febrer [2018] agro - agroactivitatprojectes cabdals en un entorn d’incertesa la presentació de...

AGROF E B R E R [ 2 0 1 8 ]

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AC

TIV

ITA

T

91

L’aigua és vida

EDITORIAL Projectes cabdalsen un entorn d’incertesaLa presentació de les propostes del cooperativisme agrari al nou Govern, sorgit de les eleccions del 21-D, era un dels grans objectius que marcava aquest començament d’any. Dos mesos després, no hem tingut oportunitat de dur-lo a la pràctica perquè, malauradament, el Govern encara no ha estat constituït.

Malgrat aquesta circumstància, a la Federació estem dedicant molts esforços a projectes de gran rellevància per al nostre sector.

És el cas del regadiu Xerta-Sénia, que liderem a petició de les cooperatives de la zona. També fem seguiment de l’execució del PDR i l’adequació de determinades línies incloses en el Contracte Global d’Explotació, que són molt importants per a cooperatives i socis, beneficiaris dels ajuts que s’hi incorporen.

En l’àmbit sectorial, estem impulsant determinats projectes des del cooperativisme agrari, com és la defensa de les benzineres automàtiques. En altres ocasions ho fem coordinadament amb organitzacions del sector; així succeeix amb els grups de treball vinculats

amb el Pla estratègic de la fruita d’os, a nivell català i estatal. Esperem aconseguir pròximament avenços importants per aquestes dues problemàtiques.

Amb un caire més transversal, hem participat en la jornada organitzada per Agrofòrum i el Col·legi d’Economistes sobre oligopolis en el món de l’alimentació perquè els grans processos de concentració empresarial estan condicionant àmbits com fitosanitaris, adobs, llavors i fins i tot, la gran distribució.

També ens trobem immersos en projectes d’innovació. El futur de les nostres empreses dependrà de la capacitat per introduir canvis i novetats en els processos i, en aquest sentit, no podem passar per alt la feina que es desenvolupa des de les comunitats d’investigació del RIS3CAT que impulsa la Generalitat.

La incorporació de dones i joves en àmbits de responsabilitat de la cooperativa és igualment estratègica per al sector, i per això tenim previst potenciar-la amb projectes específics durant els pròxims mesos.

Malgrat aquesta feina que estem desenvolupant tant a nivell de consell rector com tècnic, i tot i la transcendència dels projectes que estem treballant, la situació de país no acaba d’ajudar.

Seguim pendents de la formació de Govern i no està clar que es tirin endavant uns nous pressupostos de la Generalitat. Són incerteses que, sens dubte, condicionen el bon funcionament de les polítiques agràries.

RAMON SARROCAPresident FCAC

AGROACTIVITAT 91FEBRER 2018

Portada: © ZabudorioBimestral, 20.000 exemplarsData de tancament: 28 de febrer de 2018

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaCasa de l’AgriculturaUlldecona 33, 3r08038 BarcelonaTel. 932 260 [email protected]

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi VivesCap de Redacció: Maria CorralRedacció: Alfred Calvet, Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Josep Lluís Bosque, Maria Rosa Serra, Olga Ferré i Òscar Tolsà

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SLImpressió: Litografia RosésCol·labora: Xarxa VerdaDL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a [email protected]

AGRO FEBRER 2018/3

4/EN PORTADA FEBRER 2018 AGRO

Regadiu Xerta-Sénia

A mb l’objectiu d’assegurar un model territorial equilibrat, que generi més activitat econòmica a les zones rurals i garanteixi la continuïtat del sector agra-ri, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya està impulsant el projecte de regadiu Xerta-Sénia a les comarques de les Terres de l’Ebre.

Aquesta nova embranzida es va posar en marxa fa un any, a petició de les cooperatives de la zona, ja que es tracta d’un projecte que obre potencialitats molt im-portants per a la massa social de diverses cooperati-ves del Baix Ebre i el Montsià.

Malgrat estar paralitzat des de fa anys, el projecte tam-bé compta amb el suport del Departament d’Agricultura i d’Infraestructures.cat, a més dels sindicats agraris i la Comunitat General de Regants del Canal Xerta-Sénia.

Un total de nou cooperatives agràries es troben en l’àmbit de l’actual projecte de regadiu Xerta-Sénia. En conjunt, aquestes cooperatives tenen un pes rellevant en el sector agroalimentari de les Terres de l’Ebre i per tant, una important incidència en l’activitat econòmi-ca del territori. Facturen uns 23 milions d’euros anuals, aglutinen 2.700 socis productors i generen 72 llocs de treball.

La Federació i les cooperatives volen impulsar el pro-jecte Xerta-Sénia per garantir una regularitat de les produccions com a resposta al canvi climàtic, que està provocant una major variabilitat en el règim de pluges. A tall d’exemple i tenint en compte només la producció d’oliva, la Federació estima que la pèrdua econòmica que suposa l’absència de regadiu en aquest territori és d’11 milions d’euros anuals.

Cooperatives implicades i sector de reg

AGRÍCOLA CATALANA DE LA GALERA

AGRÍCOLA DE MAS DE BARBERANS

AGRÍCOLA SANT GREGORI DE SANTA BÀRBARA

AGRÍCOLA DEL CAMP SANTA BÀRBARA

AGRÍCOLA D’ULLDECONA

AGRÍCOLA CATALANA DE GODALL

ACOMONT

SOLDEBRE

AGRÍCOLA DE LA SÉNIA

AGRO FEBRER 2018 EN PORTADA/5

MANEL LLEIXÀSOLDEBRE

Amb el Xerta-Sénia salvaríem el sector de l’oli a les nostres terres perquè, sense regadiu, a l’Ebre no podrem produir. Arrosseguem tres sequeres molt importants i, mentre els costos són iguals o superiors, cada vegada produïm menys.La Federació té un paper molt important a l’hora de desencallar el procés davant de l’Administració. És una sinergia molt bona amb les cooperatives perquè, al final, som les que produïm i les que necessitem l’aigua. Nosaltres vivim d’això.

JOAQUÍN JAUME ROÉCOOP. AG. DEL CAMP SANTA BÀRBARA

Per als pagesos, l’aigua és vida. Si tenim aigua, podrem triar cultius i salvar les collites, que aquests últims anys estem patint molt per les sequeres.Fa molts anys que el projecte de regadiu estava aturat perquè sembla que no hi havia prou coordinació. La col·laboració d’ara entre la Federació i les cooperatives és clau perquè, més aviat o més tard, puguem tirar endavant el regadiu Xerta-Sénia.

DAMIÀ RODRÍGUEZCOOP. AG. CATALANA DE LA GALERA

Convertiríem el 80% del territori de secà en regadiu. Això és una millora per als nostres cultius, sobretot per les sequeres tan importants dels últims anys. A més de millorar el territori, també podríem augmentar la producció i fer una reconversió de conreus.El paper de les cooperatives junt amb la Federació és molt important perquè, fins fa un any, aquest projecte estava mort tot i tenir el suport de l’Administració.

En l’actualitat, la superfície adherida en l’entorn del Xerta-Sénia és de 2.274,61 hectàrees. Fa un any, abans que la Federació i les cooperatives s’impliquessin en el projecte, hi havia 340,82 hectàrees adherides

El regadiu facilitaria l’increment dels rendiments, la implantació de nous cultius i una entrada en produc-ció més ràpida dels conreus. Tot plegat conduiria a un increment del valor patrimonial de les finques dels agricultors.

En l’actualitat, la Federació i les cooperatives es tro-ben en ple procés de divulgació als socis amb l’ob-jectiu d’intensificar la signatura de documents d’ad-hesió.

Les adhesions dels productors són necessàries per garantir una massa mínima suficient de regants que assegurin la viabilitat del projecte i permetin l’inici d’obres. El projecte està cofinançat per l’Administra-ció (78,32%) i el regant, que n’assumirà el 21,68% restant a través de la comunitat de regants.•

EN XIFRESSuperfície regable: 16.480 ha

Superfície adherida: 2.274,61 ha

Dotació anualReg complet: 4.537 m³/haReg de suport: 1.997 m³/ha

Preu d’adhesióReg complet: 2.436 euros/ha + IVAReg de suport: 1.231 euros/ha + IVA

Preu de l’aigua de regTerme fix: 130,17 euros/haTerme variable: 0,0903 euros/m³

L’Assud de Xerta. MAPIO.NET

AGRÍCOLA D’ULLDECONA

AGRÍCOLA CATALANA DE GODALL

ACOMONT

SOLDEBRE

AGRÍCOLA DE LA SÉNIA

PRÉSTECS “PIMES SECTOR PRIMARI”L’Institut Català de Finances (ICF), el banc públic de finançament per a les empreses, ofereix préstecs amb aval inclòs, en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DAAM) i Avalis de Catalunya SGR.

Els préstecs són a llarg termini i per finançar projectes d’inversió o circulant d’autònoms i pimes dels sectors agrari, ramader, pesquer, forestal i agroalimentari.

PER A INVERSIÓ Import: fins a 1M€ per operació i fins a 1,5M€ per titular o grup econòmic.

Termini: fins a 15 anys, amb 2 anys de carència inclosos.

Tipus d’interès: Euríbor a 12 mesos més un diferencial de fins al 2,75%

Comissió d’obertura: 0,50% (mínim 200€).

Garanties: aval 100% d’Avalis de Catalunya SGR /

Comissió de risc aval: 1,10% (mínim 300€) / Comissió d’obertura aval: 0,50% (mínim 200€)..

PER A CIRCULANT Import: fins a 1M€ per operació i fins a 1,5M€ per titular o grup econòmic.

Termini: fins a 3 anys.

Tipus d’interès: Euríbor a 12 mesos més un diferencial de fins al 2,75%.

Comissió d’obertura: 0,50% (mínim 200€).

Garanties: aval 100% d’Avalis de Catalunya SGR /

Comissió de risc aval: 1,10% (mínim 300€) / Comissió d’obertura aval: 0,50% (mínim 200€).

Troba més informació o fes la teva sol·licitud de finançament a www.icf.cat

CONTRACTE GLOBAL D’EXPLOTACIÓ

Subvencions a maquinària agrícola

AGRO FEBRER 2018 SECTORS/7

Exposició de bestiar vacum, porcí i oví

Exhibicions eqüestres

Concursos ramaders

La Casa de Pagès

Espai Terra i Cuina, amb productes de proximitat i zona de degustacions vicfires.cat

XAVIER PIÉ DESENVOLUPAMENT RURAL FCAC

“Des de la Federació sempre hem defensat la importància de la línia de millora de la competitivitat de les explotacions agràries del PDR com una de les més essencials i estratègiques per augmentar la viabilitat de les explotacions dels nostres socis, en especial de les més dinàmiques que, en molts casos, són les que aporten una part important de la producció.Per això, hem sol·licitat al Departament d’Agricultura que sigui una mesura el màxim de transversal possible entre territoris i sectors productius i que serveixi per fer les explotacions dels socis de les cooperatives més competitives a nivell espanyol i europeu.Estem convençuts que soci i cooperativa formen un binomi inseparable i, per això, reclamem l’aprovació d’eines que permetin avançar al soci i de retruc, enfortir la cooperativa”.

Està previst que els canvis ja es contemplin en l’ordre de bases per a 2018, i afectaran principalment

els sectors de vinya i planta viva

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha aconseguit que determinada maquinària agrícola passi a ser subvencionable en el marc del Contracte Global d’Explotació.

Arran de la demanda formulada al Departament d’Agricultura, aquesta maquinària –que en els darrers anys quedava exclosa dels ajuts de competitivitat d’explotacions agràries– serà considerada innovadora i per tant, susceptible de rebre ajuts.

Està previst que els canvis ja es contemplin en l’ordre de bases per a 2018, i afectaran principalment els sectors de vinya i planta viva.En vinya s’introduiran les despampoladores amb sistema de detecció de proximitat mitjançant sensors i les veremadores autopropulsades amb sistema d’autorentat, sempre que s’asseguri una superfície mínima que justifiqui la inversió.

En planta viva s’inclourà la maquinària automatitzada formadora de planta viva i les màquines d’arrencada de planta viva en pa de terra.A més, també seran subvencionables els trens de sembra o plantació i els equips d’aplicació d’encoixinats, de fertirrigació, de fabricació de testos de paper o de robotització de moviment de plantes.•

8/SECTORS FEBRER 2018 AGRO

n els últims mesos, hem vist com es qües-tiona el subministrament de carburants a les estacions automàtiques, sense perso-nal. Com afecta aquesta polèmica a les cooperatives agràries?

Moltes cooperatives vam obrir estacions de servei quan les benzineres tradicionals van deixar d’apostar pel submi-nistrament de gasoil B (agrícola) i vam haver de buscar la manera de proporcionar carburant als nostres socis.Aquesta activitat no va néixer com un negoci de la coope-rativa, sinó com una necessitat de donar servei als nos-tres associats, i posteriorment vam començar a diversificar l’oferta de carburants en el marc dels límits que estableix la normativa a les cooperatives.Durant els darrers anys, el sistema de sortidors low cost va començar a proliferar i es van generalitzar les benzineres que ofereixen carburant competitiu en preu al consumi-dor. Això és el que alguns sectors han considerat que es tractaria de competència deslleial i ha esclatat un conflicte que, de no capgirar les pretensions del Ministeri a partir de la guia tècnica interpretativa de la norma MI-IP 04, ens podria portar a tancar els nostres sortidors per manca de rendibilitat.

Què s’ha fet des de la Federació?

Des del moment que vam tenir coneixement de la proble-màtica, que es dóna en algunes comunitats autònomes,

vam plantejar una denúncia a la Unió Europea a través de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya.Igualment, el Ministeri d’Indústria ha aprovat una normati-va atenent a requeriments de la Unió Europea que inclou determinades exigències que ens portarien a una situació absurda. De fet, el termini per a realitzar l’adaptació finalit-za al novembre i, avui dia, encara no s’ha publicat la guia tècnica que especificarà els requisits concrets a complir.Seguim lluitant per a posar de manifest allò que creiem que és un abús o de difícil execució, com l’obligació d’aturar el proveïment cada 75 litres... quan els nostres tractors tenen una capacitat d’entre 300 i 400 litres!

El criteri és comú a tot l’Estat?

En algunes Comunitats com Castella i Lleó s’han prohi-bit aquestes benzineres, tot i que darrerament s’estan fent passos per tirar enrere la prohibició; a Catalunya treballem perquè continuï la no obligatorietat de tenir personal a les estacions de servei.No obstant això, al sector cooperatiu som conscients que cal fer adaptacions per raons de seguretat i estem duent a terme millores com la instal·lació quan calgui de dipòsits de doble càmera per evitar fuites, contraincendis automà-tics, videocàmeres de gravació i, en noves instal·lacions, començar a adaptar-les a l’accés de les persones amb dis-capacitat.En un altre àmbit: el comerç internacional, la globalització, el canvi climàtic... estan portant noves plagues o malalties

E

JOSEP LLUÍS ESCUER

SUBMINISTRAMENTS FCAC

“Determinades exigències als sortidors de carburant són absurdes”

Cap de branca de subministraments de la Fe-deració de Cooperatives Agràries de Catalunya, Josep Lluís Escuer (Rosselló, 1964) defensa que “els subministraments són transversals a tot tipus de conreus; aquesta és una branca bàsica perquè sense llavors, adobs, fitosanitaris i carburants no seria possible l’agricultura”.

“És fonamental ser forts i estar agrupats per com-prar inputs a preus competitius, i també poder ser influents a l’hora d’aconsellar el sector”.

Josep Lluís Escuer és productor de fruita a Rosselló. La totalitat de la seva producció és integrada i es dedica majoritàriament a préssec, nectarina, paraguaià i peres.

Al capdavant de la branca de subministraments de la Federació, gestiona àmbits tan diversos com fitosanitaris, adobs, llavors, carburants i assegurances. Igualment, ha assumit la responsabilitat de treballar per evitar el malbaratament alimentari en coordinació amb les conselleries d’Agricultura, Benestar i Territori i Sostenibilitat.

En l’àmbit cooperativista, és president de Fru-Rose i forma part de la junta d’ActelGrup.

També està en el Consell Català de Producció Integrada i és vicepresident sectorial de subministraments i president del grup de carburants a Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya.

que podrien afectar els nostres cultius. Les plagues són cada vegada més resistents i més difícils de combatre. Els factors són diversos i hem de tenir en compte que les exigències mediambientals de la societat han provocat la reti-rada de fins al 80% de matèries actives. El resultat és que les possibilitats per combatre determinades malalties són molt limitades i sovint no donen solució a tots els conreus.Una altra dificultat afegida és que qualsevol producte nou que surt al mercat és registrat per una gran marca i acaba resultant molt més costós econòmica-ment per al productor que el genèric que s’utilitzava abans.

Quines opcions tenim?

Ens veiem obligats a sol·licitar l’ús de determinades matèries actives com a excepcionalitat o bé que es facin adaptacions al Registre espanyol.El problema és que el Registre de productes fitosanitaris és lent i ineficaç; no té l’agilitat que requereixen les nostres produccions.

Repassem també la situació de les assegurances, que han sofert un in-crement de preu desmesurat...

L’assegurança és una eina fonamental per garantir l’estabilitat i la continuïtat de les explotacions, en la crisi actual de preus i en uns moments en què el canvi climàtic comporta un augment d’adversitats meteorològiques com pe-dregades, sequeres importants i inundacions.Davant d’aquesta situació i malgrat disposar d’un bon sistema, les asseguran-ces són excessivament cares per als productors.De fet, a final de 2016, el Ministeri va retallar en 10 punts el suport a les as-segurances i això va comportar un increment del cost d’entre el 20 i el 40% per als productors. La Conselleria d’Agricultura va fer un esforç augmentant la subvenció autonòmica en un 3%, però el cost de les pòlisses continua sent molt elevat.

Aquesta és una situació reversible?

Tot i que les perspectives per aquest any són les mateixes de l’any passat, esperem que finalment s’aconsegueixi incrementar el pressupost d’ENESA de cara a la nova contractació a partir de l’octubre i que el Ministeri torni a aug-mentar els 10 punts de subvenció que es van retallar anteriorment, garantint un preu més assequible al productor.D’altra banda, seria perfectament factible que les línies d’assegurances apro-vades poguessin quedar alterades en els pròxims anys en funció de l’esforç que faci el Ministeri i de l’aprovació de nous pressupostos.•


EL FUTURDE LA LLET

Aviat farà tres anys que van desaparèixer les quotes lleteres a la Unió Europea i ja s’estan posant de manifest algunes de les conseqüències que s’havia alertat que es podrien donar en el sector fruit d’aquesta decisió. És el cas de la reducció del nombre d’explotacions i de l’incre-ment de la seva dimensió.Actualment, el nombre de ramaders amb lliuraments de llet a Catalu-nya es troba en 522 amb una producció total de 682.770 tones de llet anuals i un rendiment lleter de més de 10.000 quilos per vaca i any. En xifres rodones, podríem dir que una explotació mitjana a Catalunya té al voltant d’unes 150 vaques i produeix uns 1,2 milions de litres de llet, que representen gairebé 3.800 litres de llet diaris, és a dir, la producció mitjana per vaca i dia és de 24,3 litres.

Reptes en els sectors ramaders

RAMON ARMENGOLRAMADERIA FCAC

“La reestructuració del sector lleter és més que evident i, en els darrers anys, s’ha accen-tuat fruit de la liberalització total del mercat que ha provocat una certa deslocalització.

Ja no hi ha límit a l’increment de la producció a les granges i són les indústries qui tenen potestat per decidir el model d’explotació que volen fo-mentar. Això està comportant el creixement de les granges pròximes a grans nuclis de consum, amb una bona ubicació.

Els costos logístics prenen cada vegada més protagonisme i en paral·lel, s’està imposant el pes de les indústries a l’hora de determinar la quantitat de llet que es produeix i els interessos de la gran distribució fixant els preus de com-pra.

Des del cooperativisme hem de treballar perquè el sector pugui encarar el futur de forma adequada i optimista. Ne-cessitem cooperatives fortes, pro-fessionalitzades i amb capacitat

de lideratge, visió estratègica i orientació al mercat”.

Però quina ha estat l’evolució en els últims quinze anys?

Entre 1992 i 2016 han desaparegut un total de 3.794 explotacions (unes 152 explotacions per any) i una explo-tació mitjana ha passat de gestionar 123.514 a 1.220.038 quilos de llet, un valor gairebé 10 vegades superior. L’any 2017 finalitza amb 507 ramaders lliurant llet a primers compradors. En-guany, han abandonat la producció 30 ramaders (5,6%). El degoteig en l’abandonament de la producció con-tinua, i sembla no tenir aturador.La producció de Catalunya represen-ta un 10,5% del total l’Estat espanyol on, segons dades del FEGA, es cal-

cula que hi ha menys de 15.000 ex-plotacions i que el rendiment mitjà és de 8.700 quilos per vaca i any. En el conjunt de la Unió Europea, el rendi-ment lleter baixa fins als 6.900 quilos.Atenent aquesta situació de rees-tructuració del sector, pren gran im-portància una planificació sectorial a mitjà i llarg termini, afrontant diversos reptes en favor d’un futur més pro-fessionalitzat, més dirigit als mercats internacionals on es puguin consoli-dar projectes importants i noves ali-ances.En aquest sentit, creiem que cal avançar en la posada en marxa de di-verses accions previstes en Pla d’Ac-ció del sector lacti a Catalunya, com

ara impulsar la creació de l’Institut Català de la Llet i dels Derivats Lactis per recuperar el prestigi de la llet i fo-mentar-ne el consum.Altres línies de treball passarien per internacionalitzar les produccions in-dustrials diversificant amb productes atractius per als mercats exteriors, treballar en la creació d’indicadors de preus que aportin transparència i so-lidesa al sector i aconseguir avançar en la cadena amb l’objectiu d’obtenir més valor afegit.Finalment, creiem que cal fer una aposta ferma per l’ordenació del sec-tor ramader donant resposta a reptes com el benestar, la bioseguretat i la gestió medi ambiental.•

ÚS AGRÍCOLADELS PURINS

Un dels principals reptes a assolir a curt termini en el sector ramader és la gestió ambiental. Per això, el De-partament d’Agricultura té gairebé a punt de publicació el nou Decret de fertilització que regularà tant els adobs orgànics com minerals, un aspecte que des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya es considera clau.L’experiència dels darrers anys ha posat de manifest com la millor des-tinació dels purins és la seva aplica-ció a camp, en substitució de tracta-ments cars i poc eficients.A Catalunya es disposa de suficient base agrària per realitzar una ferti-lització racional i sostenible. Ara bé, cal aconseguir la complicitat del sec-tor agrícola al mateix temps que es gestiona i s’optimitza l’ús dels purins com a fertilitzant mitjançant el treball en fronts diversos que inclouen des de transferència de coneixement a potenciar l’assessorament, adequa-ció de la maquinària i disponibilitat de basses a destí.En aquest sentit, els centres tecno-lògics com l’IRTA i les universitats aporten informació molt valuosa i capdavantera, que es complementa amb els avenços del Grup Operatiu format per vuit cooperatives rama-deres que té l’objectiu d’optimitzar la gestió conjunta de les dejeccions i la millora de la fertilització.Per la seva part, les cooperatives disposen de tècnics especialitzats que desenvolupen un paper cabdal a l’hora de garantir una correcta gestió del banc de terres i evitar possibles males praxis. La nova normativa, precisament, tindrà molt en compte aquest paper assessor dels tècnics

en els centres de gestió.L’adaptació als nous requisits nor-matius precisa, doncs, d’incentius econòmics que permetin disposar de recursos humans suficients i que facilitin la compra d’equips com apli-cadors de precisió (tubs penjants i similars) i d’eines tecnològiques que valoritzin els purins (cabalímetres, conductímetres, software...).

Finalment, l’òptima aplicació a la base agrària requereix que es cons-trueixin basses a zones agrícoles amb baixa densitat ramadera per tal de facilitar la logística de transport.

Els nous requisits del Ministeri

Mentrestant i en compliment de la Directiva d’emissions, des de l’1 de gener, el Ministeri ha prohibit l’ús del sistema de vano per aplicar purins.Es tracta d’una mesura que afecta-rà la condicionalitat dels ajuts lligats a la DUN i que també està prevista en el Decret de fertilització del De-partament d’Agricultura, pendent de publicació, on es preveu una aplica-ció gradual amb diferents períodes transitoris: 1 any per als qui fan apli-cacions a tercers i fins a 5 anys per a la resta, en funció de la mida de la cisterna o la ubicació en zona vulne-rable.Atès que la norma estatal permet que les autonomies estableixin ex-cepcions, a Catalunya es fixa un període transitori de fins a l’1 de no-vembre per a empreses de serveis i fins al 31 de desembre per la resta d’aplicacions, en previsió que abans d’aquesta data ja es disposarà del nou Decret.•

El Decret de la Generalitat regularà la fertilització orgànica I mineral i obligarà a disposar de tecnologia

FCAC


Mesures contra la crisi

Després d’una altra campanya penosa en què els preus no han cobert -ni de bon tros- els costos, molts produc-tors de fruita de pinyol han iniciat un procés d’arrencada sense esperar una reconversió natural dels arbres.

En aquest context, la branca de fruita de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha aprovat un decà-leg de mesures per pal·liar la crisi que culminarien amb un Pla de Màrqueting per promoure el consum i amb la constitució de la Interprofessional de la fruita d’os.

Les mesures de les cooperatives fructícoles inclouen des d’incentivar la integració dels productors mitjançant les OPFH (Organitzacions de Productors de Fruita i Horta) a potenciar l’aplicació de les mesures de prevenció i gestió de crisis de mercats, promoure la internacionalització i millorar tant la qualitat del producte com els processos de producció i comercialització i també el funcionament de la cadena.

Finalment, l’estratègia passaria també per prioritzar les explotacions familiars i per establir un Pla d’arrencada i abandonament, a més de limitar temporalment les noves plantacions amb l’objectiu d’intentar ajustar oferta i de-manda.•

FCAC

AGRO FEBRER 2018 SECTORS/13

D’acord amb la Resolució del Ministeri d’Agricultura, l’autorització de noves plantacions de vinya a nivell nacional per a 2018 s’ha limitat a un 0,52% de la superfície plantada a 31 de juliol de 2017, que es calcula que són 951.923 hectàrees. S’autoritzen, doncs, un total de 4.950 noves hectàrees de vinya.

Amb aquest percentatge, el Ministeri intenta acontentar els diferents actors del sector, acceptant la petició dels sindicats majoritaris i de la Conferència Espanyola de Consells Reguladors Vitivinícoles i, alhora, sembla que també satisfà moderadament la patronal que hauria preferit augmentar la superfície.

No obstant això, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ens mostrem crítics amb la decisió del Ministeri.

En primer lloc i mentre no es pugui regionalitzar el percentatge, a la Federació som partidaris de limitar l’autorització de noves plantacions a un 0,25%. D’altra banda, creiem que s’ha produït un tracte discriminatori a l’hora de decidir sobre les peticions dels diferents consells reguladors.

La normativa preveu que, en la presa de decisions, entre altres criteris, cal atendre també les demandes dels consells reguladors, que acostumen a ser més restrictives per tal d’afavorir un creixement sostingut en les seves zones d’elaboració.

A tall d’exemple, el Ministeri ha estimat en la seva totalitat les recomanacions rebudes del Consell Regulador de la DOQ Rioja malgrat que suposen una aturada de creixement després de dos anys en què ja s’havia estat limitant a mínims. En concret, la superfície disponible per a autoritzacions de nova plantació serà de 0,1 hectàrees i no s’han autoritzat replantacions ni conversions de drets.

Contràriament, l’Administració ha tornat a obviar, com també ha estat fent els dos últims anys, la petició del Consell Regulador del Cava, que era la mateixa que la de La Rioja.

En el cas del Cava s’ha establert un límit de 172,2 hectàrees, decisió que considerem absolutament discriminatòria i demostra que el Ministeri ha sucumbit a les pressions dels elaboradors de Cava de fora de Catalunya, fonamentalment de València i d’Extremadura que volien incrementar el nombre d’hectàrees per als seus territoris.

La superfície autoritzada serà d’aplicació a tota la zona del Cava i es repartirà en fraccions iguals entre noves plantacions, replantacions i conversions de drets de replantació a raó de 57,4 hectàrees cadascuna.

Lamentablement, l’Administració ha tornat al “Cava per a tothom”.•

OPINIÓ

Cava per a tothom

LLUÍS GROGUÉS. VI FCAC

“Mentre no es pugui regionalitzar

el percentatge, a la Federació som partidaris

de limitar l’autorització de noves plantacions de vinya a un 0,25%”

“El Ministeri ha sucumbit a les pressions dels

elaboradors de Cava de fora de Catalunya”

FUTUR AGRARI és un projec-te català cofinançat amb fons eu-ropeus provinents del Programa LIFE+, coordinat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que ha comptat amb l’Agència de Residus de Catalunya, Centre de la Propietat Forestal, Fundació Mas Badia i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentà-ries com a socis. A més, altres ins-titucions públiques s’hi han afegit com a col·laboradores: Centre d’Es-tudis Porcins, Centre de Visió per Computador, Consorci del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i la Universitat de Lleida.

El projecte, que s’ha desenvolupat a Catalunya entre els mesos de se-tembre de 2013 i març de 2018 i ha comptat amb un pressupost de 2.367.610 euros (1.177.877 euros co-finançats per la UE), s’ha executat en tres àmbits.

1 Minimització dels purins i del contingut de nitrogen i altres elements limitants en granges de porcí

Pel que fa a la reducció a ori-gen i els tractaments de sepa-ració sòlid-líquid del purí, per reduir impacte ambiental en la pro-

INNOVACIÓ PER A LA GESTIÓ SOSTENIBLE DE LA FERTILITZACIÓ DES DE LA GRANJA FINS AL SÒL

LIFE+ FUTUR AGRARI EXPLOTACIONS AGRÀRIES PER AL FUTUR

LIFE12 ENV/ES/000647

ducció porcina, s’ha treballat sobre:• L’elecció dels abeuradors, acon-seguint reduccions de fins al 50% del volum de purí. • La implementació de bones pràc-tiques en el maneig de l’aigua, per a l’estalvi de consums i la detecció de possibles patologies i problemes am-bientals.• Canvis en les dietes del porcí per excretar menys nitrogen, fòsfor i me-talls pesants. Paral·lelament, s’està treballant en una metodologia pio-nera a l’Estat espanyol, per conèixer la quantitat excretada de nitrogen en cada granja mitjançant un mètode de balanç que quantifica entrades i sor-tides.• L’eficiència en la separació me-cànica dels purins. En l’actualitat hi ha al voltant d’uns 160 separadors sòlid-líquid a Catalunya. La informa-ció generada en el projecte ha de ser-vir per millorar la seva eficiència atès que, tot i tenir la mateixa tecnologia, els rendiments de separació són molt diferents segons l’explotació. Així, a l’hora d’utilitzar-los, conèixer el tipus de model, millorar el maneig, disposar de complements com ara compta-dors o afegir additius, podrà perme-tre exportar més nitrogen de zones excedentàries cap a zones on aquest nutrient es pugui aprofitar millor.

2 Eines per a la millora de la fertilització en cultius extensius

Una part imprescindible per re-duir l’impacte que pot ocasionar la ramaderia intensiva en els sòls i les aigües del territori passa per fer una correcta aplicació de les dejeccions ramaderes. Durant 4 anys de projecte s’ha mirat de donar a conèixer eines i equipaments innovadors, tanmateix, poc coneguts pel sector. • Anàlisis del contingut de nutrients en els sòls per constatar el potencial de millora de les explotacions agrà-ries col·laboradores i la necessitat d’assessorament tecnificat al sector en matèria de fertilització i gestió de dejeccions ramaderes.• FertiNext: software informàtic (també per a dispositius mòbils) per a la planificació de la fertilització que permet calcular la dosi d’adob a apor-tar segons el cultiu i el maneig agríco-la de cada situació. • Visor Agroforestal I3. Aprofitant que recentment l’Agència Espaci-al Europea ha posat en òrbita un grup de satèl·lits (Sentinel) d’elevat interès per a l’agricultura, FUTUR AGRARI, en col·laboració amb l’Ins-titut Cartogràfic i Geològic de Ca-talunya, ha desenvolupat el Visor Agroforestal I3, una plataforma web ideada per obtenir, de forma gratu-ïta, imatges a partir de satèl·lit que puguin servir d’ajuda per detectar les carències de nitrogen de qual-

sevol parcel·la agrícola de Catalunya.• Equips de precisió per a l’aplica-ció de purins que redueixen pèrdu-es de nitrogen, causen menys pudors i milloren la uniformitat de l’aplicació de l’adob. Després de la gran empen-ta que ha fet FUTUR AGRARI en 4 anys de projecte en la difusió de sis-temes innovadors per aplicar purins, s’ha passat d’un número pràcticament inexistent d’equips l’any 2013, fins a disposar de més de 65 sistemes dis-tribuïdors de purins (principalment mà-negues) i uns 50 conductímetres instal-lats a les cisternes, a finals de 2017.

3 Extracció i valorització de nutrients excedentaris dels sòls agrícoles

L’aprofitament dels nutrients exce-dentaris per reduir l’impacte ambiental generat per l’activitat agrícola ha impul-sat la implantació de mesures, tècnica-ment i econòmicament viables, pione-res a Catalunya:• Adaptació dels cultius captadors i el seu ús en plantes de digestió ana-eròbia amb proves en plantacions de raigràs, colza farratgera i civada negra; amb expectativa de captar de 50 a 150 quilos de nitrogen per hectàrea i any i prevenir el risc d’eutrofització de les ai-gües a causa dels nitrats. Cal destacar que el potencial de generació de biogàs per part dels purins és baix però, si es barregen amb determinats cosubstrats, la producció de biogàs s’incrementa

considerablement (un 42%, segons ac-tuacions en planta experimental).• Viabilitat dels sistemes agrofores-tals i dels filtres riparis per incremen-tar els resultats econòmics, productius i ambientals obtinguts en els sistemes agrícola i forestal dissociats. La plan-tació de filtres riparis ha permès recu-perar nitrogen, uns 300 quilos, i obtenir energia, de l’ordre de 355 MWh, per cada hectàrea i cada tres anys, a banda de reduir l’erosió i incrementar la biodi-versitat de la parcel·la.

AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PROJECTE Mitjançant la metodologia de l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV), s’ha comparat l’impacte ambiental dels sistemes agrícoles tradicionals en re-lació amb la implantació de sistemes alternatius com ara els cultius capta-dors, els sistemes agroforestals o els filtres riparis. Entre les conclusions:- La substitució de fertilitzants químics per digerits implica una reducció de l’impacte de canvi climàtic (al voltant del 30%).- La producció de biogàs, a partir dels purins, implica una reducció de l’impac-te de canvi climàtic (al voltant del 40%) per la producció d’energies renovables.- La correcta aplicació dels adobs orgà-nics pot significar una reducció d’emis-sions d’amoni (fins a un 75%).

FORMACIÓ I TRANSFERÈNCIA

La transferència de la informació generada al sector ha estat un dels punts forts del projecte, en part gràcies al suport del Pla Anual de Transferència Tecnològica del DARP. Durant aquest temps s’han executat les següents actuacions en l’àmbit de la comunicació:

• Dues pàgines web, amb prop de 14.000 visites anuals:- www.futuragrari.cat- http://ruralcat.gencat.cat/web/guest/agricultura-de-precisio• 100 jornades tècniques, amb més de 6.700 assistents (agricul-tors, ramaders, tècnics assessors, estudiants, etc.). • 150 aparicions en premsa i 12 aparicions en ràdio i televisió. • 20 Publicacions tècniques, di-vulgatives i/o especialitzades en aspectes ramaders, agrícoles i, també, relacionades amb l’àmbit forestal.• Manual Formatiu adreçat als apli-cadors de fertilitzants que s’oferirà en breu en les Escoles de Capa-citació Agrària del DARP, així com cursos per al sector en relació a les eines tecnològiques relacionades amb l’agricultura de precisió.

En definitiva, el projecte Futur Agrari, en col·laboració amb al-tres institucions i gràcies al cofi-nançament del Programa LIFE de la Unió Europea, ha contribuït (i continuarà contribuint) a la tec-nificació dels sectors agrícola, ramader i forestal.

www.futuragrari.cat

Coordinador del projecte: Socis del projecte:

16/EMPRESA FEBRER 2018 AGRO

“Una millor gestió de l’aigua de reg optimitza aquest recurs natural”

Ramon Cuadros, director de

l’Escola Agrària de Tàrrega, i

Maite Sisquella, professora en

aquesta escola de capacitació

i coordinadora de l’Oficina del

Regant, parlen de la importància de

l’aigua i expliquen els canvis que

es donen en els conreus i les tècniques de

maneig quan una zona de secà esdevé

un regadiu.

L’agricultor té consciència de la importància de fer una bona gestió de l’aigua?

L’aigua sempre ha estat un aspecte clau per a l’agricultura. Ho és en el secà, on s’ha de comptar amb el règim pluviomètric en la planificació dels cultius a l’explotació, però també -i molt!- en l’agricultura de regadiu.En el regadiu, la consciència de gestionar bé l’aigua es dóna a dos nivells. En primer lloc, les Comunitats de Regants han de distribuir l’aigua disponible durant tota la campanya d’acord amb les necessitats i la planificació de les explotacions. D’altra banda, són els mateixos regants que han de gestionar l’aigua com un bé limitat que té un cost, i tenint en compte que, si s’aplica correctament, permet obtenir bons resultats de producció i de qualitat.

Més informació:http://ruralcat.gencat.cat/web/guest/oficina-del-regant

FCAC FORMACIÓM. Rosa Serra | 973 247 982

Els pagesos que han passat d’una agricultura de secà a una de regadiu, com s’adapten al nou sistema?

Els canvis que suposa per a un pro-ductor agrari la transformació d’una explotació de secà a regadiu són diversos, i cal aprendre com fer una gestió eficient de l’aigua en les noves instal·lacions de reg. Es necessita un aprenentatge en aspectes com el càl-cul de les necessitats hídriques dels nous cultius i el maneig en relació amb la sembra, la fertilització o la fer-tirrigació... d’aquests conreus.

Existeix formació específica?

Els recursos disponibles des del De-partament d’Agricultura i l’Oficina del Regant per a formar als nous regants són bastants. Disposem d’un curs de reg que es pot cursar a distància i

també tenim una oferta presencial en la qual s’expliquen aspectes d’instal-lacions i programació de reg. Per als nous regants, també disposem d’uns equips pedagògics de reg que per-meten practicar tot referent al capçal de reg i la fertirrigació, així com mate-rial editat – fitxes tècniques i dossiers tècnics – als espais web del Depar-tament i de l’Oficina del regant a Ru-ralCat.cat.Paral·lelament es programen moltes activitats tècniques de reg i de dife-rents cultius que ajuden a millorar el coneixement dels nous regants da-vant l’escenari que suposa gestionar una explotació de regadiu.Els joves que sol·liciten la incorpora-ció i ho fan a una explotació de rega-diu cursen formació d’instal·lacions de reg i d’aigua, sòl i fertilització que s’ofereix des de les escoles agràries.

Aquest aprenentatge, com es concreta?

A l’Oficina del Regant, comptem amb la col·laboració activa d’Infraestruc-tures.cat i de l’IRTA i també amb el suport de la xarxa d’escoles agràries, oficines comarcals i el Departament d’Agricultura.Treballem en quatre grans àmbits: formació, transferència tecnològica, programació de reg i la bústia d’as-sessorament al regant. Això ens per-met disposar de diferents eines que donen suport tant als productors com a les comunitats de regants, en fun-ció de les necessitats de cadascú.Durant l’any 2017 un total de 370 persones van participar en diferents activitats formatives, i una de les quals destacaríem és el curs de reg a distància que ja ha arribat a la 29a edició.En transferència tecnològica, progra-mem activitats a demanda del sector i organitzem visites a explotacions de regadiu: els agricultors obren les portes de la seva explotació per com-partir noves experiències en cultius o tècniques de reg que no són tan co-munes a la zona.També hi ha alguns seminaris tècnics a camp que ens permeten fer avalua-cions de reg o manteniment d’instal-lacions mentre els productors parti-cipen activament en l’aprenentatge, i promovem jornades tècniques sobre aspectes molt concrets com el bom-bament solar o el reg deficitari con-trolat en cultius.

Què més aporta l’Oficina del Regant al productor?

Des de l’Oficina del Regant gesti-

onem l’Eina de Recomanacions de Reg de Ruralcat, que fa propostes setmanals de parcel·les concretes i ofereix consells genèrics per a to-tes les demarcacions de Catalunya.També es promou una bústia d’as-sessorament al regant per canalitzar totes les consultes, que es comple-menta amb un espai web i el butlletí informatiu mensual.

El canal Segarra–Garrigues ha comportat canvis a la comarca?

La implantació d’un nou regadiu en una zona sempre implica canvis.El Segarra-Garrigues ha de permetre dinamitzar i diversificar l’economia, ja que en algunes zones d’implantació el règim pluviomètric era totalment escàs i amb dificultats per disposar de produccions econòmicament via-bles.Podem dir que són punts importants fruit de l’arribada del regadiu poder donar estabilitat a l’explotació agrà-ria, millorar les inversions i crear més riquesa a una zona amb un important despoblament.

Què ha succeït amb els diferents conreus d’aquesta zona?

A primer cop d’ull, les zones cerea-lístiques han optat per cobertures i una gran part segueix realitzant con-reus extensius. Tot i això, es dóna una gran rotació i s’estan introduint nous cultius, fins i tot hortícoles extensius.Les zones amb tradició de cultius lle-nyosos o pròximes a aquestes estan implantant ametllers, vinya, olivera i fruita dolça amb regs localitzats; i s’observa la introducció de conreus no tradicionals, com soja o pistatxo.Finalment, el reg també ha facilitat que el manteniment del cultiu tradi-cional amb paràmetres de rendiment que el facin viable.

Tenint en compte les escasses pluges, quines mesures pot adoptar l’agricultor per minimitzar els danys del dèficit d’aigua?

Fa temps que estem promovent una gestió més eficient de l’aigua millo-rant la gestió, utilitzant paràmetres de balanç hídric i modernitzant els siste-mes de reg.Una millora en la gestió permetrà op-timitzar el recurs natural aigua.•

18/EMPRESA FEBRER 2018 AGRO

Empresessaludables

Protegir la salut, la seguretat i el benestar dels treballadors així com la soste-nibilitat de l’ambient de treball esdevé un objectiu cabdal per a les anomena-des “empreses saludables”.

Les recomanacions internacionals en aquest àmbit procuren que l’empresa actuï tant en l’àmbit físic (estudis sobre possibles contaminants químics o biològics, qualitat de l’aire, ergonomia) com en el psicosocial (clima laboral, prevenció de l’assetjament, gestió de la diversitat...) i pròpiament en la salut i la gestió de l’estrès, com a factors que redueixen l’accidentalitat i les malal-ties continuades.

Així mateix, es promou l’existència de plans de conciliació, d’igualtat, de mobi-litat i de comunicació, a més de serveis de responsabilitat social corporativa.

Els beneficis d’aquest model d’empresa no només repercuteixen en la seva imatge, sinó que milloren la motivació dels treballadors i faciliten el compli-ment de les exigències dels clients.•

FORMACIÓ FCAC

En el catàleg de cursos on-line, la Federació incorpora l’àrea “Empresa saludable” amb formació vinculada a la prevenció en l’àmbit de salut:

• Gestió de l’estrès.• Com aplicar la intel·ligència emocional.

Olga Ferré932 292 018

AGRO FEBRER 2018 EMPRESA/19

FRANCESC REGUANTDIRECTOR OBEALIMENTÀRIA

COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

El passat 25 de gener es va celebrar al Col·legi d’Econo-mistes una Taula Rodona sobre “Aliments i Oligopolis” or-ganitzada per la Plataforma Agrofòrum 2050, de la que en són membres, entre altres, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i la Cooperativa de Fruits de Ponent.En Josep Presseguer, director general de Fruits de Po-nent va oferir dades impactants: sis companyies controlen la venda de llavors a escala mundial, set grans empreses controlen el mercat de fertilitzants i així parlaríem d’una gran concentració en el mercat de gra, en els agroquímics, en la distribució al detall. El problema no és tant la dimen-sió d’aquestes empreses sinó la seva capacitat per dis-torsionar a favor seu la dinàmica dels mercats, generant fortes asimetries al llarg de la cadena alimentària.Les teràpies són complexes atès que parteixen de posi-cions de poder consolidades que es reprodueixen en els estaments públics i en els mitjans de comunicació. D’aquí la importància de l’exigència de qualitat democràtica a fi i efecte d’assolir la transparència necessària i el control en relació a possibles biaixos en l’equitat dels mercats. En aquest sentit cal arribar a consensos que fixin límits a pos-sibles abusos de posició dominant i articular eines eficaces per a la regulació dels mercats.Tanmateix les millors estratègies han de sortir de les matei-xes capacitats del sector. Enfortir-se esdevé imprescindi-ble. Sumar és la paraula clau. Cal establir relacions win win amb compromisos i beneficis per ambdues parts al si de la xarxa de relacions al conjunt de la cadena. Sobre aquest aspecte el moviment cooperatiu ofereix una eina essencial, tot i que en aquest àmbit queda encara molt per avançar.En Jordi Vives, director de la FCAC, es va fer ressò de les propostes de l’informe “Suport for Farmer’s Cooperatives” que assenyala la necessitat d’una legislació cooperativa flexible, d’un règim fiscal específic, de normes de com-petència clarament definides, de mesures de suport a la professionalització i a l’assistència tècnica, així com la no limitació dels incentius a les grans empreses cooperatives.

En qualsevol cas, va assenyalar, que era imprescindible créixer a través de la fusió o a través d’aliances d’Intercoo-peració comercial amb visió a llarg termini.Enfortir-se també vol dir posar-se al davant de la gran revo-lució tecnològica en què estem immersos. El coneixement i la formació són essencials per poder assumir les innova-cions necessàries per poder aprofitar les creixents oportu-nitats de les noves tecnologies. D’aquí l’interès de reforçar relacions de col·laboració estratègica i concertació amb la xarxa de l’IRTA i universitats. Per enfortir el coneixement l’intercanvi és essencial; en aquest sentit, per exemple i com a suggeriment, una espècie d’Agro-Erasmus podria generar al sector resultats similars als que ja ha pogut de-mostrar l’Erasmus universitari.

“Sis companyies controlen la venda de llavors a escala mundial. Sset grans empreses controlen el mercat de fertilitzants. El problema no és tant la dimensió d’aquestes empreses sinó la seva capacitat per distorsionar la dinàmica dels mercats”

La cadena alimentària està cada vegada més interrelacio-nada, un fet que es veu encara més clar al si del moviment cooperatiu on productor, transformador, comercialitzador formen part d’una mateixa unitat productiva. En aquest sentit la bioeconomia –és a dir l’agricultura, silvicultura i pesca– es va consolidant com el gran clúster capaç de res-pondre a la demanda creixent d’aliments i de molts altres productes renovables, energètics o materials industrials i un ampli ventall de serveis imprescindibles pel desenvolu-pament sostenible de la humanitat.Prendre consciència d’aquesta realitat de clúster que uti-litza eines, tecnologies i coneixements comuns, podria do-nar major visibilitat al sector agroalimentari i de retruc més fortalesa tant des del punt de vista econòmic, com també social i d’imatge.•

Produir aliments en un món d’oligopolis

20/COOPERATIVES FEBRER 2018 AGRO

El Congrés de Diputats ha aprovat l’admissió a tràmit de la reforma del Codi Civil i de la Llei hipotecària arran d’una proposició parlamentària per tal de considerar els animals com a éssers sensibles i no com a “béns semovents”, és a dir, béns mobles.

Es prohibeix l’aplicació d’una hipoteca als animals que formen part d’una

explotació agrària o ramadera i també als de companyia, que tampoc podran

ser embargats

Aquesta iniciativa, però, no és una innovació perquè el Codi Civil de Catalunya ja establia un règim jurídic dife-rent dels animals al mateix temps que el Codi Penal havia diferenciat entre els delictes de danys i de maltractament d’animals des de l’any 2003.A més, tampoc resol moltes de les qüestions aplicables que es deriven de l’article 13 del Tractat de la Unió Euro-pea. Aquesta normativa reconeix els animals com a és-sers dotats de sensibilitat quant a les exigències del seu benestar en matèries d’agricultura, pesca, espai, trans-port, mercat interior, investigació i desenvolupament tec-nològic.En concret, la proposta de reforma del Codi Civil respec-ta el principi segons els animals són apropiables i que, d’acord amb la seva espècie, poden ser objecte de gaudi i de disposició -dret d’ús i de transacció- però, al mateix temps, estableix que aquest dret s’ha d’exercir respectant

la seva qualitat d’”éssers dotats de sensibilitat” i asse-gurant el seu benestar. Igualment, es precisa que aquest dret d’ús no empara el maltractament i que el dret de dis-posició no inclou l’abandonament o el sacrifici, excepte d’acord amb les normes reglamentàries.A efectes pràctics, des del punt de vista agrari, el que re-sulta més interessant és el fi de l’extensió, excepte pacte o norma legal expressa, de la hipoteca als animals que formen part d’una explotació agrària o ramadera i dels de companyia, a més de la inembargabilitat d’aquests últims.Igualment podem avançar que la proposta de reforma permet establir un règim de drets i deures de tinença i visita respecte dels animals de companyia a les parelles que finalitzen la seva relació.

El canvi de règim jurídic dels animals no impedeix que puguin ser objecte de

propietat, simplement acomoda els drets en considerar-los éssers dotats de

sensibilitat

D’altra banda, la proposta de reforma estableix l’obliga-ció de restitució de l’animal perdut i la comunicació de la trobada, passant l’antic termini d’apropiació de l’animal de vint dies al de sis mesos, i aplica el sanejament per vicis ocults a la venda d’animals així com l’obligació de procurar assistència veterinària i les atencions de salut i benestar per part del venedor.•

MODIFICACIÓ DEL RÈGIM JURÍDIC DELS ANIMALS

De coses a éssers viusDe coses a éssers vius

Celler CapçanesCapçanes I Priorat

www.cellercapcanes.com

Fundat el 1933 a la comarca del Priorat, hi trobem el Celler Capçanes. Sens dubte reflecteix la línia avantguardista del Montsant amb vins molt estructurats, complexos i alhora elegants, procedents d’un raïm extraordinari, de vinyes molt velles i un terrer mineral de la part alta de la muntanya. La seva gent treballa dia a dia per transmetre als seus vins la passió, l’esperit i la qualitat d’un projecte forjat amb il·lusió i constància. Les seves gairebé 800.000 ampolles anuals, presents arreu del món, en són una mostra.I en aquest entorn és on neix “Els Pájaros”. De color picota fosc, intens i brillant, en boca té caràcter vegetal amb aromes de regalèssia negra, especiat i notes torrades. És un vi amb molta estructura, que reclama àpats amb gran consistència.Marida a la perfecció amb carns vermelles a la brasa o amb un bon formatge curat.

Punts de Venta

“Els Pájaros” es pot trobar a botigues especialitzades com Vila Viniteca, Celler de Can Dani i Celler de Gelida a Barcelona, a Bo de Shalom de Lleida, Cafè Presset de Sort, El Rebost de la Pobla de Segur, Selecte Wine Store de Guissona, Magatzem del Vermut de Valls, Expo-Licor de Coma-ruga o Bonbo-cam de Reus.•

AGRO FEBRER 2018 COOPERATIVES/21

“Amb aquest vi, procedent de les vinyes més velles de Samsó, hem volgut reflectir l’esperit

de la nostra cooperativa. Una acurada i tradicional elaboració es vesteix d’una imatge divertida i inusual. Un castell d’ocells que fan

pinya per assolir els reptes, això simbolitza l’equip humà del Celler de Capçanes”

JOAN M. SABATÉGERENT

Els “Pájaros”


Coop. Agrícola de Riudecanyes I Baix Campwww.escornalbougourmet.com

Escornalbou:gourmet i ecològic

L’oli d’oliva verge extra ecològic

culmina l’estratègia de diferenciació

que la Cooperativa Agrícola de

Riudecanyes va iniciar fa vint anys

l mercat ecològic és el present. Ja ha deixat de ser el futur. El consum en

països del nord d’Europa supera amb escreix el 15% de creixement anu-al. Aquí encara estem molt per sota d’aquestes xifres però progressiva-ment va augmentant i, en cinc anys, hem passat d’un 1% a un 5%. El consumidor està prenent consciència d’estils de vida saludables”.

“La nostra aposta de futur és la qualitat gourmet

i vendre envasat el cent per cent de l’oli”

Així ho explica Gonzalo Cambra, di-rector comercial de la Cooperativa Agrícola de Riudecanyes, que afe-geix: “L’oli d’oliva verge extra eco-lògic culmina l’estratègia de diferen-ciació que vam iniciar fa vint anys. El camí no ha estat fàcil. Han estat necessaris més de quatre anys de tràmits per aconseguir la certificació del molí i l’envasadora per part del Consell Català de Producció Agrària Ecològica i per superar els estrictes criteris de qualitat de la International Food Standard”.Com a recompensa a l’esforç, aques-ta campanya ja s’han collit 50.000 quilos d’olives ecològiques de la vari-etat arbequina i s’han elaborat 10.000 quilos d’oli “Escornalbou” ECO, que la cooperativa espera incrementar en els pròxims anys amb l’entrada de nous productors.

La comercialització es fa en diferents formats, des de la garrafa de 5 litres a l’ampolla de vidre o els bag in box, i un primer palet ja ha sortit amb desti-nació a Alemanya.

Expansió de la cooperativa

La Cooperativa Agrícola de Riudeca-nyes es va fundar l’any 1945. Actu-alment té uns 180 socis productors i la passada campanya va facturar un milió d’euros. En els seus orígens, el cultiu de l’olivera era complementari al vi i les avellanes, tot el contrari que en l’actualitat: l’oli ha esdevingut l’ac-tivitat principal, amb una petita pro-porció de fruits secs i garrofes.L’any 2009 es va fusionar i va absor-bir les Cooperatives de Duesaigües i Vilanova d’Escornalbou, junt amb la Cooperativa de Consum de Riude-canyes. Al cap de dos anys, es va construir una nova planta per a l’ela-boració de l’oli, es va adquirir nova maquinària i dotar el molí dels mitjans per poder produir un oli d’alta qualitat.“La nostra aposta de futur és la qua-litat gourmet i poder vendre envasa-da tota la producció amb l’objectiu d’aconseguir un més alt valor afegit que podríem repercutir en les liquida-cions al soci productor”, explica Gon-zalo Cambra.Fruit d’un conveni amb l’ajuntament, la cooperativa antiga –ubicada al bell mig del poble- ha esdevingut el “Cen-tre d’Interpretació dels Fruits del Pai-satge” on conviuen l’agrobotiga, un espai per a degustacions i el museu sobre la cultura de l’oli.

“E


Qualitat i traçabilitat

“Invertim molt de temps i recursos en el control de qualitat, des de l’entra-da de les olives fins a la producció de l’oli. Estem molt pendents de tot el procés de conservació de l’oli i la bodega està climatitzada a 18 graus durant tot l’any. Això és molt impor-tant per preservar el producte, de la mateixa manera que disposem de la traçabilitat de tots els lots de forma separada”, argumenta Cambra.Aquests controls són possibles per-què la cooperativa disposa d’un la-boratori intern i recursos humans especialitzats en qualitat que fan analítiques setmanals de cada lot. Els nostres resultats que es contrasten amb un laboratori extern independent i amb les proves oficials del Panell de Tast d’Olis de Catalunya.El balanç és molt positiu, ja que les vendes anuals d’oli verge extra “Es-cornalbou” envasat s’estan incre-mentant sobre un 15% anual, i ja se situen en uns 230.000 litres, front els 130.000 de fa sis anys.

Consolidar-se com a marca blanca

L’aposta per la qualitat i els esforços per obrir-se mercat a l’estranger és el que permet que la cooperativa dispo-si, avui dia, una marca reconeguda i que exporti un 35% de la producció.L’oli “Escornalbou” està present a 25 països, amb especial incidència en aquells on el consum de productes eco-lògics és elevat com Suècia, Alemanya, Dinamarca, Noruega, Àustria i Suïssa.

La cooperativa també ha incorporat recentment nous mercats com Brasil i Polònia, i treballa amb una important distribuïdora xinesa de productes gourmet. A més, compta amb pres-criptors com el xef Xavier Pellicer, re-conegut amb dues estrelles Michelin.

La cooperativa disposa, avui dia, una marca

reconeguda d’oli verge extra, “Escornalbou”,

i exporta un 35% de la producció

En els últims anys, també ha estat treballant la marca blanca per a ter-cers; actualment, ja en té més d’una desena i continua creixent any rere any. El repte és consolidar aquest mercat i en concret, “esdevenir els partners preferents de marques de primera línia que vulguin disposar d’un producte Premium per als seus clients”, conclou Gonzalo Cambra.

Banc de terres per als socis

Un altre dels projectes que ha posat en marxa la cooperativa de Riudeca-nyes és la creació d’un banc de ter-res. Aquesta iniciativa compleix un doble objectiu: oferir l’explotació de les hectàrees disponibles a qui es-tigui interessat a treballar el camp i augmentar la producció que entra a la cooperativa.•

LES XIFRES

180 socis productors

25 països importadors

1.000 m2 instal·lacions

400.000 litres oli d’oliva verge extra produïts

230.000 litres oli d’oliva verge extra envasats

GONZALO CAMBRA

Un total de vuit caves de cellers cooperatius catalans han estat reconeguts en la principal classificació de caves del món que realitza la revista americana “50 Great Cavas”.

El celler Adernats - Vinícola de Nulles ha col·locat cinc dels seus caves entre els millors puntuals. Per segon any consecutiu, “Adernats XC” ha obtingut una excel·lent puntuació que enguany es concreta en 96 punts i medalla d’or en la categoria Brut Nature Gran Reserva. Un total de 93 punts en la mateixa categoria han distingit “Adernats Gran Reserva Brut Nature”.

Igualment, “Adernats Centenari” ha obtingut 92 punts com a Brut Nature Re-serva, mentre “Adernats Gran Reserva Brut” i “Adernats Reserva Brut” han rebut 94 punts cadascun en la categoria Brut Gran Reserva.

Les altres tres mencions han estat per a Castell d’Or, amb 95 punts i un or per “Cossetania Gran Reserva Brut Nature” en la categoria Brut Nature Llarga Criança. En Brut Reserva, 93 punts per “Flama d’Or Brut Imperial” i 90 punts per “Francolí Brut Reserva”.•

www.adernats.catwww.castelldor.com


Great Cavas


El mercat internacional ja representa el 16% de les ven-des d’Arrossaires del Delta de l’Ebre. La marca “No-men” i el pla d’internacionalització estan resultant de-cisius per al projecte d’expansió de la cooperativa, que l’últim exercici ha augmentat un 3,4% la facturació i se situa en 38,5 milions d’euros.

Recentment, la cooperativa ha constituït Nomen Foods, una societat que aglutina el negoci de detall per a la gran distribució, Horeca, indústria i exportació.

Amb aquesta nova estructura, es vol garantir l’activitat cooperativista i avançar en projectes d’innovació en llavors, varietats, productes ecològics i sostenibilitat mediambiental.

Arrossaires del Delta de l’Ebre aglutina 892 socis pro-ductors que cultiven 5.500 hectàrees d’arròs. A més de “Nomen”, comercialitza també les marques “Bayo” i “Segadors del Delta”.•

www.arrossaires.com

Arrossaires consolida l’exportacióARROSSAIRES DEL DELTA DE L’EBRE

Solà Fred,

ELEGÀNCIA I MODERNITAT

Celler Masroig ha apostat per renovar el seu producte més venut, el “Solà

Fred”, amb un nou disseny de les etiquetes. Sense perdre l’estil i l’elegància d’aquest vi, la nova imatge aposta per

transmetre un caràcter modern i refrescar l’aparença del producte. Igualment, la nova etiqueta rememora com els vins sorgeixen de vessants inclinats on els ceps

miren al sud, a la finca del celler que els dóna nom.La gamma completa de “Solà Fred” està composta per un vi blanc,

un rosat i un negre 100% carinyena.

www.cellermasroig.com

IOGURTS ecològicsLlet Nostra entra al mercat ecològic amb iogurts, ampliant la seva gamma de fred amb tres noves referències d’aquesta gamma: natural de llet de vaca, desnatat natural de llet de vaca i natural de llet de cabra.Els nous iogurts ecològics de Llet Nostra estan pensats per a un consumidor que busca la qualitat en un producte de recepta més artesanal, amb unes característiques organolèptiques (aroma, textura, tast...) específiques i un compromís més gran amb l’entorn.Aquesta iniciativa manté la complicitat de la marca vers al sector ramader làctic català. Com a novetat i mostra de suport a un sector primari afí i encara molt atomitzat, ha introduït l’elaboració de postres amb llet de cabra ecològica.

www.lletnostra.cat

L’HOME peixL’última aposta de la

Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre sorprèn.

“L’home peix” és la nova gamma que ha tret al mercat aquest celler de la Terra Alta

amb una atractiva etiqueta i dues varietats: blanc cent

per cent parellada i negre garnatxa negra i carinyena.

Ambdós vins mariden fantàsticament amb diferents

varietats de formatge.

www.agricolacorbera.com


dissenya LA TEVA ETIQUETA

Coincidint amb la rostada popular i la presentació del seu oli novell, Ceolpe va fer una exposició dels dibuixos sobre la vinya i l’olivera dels infants participants en el concurs “Dissenya la teva etiqueta”. Organitzat per la Ceolpe en col·laboració amb Cevipe, el concurs tenia l’objectiu d’apropar els nens als cultius principals de la comarca –vi, cava i oli–.Un total de 8 escoles van participar de la iniciativa i es van elegir 3 premis per categoria. A partir dels dibuixos guanyadors s’han dissenyat les noves etiquetes del vi, el cava i l’oli de la cooperativa, que ja es poden adquirir en format de lot solidari a les agrobotigues de les cooperatives associades a Ceolpe i Cevipe. Els diners obtinguts de les vendes es destinaran a ajudes per a menjadors escolars.A la rostada hi van assistir socis vinculats a les 14 cooperatives de primer grau associades a Ceolpe.

www.ceolpe.com

FCAC

BENZINERA A MIRALCAMP

La Cooperativa Agrària de Miralcamp ha posat en funcionament el nou servei de benzinera. Les instal·lacions compten amb un autoservei de gasoil A, gasoil B, sense plom 95 i AdBlue. Es tracta de combustible de qualitat, microfiltrat, additivat i a preu competitiu.El pagament s’efectua amb targeta bancària.


VI NEGRE 4 calçots

La Societat Agrícola de Valls ha presentat el vi negre “4 calçots” coincidint amb la Gran Festa de la Calçotada.Elaborat amb ull de llebre, es considera un vi idoni per acompanyar els calçots i la seva salsa per la frescor que el caracteritza.Aquest és el primer de la seva nova gamma de vins amb motius vallencs que traurà al mercat la cooperativa. Pròximament està prevista la comercialització del rosat “Kesse” –cent per cent ull de llebre- i del blanc “La Pera. El Bandoler” –macabeu i cartoixà, a parts iguals.L’objectiu és disposar de tres marques de vins que es relacionin directament amb la ciutat de Valls i que maridin amb la gastronomia típica de la zona.Els tres vins estan emparats sota el paraigua de la DO Tarragona i els elabora la Cooperativa de Vila-rodona amb els prop d’1,5 milions de quilos de raïm que produeixen el mig centenar de viticultors de Valls.

www.coopvalls.com

DESCOBRIR EL NOU “MASIA PUBILLCellers Unió ha renovat completament la imatge del “Masia Pubill Reserva”, esdevenint un homenatge a la tradició familiar que ha fet possible que els coneixements de la viticultura hagin passat de generació en generació fins a arribar als nostres dies. Per això l’etiqueta presenta la il·lustració d’un pubill, una de les figures tradicionals de la família catalana.Elaborat amb garnatxa, samsó, ull de llebre i merlot, és un vi envellit 12 mesos en roure i acollit a la DO Catalunya. A més d’exportar-se a diversos països, es pot trobar a les principals cadenes d’alimentació catalanes.La gamma completa de vins “Masia Pubill” inclou també el blanc elaborat amb la varietat macabeu i un negre i un rosat d’ull de llebre i garnatxa.

www.cellersunio.com

AGRÍCOLA DE VALLS

AGRÀRIA DE MIRALCAMP


La Fageda està de celebració: compleix 25 anys. Aquest projecte social de la Garrotxa va enviar la primera comanda de iogurts a l’Hospital de la Vall d’Hebron el 23 de gener de 1993. En aquest temps, han passat d’una dotzena de treballadors a més d’un centenar, i de 50.000 a més d’1.700.000 unitats de iogurt, flams i cremes setmanals. Els últims anys han incorporat gelats i melmelades a la seva oferta.

El creixement de La Fageda ha anat acompanyat d’una proposta d’activitats sorprenents, acollidores i tant pe-dagògiques com entretingudes que busquen la compli-citat amb els consumidors.Després d’un seguit de millores a les instal·lacions, el Servei d’Atenció al Visitant ha reobert amb força aquest 2018 i us presentem dues de les novetats per fer en família.

Un itinerari autoguiat: La Fageda en RutaDegustació de productes locals al mig de la natura. És una experiència que permet descobrir els entorns de la comarca d’una manera molt especial: gaudir d’un dia a la Garrotxa, visitant espais d´interès i a la vegada tastant productes de qualitat i proximitat.A l’arribada, us oferiran un tradicional farcell i, en el seu interior, trobareu un desplegable amb itineraris recoma-nats per descobrir nous indrets del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa a més de formatges arte-sans, rilettes de la comarca i melmelades.Els itineraris, autoguiats, són molt senzills i enfocats a tot tipus de públic. S’allunyen dels indrets més freqüen-tats del Parc i ofereixen la possibilitat de conèixer noves reserves naturals i paisatges d’interès.Què millor que asseure’s davant un dels volcans garrot-xins i, acompanyat del cant dels ocells, tastar un format-ge artesà de l’obrador de la Vall d’en Bas La Xiquella, rillettes del projecte d’agricultura ecològica i carn de pastura i conserves Planeses -ubicat a Sant Ferriol- i diferents melmelades de La Fageda?El farcell el prepara el Servei de Teràpia Ocupacional i n’hi ha dos de diferents. Un d’ells conté el mapa de camins, formatge i un pac de melmelades de La Fageda per maridar amb formatges -gustos de figa, tomàquet, pebrot vermell i taronja amarga. L’altre, també amb el desplegable, inclou una rilette, un pac de melmelades de La Fageda per maridar amb carns i peixos –gustos de ceba agredolça, chutney amb tomàquet, figa i sam-faina- i unes torradetes. Tots dos venen preparats amb coberts.

La Fageda més familiar


Vine a fer de Petit Granger!Una cosa és que t’ho expliquin i una altra ben diferent és viure-ho i experimentar-ho.Aquesta és la filosofia d’una de les activitats familiars més diverti-des que ofereix La Fageda per a donar a conèixer el seu projecte, la granja i fàbrica de iogurts i postres, a les famílies que els visi-ten. Es tracta de Petits Grangers.L’activitat es realitza les tardes de caps de setmana i pretén que els participants, petits i petites de 3 a 8 anys, es posin a la pell d’un granger. Els menuts comencen fent un preparat per a les vedelles a base d’aigua i llet en pols, que cal que barregin bé fins a convertir-ho en una llet perfecta i sense grumolls. Quan tenen les vedelles atipades, és el torn de les vaques lleteres. Cadascú omple el seu carretó de farratge i el diposita a les menjadores de l’estable. Feina feta!En acabar, la mainada també viu l’experiència de pujar al tractor –això sí, amb el motor aturat!– i, després, visita l’estable de va-ques en període de gestació; allà s’explica el part i les primeres hores de vida dels vedells gràcies a un plafó amb fotos. Els petits grangers queden bocabadats quan veuen com les potes del ve-dell comencen a sortir de la panxa de la mare.Després d’haver treballat de valent, arriba el merescut descans: un berenar plegats al voltant d’una taula per gaudir d’un tast de iogurts, melmelades i gelat La Fageda. La cara de felicitat dels petits ho diu tot!•

MÉS INFOLa Fageda- Servei d’Atenció al Visitant

www.fageda.com/visites972 68 10 11 (Cal reserva prèvia)

LA FAGEDA


“Recordo que, de petit, no m’atreia massa el món de la pagesia. Va ser quan m’anava fent gran que vaig començar a tenir inte-rès i vaig fer formació agrària. De primer només treballa-va al camp els caps de setmana, però de seguida ho vaig voler provar més seriosament, tot i que sabia que venien temps durs”.

Jordi Camats (Corbins, 1976) va decidir dedicar-se pro-fessionalment a l’agricultura quan va complir vint anys. “Em va sortir l’oportunitat de comprar més terra i vaig prendre la decisió. Era el moment d’engrandir l’empresa familiar i, des d’aleshores, sempre he mirat d’anar crei-xent, fos comprant terra o, bé, en ar-rendament”.

Avui dia porta 11,5 hectàrees de fruiters: poma, pera, prés-sec i nectarina. “Durant tot l’any treballem la terra entre el pare i jo; en l’època de collita, arribem a ser fins a 9 persones Com que tenim diversificats els cultius, això ens ajuda si hi ha una mala campanya de fruita de pinyol o de fruita de llavor”.

“Quan m’hi vaig posar, ja sa-bia que la feina de pagès és sacrificada. Al principi, se’t fa estrany l’estiu perquè és quan tothom marxa de va-cances, hi ha concerts i festivals... i justament és quan estàs més lligat perquè és l’època de collir. Però t’acos-tumes que el teu cicle de vacances sigui diferent del de la majoria i també aprens a valorar que la resta de l’any és més tranquil”.

La relació amb la Fruitera de Corbins és molt bona. “Els socis estem obligats a portar tota la fruita a la coopera-tiva. És un compromís i ens dóna seguretat a tots, tant a l’entitat com als socis. A més, la cooperativa organitza formació, viatges a països europeus per veure diferents realitats... Ens hi sentim molt còmodes”.

Un altre factor que contribueix a crear un clima positiu és el percentatge de joves. “Per sota dels 40 anys som

ben bé una quinzena de socis. Vi-vim en un municipi petit i tots ens

coneixem, som companys. Ens comentem quines varietats

ens funcionen millor, si tenim problemes amb alguna pla-ga...”. I recalca: “És molt important que hi hagi gent jove, tant a la cooperati-va com al poble, perquè el jovent dóna continuïtat i vida. Si no puja ningú darrere, les coses es van apagant...”

El seu compromís el va portar a formar part dels

òrgans de govern de la coo-perativa. “Des de sempre que

n’he estat soci, el meu pare ja n’era. Vaig entrar a consell rector

quan m’ho van demanar i vaig fer-ho sense dubtar, perquè penso que tothom

hauríem de passar en algun moment per la jun-ta. És un gran aprenentatge sobre el funcionament de la cooperativa, sobretot a nivell a empresarial. En la meva etapa, em va tocar viure la fusió entre la Fruitera de Cor-bins i la cooperativa de subministraments del poble, jo era soci de les dues. Passats 4 anys i tal com tenim es-tablert, es va fer renovació i vaig deixar el càrrec. En un futur, si es donés el cas, hi tornaria a entrar”.

Tot i això, manté un punt crític amb el cooperativisme: “Crec que podríem millorar molt, perquè no anem prou units. Si cadascú va a salvar la seva petita parcel·la, hi

perdem tots. Però, si ens unim, serem més forts i podrem defensar uns preus

dignes”.

En Jordi Camats és ferm de mena. La seva filosofia passa per participar de la coopera-tiva, però també de l’entorn. Per això ha format part de la junta de joves, de l’AMPA es-colar i actualment és regidor de l’Ajuntament. “En els po-bles petits, la gent ens hem d’implicar. Si les persones que han passat abans ho han fet i

gràcies a això hem pogut gaudir de moltes coses, ara ens toca a nosaltres. Això és una roda. No només hem de pensar què puc treure del poble, sinó també què hi puc aportar?”

Potser per aquest motiu, des de fa uns sis anys és pro-fessor en el Centre de Formació Versailles de Lleida, que actualment dirigeix junt amb la seva dona. “Faig cursos de poda, de fitosanitaris i de feines del camp per a per-sones que es troben a l’atur. M’obliga a canviar total-ment de xip, perquè passo d’estar al camp podant tot sol a ensenyar als altres. M’agrada!”

El futur el veu amb optimisme, apostant per “una evo-lució constant. Mirant d’innovar amb les varietats que planti. Informant, formant, encertant. I sempre que pugui créixer d’una manera conscient, fer-ho”.•

“Continuïtat i

vida”JORDI CAMATS

Cooperativa Fruitera de Corbins

GENT&TERRITORI

febrer [2018] agro - agroactivitatprojectes cabdals en un entorn d’incertesa la presentació de...

Documents