Gnere i diferencia sexual

Roger Casals Vert

Reflexi sobre lassignatura

Ms molt difcil comenar a fer una reflexi sobre aquesta assignatura ja que,

aquesta, tracta sobre molts aspectes de la nostre vida i s una reflexi que mai sacaba

perqu crec que sempre sen hauria de parlar perqu sempre hi ha temes a parlar. No

s una cincia exacte sin que depn sobretot els sentiments i les emocions de les

persones i per sort aquests estan en constant moviment. Aix em fa recordar un petit

documental que parla sobre educaci emocional gravat al collegi Sagrada Famlia de

Gav on una professora deia Sha valorat molt el coeficient intellectual, i les habilitats

per aprendre conceptes, i el mn est canviant i els nens que tenim ara, sn nens del

tercer millenni, llavors leducaci ha de canviar, leducaci ha dafegir leducaci

emocional, s que la ment i el cor estan connectats i no s pienso luego existo, s siento

luego existo. Dic aix perqu crec que aquest moviment que ens ronda a tots dins el

nostre cap, aquest batibull democions i sentiments dins nostres dalguna manera fan

que les persones se sentin vives. Crec que sempre hem tingut emocions i sentiments

per no ens han ensenyat a descobrir-les. Som animals que pensem, per tamb som

animals que sentim i aix durant molts anys sha deixat de banda i parlo sobretot des

del meu cas. A mi no mhan ensenyat a gestionar les necessitats emocionals i estic

enfadat dalguna manera amb aquest sistema. Fins fa poc no he comenat a coneixem

a mi mateix i s per aix que algun cop mha passat pel cap que havia perdut molts

anys de la meva vida. Per sort, han sigut pensaments que han passat dins el meu cap i

mhan ajudat a donar-li sentit i valor a moltes coses de la meva vida passada. Crec que

sha de mirar al passat per tampoc el podem jutjar bruscament ja que, el que importa

s el present i el que fas amb ell i no les possibles lamentacions que pots tenir del que

thas perdut. Si thas perdut moltes coses, per a canvi tamb nhas guanyat daltres i

aquestes no es poden oblidar amb tanta facilitat.

Vull comenar aquesta reflexi explicant un punt dinflexi que jo vaig viure a la

meva vida i crec que va ser crucial perqu jo ara estigui aqu escrivint aquesta reflexi

que tan mest servint. La veritat s que fins fa quasi 2 anys, mai mhavia parat a

pensat sobre molts pensaments dels que ara tinc el plaer de gaudir tan amb aquesta

assignatura com en la vida real. Aquest cuc que ara sem passeja per banda i banda del

meu cap i del meu cor va nixer el dia que ens van assignar una data en la qual havem

de tenir escollit un mbit de prctiques. Potser la majoria de gent ja ho tenia molt clar

des de bon principi per a mi em va costar molt. Llavors en aquell moment s quan va

nixer aquest cuc que us dic. Vaig pensar que podia fer prctiques en lmbit de dones,

concretament amb dones que havien patit maltractaments tan fsics com psicolgics i

all va comenar aparixer un mar de dubtes sobre els perqu jo podia anar a fer

prctiques all. Com jo com a home podia anar a una casa dacollida on viuen famlies

que han patit maltractaments en aquest cas dun membre mascul. Ara hi penso i ho

trobo absurd ja que, recordo aquella experincia com un punt dinflexi a la meva vida.

Em vaig endur molt daquella casa i sempre ho recordar, per abans de triar lopci

em van aparixer aquests dubtes i dalguna manera s normal. En leducaci que jo he

rebut mai sha tractat el tema de la sexualitat i el gnere, aquest mbit a mi em queia

molt lluny i sobretot com ja he explicat abans mai he tractat el tema de les emocions i

dels sentiments, ni a lescola i per desgrcia ni a casa. No culpo als meus pares daix ja

que, ells tamb tenen una herncia com he tingut jo i potser mai shavien plantejat

que aix podria ser bo per mi perqu ells tampoc ho havien viscut. Per aix he dit

abans que no podem jutjar bruscament el passat. Crec que ens hem de fixar en el

passat per poder veure que sestava fent i els perqu, per no jutjar-lo. No ens serveix

de res remoure el passat perqu shauria de tirar massa enrere. Crec que ens hem de

fixar amb el que fem ara i intentar cada dia fer les coses millor. Ara ser que als meus

fills els parlar de sentiments i democions perqu he tingut lexperincia en aix, sin

lhagus tingut no ho faria. Per aix, crec que s essencial que una assignatura com

aquesta hauria de ser obligatria en aquesta carrera, per vull anar ms lluny, ser ms

ambicis i desitjaria que leducaci emocional estigus present en totes les escoles,

guarderies, cases, locals i en definitiva en tot el que envolta la nostre vida i ara s el

moment de recordar les paraules de la professora del documental: Pienso luego

existo. Jo no em trec aquestes paraules del cap.

Un altre dels motius que em van rondar pel cap i em van fer decidir cap aquest

mbit va ser la desconeixena que tenia sobre el mn de la dona, la veritat s que

sempre he tingut curiositat sobre aquest mn i a partir dels dubtes que vaig tenir

sobre les prctiques va fer que aquesta curiositat augments. s curis com el sol fet

de tastar una miqueta del pasts fa que set desperti del tot la gana que tenies. I

dalguna manera aix em va passar. Crec, com ja he dit abans, que leducaci i els que

ens envolta ha destar dissenyat perqu ens desperti aquestes curiositats que tots

tenim a dins i que dalguna manera hem de fer florir a lexterior. Tornant amb lo que

estava parlant fa un moment, el mn de la dona s totalment desconegut o almenys

ho s per mi. Al llibre de la Virgina Woolf Una habitacin propia, ho explica. Shan

escrit molts i molts llibres sobre el sexe femen per el que ens explica de veritat s

que en el fons no sabem res delles. Fins i tot matreviria a dir que ni les dones

sacaben de conixer elles mateixes, per passa tan a les dones com els homes. I dic

aix perqu quan vaig comenar el llibre em va costar molt entendre la manera que

tenia Virgina Woolf descriure. Ja no estic molt acostumat a la lectura i menys a la

lectura duna dona com ella. Aix demostra la gran desconeixena que tinc sobre les

dones i aix passa perqu no tenia un gran contacte amb aquest tipus descriptura

com tampoc tinc gran contacte amb el mn emocional de la dona. Aix em desperta

curiositat sobre elles, tinc ganes de saber ms delles, per tamb de nosaltres (els

homes). Fins fa un parell danys no men he adonat que no coneixia res de mi. Per una

part, s una mica frustrant per per laltre, et dona energies per caminar i seguir

endavant amb el teu projecte de vida. Dalguna manera et descobreix un nou mn per

on caminar i u nou mn a descobrir. Haig de dir que aquest a vegades fa por i ho he

pogut experimentar en lexercici de la conversa. Jo he decidit gravar una conversa amb

mi mateix, en un principi sembla que hi falti alguna cosa, per la veritat s que la major

part de les converses les tinc amb un mateix i amb aquest exercici volia plasmar aix.

No vull restar cap mena dimportncia a les converses que tinc amb els meus amics

sobre el tema de parelles, tot el contrari. Crec que cada dia estem tenint ms

converses daquest tipus i crec sincerament que s per tot aix que em passa pel cap i

pel cor amb aquesta assignatura, les prctiques de lany passat o en la mateixa vida.

Tampoc volia trencar el moment mgic que es crea en aquestes converses posant una

cmera o una gravadora perqu dalguna manera aix et cohibeix i la conversa en si

perd sentit, aquell sentit que ens fa sentir vius i ens fa existir. I s que he pogut

experimentar el que s posar-se davant duna cmera i gravar els teus pensaments, les

teves emocions i els teus sentiments. No ser exactament perqu, ja que tinc molta

curiositat per saber com sc i lexercici de gravar-se un mateix parlant daquestes

coses era una oportunitat ideal per poder experimentar-ho. Crec que en part ens

cohibim perqu tenim por de saber com som en realitat, almenys a mi mha passat

aix quan ho estava fent. Al principi maturava molt i repetia molt les paraules i les

expressions, tenia vergonya de mi, de pensar que desprs em veur parlant daquestes

coses per es que tornant a lo dabans, no estem acostumats a parlar daquests temes

en concret i mha passat aix. Crec que la gent en general no se sent cmode parlant

sobre els seus sentiments perqu mai ho ha practicat i aix mha passat a mi. Em costa

molt expressar-me quan no estic cmode en el context i amb la cmera no mhe sentit

cmode fins al cap duna estona xerrant. Hem de crear contextos favorables per poder

parlar lliurement sobre les nostres necessitats emocionals. Crec que gran part de la

violncia de gnere que envolta la nostre cultura la causa precisament aix.

Arribats a aquest punt i parlant sobre els contextos favorables, haig de dir que fa

uns mesos que penso en un projecte pels membres de la meva colla, sobretot als

masculins en un principi. I haig de donar les grcies sobretot a aquesta assignatura,

per sense oblidar tot el que mha fet arribar aqu i tot el que menvolta en el transcurs

daquest cam. El projecte consisteix en que tots els membres de la meva colla, en un

primer moment masculins, creem un espai on poder parlar dels nostres sentiments i

emocions i parlar sobretot de com som i com ens sentim. Dalguna manera

sassemblaria molt al que fem a classe, que s reflexionar sobre temes de gnere i de

sexualitat, per vull anar ms enll. Vull que creem un espai on parlem de la nostre

masculinitat, un espai per alliberar-nos de les cadenes del patriarcat. I vull que sigui de

moment noms els membres masculins perqu dalguna sembla que a vegades aquest

alliberament noms s cosa de dones i en veritat els homes queden en un paper

secundari en aix i crec que tenim un paper important en tot aix. Els homes tamb

patim els motlles que ens imposa aquesta societat patriarcal i fa rbia perqu costa

situar-te en aquest mn. Sembla que els homes sensibles no tinguin lloc en aquest

mn i en veritat penso que els homes en general podem ser molt sensibles, no

matreveixo a dir tan com les dones, crec que no som ni menys ni ms sensibles que les

dones sin que simplement som sensibles a la nostre manera tal com ho sn les dones

a la seva. Potser sacostaria al que feien les dones abans, quan van crear el feminisme.

Suposo que en aquell moment tenien una necessitat i van reunir-se per parlar-ne i

discutir-ne i dalguna manera la meva idea va encaminada cap aqu. Crear un espai per

parlar daquesta repressi que sentim els homes per part del patriarcat, i no vull

comparar amb el que elles sentien sin que veure que tenim una necessitat i intentar

posar remei en aix i dalguna manera el feminisme ens pot ensenyar molt en aix.

Tenim la sort de que en les dones aquesta necessitat els hi va sorgir molt abans i

dalguna manera ens podem aprofitar de tota aquesta experincia que tenen per

poder avanar plegats en la lluita pel patriarcat ja que ens afecta a tots. Per clar, com

que no ests familiaritzat amb aquestes coses, penses que lnic que pensa aix ets tu i

que cap de la teva colla t aquesta necessitat i el que vaig fer s explicals-hi un petit

tastet daquest projecte, una mica per sobre. En veritat no podia explicar ms ja que,

ni jo sabia com havia de ser, sin que ho havem de crear entre tots a partir de les

nostres necessitats. Llavors, al cap duns dies dhaver comentat al grup aquesta idea,

vaig tenir una grata sorpresa. Entre ells, en petits grups, havien sorgit dubtes de com

podria ser, o sigui que sestaven plantejant de fer-ho i el ms important s que nhi

havia alguns que ho veien com una necessitat. Em vaig quedar allucinat. No estic sol,

ells tamb tenen aquesta necessitat de parlar sobre sentiments i emocions, ells tamb

tenen les seves rallades i el que s ms important, necessiten treure-les i potser no ho

fan perqu ning els ha ensenyat com fer-ho o simplement no han trobat un espai per

fer-ho.

Autoavaluaci

La veritat s que mimporta ben poc la nota que obtingui de lassignatura, crec que

el que memporto va molt ms enll dun simple numero. Si al final acabo realitzant el

projecte que aquesta assignatura i la vida mha fet treure de mi, ser com si hagus

tret un excellent a lassignatura per tant, no em preocupa massa quina nota tregui

sin el que em preocupa de veritat s com puc utilitzar tots aquests aprenentatges i

experincies en la qual estic omplint la meva motxilla que s la que majudar en

aquesta llarg cam que s la vida. Per clar, suposo que haig de posar-me una nota en

nmero per poder ajudar a qui me la posa en el paper. s molt difcil posar una nota en

una assignatura ja que, pots mirar-tho de dos maneres. Una s que he aprs molt en

aquesta assignatura i per tant, la nota hauria de ser alta per per altra banda

descobreixes que en el fons no has aprs res comparat amb el que encara et queda per

aprendre i aix fa que dalguna manera aquesta nota baixi. Per aix, tot i que no

magrada intento guiar-me duna forma ms cientfica, per al demanar-me una nota

dalguna manera mobliga a fer-ho. Per tant, jo mhe llegit el llibre, he fet lexercici de

la conversa, per problemes de la meva vida personal no he pogut assistir a totes les

classes que mhagus agradat per a les que he participat he estat molt actiu i

participatiu i sobretot mhe emportat lassignatura cap a casa i he seguit treballant a

casa, cosa que no ser si t molt de mrit ja que, tampoc vull que marxi mai. Crec que

em mereixo un 75/8. Tot i que estar de acord amb la nota que em vulguis posar.

Noms em queda dir grcies per compartir la teva experincia amb nosaltres i que

hagis creat un espai per poder-nos alliberar.

Roger Casals Vert