Final de Curs 2010-2011

La revista de l’INS Collserola / Núm. 8

Portada:

Mar Jurado 3r A

1

SUMARIEditorialActivitatsExperiències DidàctiquesCulturaPremis Sant JordiOpinió

EDITORIALTanquem

Ha arribat el moment. El mo-ment trist del adéus. S’està

tancant una porta, una història, un procés i un projecte. Noves perspectives i nous reptes s’al-biren .

L’Institut Collserola, abans Ins-titut d’Educació Secundària Co-llserola i, molt abans, Institut de Batxillerat La Guineueta, tanca les portes com a tal. Molts anys de vivències diverses, moltes, moltes alegries, ... també mo-ments difícils. Moltes hores d’es-forç, dedicació i il•lusió han om-plert els espais d’aquest centre.

Hem viscut hores intenses amb molts dels companys, hem vist madurar diferents generacions d’alumnes i hem ajudat a que infants i joves s’impliquessin en

el seu propi progrés i desenvo-lupament. També hem viscut moments de dolor per la pèrdua d’alguns dels companys de tra-vessa (memòria per a tots ells i els moments que vam viure) i, cada any, hem gaudit amb la satisfacció dels alumnes que han finalitzat els seus estudis i han obtingut, amb garanties, el pas a estudis superiors. Hem viscut, i patit, molts canvis (amb diferent fortuna) dels sistemes educatius. Moltes vivències im-pregnen les parets que ens en-

volten,...moltes hores, mesos i anys, ... en alguns casos quasi una vida.

Vam arribar, en alguns moments de la història del Centre, a ni-vells d’excel•lència. Moments amb una altra estructura educa-tiva, diferent context social i una mentalitat amb un fort compo-nent col•lectiu d’esforç, lluita i progrés.

Més tard vam entrar en una es-piral de problemes i dificultats que van conduir a un descens de la matrícula, al desencís i la infelicitat.

Havíem de reaccionar!. Vam en-tomar el repte, vam analitzar la situació, vam definir objectius de millora i treball i les actua-cions que ens apropessin a la

seva con-s e c u c i ó . Vam po-sar-nos a t reba l l a r de valent en, la que c r e i e m era, la di-recció en-c e r t a da . Vam ela-borar un p r o j e c t e educa t iu

realista i ambiciós.

Malauradament el nostre pro-jecte educatiu va ser troncat un any i mig abans del seu aca-bament per motius de política educativa, de crisi econòmica i distribució de recursos humans i materials. Ens van tancar la pis-ta abans de finalitzar la cursa, i portàvem camí de guanyar-la o quedar entre els primers.

De tota manera, en el poc temps que hem tingut per portar a ter-me el nostre projecte hem fet realitat una bona part dels ob-

ParticiPantsMarta ribas, Direcció

MagDa Meseguer, Direcció artís-tica

raül bru, Maquetació

Mar JuraDo, PortaDa

Hi Ha escrits dealuMNat1r ESO : Xu Bo hui, Alejandro Cortés, Santiago Asler, Kevin Alomoto, Anna Domínguez, Ariadna Palmer, Manuel Pa-redes, Montse Morales, Sergi Morales, Soledad Chavero, Diana López, Javier González, Éric Tapia, Luis E.Romero, Ma-rius Lamurianu, Alexia Jerez, José Alexan-der Recio, Adrees Ahmed, Alam Cabezas, Ariadna Palmer, Jürgen Salazar, Estrella Brizuela, Marta Sánchez, Jose Guerrero, Noelia Dominguez, Pili Pérez, Ariana Lina-res, Moisés Lavayen, Edwin Morales

2n ESO : Julia Prieto, Omar el Ouhabi, Soraya Pola, Sharon Saeed, Irene Garri-do, Maria Estefani Paredes, Shaher Bano, Yasmine Álvarez, Mireia Cota, Luis Gus-tavo de Jesús, Griselda Ibáñez, Javier Quiñones

3r ESO : Abraham Pedraza, Puri Salas, Vannya Lobo, Raúl Suárez, Jonatan Lopera, Toni González, Cristhian Tome-lich, Jhonny Velasco, David Ye, Anthony Vasquez, Michael Leandro Recio, Markus Romero, Breno Santos, Jonathan Quimbi-amba, Sergio Doncel

4t ESO : Carlos Victoria, Dayana Torres, Maria Castro, Samra Mushtaq Ahmad, Ro-bert Ros

2n BAT : Leticia Pola, Alexandra Caballé, Neus Serra, José Vega, Adrián Casanovas, Fernando Benages,

ProFessoratAntoni Aragón, Àgueda Antolín, Montse Palou, Marga Alfonso

2

jectius plantejats. Això no s’hagués produït sense un element que va modificar la dinàmica del centre: al mateix temps que engegàvem el projecte va arribar un nou conjunt de professorat amb ganes de treba-llar, amb un esperit positiu i amb idees renovades.

Vam capgirar la tendència negativa i es va incre-mentar la matrícula progressivament, es va millorar la imatge externa del centre, es va desbloquejar la dificultat en la comunicació entre els membres de la comunitat educativa i es va augmentar la cohesió social.

Vam modernitzar les estructures de control amb no-ves eines tecnològiques.

Vam ajudar, amb gran esforç de les persones i sec-tors implicats, a facilitar l’adquisició, per part de les famílies i els alumnes, de les eines de treball, els llibres, amb la posada en marxa del projecte de reu-tilització de llibres .

Vam impulsar la implicació d’alumnes i professors en la problemàtica mediambiental, amb la participació en el projecte de l’Agenda 21.

Vam establir, i hem portat a terme, un calendari de formació de professorat en educació emocional, en convivència i mediació, en competències bàsiques, en noves tecnologies, en plataformes virtuals d’apre-nentatge, en material digital, en utilització de PDIs, en tutoria, en programes de salut, i hem fomentat i afavorit la participació en cursos i seminaris de for-mació externa.

Vam obrir les portes a la connexió amb l’entorn so-cial i amb la reflexió respecte a la participació en la vida social i política. Vam participar, com a centre pilot, en el projecte d’Artista Resident, que va tenir una gran repercussió en l’entorn social de Nou Bar-ris. També hem participat en el projecte de l’Audièn-cia Pública, on els alumnes proposen actuacions di-verses a l’ajuntament per millorar la vida a la ciutat. En el marc d’aquest projecte els nostres alumnes han viatjat a Brussel•les, com a representants de Catalunya i Espanya a Europa. El projecte Aprendre a Votar, ha ajudat els nostres alumnes a reflexionar sobre l’important paper de la participació ciutadana en l’estructuració social, política i humana i en el fu-tur del país.

Vam apostar per la comunicació en el Centre i vam dissenyar i engegar un projecte consolidat: la revis-ta La Gent del Collse. Publicada trimestralment ha aconseguit que un elevat percentatge de professorat i alumnat comentin diferents aspectes relacionats amb la cultura i la vida al Centre, contribuint a crear un producte d’una qualitat envejable.

Hem iniciat una línia educativa que no té marxa enrera. Molts de nosaltres hem incidit en el treball cooperatiu, en la pedagogia reflexiva, en el treball experimental deductiu i en la utilització de les noves tecnologies per accedir i tractar la informació.

Hem establert una continuïtat en la reflexió científica col•lectiva amb l’establiment de les Jornades de Ci-ència. El convenciment que la ciència i la tecnologia, encara que impregnen la majoria dels actes de la vida diària, són poc conegudes, valorades i, en molts casos, ignorades voluntàriament, ens van decidir a intentar que tota la comunitat educativa participés en diferents activitats relacionades amb la ciència. L’èxit ha estat remarcable i ens anima a continuar en aquesta línia en el futur marc educatiu de la nostra comunitat.

Hem introduït les noves tecnologies com a una nova eina de treball. La presència d’ordinadors i pissar-res digitals a les aules ha comportat, en molts de nosaltres, un canvi metodològic i de plantejament educatiu que ens ha de fer redefinir els rols alumne - professor i la planificació, i el mateix concepte de l’ensenyament.

Hem apostat d’una manera ferma per la cohesió so-cial. Vam formar-nos en Convivència i Mediació i vam crear un equip de mediadors. Vam dissenyar unes normes i una organització basades en la prevenció i el seguiment. En aquest sentit, l’establiment de les tutories individualitzades, la inclusió d’hores de co-ordinació tutorial, la intensa dedicació del departa-ment d’orientació, les sessions de reflexió col•lectiva entorn del comportament de l’alumnat i de la partici-pació i implicació del professorat, la constància i pe-riodicitat en les reunions de la comissió de diversitat (i les actuacions que s’han derivat), el plantejament

3

de la diversitat que, amb gran esforç, ha permès els desdoblaments i el tracte més personalitzat amb els alumnes amb més dificultats, l’excel•lent treball de les aules d’acollida,...

Creiem que les activitats lúdiques ajuden poderosa-ment a la convivència, a l’arrelament del sentit de pertinença. En aquest sentit hem continuat impul-sant, i hem afavorit encara més, la celebració de les festes tradicionals, les sortides esportives i les sor-tides tutorials. També les sortides de caire pedagò-gic han tingut un pes important en el Centre, hem afavorit la seva realització i hem apostat per la seva continuïtat.

I el què és més important en tot aquest procés. L’eix al voltant del qual giren totes les nostres actuacions és, i continua sent, l’alumnat. El futur és seu, i el seu futur és el nostre. De tot l’alumnat: dels que tenen facilitat per l’estudi i d’aquells que tenen dificultats; dels que gaudeixen de situacions socials – familiars – econòmiques adients, i dels que pateixen man-cances en algunes, o totes, d’aquestes situacions; d’aquells que es plantegen objectius ambiciosos de formació i estudi, i dels que dirigeixen més el seu fu-tur en la línia del treball; d’aquells que tenen menta-litat d’esforç en l’estudi, i d’aquells altres que actuen passivament i sense dedicació; d’aquells que parti-cipen activament, i dels que deixen que els temps passi pel seu costat sense implicar-se; d’aquells que volen formar-se i, també, d’aquells altres que no vo-len. En tots ells pensem i per a tots ells treballem. Intentem afavorir al màxim el seu progrés i lluitem per oferir solucions als més desafavorits. El camí és difícil, amb grans reptes i amb una enorme impor-

tància social i humana. Des de les nostres humils possibilitats hem actuat en la línia que pensem que pot ajudar a aconseguir aquest desenvolupament de l’alumnat. La formació integral de l’alumne forma part de la nostra professió, i ho tenim molt present. La nostra mirada és positiva i, amb aquest esperit, hem engegat i portat a terme totes les actuacions que ens han portat fins aquí. Tal i com comentàvem al principi, ens han troncat el projecte i no hem po-gut realitzar una cristal•lització perfecte dels nostres ingredients, una consecució total dels nostres ob-jectius.

En tot aquest camí hem tingut molts encerts, en alguns casos, però, no hem aconseguit el què ens proposàvem. Això ens ha servit per reflexionar, mo-dificar i definir noves línies d’actuació. Som humans i ens podem equivocar en alguns plantejaments, però sabem reflexionar i redefinir el camí, amb actitud po-sitiva - sense positivisme i sense esperit constructiu no es pot avançar- i sempre amb l’alumnat com a objectiu primordial.

Es tanca la porta física del Centre. L’institut Collsero-la deixarà d’existir, però l’esperit positiu i de progrés, la il•lusió per formar i ajudar a infants i joves en la seva formació i el seu desenvolupament personal, les ganes per participar col•lectivament en projectes de progrés en els diferents àmbits que es presentin, continuen vigents i ens acompanyaran allà on ens portin les circumstàncies socials del moment. Aquest esperit, amb energies renovades, amb noves idees, amb modificacions d’actuacions a partir de la reflexió i l’experiència i amb molta il•lusió, és el què ens acompanyarà en el nou projecte de l’Institut escola Turó de Roquetes, on, la major part de la comunitat educativa del Collserola, es trasllada el proper curs.

Gràcies a tots (professorat, alumnat i PAS) els que heu col•laborat en la conducció d’aquest vaixell, per aigües calmes i mogudes i amb corrent a favor i en contra. Gràcies per totes les hores viscudes, pels bons moments que heu propiciat, per l’ajuda en els moments difícils, per totes les hores–anys de convi-vència, per tot el que heu fet i que heu demostrat que podeu fer. Gràcies per la vostra professionalitat, per ser positius, per ser humans.

antoni aragón

director de l’ins collserola

ACTIVITATSSeTmana de la ciència

Durant el mes d’abril, s’han celebrat en el nostre institut les II Jornades de la Ciència. Aquest any

les Jornades s’han distribuït en dos dies, en els quals els alumnes han pogut realitzar vàries activitats i sortides relacionades amb el món de la ciència des

de perspectives diverses. L’alumnat de 2n d’ESO ha visitat el Museu Blau, inaugurat recentment i dedicat a les ciències naturals, i el de 1r d’ESO ha fet una sortida pel parc natural de Collserola, amb l’objectiu de poder identificar diferents varietats de plantes. Pel que fa als tallers, cal destacar el de primatologia, dedicat justament al món dels primats; el de físi-

4

ca recreativa, on s’han fet servir diferents objectes per explicar fenòmens físics a través del joc; el de musicoteràpia, per experimentar els beneficis de la música sobre el nostre organisme; el de robòtica; dues pràctiques de laboratori, que han consistit en la dissecció d’una sípia i un cor; un taller sobre fra-ses i aforismes relacionats amb la ciència; un so-bre els científics de l’antiguitat, i un altre sobre la història dels descobriments científics. Durant les Jornades els alumnes també han participat en dos jocs col•lectius: el “Trivial científic” i el joc d’anglès “Science” . S’han programat dues conferències (“Un passeig per la història del nostre calendari”, a càrrec del CREAMAT i adreçada a 3r i 4t ESO, i “Alteracions de la felicitat”, a càrrec de l’alumna de 2n de Batxi-llerat Leticia Pola, sobre el seu Treball de recerca” i també adreçada a segon cicle d’ESO) i l’espectacle “Geometria amb bombolles”, a càrrec del CREAMAT i adreçat a 1r d’ESO. Finalment, s’han projectat dues pel•lícules: “Àgora”, sobre astronomia, i “El viaje alucinante”, relacionada amb el sistema circulatori sanguini.

ProjecTe audiència Pública: viaTge a San SebaSTián i a

bruSSel•leS

En el marc del projecte Audiència Pública de Bar-celona, dos alumnes de 3r d’ESO del nostre ins-

titut – la Mar Jurado i en Marc Formatger- van ser seleccionats per participar, del 3 al 8 d’abril, i com a únics representants de tot Barcelona, en dues tro-bades internacionals amb joves d’altres països euro-peus que també han pres part en projectes similars en les seves ciutats d’origen. La primera trobada internacional va tenir lloc a San Sebastian. Allà la Mar i en Marc van participar en el Congrés de la Juventut sobre Ciutadania i Participació, juntament amb joves representats de Londres, Terni (Itàlia), Bèlgica, Rivas-Vaciamadrid i San Sebastian. Durant aquest congrés els joves van analitzar i van concre-tar objectius sobre com fer sentir la veu dels joves a Europa sobre aspectes de ciutadania i participació. Va ser una activitat molt positiva, tant pel que fa a les vivències personals dels participants, com pels continguts del treball realitzat. Posteriorment, una part dels participants van viatjar fins a Brussel•les per presentar les conclusions del Congrés. Allà van ser rebuts pel Fòrum Juvenil Europeu, pel Parlament Europeu i per la Delegació del Govern Basc, i van tenir l’oportunitat d’explicar quines són les deman-des principals dels joves. La tasca a la capital euro-pea va ser més institucional i representativa. Va ser una ocasió única perquè els joves poguessin veure d’aprop com funciona el món de la política a nivell europeu.

Prof. Àgueda antolín i Montse Palou

seMinari de filosofia i d’Història

5

voyage à ToulouSe eT carcaSSone 2011

EXPERIÈNCIES DIDÀCTIQUESalTeracionS de la feliciTaT

Els passats dies 13 i 14 d’abril vaig participar en les Jornades de la Ciència, explicant el meu tre-

ball de recerca als alumnes de 3r i 4t d’ESO. Em va agradar molt l’experiència. El títol del treball era “Alteración de la felicidad” i la classe va consistir una mica en explicar el que són les emocions i després vam aprendre a ser feliços. Per a aquesta segona part vaig preparar un video on s’explicava com ser feliços; però abans de passar el video, els alumnes van escriure en un paper el que els feia feliços, i

tothom ho va tenir clar. Gairebé tots van posar en primer lloc la seva família, després els amics, els que tenen nòvio/a, en general, van posar això en tercer lloc, i després coses com ara el futbol, anar de compres, etc. Jo penso que una bona conclusió d’aquesta activitat pot ser que, al menys per a 3r i 4t, els alumnes del Collserola són gent que sap el que necessita per ser feliç: l’amor de la gent que els envolta.

leticia Pola

2n Batxillerat

Finalement, le moment est ar-rivé!!! Les 41 élèves de fran-

çais du Lycée Collserola étaient impatients et Toulouse ne les a pas deçu: c’ést une ville vivante, joyeuse, pleine de vie et les mo-numents, les places (cette Place Capitole, comme elle est belle!), les jardins, le fleuve Garone et le Canal du Midi nous ont acceuilli et nous avons profité du beau temps et des fleurs de toutes les couleurs . Les élèves on teu l’oc-casion de decouvrir la culture et l’architecture toulousaine. Dans l’auberge Jolimont nous avons été très bien hebergés, quoique quelques élèves n’aimaient pas trop les repas!

Et pour terminer: Carcassonne, avec ses magnifiques murailles et tours, ses petites rues, ses places charmantes et son château d’au-tretemps, nous ont transporté au temps des croisades et des che-valiers du Moyen-Age. Dans le bus, on a dansé, la musique n’a pas manqué et nous sommes ar-rivés très contents à Barcelone, parce que nous avons enrichi no-tre culture dans l’Occitanie. Voya-ge fantastique!

Prof. Marga alfonso

seMinari de francès

6

cerTamen liTerari eScolar en llengüeS d'origen (amicS de la uneSco de barcelona)

Aquest any i des de l’aula d’acollida participem en un concurs literari que organitzen els Amics de la

Unesco de Barcelona.

El Certamen, que aquest any celebra la seva setena edició, és un concurs de creació literària dirigit a tots els estudiants de Catalunya de cicle inicial, mitjà i superior d'educació primària i de primer i segon cicle de secundària. La seva peculiaritat és que els nois i les noies que hi participen poden presentar els seus textos escrits en la seva llengua materna: català, castellà o qualsevol llengua del país d'origen.

Els principals objectius del Certamen són:

● fomentar entre els alumnes el respecte per la di-versitat cultural i lingüística

● promoure la integració dels nouvinguts en una societat cada vegada més plural i multicultural

● agermanar les dues llengües més importants: la materna i la de la societat d'acolliment

● ensenyar a valorar i respectar les altres llengües i cultures del món

Tot seguit us mostrem un dels treballs presentats al concurs. És del vostre company Shu Bohui de 1r d’ESO .

dragon boaT feSTival

El Dragon Boat Festival se celebra el cinquè mes del calendari lunar, comptant des de l’inici de

l’Any Nou Xinès.

Aquest festival es conegut també com el Festival del bot del Drac.

És un festival tradicional de la gent xinesa que es porta a terme en un gran riu.

Es commemora la mort del poeta Qu Yuan ( 340-278 abans de Crist ).

Es coneix també com el “Dia del Poeta”.

L’activitat principal són les curses de “barques drac”.

Embarcacions guarnides amb flors, orquídies i fulles de cànem.

Es mengen pastissets d’arròs (zongzi)i es beu una beguda semblant al wisky (xionghuangjiu).

Qu Yuan fou autor de poemes, cançons i altres obres literàries.

La festa es fa per allunyar el mal.

És una Festa Nacional Xinesa que ha estat conside-rada patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

xu Bo Hui

aula d’acollida (1r eso)

7

2011, any inTernacional de la química

L’Assemblea General de l’ONU ha proclamat el 2011 com a Any

Internacional de la Química, amb la finalitat de conscienciar la gent sobre les contribucions d’aquesta ciència al benestar de la humanitat. Aquest

any coincideix, a més, amb la celebració del cente-nari del Premi Nobel que es va atorgar a Marie Cu-rie per les seves aportacions a aquesta ciència. Cal tenir present que la química és una ciència creativa que resulta bàsica per millorar la sostenibilitat de la nostra manera de viure i per resoldre els problemes globals i essencials de la humanitat, com ara l’ali-mentació, l’aigua, la salut, l’energia o el transport.

el PerSonaTge: marie curie

Marie Curie (1867-1934) fou una química i física polonesa, posteriorment nacionalitzada france-

sa, pionera en el camp de la radioactivitat. Gràcies a les seves investigacions en aquest camp, fou la pri-mera persona que va rebre dos premis Nobel. Fou, a més, la primera dona professora de la Universitat de París.

CULTURA

8

PREMIS SANT JORDIPoeSia-llengua caTalana

Poema del medi ambienT

Mare terra, tu ens has vist néixer, amb el teu oxigen hem pogut respirar, llàstima que amb el diòxid ens l’estem carregant.

Les teves aigües ens han calmat la set, pobres de nosaltres que amb els productes químics ens les estem bevent.

Nosaltres, per cuinar, l’oli utilitzem i, a l’hora de llençar-lo, no el reciclem.

També per escriure, l’arbre hem de talar, per poder fer paper per poder estudiar. Quan acaben d’estudiar, el paper no reciclem perquè ens dóna igual talar un arbre o tres més.

Oh mare Terra, oh mare Terra, tan bonica que ets tu amb les teves pedres. Mars, muntanyes i oceans ens envolten i no els cuidem perquè no ens n’adonem compte.

La fauna que tu tens ens deixa al•lucinats, llàstima que ens la carreguem per fer-nos un matalàs.

alejandro cortés

1r eso a

HiSTòria d’una fullaUna fulla de tardor té una vida molt lleugera. Va anant de lloc en lloc, com una autèntica viatgera.

Pot anar a parar a un riu, o al cim d’una muntanya, viatjar arreu del món fins arribar a una terra estranya.

Quan la vella fulla mori, una fulla jove la substituirà. I el procés de la fulla, tornarà a començar.

julia Prieto

2n eso B

9

ProSa-llengua caTalana

el drac i la noia del Poble de leS munTanyeS

Hi havia una vegada un drac que vivia amb la seva família en una roca gran. El drac petit era un

drac verd que era molt simpàtic, i també darrere de les muntanyes hi havia una noia que era molt sim-pàtica. Però el seu poble no sabia que en aquelles muntanyes hi havia una drac.

El drac se sentia molt sol. Un bon matí, la noia va anar a banyar-se en un riu que hi havia prop d’aque-lla muntanya i quan el drac va veure la noia, es va enamorar d’ella. Llavors la noia va acabar de banyar-se. Quan se n’anava cap al poble, el drac li va dir que no s’escapés d’ell, però la noia es va espantar molt. Quan va arribar al poble no ho va dir a ningú. Quan va arribar la nit, la noia va sentir curiositat per saber com era realment el drac i va tornar a la muntanya. Allà la noia va veure el drac plorant i li va pregun-tar com es deia. El drac li va dir que no tenia nom. Després d’aquella nit, la noia anava a la muntanya totes les nits.

Un dia el seu pare va veure com la noia sortia de casa i la va seguir amb tots els homes del poble. Quan van veure el drac, el van matar. La noia, que no tenia cap més amic, també es va morir, de pena.

santiago asler

aula d’acollida

drac

Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, un drac que era molt gran i ningú del poble el po-

dia vèncer. Fins que es van reunir tots els veïns del poble perquè no volien que el drac es mengés el bestiar del poble. Els veïns van agafar tota classe d’eines: matxets, pals, ganivets, etc. per enfrontar-se al drac. Estaven llestos per sortir a lluitar amb el drac. Van sortir i es van acomiadar de les seves dones i fills.

Tots van lluitar amb el drac, però no van arribar a la cova del drac perquè el drac els va trobar pel camí. El drac anava al poble a devorar el bestiar. Tots te-nien molta por perquè era molt gran, però ells, amb molta valentia, es van enfrontar al drac. Van lluitar i van lluitar, el drac amb el seu foc i els valents amb les seves eines. Però com que el drac era molt fort, va matar tots els valents. El drac també estava ferit i va marxar cap a la seva cova. Mentrestant al poble, una dona que estava embarassada, a punt de tenir una filla, no podia amb els dolors. Va donar a llum a casa seva i aquella nena va anar creixent i el drac es va recuperar de la lluita que havia tingut amb els homes valents.

Mentre la nena creixia, van passar 15 anys i un dia tots els fills del valents es van proposar matar el drac. Va passar una setmana i era el dia per en-frontar-se al drac amb tot tipus d’eines. Van mar-

xar i darrere els seguia la nena, que també volia enfrontar-se al drac. Van arribar a la cova del drac, es van enfrontar i van llui-tar. El drac estava a punt d’aixafar el seu germà i la nena es va posar da-vant del drac. El drac es va aturar i va llançar fort la nena, però el foc no va fer res a la nena. El drac li llançava foc, però no la cremava. Cansat, el drac es va posar al costat de la nena i el drac es va en-frontar a l’altre drac. I va salvar la nena i es van fer amics, el drac i la nena. I la nena es va convertir en la propietària del drac.

Kevin aloMoto

aula d’acollida

10

HiSTòria d’amor

Hi havia una vegada en un poble gran moltes persones que vivien molt felices. Aquell poble

tenia una princesa, anomenada Maria, que no tenia cap príncep. Era l’única a qui li faltava la felicitat de l’amor.

Un dia qualsevol, van veure un gran drac i deien que era molt dolent. La Maria estava descansant al seu Castell i va sentir un gran soroll. La Maria va mirar per la finestra i va veure un drac molt gran. El drac la va veure per primera vegada i va notar que era molt bella, era diferent de totes les noies del poble. El drac es va llançar sobre ella i se la va endur, entre les seves urpes, cap al bosc.

La gent del poble, en veure el drac tan gran, no s’atrevia a rescatar la princesa, que era al bosc. Que-ia la nit i ningú s’atrevia a anar-hi. A les 12 de la nit, tota la gent del poble va veure al cel una llum que apuntava cap al poble. La gent notava que era un noi guapo i que era molt bo i que no tenia males intencions. Llavors li van comentar el que havia pas-sat amb la princesa i el drac. El noi, anomenat Trons, va dir: “Jo aniré a rescatar-la”. La gent li deia que el drac era molt gran, que llançava foc per la boca i que podia volar. El Trons els va dir: “Jo em puc transfor-mar en un drac i salvar-la”. I es va transformar en un drac blanc amb els ulls blaus. Quan estava volant, va veure l’altra drac amb la bonica princesa i se’n va anar a rescatar-la. El drac dolent, anomenat Frizer, li va dir: “Ella és només meva, m’hauràs de matar si la vols rescatar”. Van començar a lluitar i després de dues hores, ja sense forces, el Trons va fer l’últim esforç perquè va veure que la princesa estava molt malament i no havia menjat. El Trons va utilitzar un poder i va matar el Frizer. Després va tornar al seu estat normal i va portar la princesa al seu Castell. Li va donar menjar i la va deixar descansar. L’endemà, la princesa es va despertar, va mirar el Trons i li va donar les gràcies per haver-la rescatat. El Trons pen-sava marxar perquè ja havia passat tot, però la prin-cesa li va dir: “Estic sola i vull tenir el meu príncep, i tu, com que m’has salvat, t’ho mereixes”. El Trons es va quedar sense paraules i es van fer un petó.

Tot el poble estava content i aquell dia van fer una festa i tots van viure feliços per sempre.

carlos victoria

aula d’acollida

l’arbre aSSaSSí

Tot va començar el dia del meu aniversari. Feia 10 anys i, encara que no em feia molta gràcia

i que només em donaven un trosset de xocolata, jo estava molt content. A tots els meus companys de classe els donaven molts regals però, com que érem una família pobra, jo no podia tenir aquella sort. Tots anaven a l’aniversari del meu pitjor enemic (que celebrava el mateix dia que jo l’aniversari). Va fer una gran festa amb llaminadures, jocs, regals… I un pastís de xocolata. Encara que ell tenia més coses que jo, no em vaig desanimar. Vaig obrir la porta de casa i la meva mare, el meu pare i el meu avi tenien un trosset de xocolata per a mi. Jo, en-cara que només em donessin un trosset de xocolata a l’any, vaig decidir repartir-la entre els membres de la família. Per sorpresa meva, a la taula hi havia dos regals embolicats en paper de diari. Vaig obrir els regals amb molta cura i amb molta il•lusió, i vaig trobar una jaqueta i un cotxe petit.

Al dia següent vaig anar a l’escola, decidit a explicar als meus companys els regals que m’havien donat. Els vaig explicar amb molta il•lusió els regals que m’havien fet els meus pares. Tots van començar a riure-se’n de mi, dient que quin fàstic de regals. I jo, plorant, vaig anar-me’n corrents, només pensant en el riure dels meus companys. Al cap d’una hora vaig anar en direcció a casa meva. Llavors vaig veure un arbre molt gros. Era estrany perquè sempre feia el mateix recorregut i mai no havia vist aquell arbre. Era molt bonic, però tenia una cosa molt estranya. No li vaig donar cap importància i em vaig girar per continuar el meu camí. Però, de sobte, vaig escoltar una veu: - Noi, vine aquí. – Qui hi ha? – Em vaig girar amb la intenció d’esbrinar de qui era aquella veu, quan, de sobte, que la veu procedia de l’arbre: - Dóna’m plantes per menjar i et donaré tot el que vulguis.

Vaig anar-me’n corrents a casa, on no vaig poder dormir gens. Al dia següent vaig tornar acompanyat del meu enemic. L’arbre, com jo havia sentit, va parlar dient una altra vegada: - Dóna’m plantes per menjar i et donaré tot el que vulguis.

11

L’inútil del meu enemic va començar a arrencar plan-tes i més plantes fins que va parar per donar menjar a l’arbre. Efectivament, al dia següent, el meu ene-mic es va fer ric i va decidir dir-ho a tots els meus companys. Els meus companys van fer el mateix que ell i van donar menjar a l’arbre. I al dia següent tota la meva classe es va fer rica. Tothom va estar arren-cant plantes i viatjant pel meu poble donant menjar a l’arbre per fer-se rics. L’arbre es feia cada cop més gran i les plantes no li duraven prou, així que va començar a menjar arbres. Al cap d’un any tota la vegetació havia desaparegut. L’arbre, en no tenir menjar, va començar a menjar-se la gent dient: -Tots aquells que s’han fet rics ara me’ls menjaré.

Ara fa 50 anys que va passar això. L’arbre es va que-dar sense menjar i es va morir. Tots els habitants del món van desaparèixer, i nomes vam quedar el meu pare, la meva mare, el meu avi i jo. Ara el temps ha passat, el món ha aconseguit tornar a reviure i el medi ambient està perfecte.

Les meves memòries abans de morir.

Per Marc.

júlia Prieto

2n eso B

la Primavera

Fa molt poc tot estava trist. Les flors només vivi-en amb aigua; els ocells ni apareixien.; el mar

estava brau; els carrers estaven sols; els nens no jugaven; les classes eren fredes i tristes. La raó de tot això és l’hivern, que de vegades és molt trist i desganat. Però a finals de març i a començaments d’abril, una cosa molt bonica arriba: una estació que tots esperàvem. Les flors reneixen,;els nens comen-cen a sortir; els ocells volen; els carrers s’omplen; les ones del mar es calmen; les classes, els instituts s’omplen de rialles. Tot és molt diferents des que la primavera ha arribat. Ara estem esperant que una altra estació molt més forta arribi. Tot és bonic i meravellós ara, fa venir ganes de sortir i divertir-se. El color del cel es torna més blau; les muntanyes es deixen veure, Als matins només em llevo a veure com l’alba s’estira i dic … Bon dia! Les tardes dels caps de setmana només tinc ganes d’anar a la platja i prendre el sol. Qui no té ganes d’això? Jo crec que tots. Només veure que la llum enlluerna la finestra, la primavera m’alegra els matins, els meus dies són més alegres que els passats. L’amor floreix, s’omple de llum i creix. Tot és meravellós.

dayana torres

4t eso

12

leS bèSTieS

Hi havia una vegada un esquirol que vivia en un frondós bosc. La seva família tenia

el seu cau a la part alta d’un robust arbre. Un matí, l’esquirol estava trist mirant l’entorn que l’envoltava des d’una branca del seu arbre. La seva mare, quan el va veure, es va apropar per parlar amb ell.

— Què et passa, petit?

— Mare, em canso de fer sempre el mateix. Vull viatjar i enfilar –me per altres bran-ques, en altres arbres.

— Però fill, no saps el que et pots trobar. A més, estaràs sol… què faràs si tens por?

—— No—et—preocupis,—mare,— si—algun—dia—no—sé—a—quina—branca—enfilar-me,—tornaré—per—explicar-te—tot—el—que—hagi—vist.

Al dia següent, l’esquirol es va acomiadar de la seva família i va emprendre feliçment el seu camí. Estava emocionat perquè no sabia què era el que trobaria més enllà del seu bosc. Amb alguns dels animalons que trobava, descansava per parlar amb ells i explicar-los la gran aventura que havia comen-çat. Aquests, sorpresos, el convidaven que, quan tornés,els passés a veure per explicar-los el que ha-via descobert.

Després de molt saltar de branca en branca, l’esqui-rol va començar a notar que cada vegada li costava més arribar d’una branca a una altra. –Per què es-taran els arbres tan separats?- es preguntava. Por-tava ja dies, o potser ja eren setmanes, saltant de branca en branca fins que un dia va haver de parar perquè ja no tenia més branques sobre les quals saltar. Va baixar a terra i es va quedar mirant el seu voltant. Només es veien troncs tallats. Tot el que tenia al seu voltant havia estat arrasat. -Però, qui havia pogut fer una cosa així? - Una tristesa enorme el va inundar. –On estaven les branques? On aniria a saltar ara ell?- Allà havia acabat la seva aventura. Llavors, en la llunyania, va veure un grup d’esquirols i es va apropar a ells.

— Què us passa? Per què ploreu? On s’han empor-tat els arbres?

— Uns monstres enormes van arribar i se’ls van en-dur. Aquí abans estava la nostra llar, però aque-lles bèsties se la van emportar.

— On?

— Ningú ho sap. Els van agafar amb les seves enor-mes i dentades boques negres, i van marxar. Tots vam fugir espantats pel soroll que feien.

— I els vostres veïns?

— La majoria van poder escapar, encara que a al-tres se’ls van endur les bèsties juntament amb les seves llars.

L’esquirol, sense saber què fer ni què dir, es va re-cordar de la seva llar i li va entrar por que algunes altres bèsties haguessin anat allà. Així que va con-vidar els seus nous amics a acompanyar-lo al seu bosc. Allà hi havia lloc per a tots.

Va començar el seu viatge de tornada. Al cap d’uns dies va començar a córrer el rumor que s’havien vist monstres que s’emportaven els arbres. Tots estaven molt espantats. L’esquirol, pensant en la seva famí-lia, va començar a saltar més veloçment. Els rumors anaven en augment, així que l’esquirol va demanar als seus amics que l’esperessin allí, així ell aniria més ràpid. I ells van acceptar. Es va posar en camí sense parar fins que va arribar allà on un dia havia estat la seva llar. Les bèsties ja havien passat per allà. La seva mare, en veure’l, va córrer cap a ell.

— Fill meu, tenia por que alguna cosa t’hagués pas-sat.

— Tranquil•la, mare, estic bé. En el meu viatge he conegut una família que ha passat pel mateix. Ens estan esperant. Allí formarem una nova llar.

D’aquesta manera van emprendre el viatge fins el que seria la seva nova casa. Tot i la por que tornes-sin les bèsties, sempre viuria amb ells.

Les enormes bèsties, en el seu afany d’aconseguir fusta, no havien tingut en compte que el que esta-ven destruint era la llar de molts animalons, perquè només pensaven en elles mateixes.

Abans de cometre una acció hem de considerar-ne les conseqüències i realitzar-la fent el menor dany possible perquè els habitants del lloc no pateixin grans danys.

leticia Pola

2n Batxillerat

13

PoeSia-lengua caSTellana

amorAmor… Escribir sobre él no es fácil, pero es simple escribir lo que llevas dentro.

Escribir lo que sientes por él o ella, corazón y boli simples ayudantes… por ellos sí siento algo

que no puedo explicar… escribo cada sentimiento, barro cada pensamiento.

Corazón y boli siempre están, nunca te dejan atrás entre la oscuridad.

Dolor, amor… simples sentimientos que te hacen sentir tanto

Personas que sin querer sientes algo por ellas simples sentimientos

tan fáciles de sentir, tan complejos.

anna doMínguez

1r eso B

la muerTeCaminando por un estrecho túnel oscuro no se activan los sentidos, es duro.

Paso a paso dejas de sentir hay una luz, la intentas seguir, es duro.

El camino no sabes dónde acabará, cuando llegues, el alma descansará.

Está inmóvil, sin pensamientos, han fallado los cimientos.

La luz representa el presente y la oscuridad representa la muerte.

aBraHaM Pedraza

3r eso

Sin SenTidoTodo los que es dentro de mí, se devanece, Las caricias a un aroma inquieto, el olor de tu cuerpo, el saber de los besos.

Esa mañana me viste, no sé si como todas, todas en las que no existo.

Dedícame un sentido, yo miraré sin sentido porque la locura que me absorbe se mueve con latidos, de aquél que siempre es tuyo.

Me viste pero no estaba, paseando por las calles, las calles de mi barrio.

Y en todos los suspidos, te tengo delante. Más me giro con descaro, tengo el poder en las manos, del alma contenida.

Y te vi y tú me viste, los dos nos miramos Pero te fuiste… vida.

alexandra caBallé

2n Batxillerat

14

ProSa-lengua caSTellana

el PaíS en el que no Había amor

Érase una vez un país diferente a los demás, era una isla en medio del mar de Océano. Formaba

parte del continente de Papil. Este país se llamaba Nozaroc (Corazón, al revés). Su moneda era la evol (love, al revés). Tenía una cosa que lo diferenciaba de los otros países: no había amor ni cariño entre los habitantes; todos se odiaban entre si, tenían la cara como de pocos amigos y estaban de muy mal hu-mor. Cada uno iba a su aire, vivían solos; incluso los bebés tenían la capacidad de cuidarse solos. Cuando una madre tenía un hijo, la compraba la casa, y listo. No había colegios porque se estudiaba desde casa. La gente no conversaba demasiado, un “¡Hola, qui-ero esto, adiós!”.

Hasta que un día, una muchacha llamada Ami (de amistad) decidó vivir en Nozaroc, porque el suelo era de 20.000 h, unos 5.000 € semanales. Cuando llegó y vio que todos se odiaban, no creía lo que veía. Cuando iba a comprar y lo pedía amablemen-te, el dependiente pasaba de ella.

Estuvo viviendo sola durante dos años, pero al final se cansó de tanto odio y preparó una fiesta de reconciliación con los habitantes.

Al principio la cosa no iba muy bien, pero al final la gente comenzó a hablar y volvió el amor entre los habitantes. Colocaron una estatua en memoria de aquella chica tan buena. El país cambió su nombre por Corazón y su moneda, por Love’s. Cuando la chica murió, la siguieron recondando.

ariadna PalMer

1r eso B

el amor

El amor, ¿qué es el amor? Para mí el amor tie-ne nombre y apellidos. Se llama Bryan Jared

Canales Lobo.

Antes para mí no tenía significado, no tenía va-lor, no tenía existencia, no creía en él. Enton-ces apareció él., el amor de mi vida, y empecé a sentir cosas, a tener mucho cariño hacia esa persona. Poco a poco fui teniendo la necesidad de verlo cada día para poder estar feliz. Iban pasando los días y los meses y me estaba dando cuenta de que estaba perdiendo en el juego de ser novios, porque me había enamorado. Ahora él se ha convertido en mi vida; ahora sé que, si él me dejara, estaría muerta en vida. Ahora sé que se puede ser feliz, que se puede depender de otra persona. Ahora sé que se puede amar y

ser correspondido.

Cuando tienes ese amor, cuando sientes que él está perdidamente enamorado de ti, como tú lo estás de él, ¡te sientes tan bien! Tienes confianza en esa per-sona, le cuentas todo, te cree todo y tú les crees todo a él; no dudas para nada. A veces los celos son algo malo, incluso suelen decir que los celos vienen de ladesconfianza, pero yo creo que no, que si tengo algo de celos es porque cuido lo que quiero.

Lo más bonito es cuando te da ese abrazo que tanto te gusta, te mira con esos ojos brillantes, cuando te sonríe y te dice que te ama. Ahí te das cuenta de que tienes el verdadero amor.

Hay gente que dice que el amor no existe, que sólo están el cariño y el afecto havia esa persona, pero, como ya he dicho, para mí el amor tiene nombre y apellidos: Bryan.

Puri salas

3r eso a

15

recuerdoS

Ellos dos. Cogidos de las manos, el uno frente al otro, querían decirse tantas cosas… o quizás no.

No podían apartar sus miradas, no se querían se-parar. Él la miraba como si y a se hubiese ido, con nostalgia, con cariño. ¿Era recíproco su amor? Ella no tenía dudas, lo amaba con locura. Él nunca se la confirmó. Se tenían que despedir.

— ¿Cuándo volverás?

— En tres días.

Y sin querer soltar sus manos, se fueron alejando poco a poco sin dejar de mirarse.

Ese momento volvería a su mente una y otra vez. Habían pasado ya muchos años, y habían pasado otros hombres por su vida, pero ninguno le había hablado con la dulzura con que él había formulado aquella pregunta. La mirada. Esa mirada decía tan-to… y ella entendió tan poco… O si lo entendió, le dio miedo tener la verdad en su mano. ¿Quién fue más cobarde de los dos? Ninguno habló claro, ningu-no dio el primer paso. Dos adolescentes jugando con fuego y ninguno se quiso quemar. ¿Se conformaban con ser amigos? Ella lo tenía claro. No. Pero, ¿y él? Tenía miedo de perder su amistad y al final lo perdió completamente. Todo había quedado en su recuer-

do, y en su imaginación mil historias vividas con él.

Ahora ya era vieja. Había descubierto otro tipo de amor, no fue tan intenso como aquél, pero se decía que de adolescente todo era más intenso. El hombre con el que había compartido su vida la había amado mucho, le había dado la estabilidad que ella siempre había buscado. Y le había dado unos hijos maravi-llosos. ¿Arrepentida de no haberse quemado? Pue-de que sí, pero únicamente por el hecho de haber dejado pasar la oportunidad de vivir ese amor tan intenso que ella sentía. Pero le ayudó a aprender. De todo se aprende en esta vida, se decía ella, sobre todo de los errores. Y había aprendido a vivir el mo-mento y a no dejar pasar las oportunidades que la vida le ponía en su camino. No debía arrepentirse de nada, sino aprender de los errores. Y, gracias a ello, se lanzó a por el hombre que había de ser su marido. Y dio gracias por haber cometido aquel error, ya que había vivido los años más felices de su vida con él, y había enseñado a sus hijos que en la vida hay que arriesgarse, pero, como todos, tendrían fallos, aun-que estos sólo servirían para hacerlos más fuertes.

Y de esa forma siguió mirando por la ventana, mi-rando al horizonte, sumergida en sus pensamientos.

leticia Pola

2n Batxillerat

He estat a l’ institut Collserola tres anys. Han estat tres anys molt divertits. He conegut molta gent

interessant, gent que no oblidaré mai i que ha fet coses molt bones per mi. Encara que també hi ha hagut moments molt dolents, amb l’ajuda dels pro-fessors i dels amics, s’han pogut superar. Em poso molt trista de pensar que l’institut es canviï de lloc, perquè m’encanta aquest lloc i no me’n vull anar. Aquí he conegut persones que ara són molt impor-tants en la meva vida i mai no ho oblidaré.

vannya loBo

3r eso a

M’agradaria recordar quan vaig arribar aquí al Collserola i vaig conèixer nous amics. Recordo

que, quan vaig presentar-me, em van rebre molt bé, i això em va agradar. Una cosa que em feia ver-gonya és que tots parlaven en castellà i jo en català. A mi, la veritat, m’ha agradat aquest institut, i és una llàstima que ara el tanquin. Dit això, fins una altra, gent del Collserola!

oMar el ouHaBi

2n eso c

Un comiat al Collserola. Tots trobarem a faltar el col•legi, el que ens van ensenyar i tot el que vam

jugar aquí dins.

Manuel Paredes

1r eso B

OPINIÓ“collSerola, adéu-Siau”

16

Quan l’any que ve desaparegui aquest institut, m’agradaria recordar les bones coses que hem

passat aquí, per exemple quan vam anar a la neu, al Tibidabo o d’excursió. També les festes de l’escola, com el Carnaval. I tots els amics i amigues que he fet. Espero que aquesta amistat duri molts anys.

Montse Morales

1r eso c

Per a mi el Collserola ha sigut com la meva segona casa, perquè hi he passat molts bons moments,

i també de dolents. Però els professors i els meus companys m’han ajudat molt, per això gairebé mai no m’hi he avorrit. He de reconèixer que m’agrada-va – i m’agrada- “liar-la”, fer bromes. M’he guanyat la confiança de molts professors, encara que també m’ha agradat fer-los una mica la punyeta. Per a mi els primers anys van ser una mica estranys, ja que estava una mica lluny de casa meva, i perquè a pri-mer d’ESO sempre eres el més petit. Però això no em va important, ja que de seguida vaig tenir molts amics. Amb el temps t’acostumes a coses noves i a amics nous. Jo espero que l’any que ve, al Turó de Roquetes, les coses siguin iguals que aquí, perquè m’ho he passat molt bé.

raúl suárez

3r eso B

Adéu, Collserola. Tot i que només he estat aquí un any, sempre et recordaré. Només ho he passat

bé amb un profe, el Toni Fabregat. I, a l’hora del menjador, ni t’ho dic, perquè ho has vist tu mateix. El dia que no vingui més aquí, et trobaré a faltar.

sergi Morales

1r eso B

Quan jo ja no estigui al Collserola, recordaré els amics que he fet aquí. Alguns aniran al Turó de

Roquetes. Per a mi el curs ha passat molt ràpid i m’ha agradat molt el Collserola. És el millor que hi ha!

Marius laMurianu

1r eso c

Estimat Collserola, Em fa molt pena haver-te de deixar per sempre.

En aquest institut he trobat molt gent important, ara per ara, en la meva vida, com per exemple la Sole Chavero, la Michelle Avilés, l’Alam Cabezas, la Marta Sánchez, la Nerea de la Peña, la Belén Santiso, el Markitos Pérez, etc. He passat molt bons moments en aquest institut: patis, passadissos, classes, etc. No em puc queixar d’aquest institut: per a mi és el millor i, com ja he dit, em fa molt pena haver de dir-li adéu. He passat molts bons moments en les excursi-ons, en les festes, en les activitats. No diré mai que em penedeixo d’haver estat a l’institut Collserola! En fi, adéu.

alejandro cortés

1r eso a

Bé, trobaré a faltar aquest institut moltíssim, per-què he passat moltes coses aquí dins: rialles, ba-

ralles, plors… però sobretot molts bons moments. Sempre recordaré el curs 2010-2011.

soledad cHavero

1r eso a

Són molts moments en aquest institut. He fet molts bons amics i donaria qualsevol cosa per

poder-me quedar aquí. Són tants professors que m’han recolzat en tantes coses… Les coses que hem fet, els moments junts… són inoblidables. I pen-sar que mai més no tornarà a ser igual… Després d’aquestes últimes setmanes tot em fa posar tris-ta. Només pensar que no tornaré a veure els meus amics, els meus professors preferits, els professors que diem que ens tenen mania... Solament podem dir una cosa: “Adéu, Collserola”, o també: “Collsero-la, et trobarem a faltar”.

soraya Pola

2n eso B

Aquest institut m’ha retornat una mica a la meva adolescència, m’ha donat com una segona infan-

tesa. Qui m’havia de dir que acabaria escrivint en català fa nou mesos?

1r ESO A

1r ESO B

17

Sempre recordaré els meus companys i les “trasta-des” a classe amb l’Alexia (coneguda pels amics com a “pa amb tomàquet”).

leticia Pola

2n Batxillerat

Quan aquest institut desaparegui, m’agradaria re-cordar-lo perquè aquí he passat molt moments

bons. Una de les millors coses que m’ha passat en aquest institut ha estat haver conegut la Montse (Morales). Ara com germanes. Jo no vull que desa-paregui aquest centre, però m’hauré d’aguantar.

diana lóPez

1r eso c

El que més trobaré a faltar seran els amics i els meus professors. Aquest curs jo no m'he esforçat

en res i això em fa pena. L'any que ve m'esforçaré més allà on vagi.

javier gonzález

1r eso a

M’agradaria recordar les coses bones que m’han passat aquí: les excursions a la muntanya i, so-

bretot, la de la platja.

jonatan loPera

3r eso a

Quan jo ja no estigui aquí, trobaré a faltar el gim-nàs.

éric taPia

1r eso c

Adéu, Collserola. M’ho he passat molt bé aquí. En-cara que només hi ha estat un any, et trobarem

a faltar. He fet molts amics i m’agradaria que hagués durat una mica més (no massa).

luis e. roMero

1r eso B

Jo, que sempre estic fora de classe, veig moltes coses, i una de les que més m’agraden és la bona

relació que tinc amb els meus companys.

toni gonzález

3r eso B

El record del primer dia, una porta que s’obre i ens indica el camí cap a un món completament dife-

rent. Professors que, més que soldats, són amics, companys que fan que tot sigui més fàcil. I quan s’hagi tancat per última vegada aquella porta que un dia vaig veure obrir-se, tancaré els ulls tot recordant un món que avui s’acaba, però que sempre existirà en el meu cor.

Maria castro

4t eso a

Són vuit mesos aquí, amb tu, amb aquests mo-ments que hem compartit. Són classes que es

trobaran a faltar perquè amb els companys he com-partit somriures, plors, crits, bronques i moltes co-ses més que n’ s’oblidaran mai. Aquest institut m’ha donat vida i molts amics. El trobaré a faltar. Dono les gràcies al Collse per tot. Fins sempre, Collserola!

alexia jerez

1r eso a

En aquest col•legi he passat moltes coses. En aquest col•legi vaig començar l’ESO. La meva

classe, que encara que no sigui perfecta, m’agrada! Trobaré a faltar gent que no vagi al Turó de Roque-tes! També alguns profes... Però sempre tindré algu-na cosa d’aquest col•legi perquè m’agrada i perquè diuen que l’altre serà un avorriment, i que és molt petit. D’altra banda, he fet molts amics que sempre recordaré.

sHaron saeed

2n eso a2n ESO A

1r ESO C

18

Quan ja no estigui en aquest institut trobaré a fal-tar el lloc de l’arbre que hi ha al pati, perquè en

aquest lloc sempre estic amb els meus amics i par-lem de moltes coses.

josé alexander recio

1r eso c

El que més trobaré a faltar són els dies de festa, Sant Jordi i Nadal. En aquest institut m'han en-

senyat a créixer com a persona i estic molt agraïda a tots els professors per aguantar el meu comporta-ment. El millor record que m'emporto, sens dubte, són els grans amics.

irene garrido

2n eso a

L’anècdota que recordaré durant els 2 anys és ar-ribar a classe i veure que només ets una alumna,

que origina manifestacions per no entrar a classe per culpa del fred, que es dedica a saltar-se amb els companys les classes per acabar el punyeter TR, però que, tot i això, mai ha faltat l’humor entre els companys.

neus serra

2n Batxillerat

Quan ja no estigui en aquest institut, m’agradaria recordar les excursions i algunes classes i jocs.

També els professors i els amics. Quan vaig venir al Collserola, no coneixia ningú i ara tinc molts amics.

adrees aHMed

1r eso c

A mi no m’agrada que el tanquin, però ja és tard. Aquí m’ho he passat molt bé, encara que he re-

petit curs, però he estat amb bona companyia i bons amics. Trobaré molt a faltar el Collserola perquè està molt bé, és molt gran i molt bonic.

alaM caBezas

1r eso a

I like this school: students, teachers, rules, studies, everything. But I write specially for the teachers,

they are so friendly and lovely. I am coming here not for much time.

saMra MusHtaq aHMad

4t eso a

A mi em sembla malament que el tanquin i, sobre-tot, que el traslladin, tot i que jo no aniré al nou

institut. Crec que és una cosa que està malament, perquè han de fer obres i no crec que les acabin.

ariadna PalMer

1r eso B

El que més recordaré serà la pista de ping-pong, l’hort, el bar, el passadís, el gimnàs i la meva

classe. I moltes altres coses més.

jürgen salazar

1r eso B

El millor que m’ha passat en aquest institut ha si-gut conèixer tots els meus companys de classe,

que m’han ajudat i recolzat en els bons i en els mals moments.

cristHian toMelicH

3r eso a

Aquí he passat coses boniques i lletges, però m’ha agradat estar en aquesta escola. Als professors

els he agafat “carinyo” i als companys, igual. Espero que tot segueixi igual al nou institut-escola.

estrella Brizuela

1r eso B

Adéu, Collse, no crec que et trobem a faltar, ja que ets un edifici, els teus passadissos, les teves

portes, etc. Segur que les trobarem en un altre lloc. L’únic que trobaré a faltar serà no haver d’agafar el bus per anar al col•legi.

anna doMinguez

1r eso B

2n ESO B

2n ESO C

19

En aquest institut he trobat amics que ara són com germans; he trobat l’amor, i també m’emporto

grans professors, que m’han ajudat molt. Aquest institut ara, per a mi, és la meva família.

Marta sáncHez

1r eso a

Com que no m’importa estudiar gens ni mica, no m’importa canviar-me. Només em molesta que

el nou centre estigui una miqueta més lluny, però només una miqueta. Espero que allà no em castiguin i que els caigui molt bé. Jo em portaré molt bé.

jose guerrero

2n eso a

Estimat Collserola, en aquest institut he trobat molt gent important. I als professors els trobaré

a faltar. Una salutació de Noelia.

noelia doMinguez

1r eso B

Encara que només porti uns mesos al Collse, ja li he agafat “carinyo”. Tants moments viscuts...

Però la cosa bona és que el nou institut el tindré al costat de casa i em llevaré més tard.

Pili Pérez

1r eso a

A mi m'agradaria recordar aquest institut que es diu Collserola perquè m'agrada. Em porta re-

cords dels meus amics i de la classe.

jHonny velasco

3r eso B

Trobaré a faltar la gent d’altres cursos i a pocs profes. Aquest curs m’he portat malament, però

espero portar-me millor en el nou centre. Aquest curs he conegut persones meravelloses de tot l’insti. Per a nosaltres, el Turó de Roquetes serà el Collse-rola, malgrat tot.

ariana linares

1r eso B

Doncs jo que puc dir que tothom diu que és un institut meravellós, no ho poso en dubte. Ja fa

dos anys que estic aquí. D’altres persones han es-tat aquí més temps que jo i segurament ho sentiran més. Aquests dos anys a l’IES Collserola han sigut molt bons, encara que hi ha hagut dies més bons que altres, com a tot arreu. Espero que les persones noves que vinguin a ocupar aquest edifici, el cuidin molt!

Maria estefani Paredes

2n eso B

Jo vaig venir a aquest institut fa poc, però el primer dia ja vaig fer molts amics. Vaig trigar dos dies a

adaptar-me. Voldria recordar les festes que hem fet, com el Carnaval o el Sant Jordi. He fet molt bons amics i els moments que he estat aquí han sigut molt bons.

david ye

3r eso B

Aquest institut és el millor, però marxem (quina pena!) l’any que ve al Turó de Roquetes. Ara bé,

marxem amb bons records. Estimem el Collserola. L’any que ve, a segon, a veure si estudiem!

Moisés lavayen

1r eso

Jo el que més trobaré a faltar són els meus amics, les sortides a la muntanya de Collserola, els dies

que passaven molt llargs, anar al pati a xerrar fins que ens clavessin la bronca, i els professors que vaig tenir durant tots aquests anys. És el que trobaré a faltar.

roBert ros

4t eso

M’agrada que el canviïn a Roquetes, perquè està més a prop de cada meva. Però trobaré a faltar

alguns alumnes que ja no hi seran.

yasMine álvarez

2n eso a

3r ESO A

3r ESO B

20

Al Collserola he après moltes coses, he tingut amics i amigues de tot , he viscut moltes experi-

ències, algunes bones i altres dolentes. D’aquestes experiències he après moltes coses. No em pene-deixo d’haver estudiat aquí. Jo crec que és el mi-llor institut , encara que hi ha algunes coses que no m’agraden, per exemple alguns professors, però, d’altra banda, n’hi ha alguns que em cauen molt bé. Amb els temps es poden oblidar moltes coses, però les que tenen importància o n’han tingut, mi no les oblidaré. Una de les coses més importants són algu-nes persones que hi estudien, que signifiquen molt per a mi. No em penedeixo d’haver-les conegut i no m’agradaria perdre-les mai.

sHaHer Bano

2n eso B

Durant tots aquests anys hi passat molt moments divertits, però també dolents, però em quedo

amb els grans amics que he fet, els moments que he tingut, sobretot, amb l’Adri, l’Andrés, el Brian i l’Ian.

Hi ha tantes anècdotes que no sé amb quina quedar-me, potser els grans viatges a França.

josé vega

2n Batxillerat

El que voldria recordar del Collserola són els bons moments que he passat amb els amics, molt

bons amics. I, encara que no ho vull fer, també re-cordaré els professors, perquè també són molt bons. El que em fa més pena és perdre tants amics. Us recordaré sempre.

antHony vasquez

3r eso a

Durant aquest 7 anys que he estat en aquest ins-titut, el que recordaré més són els amics que he

fet, tot el que m’he divertit amb els amics i algunes professores, el que he après al llarg del temps i els viatges a França de la classe de francès.

adriÀ casanovas

2n Batxillerat

Només pensar que tot allò que he viscut en cada lloc d’aquest institut només seran records, m’en-

tristeix i em fa venir ganes de plorar. Cada plor, cada somriure, abraçada... cada sentiment viscut en aquest institut és un record preciós per a mi. Pot semblar una tonteria, però com que està al costat del camp de futbol Canyelles, cada vegada que miro per la finestra, sento que aquest és el meu lloc. Aquest institut m’agrada molt i, encara que marxem, sempre el recordaré.

Mireia cota

2n eso B

Collserola és el meu institut i sempre ho serà. El tanquin o no, sempre serà el meu institut. Sem-

pre recordaré les festes de Sant Jordi, el Nadal, el Carnaval, fi de curs. Per a mi és un dels instituts millors de Barcelona. Digui el que digui la gent, a nosaltres ens agrada i en molts moments el recor-darem; també tots els profes i la direcció. Collserola, t'estimo.

MicHael leandro recio

3r eso a

Ja que el Collserola no existirà l’any que ve, m’agra-daria dir totes les coses positives d’aquest institut

o els moments que recordo en què m’ho he passat molt bé. En aquest institut sempre celebrem les fes-tes, ja sigui el Nadal, el Carnaval, el Sant Jordi, etc. Les festes d’aquest centre són gairebé sempre molt divertides i, a més, el millor és que llavors no fem classe. El que jo recordo que m’ha agradat més va ser, l’any passat, la lliga de futbol sala i la de l’hora del pati. Vam quedar campions en les dues lligues i el Toni, el professor de religió i organitzador dels partits, que és molt bona persona, ens va felicitar i ens va convidar tot l’equip al McDonalds. Aquest ha estat el temps més divertit que he viscut a l’institut.

edwin Morales

1r eso B

Lo que más me ha gustado fueron algunas excur-siones, y también la gente que conocí, los amigos

y amigas.

carlos victoria

4t eso

4t ESO

Aula d’Acollida

21

Jo, quan vaig néixer, al Brasil, vaig estar en un barri on vivia la meva mare amb dos tiets, una tieta,

cinc cosins i la meva àvia. Quan tenia dos anys, em vaig canviar de casa i de barri. Vaig anar al barri de Santa Helena. Allí vaig viure fins als 11 anys, que és quan vaig arribar a Espanya. Llavors vaig anar a Barcelona, al barri de Maragall i vaig viure en una casa que tenia piscina. Després em vaig canviar al barri de Congrés, al costat d'un parc; allí vivia en una habitació llogada i anava al col•legi Ramon Llull (des de 5è fins a 1r d'ESO). Després vaig anar a viure a Llacuna, prop de la platja i anava amb metro al col•le. Després vaig anar a parar a Nou Barris, prop de la Via Júlia, al carrer de sota la plaça Ángel Pestaña. Després vaig estar vivint al carrer de sobre i, més tard, em vaig canviar a un altre carrer prop de la Via Júlia. En aquella casa hi havia un gos que encara segueixo cuidant, tot i que ell ara viu en un altre lloc. Jo ara visc en un carrer per sobre de la Via Júlia, amb la meva mare i un amiga que té tres fills, i vaig a l'institut Collserola. Fa quatre anys que estic aquí i ara tanquen el col•le. L'any que ve ani-ré al Gaudí. Hem passat moltes coses en aquest institut, bones i dolentes, però, per damunt de tot, m'agradaria recordar tota la gent que he conegut aquí. Adéu, Collserola.

luis gustavo de jesús

2n eso c

Recordo el primer dia que vaig arribar; totes les coses bones que m’han ensenyat en aquests

quatre anys que he estat aquí. Mai no oblidaré els professors ni els amics. Per sempre,

MarKus roMero

3r eso B

M’agradaria recordar les classes de llatí i de grec amb la meva companya, (Alèxia) les manifesta-

cions i la tancada que vem fer en contra del tanca-ment del Centre, les classes “quasi” particulars i els dies lliures per al Treball de Recerca.

fernando Benegas

2n Batxillerat

Els meus companys de classe i jo estem molt tris-tos perquè el Collserola el tanquen i hi haurà

molta gent que se n’anirà a altres escoles i els tro-baré a faltar moltíssim. No m’agrada haver-me de canviar d’institut ni de companys, perquè els estimo moltíssim. Adéu IES Collserola!

griselda iBáñez

2n eso a

El que més recordaré és que aquí he fet molts amics, gent que abans veia pel carrer i que em

queia malament, però que ara són amics meus.

jonatHan quiMBiaMBa

3r eso a

Lo que más me ha gustado del Collserola han sido los cuatro años que he estado con mis colegas,

con muchas risas, mucha diversión, muchos castigos juntos…

Breno santos

3r eso a

A mi m’és igual si tanquen aquest institut, perquè no m’agrada molt. Algunes coses sí, com el pati,

que és gran. El nou institut queda més a prop de casa meva.

javier quiñones

2n eso a

Sempre recordaré les classes de llatí i de grec amb el meu company Fernando, amb tantes rialles,

bromes,.. realment crec que si hi hagués una as-signatura d’enginy per a fer bromes, estava segura que serien els millors de totes les coses,.. hen fet cançons, rimes, noves paraules llatines. Hem tret definicions noves de paraules gregues, hem traduït frases de llatí sense diccionari (imagineu quin seria el significat) en fí, inoblidable!

alexandra caBallé

2n Batxillerat

El millor que m’ha passat ha sigut conèixer gent nova i fer-me molt amic d’ella. Gent que m’ha

recolzat en els moments difícils. Amb ells he estat molt a gust i molt content, amb tant de riure, tanta diversió i tantes expulsions junts.

sergio doncel

3r eso a

Durant aquests tres anys que he estat a l’institut, he conegut molta gent, encara que alguna ja no

estigui a l’institut. Però el més important i el millor que m’ha passat aquí ha sigut conèixer el Bryan, el meu xicot. Gràcies, Collserola.

Pury salas

3r eso a

2n de Batxillerat

22

GENT COLLSE núm.8La Revista de l’INS Collserola

Fina de Curs 2010-2011