmetre ecològic que assenyala la ri-quesa relativa en espècies o altres elements d'unecosistema o d'un conjunt d'organismes.

Pluja àcida: precipitació aquosa que conté en dis-solució els àcids sulfúrics i nítrics produïts per lacombinació dels òxids de sofre i nitrogen, despre-sos en els processos industrials, amb el vapord'aigua atmosfèric.

L’ENTORN

pàgina 237

• Mesures per dur a terme:

Controlar les èpoques i les hores en què es fan lescremes de rostolls i de pastures per part dels pa-gesos.

Netejar el sotabosc en zones sensibles i perillosescom ara:

– la zona de la línia d'alta tensió.

– els vorals de la via del tren i de les carreteres.

– les zones més properes a la urbanització.

Fer públiques i notòries les multes que hi ha en vi-gor ja sigui per als infractors d'aquestes normescom per als qui per alguna imprudència causen unincendi (piròmans, persones que llencen cigarretesper la finestra del cotxe, persones que llancen co-ets a prop d'una zona boscosa, persones que en-cenen foc al bosc, etc.).

• Resposta oberta.

DOCUMENTS

pàgina 238

1. Resposta oberta.

2. El cap indi Seattle de la tribu Suwamish; una de lestribus sioux. La causa va ser l'intent del presidentdels EUA Franklin Pierce de comprar una gran ex-tensió del territori que ocupaven els indis ameri-cans.

3. No n'esperava un bon tracte. Perquè els indis sa-bien que «l'home blanc» pren de la terra el que ne-cessita i una vegada conquerida desprésl'abandona. Tracta la seva mare, la terra, com a ob-jectes que compra i deixa darrere un desert.

4. Els indis nord-americans van patir una forta dava-llada de població durant les guerres de conquesta,en les quals van morir milers d'indis i molts grupsvan desaparèixer. Les tribus que van sobreviurevan haver d'adaptar la seva manera de viure al noumodel de societat: van limitar l'espai de caça (lesreserves), amb la qual cosa van disminuir el nom-bre de captures i es va fer impossible seguir ambel seu estil de vida nòmada, també pressionatspels pobles grangers que els envoltaven. Tot i quea partir de l'any 1964 es va reconèixer el dret de di-rigir els seus programes econòmics i es van desti-nar recursos econòmics per potenciar l'educació ireactivar la seva manera de viure tradicional, el po-ble indígena continua sent un dels més pobres ideprimits de tots els EUA. Molts indis han aban-donat les tribus i s'han integrat a la vida de ciutatper aconseguir feina; en l'actualitat, però, s'ha op-tat per considerar el turisme com una fontd'ingressos vàlida per millorar la situació d'aquestgrup de persones sense perdre la seva identitat.

5. Els valors humans dels indis consideren que elsanimals i les plantes que hi viuen són els seus

PROJECTE 2. L’ÉSSER HUMÀ COM A MODIFICADOR DE L’ECOSISTEMA

48

«germans». Els penya-segats, els prats humits, elsanimals i l'home, tots pertanyen a la mateixa famí-lia. La terra que trepitgen els nostres fills són lescendres dels nostres avis; és a dir, la terra és lanostra mare. «L'home blanc» considera la terracom una possessió de la qual en pot treure tot elque vulgui, esprémer-la i deixar-la finalment deser-ta de vida.

PROPOSTA DE TREBALL

pàgina 239

1. Activitat de pastura al sud-est de Kenya: hi ha po-ques alteracions del medi perquè l'activitat huma-na és poc agressiva i poc massificada. Tot i això, lapastura provoca una reducció en la capacitat de re-generació de la massa forestal perquè els animalses mengen els brots verds; de vegades fins i totpoden matar l'arbre jove, de manera que es veu di-ficultada la regeneració de la vegetació.

Activitat a la ciutat de Barcelona: les alteracions delmedi són totals. No resta pràcticament res del queinicialment, i de forma natural, hi havia en aquestindret. No hi queda pràcticament cap arbre ni plan-ta autòcton, si no és que s’han plantat poste-riorment o es troben en algun jardí. Hi viuen moltpoques espècies d'ocells i altres animals autòc-tons; les excepcions són els pardals, falciots, ore-netes, coloms, gavines i bastants insectes (mos-ques, mosquits, formigues, aranyes, paneroles,etc.). L'aire no té la mateixa composició que en unaltre entorn no alterat, ja que hi ha molts compos-tos procedents de l'activitat humana (cotxes, in-dústries, etc.). L'aigua no sol provenir de les fontsni dels rius propers, sinó que surt de l'aixeta o deles fonts artificials; aquesta aigua pot provenird'àrees llunyanes, de manera que arriba a la ciutatmitjançant canalitzacions. La terra mateixa ha de-saparegut dels nostres peus i, pràcticament, no-més trepitgem materials fabricats per l'home: as-falt, rajoles, formigó, etc. El nivell de soroll és moltalt.

• Els recursos energètics:

– Activitat de pastura al sud-est de Kènia: energiesrenovables com ara el Sol i l'energia procedentdels mateixos éssers vius.

– Activitat a la ciutat de Barcelona: energia elèctri-ca procedent de centrals hidroelèctriques, nucle-ars i d'altres. Molt poca energia prové de fontsrenovables: algunes de fotovoltaiques i solarsprocedents d'edificis particulars i públics.

• La situació més respectuosa amb el medi ambientés l'activitat de pastura al sud-est de Kènia, ja quealtera l'entorn d'una manera molt més reduïda quel'activitat a una ciutat com Barcelona.

2. Els sami:

On viuen?

– Al nord de la península escandinava. És una àreaque va des del nord de Noruega fins a la penínsu-la de Kola, a Rússia. És la regió coneguda com aLapònia.

Característiques:

– Són nòmades.

– 25 000 sami viuen a Noruega, 17 000 a Suècia, 4 000 a Finlàndia i 2 000 a Rússia.

– La seva economia es basa en la cria del ren, lapesca, la caça i l'artesania.

– El seu idioma és el sami amb unes deu variants,però també parlen les llengües pròpies dels seuspaïsos. Posseeixen quatre-centes paraules perdir «ren» i una paraula d'aquesta llengua s'haestès per tot el món: «tundra».

– La seva religió és animista: «tot element de la na-turalesa, animals, minerals, plantes, etc., té àni-ma.»

Els ainuid:

On viuen?

El poble ainuid són els antics habitants del'arxipèlag japonès, tot i que posteriorment forendesplaçats en direcció nord en ocupar els malaisles illes japoneses. En l'actualitat el poble ainuidocupa les illes nord de l'arxipèlag: Hokkaido, lesilles Kurils i el sud de Sakhalin, ja en territori rus.

Característiques

– En l'actualitat, solament unes 50 000 personestenen com a mínim un progenitor ainuid; 150 000japonesos són descendents directes d'aquestgrup.

– La llengua, l'ainuid, solament és parlada per un 5 % de la població ainuida, tot i que un 10 %l'entén; es considera que no hi ha cap ainuid queno sigui bilingüe: parlen i entenen el japonès, iels que viuen més al nord, el rus.

– El poble ainuid és bàsicament animista: tots elsents de la natura tenen un esperit (kamui) en elseu interior. Hi ha una jerarquia d'esperits, i és elde l'àvia Terra el més important i el que corres-pon al foc. Després hi ha els esperits de les mun-tanyes, que corresponen als animals de la terra,i els esperits de l'aigua, que corresponen als ani-mals aquàtics. No hi ha persones que de maneraexclusiva siguin xamans o sacerdots. El cap delpoble és qui dirigeix les cerimònies. Hi ha algunsainuid que són ortodoxos.

– La cultura ainuid és diferent de la japonesa. Lacasa tradicional és de canya; el terra es cobreixde catifes i un foc central escalfa l'estança. Elshomes, en arribar a una certa edat, es deixencréixer el cabell i el bigoti. Tots, tant homes comdones, porten el cabell llarg i els agrada anarguarnits amb arracades i collarets.

– S'alimenten de la caça, que capturen amb l'arc;les seves preses principals són el llop, el cavall,l'ós i el bestiar. També recullen ostres, crancs,arrels i verdures. No mengen mai carn ni peixcrus.

Els aborígens australians:

On viuen?

– Són els primitius habitants d'Austràlia i viuen, amés, a moltes illes del continent australià.

49

Característiques:

– Actualment aquest poble el conformen aproxima-dament unes 350 000 persones, repartides encentenars de petites famílies ètniques.

– Parlen més de 250 llengües diferents, totes rela-cionades entre elles i amb la mateixa arrel lin-güística.

– Els aborígens creuen que tot va aparèixer a partirdel caos i del desordre, el que ells anomenentemps dels somnis. Els espectres, en sortir, va-ren recórrer el país i sembraren les linies de lacançó, deixant música i nom a tot el que els en-volta.

– En la seva mitologia, hi ha ents com el liru, laserp verinosa, el kurpanyungu, el dingo dolent, lamala, la llebre ualabí, la kuniya, la serp pitó que vaarribar al mont urulu, portant el seus ous, entred'altres.

– Són un poble amb unes capacitats artístiques in-nates; han practicat la pintura, l'escultura i el gra-vat sobre terra, la fusta, la fibra, les pells i el coshumà.

– La majoria d'ells viuen als suburbis urbans i enpobles més o menys petits. Molt pocs d'ells en-cara conserven els costums, la vida tradicional iles seves llengües.

Els massai:

On viuen?

– A les planures obertes del sud-est de Kènia i aTanzània.

Característiques:

– Els massai són un grup format per uns 883 000individus.

– La primera llengua és el massai, una llengua nilò-tica, tot i que molts d'ells són capaços de parlarsuahili, francès o anglès.

– La majoria mantenen la seva religió tradicional,tot i que alguns han adoptat alguna forma de cris-tianisme. Consideren les vaques sagrades i totallò íntimament relacionat amb els massai: la llet,la sang i la terra.

– La seva vida gira al voltant dels ramats de bestiar,la quantitat dels quals és la mesura de la seva ri-quesa. També cacen ocasionalment i recol·lectenalgunes plantes de la zona. No es dediquen al'agricultura.

– Els poblats, anomenats bomas, estan formatsper barraques fetes de branques i maonsd'excrements d'animals, palla i fang. Els poblatsestan rodejats per una tanca vegetal per evitar ladispersió del bestiar a les nits.

– Arran de la colonització del anglesos i la creacióde les corresponents fronteres, els massai va-ren reduir els seus territoris.

– La seva cultura dóna molta importància als nai-xements i als casaments. Els grups d'edat delsmassai consten d'infants, guerrers menors, gue-rrers majors, adult menor i adult major. Els gue-rrers massai estan obligats a portar arreu la seva

arma; un garrot o espasa de seixanta centíme-tres de llargada que està feta de metall o fusta.

– Són polígams i practiquen l'ablació del clítoris ales dones.

– Tant les dones com els homes porten dilatacionsa les orelles.

– L'artesania és molt important, especialment pelque fa a les talles de fusta i els guarniments fetsamb hematites.

– La roba és sempre feta amb teles de colors vius,i hi predomina el vermell.

– Un dels aliments més típics dels massai és un io-gurt fermentat de sang i llet animal.

Els tuaregs:

On viuen?

– Habiten la zona nord i occidental del Sàhara i elnord de la regió del Sahel.

Característiques:

– És un poble que viu en unitats familiars exten-ses, de forma nòmada segons les necessitatsdel bestiar. En el seu periple anual poden recó-rrer més de 1500 quilòmetres.

– Tenen la seva pròpia escriptura, anomenada tifinagh.

– El color especial de la seva pell el causa un colo-rant vegetal que es desprèn de la seva roba i queels cobreix la pell. Aquest colorant contribueix areduir molt la sudoració i fa que la pèrdua d'aiguaper transpiració sigui quasi nul·la.

– Actualment queden menys de 300000 tuaregsdisseminats pel territori, d'un milió de quilòme-tres quadrats.

– Tradicionalment la seva societat estava divididaentre agricultors i comerciants. Els primers esdedicaven a la ramaderia. El comerciants soliendedicar-se al transport d'articles de luxe i esclausentre les ciutats del sud de la Mediterrània i lesdel sud del Sàhara.

– La seva societat estava dividida en diverses clas-ses socials. A les classes baixes hi pertanyien elsesclaus: els iklan eren els ramaders i els quefeien feines de la llar; els inaden eren artesans iferrers, i els harratin eren els agricultors.

– La seva religió és majoritàriament la musulmana,tot i que la practiquen d'una manera menys estric-ta que la resta. Per exemple, són fidels a les ora-cions diàries però en canvi no practiquen el dejunidel mes del ramadà. Paral·lelament, creuen enl'existència de diferents esperits, els dijnns.

– Els homes duen vel i mai se'l treuen a partir dels vint-i-cinc anys, mentre que les dones no en porten mai.

Els boiximans o san:

On viuen?

– S'estenen pel desert del Kalahari, a Botswana.

Característiques:

– És un dels pobles més primitius de la Terra i ac-tualment en són uns 65 000. El seu nom és san(boiximans és un mot holandès).

50

– Tenen una constitució delicada, de petita estatu-ra i de pell molt morena. Els homes no passendel metre i mig i les dones encara són una micamés petites.

– Viuen en un entorn de clima molt dur. El desertque els envolta no els permet practicar nil'agricultura ni la ramaderia. Viuen exclusivamentde recollir baies, arrels i de la caça; és a dir, sónun dels pocs pobles de la Terra que encara sónrecol·lectors-caçadors. La seva presa preferidaés l'antílop, el qual cacen amb llances enverina-des amb un tipus de verí procedent d'un cuc.

– No forgen metall, sinó que canvien les einesmetàl·liques amb les ètnies veïnes per altres béns.

– Els boiximans autèntics vesteixen amb pells, te-nen el cabell arrissat, solen portar un collaret fetamb closques d'ou d'estruç i viuen en petites ca-banes (les scherms) fetes amb herbes; el con-junt de diverses cabanes en forma de petit po-blat s'anomena werf.

– El seu llenguatge, el clic, és extraordinari i moltdifícil d'aprendre, ja que moltes de les seves pa-raules es pronuncien a base de cops forts i agutsfets amb la llengua i la boca.

– La seva societat no té reis, ni líders visibles i nohi ha divisió entre rics i pobres. Viatgen en grupsfamiliars d'uns vint individus. Els homes són po-lígams i poden tenir tantes dones com puguinmantenir, tot i que el més habitual és que no entinguin més de dues.

– El seu territori s'ha restringit a causa de les fron-teres polítiques entre els països i actualment ca-da poblat es mou en un territori de pocs cente-nars de quilòmetres. Allí, tots els turonets,pedres, arbusts, etc. tenen el seu nom.

– Tenen molt pocs béns materials, només allò quepoden portar quan canvien de lloc.

– Tenen una cultura oral molt rica i un gran conei-xement del seu entorn; tot plegat fa que tinguinun nivell de vida raonable.

Els quítxues:

On viuen?

– S'estenen al llarg de les muntanyes dels Andes,des del nord de Xile i Argentina fins a l'Equador, unterritori de més de 3 000 quilòmetres de llargària.Actualment, la majoria viu a Perú i Bolívia.

Característiques:

– La varietat de climes i regions en les quals habi-ten fa que els productes cultivats i el tipus debestiar que posseeixen siguin molt variat. És unpoble completament independent de l'economiamundial, ja que obtenen de la natura tot el quenecessiten per a la seva supervivència. Cultivenespecialment la patata i altres tubercles.

– És el grup ètnic més important d'Amèrica.

– El seu sistema polític és l'Ayllu o grup de famíliesque comparteixen la terra.

– L'alcalde n'és el cap visible, tot i que la seva au-toritat és molt simbòlica, ja que es tracta d'unasocietat amb una gran igualtat social.

– La principal problemàtica d'aquest poble és laforta emigració cap a les grans ciutats sud-ame-ricanes, llocs on solen viure en unes condicionsinfrahumanes.

Els aimara:

On viuen?

– A l'altiplà dels Andes des de temps precolom-bins. La seva població es reparteix per Bolívia,Perú i el nord de Xile.

Característiques:

– El seu idioma és l'aimara, tot i que molts parlenel castellà, que és l'idioma dominant al seu país.

– Actualment tenen una bandera que els represen-ta: la wiphala, que consta de set colors en formade quadradets units diagonalment.

– La seva economia es basa en la sembra de la co-ca, que ells mateixos consumeixen mastegant-lacontínuament. Les raons d'aquest comporta-ment es remunten a la colonització dels espan-yols, que en van estimular el consum perquèaugmentava el rendiment dels esclaus i dels tre-balladors.

– La fulla de la coca té una gran importància en lareligió dels aimara; els déus que es veneren sónel Pachamama, l'Amaru i el Mallku.

Els lakota:

On viuen?

– Són originaris de les planures nord-americanes.Conjuntament amb els dakota i els nakota inte-gren el gran grup dels sioux. Els lakota ocupenles terres més occidentals, a l'estat de Dakotadel Nord i del Sud.

Característiques:

– En l'actualitat, la població estimada dels tresgrups que integren els sioux és d'unes 50000persones, la majoria de les quals viuen a les ciu-tats. Una minoria viu a les reserves, sense con-servar l'estil de vida nòmada que era el propi delpoble sioux. És un poble desfavorit i en moltesreserves treuen benefici econòmic del turisme.

– La llengua que parlen és el lakota.

– L'estructura social és igualitària, tot i quel'autoritat dels grans caps ve donada pel respec-te que el grup els diposita.

– Les tendes tradicionals en les quals viviens'anomenen tipis; estan formades per un conjuntde cinc o sis pals que actuen de pilars; tot el con-junt es recobreix d'una tela de cuir cosit. Al'interior, el terra es cobreix de branquetes i a so-bre, pells; a la part central hi ha el foc, el fum delqual surt per la part superior de la tenda.

– El bisó era l'animal que cobria moltes de les se-ves necessitats: la pell l'utilitzaven per fer-neabrics, el cuir per vestir-se, calçar-se o cobrir elstipis; dels ossos en feien estris; de les tripes, re-cipients, i dels pèls, cordes.

– El seu món espiritual estava format per un GranEsperit i altres esperits de jerarquies inferiors.Els xamans es connectaven espiritualment amb

51

el món dels esperits mitjançant el dejuni i el ta-bac barrejat amb altres herbes.

– El poble lakota és molt ric en rituals: en destacala dansa del Sol, la dansa dels esperits o la de lapluja.

Els ianomami:

On viuen?

– Els ianomami viuen a la selva tropical d'Amèricadel Sud, en terres que pertanyen a Veneçuela (un70 % de la població) i al Brasil (el 30 % restant).

Característiques:

– El grup dels ianomami està integrat per uns 20000 individus.

– Tot i que hi ha gran quantitat de llengües o dia-lectes, tots els ianomami s'entenen entre ells.

– El poble ianomami viu en harmonia amb el medique l'envolta: és autosuficient, no genera residus(per tant, no contamina), respecta la natura is'alimenta d'ella. De tota manera, la seva mane-ra de viure es veu amenaçada per diverses raons,entre les quals es destaca la destrucció del seumedi natural, el bosc amazònic.

– Viuen en petites societats, que poden oscil·larentre les 40 persones i les 300. El poblat té unaforma circular i les cases són obertes completa-ment.

– Les famílies poden compartir els productes comla caça, la pesca o la collita.

– És un poble nòmada perquè canvien de territoriquan el sòl que cultiven ja s'ha empobrit. Plantenplàtan, batata i nyam. Per caçar s'ajuden d'un ve-rí anomenat curare que unten a les fletxes.

– L'organització de la societat és tribal, en la qualels caps mantenen l'ordre i estableixen relacionsamb altres poblats.

Els maies

On viuen?

– Els maies són un grup de pobles indígenes me-soamericans que tenen una arrel comuna amb la

cultura maia antiga i que viuen al sud-oest deMèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo,Campeche, Chiapas i Tabasco), a Guatemala,Hondures i Belize. Cadascun d'aquests grups téun nom particular, que es correspon amb la llen-gua que parlen o a la regió on viuen. De tota ma-nera, en l'actualitat i de forma restrictiva, el nomde maia s'utilitza per identificar el poble maia queocupa la península de Yucatán.

Característiques:

– La seva llengua és el maia.

– Solament a la península del Yucatán, el nombrede maies s'apropa al milió i mig de persones.

– La població maia pateix una greu desigualtat so-cial, de manera que és la comunitat més pobrede Mèxic: l'analfabetisme és molt alt, no hi hasistemes de sanejament a les llars, ni aigua cor-rent o electricitat. En l'actualitat, un terç de la po-blació indígena abandona les zones rurals per ac-cedir a les grans ciutats o a les zones turístiquesbuscant millors condicions de vida.

– El poble maia conserva tradicions ancestrals,com un conjunt de tècniques curatives, cerimò-nies, costums i creences que transmeten de ma-nera oral.

– Pel que fa a les seves tècniques curatives, esdestaca una beguda anomenada Pozol que es dó-na als nens entre dos i sis anys i que els ajuda adesenvolupar el sistema immunològic.

– El poble maia considera que les persones estandotades de tres principis vitals: el Pixan, que ésla força que dóna energia al cos durant tota la vi-da de l'individu; aquesta força equival a l'ànima, ien morir la persona, l'ànima retorna al món delsmorts. Aquesta força es localitza al cap. L'Ool ésla força que la persona obté en cada respiració:l'energia entra pels pulmons i va al cor, on es dis-tribueix per tot el cos a través de la sang. La ter-cera força s'anomena Kinam, i correspon al fluidque emana de les persones amb vida; aquestaés la força que et permet néixer.