genòmica nutricional de l’obesitat
TRANSCRIPT
GENÒMICA NUTRICIONAL DE L’OBESITAT
Laia Pérez Rico
INTRODUCCIÓ
Obesitat: malaltia caracteritzada per un excés de greix, que es traduïx en un excés de pes que pot ser perjudicial per a la salut. L'adquisició d'un excés de greix es produïx per un desequilibri entre la ingesta i la despesa energètica.
Factors genètics de l’obesitat
L'herència genètica a través de gens específics pot influir en la regulació de la gana, la termogènesis i el metabolisme energètic, així com en diferents processos incluint l'adipogènesi
INTR
OD
UC
CIÓ
Nutrigenòmica: ciència que estudia la influència dels nutrients sobre l'expressió dels gens.
INTR
OD
UC
CIÓ
Principis de la genòmica nutricional
Els components de la dieta poden alterar l'expressió o estructura dels gens.
La dieta pot ser un factor de risc d'una malaltia. Alguns gens regulats per la dieta poden participar
en l'inici, la incidència, la progressió i/o la severitat de les malalties cròniques.
El grau en què la dieta influïx sobre el binomi salut-enfermetat pot dependre de la constitució genètica individual.
Qualsevol intervenció dietètica basada en el coneixement de les necesitats nutricionals, l'estat nutricional i el genotip serà útil per a prevenir, mitigar, o curar les malalties cròniques.
INTR
OD
UC
CIÓ
VARIANTS GENÈTIQUES RELLEVANTS EN L’OBESITAT
Gen de la leptina: regulador clau del metabolisme dels greixos i el consum d'energia
Gen de la MC4R: control hipotalàmic de la ingesta d’aliments. Regulació de la gana i del consum energètic. Les mutacions rares en aquest gen s’han asociat amb l’obesidad monogènica en humans. La deficiència de MC4R es caracteritza per trastorns, com ara hiperfàgia, hiperinsulinèmia o increment de la massa de greix
PPARγ: controla l'expressió de gens implicats en la diferenciació dels adipòcits, l'emmagatzematge de lípids i la sensibilització a la insulina.
ADRB ADRB2: codifica una proteïna principal del receptor
lipolític en cèl·lules grasses humanes ADRB3: participa en el metabolisme dels adipòcits,
la mediació de la taxa de lipòlisis en resposta a les catecolamines i en la termogènesi. VA
RIA
NTS
GEN
ÈTIQ
UES
R
ELLE
VAN
TS E
N L
’OB
ESIT
AT
Napmt: les concentracions circulants de Nampt i els nivells d'expressió del ARNm de la CBP són elevats en els pacients obesos.
UCP: actuen com a reguladors del metabolisme energètic. Existeixen UCP1, 2 i 3
VAR
IAN
TS G
ENÈT
IQU
ES
REL
LEVA
NTS
EN
L’O
BES
ITA
T
FTO: s’ha associat el gen FTO i diferències en el comportament de la ingesta de menjar, la sacietat i la dieta. Les funcions del gen FTO es relacionen amb el control hipotalàmic de la sacietat, la hiperfàgia i l'ansietat davant la restricció del menjar. Este gen afecta la massa del greix corporal a través de la regulació de la lipòlisi.
VAR
IAN
TS G
ENÈT
IQU
ES
REL
LEVA
NTS
EN
L’O
BES
ITA
T
Estudis amb diferents gens
Criteris per a identificar els gens candidats a un malaltia:– Deuen ser regulats per la dieta o pel genotip– Deuen estar localitzats en regions
cromosòmiques associades a la malaltia
UCP 2:
L'al·lel G en la regió promotora d'UCP2 augmenta el risc de l'obesitat.
El polimorfisme Ala55Val augmenta l'eficàcia de l'exercici físic.
Estu
dis
amb
dife
rent
s ge
ns
Estudi sobre l’impacte dels reguladors sobre l’expressió de l’obesitat associada als gens FTO i Nampt
L'expressió del gen FTO no està relacionada amb la diferenciació i maduració dels adipòcits humans, ni tampoc per la concentració dels factors que influïxen en el metabolisme de la glucosa.
L'expressió de Nampt es veu afectada per la concentració dels compostos relacionats amb la glucosa i la restricció de glucosa total en resposta a un possible paper de compensació de la resposta cel·lular en preadipòcits i adipòcits Estu
dis
amb
dife
rent
s ge
ns
Concentració sanguínia de Nampt en pacients obesos
Les concentracions plasmàtiques de Nampt són majors en els pacients obesos respecte a aquells no ho són.
Estu
dis
amb
dife
rent
s ge
ns
ADRB 2
En homes l'al·lel 27Glu s'ha associat amb l'augment de l'IMC, el greix subcutani i amb nivells elevats de leptina i TAG.
En dones aquesta variant està relacionada amb l'augment de l'IMC, la massa grassa corporal i l'índex cintura/maluc.
Estu
dis
amb
dife
rent
s ge
ns
Estudis de modulació de les associacions genètiques per l'estil de vida
Les interaccions genotip-ambient es presenten quan la resposta d'un fenotip als canvis ambientals depenen dels antecedents genètics de l'individu.
Nivells d’interacció:– Estar involucrats en la determinació de la
susceptibilitat a l'acumulació de greix en resposta al risc ambiental.
– Estar involucrats en la susceptibilitat de les persones obeses a desenvolupar comorbiditats associades amb l'obesitat o en la resposta al tractament.
Dieta
Els nutrients i els antinutrients alteren els processos moleculars com:
– Estructura de l'ADN– Expressió genètica– Metabolisme
Per tant alteraren, en la malaltia:– Inici– Desenvolupament– Progressió.
Les variacions genètiques individuals també poden alterar la forma en què els nutrients són assimilats, metabolitzats, emmagatzemats o excretats per part de l'organisme.Es
tudi
s de
mod
ulac
ió d
e le
s as
soci
acio
ns
genè
tique
s pe
r l'e
stil
de v
ida
Els gens, el consum de carbohidrats i el risc d'obesitat
Es va trobar una interacció significativa entre el risc d'obesitat i alts nivells de consum de carbohidrats per als portadors de l'al·lel Glu del gen ADRB2.
Dones amb el polimorfisme Glu27 i amb una alta ingesta de CHO s’associen amb nivells elevats d'insulina que poden contribuir a la major probabilitat d'aparició de l'obesitat entre aquests subjectes.
Die
ta
La variant de PPAR pot ser alterada per la composició de greixos de la dieta
Entre els participants no es va detectar diferències ni en la concentració d'insulina en dejú ni en l‘IMC.
Aportació dietètica d'àcids grassos saturats és baixa, la mitjana de l'IMC en els portadors d'Ala és major que en els homozigots Pro
Relació d'àcids grassos saturats alta, els portador Ala són més prims.
En canvi no hi ha relació demostrable amb la ingesta de greixos en proporció al consum d'energia total.
Die
ta
CONCLUSIONS
L’heretabilitat de l’obesitat es situa entre el 50 i el 80%. El reconeixement de la influència genètica en l'obesitat humana ha portat a buscar els gens causals per comprendre no només les vies i les xarxes que controlen la massa corporal i la composició dels éssers humans sinó també per proporcionar informació que contribueix a millorar el tractament i les estratègies de prevenció.
A més dels diferents gens que poden produir l’obesitat es convenient coneixer quin efecte tenen els diferents estils de vida sobre les variants genètiques.